Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.345 declaraciones · página 40 de 45
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l'Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de 'Quien parte y reparte se queda siempre', el siempre el poso jo, però és que és així, 'la major parte'. No debades, l'increment de recursos que s'ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se'ls ha quedat, majoritàriament, l'Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals. És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se'ls ha quedat l'Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m'ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d'aquest ofegament, és l'Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint-nos una política keynesiana d'endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la previsión a medio y corto plazo del Gobierno en cuanto al transporte ferroviario de media...
«Al meu territori també hi ha una altra plataforma d'usuaris de l'Avant. Fa anys que es va crear i el servei va pitjor. Es diuen els Avanteros pringats. No troben bitllets amb tres o quatre setmanes de temps. Gent que es desperta a les 5 del matí per veure si algú ha anul·lat el bitllet durant la nit o han d'agafar el cotxe per anar a treballar. Gent que s'avisen per WhatsApp quan anul·len un bitllet perquè una altra persona el pugui comprar ràpidament o que han d'acabar agafant un AVE. Insostenible i inhumà. Són ciutadans, treballadors, estudiants. No es mereixen aquest servei. Per això ho reclamem, senyor ministre, i ho fem per defensar els seus drets i perquè així no podem descarbonitzar la mobilitat. Una altra dada: les ciutats al voltant de Madrid amb la meitat de població que Lleida o Tarragona tenen el doble i el triple d'oferta. Una vegada més, igual que amb el dèficit fiscal i amb les inversions en infraestructures. Ja n'hi ha prou. Dues coses: actuïn amb urgència per resoldre aquestes mancances. Ahir la Comissió vam aprovar alguna iniciativa en aquest sentit. I dos: demanem el traspàs del servei de l'Avant a la Generalitat de Catalunya. És un servei públic, transcorre íntegrament per Catalunya i és traspassable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I ahir un dels seus diputats, que diu que és del PSC, però m'estranya, perquè fa molts anys que no existeix el PSC a Catalunya, aquest diputat seu deia que ni són independentistes, ni volen la independència, ni Catalunya ha de ser un estat independent. I nosaltres ho respectem, però, aleshores, quin és el seu projecte concret per Catalunya? Perquè tots sabem què vol dir la independència. La independència és una eina per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent. I això què vol dir? Vol dir més recursos, més diners, recaptar el 100 % dels impostos i gestionar-los. I vol dir que 22 000 milions d'euros cada any deixaran de marxar a Madrid per quedar-se a Madrid. Per tant, vol dir més recursos per les escoles, més i millor sanitat, més i millors infraestructures, més i millors serveis, més i millors ajudes, més i millors polítiques de seguretat, més i millors polítiques d'habitatge, més i millors polítiques econòmiques. No voldrien tot això per Catalunya, senyors del Partit Socialista? Aleshores, si aquesta no és la seva proposta, quina és exactament la seva proposta per Catalunya? Potser és que vostès no tenen cap proposta i l'única cosa que tenen és por, pànic a perdre allò que alimenta el forat negre de Madrid. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I sobre aquesta darrera formació els hi donaré un exemple que els hi farà molt més clar. A l'estació de Sants, en plena precampanya, vostès han anunciat una inversió de 176 milions d'euros. Paral·lelament, alhora, Madrid, estació d'Atocha, vostès han mobilitzat 650 milions d'euros. Barcelona, 176 milions; Madrid, 650 milions d'euros. Em temo que, passades les eleccions de Catalunya, comprovarem que la inversió de Sants és només, i ha estat només, un acte de suport al seu candidat. Perquè la llista d'infraestructures vitals i essencials per Catalunya que estan inacabades, que estan bloquejades, que estan estancades des de fa molts anys, des dels governs del PP fins als governs socialistes, és molt llarga, senyor Sánchez: el corredor mediterrani; l'estació de La Sagrera; l'ampliació de Sants; el desdoblament de l'R3; l'intercanviador de la Torrassa; el soterrament de vàries vies de varis municipis; l'estació intermodal a Martorell; l'estació intermodal del Camp