Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
471 declaraciones · página 5 de 16
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Moltes gràcies, president. L'etapa 03 és una etapa fonamental per al desenvolupament integral dels infants. La seva universalització i gratuïtat efectiva no és només una qüestió educativa, és un projecte de país, una inversió en el futur i una mesura de justícia social. Garantir que totes les famílies, independentment de la seva renda, puguin accedir a l'Educació Infantil 03 és essencial per construir un sistema educatiu equitatiu i coherent amb la nostra visió de cohesió social. I és per això que el Govern republicà, la legislatura passada, va començar el camí perquè això, aquesta etapa, fos gratuïta al nostre país. Un camí que esperem que segueixi i que seguirem lluitant perquè es consolidi en tota la seva etapa. Dit això, de fet, l'esmena l'hem fet conjuntament amb els companys de Bildu i, per tant, comentaré coses molt similars. La Generalitat té competències exclusives i pròpies en matèria educativa, i és des de Catalunya des d'on s'han de definir les polítiques públiques en aquest sentit. Em preocupa veure com massa sovint es plantegen solucions recentralitzadores per intentar fer front a polítiques de comunitats governades pel PP, com Madrid, d'una forma abrupta que es va carregant els serveis públics sense contemplar la diversitat territorial de l'Estat, com si fos un problema i no una realitat. Com si tothom legislés malament i no hi hagués gent que estigués apostant per l'educació pública i pel 03 públic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Dicho esto, segundo punto, definiciones de diccionario. Habitar: vivir, quedar, estar en una casa, en un pueblo, y de ahí vivienda. Y lo mismo, vale en castellano también, para los que no escuchen la interpretación. Especular: comprar o vender contando, aprovecharse de una fluctuación del precio para lucrarse. Señoras y señores, de ahí viene el problema, ahí es donde están los bloques reales de este Congreso. El bloque uno: habitar, vivienda; es un derecho y todos tienen que poder acceder. El bloque dos: especular y, por tanto, lucrarse; es la prioridad nacional, sea de la nación que sea. Lucrarse a través de comprar bloques enteros y expulsar a vecinos y vecinas para revender los pisos a precio de oro. Ejemplo real, evidentemente, de L'Escala (muestra una fotografía): un bloque entero y una empresa compra casi todos los pisos de este bloque, veintidós pisos donde familias, parejas y jóvenes de mi pueblo vivían de alquiler. ¿Y qué hacen? Los expulsan a todos para revender estos pisos de dos y tres habitaciones a más de 400 000 euros. Un mínimo que solo pueden comprar personas extranjeras con un nivel adquisitivo mucho más elevado que los habitantes de L'Escala solo para hacer negocio. Esta operación expulsó a quince familias y personas jóvenes de su casa y las obligó a competir por una vivienda de alquiler en una zona turística con muy poca oferta en todo el año y con unos precios de compraventa totalmente inasumibles para una persona trabajadora. Una zona que sí se ha declarado tensionada, pero donde mientras mantengamos la posibilidad de hacer alquiler de temporada sin regulación, seguiremos viendo cómo muchísimos pisos quedan fuera del circuito de vivienda todo el año. Y este es solo un caso para explicar el drama. Esto pasa cada día, cada hora y en cada barrio: familias expulsadas de su casa porque permitimos que prevalga el derecho de la especulación al derecho de vivir. Y, cuando pasa esto, demasiado a menudo hay un modelo empresarial concreto detrás. Este modelo mucha gente no sabe ni que existe. Son las socimis. Las socimis son sociedades de inversión inmobiliaria, empresas que compran vivienda no para vivir, sino para convertirlas en activos financieros de los cuales extraer el máximo rendimiento posible. Y probablemente mucha gente que vive en un bloque propiedad de Vivenio o de otras empresas ni siquiera sabe que vive en un edificio propiedad de una socimi. Tampoco sabe que estas empresas disfrutan de unos privilegios fiscales absolutamente desproporcionados. Por ejemplo, pagan cero impuestos sobre sociedades, cero, mientras que cualquier trabajador autónomo o pequeña empresa paga impuestos sobre sociedades. También tienen una bonificación del 95 % en el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados cuando compran viviendas o suelo destinado al alquiler. Es decir, el sistema fiscal premia a quien acumula viviendas, mientras que castiga a los que solo intentan poder vivir en una de ellas; el mundo al revés. Después, aún nos preguntan por qué los grandes fondos inmobiliarios compran barrios enteros. En Barcelona operan socimis como Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunas se presentan como empresas que ofrecen vivienda asequible para jóvenes que se convierten en realidad en alquileres de 1100 o 1600 euros o en ubicaciones de coliving de hasta 950 euros mensuales. Además, los beneficios se disparan. Merlin Properties ganó más de 786 millones de euros en el año 2025, Inmobiliaria Colonial 344 millones, y Vivenio cuatriplicó beneficios hasta los 18 millones de euros. Detrás de estas cifras hay personas que pierden su casa. El Sindicato de Inquilinos ha hablado de prácticas en Sant Cugat, Barcelona, Barberà