Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.345 declaraciones · página 38 de 45
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Des que es va prendre en consideració la proposició d'ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N'estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d'això. Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l'Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«En aplegar a Gandia, per anar a la platja anirem en bus, un servei que hauria de cobrir l'Estat i no dependre dels ajuntaments ni autonomies. Un servei que només comunica Gandia amb poques ciutats, deixant a tota una comarca on hi ha milers de veïns i veïnes abandonades. I l'única proposta és més asfalt i menys transport. En la platja podrem fer de tot, però sap què passa si volem baixar a Dénia? Sabeu què passaria? Que no hi ha tren, ni via, ni projecte. No hi ha connexió i hi ha una promesa buida de molts anys i de la que estem farts la gent de les comarques centrals. Volem la connexió amb el sud. Volem la connexió Gandia-Dénia perquè els valencians, a l'igual que les nacions i pobles de tot l'Estat, també els madrilenys, mereixem un transport públic digne, un rodalies que aplega a l'hora i que tinga més capacitat, uns carrils bici on puguem anar a treballar sense que ens atropellen, unes línies de bus per a connectar la ruralitat d'interior. Volem vertebrar el territori amb transport públic i estem molt fartes. Fem un pacte d'Estat, estarem allí. Els companys i companyes del nostre grup parlamentari estarem totalment d'acord amb vostè perquè, si no, vindran els qui volen privatitzar i, com he dit al principi, sabem perfectament que eixa mai serà la solució. Així que acabe: hui, com he dit, celebrem aquest abonament de transport d'estiu per a joves. És una mesura necessària, però cuidem el transport públic i dotem-lo de millores. Fem-ho juntes per a les joves, les treballadores i els pobles del nostre estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les joves necessiten més i malauradament se senten ignorats i desatesos a les polítiques públiques del Govern de l'Estat. Necessiten un habitatge assequible i una feina digna. Avui la nostra societat s'enfronta a una crisi d'accés a aquests drets bàsics que hem de resoldre de manera urgent i ambiciosa. És inacceptable que en ple segle XXI els i les nostres joves hagin de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar lloguers desorbitats. Molts es veuen obligats a compartir pisos en condicions precàries o, pitjor encara, a romandre a casa de les seves famílies perquè no poden permetre emancipar-se, mentre que a Europa l'emancipació és prop dels 26 anys, a l'Estat espanyol no s'abandona el domicili familiar fins passats els 30. Això no és viure amb dignitat. Necessitem polítiques valentes que recullin el mercat immobiliari, que fomentin la construcció d'habitatge públic i assequible i que protegeixin el dret de les llogateres. Els i les joves han d'accedir a un habitatge digne que els permeti construir el seu propi futur. I és molt fàcil. Es preguntaran com. Doncs obligant a la banca que faci el retorn social del rescat bancari que ja fa prou anys que es van donar molts diners de l'erari públic i la banca no ho torna de cap de les maneres. Que posin a disposició dels i les joves els pisos buits que tenen a la Sareb. I, paral·lelament, una altra cosa que és superimportant: una feina digna que els permeti viure amb autonomia i seguretat. I això vol dir salaris justos, condicions de treball dignes, estabilitat laboral i oportunitats de creixement professional. I ho sabem, la precarietat laboral és un problema endèmic que afecta especialment les persones més joves. Tenen contractes temporals, sous baixos, hores extres no remunerades i condicions laborals inacceptables i són el pa de cada dia de molts d'ells i elles, sobretot també en període estival.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Miri, una de les coses bones que pot tenir aquesta iniciativa, el ministre hi ha fet referència, és el foment del transport públic i concretament del transport ferroviari. Però quina és la realitat, especialment per als usuaris que utilitzen el transport ferroviari quotidianament? I els joves són uns d'aquests, per anar a estudiar o per anar a treballar o per anar a fer esport o per anar d'oci, per què no. Són uns usuaris habituals. Doncs que tenim un sistema ferroviari que dona mal servei. És poc fiable, és poc puntual, amb constants incidències i retards. Aquest és un altre dels problemes que tenen els joves quan van a treballar i quan van estudiar o quan van a