Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 3 de 12
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Perquè Esquerra Republicana, què proposàvem? Una eina útil, una eina de país com el Consorci d'Inversions de Catalunya, un instrument per passar d'una vegada per totes de les promeses als fets, per garantir que les inversions no només es pressuposen, sinó que s'executen. Per tant, jo em dirigiria a les persones que ara estan a una andana esperant un tren que no passa. Junts ha votat perquè continuïn allà, esperant. Als que estan en una retenció a l'AP7. Junts ha votat que no a un consorci que podria arreglar. Per tant, no els importa gens que vostès estiguin ara mateix en una retenció. Han punxat una roda o trenquen els amortidors del seu vehicle circulant per l'A2? Doncs a Junts li és ben bé igual. Teníem una eina que es podia arreglar, però no, no ho han fet. I això no són abstraccions, són problemes quotidians que afecten la vida de milers de persones a Catalunya. Afecten la seva mobilitat, afecta el seu temps i afecta la qualitat de vida, com també afecta la competitivitat de les empreses al nostre territori. Junts ha decidit perpetuar aquesta situació votant en contra del Consorci d'Inversions. Votant en contra de Catalunya. I això, senyories de Junts, no hauria de ser mai una opció, perquè el que hi ha al darrere de tot això és un model. I vostès ho saben. Un model centralitzat que decideix des de lluny, que executa tard i malament. El que proposàvem ahir era començar a debatre una eina per corregir aquest model. Proposàvem que la Generalitat del nostre país tingui més capacitat perquè les inversions arribin, s'executin i responguin a la necessitat del territori. Sabem que això no ho resol tot, no ens enganyem, com fan vostès, però sí que era un pas endavant, un pas necessari fins a assolir la plena sobirania fiscal que ja comencem a albirar que si no la poden capitanejar vostès, també la votaran en contra. Perquè sí, el nostre horitzó és aquest, és la plena sobirania fiscal i la capacitat de decidirho tot. Però mentre això no arriba, la responsabilitat és donar eines i millorar les eines que tenim per ferles més eficients, per ferles més útils per a la ciutadania. I això és exactament el que PP, VOX i Junts ahir van decidir bloquejar. De VOX ens ho esperàvem, però és curiós que un partit catalanista i sobiranista com Junts voti una altra vegada en contra dels catalans i les catalanes alineantse amb PP i VOX, que tothom sap el que son. Vaja, una oportunitat perduda per uns i altres. Però no es preocupin perquè no serà l'última vegada que ho intentarem, perquè la ciutadania no pot esperar més i perquè no ens resignem a un model que no funciona, perquè volem més sobirania econòmica per decidir des de Catalunya. Els que ahir van votar que no, nosaltres, que sàpiguen que continuarem treballant pel sí. Sí a decidir, sí a executar el que es pressuposta, sí a invertir millor i sí a guanyar més sobirania per Catalunya. Quan vulguin, sempre ens trobaran al costat del sí, mai al costat d'allò que només destrueix i no construeix res.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«En definitiva, aquesta llei construeix dues peces claus: millor governança i millor execució. Ara volem ser clars. Això no ens ho resoldrà tot. Nosaltres no renunciem a l'objectiu de fons, que és la plena sobirania fiscal. Volem decidirho tot. Volem tenir tots els recursos i també totes les competències, perquè només així podem garantir al cent per cent que les decisions responen a les necessitats del país. Però ara mateix tenim la possibilitat de fer que la Generalitat, per primera vegada, tingui veu i vot a l'hora de planificar, decidir, executar i controlar el que l'Estat vol fer amb els seus recursos dins de les seves competències. Les competències de l'Estat. Però, què vol fer a Catalunya? Perquè els avanços i un com aquest tan gran es construeix pas a pas. I aquest consorci és un pas endavant, un pas que ens dona més capacitat de decisió dincidir en la planificació de garantir lexecució, un pas que ens reforça com a territori. Perquè després també sha de poder executar perquè sense execució la decisió és paper mullat i el que està en joc no és menor. Parlem de qualitat, de vida i de mobilitat digne. Parlem doportunitats pels joves. Parlem de competitivitat per petites i mitjanes empreses. Parlem de cohesió territorial. Parlem, en definitiva, de lEstat del benestar. Per això aquesta no és només una llei d'infraestructures, és una llei per posar el país al centre de les decisions. És una llei per corregir desequilibris. És una llei per avançar en sobirania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«Segon punt, o primer punt en l'ordre de presentació de la moció, però segon en el tractament la declaració de l'IRPF. A veure, hi ha alguns governs autonòmics que ja ho han fet i ara ens ho deien fa un moment i hi ha un informe molt interessant que va sortir dels serveis d'aquesta cambra aquesta setmana passada i que fa una previsió de què passaria en cas de l'afectació de l'IRPF amb les condicions actuals de l'impost de la renda. És que ho explica perfectament. És que aquesta deflactació fins al percentil 7 no tindria cap efecte. És a dir, a les rendes baixes faria estalviar 10, 12 euros, però en canvi, a partir d'aquest percentil em faria estalviar 300, 400 i 500. Per tant, l'explicació que hem donat aquí de que la deflactació de l'IRPF només beneficiaria els que tenen grans sous és així i està demostrada i poden seguir insistint si volen i si ens plantegen la deflactació per als tres primers trams de renda els hi direm que sí, però una deflactació generalitzada, no. Perquè econòmicament fa perdre 3100 milions a l'Estat que han d'anar als serveis públics i alhora no beneficia en absolut a les rendes baixes. Per tant, des d'una perspectiva progressista això no té cap sentit. Vaig fatal de temps, ho sento. En qualsevol cas, per què no ens fan cas d'una vegada i graven patrimoni, capital energètiques, ingressos extraordinaris de les grans empreses i deixen de dir que són les classes baixes les que estan suportant tot l'esforç fiscal? Perquè és així, però és perquè vostès no ens deixen fer una redistribució de la riquesa d'aquest Estat adequada. Perquè com que estan cuidant els seus amics, aquells que no ho són estan aguantant l'esforç tributari. Deixi'ns fer la prova i ja veurem.