Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
188 declaraciones · página 3 de 7
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Erosió del Parlament. Els concedeixo l'abús del Reial decret llei i l'incompliment de l'article 134 de la Constitució, l'obligació fonamental de fer aprovar els pressupostos en aquest Parlament. Però no estic d'acord que la presidència d'aquesta cambra hagi erosionat en aquesta legislatura la institució. En tot cas, no com la va erosionar la senyora Batet la legislatura passada, quan la mesa es va erigir en un Tribunal Constitucional previ que impedia debatre iniciatives perfectament constitucionals com l'amnistia, o quan es va plegar davant del Suprem, per exemple, en el cas del senyor Alberto Rodríguez. D'això no se'n queixen. Acabo amb el punt de les cessions als separatistes. Vaig acabant, president. En aquest punt, senyories, crec que tindran el suport incondicional de Podemos. Ells, com vostès, són uns fanàtics del centralisme, fins al punt que si Catalunya reclama competències en immigració, és per supremacisme. En canvi, si les té l'Estat, no hi ha racisme, no hi ha supremacisme. Entenc que deu ser per aquesta regla de tres que, quan el 2022 es va produir la tragèdia de la tanca de Melilla, ells estaven al Govern i els devia semblar la mar de bé, perquè era competència del Gobierno de España i no el van pas abandonar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Un parell de coses més sobre l'amnistia que m'han sobtat. Primer, els recomano que llegeixin la ponència que es va publicar fa una setmana del Tribunal Constitucional. Veuran que l'amnistia és plenament constitucional. Llegeixin les desenes, els centenars de pàgines d'aquesta ponència. I, en segon lloc, a la part dispositiva de la PNL, insten el Govern a derogar una llei. Però què hi tenen vostès al cap en matèria constitucional i de separació de poders? El Govern no deroga lleis. Si volen derogar una llei, la que sigui, presentin una iniciativa aquí. Però encara més. Si deroguen la llei d'amnistia, què creuen que passarà? La llei d'amnistia és una llei penal, i quan es deroga una llei penal favorable, que és això, l'amnistia, els efectes ja s'han produït. Bé, anem al següent punt. Colonització de les institucions. Ja els he dit que aquí no els falta raó. Els socialistes fan el mateix que vostès: desmantellar l'Estat de les garanties democràtiques tant com poden. I dit això, tinc un dubte, per què no posen el Consell General del Poder Judicial al llarg llistat d'organismes colonitzats pel PSOE? És perquè la colonització del Consell General del Poder Judicial vostès la van pactar amb el senyor Bolaños?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dit això, i anant a la PNL, el cert és que cada vegada que el PSOE concreta la seva regeneració democràtica, que es va revelar el president Sánchez com una aparició mariana en el seu retir espiritual, cada vegada es veu una voluntat, una estratègia, un pla que ve a instrumentalitzar en interès propi les institucions de l'Estat. Exemples: la instrumentalització de la judicatura i els mitjans, el paper de la fiscalia i la defensa a ultrança del fiscal general, la voluntat de no fer cap reforma realment democràtica en els set anys que porta al Govern. I, en canvi, sí, lleis a mida per a la intervenció i el control de mitjans, la reforma de l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, l'accés a la judicatura o l'eliminació de l'acusació popular. Davant d'això, coincidim amb vostès, senyories del Partit Popular, que calen més garanties, més controls, més pluralisme. Que ningú estigui per sobre de la llei. Però vostès, vostès, senyories del PP, quan pretenen posar en evidència l'estratègia deliberada del Gobierno, etcètera. En realitat, el que fan és posar en evidència la seva estratègia, la seva pròpia estratègia. En primer lloc, l'amnistia. Els dono la raó en el que diuen a la PNL. L'amnistia és atribuïble al 100 % a Junts per Catalunya. Si avui hi ha una llei d'amnistia completa i integral és perquè Junts per Catalunya va posar-ho per escrit en els Acords de Brussel·les com a condició per a la investidura del president Pedro Sánchez. Per cert, amb una referència explícita al lawfare. I també es deu aquesta amnistia integral al fet que Junts per Catalunya va forçar una segona volta perquè l'amnistia inclogués el dictamen de la Comissió de Venècia i es reformulés d'acord amb estàndards europeus per no deixar ningú enrere. Si vostès volen contrapoders i controls, això és precisament l'amnistia, no un perdó, sinó una rectificació de la justícia allà on el lawfare judicial va portar a l'exili i a la presó el Govern de Catalunya, i que ha empresonat i perseguit centenars de persones innocents per raons estrictament polítiques. Una rectificació, per cert, que deixa clara l'existència d'un conflicte polític i que, malgrat l'actitud prevaricadora d'alguns magistrats, no dubtin, no dubtin en cap cas que s'acabarà aplicant a tothom.