Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
265 declaraciones · página 4 de 9
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Començo amb un titular, però no em dirigeixo als proponents d'aquesta moció, sinó em dirigeixo al Partit Socialista perquè bàsicament és la falta de transparència, diputades i diputats del PSOE, també la manca de coherència en la negociació de l'acord amb Mercosur i la manca també de polítiques valentes i transversals, deixeu-m'ho dir així, en l'àmbit productiu i ambiental. El que fa possible que VOX, una vegada més, ens porti i ens avorreixi amb una moció llençol d'aquestes enormes, avui, una vegada més, a última hora del ple de dimarts. Una moció on els d'Abascal aprofiten l'oportunitat política que vostès els obren, per abocar-hi, òbviament, les mentides habituals sobre el canvi climàtic i també, aquesta vegada sobre la cooperació internacional. I començo per aquí. Fa un any, la Comissió Europea va adoptar l'acord comercial amb Mercosur. Un acord que es sotmetrà a votació dels estats membres al Parlament Europeu. La posició d'Esquerra Republicana és clara i difereix, òbviament, del seu desencontre també amb aquest acord. Primer, Esquerra Republicana hi estem en contra perquè suposa un risc de competència deslleial per als nostres productors i per a les nostres productores. També perquè no inclou suficients compromisos en matèria climàtica. És més, ni tampoc inclou compromisos, important també, en drets laborals. No ens agrada aquest acord. De fet, des d'un inici hem estat coherents. Estem a favor, ho hem dit sempre, d'una major cooperació política amb Mercosur. És més, avui que estem en uns temps on es qüestionen les polítiques multilaterals, també hem de dir que estem a favor d'un ordre, en aquest cas internacional, basat en normes, en aquest cas en tractats comercials. Sí que estem a favor dels tractats comercials, però de cap manera, senyories, podem donar suport a un acord que no afavorirà els nostres pagesos i que, a més a més, suposa sens dubte, molts riscos ambientals.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y a todos. Esta moción que estamos debatiendo hoy es una moción importante. Lo es, porque, entre otras cosas, el control fitosanitario en todas partes, pero en el caso que nos ocupa, puertos y aeropuertos, no es en ningún caso una cuestión menor. Es una cuestión de seguridad alimentaria, es una cuestión de salud pública; en definitiva, es una cuestión de defensa de nuestro sector agroalimentario. En Cataluña sabemos perfectamente lo que significa tener un sector agroalimentario fuerte, un sector ganadero fuerte; de hecho, un sector agroalimentario de primer nivel. Por poner un ejemplo, la ganadería porcina. Hoy no hablaré de vino. Si habláramos de vino, podría hablar no solo de la filoxera, sino también del mildiu, por ejemplo, pero hoy hablaremos de ganadería porcina. En mi país este sector es un auténtico motor económico, sobre todo en las comarcas de Osona. Solo quiero recordar que Cataluña concentra casi un tercio de toda la ocupación del sector porcino del Estado español, que globalmente ocupa a casi treinta mil personas, da empleo a casi treinta mil personas, casi diez mil puestos de trabajo directos e indirectos vinculados al porcino en Cataluña. Un sector que aporta una parte clave a las exportaciones, que genera una riqueza en el territorio importante y que además respalda a comarcas rurales que, sin dicha actividad, obviamente tendrían más complicado poder vivir en esas comarcas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Gràcies, president. Bona tarda a totes i a tots. Aquesta moció que avui estem debatent és una moció important. Ho és perquè, entre altres coses, el control fitosanitari arreu, però en el cas que ens ocupa en ports i aeroports, no és en cap cas una qüestió menor. És una qüestió de seguretat alimentària, és una qüestió de salut pública. És, en definitiva, una qüestió de defensa del nostre sector agroalimentari. A Catalunya sabem perfectament què significa tenir un sector agroalimentari fort, un sector ramader fort, de fet, un sector agroalimentari de primer nivell. Per posar un exemple, la ramaderia porcina. Avui no parlaré de vi. Si parléssim de vi podria parlar no només de la fil·loxera, podríem parlar també del míldiu, per exemple, però avui parlarem de ramaderia porcina. Al meu país, aquest sector és un autèntic motor econòmic, sobretot a les comarques de Ponent i també a Osona. Només cal recordar que Catalunya concentra gairebé un terç de tota l'ocupació que es genera al sector porcí a l'Estat espanyol, que globalment ocupa prop de 30 000 persones. Estem parlant de prop també de 10 000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al porcí a Catalunya, un sector que aporta una part clau a les exportacions, que genera una riquesa en el territori important i que sustenta comarques rurals que, sense aquesta activitat, evidentment tindrien més difícil poder viure en aquestes comarques.