Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 25 de 33
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ministra, de veritat vostè es creu que avancem? Vostè creu que si s'avancés amb la discreció que deia, i que és aquella que nosaltres també compartim, aquest matí el nostre portaveu adjunt hagués fet la intervenció que ha fet? Li agraeixo el to de la resposta, de la rèplica, perquè és cert, ministra, vostè no ha volgut dir res massa diferent del que he dit jo. Però sap què passa? Que el que diu coses diferents és el seu company, el ministre Marlaska. I jo li he de dir que avançar en la negociació no és complir, és negociar. I amb la matèria que ens ocupa, això ja està negociat. Perquè van tirar endavant els reals decrets al mes de gener. I li pregunto, vostè sap qui és el president de l'Estat espanyol? Ho sap. Doncs ja té la resposta. Nosaltres complim en temps i forma. Vostès podran dir que han complert quan Catalunya tingui delegades totes les competències en immigració. I si, com diuen, volen avançar, sàpiga que ens hem d'aplicar força més. Perquè per Junts la immigració és un tema de país i la volem tractar amb el rigor i la sensibilitat que es mereix, defugint dels extrems, dels populismes i de les solucions senzilles; reconeixent que el bonisme ha fracassat estrepitosament perquè ens ha portat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Ho sabem tots: els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració. I això, per experiència, sabem que acaba fragmentant la cohesió social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Pel que fa a la crisi migratòria del 2023 i el que portem d'aquest 2024, més enllà del drama humanitari que certament representa, volem parlar de dades, de dades ampliades, per fer una millor fotografia de quina és la situació a Catalunya, on un 18,3 % de la població és estrangera. A l'Estat espanyol, només ho és, de mitjana, un 13,5 %. De la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, un 17,1 %; a València, un 15 % i a Andalusia, un 13 %. Durant la crisi migratòria de les Canàries de l'octubre del 2023, Catalunya va acollir 1988 emigrants, un 17,3 % del total, Andalusia un 6,2 %, Madrid un 3,9 % i Euskadi un 0,3 %. Del total transferit a la península, Catalunya en va acollir un 36,17 %, més del doble del que representa la població catalana amb relació a la de l'Estat. Si parlem dels interns en CIE, dels 1085 interns que el 2023 van entrar en algun centre CIE, 589 ho van fer en el de Barcelona. O sigui, un de cada quatre interns de tot l'Estat, a Barcelona. Dit d'altra forma, un 25 % dels interns del CIE són a Catalunya, gairebé deu punts per sobre del que correspondria pel pes de la població catalana, un altre cop amb relació al conjunt de l'Estat. Si ho fem amb relació a les nacionalitzacions, ens tornem a trobar que Catalunya és on més nacionalitzacions es produeixen. Entre 2013 i 2023, a l'Estat espanyol es nacionalitzen 1 645 261 persones. D'aquestes, 420 590, a Catalunya. O sigui, un 25,5 % de les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents entre el 2013 i el 2023 s'han produït a Catalunya, nou punts més del que ens tocaria pel pes de la població. L'any 2023 es van nacionalitzar a l'Estat espanyol 240 208 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística, de les quals 60 846 a Catalunya. O sigui, es repeteix: un 25,3 % mantenint aquests nou punts de diferència que els dèiem amb el que representa la població catalana amb relació a l'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Però centrem-nos de nou en el repte demogràfic, perquè els canvis en la composició i la distribució de la població i els importants desafiaments que generen a la nostra societat estan estretament lligats a les dues compareixences que avui ens han portat fins aquí. Les pensions i la sostenibilitat i la gestió de la migració; l'envelliment i la migració, dos elements rellevants del repte demogràfic. Les projeccions del Ageing Report d'aquest 2024 de la Comissió Europea, que analitza, com deia vostè, ministra, l'impacte de l'envelliment demogràfic a les economies dels Estats membres de la Unió, revisa i corregeix parcialment les projeccions fetes pel Govern espanyol i ho fa utilitzant unes dades més prudents, per bé que al final és veritat que les estimacions dels ingressos i les despeses