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Permítame acabar, señora presidenta, con esta cuestión del lawfare, ese tema que tanto preocupa al señor Marchena en su último libro La justicia amenazada y que también les preocupa a ustedes, señor Bolaños, como ha señalado el diputado Iñarritu. Mire, señor Bolaños, esta legislatura empezó con un acuerdo en noviembre de 2023 firmado en Bruselas en el que las dos partes convinieron, entre otras cosas, la aprobación de una ley de amnistía y comisiones de investigación para la operación Cataluña y los atentados, un acuerdo que explícitamente reconocía la existencia del lawfare que hemos sufrido los catalanes. Eso es lo que firmaron ustedes, señor Bolaños, el reconocimiento de que el lawfare contra Cataluña ha existido...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«En segundo lugar, hay que replantear la arquitectura organizativa de todo el Poder Judicial: hay que aplicar el Estatuto de Cataluña sobre el Poder Judicial y también hay que suprimir la Audiencia Nacional, un órgano excepcional que no tiene cabida en un Estado de derecho europeo. En tercer lugar, responsabilidad penal de los jueces. Los jueces, los magistrados y los fiscales son los únicos ciudadanos del Estado -junto al monarca- que están exentos de cualquier sistema de exigencia de responsabilidad penal real. Sin la amenaza de responsabilidades penales y con impunidad total no hay Estado de Derecho, lo que hay es la institucionalización del corporativismo y la prevaricación, lo que ya es la dictadura de las togas que todos nosotros conocemos. Lo hemos visto en un Tribunal Supremo que se niega a aplicar al presidente Puigdemont la ley de amnistía. Miren, no nos extraña nada que la cúpula judicial haya respondido como ha respondido a la ley de amnistía, porque la ley de amnistía, como sabe usted señor Bolaños, no es un perdón, no es una indulgencia graciosa del Estado hacia los independentistas, la ley de amnistía es una enmienda a la totalidad a la represión judicial contra el independentismo, una impugnación radical del régimen del 78 que parte del reconocimiento de un conflicto político entre Cataluña y España y que el Estado ha convertido en lawfare.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«... també, per cert, també sota el seu govern. Val la pena que ho tinguem tots plegats en compte. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, ministro, muy buenos días. Estamos en medio de una batalla que no nos apela, que no nos incumbe. Por una parte, están las peleas de PP y VOX, que son una defensa total del corporativismo judicial, que, aunque digan que no, en realidad, son exactamente eso. Las dos son una defensa cerrada del franquismo que vino a manifestarse a las puertas del juzgado contra la amnistía cuando ni siquiera estaba aprobada o que se manifestó ayer contra este mismo proyecto de ley. Son las totalidades de los que creen que el cortijo es suyo y que no quieren admitir ninguna contaminación del poder judicial por ideología o afinidad política. De hecho, el Poder Judicial no solo son los jueces que lo conforman y su cúpula. No ha salido aún de una España predemocrática monolingüe y por la que, en el estado de derecho europeo, son sus amigos el Parlamento y la Comisión, que les compran sus mentiras. Las totalidades son pura retórica, desconectadas no solo de los principios democráticos que deben regir el procedimiento judicial, sino también de los problemas actuales de la Judicatura. Como ejemplo de esas totalidades, podemos decir que llegan a asegurar que las sustituciones son transitorias en el ámbito de la justicia, que no hay abuso de temporalidad o que la temporalidad es una situación excepcional, cuando la realidad es que hay jueces, y, sobre todo, juezas, y fiscales que se han pasado hasta treinta o treinta y cinco años en esa situación de abuso de temporalidad»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I deixi'm acabar, deixi'm acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d'altres, l'aprovació d'una llei d'amnistia i de les comissions d'investigació del 17-A i de l'operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l'existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«En segon lloc, cal replantejar l'arquitectura organitzativa de tot el poder judicial. Cal implementar el mandat de l'Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l'Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l'Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d'exigència de responsabilitat penal real. L'amenaça... Sense l'amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d'amnistia. Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d'amnistia perquè la llei d'amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l'Estat cap als independentistes. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l'independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l'Estat ha combatut amb el law fare.