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Aprovecho también el atril para pedirle a la diputada del Partido Popular que nos cuente por qué sus barones autonómicos no pidieron la declaración de emergencia -tres, en este caso-, que concede a la Administración central un papel de liderazgo para resolver una situación compleja. ¿Por qué no lo hicieron? ¿Verdad, señor ministro? Mire, ¿usted recibió alguna petición por parte de los barones populares en este sentido? Lo digo para zanjar este tema ya, porque, obviamente, en Cataluña hemos sufrido muchos incendios y sabemos cuándo hay que pedir ayuda y cuándo no, y los que lo saben, como siempre, son los profesionales. Mezclar la política en esto me parece un grave error, porque las cosas no suceden porque sí, señorías. Hace muchos años que en este hemiciclo deberíamos estar hablando de gestión; de gestión para tener unas estructuras forestales diversas, para tener un mosaico de bosques, un mosaico de bosques sanos, y no una acumulación de bosques estresados que a la mínima queman y provocan incendios extremadamente virulentos. Porque lo que es evidente es que no solo en estos incendios que nos ocupan hoy en este debate no ha habido previsión, sino que además todavía hoy oímos, escuchamos a señorías, diputadas y diputados de este hemiciclo, que menosprecian absolutamente los peligros del cambio climático. O gestionamos los bosques o lo que nos depara el futuro son grandes incendios, y si no hacemos una renovación planificada del paisaje, la hará el paisaje, la hará por sí solo, pero, atención, la hará de forma catastrófica, porque el desastre no es ver cómo quema un bosque, el desastre es no haber gestionado dicho bosque. Es cierto que hay una idea desde un punto de vista urbanita. Entre todos y todas hemos creado una sociedad absolutamente urbanita, que alimenta estas políticas también expansionistas y que conlleva que llegamos a la conclusión de que necesitamos más bosques, que es un pecado talar un árbol porque cada vez hay menos, y esto es un error, una equivocación. Los bosques crecen en todas partes, aquí, pero también en Europa, y están creciendo, desgraciadamente, de forma no gestionada, y esto, créame, señor ministro, es una bomba de relojería.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Aprofito també aquest faristol per demanar a la diputada del Partit Popular que ens expliqui per què els seus barons autonòmics no van demanar la declaració d'emergència -tres, en aquest cas- que atorga a l'Administració central, un paper de lideratge en la resolució d'una situació complexa perquè no ho van fer, no?, senyor ministre? Miri, vostè va rebre alguna petició per part dels barons populars en aquest sentit? Ho dic per tancar aquest tema ja, eh? Perquè evidentment Catalunya n'hem patit molts d'incendis i sabem quan hem de demanar ajuda o quan no. I els que ho saben, com sempre, són els professionals. Barrejar la política aquí al mig em sembla que és un greu error. Les coses, senyories, no passen perquè sí. De fet, fa molts anys que en aquest hemicicle s'hauria d'estar parlant de gestió, de gestió per tenir unes estructures forestals diverses, per tenir un mosaic de boscos, un mosaic de boscos sans i no una acumulació de boscos estressats, que a la mínima es cremen i provoquen incendis extremadament virulents. Perquè el que és evident és que no només en aquests incendis que avui ens ocupa aquest debat no hi ha hagut previsió, sinó que, a més a més, encara avui sentim, senyories, diputades i diputats d'aquest hemicicle, que parlen o que fan un menyspreu total sobre els perills del canvi climàtic. O gestionem els boscos o el que ens esperen, senyories, són grans incendis i prou. Si no es fa una renovació planificada, el paisatge la farà, la farà per si sol. Però atenció! La farà de forma catastròfica, perquè el desastre no és veure un bosc cremar. El desastre és no haver gestionat aquest bosc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«¿Que la ministra tiene que dar explicaciones? Claro. ¿Que las tienen que dar los presidentes de las comunidades autónomas? También, porque son los