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El que combatem des d'Esquerra Republicana és la coacció i el control, vingui d'on vingui i es faci la cultura que es faci, ja sigui la cultura de les monarquies reials, que també va ser una pràctica molt habitual dels matrimonis forçats i els matrimonis entre gent només de sang blava, o sigui qui sigui. És igual, aquí això està prohibit. Cap dona, cap dona, se li ha d'imposar res. Així de simple i ras i curt. I ara, responsabilitats. La PNL, senyora Cercas, vostès governen. Instar al Gobierno, seguir promovent, continuar impulsant campanyes... Home, per favor, ja està bé! Però és insuficient. La llibertat de les nenes no es garanteix amb verbs, es garanteix amb pressupostos blindats, portin pressupostos una vegada més, encara que els tombin i que quedi retratat qui els tomba, amb objectius, amb execucions, amb educació. I una cosa més, perquè passa aquí, en aquest congrés. Cada cop que parlem de cooperació internacional, feminista i de drets de les dones, la dreta i l'extrema dreta se'n riu, se'n riu, sempre se'n riuen. Siempre se ríen de cuando hablan de cooperación internacional, que es tirar el dinero. Pues no. A nosaltres la cooperació internacional és important. No ens fa cap gràcia que passi això i volem més diners, més recursos per combatre aquesta xacra, com dèiem.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Per això, defensem polítiques públiques molt diferents: ampliar el parc d'habitatge públic, regular el mercat quan calgui mobilitzar habitatges buits i limitar la concentració especulativa; que, per cert, avui mateix el Consell de Ministres aprova el nou Pla Estatal d'Habitatge, un pla que, una vegada més, tampoc incorpora cap mesura per gravar de manera efectiva aquells que acumulen grans quantitats d'habitatges. I aquest és un dels grans debats pendents que, si realment volem abordar les causes estructurals de la crisi de l'habitatge, hem de tenir. I la prova, la suposada esperança blanca de l'esquerra europea i mundial pràcticament, que és el Partit Socialista. Potser abans de fer grans cimeres d'esquerres hauríem de revisar-nos una mica. En definitiva, aquesta proposició de llei no posa al centre el dret a l'habitatge ni l'interès general. El que fa és prioritzar la flexibilització urbanistica i la desregularització absoluta del mercat, perquè els rics encara siguin més rics i els que no tenen casa segueixin patint cada dia per garantitzar-se un sostre. Evidentment, nosaltres votarem en contra, avui i cada dia que presentin coses en aquest sentit.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Quan una part significativa del parc d'habitatges està en mans de grans tenidors a fons voltor, la dinàmica especulativa continua empenyent els preus cap amunt de forma constant. Per això, cada vegada hi ha més consens en una direcció molt diferent: construir per ampliar el parc d'habitatge públic. Sí, el parc d'habitatge públic, que res té a veure amb la proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular. Però també rehabilitar, mobilitzar habitatges buits, posar a disposició els de la Sareb, incentivar el canvi de segones a primeres residències, treballar coordinadament amb fundacions o cooperatives d'habitatge sense ànim de lucre, regular els preus de lloguer i garantir que l'habitatge compleix la seva funció social. De fet, allà on s'han aplicat les mesures de regulació, per molt que s'entestin a dir que no és cert, comencem a veure alguns resultats. A Catalunya, els estudis més recents indiquen que, en les zones on s'ha aplicat la regulació dels lloguers, els preus es contenen. Creixen, però molt per sota dels nivells de la inflació i descaradament menys que en aquells mercats comparables i en alguns casos, fins i tot, han començat a baixar. I també s'està reduint l'ús abusiu dels lloguers de temporada gràcies a la regulació del mercat que es va fer al Parlament de Catalunya i que aquí totes les dretes estan bloquejant. És a dir, quan el sector públic intervé amb determinació, el mercat pot començar a corregir algunes de les seves disfuncions.