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d'un pols que no ens incumbeix, al mig d'una batalla que no ens apel·la. D'un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que 'no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa', en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l'amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei. Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d'una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l'estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura. Com a exemple de la ceguesa d'aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l'àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s'han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d'abús de temporalitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Y luego hay una última cuestión, el escándalo de las encuestas flash. Voy a darles un ejemplo, pero no de las encuestas flash de la dana del pasado octubre o de las encuestas flash del apagón eléctrico de hace dos semanas, sino de hace un poco más. Me voy a remontar a hace dos años, cuando el CIS eliminó a Xavier Trias de la carrera por las elecciones, y me voy a centrar en el 2024, en las elecciones catalanas de hace un año. Miren, no se engañen, no cuestionamos el resultado, pero queremos dejar claro que no hubo juego limpio. No hubo bastante con que nuestro candidato, Carles Puigdemont, tuviera que hacer la campaña desde el exilio habiendo aprobado una amnistía. No hubo bastante, y por eso el Gobierno, el presidente español, Pedro Sánchez, jugó sucio y utilizó todos los recursos que tenía en sus manos para jugar contra ese juego democrático en plena campaña. Con esos cinco días de reflexión no hizo más que, una vez más, dar un golpe a la campaña electoral. Se dejó de hablar de financiación, de amnistía y de gestión de la Generalitat, y fue un golpe político para desviar la atención de los temas que interesan a los ciudadanos de Cataluña en la narrativa, con el psicodrama personal de Pedro, señora y amigos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«La famosa carteta i els cinc dies de reflexió no van ser altra cosa que un cop a la campanya electoral. Es va deixar de parlar de finançament, de l'amnistia, de la gestió de la Generalitat. Va ser un cop polític per desviar l'atenció dels temes que interessen als ciutadans de Catalunya a la narrativa, al psicodrama personal de Pedro, senyora i amics. I no havent-hi prou a copar tota l'atenció mediàtica, el CIS va venir a rematar la feina amb una enquesta flaix. Mirin, que en plena campanya electoral la policia faci informes falsos sobre comptes inexistents del president Mas o l'alcalde Trias, i que després els publiqui El Mundo és guerra bruta. Però que, en lloc d'un informe de Villarejo, tinguem un xou de tot un president amagant amb la seva retirada en plena campanya electoral catalana, fent el número de la llagrimeta per un al·legat assetjament judicial i mediàtic, també és guerra bruta. També és Operació Catalunya contra l'independentisme. És guerra bruta que es generi amb els diners de tots un efecto Sánchez per arribar allà on no arribava Salvador Illa. I també és guerra bruta que el CIS rematés la feina amb una enquesta flaix per capitalitzar aquest efecte electoralment, donant la imatge d'un PSC guanyador. Allò va ser un cop demoscòpic, un cop demoscòpic pagat entre tots, que va permetre en plena campanya que la Ser, El País i El Periódico poguessin titular 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactament igual que les portades d'El Mundo amb Mas i Trias, i els informes falsos sobre els seus comptes a l'estranger. Això és guerra bruta. Això és corrupció. Això és malversar fons públics per interessos particulars.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Sobre la ley de memoria, creemos que el tiempo nos ha dado la razón. En los dos años y medio desde su entrada en vigor, ha habido múltiples incumplimientos. La reforma legal para disolver asociaciones que nos ocupa llega con retraso. No tenemos noticia de la restitución de los documentos requisados a los ayuntamientos, no tenemos noticia de la restitución de los depósitos en papel moneda ni tampoco de los patrimonios confiscados, y tampoco sabemos nada de la compensación a los trabajadores forzados. Pero lo peor de todo es que la Ley de Memoria Democrática ha consolidado un modelo de impunidad que priva de tutela judicial efectiva, y, por tanto, deja sin justicia, a las víctimas. Es un modelo de impunidad construido desde una judicatura que no ha terminado de cortar sus vínculos con el franquismo. Es cierto que la ley prevé el derecho a la investigación y es cierto que prevé el nombramiento de fiscales de memoria. En ese sentido, celebramos que la Fiscalía de Barcelona haya abierto, por primera vez, diligencias penales para investigar las torturas perpetradas por miembros de la Brigada Político-Social en la prefectura superior de Via Laietana a raíz de la denuncia presentada por la defensora de la lengua y cultura catalanas, Blanca Serra, en su nombre y en el de su hermana, ya difunta, Eva. Tras centenares de intentos, es la primera vez que la Fiscalía va a investigar, por crímenes contra la humanidad, torturas