que han visto cómo se quemaban centenares de miles de hectáreas bajo su responsabilidad directa, porque, que no se equivoque nadie, las competencias son de quien son, y esta desgracia no tiene que servir -ya lo avanzo- para hacer una recentralización, porque ahí nos van a encontrar ustedes de frente. Pero, más allá de la responsabilidad, está claro que la realidad es una: olas de calor en verano que se alargan semanas. En los años sesenta y setenta también había olas de calor, pero muchas menos. En los años noventa hubo unas pocas más, pero no duraron tantos días. Ahora nos hallamos en unos tiempos diferentes, y eso lo sufren los bosques. Es un impacto directo -se ha dicho- del cambio climático, aunque algunos sigan insistiendo en negar la evidencia del cambio climático con sus consecuencias. Y esta realidad, sumada al hecho de que el Estado español es un país cargado de vegetación, con mucha energía por quemar, hace que esto sea un auténtico polvorín, y eso es lo que hay. Y si no lo asumimos y nos dedicamos a tirarnos dardos los unos a los otros, no se va a solucionar el problema. Sin un paisaje preparado para hacer frente al fuego, los incendios no se van a poder apagar. Hay que hacer gestión para tener estructuras forestales que sean diversas. Es imprescindible tener un mosaico de bosques permanente, porque sin ese mosaico de bosques, sin la gestión forestal, lo que tenemos son unos bosques absolutamente estresados que a la mínima se queman y que provocan incendios -ya se ha dicho- extremadamente virulentos. El jefe de bomberos de Cataluña lo ha dicho. Esto es como si heredamos una casa de nuestra tatarabuela y en esa casa durante años y años, durante decenas de años, no hacemos ninguna obra; pues esa casa acabará cayéndose. A los bosques les pasa lo mismo. Si no los gestionamos, lo que nos esperan son grandes incendios de sexta generación, que son incendios rápidos, son fuegos que van a toda pastilla, que van sin freno. Además, nuestros bosques son cada vez más áridos. Eso ya lo tenemos aquí, señorías; no se puede frenar. No podemos frenar este cambio, pero sí podemos invertir, sí podemos condicionar esa realidad. Creo que es aquí donde tenemos que trabajar directamente. Eso significa que hay que gestionar los bosques, invertir en poblaciones rurales y que la agricultura -todavía no he oído hablar directamente de agricultura hoy- no es solo una cuestión de producción, sino que cumple también un servicio de seguridad brutal para toda la población. En caso de que haya un incendio, un paisaje trabajado, arado, marca la diferencia; ese paisaje puede condicionar que un fuego avance o que se sofoque, se pare. Así que inversión: inversión en nuestros agricultores e inversión forestal, aunque no dé votos, porque invertir en el entorno rural, aunque no tenga un retorno inmediato, nos va a ayudar a evitar desastres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Gobierno español y Renfe no pueden seguir mirando hacia otro lado mientras miles de personas sufren día tras día para llegar a su trabajo, para llegar a la universidad o para simplemente poder volver a sus casas. Por lo tanto, es hora de dejar de presumir -y voy a utilizar este verbo- de proyectos. Estamos cansados de oír discursos grandilocuentes de macroproyectos, obras eternas que en la práctica no se traducen en ninguna mejora real para los usuarios. Lo que necesitamos es velar por el funcionamiento cotidiano del servicio. Hay que garantizar que cada incidencia se gestione con información, información que sea clara, que sea inmediata y veraz, y poner a los usuarios en el centro, que no debería costar tanto. Solo con la gestión directa desde Cataluña -esto lo tenemos muy claro-, solo con la gestión directa desde Cataluña vamos a poder asegurar que rodalies siga siendo sinónimo de retrasos, de caos, de incumplimientos y se convierta en lo que hubiera tenido que ser desde el primer día: una herramienta de servicio público, un servicio público digno que nuestro país necesita. Nada más y gracias, presidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y todos. Si hablamos de caos ferroviario, nos vemos obligados a hablar de cercanías, de Rodalies de Catalunya. Una vez más, los usuarios y las usuarias de los trenes de cercanías han sido víctimas este verano de un servicio ferroviario que hace aguas, sí, por todos lados. De hecho, Cataluña ha sufrido incidencias constantes: pequeños retrasos, hasta flagrantes averías. Una falta de coordinación que ha convertido lo que debería ser un servicio público esencial en