del Vallès y en otros sitios: fraudes con el alquiler de temporada, renovaciones sistemáticas de contratos de alquiler, especulación con la vivienda protegida. Todo esto no son casos aislados, es el modelo de negocio. Limitar la compra a las empresas, personas jurídicas y fondos buitre es la emergencia social. Y solo se puede escoger estar en uno de los dos bandos, solo en uno de los bloques. Repito, bloque uno, vivir; bloque dos, especular. Solo hay dos bloques, solo hay dos opciones. Nosotros siempre optamos por estar en el primero. Ya lo hicimos cuando ustedes presentaron una proposición de ley similar a esta, que lógicamente dijimos que tenía que enmendarse en la línea de que algunas empresas sí que tienen que poder comprar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Bé, aquesta tarda a algunes ens podrien haver posat una butaca aquí. Bé, vaig a dir, d'entrada, que sí, que estem d'acord amb els dos punts de la PNL que ens presenta SUMAR, i que no només això, sinó que ho hem proposat també en diverses iniciatives, entre elles, una proposició de llei sobre canvis en el model de fiscalitat per l'habitatge, que no va passar ni la presa en consideració perquè el bloc dels partits que treballen perquè els rics es facin més rics -PP, VOX i Junts- no va acceptar ni tan sols parlarne, no fos que hi perdessin algun euro. Dit això, segon punt. Definicions de diccionari. Habitar: viure, estarse en una casa, en un poble... I d'aquí, habitatge. I el mateix val per viurehi i vivienda, per als que no es posen el pinganillo. Especular: comprar o vendre comptant aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse, aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse. Senyores i senyors, d'aquí plora la criatura. Aquí és on estan els blocs reals d'aquest congrés. Bloc 1: habitar, i per tant habitatge. És un dret i tothom ha de poder accedirhi. Bloc 2: especular, i per tant lucrarse és la prioritat nacional, sigui de la nació que sigui. Lucrarse a través de comprar blocs sencers i fer fora els veïns i veïnes per revendre els pisos a preu d'or. Exemple real, evidentment, de l'Escala. Un bloc sencer. Una empresa compra gairebé tots els pisos d'aquest bloc. 22 pisos on famílies, parelles i joves del meu poble vivien de lloguer. I què fan? Fotre'ls tots al carrer per revendre aquests pisos de 2 i 3 habitacions a més de 400 000 euros, un mínim que només poden comprar persones estrangeres amb un nivell adquisitiu molt més alt que els escalencs i escalenques només per fer negoci. Aquesta operació va expulsar 15 famílies i persones joves de casa seva i les va obligar a competir per un habitatge de lloguer en una zona turística amb molt poca oferta tot l'any i amb uns preus de compravenda totalment inassumibles per a una persona treballadora. Una zona que sí, s'ha declarat tensionada, però on mentre mantinguem la possibilitat de fer lloguer per temporada sense regulació, seguim veient com moltíssims pisos queden fora del circuit d'habitatge tot l'any. I aquest és només un cas per explicar el drama. Això passa cada dia, cada hora i a cada barri. Famílies expulsades de casa seva perquè permetem que prevalgui el dret a especular per davant del dret a viure. I quan passa això, massa sovint hi ha un model empresarial concret al darrere. I aquest model molta gent no sap ni que existeix. És la SOCIMI. Les SOCIMI són societats dinversió immobiliària. Empreses que compren habitatges no per viurehi, sinó per convertirlos en actius financers dels quals extreure el màxim rendiment possible. I probablement molta gent que viu en un bloc propietat de Vivenio o de Testa Residencial ni tan sols sap que viu en un edifici propietat d'una SOCIMI. Tampoc sap que aquestes empreses gaudeixen d'uns privilegis fiscals absolutament desproporcionats. Per exemple, paguen zero d'impost de societats, zero, mentre qualsevol treballador autònom o petita empresa paga impost de societats. També tenen una bonificació del 95 % en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, quan compren habitatges o sòl destinat al lloguer. És a dir, el sistema fiscal premia qui acumula habitatges, mentre castiga qui només intenta poder viure en un, el món al revés. I després encara ens pregunten per què els grans fons immobiliaris compren barris sencers. A Barcelona hi operen SOCIMI com Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunes es presenten com a empreses que ofereixen habitatge assequible o per a joves que es converteixen en realitat en lloguers de més de 1100, 1600 euros o, en habitacions de coliving, fins a 900, 950 euros mensuals. A més a més, els beneficis se'ls disparen. Merlin Properties va guanyar més de 786 milions d'euros l'any 2025. Inmobiliaria Colonial, 344 milions. I Vivenio va quadruplicar beneficis fins als 18 milions d'euros. I darrere d'aquestes xifres hi ha persones que perden casa seva. El Sindicat de Llogateres ha denunciat reiteradament pràctiques abusives a Sant Cugat, a Barcelona, a Barberà del Vallès o a Sant Adrià del Besòs, fraus amb el lloguer de temporada per esquivar els topalls de preus, no renovacions sistemàtiques de contractes de lloguer, especulació amb l'habitatge protegit. Tot això no són casos aïllats, és el model de negoci. Limitar la compra a les empreses, persones jurídiques i fons voltor és l'emergència social, i només es pot