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«El Partit Popular torna a proposar exactament la mateixa recepta que aquest Estat ja ha aplicat durant dècades: construir més, accelerar processos urbanístics i reduir regulacions; construir més privadament, evidentment. En el fons, la mateixa lògica que va alimentar la bombolla immobiliària i que va acabar conduint-nos a la crisi del 2008. Construir més pot formar part de la solució global, sí, però construir més no és la solució al problema de l'habitatge. El problema no és només quants habitatges es construeixen. El problema és com funciona el mercat i de qui són i qui controla aquests habitatges. Avui una gran part del mercat immobiliari no està pensada per garantir el dret a l'habitatge, sinó per funcionar com un actiu d'inversió. Els seus propietaris no són les administracions públiques, sinó els grans fons voltor i els grans fons d'inversió. I aquesta proposició de llei, quan parla de construir més, en cap cas parla de fer més habitatge públic, sinó que ho facin els que ja tenen control del mercat i posin els pisos en venda a preus absolutament inassumibles per a la majoria de la gent. I això significa que fins i tot augmentant l'oferta, els preus continuaran pujant perquè la demanda especulativa absorbeix bona part d'aquesta nova oferta, perquè és l'única que pot pagar-la. España, de fet, és un dels països europeus que més habitatges ha construït durant les darreres dècades i, malgrat això, continua sent un dels llocs on l'accés a l'habitatge és més difícil per a la majoria de la gent. Aquesta dada els hauria de fer reflexionar sobre la simplificació que fan d'un debat que sovint es redueix a una sola idea, que és que, com deia, s'acaba construint més. Cada vegada hi ha més veus, més experts que assenyalen que el problema no només és la quantitat d'habitatges disponibles, sinó el funcionament del mercat i la concentració d'aquesta propietat.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I acabo. Nosaltres continuarem fent el que hem fet fins ara influir, pressionar i proposar sempre en positiu, sempre mirant cap a la ciutadania. Perquè això del canvi de res, això ja no s'ho creu absolutament ningú. Perquè la resposta a aquesta crisi sigui cada vegada més ambiciosa, més justa i més alineada amb un objectiu fonamental garantir estabilitat, seguretat i una pau al món que cada vegada és més complex. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Ministro, comencemos dejando clara nuestra posición ante el conflicto armado en Oriente Medio. Se ha hablado poco de él. Condenamos el ataque perpetrado por Estados Unidos e Israel. Ante todo, es una tragedia humana. Y desde esta tribuna, desde una posición inequívocamente progresista, antibelicista y ecologista, defendemos que la primera respuesta tiene que ser siempre la diplomacia, la desescalada y la defensa de la paz. Por tanto, instamos a todas las partes implicadas a negociar de verdad una solución diplomática que evite una escalada todavía más grave. Y en este caso, hace falta que la Unión Europea sea firme en la defensa de la paz y más independiente, sobre todo en energía, para estar más seguros, para tener una Unión Europea más segura y más resiliente. Porque cada crisis nos recuerda hasta qué punto dependemos de factores externos. Y es en este contexto en el que se enmarca este real decreto ley.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Per tant, ens abstindrem en aquesta llei. Votarem en contra de les esmenes, però ja que hi som, aprofito per dir que el pacte pel qual arribaran més jutges, que és l'autèntic drama de l'administració de justícia a Catalunya, el drama de no tenir prous jutges, el drama de no tenir prous lletrats de l'administració de justícia, el drama de no tenir una estructura de funcionaris cuidada perquè els recordo -i per cinquena vegada ho torno a dir- que no hem resolt el tema dels interins, que no hem resolt el tema dels advocats, dels jutges i fiscals substituts i que tot això està pendent. Per tant, davant d'una realitat que segons vostè, no ens permet sortir al carrer perquè ens atraquen, ens violen, ens fan de tot i, a més a més, tots són reincidents, davant d'aquest drama, el que nosaltres diem és que si l'administració de justícia funciona i té celeritat en la resolució d'aquests problemes, no hi haurà aquesta percepció d'impunitat. I, per tant, l'acord de posar-hi més jutges va en aquesta direcció. L'acord de tenir més funcionaris va en aquesta direcció. L'acord de resoldre els conflictes de la ciutadania, sense assenyalar vistes de dos, tres o cinc anys, va en aquesta direcció. I la solució és prou espoli fiscal, suficients dotacions a totes les institucions del nostre país i que la llei que ja es compleixi. Però el populisme punitiu no serveix de res. Estats Units, amb la pena de mort, segueixen tenint una quantitat de presos superior a tota la resta de països del món i no serveix de res i endureixin les penes, el que vulguin! Facin si volen..., és que ja no quedi, en els que suposadament són delinqüents abans d'una sentència. Però la multireincidència aplicada a gent que té tres sentències fermes, es dilatarà en el temps exactament igual que fins ara. I, per tant, porten un debat pervers, amb un relat fals a una cambra que està bàsicament manada per les dretes en quantitat, i això sempre ho guanyaran. Facin-s'ho, però sota la seva responsabilitat. No ens la imputin a nosaltres, perquè nosaltres ho faríem diferent. I, efectivament, amb una política d'esquerres pròpia sobre seguretat, és clar que sí, perquè és possible, és real i nosaltres el tenim, el model. El tenim. El que passa és que en aquest Estat no es pot aplicar i, entre moltes altres coses, per culpa seva.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d'impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no. Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l'IVA, posin-s'ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l'IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d'Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l'agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d'una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les. Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport -oh, sorpresa- a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d'oportunisme, arriba carregada d'amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica. Dir la veritat sobre les causes d'aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l'habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d'altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta moció del PP, una vegada més, és la moció de la maldat. És la moció que no sé com qualificar. És que sempre és el mateix aquesta gent: és Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants... Sense aquest tipus d'enemic, no tenen res a portar aquí. Anem per parts. Aquesta gent el que volen són treballadors i treballadores sense drets, perquè, si no tenen drets, surten més barats. I per això votarem que no a aquesta moció. I ho diré encara més clar: regularitzar no és cap caprici. Regularitzar és treure gent, gent que ja està vivint aquí, de la gàbia administrativa en la qual viuen, perquè puguin treballar amb drets, perquè puguin cotitzar, perquè puguin denunciar els abusos, perquè puguin organitzar-se sindicalment, etc. Amb això, vostès estan en contra d'això? La gent és migrant, però no és imbècil. Si venen aquí és perquè venen a treballar, perquè hi ha una demanda de treballadors enorme. I, de fet, si s'han regularitzat i ha sortit aquesta ILP que teníem penjada des de l'any 2021, ha sigut perquè a l'estiu del 2025 la CEOE i Foment demanen que, si us plau, regularitzin immigrants perquè no tenen mà d'obra. Aquesta és la realitat, malauradament de per què ara i no abans aquesta tirada endavant de la ILP. El PP el que defensa és un mercat de mà d'obra dòcil, gent amb por, explotable, més barata, és a dir, fan negoci de la misèria. El PP ven efecte crida. Bé, el PP, VOX i aquells, i els de Junts també. Aquells també, en això estan d'acord. Avui tornaran a votar una vegada més aquest bloc, que aquest sí que funciona, que és el bloc de les dretes i l'extrema dreta, que funciona molt bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Bona tarda, diputats, diputades, presidenta. Gràcies. Egun on, boas tardes, buenas tardes. Gracias. Para hacer la prèvia, solo para que conste en acta, porque luego hay el diario de sesiones. Vull que quedi molt clar que no compro en absolut el relat fet pel company Pagès respecte de l'amnistia, i que, en tot cas, el que hem de dir sobre l'amnistia, més enllà del fet que vam perdre un mes, i més enllà que allò no va blindar res, ja estava blindat d'entrada, és que l'apliquin d'una punyetera vegada, perquè encara tenim exiliats, encara tenim gent inhabilitada, i la situació, per molt que diguin que s'ha normalitzat, s'haurà normalitzat en allò a què estem acostumats els catalans, i és que nosaltres no tenim dret, però els espanyols sí. És amb tot el que s'ha normalitzat, perquè, amb la resta, encara no. Per tant, afanyin-se, si us plau, perquè això entri en vigor o tingui vigència real d'una vegada. Ara vaig al tema que ens ocupa. I el tema que ens ocupa la veritat és que és bastant llastimós, perquè, com tots saben, tenim els ordres del dia una setmaneta abans de fer la intervenció i, quan des d'algú que pertany a la Comissió de la Funció Pública i Hisenda, veus que hi ha un comentari sobre..., o hi ha una proposició sobre l'Estatut bàsic de lempleat públic i sobre la Llei general de subvencions, penses: 'Calla, que algú se n'ha recordat!'. Tenim pendents lo d'interins, tenim pendent un EBEP propi per als diferents territoris que tenen administracions públiques que estiguin vinculades les percepcions, per exemple, el cost de la vida de cadascun dels seus territoris. Tenim l'article 36.3, que impedeix una certa representativitat a les organitzacions sindicals de determinades administracions. I dius, ara posaran tot això damunt de la taula. Doncs no. Doncs no. Una autèntica decepció. Perquè tenia un sentit plantejar això, però sortir a aquestes alçades, quan l'últim atemptat d'ETA -ara m'ho he mirat- és del 2009, quan el 2011 va haver-hi el cese definitivo dels atemptats, quan es van dissoldre l'any dos mil... -ho tinc per aquí, no ho sé, fa molt de temps- l'any 2018, és, efectivament, efectivament, treure l'espantall del terrorismo de ETA. I sap què passa? Que a nosaltres ens concerneix relativament, però en qualsevol cas ens afecta per la pèrdua de drets que han explicat abans que es representa amb aquest Codi Penal de l'enemic que tenen els espanyols.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«L'accident ferroviari d'Ademuz ha estat el mirall d'una realitat insuportable. Mentre la ciutadania patia una infraestructura deficient i col·lapsada, alguns operadors apugen preus de forma desproporcionada, restringint de facto el dret a la lliure circulació, però -ojo- no restringixen el dret de la lliure circulació. Només el restringixen a aquella gent que no es pot permetre pagar els bitllets abusius. Per això, avui, qui es pot pagar aquests bitllets abusius, troben que vostès fan una cosa descomunal, una cosa súper mal feta, perquè com que ells ho poden pagar i els seus votants, molts d'ells, són els socis que apujaran els preus, doncs, ho troben bé, que puguin apujar el preu. Però el que sí que està clar és que la classe treballadora necessita que, si un tren avui no pot sortir, l'avió no pot valdre deu vegades més que el que valia la setmana passada. Els drets fonamentals no poden dependre de la llei de l'oferta i la demanda en moments de crisi. I no és la primera vegada que ho veiem, com alguns aprofiten les dificultats per fer negoci.