continuen sent semblants. Titllen les dades del ministeri, però, de poc realistes i massa optimistes, i adverteixen que les reformes fetes fins al 2022 no seran suficients per les finances públiques. Així, l'informe ens parla de l'augment continuat de la despesa en pensions públiques i ens diu que, malgrat les recents reformes implementades, l'allargament de l'edat efectiva de jubilació i la introducció d'incentius per treballar més enllà de l'edat legal, només tindran un efecte limitat. Igualment, destaca el dèficit continuat del sistema de pensions públiques, que es preveu que empitjori havent o d'augmentar la pressió fiscal per generar més ingressos o aplicar retallades per reduir la despesa. També ens diu que el sistema de pensions espanyol té una dependència excessiva del règim general i això fa que les seves variacions tinguin un impacte desproporcionat en la sostenibilitat del sistema. Ressalta també que l'envelliment accelerat de la població augmentarà la pressió del sistema de pensions, fent necessari plantejar-se com mantenir un sistema sostenible amb una població activa més reduïda. I, en aquest sentit, fa evident que, per revertir això, la migració és i serà un factor clau perquè serà una de les poques fonts de creixement de la població. Però aquest creixement té dues cares, ministra. La cara A, que alleugerirà la pressió a curt termini, i la cara B, que a mitjà i llarg termini, quan arribi la jubilació d'aquests immigrants, crearà una nova onada de pressió al sistema. L'informe també mostra preocupació per si les pensions futures seran suficients per garantir un nivell digne de vida per als jubilats de l'Estat. Per tot això, ministra, m'ha semblat molt triomfalista la seva intervenció. Miri, els sistemes de pensions són socialment sostenibles en la mesura que ho són econòmicament i viceversa. Realment està convençuda que podem estar tranquils?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Gràcies, presidenta. Com diem a Catalunya, anem a treure'n l'aigua clara. Junts està a favor de la creació d'una energètica pública amb autonomia de gestió per produir electricitat a través de l'ús privatiu de les aigües i assumint la gestió de les concessions hidroelèctriques finalitzades del domini públic hidràulic. Sí, però aquesta empresa pública ha de ser catalana, no de l'Estat. De fet, tant l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, com l'energètica -nosaltres ja en tenim una d'energètica pública- podrien fer aquestes funcions. No volem, per tant, un organisme estatal que gestioni actius catalans. Ja ho vàrem deixar clar dient no a E.P.E., l'energètica pública que a la legislatura anterior proposava Unidas Podemos, E.P.E., que ve de Producción Energética Española Entidad Pública Empresarial. Així es deia. Vàrem rebutjar la proposició de llei de E.P.E. i també rebutgem la PNL de SUMAR, la que presenten avui, perquè no serveix perquè Catalunya tingui la gestió pública de les hidroelèctriques catalanes, que acabin en concessió, ans al contrari, serveix perquè una empresa pública espanyola recentralitzi la gestió dels nostres recursos hídrics. No diem res que no portem en programa. La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. I per això volem el canvi de titularitat d'aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres i per descomptat de les infraestructures hidràuliques i d'abastament d'aigua.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Quan els resultats són dolents, s'ha de virar el rumb. I els proposem que escoltin les conclusions dels diferents agents, que fem tots junts valoracions serenes, contrastades... No facin petada endavant, no tornin a precipitar-se amb les seves noves propostes reactives i tan poc madurades, que ja els advertim, de nou, un altre cop, que no només no milloraran la situació dels llogaters, sinó que la perjudicaran més. En termes de polítiques d'habitatge, tots sabem que fa massa anys que els governs, en general, no fan bé la feina. Les administracions públiques no ho han fet bé. Tenim un parc públic d'habitatge absolutament ridícul, incapaç d'assumir les necessitats d'habitatge dels nostres ciutadans. I és això el que hem de canviar, i ho hem de fer urgentment. Hi ha moltes fórmules per augmentar el parc públic d'habitatge i el d'habitatge assequible. Nosaltres ara els en proposarem