una fuente permanente de frustración y también de malestar. El pasado 18 de agosto, y no hace ni una semana de eso, tuvimos una muestra flagrante. El tren regional R16, que salía de la estación de França a las siete y cuarto de la tarde hacia Vinaròs, sufrió una grave incidencia. Bueno, esto no debería ser un problema, ¿no? Las incidencias pasan, pasan demasiado, pero pasan. Lo que pasó es que se anunció un cambio de tren en Vilanova i la Geltrú que luego no se produjo, y eso provocó, obviamente, dejar pasajeros tirados, pasajeros en tierra. Posteriormente, se obligó a los viajeros a hacer un trasbordo, en este caso en Cuní, pero sin personal de Renfe ni de seguridad para ayudar a nadie. La situación se convirtió finalmente en un caos; un caos y unas horas realmente angustiosas, sobre todo para la gente mayor y las familias con niños, sin hablar ya de las temperaturas y del calor que hacía justo ese día. Y todo eso para acabar llegando a Tarragona con casi una hora de retraso, provocando pérdidas de conexiones, dejando a muchos pasajeros sin alternativa para volver a su casa. Este episodio no es un episodio aislado. Hablamos demasiado de ello, desafortunadamente, pero también es importante sumar temas que nosotros creemos que no deberían suceder, como, por ejemplo, averías constantes y, sobre todo, problemas de accesibilidad muy muy graves en el año 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«En definitiva, todas y todos lo sabemos, lo hemos dicho muchas veces, pero no se acaba de solucionar. La realidad de los ayuntamientos, el día a día de las Administraciones más cercanas a los ciudadanos y ciudadanas, es de una infrafinanciación flagrante, inmensa, y es uno de los grandes problemas del Estado, de los ayuntamientos y comunidades autónomas, que proveen los servicios, los servicios clave, diría incluso, del Estado del bienestar, pero tienen una financiación profundamente injusta. De hecho -y tengo que decirlo también-, hasta hoy el Partido Socialista no ha hecho otra cosa que escudarse, primero, en la falta de colaboración del Partido Popular; tengo que darle la razón, vicepresidenta, es cierto, es verdad. Pero, cuando esta excusa no ha servido, no ha sido suficientemente robusta, le hemos cargado el muerto al marco europeo, da igual. La cuestión hasta hace unas semanas era no hablar, no admitir la infrafinanciación del mundo local, de hecho, también -hay que decirlo- de la Generalitat de Catalunya. Hoy nos llega este real decreto. Nosotros, desde el Grupo Republicano, lo celebramos. Y aprovecho para recordar que sí, que fue Esquerra Republicana quien, a través de una enmienda a la Ley sobre la Responsabilidad Civil y Seguros para la Circulación de Vehículos de Motor, consiguió transaccionar y añadir una disposición adicional para que el Gobierno hiciera las modificaciones oportunas para hacer efectiva la actualización de las entregas a cuenta y las referencias relativas a la participación de las entidades locales en los tributos del Estado correspondientes al año vigente, el año 2025. Tenemos que decirlo: una prueba más de que el PSOE no hace, sino que al PSOE se le obliga a hacer. Y, en este caso, hay que decir que lo hemos conseguido. Hoy vamos a convalidar, si todo va bien, este decreto, y se ha aprobado ya definitivamente la ley con nuestra enmienda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Vicepresidentas, no sé si acabaremos convalidando este real decreto, espero que sí. Tampoco sé qué van a hacer los diputados y las diputadas de VOX, pero eso también beneficia a los ayuntamientos. Tienen pocos, diría, porque tienen más o menos el mismo número que el de diputados que tienen aquí, en este hemiciclo. Lo que no entendería de ningún modo es que el Partido Popular, que tiene unos cuantos centenares más, no le diera al botón verde para dar más recursos a sus ayuntamientos. No lo entendería. En definitiva, lo que es evidente es que la realidad es diáfana, es muy clara. A los ayuntamientos se les impone una rigidez fiscal, se ha dicho que extremadamente descomunal, que les impide hacer uso, como decíamos, de sus propios recursos, básicamente para invertir; para invertir en aquello que los ayuntamientos quieran; para invertir, por ejemplo, en vivienda; para invertir en gasto social o en el día a día de sus infraestructuras. Y no solo eso, sino que el Estado -y eso es evidente, vicepresidenta- no les ha transferido los recursos que les tocaban sobre la base del crecimiento de la economía de 2024, y hoy intentaremos reafirmarlo. Y no es una novedad, porque