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Energia com a dret humà. La pobresa energètica afecta una de cada quatre persones. Aquest decret garanteix 1,7 milions de persones mantinguin el seu bo social, amb descomptes que arriben al 57,5 per cent. A Catalunya, a Catalunya, el nostre país, més de 160 000 persones més respecte a l'any passat es veuran que no podran cobrar aquest bo energètic perquè alguns han preferit que: ¡Cuidado! La ocupació, la okupación i la okupación. És el mateix que aquests senyor: El inmigrante, el inmigrante, el inmigrante, Cataluña, Cataluña. Tot són excuses i excuses clarament ideològiques. I aquí ho deixo. Seguim. També diuen que no -i si no, que llegeixin el reial decret llei- diuen que no al 15 % de l'IRPF per la compra de vehicles elèctrics. És mentida això? És mentida això també? D'acord, d'acord, almenys s'accepta una veritat. Ja està bé. El problema és que totes les altres també ho són. Cal dir les coses pel seu nom, senyories, la dreta està disposada a sacrificar 206 000 milions, encara que siguin catalans i catalanes, per una foto de confrontació. A mi em sembla de vergonya, perquè realment cada vegada que voto amb aquesta gent d'aquí, amb els franquistes, no sé com després poden defensar la seva sobirania de país i, a més, que no passa. Passa sovint això. Diuen: No hi ha blocs, però quan has de defensar les elèctriques, sí que hi ha blocs. Quan has de defensar les grans empreses que es puguin deslocalitzar, sí que hi ha blocs. Aquí sí que llavors les excuses no les treuen mai.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«... -acabo-, vol dir planificar la seva vida, vol dir conciliació, vol dir igualtat d'oportunitats, vol dir justícia territorial. I avui, al País Valencià, igual que a Catalunya, aquesta mobilitat no està plenament garantida. Per tant, visca els Països Catalans i que d'una vegada puguem ser lliures i sobirans. Gràcies. ... planificar la vida -termino-, quiere decir conciliación, quiere decir igualdad de oportunidades y también justicia territorial. Y hoy, en el país valenciano, igual que en Cataluña, esta movilidad no está plenamente garantizada. Por lo tanto, visca los países catalanes y que de una vez podamos ser libres y soberanos. Gracias.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Senyories, el nou model de finançament. Suposa més capacitat normativa, més participació en l'IVA i l'IRPF. Acaba amb un sistema de bestretes que permetia al Govern espanyol escanyar financerament la Generalitat. I ho feia a destajo, que dirien vostès. A més a més, el nou model garanteix l'ordinalitat i redueix el dèficit fiscal, que no té comparació en estats federals. I això, diputats i diputades del Partit Popular no és cap privilegi. Això se'n diu justícia. En la moció, en aquesta moció, en aquest text tan cínic que deia al principi, parlen també de finançament autonòmic i municipal. I aquí permetin-me també una certa ironia. Celebrem i ho fem molt fortament, senyories del Partit Popular, que el PP descobreixi ara les reivindicacions que els republicans portem anys defensant. Cal actualitzar les entregues a compte? Sí, però sobretot el que cal reformar és la refotuda Llei d'Estabilitat Pressupostària, adaptar-la al marc europeu donar flexibilitat als ajuntaments i, sobretot, derogar la LRSAL, la coneguda Llei Montoro. No sé si els hi sona d'alguna cosa aquest nom. La Llei Montoro, el major atac a l'autonomia municipal que s'ha aprovat en democràcia. Vostès la van aprovar. Un marc profundament injust creat per vostès. Un marc que, val a dir, el PSOE tampoc ha corregit en vuit anys. I en aquest sentit, sí, com apuntava el senyor Cruset, com bramava el senyor Cruset, Esquerra Republicana hem presentat una proposició de llei. Esperem que per una vegada el PP voti el mateix que demana els seus propis alcaldes.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Senyories, vaig a la qüestió que, el Partit Nacionalista Basc, una vegada més i de manera pertinent, porten a aquesta cambra. Nosaltres votarem a favor perquè és una qüestió de qualitat democràtica revertir el que es va fer en contra del sistema, però sobretot es va fer en contra de Catalunya. El que es va fer va ser un vestit a mida en contra de la voluntat dels catalans i les catalanes. La pel·lícula es podria dir 'el Estado contra Catalunya, pasando por el Tribunal Constitucional, y me fumo dos puros en el Tendido Cero de los toros'. Això es podria dir així, senyories, perquè va ser una vergonya. Va ser un escàndol. I el senyor Legarda, que és un jurista molt fi i un home elegant, no ha entrat en la misèria, però un servidor, que no és jurista ni tan elegant com el senyor Legarda, ho farà. Va ser una vergonya i ara es tracta de revertir aquesta vergonya. Per cert, això es va fer després de la retallada de l'Estatut que, per cert, va tenir lloc després que les senyories del PP -pensaven senyories del PP, que no tindria paraules boniques per a vostès? Sí, també-. Les senyories del PP, tinguem memòria, van organitzar unes taules -mesas petitorias, en deien- demanant firmes contra l'Estatut de Catalunya, una cosa inenarrable. Abans les persones del PP demanaven firmes per la Creu Roja. Aquell dia van demanar firmes contra l'Estatut de Catalunya. Per cert, un periodista molt acreditat d'aquesta bonica capital va escriure: 'Pasaba por delante de la mesa y pregunté: '¿Qué hacen ustedes aquí?' Y una señora me dijo: 'Contra Cataluña''. Estava claríssim, estava claríssim. Va ser una vergonya. I com vostès diuen sempre, de aquellos polvos estos lodos. És així. Es va trencar l'equilibri institucional. L'àrbitre, que és el Tribunal Constitucional va esdevenir un jugador de part, però un jugador absolutament brut. Un jugador que feia trampes, un jugador descarat. I el que ens va vendre com un control previ era només un veto polític, un control de part i una censura preventiva contra el pluralisme i el diàleg propi d'una societat lliure.