de Tarragona; l'estació intermodal del Prat; el baixador de l'aeroport de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de Nacional 2 de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de la Nacional 240 de Borges Blanques a Lleida; la finalització de l'A-14, l'A-22, l'A-26, l'A-27; ampliació de l'A-2; ampliació i millora de la Nacional 420; la gestió del fons de les beques; el deute històric de l'estat espanyol amb Catalunya i, per tant, amb tots els ciutadans de Catalunya, 465 000 milions d'euros, segons la comissió del Parlament de Catalunya; la baixa execució dels pressupostos generals de l'estat espanyol davant d'altres territoris; el finançament de la Llei de la Dependència; els impostos suspesos pel Tribunal Constitucional; la llei i les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional; la disposició addicional tercera, i un etern etcètera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres mai votarem uns pressupostos generals de l'estat espanyol que no reverteixin aquesta situació absolutament injusta que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol des de fa molts anys. I vostès ho saben. De fet, tothom ho sap, que no ho farem. Perquè les dades són, realment, no només injustes, sinó insultants. La mitjana d'execució de la inversió a Catalunya des del 2015 és només del 60,5 %. A Madrid, la mitjana és del 137 %. No estem parlant de poques dècimes, senyor Sánchez, estem parlant d'una diferència de més de 76 punts. Per tant, la realitat és que els catalans, els ciutadans de Catalunya són els que més paguen, però també són els que menys diners reben. Perquè, quan es tracta de defensar Catalunya, quan es tracta d'exigir que ens paguin allò que ens correspon, ni més, ni menys, allò que ens correspon, quan es tracta de defensar el compliment respecte a les infraestructures que són essencials, essencials pel progrés econòmic, social i també empresarial del nostre país, en definitiva, quan es tracta de Catalunya, el PSOE incompleix i la sucursal del PSOE a Catalunya calla i acata, i entre tots segueixen alimentant el que s'ha convertit en un forat negre, Madrid.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Per cert, cada vegada que han forçat un aquelarre europeu contra la llibertat de Catalunya, l'única cosa que han aconseguit, i els felicito, és fer d'altaveu de la repressió que vostès mateixos van decidir aplicar a Catalunya. La dreta espanyola, ja ho veuen, és un contuberni de genis. Vostès mateixos han internacionalitzat la causa de Catalunya. Gràcies, gràcies, gràcies. Però vostès són molt ocurrents. Seriosament, les llengües són un luxe, com deia Jesús Tusón, i només hi ha una manera de respectar la llengua. Saben com? Respectant-la. A qui volen enganyar? El PP respectaria Catalunya si no parléssim, si no penséssim, en català, si no reflexionéssim a partir dels valors que han definit una determinada manera de ser. Els fa tanta por que parlem en català com que pensem en català, perquè això és molt més difícil de combatre. Quan parlen de Catalunya menteixen compulsivament i la senyora democràcia els observa i s'esgarrifa. Vaig acabant. Després de tres-cents anys -no un ni dos- de conflicte no resolt provant de fer passar Catalunya per l'adreçador, després de l'aplicació infausta del gloriós 155, encara no ho veuen? Encara no veuen que la reivindicació de llibertat i prosperitat de Catalunya no depèn d'un interruptor? Encara no han entès que Catalunya no és un holograma? No veuen que aquest conflicte no és un joc de la Play? No han entès encara que el president Puigdemont representa el lideratge i l'expressió política d'una actitud de resistència, de no resignació, i que aquest aguantar la posició els posa histèrics?»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Ens demanen lleialtat. Aquesta és bona, és una broma. A veure, el PP ha demanat mai que l'Estat executi els pressupostos i compleixi amb Catalunya? Una sola vegada, per casualitat, per accident? No, mai de la vida. Veig que avui tampoc no han tingut prou temps per parlar dels 220 000 milions, ho he dit bé, 220 000 milions d'euros d'espoli fiscal que cada deu anys marxen de Catalunya i no tornen. L'Estat espanyol, dit de manera planera, és com els atracadors del tren de Glasgow, però amb el BOE al darrere i sense passamuntanyes. En la moció també parlen del català i d'Europa. A hores d'ara, tota Europa sap que vostès forcen el dret i el que calgui per fer trampes. D'això sí que se'n diu desfer les costures de l'Estat de dret. Fins i tot van anar a plorar, a somicar, a la Comissió de Venècia i els ha sortit el tiro per la culata. Aquesta Comissió els ha dit: ' Sant Joan és a l'estiu, i no molestin més'.