fer esport. Amb 125 milions d'euros cada any, perquè aquesta mesura ja es va fer l'any anterior, es podrien comprar 19 trens nous cada any que podrien permetre substituir combois de més de 40 anys de servei que estan circulant encara per la xarxa. O augmentar, com ha dit molt bé el portaveu del BNG, nosaltres n'hem parlat a alguna iniciativa parlamentària també, freqüències per donar més serveis en el cas del meu territori, per exemple, com passa en el servei AVANT que, per cert, es va aprovar una iniciativa que encara esperem resposta i esperem una actuació en aquest sentit, perquè molts usuaris trobin plaça en aquelles rutes on hi ha falta d'oferta. També es podrien dedicar molts d'aquests diners a fer força inversions en seguretat i en vigilància cada any que evitarien incidències i retards en el servei. I també es podrien estalviar si es fessin aquestes inversions en vigilància i seguretat molts problemes que hi ha de netejar pintades i grafitis. De fet, ens estalviaríem diners i incidències perquè realment hi ha trens que no poden circular perquè es troben amb els vidres pintats de grafitis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Dit això. Aquest reial decret llei millora també molts termes que es concedeixen amb els subsidis d'assistència d'atur, molts temes molt importants que ha explicat molt bé la senyora ministra, la senyora Díaz. En remarcarem alguns. Un, amb l'aplicació d'aquesta norma, els menors de 45 anys que hagin esgotat la prestació d'atur i no tinguin rendes suficients també podran accedir al subsidi. Això és important. Dos, a més, en alguns casos, aquests subsidis es podran compatibilitzar amb petites feines temporals, evitant així haver de renunciar a una petita pensió per una feina que a vegades pot ser només d'un dia o dos dies. Era una absurditat que ara està molt bé que es corregeixi. També veiem com aquest test incrementa les quanties del subsidi, la qual cosa també és interessant, encara que podíem haver anat a més. Però, evidentment, se suposa que no s'ha pogut, però també és interessant. I traça algunes línies generals d'una futura estratègia contra l'atur de llarga durada que també em sembla interessant. A diferència del primer reial decret llei que el Govern va aconseguir convalidar, el subsidi per majors de 52 anys no patirà una baixada de cotització. També és interessant. I aquí també crec que el parlamentarisme demostra que pot ser compatible amb el diàleg social. A vegades, el parlamentarisme, que en algunes vegades s'ha negat, ha pogut millorar condicions de treball que en el diàleg no s'havien aconseguit. I a vegades és al contrari.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Moltes gràcies, presidenta. El dia a dia de la nostra economia està fonamentat, en una part important, en l'activitat turística, i un nombre considerable de famílies tenen garantida la seva vida gràcies a poder treballar en aquest sector. Doncs diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, en referència a posar en valor que, de vegades, qui desconeix una realitat no ho pot trobar a faltar ni pot valorar la seva importància. Certament, en l'àmbit del turisme, no és així. De fet, només cal fer memòria quan uns anys enrere, amb l'arribada del COVID-19, va aniquilar totalment l'activitat turística, i com el pànic es va estendre entre centenars de milers de persones que veien com, d'un dia per l'altre, perdien la seva font d'ingressos. Serveixi aquell escenari i el pànic que es va generar en una part important de la nostra població per entendre què representa el sector turístic i no caure en els tòpics catastrofistes i apocalíptics a l'hora de descriure el sector. De fet, des de temps immemorials, la condició humana necessita viatjar. Des de fa segles, la cultura, el progrés, el coneixement i el desenvolupament humà són possibles gràcies a l'intercanvi que es produeix entre persones que, viatjant d'un indret a l'altre del planeta, fan aquest intercanvi de coneixements. Per tant, ja sigui des d'un punt de vista econòmic o ja sigui des d'un punt de vista sociològic, viatjar, allò que en diem fer turisme, és del tot necessari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Deia el magistrat Martín Pallín l'altre dia que el que està passant és un escàndol inèdit en la història de la judicatura. I també denunciava com tergiversen el text de la sentència ferma del Tribunal Suprem per justificar la seva rebel·lia. No hi ha fons europeus implicats en el referèndum, com prova la sentència, ni afany de lucre personal. Els que volien aplicar-li rebel·lió als presos polítics de l'1 d'octubre són ara els