eso mismo se hace también con la senda del déficit. El Estado, en este caso, se ha quedado con esos recursos que corresponden, sí, a los ayuntamientos y a los territorios del Estado, a las comunidades autónomas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I avui ens arriba aquest Reial decret. Nosaltres, des del Grup Republicà, ho celebrem i aprofito per recordar que sí que va ser Esquerra Republicana qui, a través d'una esmena a la llei sobre la responsabilitat civil i segur de la circulació de vehicles de motor, aconsegueix transaccionar i afegir una disposició addicional perquè el Govern fes, faci, ha fet les modificacions oportunes per fer efectiva l'actualització de les entregues a compte i de les referències relatives a la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat corresponents a l'any vigent corresponents a l'any 2025. Ho hem de dir: una prova més que el PSOE no fa sinó que el PSOE se l'obliga a fer. Bé, en aquest cas, val a dir que ho hem aconseguit. Avui, convalidarem si tot va bé, aquest decret i s'ha aprovat ja definitivament també la llei amb la nostra esmena. Dit això, i malauradament, però, continuem pensant que el PSOE en matèria fiscal no és suficientment valent. A dia d'avui encara no han reformat la Llei Montoro. Una llei que sap perfectament, ho ha explicat la pròpia vicepresidenta, que va instal·lar aquest marc d'austeritat a Espanya i que impedeix als ajuntaments fer ús dels seus propis romanents fer ús dels seus propis romanents. El Partit Socialista avui encara no ha presentat una regla de despesa per a l'any 2025. De fet, val a dir també que quan ho ha fet en anys anteriors ha afegit també una disciplina fiscal als ajuntaments i a la Generalitat, però que no s'ha aplicat el mateix Estat. Bé, això és així, ho sabem. I vaja, jo diria que és extremadament trampós. I atenció, per nosaltres el que és més greu és que sense la pressió també del meu grup parlamentari, el ministeri no sé si tenia alguna intenció, potser sí, vicepresidenta, d'augmentar els recursos dels ajuntaments en aquest 13 %, perquè això ja ho va prometre vostè al novembre de l'any passat i no s'havia complert. De fet, val a dir que tot això, senyories, no és un regal del ministeri, no és un regal de l'Estat, és senzillament el que pertoca als ajuntaments. I això ho hem de tenir molt clar. És justícia. Mirin, entre romanents i recursos que es deuen als ajuntaments, almenys fins que avui es convalidi aquest reial decret perquè això disminuirà una mica, estem parlant de 45 000 milions d'euros. Uns recursos que, entre altres, serien molt útils, molt útils contra, per exemple, la lluita contra l'emergència a l'accés a l'habitatge per dotar realment els ajuntaments, a tots els ajuntaments, la capacitat, per exemple, per ampliar justament el parc públic d'habitatge és una cosa que jo crec que demanen tots els alcaldes, alcaldes i alcaldesses de les files dels diferents grups parlamentaris d'aquest hemicicle. Vaja, crec.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Però, en definitiva, el que és evident és que la realitat és diàfana, és molt clara: els ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal, s'ha dit, extremadament descomunal que els impedeix fer ús, com dèiem, dels seus propis recursos, bàsicament per invertir, per invertir en allò que els ajuntaments vulguin. Per invertir, per exemple, en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en el dia a dia de les seves infraestructures. I no només això, sinó que l'Estat, i això és evident, vicepresidenta, no els ha transferit els recursos que els pertocaven en base al creixement de l'economia del 2024, que avui això intentarem refer. De fet, no és cap novetat, perquè això mateix també es fa amb la senda de dèficit de l'Estat. En aquest cas s'ha quedat aquests recursos que corresponen si els ajuntaments i els territoris de l'Estat a les comunitats autònomes. En definitiva, ho sabem totes i tots ho diem manta vegades, però no s'acaba de solucionar la realitat dels ajuntaments. El dia a dia de les administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes és d'un infrafinançament flagrant, immens. I aquest és un dels grans problemes de l'Estat. Els ajuntaments i les comunitats autònomes proveeixen dels serveis dels serveis claus, m'atreviria a dir, de l'Estat del benestar, però tenen un finançament profundament injust. De fet, també ho he de dir fins a dia d'avui. El Partit Socialista no ha fet altra cosa que escudar-se primer en la falta de col·laboració del Partit Popular, que li he