algunes, però cal que els governs es posin les piles d'una vegada. Per exemple, perquè estem farts de repetir-ho i d'exigir-ho, posant a disposició dels nostres ajuntaments els immobles de la Sareb per dotar els municipis d'habitatge públic, d'habitatge assequible, els ho hem reclamat desenes de vegades i van caient amb comptagotes. A què esperen? Impulsant la col·laboració publicoprivada, no la demonitzem, no, impulsem-la; ampliant el parc d'habitatge de lloguer assequible i protegit, involucrant el sector privat perquè construeixi, com va fer fa molt de temps, habitatges públics; facilitant les línies de finançament amb préstecs a tous o bonificats, incentivem i amplifiquem les bonificacions fiscals als arrendadors d'habitatges per a joves o per a la gent gran vulnerable; avalem l'entrada per la compra d'un habitatge per als menors de trenta-cinc anys o facilitem préstecs amb interessos bonificats o dotem de seguretat jurídica els llogaters i els propietaris, però de forma equilibrada, no només tot a favor dels uns. S'ha de deixar de fer corresponsable de les polítiques assistencials, que corresponen a les administracions públiques, els propietaris; invertim en polítiques d'habitatge, que han estat oblidades per més d'una dècada. Des del Plan Vivienda del 2009, no es destina gairebé res a polítiques de foment de l'habitatge i han desaparegut programes que van ser claus en el seu moment. Sense un pressupost sòlid i sostingut mai no es resoldran els problemes d'accés a l'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S'estan començant a aterrar els efectes de la llei d'habitatge. Les dades, per dir-ho d'una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l'oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles. I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s'ha reduït un 31 % l'oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s'ha reduït l'oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l'emergència de l'habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d'abandonar aquestes polítiques erràtiques que l'únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l'habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d'arrendaments urbans. Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d'aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d'avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s'està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Podríem saber què està fent el Govern espanyol del PSOE, el govern que s'ha considerat a si mateix el govern més progressista de la història, per garantir els drets polítics del molt honorable president Carles Puigdemont? Quin tipus de protecció ofereix als dissidents polítics catalans, si el president Carles Puigdemont es veu forçat a viure a l'exili per poder-se defensar judicialment davant de tribunals imparcials que són a Europa? Espanya arrossega un dèficit democràtic absolutament escandalós. On és la protecció de l'Estat contra la prevaricació dels jutges que fan política a cop de sentència, que defensen la unitat d'Espanya per sobre de la justícia i que es neguen de forma indecent a aplicar la llei d'amnistia, com acabem de veure avui mateix amb l'estrambòtica i moral resolució de Llarena? Saben on és la protecció ara d'aquest Estat? Enlloc, no és enlloc. A veure si ho hem entès bé. El Govern espanyol, que no és capaç de garantir el respecte pels drets dels líders polítics independentistes catalans, pretén ara donar lliçons i defensar els drets dels líders dissidents veneçolans? Vaja, hipocresia, com a mínim; segur que insult a la intel·ligència.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Dit això, comprendran que no puc evitar denunciar el cinisme que hem hagut de patir/escoltar durant aquests dies. I em refereixo a ambdues bancades d'aquest hemicicle. Veig com tots es volen erigir en els paladins de la democràcia, en els campions, a veure qui és el més campió en la defensa dels drets humans, però sembla que aquesta defensa només s'estén a persones que viuen a més de 7000 quilòmetres d'Espanya. Quan es tracta de parlar de drets humans dels catalans o dels líders independentistes catalans, la cosa ja canvia radicalment. No, senyors; no, senyores; no, no ens vulguin prendre el pèl, no ens vegin tan ingenus, als catalans. Que ja coneixem el PP, que ja vam