rebels, però ves per on, aquesta vegada s'han quedat sense causa, sense causa processal. Com deia el nostre secretari general, Jordi Turull, fa una estona, bon vent i barca nova. Però si ho intenten és perquè se saben forts, i aquesta fortalesa l'han descobert ara els socialistes. Ara s'adonen que ells només són els masovers del Govern, però que l'Estat profund té un altre amo. L'odi a l'independentisme català és una mena d'algoritme que porta més de 40 anys instal·lat en el programari de l'estat espanyol, i que no és res més que l'actualització 4.0 de la catalanofòbia que impera a Espanya des de fa segles. Ha estat parlar de finançament singular per Catalunya, que és una qüestió de simple justícia fiscal, i s'ha desencadenat un nou atac coordinat i plural contra els catalans, tristament, també per part d'alguns que, des de l'esquerra, diuen defensar els drets de les persones i la justícia social. Qui l'ha vist i qui el veu, senyor Baldoví.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Considerem aquesta proposició de llei del PP absolutament innecessària. I amb aquesta paraula ja ho dic tot. Creiem que amb l'ordenament actual sobre el patrimoni n'hi ha prou per protegir les obres d'art. Per cert, la majoria de museus i centres artístics importants ja han pres mesures i protocols especials. No cal carregar la normativa, no vulguem fer una normativa. I una pregunta, senyories del PP, vostès que avui, en aquesta tarda, són tan sensibles a la cultura, cosa que celebrem. És cultura el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés? Ho dic perquè el Govern de València, del País Valencià, del qual vostès formen part amb VOX, no va voler celebrar els 100 anys del naixement del poeta Estellés i va ser el Gobierno de Espanya i la Generalitat de Catalunya que van entomar aquest repte. Per tant, si som tan sensibles, ho som amb tot perquè, si no, haurem de convenir que vostès, el patrimoni, quan és una pedra, els encanta; quan és un poeta, els molesta, sobretot si és un poeta en llengua catalana o valenciana. Què pretenen, senyories del PP, amb aquesta llei? Jo els ho diré. Jo crec que som davant d'un cas de llibre de populisme legislatiu. També en podem dir 'postureo en el Congreso'. Som davant d'un gest oportunista, repeteixo, i innecessari.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Per tant, la protesta adopta diverses formes, algunes discutibles. A tots no ens agraden totes les formes. Però direm que és inherent a la protesta emprar formes, a vegades, abruptes i extremes per cridar l'atenció. Diré, senyories, una obvietat: moltes conquestes socials no s'haguessin aconseguit sense protestes rupturistes i extraordinàriament molestes. Per cert, les relacions entre l'art i la protesta són molt antigues. No parlem d'una cosa que s'han inventat els activistes climàtics. És una cosa que sempre s'ha fet servir per despertar consciències, perquè l'art, a més a més de promoure una vida millor, una vida digna, l'art és també una eina de consciència i de futur. Per exemple: el 10 de març de l'any 1914, la sufragista britànica Mary Raleigh Richardson va entrar a la National Gallery i va clavar diverses ganivetades a La Venus del espejo, el quadre de Velázquez. Oh, quin horror. Una sufragista va fer això. Suposo que d'acord amb la proposició de vostès, aquesta pobra dona estaria, diguem, 100 anys a la presó. Val a dir que la protesta també s'ha fet a vegades des de dins de l'univers artístic. Per exemple, Marcel Duchamp o el famós activista i artista xinès Ai Weiwei que, com saben, es va carregar una urna, diguem, molt antiga i valorada de la cultura xinesa per, justament, denunciar la tirania xinesa.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, un parell d'apreciacions. La primera: fa escassos quart d'hora, acabo de trobar-me amb una funcionària de presons de Catalunya, i em deia: 'Del que no sou conscients els parlamentaris és que el perfil d'intern i de interna ha canviat substancialment'. El perfil d'intern i de interna ha canviat, i respon a una complexitat i una conflictivitat social molt diferent a la de fa 10 i 15 anys. I aquí és on hem d'anar a incidir. Què ens està passant? Per què són més agressius i per què no es compleixen o no es poden fer complir les sancions que s'imposen als reclusos? Per què les nostres presons són més insegures que abans? Per què tenim més presos? Per què ha canviat el perfil? I d'això, ni una paraula. D'això, ni una paraula. Per què no tenim una taxa de reposició que permeti rejovenir les plantilles? Doncs perquè el Govern no ens ho permet. Recordo a tothom que la taxa de reposició depèn dels pressupostos generals de l'Estat. Per tant, a través d'una cosa simbòlica sense cap efecte a la realitat, intentem explicar que estem al costat dels funcionaris. Però escolti'm, també els diré, hi ha una gran part d'ells que hi estan d'acord. Però també som molt conscients que o es canvien les condicions materials o s'apugen les retribucions o es rejoveneixen les plantilles o hi ha jubilacions anticipades, o el reconeixement d'autoritat no serveix per res.