donat la raó, vicepresidenta. És veritat, és veritat, però quan aquesta excusa no ha servit o no ha estat prou robusta, doncs hem carregat el mort en el marc europeu. És igual. La qüestió fins fa unes setmanes era no parlar i no admetre l'infrafinançament del món local. I, de fet, també val a dir, el de la Generalitat de Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Vicepresidenta, el seu govern penja d'un fil i vostès avui no estan en una posició per seguir incomplint amb la ciutadania de Catalunya. Esquerra Republicana serà més exigent que mai i ho farà en el compliment dels acords que hem assolit amb vostès. U: el traspàs de Rodalies perquè la Generalitat corregeixi d'una vegada per totes un servei indigne per als catalans. Dos: revertir el dèficit d'inversions i avançar en el finançament just acordat. I tres: més sobirania, més sobirania en els sectors estratègics per a Catalunya, com per exemple la gestió dels aeroports del nostre país. Senyora vicepresidenta, li dic: deixin d'amagar el cap sota l'ala. Si volen mantenir la nostra confiança, compleixin amb Catalunya, compleixin amb els catalans i amb les catalanes. Muchas gracias. Hablemos de datos. Ustedes, el Gobierno del Estado, entre el año 2018 y el 2023 han dejado de invertir 2500 millones de euros; eso es más de la mitad de lo presupuestado, y el año pasado se mantuvo. El Gobierno español no gastó ni 2 de cada 10 euros presupuestados, en este caso, en infraestructuras ferroviarias. Viendo todo esto, entendemos por qué el Gobierno ha negado una y otra vez la petición de Esquerra Republicana de disponer del informe de inversiones del Estado para el segundo semestre de 2024.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Sí, gràcies. Parlem de dades justament. Mirin, vostès, el govern de l'Estat, entre l'any 2018 i el 2023, s'han deixat d'invertir 2500 milions d'euros. Això és més de la meitat del pressupostat i l'any passat això es va mantenir. De fet, el Govern espanyol no va gastar ni 2 de cada 10 euros pressupostats, en aquest cas en infraestructures ferroviàries. Veient tot això, entenem per què el Govern ha negat una vegada més la petició d'Esquerra Republicana per disposar de l'informe d'inversions de l'Estat per a la segona meitat del 2024. Miri, i més enllà de trens, la desinversió de l'Estat afecta molts sectors, afecta les nostres carreteres, afecta el parc públic d'habitatge, afecta també les nostres infraestructures hídriques. Això ens enrecordem molt durant la sequera i mentre això passa d'un dia per l'altre, es promet una pluja de milions per a una operació d'ampliació de l'aeroport, decidida a Madrid, que no gaudeix a dia d'avui del consens majoritari a Catalunya i, de fet, de cap ciutadà amb dos dits de front.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Digámoslo claro: cuando Aitor, con solo diecisiete años, derivado por sus propios padres, se vio sometido a esta mal llamada terapia, cuando le dijeron que era un enfermo, que si quería a otro chico acabaría en el infierno y que su identidad era un error de Dios, cuando este valenciano menor se vio sometido a sesiones de rezos y humillaciones, y todo eso pasaba por una institución religiosa, ¿ahora algunos nos hacen creer que eso es una infracción? ¿A alguno se le puede pasar por la cabeza que eso es una infracción? Porque el resultado, en el caso de Aitor y de tantos otros, fue escalofriante: intentó el suicidio a los diecinueve años, sufrió trastornos de ansiedad crónica y desconfianza absoluta en la figura de autoridad. Eso ocurrió en un centro religioso que sigue hoy abierto. Nadie ha salido condenado ni ninguna institución se ha visto inhabilitada porque hoy esta atrocidad todavía no es un delito. Votaremos a favor de esta toma en consideración, como no puede ser de otra manera, y trabajaremos, eso sí, para que esta ley sea un referente en contra de estas mal llamadas terapias de conversión. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos)»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Es tan sencillo como comparar los dos textos. La propuesta registrada en febrero era clara y contundente. Hablaba de hasta cuatro años de prisión para quien practicara este tipo de terapias, establecía reparación económica real para las víctimas, también sanciones para los profesionales, docentes o religiosos que promoviesen estas asquerosas prácticas, sanciones específicas para instituciones cómplices, incluyendo casos de menores y personas vulnerables, y también responsabilidades de familiares y tutores que lo promuevan o lo permitan. De hecho, era una propuesta que no solo castigaba, sino que reparaba y protegía, y eso es importante, como decía el compañero del PNV. Con el Código Penal no se solucionan los problemas. En cambio, el Partido Socialista, con su propuesta, rebaja el problema de seis meses a dos años de cárcel como máximo, sin ninguna mención de reparación económica y una limitación parcial, solo en algunos casos. No hay un reconocimiento explícito de la responsabilidad institucional y tampoco hay un compromiso con las entidades afectadas. Como si someterse a una terapia de conversión fuese como aparcar en la zona azul sin pagar, una mera infracción leve, o colarse en el metro. Señorías, eso no es justicia, eso es desprecio institucional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«El passat mes de febrer, quan vam registrar conjuntament amb altres grups d'aquesta cambra i al costat de l'associació No es Terapia, una proposició de llei per prohibir les teràpies de conversió, el PSOE, el partit que avui ens presenta aquesta alternativa, també callava. Se'ls va insistir. Se'ls va convocar, se'ls va esperar, però no s'hi van sumar, no van venir, no van comparèixer. I avui, quatre mesos després, sembla que per fi algú reacciona. Val a dir-ho, ho celebrem, però malauradament tot apunta a una oportunitat perduda. Veurem. Nosaltres farem el possible perquè no ho sigui en tota la tramitació, perquè la reacció, si em permeten, avui no és valenta. Nosaltres pensem que és una reacció calculada, que és una proposta un xic maquillada. És una proposta, si m'ho permeten, encara avui descafeïnada, que rebaixa penes, que omet ajudes econòmiques a les víctimes i que evita directament assenyalar les institucions còmplices. Aquí, senyories, des d'Esquerra Republicana, veiem un patró, una estratègia que ja hem vist abans -tampoc descobrirem massa re. Recordin el que passa amb el debat sobre la prostitució, per exemple. Tant les teràpies de conversió com la prostitució són debats una mica incòmodes pel partit del Govern, en aquest cas, no pel que jo tinc l'honor de representar. I què fa el PSOE? Doncs aprofita dates simbòliques, tal qual, com el 8 de març en el cas de la prostitució o el mes de l'orgull, en aquest cas, per fer grans anuncis o per presentar propostes abolicionistes que després cauen en l'oblit, que no s'acaben tramitant i que no es treballen amb les entitats afectades. Són accions depredador, que no reflecteixen una intenció política real, sinó més aviat una estratègia, al nostre entendre, de rendiment mediàtic. I això, senyories, no és fer política transformadora, això és fer màrqueting institucional amb el dolor de les víctimes. En definitiva, una llei pensada per salvar els mobles, no pas per canviar la realitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Termino con una sugerencia. No lo hemos hecho a modo de enmienda, pero entiendo que enriquece esta moción. Actualmente existen miles y miles de kilómetros de red de distribución que ya están construidos en todo el territorio, y también existen centenares, muchísimas subestaciones de promotores privados, en este caso, que solo utilizan estas subestaciones para evacuar la electricidad desde las plantas de energía renovable hacia la red. Todo esto ya está, ya estamos metidos en todo este meollo. Todas estas infraestructuras deberían ponerse en valor y evitar que Iberdrola, Endesa y Naturgy sean los únicos distribuidores reales de la energía eléctrica en el Estado español. Por tanto, necesitamos un futuro industrial con capacidad y potencia y, sobre todo, construir la red energética bien entendida. Si no somos capaces de utilizar una red que ya tenemos o de conectar a una red, entonces no hay industria. En definitiva, o se gobierna pensando en los territorios productivos o, señorías, se gobierna en contra de ellos. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«La transición energética, señorías, es mucho más que una foto de placas fotovoltaicas o molinos, es una transformación estructural, sí, del modelo económico. Sin energía disponible, limpia y planificada no tendremos hidrógeno verde, no tendremos procesos industriales electrificados ni tendremos circularidad, y les recuerdo que estamos yendo hacia un mundo electrificado, y les recuerdo también, como he hecho en numerosas ocasiones, que necesitamos red. Por tanto, defendemos de manera contundente el espíritu de esta moción. Deben ser los territorios quienes decidan cómo y dónde se distribuye la red de acuerdo con sus necesidades industriales y sociales, porque