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Si fa una esmena i m'ho compra tot, no es preocupi que voto a favor. Però tot el pastís, no només la cirereta. Estic d'acord. Si vostè diu que s'ha d'acabar amb l'IVA, que és un impost indirecte, i pujar tots els directes als rics, impost de luxe, etcètera, no es preocupi que li podem votar a favor. Com deia abans, aquí, cada vegada més, els ingressos -per a alguns que es diuen progressistes també- estan basats en el criminal impost de l'IVA i molt menys en els impostos directes a les classes que guanyen més diners, a les grans empreses, a les grans elèctriques, a les bancàries i als grans alts directius. Aquí tampoc en diuen res. Tampoc es persegueix, com deia, l'elusió fiscal, ni les exempcions, ni les reduccions, ni les retirades d'impostos sobre les donacions, herències. Alguns volen baixar també això. Per què Catalunya cobra més impostos? Què passa, que és per gust? És perquè hi ha un finançament que està caducat des de fa més de dotze anys. O no és veritat? Sí, però resulta que nosaltres tenim la major part de les competències. I segona, no arriba. Hi ha un espoli fiscal brutal, del qual vostè tampoc en parla. Llavors, hem de pujar els impostos, no per gust -guanyaríem les eleccions baixant-los, evidentment- sinó perquè fan falta. Fan falta per la classe treballadora del nostre país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«A més, no és una mesura que sigui excepcional. No estem inventant la sopa d'all, senyores i senyors. L'Estat espanyol ha viscut nou regularitzacions al llarg de la nostra democràcia, cinc d'elles a càrrec del Partit Popular i quatre a càrrec del Partit Socialista. Però des de l'última fa ja divuit anys, i són massa anys. Però tampoc és una mesura innovadora a la resta d'Europa i del món, per exemple, dèiem, a la Unió Europea, shan produït quaranta-tres regularitzacions des de l'any 1998 i en disset Estats membres s'han produït regulacions exprés a Portugal, Itàlia i França. Sí que és veritat que van ser temporals per necessitats de la pandèmia, però és que la gent no són clínex. Ara valen i ara no valen, això no pot ser. Seria una vergonya regularitzar només per un temps i després no. Què significa això? Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d'humanitat i, com deia, també de pragmatisme. No podem seguir ignorant les necessitats i els drets de milers de persones que conviuen entre nosaltres. No volem societats amb ciutadans de primera i de segona. És el nostre deure i la nostra responsabilitat la solució d'aquests problemes. La regularització exprés, avui i ara, és una manera de millorar les vides de tothom i ens fa millors persones. Jo demano aquest vot afirmatiu perquè potser nosaltres podem esperar moltes coses, però hi ha gent que cada dia que espera és un dia més de patiment. Moltes gràcies i apel·lo a les seves consciències, a la seva humanitat i fins i tot al pragmatisme perquè votin que sí i que es prenguin aquesta iniciativa legislativa popular d'una manera molt seriosa, perquè juguem amb la vida de 500 000 persones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Avui compareixem davant d'aquest hemicicle amb una proposta clara i urgent: defensar la necessitat d'una regularització exprés per a més de mig milió de persones immigrades que es troben en situació administrativa irregular als nostres respectius pobles i països. Cal donar una sortida justa i bona a aquesta realitat. Vull començar la intervenció donant les gràcies a molta gent que ens segueix avui des de la tribuna, a tota la gent que va recollir aquestes signatures: entitats socials, religioses, col·lectius varis, sindicats, partits, associacions, ONG, veïns i veïnes, que han treballat durant anys per portar 600 000 signatures, una iniciativa legislativa popular que pot suposar la millora de vida de moltes persones. Si em permeteu, vull agrair especialment -un assumpte personal- a la María Dantas, companya de bancada, lluitadora incansable durant aquests quatre anys, de la qual em sento molt orgullós d'haver estat al seu costat, perquè és un exemple per molts, un referent per molts. María, gràcies. Dit això, més de 600 000 signatures oficials, més de 600 000 signatures oficials sense comptar que els afectats, per raons òbvies, no podien fer signatures, entre