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Tots som fruit del mestissatge cultural. No hi ha ningú que s'escapi d'aquí. Si no, reviseu els cognoms. Avui dia hi ha un racisme cultural que substitueix el racisme biològic. Però és el mateix, té els mateixos objectius: diferenciar les persones, fer que unes siguin millors que les altres, pensar que tothom és igual pel color de pell. Ara diuen que tothom és igual per la seva cultura, com si la cultura fos incrustada com una cosa hipodèrmica amb la qual ja no hi ha individualitat, hi ha només grans col·lectius que mereixen ser, només per ser d'una determinada cultura, perseguits o vigilats, o són sospitosos de la maldat. La maldat no coneix de cultures, senyores i senyors. Dit això: una regulació exprés augmentaria immediatament, com deia, tot de coses positives per aquesta societat. Igual que els nostres joves que marxen cada dia fora. Tant de bo es poguessin guanyar la vida aquí, però marxen fora, i espero que no es trobin amb governs com alguns voldrien tenir. I, per acabar, no inventem res de nou. L'Estat espanyol ja ha fet nou regularitzacions d'aquest tipus. Exactament n'ha fet cinc amb el Partit Popular i quatre amb el Partit Socialista. De l'última ja en fa divuit anys.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«L'extrema dreta diu que fan falta milions de persones, però és que no venen aquí per gust, venen aquí per treballar. El senyor Escrivá diu que fan falta 300 000 persones a l'any i que poden ser milions al llarg dels anys. Però no és simplement per raons humanitàries, és per necessitats econòmiques. Aquest país, sense immigració, seria un país aturat, absolutament aturat. Un dia sense immigrants seria un país aturat. I molts d'aquests immigrants van ser regularitzats amb regularitzacions exprés fetes pel Partit Socialista i el Partit Popular. Gràcies a aquestes regularitzacions exprés. Però, a banda de raons democràtiques amb majúscules, els donaré tres motius pels quals crec que hem de tirar endavant i anar molt més ràpid del que estem fent. Som massa hipòcrites amb els valors que diem defensar. Si som coherents amb els drets humans que diem defensar tots plegats, no podem permetre que milers de persones visquin en condicions de pobresa i exclusió social. Aquestes persones són treballadores i treballadors, no tenen una etiqueta, són persones igual que tots nosaltres. I que es troben, per una falta administrativa, en aquests moments, exclosos de la sanitat, de l'educació, del treball digne. Són persones que es veuen obligades a anar a viure en habitatges indignes. Mantenir persones en situació irregular els exposa a explotació laboral, a vulneració de drets bàsics, a la trata amb finalitats d'explotació laboral i explotació sexual, etcètera. Jo podria fer un drama de cada una d'aquestes persones, aquí, com s'ha fet fa una estona. Podria fer un drama horrorós, terrible. Terrible. I això no permetria fer segons quines generalitzacions. Però sí que és veritat que la gent que està en situació irregular és molt més fàcil de ser explotada o que la maldat pugui anar en contra d'elles amb una gran facilitat. Alguns són molt valents amb els pobres i els exclosos i molt covards amb els poderosos, com sempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Bon día. Gracias, presidenta. Señora Rocío de Meer, la verdad, no me gustaría que nunca tuviera que encontrarse usted con el dilema de tener que coger una barcaza con su hija de siete años para huir no sé si de la guerra, quizá de la miseria, quizá de la pobreza extrema, tener que cruzar un océano, que haya alguien que diga que esto es una barca que está deliberadamente rota y las deje morir en el mar o que llegue a un país gobernado por la extrema derecha. Ojalá no se encuentre nunca usted en este dilema, porque es terrible. Dit això. L'extrema dreta em preocupa molt, però em preocupa més la resta de la càmera. Per què em preocupa més la resta de la càmera? Perquè aquesta ILP, abans vam fer una PNL, aquesta ILP de regularització exprés de 500 000 persones va ser presentada ja fa tres anys. Tres anys. I encara estem aquí. Tres anys en els quals vam demanar