perpetradas por la Policía española en las dependencias de Via Laietana. No dudamos de la voluntad de la Fiscalía para hacer efectivo el derecho de las víctimas a la verdad, la justicia y la reparación y a las garantías de no repetición, pero sí que sabemos -y lo decimos desde ahora- que, cuando esta investigación llegue al juez, por mucho que se haya constatado cuáles son los crímenes y quiénes son los criminales que los cometieron, lo máximo que podrá haber es una simple declaración judicial civil de reconocimiento de los hechos, sin efectos penales. Por lo tanto, habrá una condena, pero no habrá justicia. Esto es así porque la Ley de Memoria Democrática no incluyó la medida clave para evitar que los jueces continúen obstaculizando las condenas a los criminales franquistas, que es la declaración de la amnistía de 1977 por crímenes de lesa humanidad. Por tanto, los jueces pueden continuar archivando sistemáticamente las denuncias hasta que ya no quede ningún criminal franquista vivo. De hecho, como ya lo ha explicado el diputado del BNG, las Naciones Unidas han recordado repetidamente al Estado español la obligación de garantizar que los crímenes de lesa humanidad no prescriben, y por eso hay que derogar la amnistía de 1977. Es un recordatorio que, por cierto, no debería ser necesario, porque, si el Estado y los jueces españoles creyeran realmente en el derecho internacional, la obligación de no aplicar la amnistía a los crímenes de lesa humanidad sería automática desde el momento en que España firmó el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos. Y la Constitución española establece que los tratados ratificados por España son derecho interno y que las normas relativas a los derechos fundamentales y las libertades públicas se interpretarán conforme a la Declaración de los Derechos Humanos y a los acuerdos internacionales ratificados.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Laietana. No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d'ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s'hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes. Què és la derogació de l'amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l'Estat espanyol l'obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l'amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l'obligació d'aplicar l'amnistia als crims de lesa humanitat. I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s'han d'interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d'altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles. La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l'Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d'acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l'ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l'Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d'uns i l'abstenció d'altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l'hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l'Ajuntament de Donòstia. En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: 'No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación'. Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l'octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s'han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: 'Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia'. Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d'un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«No sé si, como decía usted antes, señora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmará al Supremo en su decisión de no aplicar la amnistía al presidente Puigdemont o no lo hará. De verdad, no lo sabemos, no lo sabemos, pero lo que sí sabemos es que la ley de amnistía es un caballo de Troya democrático para el régimen del 78, y eso para nosotros es más importante que las soluciones penales destinadas a personas concretas. También debo decirles, señorías del PP, que el deterioro democrático no es que el Gobierno socialista negocie con Junts, el deterioro democrático es que se vea obligado a hacerlo en Ginebra, y también es deterioro democrático que, mientras estemos negociando, el señor Marlaska pueda estar espiándonos con Pegasus o con Egobox. Voy acabando. En el debate de la interpelación vimos un Pimpinela entre Cayetana y Félix -Félix y Cayetana- de vergüenza ajena -vergüenza ajena-. Solo les faltó cantar la canción Vivir sin ti no puedo, un enemies to lovers total, que empieza con 'si yo soy la noche, tú eres el día' y que termina con 'vivir sin ti no puedo', porque esto es precisamente el bipartidismo PP- PSOE, este es el bipartidismo del régimen del 78. Mucha gesticulación, pero cuando la cosa se pone seria -véase el 155-, vivir sin ti no puedo, los dos se van a la cama borrachos de patriotismo español. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Quisiera hacer algunos comentarios respecto a la intervención que hizo aquí la señora Álvarez y el señor Belda. Estoy respondiendo a la señora Álvarez. Señor Belda, ¿qué tal? Como dijo el diputado Legarda, ha tenido un tono muy distinto al suyo, por desgracia. La señora Álvarez se refirió al regreso del presidente Puigdemont el 8 de agosto pasado a Barcelona como la charlotada veraniega de un Houdini jodido. ¡Muy graciosa la señora Álvarez! Debemos decirle es que la charlotada fue la operación jaula para detenerlo, una operación fallida, y los que resultaron jodidos fueron los señores Sallent, Elena y Marlaska. Usted, señora Álvarez, también recriminó al señor Bolaños que la ley de amnistía parece escrita con los pies. Debemos decirle que no se engañe -no se engañe-. La redacción no debe imputársela usted al señor Bolaños, la redacción actual de la ley de amnistía es la que Junts per Catalunya forzó votando el 30 de enero del año pasado contra una versión que de amnistía no tenía más que el título. Y sí, le doy la razón, el Tribunal Supremo ha decidido usurpar el lugar del legislador y pasarse todos los principios del Estado de derecho por el forro, derogar ad hominem la amnistía y prevaricar no aplicando la ley al presidente Puigdemont, inventándose, como dice el voto popular, una entelequia sobre la malversación. Y es que aquí -aquí-, en el Estado español, si alguien es responsable del deterioro democrático del Estado español ese responsable es la 'toga nostra' y su total y absoluta impunidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. No seremos nosotros quienes neguemos la instrumentalización de las instituciones y el desprecio a esta Cámara del Gobierno y del PSOE, pero, por favor, señores del PP, no nos tomen por idiotas, porque ustedes, señorías del PP, son igualmente responsables de la instrumentalización partidista de todas, absolutamente todas, las instituciones democráticas del Estado. Ustedes, indistinguibles de la cúpula judicial española, llevan siglos de judicialización de la política y de politización de la justicia. Ustedes son los palmeros de la dictadura de las togas, y no solo eso, sino que son los campeones de la colonización de todas las instituciones del Estado, de la Fiscalía, del Tribunal de Cuentas, del Ejército, del Consejo General del Poder Judicial, de la Abogacía del Estado, de los cuerpos funcionariales... No acabaríamos nunca. Señor Belda, cuando usted pretende que votemos instar al Gobierno a cesar esos ataques a jueces y magistrados por la amnistía y a no atribuir a los integrantes del Poder Judicial sesgos políticos, olvida usted que es el Partido Popular quién quería controlar el Poder Judicial por la puerta de atrás, y entre comillas. Olvida también que son ustedes quienes han tutelado y protegido, y cobrado después en forma de impunidad, a personajes como Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. Y lo mismo ocurre con el fiscal general del Estado. Hablan ustedes de instrumentalización del PSOE, y tienen razón, no lo negaremos nosotros, nosotros también somos víctimas de esa instrumentalización, y si no que se lo pregunten al señor Alay, con los seis años de una investigación prospectiva y delirante sustentada por la Fiscalía en el caso Vóljov, o al señor Boye, el abogado del presidente Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal De Lucas, que llegó a un acuerdo para perdonar el crimen de un asesino confeso a cambio de incriminarlo. Pero ustedes, señorías del PP, hacen exactamente lo mismo. ¿No son ustedes quiénes se reúnen públicamente con la Asociación de Fiscales para tratar de la actualidad política? ¿No son acaso ustedes quienes han colocado de fiscal general del Estado a nombres como Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, todos ellos destacados encubridores de su corrupción?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«I mirin, no sé si, com deia vostè, senyora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmarà el Suprem en la seva decisió de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. O no ho farà ? De veritat que no ho sabem. No ho sabem, però sí que sabem que la llei d'amnistia és un cavall de Troia democràtic per al règim del 78, i això per nosaltres és més important que les solucions penals per a les persones concretes també. També els he de dir, senyories del PP, que el deteriorament democràtic no és que el govern socialista negociï amb Junts, sinó que el deteriorament democràtic és que ho hagi de fer a Ginebra. I també ho és també un deteriorament democràtic que estiguem negociant que mentre estem negociant el senyor Marlaska ens pugui estar espiant amb Pegasus o amb Egobox. I vaig acabant. Vaig acabant. En el debat de la interpel·lació vàrem veure un Pimpinela entre Cayetana i Félix, entre Félix i Cayetana, de vergonya aliena. Vergonya aliena. Només els va faltar cantar la cançó Vivir sin ti, No puedo. Un enemies to lovers total, que comença amb: 'Sí, yo soy la noche, tú eres el día' i que acaba amb 'Vivir sin ti no puedo', perquè això mateix és el bipartidisme PP-PSOE. Aquest és el bipartidisme del règim del 78. Molta gesticulació, però quan la cosa es posa seriosa, diguin-los 155, 'Vivir sin ti, no puedo'. Els dos van al llit borratxos de patriotisme espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Ayer, el ministro Bolaños criticaba a los diputados del PP que se revuelquen en el bulo y la mentira e incluso el ministro Marlaska reclamó a los mismos diputados del PP que pidieran perdón por habernos acusados falsamente. Lo que es necesario y lo que pedimos en Junts per Catalunya es menos gesticulación y más coherencia. Y con los que ahora se escandalizan con lo que está haciendo el Poder Judicial que se comprometan a reformarlo a fondo, incluyendo -incluyendo- una inexcusable reforma para establecer la responsabilidad penal de los jueces cuando delinquen. Y también consideramos que estos que ahora se quejan tanto del Poder Judicial y su actuación arbitraria deben tomar la responsabilidad y comenzar ellos a dar ejemplo, porque si se quejan de que los jueces se niegan a aplicar una ley como la de amnistía, lo primero que tienen que hacer es asumirla ellos mismos, asumirla políticamente y actuar en consecuencia. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Ahir, el ministre Bolaños retreia als diputats del PP que es rebolquin en el bulo, en la mentida, i, fins i tot, el ministre Marlaska els va reclamar als mateixos diputats del PP que demanin perdó per haver-nos acusat falsament. El que cal, el que demanem des de Junts per Catalunya és menys gesticulació i més coherència i que els que ara s'escandalitzen amb el que està fent el poder judicial es comprometin a reformar a fons el poder judicial, incloent -incloent- una inexcusable reforma per establir la responsabilitat penal dels jutges quan delinqueixen. I també considerem que aquests que ara es queixen tant del poder judicial i la seva actuació arbitrària han de prendre la responsabilitat i començar a donar exemple ells, perquè si es queixen de que els jutges es neguen a aplicar una llei com la llei d'amnistia, el primer que han de fer és assumir-la ells mateixos, assumir-la política i actuar en conseqüència. Moltes gràcies. Presidente, señorías, señor ministro. Como han dicho repetidamente, la propuesta del Gobierno para mejorar la eficiencia del Servicio Público de Justicia no es nuestra propuesta. La pretensión era mejorar el funcionamiento en este servicio de justicia, suprimiendo los juzgados unipersonales y agilizar procedimientos, eliminando retrasos innecesarios. Todo apunta a que vamos hacia una indeseable administrativización de la justicia, hacia una justicia más formalizada y alejada de los ciudadanos y sus necesidades. Los colegios de abogados ya han advertido de los perjuicios que esta digitalización, las videoconferencias y el cambio en la organización judicial, comportará para la presencialidad y la inmediatez de los juicios.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Además, tampoco se ha dicho que en la propuesta se proponía establecer un sistema de responsabilidad penal que haga que los jueces se lo piensen dos veces antes de delinquir. Y también me reivindico: es necesario un sistema de responsabilidades que acabe con el corporativismo de las salas de Gobierno para hacer frente a los jueces delincuentes. ¿Se pueden imaginar ustedes una justicia independiente e imparcial si los jueces y magistrados son los únicos ciudadanos del Estado, junto con el monarca, obviamente, exentos de cualquier tipo de sistema de exigencia de responsabilidades? No, no es posible. El ejercicio de la función jurisdiccional también tiene que estar sujeto a los mismos controles que el resto de las autoridades públicas. Si no, no hay Estado de derecho; si no, el resultado es la impunidad total, el resultado es institucionalizar la prevaricación en el ejercicio de la función judicial, el resultado es la dictadura de las togas. Lo hemos visto en un Tribunal Supremo rebelde, que se niega a aplicar por motivos estrictamente políticos una ley que es demoledora en su literalidad, la ley de amnistía, que menosprecia los principios básicos del Estado de derecho -el principio primero es el de la calidad- y que no acepta la jerarquía del Tribunal Constitucional. Claro, que no me extraña en absoluto que la cúpula judicial haya respondido sin pensárselo a las órdenes de Aznar: que cada cual haga lo que pueda. Porque la ley de amnistía no es un perdón, no es una indulgencia graciosa, no hemos bajado la cabeza. La ley de amnistía no es solo una enmienda a la totalidad de la represión judicial contra el independentismo, sino que es una impugnación radical del régimen del 78, que genera y seguirá generando a efectos de fondo que trascienden el corto plazo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Cal dir que no m'estranya. No m'estranya gens que la cúpula judicial hagi respost sense pensar-s'ho a l'ordre d'Aznar de que 'cada cual haga lo que pueda'. Perquè la llei d'amnistia no és un perdó, no és una indulgència graciosa. Nosaltres no hem abaixat el cap. La llei d'amnistia no és només una esmena a la totalitat de la repressió judicial contra l'independentisme, sinó que és una impugnació radical del règim del 1978, que genera i ha de generar encara efectes