d'altres coses. Una ILP sostinguda per més de nou-centes organitzacions de la societat civil, des d'organitzacions socials fins la Conferència Episcopal. Això són molts suports. Només per raons democràtiques, això hauria de tenir un sí rotund i unànime de tot aquest hemicicle, i no permetre que torni a passar el que va passar a l'anterior legislatura, que em fa vergonya veure com això va decaure per falta de voluntat política. Per la gent, a vegades, la iniciativa legislativa popular és l'única manera que tenen de poder legislar directament sense intermediaris. Només per això hem de votar que sí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I la responsabilitat política -ho he dit abans, potser el ministre no m'ha escoltat-, no tothom l'exerceix de la mateixa manera, és evident, però sí que els dos grans partits tenen la mateixa responsabilitat en la mesura que se suposa -permetin-me l'expressió- que són 'partidos de estado'. Doncs bé, els 'partidos de estado' no sigui que oblidin justament aquesta naturalesa de la seva condició. Als senyors de la dreta i de la ultradreta els diré que, tan preocupats com estan sempre per allò d''España se rompe', els donaré una notícia: 'España se rompe por la corrupción, Espanya se rompe con el descrédito'. No es trenca d'altra manera, s'està trencant, s'està esmicolant d'aquesta manera. Amb tots els respectes per totes les sigles, amb tots els respectes per tothom, aquests dies Esquerra Republicana compleix noranta-tres anys de vida. Evidentment, Esquerra Republicana no som perfectes, però sí que podem afirmar que no som corruptes. Per tant, no volem donar lliçons a ningú, però sí que volem afirmar que sempre estarem en contra de la corrupció. Cadascú té la història que té; totes són molt legítimes. Aquesta és la nostra, i ho vull afirmar rotundament des d'aquí.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Com va dir el professor recentment, Sala Martín, quan els mecanismes se salten, apareixen els lladres. La pandèmia va obligar a decretar un estat d'emergència que alguns van aprofitar, com dèiem, per cometre irregularitats; insistim, és molt lamentable aprofitar un estat d'emergència, una tragèdia com la pandèmia, per lucrar-se personalment per robar, parlem clar. El ministre de Sanitat de l'època, om dèiem, era el senyor Salvador Illa. En la gestió, i concretament en la compra de material sanitari, hi va haver un desgavell que, més enllà de la urgència i de l'estat d'emergència, no és justificable. Sembla que no hi va haver suficient control des del Ministeri de Sanitat. Hi ha persones pròximes al PSOE, o també al PP, que es van lucrar a costa de la pandèmia? Ho volem saber. El ministre de Sanitat, Illa, té el deure de donar explicacions, perquè tan greu és no saber-ho, com haver-ho consentit. Des de Junts, esperem que Illa aporti aquestes explicacions oportunes, perquè volem aclarir quin grau de coneixement o desconeixement tenia del que passava al seu Ministeri. Els catalans mereixem explicacions, molt especialment perquè justament el senyor Illa s'ha presentat a les eleccions de Catalunya i, abans, els votants han de saber fins a quin punt és responsable de la mala gestió com a ministre de Sanitat, sense oblidar que va perjudicar els catalans amb la centralització de la distribució dels EPI i material sanitari que va fer el Ministeri. Sota la presidència de Torre, Catalunya va crear del no res un marketplace, un mercat en què qualsevol proveïdor podia oferir producte de manera centralitzada i transparent. Però resulta que després venia el Ministeri de Salvador Illa i requisava a les duanes els materials aconseguits pel Govern català o pels centres sanitaris de Catalunya, materials que redistribuïa sota els seus criteris, que mai, mai, van ser transparents. Per tot això volem explicacions, per un costat per Díaz Ayuso, de Salvador Illa i de qualsevol persona implicada en un dels escàndols més grans dels últims anys. Abans que de tant colpejar-se els uns als altres, els que acabem KO siguem la resta.