que s'obrís una ponència de llei per regularitzar 500 000 persones, moltes de les quals, cada dia que esperen, és un dolor que pateixen. Tres anys. Tres anys per mi és una falta, una vergonya, una falta de respecte a la democràcia. Perquè una iniciativa legislativa popular és l'únic mitjà que tenen els ciutadans per poder portar lleis aquí, que siguin tramitades i que siguin votades. Realment em fa vergonya que avui, una vegada més, per enèsima vegada, hagi de defensar aquestes coses que per mi em semblen tan elementals. És un insult a la democràcia, però no només per raons democràtiques. Això ja hauria d'haver estat en ponència, discutit i aprovat, evidentment. No pot tornar a passar allò que va passar l'any passat, que es va quedar una vegada més amb l'expectativa troncada de milers i milers de persones.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«Gràcies, presidenta. Durant molt de temps, vostès han repetit i han fet creure a molts ciutadans que defensar idees legítimes és il·legal, que empresonar per posar urnes era normal i que empresonar per permetre al Parlament de Catalunya debatre també era normal. Mentrestant, aquí escoltem bajanades feixistes cada dia i ningú es mou. De fet, si els parlem català, no tenen la decència ni de voler entendre'ns pel fet de ser catalans. Han fet creure que defensar una Catalunya independent, una Catalunya Estat que formi part de la Unió Europea per poder defensar aquelles polítiques que creiem que han de tenir els nostres ciutadans, és il·legal i es mereix presó, exili i sancions. Han fet creure als ciutadans que manifestar-se i lluitar pacíficament per allò que creiem -i si vius a Catalunya més- és terrorisme. Han fet creure als ciutadans que amenaçar el poble i fer-nos passar por és normal en una democràcia. Han fet creure als ciutadans que els jutges poden fer política i poden ser parcials. I han fet creure als ciutadans que tenir un servei de Rodalies nefast i deixat és normal. Han fet creure als ciutadans que no invertir durant anys a Catalunya és normal, i han fet creure als ciutadans que viure com a ciutadans de segona quan estem pagant com a ciutadans de primera és normal, i no és normal, res de tot això és normal, com tampoc és normal que gairebé la meitat de la població tingui dificultats per arribar a finals de mes, mentre vostès ens foten la cartera cada any, uns i altres. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan és el Parlament de Catalunya qui fa lleis pioneres i és l'Estat espanyol qui porta aquestes lleis davant d'un jutge per tombar-les. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan cap de vostès, ni PP ni PSOE, no han fet mai ni han demanat mai que es compleixin els pressupostos amb Catalunya o que es pagui als catalans allò que correspon als catalans. Però la realitat és tossuda, i els catalans també som tossuts. I, a més, tenim una gran capacitat de remuntar i de corregir aquells errors que cometem. I la unitat és un d'aquells grans tresors que tenim que gairebé ens carreguem, però les dificultats han acabat fent que ens tornem a situar allà on ens toca ser i aparquem les misèries. Estem mentalment forts. Podem parlar aquí mentre tots vostès parlen d'altres coses. Estem mentalment molt forts i estem determinats a recuperar allò que quasi perdem, allò que quasi nosaltres mateixos ens deixem perdre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«Gràcies, president. Fa molts anys que parlem d'intel·ligència artificial. De fet, ja en els anys noranta, jo recordo com es parlava d'aquella partida d'escacs entre Garri Kaspàrov i l'ordinador Deep Blue. Recordeu que va perdre dos de sis partides. Després, Kaspàrov es va enfrontar a un ordinador millorat i va guanyar quatre de sis partides. Tot això ha anat evolucionant tant que el grup d'experts en intel·ligència artificial, entre els quals hi ha OpenAI, els del ChatGPT, i Google DeepMind, han advertit que la intel·ligència artificial podria portar-nos a l'extinció de la humanitat. I aquest és un risc que està, segons ells, al nivell de prioritats o de preocupació d'evitar una guerra nuclear o noves pandèmies. Per tant, la intel·ligència artificial ja no és només una branca de la informàtica que desenvolupa programes capaços d'emular processos propis de la intel·ligència humana. La intel·ligència artificial és un problema de proporcions gegantines, també des del punt de vista mediambiental. Els experts en energia ja ens estan advertint i avisant de l'altíssim consum que suposarà proveir d'electricitat, alimentar, els grans monstres que han de moure les dades en els servidors.