veure com va executar directament la repressió, i també el PSOE, que la va beneir. Això que ara critiquen tantíssim del règim de Maduro, ho van aplicar vostès a Catalunya. Ni per un moment es pensin que a Catalunya ens hem oblidat que per voler exercir els nostres drets civils i polítics, per voler exercir el més bàsic i legítim acte democràtic, que és votar, dipositar un vot a dins d'una urna, hem estat titllats i també perseguits com a colpistes, delinqüents i, fins i tot, terroristes. I ara, amb una barra descomunal, escoltem, per exemple, el ministre Albares dient que Espanya té com a línia vermella garantir la llibertat d'expressió i de manifestació dels veneçolans, especialment dels seus líders polítics. Potser primer s'haurien de preocupar de garantir aquests drets a Espanya. Com volen garantir els drets polítics dels veneçolans si no són capaços de respectar-los ni de fer-los respectar a Espanya? És que sembla una broma pesada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. Efectivament, s'ha dit abans aquí, Veneçuela pateix, i des de fa molts anys, una profunda crisi de drets humans que ha estat reconeguda internacionalment. Parlem de greus violacions sistemàtiques dels drets humans i de crims de lesa humanitat. Així ho han denunciat nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, per exemple, però també en el si de la mateixa Unió Europea. Es coincideix en el fet que el Govern de Nicolás Maduro ha reprimit brutalment l'oposició i la societat civil amb detencions arbitràries, convertint persones innocents en presos polítics, vulnerant greument els drets civils i polítics més bàsics, com són la llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació. Com a demòcrates, així ho defensem, així ho reivindiquem des de Junts per Catalunya. Ens solidaritzem amb totes les persones que han estat i encara estan essent represaliades a Veneçuela pel simple fet d'expressar i de defensar les seves idees de forma democràtica. Cal conjurar-nos tots perquè es posi fi a la violència autoritària i despòtica arreu, també a Veneçuela, òbviament, i que es facin responsables tots aquells que estan encara actuant amb aquesta impunitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segona qüestió, senyors del PP, ja que tenen tantes ganes de derogar articles; senyors del PSOE, ja que arreu de les famoses cartes del senyor Pedro Sánchez han conclòs que cal impulsar un pla de regeneració democràtica, els proposem des de Junts per Catalunya derogar l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral, una de les normes de l''a por ellos' que permet a la Junta Electoral Central, un dels òrgans de l''a por ellos', declarar la inelegibilitat sobrevinguda a persones no condemnades per sentència ferma per delictes que van des de la rebel·lió o el terrorisme, però també fins a delictes com la desobediència o altres de menor importància. Una mostra que no només la Veneçuela de Maduro, sinó també l'Espanya de Marchena, Llarena i de la Junta Electoral, persegueix, empresona i força a l'exili dels líders polítics, sobretot si es tracta de líders polítics democràtics. Proposem derogar l'article 6.2, una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges, una plantilla basca, contrària als principis bàsics de l'Estat democràtic que també es va aplicar als representants polítics catalans, com per exemple, al president Joaquim Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d'una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències. Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d'una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents. Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l'Estat de dret s'estan esmicolant i s'estan diluint entre les mans d'aquest jutges? Res?