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Per cert, com que a mi m'agrada analitzar el seus referents, senyories de la dreta, he vist que han perdut molt amb els anys, perquè hi va haver una època que tenien vostès com a referent internacional Margaret Thatcher -bé-, i ara tenen Javier Milei. Carai, quin viatge, eh? De Thatcher a Milei és, diguem, una cosa que fa pensar que potser alguns han perdut el nord, no? En fi, una altra paraula que han degradat és la de la unitat, la unitat d'Espanya, que sempre se la posen a la boca. Però, com ha dit avui el president Aragonès, aquí a Madrid, la unitat d'Espanya no la va crear Déu. Però, és clar, senyors del PSOE, vostès també són responsables de tot això, perquè, d'alguna manera, vostès articulen el que es diu 'els partits d'estat', no? Els recordaré una cosa: se'n recorden, de Juan Guerra?; se'n recorden, de Naseiro? Juan Guerra, Naseiro, 'contigo empezó todo'. No han après res des de Juan Guerra i de Naseiro? Me n'he anat a l'arqueologia; me n'he anat al passat, eh? La gent més jove no sap qui era Naseiro ni Juan Guerra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas...
«Com que s'ha al·ludit a l'honorabilitat d'un exdiputat i membre del meu grup parlamentari, que és l'Alfred Bosch, vull deixar ben clar que en el precís moment en què es van tenir dades no d'una activitat d'ell, sinó d'una activitat d'algú que treballava amb ell, va dimitir. Paraula que no coneixen: dimitir. Al meu partit, la gent assumeix responsabilitats polítiques. Segona cosa, vull que es retiri ja, ja que es retiren de l'acta tantes coses, la paraula 'acosadores' de gent com jo, perquè ha acabat dient que som uns acosadors. I aquí els únics acosadors són aquests feixistes nazis de VOX, en ma vida he acusat a ningú, en ma vida! Amb quaranta anys que porto de militància política, m'han agredit físicament i de paraula i, per tant, no penso acceptar ni així que en aquest congrés es digui que nosaltres acosem. Ells acosan i a més a més peguen. Moltes gràcies. Primero, como se ha aludido a la honorabilidad de un exdiputado de mi grupo parlamentario, Alfred Bosch, quiero que quede claro que, en el preciso momento en que se tuvieron datos, no de una actividad de él, sino de alguien que trabajaba con él, dimitió, palabra que no conocen: dimitir. En mi partido, mi gente asume responsabilidades políticas.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Així doncs, la soledat no desitjada no és una qüestió de si tens fills, filles, nets, netes o de la família, com diuen les senyories de VOX, sinó que és una qüestió política que cal resoldre per evitar les repercussions que té en la salut mental i física de les persones que la pateixen. És un problema de salut pública que cal abordar, en primer lloc, reforçant l'atenció primària, la primera línia de front de la salut pública. Tants anys de retallades en la sanitat pública, també a Catalunya -de fet, l'alumne més avantatjat va ser Artur Mas, amb les polítiques d'austeritat-, han aprimat una atenció primària que agonitza i només s'aguanta per la vocació dels seus professionals. Per això és més necessari que mai tenir un govern sensible a l'atenció primària a Catalunya, a Madrid, a totes les comunitats autònomes, per tal que la ciutadania tingui la salut pública que es mereix per tenir una bona salut, per tenir una bona vida. I també dissenyant altres instruments, com el Marco estratégico frente a la soledad no deseada que està ultimant el Ministeri de Drets Socials i que té per objectiu reduir els nivells de soledat no desitjada des de la prevenció fins a la intervenció, actuant tant en l'individu com en l'àmbit social, comunitari, educatiu o ambiental.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Gràcies, presidenta. La soledat no desitjada és una problemàtica que transcendeix fronteres. Són molts els països del nord global que estan dissenyant estratègies per fer front a aquest fenomen, però també és un sentiment que transcendeix edats. I és que la soledat no desitjada no la podem emmarcar només entre les persones grans. Si bé és cert que les persones grans són un dels col·lectius que més la pateixen, sobretot les majors de 75 anys, no són les úniques. Al llarg de la vida la soledat no desitjada és més prevalent en persones grans, però també en adults joves, i, com ja s'ha mencionat, és precisament en les persones joves on m'agradaria fer èmfasi. Un estudi de la Fundació ONCE i Ayuda en Acción constata que el 25 % de les persones joves entre 16 i 29 anys se sent sola i que la majoria, fins a un 75 %, té aquest sentiment des de fa més d'un any. La soledat no desitjada és una qüestió política que cal combatre. I per fer-ho, cal entendre i actuar a les arrels del problema. L'estudi mencionat estableix una clara relació entre la soledat no desitjada de persones joves i elements crucials de la nostra societat com l'educació, l'ocupació, la inclusió social i la salut. La solitud no sorgeix del no-res, no