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Gràcies, presidenta. Senyors i senyores de la Cambra, el Partit Popular ens porta avui una PNL que, de fet, no és una PNL, quasi podria ser una proposta de llei, perquè té quinze punts, i amb això haguessin pogut avançar-se al Govern, portant una llei sobre aquest tema, que és tremendament urgent i necessari. Però han decidit portar una PNL amb quinze punts. Instando al Gobierno a analizar, reformar, impulsar marcos, colaborar con las grandes empresas, etcètera. És a dir, molta xerrameca i poc contingut, m'explico? És evident que cal posar sobre la taula una qüestió urgent i crucial com la protecció digital dels menors. Avui dia, les tecnologies i l'entorn digital formen una part integral de les nostres vides, i s'han convertit en una extensió de la nostra identitat física, jo diria tant en menors com en adults, no se'n salva ningú. És una realitat. I els nostres infants no viuen en un jardí d'infància o en una bombolla incontaminada. El primer contacte amb internet ja es produeix abans dels set anys, i entre els nou i onze anys molts ja poden accedir o es troben amb continguts de gran violència de tot tipus: sexual, amb ciberassetjament, etcètera, el que pot posar en risc la seva salut mental i el seu desenvolupament personal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però amb aquesta llei que l'independentisme català us ha forçat a fer, això no s'arregla. Amb un PSOE i amb uns partits espanyols acomplexats, això no s'arregla. Aquesta llei no és de pacificació, com alguns pretenen presentar-la. És de reparació d'una part de les injustícies comeses en aquests anys de persecució a l'independentisme català, i és fruit de la força negociadora que els ciutadans de Catalunya, amb els seus vots, ens han donat. Cap unionista està acusat o perseguit pel sol fet de ser-ho. I molts catalans ens sentim catalans, només catalans. I com a ciutadans, el fet de no sentir-nos espanyols, o el fet de defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura; o defensar el benestar dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya; o defensar les nostres empreses i la nostra economia; defensar la independència de Catalunya o anar a manifestacions, i fer-ho de manera pacífica i democràtica, ens ha portat a l'exili. Ens ha portat a la presó. Ha fet que ens asseiem davant de tribunals polititzats. Ha fet que entrin a les nostres cases amb violència i davant els nostres fills. Han fet que entrin a les nostres feines. Que ens vexin insultin, detinguin i peguin. S'ha faltat al respecte a tot un poble. Vostès han faltat al respecte a tot un poble i ho havien de reparar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Només hi ha una manera, si em permeten, amb tota la humilitat del món, una manera que jo crec que la sap tothom, però ningú l'aplica, per revertir aquesta situació. I aquesta manera és acompanyant amb majúscules i, alhora, respectant a una pagesia que sí, malgrat tot, està fent els deures. Està fent els deures vers una alimentació sostenible i de qualitat. I, per acompanyar-la i respectar-la, que és el que interessa, el que mereix i el que fa més d'onze setmanes s'està discutint en aquest hemicicle, només hi ha un pla, i aquest pla passa per prohibir que els agricultors venguin a pèrdues. Estem tots d'acord amb això? Passa per sancionar els abusos de les grans distribuïdores. Passa per simplificar els tràmits burocràtics. Passa per, també, flexibilitzar les exigències als petits i els mitjans agricultors amb una transició que sigui justa i, alhora, que sigui realista. Passa per fixar indicadors en els costos de producció. I passa, inevitablement també, per evitar la competència deslleial, controlant les importacions. Mirin, la setmana passada, a instàncies del meu grup parlamentari, aquesta cambra prenia en consideració una proposició de llei que pot ajudar enormement a revertir la injustícia que viu el sector. Siguem coherents. El que venim a demanar avui és prou baralles estèrils i una mica de coherència. I fem que la llei de la cadena alimentària sigui una norma útil d'una vegada per totes per un sector que és evident que la demana a crits, i que surti qui calgui a la foto. Però reformem una llei que, sens dubte, s'ha demostrat inútil. Siguem també conseqüents amb el que cadascú dels presents vota a Europa, perquè massa vegades els últims anys hem vist com molts dels grups d'aquesta cambra, i em sembla que és absolutament gratuït que els torni a assenyalar, votaven sistemàticament a favor de tractats de lliure comerç de la Unió Europea amb països que no compleixen la normativa europea, que sí s'imposa als nostres pagesos, condemnant-los, evidentment, a competir en desigualtat de condicions i, per tant, si em permeten, condemnar-los a la misèria.