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«20 000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya. ¿Egoísmo? Vostè m'està prenent el pèl si no entén que aquesta és una situació injusta i que no és sostenible. No és sostenible. Nosaltres, Junts per Catalunya, ni tan sols estaríem d'acord amb el concert, sinó que volem el concert pur, concert econòmic pur, concert econòmic absolut, que és la independència de Catalunya. Així sí que podríem tenir els recursos que nosaltres, que els catalans, generem i destinar-los a les necessitats que nosaltres tenim. No m'ha semblat gens correcte el que ha parlat respecte a la ciutadania catalana, que està patint. Cada any, aquest mateix, al mes de juliol, ens dona les dades el Ministeri de quines partides del pressupost general, ara ja no parlo d'inversions, s'han executat. Molt bé: Madrid, 212 %. Catalunya, 45, un altre cop, sempre igual. Any rere any que els ciutadans de Catalunya perden bous i esquelles que en diem allà. Per ciutadà català -i això ho entendran els ciutadans, vostès, òbviament, ho han entès tot-, cada un dels catalans que m'estigui escoltant ara que sàpiga que l'Estat espanyol invertirà en ells i en el seu estat de benestar, de què vostès parlaven, de tots els temes socials, sanitat, invertirà en cada català 130 euros. I per cada madrileny? Som persones igual. 373 euros. Això és just? Això és raonable? Això és defensable? No ho és.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tots els companys i companyes. Ben retornats després d'aquests dies de vacances. A Junts per Catalunya som plenament conscients de l'enorme impacte social, econòmic i cultural, i en llocs com Catalunya també en termes de llengua, que suposa per qualsevol comunitat acollidora les polítiques migratòries de qualsevol Estat. És evident que impacten de forma intensa i que cal fer bones polítiques migratòries. És un tema molt complex, tremendament complex, i escoltant els uns i els altres, que òbviament només tenim cinc minuts, no es poden exposar a tots els arguments de forma rigorosa i meticulosa com caldria. Però, no obstant això, sí que entenem que se n'ha de parlar, perquè entenem que la ciutadania així ens ho reclama. I no fer-ho, no abordar aquests temes de forma, com deia abans, meticulosa i amb rigor, dona ales a l'extrema dreta. Ens hem d'explicar, ens hem d'explicar bé, hem de fer polítiques i les hem de fer bé, evitant el racisme, com comentava la nostra companya, però acompanyant i ajudant a la integració correcta de totes les persones que puguin ser acollides en el nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En conseqüència de tot això, des del 2015 han deixat d'invertir a Catalunya 8000 milions d'euros, com si, durant quatre anys, l'Estat no hagués fet cap inversió a Catalunya. Ho entenen, ara? Si Espanya és un país, com diuen, que viu el millor moment de la història, amb aquestes dades és evident que és un país decrèpit que viu gràcies a empobrir Catalunya un any darrere l'altre amb la mateixa fórmula: danyar la nostra qualitat de vida amb uns serveis públics absolutament precaris; espoliar-nos fiscalment 22 000 milions d'euros anuals; assignar-nos cada any un pressupost més petit del que ens pertocaria pel nostre pes poblacional i pel nostre producte interior brut, i executar, després, una petita part d'aquests pressupostos que, com dèiem, ja era més petit del que pertocava. Finalment, tot això orientat a reduir la nostra competitivitat, sobreinvertint a Madrid i a la resta de territoris. I finalment, això sí, acusant-nos d'insolidaris per evitar que així ens puguem queixar. Doncs mirin, no. Doncs no. En això potser poden comptar amb altres, però, amb aquesta realitat, no comptaran amb nosaltres. O entenen que això no pot ser o vagin buscant-se altres camins, que no passaran per Junts per Catalunya per poder aprovar els seus Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2025. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, a Espanya cada vegada costa més viure-hi dignament, i cada vegada hi tenen un futur més negre. Perquè ser espanyol, avui, és una ruïna. El que els deia: tenen un país decrèpit que viu gràcies a mentir als seus ciutadans i, sobretot, gràcies a empobrir els catalans. Fa unes setmanes, el president Sánchez ens demanava aquí mateix, també, que no féssim trampes amb les xifres d'execució pressupostària, que no teníem motius per queixar-nos i que havíem d'estar contents d'aquest gran moment de concòrdia per Catalunya que representava l'aposta de l'Estat per Catalunya. Escoltant-lo, ens feia pensar que les dades d'execució pressupostària que tenia, segurament, eren espectaculars per aquest exercici 2023. I a fe de Déu que han estat espectaculars, perquè tenim les seves dades d'execució pressupostària d'aquest any que hem tancat, 2023, i avui estem en condicions d'afirmar que el president Sánchez va mentir. I va mentir intencionadament, perquè