és mala sort, és una conseqüència d'elements que sí que podem solucionar. Una persona jove a l'atur té més probabilitat de patir soledat no desitjada que una que treballa, la soledat no desitjada de joves de famílies amb dificultats econòmiques és quasi el doble que entre joves de llars que arriben amb facilitat a finals de mes. Hi ha una clara relació entre el nivell educatiu i la soledat. La joventut amb formació universitària experimenta els nivells més baixos de soledat. De la mateixa manera, aquelles persones joves que han repetit un curs pateixen una prevalença de soledat no desitjada 10 punts superior de qui no ha repetit. Si ets dona, tens més probabilitats de patir soledat no desitjada que si ets home, també més si ets d'origen estranger o si pertanys al col·lectiu LGTBI. La soledat no desitjada disminueix amb l'augment de l'edat, de l'educació i dels ingressos. Això no ho dic jo, ho recull un dels estudis de l'Observatorio Estatal de la Soledad no Deseada.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«En segon lloc, hem de denunciar també aquí la mirada curta dels partits que no pensen en el futur del nostre país. Hi ha qui amb excuses inacceptables, imperdonables, han votat en contra d'un pressupost de 47 000 milions d'euros. 47 000 milions d'euros, més del 34 % que l'últim pressupost. Més de 2300 milions d'euros destinats a drets socials, un 34 % més que l'any anterior. Amb un finançament estatal deficient, la irresponsabilitat d'aquest vot ens fa doblement mal. Si a això, a més, s'hi afegeix que calen uns altres pressupostos, us podeu imaginar la indignació i l'enfadament que té aquest grup parlamentari i el meu partit. No podem permetre que els interessos partidistes posin pals a les rodes al benestar social. Hem d'exigir responsabilitat i compromís amb el futur del nostre país i el benestar dels nostres conciutadans. La solitud no desitjada és només una part d'aquesta qüestió més àmplia que necessita ser abordada amb urgència i amb els recursos necessaris, com deia. Cal una revisió del contingut de la llei de dependència, perquè això ha quedat obsolet des de fa molts anys, des de la llei de Zapatero, una actualització i, sobretot, acompanyar-la del finançament suficient. De res ens serveixen les propostes no de llei, ni les lleis, sense un finançament adequat. I això, que es pugui fer allò que diem que fem. Moltes gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«La societat reclama cada cop més respostes individualitzades ajustades davant dels problemes mèdics, i això és el que fa, per exemple, l'Agència Europea del Medicament quan dona avantatges des de la legislació europea als laboratoris que investiguen malalties rares. Fins i tot això és el que fa Catalunya, quan protocol·litza els malalts d'ELA com a malalt crònic avançat des del primer moment, entenent que està ja en final de vida i que necessitarà pal·liatius relativament ràpid. I hi ha un altre aspecte que també fa l'ELA singular, ataca sobretot persones entre els 40 i els 65 anys, que normalment són pares o mares de família, amb nens o adolescents que volen veure créixer i els hem d'ajudar que això sigui possible. No esperin que un pare o una mare es rendeixi fàcilment, no ho faran, allargaran tot el que puguin la seva estada en aquest món, malgrat la dificultat que això comporti. Pel privilegi, el regal, de veure créixer els nens. Per això vull acabar amb una cita d'una altra persona que, com el Lou Gehrig, també se sent un home afortunat perquè, com si no, podria saludar cada nou dia tot dient: 'Avui és el millor dia'? Això fa l'Ilde Oliveras. Li preguntava l'altre dia d'on va sortir la frase i em va explicar que va ser una mena de contracte vital amb els seus fills Pol i Dalmau. A l'Ilde el van diagnosticar d'ELA el 19 de juny del 2020, tot just sortint del confinament de la Covid, i només un dia més tard, quina casualitat, de veure la roda de premsa del Juan Carlos Unzué al Barça anunciant la bomba informativa. I és clar, l'Ilde no s'ho creia, però lluny d'enfonsar-se, s'ha vestit la samarreta de l'equip del Juan Carlos i jo m'he vestit la seva, és aquesta. Aquí hi diu: 'Avui és el millor dia'. No veieu el missatge perquè només es fa visible quan sortim al carrer i li posem llum a la vida, però avui farem que la llum entri a aquest hemicicle prement el botó verd i tindrà tot el sentit. Des del 2019 les organitzacions de malalts d'ELA visibilitzen la malaltia il·luminant de verd els monuments més importants de la ciutat. El verd és el color de l'esperança, de la naturalesa, de la salut, de la generositat i de la vida, i estem segurs que avui, de nou, serà el color amb el qual el poder legislatiu d'aquesta cambra acompanyarà aquesta proposició de llei que presenta Junts, però que pertany a la gran família ELA. Mai com ara per arribar al consens, és la gran oportunitat que tenim totes i tots de complir amb un compromís que ve de lluny i que sento que per fi el tenim a prop. Gràcies i fem-ho possible.