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«També, no han parlat, parlant de joves, de la participació política dels joves. Si els joves poguessin votar, si els joves poguessin presentar-se a les eleccions i poguessin votar, segurament molts dels problemes dels joves s'acabarien. I vull recordar que Esquerra Republicana va presentar dues vegades un projecte de llei en el qual demanava el vot als 16 anys perquè la gent pugui decidir sobre el seu futur, ja que poden treballar, poden tenir conseqüències penals, es poden casar, que a vegades és més complicat que altres coses, etcètera. I també recomano als joves de classe treballadora que per primera vegada s'impliquin. S'impliquin, s'impliquin i s'impliquin. Els haig de dir als joves de classe treballadora que en aquesta vida no regalen res. I no regalaran res ni com a treballadors i treballadores, ni regalaran res com a nació oprimida. Així que els invito a la lluita perquè encara tenen tot un futur per lluitar, igual que altres persones ho han fet durant molts anys, per lluitar i poder tindre molts drets que ara hem de defensar, i en alguns casos hem perdut i hem de recuperar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors i senyores diputats. No deixa de ser, de nou, sorprenent, com passava en el primer punt d'aquest plenari, que vostès, des del grup del Partit Popular, després de tant de temps al capdavant del Govern de l'Estat adoptant mesures perjudicials pels joves, avui ens portin aquesta proposta, com si la precària situació que viuen molts d'aquests joves no fos responsabilitat, també, de vostès. Per exemple, quan vostès, des del seu Govern, van ser els primers en limitar la capacitat d'emancipar-se dels joves amb accions com la supressió de la bonificació del tram estatal de lloguer dels joves menors de 30 anys. I ara venen i proposen implementar una sèrie d'accions, entre elles algunes tan excepcionals i innovadores com fer una pàgina web oficial pels joves. Una pàgina web. Veure-ho, realment, per a creure-ho. Mirin, saben què els preocupa als joves? Doncs ja els hi explico jo. Els preocupa ser la generació més formada de la història, però la precarietat en el mercat laboral que vostès, uns i altres, han propiciat els porti a ser igualment la generació que més tard abandona el nucli familiar per independitzar-se. Els preocupa ser la generació més formada de la història i que per culpa de les polítiques miops que han fet vostès, uns i altres, molts d'ells no podran desenvolupar una carrera professional en el seu país i hauran d'anar a treballar a fora. Els preocupa que per la intencionalitat i l'intencionat infrafinançament dels serveis públics que vostès gestionen, uns i altres, com ara l'indigne servei de Rodalies que patim a Catalunya, s'hagin de moure els joves més aviat com si fossin bestiar en un tren de mercaderies, i no pas com persones en un tren d'un país de la Unió Europea. I, evidentment, els preocupa que això els fa arribar tard sistemàticament a la feina, a risc de poder-la perdre, o sistemàticament a casa, a risc de no poder conciliar familiarment. Els preocupa, també, ser la generació que ha nascut i ha crescut en el miratge que vostès han construït d'igualtat. I, en canvi, la bretxa salarial de les dones front als homes no ha sofert cap disminució significativa en els darrers anys. Els preocupa que, tot i ser la generació més forta i més ben preparada, vostès els hagin portat a ser la generació que té un major índex de problemes de salut mental derivats de la pressió social, econòmica i laboral a la qual els han sotmès des dels respectius governs. I els preocupa ser la generació que, per culpa de les seves polítiques contra les nostres terres, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l'ascensor social.