llavors faltaven pocs dies per les eleccions catalanes. Volen les xifres publicades per vostès mateixos d'amagat aquests últims dies? Doncs l'any passat, a Catalunya, només es va executar un 45 % d'allò pressupostat. Saben quant es va executar a Madrid? A Madrid es va executar un 212 %. A Catalunya només es van invertir 130 euros per ciutadà; 372 euros es van invertir a Madrid per cada ciutadà; 396 a Castella i Lleó; 643 a Múrcia. De les dinou comunitats i ciutats autònomes, Catalunya és la tercera que més paga a través dels seus impostos, però aquest any passat hem estat els últims, absolutament els últims, en execució pressupostària. Cap altra ha tingut un percentatge d'execució pressupostària tan petit com Catalunya, cap. Hem estat els últims. Tots els altres ciutadans de l'estat, tots, han tingut una execució per habitant molt per sobre dels catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I saben què s'hi trobaran? Un país decrèpit on el pas dels anys no fa més que accentuar que les coses van cada vegada pitjor. I vostès poden dir que aquesta és la nostra opinió i que això no són dades. Doncs volen dades? Dades tindran. Tenen la pitjor taxa d'atur juvenil de tota Europa. Són el segon país d'Europa on més pujarà el preu de compra d'habitatge. En deu anys, el preu del lloguer ha augmentat un 60 %. En deu anys, s'ha reduït a la meitat el número de joves que tenen una casa en propietat, i els que van de lloguer hi han de dedicar, de mitja, el 94 % del seu sou. Espanya té una taxa de desocupació del doble de la mitjana europea: quatre vegades més que la d'Alemanya; un 50 % més que França; un 60 % més que Itàlia; un 80 % més que Portugal. I tot això amb un augment dels salaris del 8 % en els darrers 30 anys, quan els francesos, per exemple, han tingut un augment del 36 % i els alemanys, del 34 %. Un deute públic que ha passat del 53 % al 108 % actual en els últims 15 anys. Un sistema de pensions cada vegada més deficitari, i un estat que presumeix d'uns majors ingressos quan aquests són fruit de la inflació, que castiga cada dia els ciutadans, i dels fons de resiliència, que tots sabem que són temporals. I tot això sense parlar del funcionament de la sanitat, de l'educació, del transport públic o el sistema judicial, que ens donarien indicadors similars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Passa massa sovint, en aquest hemicicle, que allò que hi exposa el Govern de l'Estat no té cap semblança amb la realitat del carrer. Avui ens porten a aprovació el primer tràmit per uns nous Pressupostos Generals de l'Estat i, per tant, l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i el límit de la despesa per l'exercici 2025. És una proposta acompanyada d'una glossa sobre aquest paradís a la Terra que vostès diuen que és Espanya. De fet, el propi president Sánchez, la setmana passada, des d'aquest mateix faristol, afirmava que Espanya vivia el millor moment de la seva història i que, quan anava a Europa, ja no anava a escoltar, sinó que anava a fixar posició. De veritat? De veritat es creuen vostès que Espanya viu el millor moment de la seva història? De fet, si afirmen això, només pot ser perquè vostès viuen en una bombolla lluny de la realitat de la gent. Vostès no saben què passa al carrer, si son capaços d'afirmar amb aquesta alegria que Espanya viu el millor moment de la seva història. Com en les clàssiques pel·lícules de dissabte a la tarda sobre reis simpàtics, despullin-se vostès de totes les seves riqueses, camuflin la seva identitat i escampin-se d'amagat al carrer, com a ciutadans anònims, per saber què pensa de veritat la gent i cap a on va el seu país; escoltin les converses dels ciutadans a la taula del costat fent un cafè o esperant torn en una botiga per comprar; mirin als ulls dels qui van a la feina cada dia al matí amb tren, a veure què hi veuen; parin atenció al que pensen els petits i mitjans empresaris; mirin de conèixer l'opinió dels mestres o sanitaris sobre cap a on avança la nostra societat, i deixin parlar els autònoms sobre com avança de veritat l'economia. Surtin dels despatxos i deixin-se impregnar per la realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Per tant, a veure si a tots plegats els ho fem entendre, avui que parlem d'economia. Els problemes de Catalunya no són creacions literàries. Són la