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«Miri, pel que fa a Mercosur i al Marroc, perquè no em quedarà temps. Només diuen simplismes i a més a més, menteixen. Esquerra Republicana i la majoria de la cambra, vull pensar, estem d'acord amb les clàusules mirall. També defensem la reciprocitat, només faltaria. De fet, som els màxims valedors dels controls sanitaris rigorosos, però el que vostès fan és molt diferent. És que vostès es dediquen una i una altra vegada a convertir cada acord comercial en una batalla identitària i cada tomaca amb una frontera. Es dediquen a fer això. I el problema, senyor Chamorro, no és comerciar. El problema és comerciar sense condicions justes, posin-s'ho al cap. I això no es resol cridant 'traïció' a Brussel·les i assenyalant Brussel·les. Això es resol, doncs, negociant millor, reforçant controls i garantint una bona renda pagesa. La PAC necessita reformes? Sí. La PAC la volem racionalitzada, li acaba de dir el company del PNV. Cal simplificar la burocràcia? Sens dubte és urgent fer-ho. Cal garantir una renda digne a la pagesia? És imprescindible, però rebutjar el pacte verd en bloc és fotre's un tret al peu, perquè entre el 30 % i el 40 % dels ingressos de moltes explotacions provenen justament de la PAC. De veritat que vostès volen dinamitar el marc ambiental que justifica una part important d'aquesta política comuna? De veritat saben el que estan dient?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«En resum, el que avui demanem aquí i demanem a tota la cambra, crec que és molt difícil que es voti diferent a tots els punts que hem posat. És molt difícil que es voti en contra. Pensem que és un tema de justícia. Potser algun punt que es pot refinar. Estem parlant d'una moció. Estem parlant d'una funció que instem al Govern a que aquest tema d'aquí d'una vegada per totes, faci un canvi revolucionari sobre el sistema de cotitzacions, al sistema de fiscalitat i igualtat de drets i igualtat del que tu has pagat, tingui igualtat de drets. Llavors simplement fem reflexionar les seves senyories que la moció serà votada per punts, perquè en principi no hi ha hagut cap grup que hagi dit que votava en bloc per unanimitat, però estem convençuts que per punts, pràcticament, pot sortir tots els punts que es proposen des d'Esquerra Republicana de Catalunya i fem un pas endavant de cara a un sistema d'autònoms molt més just, molt més equitatiu i, en resum, molt millor.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Aquesta és la tesi fonamental, de tal manera que un autònom que cotitzi per ingressos reals, i si cotitza poc l'Estat o el sistema de pensions ha de compensar perquè tingui una pensió suficient que li permeti viure. Si tenim això, un autònom ha de tindre les mateixes prestacions socials que té un treballador del règim general. És a dir, ha de tindre el que és l'atur de l'autònom. Seria el cessa d'activitat. Ha de ser igual que el règim general. Ha d'haver un atur per a aquest treballador que no pot continuar l'activitat. Si un treballador del règim general té un subsidi per a majors de 52 anys, un autònom també ha de tindre aquest subsidi per a majors de 52 anys si cessa l'activitat. Si els treballadors de règim general tenen permisos de malaltia per defunció, etcètera. Un autònom que cotitza el que li toca, i que és just, tindrà també les mateixes prestacions. I d'altra banda, l'altra cara de la moneda són els impostos. Els impostos també han d'estar a l'alçada del que realment guanya aquell autònom. I això és fàcil. Avui dia hi ha maneres de creuar les dades entre la Seguretat Social i entre la fiscalitat, que podrien donar-nos aquest número per fer uns impostos que siguin realment justos i unes cotitzacions injustes. A nivell de fiscalitat també és veritat que, una vegada calculats els ingressos reals, doncs un treballador autònom que té una petita botiga, que té problemes per arribar a final de mes, repeteixo si s'ha calculat bé els ingressos reals. És a dir, si es treuen, per exemple, els restaurants, els quilometratges que fan per no fer la feina. És a dir, que realment quedin nets aquells diners, doncs una vegada tinguem això net, aquella persona ha de pagar a partir d'aquests ingressos, doncs molt menys del que paga en aquests moments. I a canvi d'això, el que demanem és que l'impost de societats o l'impost de grans empreses, l'import de multinacionals pugi als 4 o 5 punts més que hagi de pujar per poder compensar aquesta diferència que hi ha amb la baixada d'impostos d'aquells autònoms que realment tenen dificultats per arribar a final de mes i que estan sobrefiscalitzats, per dir-ho d'alguna manera, respecte a aquells altres que no ho són.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Bé, avui presentem una moció conseqüència d'interpel·lació que em fa especial il·lusió avui. Avui votarem una moció conseqüència d'interpel·lació sobre un tema que és bastant clar. El problema és el següent: tenim per un costat què és els ingressos reals i beneficis. Si aconseguim captar els ingressos reals i els beneficis, podrem fer que les cotitzacions dels autònoms i els impostos dels autònoms siguin basat en ingressos reals. Això és tremendament important i això canvia absolutament el que hem fet fins ara. Fins ara la gent cotitzava el que li semblava. Moltes vegades perquè no podia fer una altra cosa. En aquests moments, el sistema està fet per trams i sí que és veritat que és una millora, però encara és una millora insuficient, com han demostrat moltíssimes vegades des d'Esquerra Republicana. Tenim per una part que les cotitzacions de la gent que té una renda més baixa són massa altes quan haurien de ser pràcticament zero, perquè hi ha gent que no arriba a l'SMI. Estem parlant de moltíssima gent que no arriba al salari mínim interprofessional i són autònoms. I per altra banda, hi ha autònoms, perquè la varietat d'autònoms és molt gran, que cobra més de 6000 euros, que cobra molts diners i no està cotitzant el que tocava. Hauria de cotitzar molt més. Si aconseguim aturar això, que això ens sembla que és elemental, si aconseguim permetre això, farem que per primera vegada els autònoms cotitzin per allò que realment guanyen. I si cotitzen per allò que realment guanyen, com tothom, han de tindre les mateixes prestacions socials que un treballador del règim general.