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I per acabar, demanem ajudes per al transport de malalts, que s'impulsi una formació específica per als cuidadors i una avaluació de l'estratègia davant l'impacte de les malalties neurodegeneratives, que van guanyant terreny a mesura que la població envelleix. El Grup Socialista portarà en breu a aquesta cambra la tercera proposició d'ELA per a la presa en consideració, però està orientada a legislar genèricament sobre malalties neurodegeneratives. L'altre dia també escoltàvem a Esquerra defensant l'ampliació de l'àmbit de la dependència, però la resposta que necessiten els malalts d'ELA no pot ser generalitzada. L'ELA és singular, requereix una llei singular i que arribi aviat, no tornin a guardar al calaix les reivindicacions dels malalts d'ELA, perquè la gent no els ho perdonaria, perquè no tenen temps, perquè l'ELA és molt ràpida, et mata en una mitjana d'entre tres i cinc anys, no dona treva ni temps per adaptar-te als seus símptomes. No t'ataquen un punt, com fa, per exemple, el càncer. No. L'ELA afecta tot el sistema motor i fa que comencis per no tenir força, després ja no pots caminar, ni menjar, ni acaronar o abraçar la gent que estimes, ni parlar, ni respirar. És una malaltia rara de gran complexitat, sense oblidar el cop psicològic que representa ser diagnosticat amb ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, vull donar la benvinguda al Fernando Martín de ConELA i de Fundación Luzón, a l'Esther Sallés i l'Anna Rigola de la Fundació Miquel Valls i molt, molt, molt especialment al Carlos de Pablo i a les seves cuidadores, la Maria Mercè i l'Alejandra, pel gran esforç que han fet per acompanyar-nos en representació de totes les persones malaltes d'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta malaltia també és coneguda com a malaltia de Lou Gehring. No, no va ser un científic, va ser una llegenda de beisbol dels anys 30 dels New York Yankees. El 2 de maig del 1939 el Lou va demanar al seu entrenador que el retirés de l'alineació inicial dels Yankees perquè feia dies que alguna cosa no anava bé. El seu braç no responia i no era capaç de controlar el seu cos. En aquell moment portava 2130 partits jugats consecutivament, 2130 partits, un rècord que el va fer guanyar-se el sobrenom d'Iron Horse, cavall de ferro, però l'ELA és implacable i el 4 de juliol del 1939 aquest cavall de ferro va acomiadar-se de l'afició i dels seus companys d'equip. Sabent-se incurable, sabent que mai més tornaria al camp, els va dir: 'Avui em considero l'home més afortunat de la faç de la terra', així va agrair a l'afició 17 anys de carrera i, com va dir ell, plens d'amabilitat i de coratge. El Lou va morir dos anys més tard. Uns pensaran que derrotat per l'ELA, en realitat, deixant enrere el seu millor home run. El discurs de l'home afortunat va fer la volta al món i va visibilitzar l'ELA com mai abans, amb l'ajuda de Hollywood, perquè Gary Cooper va fer de Lou a la pel·lícula L'orgull dels Yankees, explicant la seva història.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 23 de juliol vam votar perquè volíem seguir avançant cap a un país més just i democràtic, però també per la por que la dreta tornés a governar amb un context internacional de guerres, populisme i creixement de l'extrema dreta. Aquest context no ha canviat, ha empitjorat, i d'això n'hem de ser conscients. Per això és tan important que tot el bloc democràtic, malgrat les eleccions que passin, malgrat les que siguin, actuem en conseqüència i amb respecte entre nosaltres. Avui no perd Espanya ni es trenca res. Avui qui perd és la dreta i els jutges que porten anys utilitzant els tribunals per guanyar jurídicament allò que vau perdre a les urnes. Guanyem les que volem parlar de salaris dignes, les que volem parlar d'habitatge, les que volem parlar de drets lingüístics, de serveis públics de qualitat o també de ciència o investigació. Perquè, entre els qui van enganyar tothom i aquells que només practiquen la política de la repressió, hem demostrat que una altra manera de fer política era la solució, una d'honesta, valenta i no dogmàtica.