de fons que transcendeixen el curt termini. I encara hi ha una altra cosa que voldria comentar per acabar. Si és un insult, si és un insult proposar la reforma de la justícia, si és un insult proposar l'eliminació de l'Audiència Nacional, també és un insult demanar modificar l'accés a la carrera judicial? Doncs miri, també hi estem totalment d'acord. Cal replantejar de dalt a baix l'accés a la carrera judicial perquè, com explica molt bé el professor Joaquín Urías, en un llibre que es diu La justicia en el banquillo, que li recomano molt que llegeixi, la carrera judicial està infiltrada massivament per jutges que abans eren jutges franquistes i ara són jutges de dretes i d'ultradreta, és a dir, pels mateixos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Aquest diputat independentista, s'ho poden imaginar, era un servidor de vostès i em ratifico. Em ratifico. S'hauria d'eliminar l'Audiència Nacional no només perquè és l'òrgan successor sense solució de continuïtat del TOP, sinó també perquè materialment és un tribunal que cada dia actua com un tribunal d'excepció, un tribunal impropi de qualsevol sistema democràtic. A més a més, senyora Llorente, s'ha deixat de dir que a la moció també vaig proposar establir un sistema de responsabilitat penal que faci que els jutges s'ho pensin dues vegades a l'hora de delinquir. I miri, també m'hi ratifico. Cal un sistema de responsabilitat que acabi amb el corporativisme de les sales de govern per fer front als jutges delinqüents. ¿És imaginable una justícia independent i imparcial si els jutges i magistrats són els únics ciutadans de l'Estat, al costat del monarca evidentment, que estan exempts de tot sistema d'exigència de responsabilitats? No, no és possible. L'exercici de la funció jurisdiccional també ha d'estar subjecta als mateixos controls que la resta d'autoritats públiques. Sinó, no hi ha estat de dret, sinó el resultat és la impunitat total. El resultat és institucionalitzar la prevaricació en l'exercici de la funció judicial. El resultat és la dictadura de les togues. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem rebel que es nega a aplicar, per motius estrictament polítics, una llei que és demolidora en la seva literalitat, la llei d'amnistia. Un Tribunal Suprem que menysprea els principis més bàsics de l'Estat de dret. El primer, el primer principi que menysprea, és el principi de legalitat i que no accepta la jerarquia del Tribunal Constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Moltes gràcies. Presidenta, señorías, representantes del mundo judicial, letrados consistoriales que nos acompañan hoy, la iniciativa que nos ocupa pretende mejorar la eficiencia en el ámbito de la justicia o, mejor dicho, en el Servicio Público de Justicia desde el punto de vista organizativo de la planta judicial, complementando el Real Decreto 6/2023 de digitalización del Servicio Público de Justicia. De entrada, debemos dejar claro que este modelo de justicia española no es el nuestro, no es el que queremos para Cataluña. Para nosotros la justicia tiene otras prioridades. En primer lugar, ser efectiva para resolver los conflictos de la sociedad y, por eso, creemos que sobra Administración y falta justicia, una justicia que debería ser más cercana a los ciudadanos, lo contrario de lo que hace esta ley. Pero para nosotros es prioritario que la justicia, más allá del servicio para resolver conflictos, deje de ser rehén de una cúpula que se pone donde no debe ponerse, esto es, en la vida y las aspiraciones políticas de los ciudadanos de Cataluña, y lo hace de forma arbitraria, con dobles varas de medir y vulnerando nuestros derechos, que nos criminaliza, permite que nos espíen y nos acusa de terrorismo. Una justicia que, cuando esté la enmienda, que es lo que hemos hecho con la ley de amnistía, se revela incluso contra las decisiones de la soberanía popular expresada en esta Cámara. Por eso, nuestras prioridades, insistimos, son diferentes en materia de justicia. Por ejemplo, establecer un sistema de responsabilidad penal para los jueces que haga que antes de prevaricar tengan que pensárselo al menos dos veces; por ejemplo, obligarles a que conozcan las leyes oficiales del lugar donde están destinados, cumpliendo la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, o, por ejemplo, eliminar la Audiencia Nacional, un órgano inaceptable en cualquier Estado democrático.