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Bé, bona tarda de nou. Arriba avui al Congreso un nou clàssic del repertori de VOX. L'argument, aquesta vegada, com sempre, agafar un problema real, en aquest cas la pesta porcina africana i convertir-lo en un exercici de centralisme flagrant. Ah, i els dolents en l'argument sempre els catalans. Els catalans, en aquest cas els porcs senglars també, porcs senglars catalans, és clar, uns jabalís que segur que voltaven per Collserola amb una estelada lligada al coll i que eren molt d'esquerres, però molt d'esquerres. És així. La pesta porcina africana, senyories, és greu. És molt greu, ho sabem. Les explotacions ramaderes pateixen, i molt, i cal actuar i cal fer-ho amb rigor. Cal fer-ho amb coordinació. I cal fer-ho amb rapidesa. Per això, això, a l'extrema dreta, no li interessa. La seva proposta no busca millorar la sanitat animal. La seva proposta no busca tampoc donar suport al sector, perquè això seria massa complicat, massa costós, massa diàleg. La seva proposta busca una altra cosa. De fet, busca el de sempre. Busca recentralitzar, assenyalar Catalunya i des d'un despatx -?me l'imagino molt caspós- lluir-se com a salvadors d'Espanya.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I no seria honest dir que això ho podem arreglar fàcilment, però Esquerra Republicana tenim ambició nacional i voluntat de arremangar-nos perquè les coses passin. I sí, és gràcies a la nostra persistència que avui s'ha començat a avançar cap a una governança catalana de rodalies. Governar des de Catalunya vol dir decidir inversions i prioritats des de Catalunya. Vol dir gestionar des de la proximitat. I aquí és on la seva PNL es quedava curta abans i ara amb la seva autoesmena, ja ni ho anomenen, això. Perquè podem reclamar més inversió i en això hi coincidim, però vostès ja els va bé que la gestió es faci des de Madrid. Però als catalans i les catalanes no ens va bé. I si tenen fred de peus, sempre poden demanar el mateix per a les seves comunitats autònomes. Perquè no passa res, perquè segurament ho gestionarien més bé també. El que no és acceptable és continuar aferrats a un model d'unitat antiquada i centralista que només els beneficia a vostès i que ha demostrat una vegada i una altra que és ineficaç.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I senyor Gavín, Esquerra Republicana no dona suport a aquesta nefasta gestió que fa l'Estat espanyol. No li dona. En tot cas, li va donar vostè sent el secretari d'Infraestructures durant molts anys. Ara bé, gràcies al treball i a l'exigència d'Esquerra Republicana, avui hi ha sobre la taula un acord per accelerar les inversions a Rodalies. Ara cal que aquest acord es tradueixi en un compromís ferm perquè els propers cinc anys permeti elevar la inversió total de la dècada fins aquests 8000 milions d'euros que són tan necessaris. A més, gràcies a la feina d'Esquerra Republicana, també per primera vegada, per primera vegada, li recordo. La Generalitat ha pogut participar en la definició del pla de Rodalies, un pas que sabem que és necessari però que és insuficient. Per aquest motiu cal anar més enllà accelerar el desplegament de Rodalies de Catalunya, assumir el lideratge real del servei i impulsar aquests canvis urgents en la direcció de Renfe a Catalunya. I sobretot, cal prioritzar allò que s'ha deixat de banda massa temps, que és el manteniment i la seguretat de les nostres vies. Menys anuncis, menys nous quilòmetres d'AVE i més manteniment. Més fiabilitat i més seguretat per als usuaris i per als treballadors. Aquest Reial decret posa gairebé tot laccent en les tarifes i això, com a mínim és reduccionista, perquè per potenciar el transport públic no nhi ha prou que sigui econòmic ha de ser fiable, segur i digne. I ara mateix no tenim res d'això. El que tenim ara mateix a Catalunya és un trauma col·lectiu. Gent que surt de casa amb por; gent que assumeix que arribarà tard; gent que normalitza perdre cites, hores de feina o classes a les universitats. Vostè s'imagina les cares dels estudiants aquest cap de setmana o ahir al dematí que tenien exàmens i van veure com el seu examen no hi podien arribar perquè estaven en una estació on ningú els hi estava informant de si el tren passaria al cap d'una hora, si no passaria amb aquelles pantalles buides o, el que és pitjor, plenes de dades totalment errònies. Això ministre, no es reverteix amb descomptes, només es reverteix amb inversions reals, amb planificació rigorosa i amb una gestió responsable per reparar la xarxa, renovar la infraestructura i garantir la seguretat de cada quilòmetre de la via. I cal parlar clar. La crisi de Rodalies no és culpa ni de la pluja ni de la mala sort. És culpa de dècades de negligència política tant dels governs del PSOE com dels governs del Partit Popular. Perquè fins que Esquerra Republicana no ha pogut incidir en les polítiques del Govern, aquestes polítiques mai s'han fet pensant en Catalunya.