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui votem la llei d'amnistia perquè es reverteixin els efectes d'una persecució punitivista que afecta centenars de persones, però representa molt més que el text que votarem i que aprovarem avui. Representa una oportunitat per fer política d'una forma diferent, més democràtica. Avui votem quins principis volem que presideixin la política a casa nostra. Votar-hi a favor és defensar la política del diàleg, dels acords, de les solucions; és entendre que necessitem reconstruir el pacte territorial. Votar-hi en contra és apostar per la confrontació, per l'odi i per la venjança; és tornar a les campanyes del Partit Popular que demanaven firmes contra Catalunya. Això ho van fer vostès. És la defensa ultra d'una Espanya en blanc i negre que nega la diversitat i la pluralitat d'aquest Estat. Avui el Partit Popular i VOX votaran a favor de la venjança, i aquest fet és invalidant per fer política, senyor Feijóo. A Catalunya es van fer moltes coses malament, i a Espanya, també. Votar-hi a favor representa avançar i votar-hi en contra significa utilitzar el passat bàsicament per impedir el progrés. Humilment, però aquest grup parlamentari fa anys que treballem per propostes que s'han convertit en solucions: indults, perquè la resposta mai hauria d'haver sigut portar la política als tribunals; taula de diàleg, perquè necessitàvem tornar a parlar; reforma del Codi penal, perquè teníem tipus penals que tenen més a veure amb el segle XIX, utilitzats per una cúpula del poder judicial caducada i, a més a més, a la deriva; i finalment, amnistia, per tornar a fer política.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Bon dia, diputats; bon dia, diputades. Gràcies, presidenta. Moltes gràcies. Permetin-me començar fent també les salutacions que avui toca fer, a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, l'honorable Laura Vilagrà, que és aquí; al president del meu partit, l'oriol Junqueras, honorable també; als representants de l'AMI que han vingut, i a tots els exiliats i represaliats que ens puguin estar seguint, perquè al final això va per ells. Mirin, deixin-me començar -vostès ja saben que jo no escric mai res- per agrair el to del discurs anterior, perquè això sí que implica que avui sigui un gran dia. I és un orgull per a mi poder estar aquí defensant una llei d'amnistia que, després d'uns certs ensurts, acabarà anant al Senat, tenint el veto del Senat, tornant en aquest Congrés, però acabarà sent negre sobre blanc al BOE. Quatre anys fa que estem dient que aquesta llei ha d'existir. Mentrestant, hem hagut de fer els indults, la reforma del Codi penal amb el delicte de sedició, i ara finalment arribem a la resolució d'una primera part necessària, però no suficient, per resoldre el conflicte polític d'una manera democràtica i com ho fan les societats madures i avançades d'aquest conflicte que ens ocupa.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la responsabilidad del Gobierno en los hechos que...
«Gràcies, presidenta. Ahir a la nit, quan caminava pels carrers de Madrid amb els companys quan havien sortit d'aquí, em venia a la memòria fa vint anys, quan estudiava aquí. Aquell mateix dia, fa vint anys, caminava pels carrers cridant: 'Qui ha estat, ¿quién ha sido?'. Vint anys i encara no han estat capaços de sentir aquests dies un diputat o diputada del Partit Popular que demani perdó, que demani disculpes per les mentides que van viure totes les persones en aquells atemptats. Un record a les famílies de l'11-M. No es mereixen això. L'11-M, i probablement la Covid, són dues de les grans crisis que hem viscut en aquesta democràcia espanyola i tenen un punt en comú: els miserables, els miserables que han fet politiqueig barat sobre d'aquest tema, els miserables que s'han aprofitat per al seu benefici propi d'aquestes tragèdies. Els miserables, el punt d'unió d'aquestes dues grans tragèdies i, desgraciadament, d'aquests miserables, el Partit Popular i el Partit Socialista en van plens, són experts. Per això venim a proposar cinc idees força, cinc idees clau, cinc idees senzilles. S'ha dit molt, la primera, tolerància zero amb la corrupció, sigui de qui sigui, sigui d'aquesta bancada, sigui d'aquesta bancada o sigui del meu partit polític. Tolerància zero amb la corrupció. No mirin de quin partit és el corrupte per defensar-lo. Tolerància zero.»