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Doncs bé, vist aquest panorama, estem d'acord amb el grup proponent que aconseguir més transparència en els beneficis empresarials de cada sector, per cada tipus d'empresa, perquè, evidentment, tampoc totes les empreses són iguals, ajudaria a posar totes les cartes damunt la taula per una negociació entre sindicats i patronals més equilibrada. Així que estem molt feliços d'aquesta proposta. Igual com això també podria ser una positiva, també ho podrien ser moltes altres mesures que Esquerra Republicana ha plantejat durant els darrers anys i que no s'han acceptat. I espero que... Allò, sap? Que crec que, si l'objectiu és el mateix, que és protegir la classe treballadora, doncs podríem anar més junts més d'una vegada, no? Per exemple, la incorporació dels representants dels treballadors al consell d'administració també seria molt interessant, per veure l'estratègia de l'empresa, i també ajudaria molt a la negociació col·lectiva. La recuperació de l'autorització administrativa prèvia a qualsevol ERO, que això d'aquí ens van dir que no era possible, i és possible. Ho té Grècia. Per què no ho poden tenir més països? O la recuperació dels salaris de tramitació. Vostè sap, com a especialista, que són molt importants. L'increment dels salaris vinculats a l'IPC, per què no? I en cas contrari, que hi hagi altres variables que facin que això no es compleixi, que ho demostri l'altra part. Calen mesures valentes i en això ens trobarà sempre. I, a més, és la millor manera de combatre la dreta i l'extrema dreta, estem d'acord. Calen mesures valentes i aquesta és una, i espero que s'aprovi i que ràpidament passi de projecte no de llei a llei.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Però, tot i així, sovint la desigualtat persisteix, perquè la direcció de l'empresa té accés a tota la comptabilitat, controla molta més informació i, al cap i a la fi, és qui acaba prenent les decisions que marquen el rumb de l'empresa. Per això, tenir més informació per part del treballador, perquè l'empresa té tota la informació del treballador, absolutament tota, iguala aquesta negociació. I per això és important que aquelles diputades i aquells diputats que es reclamen defensors dels interessos de classe treballadora votin avui, tots plegats, que sí a aquesta proposta no de llei, que és, com deia, molt interessant i un bon treball del senyor Martín. La proposta que ha presentat el company de SUMAR avança en aquesta línia i és positiva. Estem d'acord que cal avançar pel camí de la transparència, sobretot quan es tracta de desemmascarar les mentides de segons quin empresariat. I en diem alguna. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri de Treball, l'any 2021 els salaris van créixer menys d'1,5 %, i la inflació va ser més del doble, per sobre del 3 %. L'any 2022, els salaris van créixer un 3 % i la inflació va ser gairebé el triple, el 8,4 %. A l'any 2023, en què en teoria s'havien de compensar aquest empobriment acumulat, aquesta baixada de salaris, que com vostè molt bé ha dit, ja portem dècades perdent salari i poder adquisitiu, com deia, l'any 2023, la diferència és de 7 %, en tan sols dos anys, la pujada de salaris ha tornat a quedar lleugerament per sota de la inflació. Mentre tot això passa, mentre cada any els treballadors s'empobreixen com a conseqüència de la inflació, les empreses continuen batent rècords de beneficis. L'any 2022, els beneficis empresarials, en global, gairebé es van duplicar i van créixer un 91 %. I així podria donar totes les dades, i estan a qualsevol lloc. Són comprovables.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n'hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d'octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l'espanyola, que és la corrupció d'Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l'emèrit. Pel que fa a la corrupció d'estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L'expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se'n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«D'acord, però davant la proposició del grup socialista, se'ns fa inevitable fer-nos un parell de preguntes. Per exemple: com és possible que aquest reconeixement, que és de justícia pels donants de ronyó o de lòbul de fetge, no hagi arribat fins ara? Com és possible això? Perquè estaran, o estarem d'acord que no té sentit que una persona, per posar un exemple, que es trenqui una mà, tingui més permisos i prestacions retributives que una persona que fa donació altruista d'un òrgan. L'altruisme s'ha de reconèixer, no compensar econòmicament, però sí reconèixer des dels drets i prestacions socials. Per això, considerem que la iniciativa, benvinguda sigui, arriba amb deu anys de retard, perquè la directiva europea que ja anava en aquest sentit és de 2013. Una altra reflexió que fem: la iniciativa la presenta el grup socialista. Sembla que li estigui esmenant la plana al Ministeri de Drets Socials de SUMAR. Potser no. Arriba, això sí, després que la setmana anterior SUMAR no donés suport a la proposició del PSOE sobre el proxenetisme, i també després que el PSOE retirés, va haver de retirar dijous la llei del sòl, perquè no tenia els suports suficients i era un vaixell que anava a estavellar-se contra les roques.»