seguir bloqueando la red a proyectos estratégicos es condenar el tejido productivo al estancamiento, porque, decidir todos los proyectos desde la plaza del Sol de Madrid es desconocer cómo funciona la industrialización en mi casa, en Cataluña, en Euskadi y en Galicia, y seguir con los proyectos más proespeculativos en vez de garantizar el suministro eléctrico a las empresas es poner el sistema al servicio del capital, y si ponemos el sistema al servicio del capital, evidentemente, no lo estamos poniendo al servicio del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l'hem fet en forma d'esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l'electricitat des de les plantes d'energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre'ns. Doncs totes aquestes infraestructures s'haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics distribuïdors reals d'energia elèctrica a l'Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d'utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d'ells.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat. I els recordo també, que ja ho he fet en més d'una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l'esperit d'aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d'acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l'accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l'estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital. I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El 14 de abril de 2025 se reformó la Constitución para negar legalmente la existencia de las personas trans y no binarias. No es invisibilización, es borrarlas directamente del registro. Y cuando el Estado, señorías, cuando el Estado dice que no existes, el estigma pasa a ser enorme y la marginación pasa a ser sistema. Esta ofensiva no es nueva, el Gobierno de Orbán ya aprobó en 2021 una ley que prohíbe hablar de homosexualidad o identidad de género a escuelas, medios y librerías. Y en 2023 el Parlamento húngaro adoptó un texto, basado en la ley de agentes extranjeros de Rusia, que permite perseguir a todo político, activista o periodista crítico con el Gobierno de Orbán, incluido también el colectivo LGTBIQ+. Mientras tanto, el derecho de protesta también se desfigura y en Europa, señorías, retrocede. Manifestarse, un derecho esencial en cualquier democracia está siendo restringido y no solo en Hungría. Hasta veinte Estados miembros -entre ellos, Alemania, Francia y Polonia- han adoptado medidas represivas como detenciones arbitrarias o también vigilancia masiva. No es un caso aislado, es un patrón, un modelo que utiliza la ley para reprimir y que cuenta con el silencio cómplice de la Unión Europea. Nosotros no podemos permitirlo, no podemos hacerlo por dignidad, no podemos hacerlo por coherencia, no podemos ni debemos hacerlo por memoria democrática.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El 14 d'abril del 2025 es va reformar la Constitució per negar legalment l'existència de les persones trans i no binàries. No és invisibilització, és esborrar-les directament dels registres. I quan l'Estat, senyories, quan l'Estat diu que no existeixes, l'estigma esdevé norma i la marginació esdevé sistema. Aquesta ofensiva no és nova. El Govern d'Orbán ja va aprovar el 2021 una llei que prohibeix parlar d'homosexualitat o identitat de gènere a escoles, a mitjans i a llibreries. I el desembre del 2023, el Parlament hongarès va adoptar un text inspirat en la Llei d'agents estrangers de Rússia, que persegueix judicialment tot polític, activista o periodista crític amb el Govern d'Orbán, incloent-hi també els col·lectius LGTBIQ+. Mentrestant, el dret de protesta també es desfigura i Europa, senyories, retrocedeix. Manifestar-se, un dret essencial en qualsevol democràcia, està sent restringit. I no només a Hongria. Fins a 20 estats membres, entre ells Alemanya, França, Polònia, han adoptat mesures repressives, com detencions arbitràries o també vigilància massiva. No és un cas aïllat, és un patró, un model que fa servir la llei per reprimir i que compta amb el silenci còmplice de la Unió Europea. Nosaltres no podem permetre-ho, no podem fer-ho per dignitat. No podem fer-ho per coherència, no podem fer-ho ni hem de fer-ho per memòria democràtica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d'Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía -no lo hacía en ningún caso- a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba -y hoy sigue necesitando aún más- apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»