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Miren, si hay que reprobar a algún fiscal, si se ha de reprobar a algún fiscal indigno -y ya que veo que ustedes han citado el nombre del fiscal general del Estado repetidas veces, el señor Álvaro García Ortiz-, voy a citar aquí a algunos fiscales que sí merecen ser reprobados: el fiscal Maza -fallecido desgraciadamente-, del cual hay pruebas de sus negocios con la señora Cospedal; los fiscales del juicio del procés, a los que lo último que les interesó fue la libertad, la justicia y los derechos de los ciudadanos: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno y aún otro más, el fiscal Ignacio de Lucas Martín, el fiscal que, llevando el law fare contra el independentismo al extremo, contra toda evidencia, contra toda prueba ha llegado a un acuerdo por el que se ha perdonado el crimen de un asesino confeso a cambio de incriminar a Gonzalo Boye, abogado defensor del presidente Puigdemont y negociador -como todos ustedes saben- de la ley de amnistía. Quizás estaría bien que el Gobierno español reconociera que, además del señor García Ortiz, existen otras víctimas del lawfare. Acabo citando las palabras de Gonzalo Boye:»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Potser estaria bé que el govern espanyol reconegués que, a més del senyor García Ortiz, hi ha altres víctimes del lawfare. Acabo amb les paraules de Gonzalo Boye: Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué? No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, des d'aquí només dir-te que serem al teu costat sempre. No deixarem caure, no deixarem caure a cap dels nostres sense donar batalla. Moltes gràcies. Señorías, contrariamente a lo que solemos hacer, voy a empezar por el final; es decir, anunciando el voto contrario de Junts per Catalunya a la proposición no de ley del Partido Popular que pide el cese del fiscal general del Estado, el señor Álvaro García Ortiz. Lo hacemos porque esta iniciativa legislativa solo es un capítulo más de una evidente operación de law fare, en este caso contra una persona que ocupa una de las instituciones más importantes en todo Estado de derecho: la Fiscalía General del Estado. Nosotros sabemos de qué va esto. Siempre empieza con una denuncia falsa; un informe de la policía con orígenes oscuros que tergiversa los hechos o que directamente los inventa; una denuncia que, obviamente, tiene unos fines que deshumanizan a la víctima y anticipan una condena mediática, y continúa con la asunción de este informe por parte de un órgano judicial de parte. En este momento gran parte del mal ya está hecho, pero muchas veces la cosa continúa con un juicio sin garantías y acaba con una sentencia injusta. Sabemos de qué hablamos y, si no, pueden preguntar al alcalde Trias, al conseller Homs, al presidente Mas, a los consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, al vicepresidente Junqueras, al presidente Puigdemont y a tantos y tantos otros que han sido víctimas del law fare del Estado español. Todo esto lo sabemos de primera mano y ustedes, señores del PSOE, en lugar de empezar por donde he empezado yo, es decir, denunciando rotundamente el abuso de derecho, el law fare y la injusticia, siempre han girado la cara. Esa es la historia de la Operación Cataluña. No son solo unos cuantos policías a las órdenes de la cúpula del Ministerio del Interior del señor Fernández Díaz, sino una operación de Estado que empieza en 2012 y se alarga hasta fecha de hoy. Implica a policías sí, pero también a periodistas, empresarios, a servicios secretos, a jueces, a magistrados y fiscales de todas las instancias. La Operación Cataluña es una operación de Estado para ilegitimar un Gobierno independentistas; una operación de los Gobiernos del PP y del Partido Socialista también, porque, si no recuerdo mal, fue durante los mandatos socialistas cuando muchísimas personas -políticos, abogados, periodistas- fueron espiados por razones estrictamente ideológicas con herramientas tan sofisticados como el programa Pegasus. El law fare, naturalmente, tiene una viga maestra: las togas. Lo hemos vivido durante toda la represión judicial de los últimos años y ahora ha vuelto a quedar en evidencia con la rebelión de los jueces y fiscales a la hora de cumplir su deber, que no es otro que aplicar la ley. Me refiero, obviamente, a la ley de amnistía.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«El lawfare, naturalment, té una biga mestra, que són les togues. Ho hem viscut durant tota la repressió judicial dels darrers anys i ara ha tornat a quedar en evidència, amb la rebel·lió dels jutges i fiscals a l'hora de complir el seu deure, que no és altra que aplicar la llei. I em refereixo, òbviament, a la llei d'amnistia. Mirin, si s'ha de reprovar algun fiscal, si s'ha de reprovar algun fiscal indigne, i ja que veig que vostès han citat el nom del Fiscal general de l'Estat repetidament, el senyor Álvaro García Ortiz, citaré aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats: el fiscal Maza, malauradament finat, del qual hi ha proves evidents dels seus negocis amb la senyora Cospedal o els fiscals del judici del procés, -l'última cosa que els va interessar va ser la veritat, la justícia i els drets dels ciutadans: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno. O encara un altre, encara un altre fiscal, el fiscal Ignacio de Lucas Martín. El fiscal que portant el lawfare contra l'independentisme a l'extrem, contra tota evidència, contra tota prova, ha arribat a un acord pel qual s'ha perdonat el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar a Gonzalo Boye, advocat defensor del president Puigdemont i negociador, com tots vostès saben, de la llei d'amnistia.»