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Gràcies, president. Bona tarda, vicepresidenta. Avui, una vegada més, la segona, en dues setmanes tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat i avui també, en aquest cas, per enèsima vegada, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar, des d'Esquerra Republicana tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos per poder garantir, doncs vaja, el que toca! Una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica que nosaltres entenem compartida. I és justament per tot això que, a banda d'exigir unes regles fiscals justes, el que cal i el que és imprescindible -deixin-m'ho dir així- és que vostès, d'una punyetera vegada, reformin el model d'ingressos dels ajuntaments i de la Generalitat, bàsicament en dos conceptes en el concepte de recursos i en el concepte de flexibilitat, un canvi de model i unes normes diferents. Recursos i flexibilitat que permetin poder-ne fer ús. Poder-ne fer ús a favor de la,ciutadania a favor de la gent que, vicepresidenta, entre vostè i jo, això és el més important, no? Perquè d'això va la bona política, no? Al final de ser útils, d'estar al servei de la gent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Senyors del Partit Popular, és greu. És un nou intent del Partit Popular, jo diria que és un partit pràcticament catalanofòbic, en aquest sentit. De fet, cada vegada que vostès porten diputats com la Cayetana Álvarez de Toledo, treuen un diputat sol. Tant de bo tornessin a portar aquests diputats més ultres que tenen, perquè així les coses, a nosaltres ens van millor que quan porten gent una mica més civilitzada. La seva esmena pretén que l'atenció en català, basc o gallec sigui obligatòria només en l'empresa que té seu física en una delegació territorial on la llengua és oficial. Senyories del Partit Popular, en quin segle viuen? En l'era digital, on els serveis es presten des de qualsevol racó del món, vincular els drets lingüístics a la ubicació d'una oficina és, a la pràctica, anul·lar-los tots. Si un consumidor de Manresa, de Gandia o de Maó truca a la seva companyia elèctrica o de telefonia, té dret a ser atès en la seva llengua, independentment de si el call center -amb això no s'hi posen, si està en anglès queda millor, no?- independentment de si el call center està a Madrid, a Sevilla o a Valladolid. Votant no a la seva esmena, recuperem el text original impulsat per Esquerra Republicana, entre altres partits, amb l'obligació real i efectiva de les grans empreses a garantir l'atenció en les llengües cooficials sense excuses geogràfiques i sense trampes. Perquè parlar en la llengua que és pròpia de cadascú no és un caprici, és un dret de la ciutadania fonamental que malauradament hem estat massa decennis, per no dir segles, sense actualitzar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Per això, Esquerra Republicana hi vam treballar i vam defensar aquesta proposició de llei que vam presentar al Senat i que ara també hem registrat aquí al Congrés amb quatre objectius: flexibilitzar la regla de despesa, permetre l'ús lliure dels superàvits -perquè aquest Reial decret, això no ho fa- transposar el nou marc fiscal europeu aprovat fa gairebé dos anys i que el Govern encara no ha aplicat, repartir de manera justa els objectius de dèficit i deute entre l'Estat, les comunitats i els ajuntaments en proporció a la despesa que executen i derogar d'una vegada la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, el ministre Montoro, que va ser la mà que va perpetrar el major atac del PP contra l'autonomia local. Per tant, lamentem profundament que vostès, juntament amb el PP al Senat la setmana passada, bloquegessin aquesta iniciativa. Mentrestant, els ajuntaments tenen milions congelats als bancs i mentre falten recursos per a habitatge públic o serveis socials. Quan l'administració més propera no pot respondre, es deixa un espai immens perquè creixi la demagògia de l'extrema dreta. Això és el que estan fent vostès, fer créixer l'extrema dreta. Tenen una altra opció al Congrés. Hem registrat aquest projecte de llei aquí. Veurem el que faran, votin-lo.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2025, de 2 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes en materia de...
«Sí. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Jo tinc la mala sort de sortir sempre després de l'Òscar Matute de Bildu, amb la qual cosa l'única gràcia que tinc és que ho faig en català. Ell ho fa en castellà, jo en català. Perquè ha explicat gran part del que li anava a dir, jo, senyor ministre. I ho comentàvem abans amb els companys d'escó, que em deien: 'Ha sigut relativament breu'. Més breu hauria hagut de ser, perquè cada vegada que parlava d'allò que no era estrictament l'acord em donava motius per votar-hi en contra. Nosaltres donarem suport. Nosaltres donarem suport a l'increment que, a través d'aquesta tècnica decret llei, es fa perquè és evident que qualsevol benefici en favor dels treballadors públics li donarem suport, però hi ha un parell de coses a comentar. De fet, n'hi ha vàries. La primera, la cara o el sentiment amb què van rebre determinades entitats locals el fet que s'apugés un 11 % el seu capítol I sense que en fossin coneixedors, els va situar en una situació de dir: Com afrontarem un increment del capítol I de l'11 % fins al 2028, si no tenim ni tan sols ara mateix encara la disponibilitat dels romanents? A tothom li ha de quedar clar. Aquest reial decret no incorpora aquest 11 %, només es refereix als anys 2025 i 2026 i són, respectivament, d'un 2,5 % i d'un 1,5 %, amb un 0,5 % eventualment addicional. Per tant, diríem que, del que ha publicat la premsa al que efectivament ens ve en negre i blanc avui aquí hi ha una diferència substancial.»