descripció mil·limètrica d'una asfíxia econòmica premeditada. La locomotora, senyories, tots, tots, la locomotora, que és com els agrada definir Catalunya, no pot més. No pot més. Senyories, prou pujar a l'espatlla del potencial econòmic de Catalunya. Deixin de negar l'evidència i escoltin Catalunya. Escoltin Catalunya. Encara que avui, això, la veritat és que va d'una altra història. I acabo, amb el permís del president, amb una reflexió final. Segurament, aquesta serà la meva última intervenció en aquest Congrés. No s'alarmin, no és greu; no és salut, només és política. Tranquils. Però no me'n podia anar sense recomanar-los a tots civilitat, veritat, negociació i política. No vull marxar sense advertir-los, també a vostès, abans, que Catalunya sempre hi és, que som una nació, que amb aquest poble no s'hi juga. Els conflictes nacionals no es resolen amb quatre gestos i amb uns quants copets a l'espatlla. No, senyora ministra. És un mal costum negar els problemes de Catalunya, massa estès. És un pèssim costum negar els drets polítics de Catalunya. És un desastre absolut mantenir l'asfíxia econòmica premeditada de Catalunya. És un cop d'estat en tota regla que els jutges facin trampes amb les lleis que s'aproven en aquest Congrés. Senyories, no s'ho deixin fer més. Els polítics som artesans i el nostre ofici és el futur. Ridiculitzar, menystenir, aigualir el conflicte que denunciem i desdenyar la realitat de Catalunya que els exposem els que en som, els que en venim, obliga el catalanisme polític a mantenir-nos tossudament fidels al poble i als anhels de Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Pel que fa a les noves onades de fons europeus, molt bé, sí, d'acord, però, si us plau, espavilin, siguin àgils i pensin en el conjunt del teixit empresarial que fa moure el país, i deixin de viure enlluernats, tots plegats, per les moquetes de l'Ibex. Aquest és un mal exercici, és una mala costum. Economia productiva és la petita i la mitjana empresa del País Basc, de Catalunya, la força de València, l'arc mediterrani, tan sovint desatès. Aquí és on ens juguem les garrofes de debò, aquí és on ens la juguem. Fons europeus per modernitzar l'economia? Sí, és clar. Transició energètica? Sí, clar. Però a l'Estat li falta generositat i, segurament, també li falta intel·ligència. L'Estat ha de repartir joc. Han de repartir joc sense por a la voracitat dels ministeris per gestionar fons comunitaris, sempre acaba en un gran embús. Això vol dir ineficàcia. Donin joc, carai, facin que les nacions de l'Estat i les autonomies que en saben puguin intervenir, puguin repartir. Més urgències: mantenir, com ha explicat la ministra, l'IVA de l'oli d'oliva al 0 %. Important. Per cert, mesura aprovada a proposta de Junts, que alguns, i fins i tot la mateixa ministra, se n'han oblidat. Es va disparar el preu de l'oli. No podia ser, era obvi, sentit comú. Doncs negociació, complir i acord. Però alerta: a banda dels tangibles, hi ha els intangibles, que també necessitarien coratge i decrets valents. Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S'ha d'acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert. Però socialistes i populars, els uns i els altres, no es poden passar la vida competint a veure qui té el fake més llarg. És lleig i és poc pràctic.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El Cos d'Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l'any 1986 amb l'aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d'incendis, sinó amb l'ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l'objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura. Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d'aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d'incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d'èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d'èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar. Un model integral d'emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D'aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d'emergència, la resposta davant l'incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s'incorporen auxiliars forestals per les campanyes d'estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats. Comptem, també, com no podia ser d'una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals.»