triar estar en un dels dos costats, només a un dels dos blocs. Repeteixo. Bloc 1: habitar. Bloc 2: especular. Només hi ha dos blocs. Només hi ha dues opcions. Nosaltres triem sempre estar al primer. Ja ho vam fer quan vostès van presentar una proposició de llei similar a aquesta, que evidentment vam dir que s'havia d'esmenar, en la línia que algunes empreses sí que han de poder comprar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Por eso, Esquerra Republicana hace tiempo que pide tres medidas muy concretas. Primera, que se permita invertir los remanentes de tesorería en vivienda. Es incomprensible que haya municipios con superávit, con superávits importantes, dispuestos a construir vivienda pública, a rehabilitar edificios, a comprar pisos y a ampliar el parque público y que la Administración del Estado siga impidiendo destinar recursos a una emergencia social como esta. Segunda, permitir a los ayuntamientos aplicar tipos diferentes del IBI, según el uso de la vivienda, porque no es aceptable que una familia pague proporcionalmente lo mismo que un fondo buitre o un gran tenedor que acumula decenas y decenas de pisos mientras que solo espera obtener rentabilidad. Tercera, que los municipios tengan más capacidad para definir los criterios propios de destino de vivienda pública adaptada a la realidad local, porque no es lo mismo un municipio que un gran centro urbano, rural, etcétera. Y, cuarta, respecto a la Sareb, SEPES o CASA47, hace años que hablamos de esos bienes inmovilizados que podrían formar parte del parque público y están bloqueados por cuestiones administrativas que no tienen sentido. Hace meses que se anunció un acuerdo de gestión con la Generalitat que ni tan solo hemos visto, y lo hemos pedido miles de veces. Este es el problema real del acceso a la vivienda. Claro que queremos más transparencia, claro que queremos que las viviendas públicas sean siempre públicas, pero, si no las tenemos, no las vamos a poder adjudicar. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Lo que hay que hacer es ampliar masivamente el parque público; construir, comprar, rehabilitar y movilizar vivienda vacía, y hacerlo con una ambición que no vemos en esta PNL ni tampoco en el plan estatal de vivienda, porque el mismo plan estatal sigue moviendo cantidades totalmente insuficientes para la magnitud del problema: poco más de mil millones de euros anuales para todo el Estado, y solo una parte limitada destinada a ampliar el parque público. Eso es del todo insuficiente para revertir décadas de desmantelamiento. Y, mientras tanto, seguimos hablando muy poco de una realidad incómoda, a saber, que hoy gran parte de la demanda de vivienda ya no responde a la necesidad de vivir ahí. El 60 % de las viviendas se compran al contado. La concentración de la propiedad aumenta constantemente y solo una tercera parte de la demanda que habitualmente se presenta como demanda de vivienda corresponde realmente a la primera residencia. El resto es inversión, acumulación o especulación. Y aquí es donde echamos de menos la valentía política, porque regular la vivienda no es solo construir más. De hecho, negamos la mayor, que solo construyendo más acabaremos con el problema. Hay que entender que la vivienda es un bien esencial y hay que actuar en consecuencia. Hay que limitar la compra especulativa, regular los alquileres de temporada y habitaciones, actuar sobre la segunda residencia en zonas tensionadas y penalizar fiscalmente la acumulación de viviendas, mientras que facilitamos que los jóvenes y la clase trabajadora puedan acceder a una vivienda digna. Y ahí los ayuntamientos podrían hacer mucho más si este Estado les dejara actuar. Probablemente, esta es una de las grandes ausencias del debate. Los municipios conocen perfectamente las necesidades del territorio; conocen los barrios, las familias y la realidad local, pero después se encuentran atados de manos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Per això, des d'Esquerra Republicana fa temps que reclamem tres mesures molt concretes. La primera, que es permeti invertir els romanents de tresoreria en habitatge. És incomprensible que hi hagi municipis amb superàvit, amb superàvits importants, disposats a construir habitatge públic, a rehabilitar edificis, a comprar pisos i a ampliar el parc públic, i que la legislació estatal continuï impedint destinar aquests recursos a una emergència social com aquesta. La segona, permetre als ajuntaments aplicar tipus diferenciats de l'IBI segons els usos de l'habitatge, perquè no és acceptable que una família pagui proporcionalment el mateix que un fons voltor o un gran tenidor que acumula desenes i centenars de pisos, mentre només espera obtenirne rendibilitat. I la tercera, que els municipis tinguin més capacitat per definir els criteris propis d'adjudicació d'habitatge protegit adaptats a la realitat local. Perquè no és el mateix la realitat d'una gran ciutat que la d'un municipi turístic, industrial o rural. I després encara hi ha una quarta, que és la Sareb. N'hem parlat milers de vegades. La Sareb, SEPES, CASA47. Fa anys que parlem d'aquests béns immobilitzats que podrien formar part del parc públic i que estan travats per coses administratives que no tenen cap mena de sentit. Fa mesos que es va anunciar un acord de gestió amb la Generalitat que ni tan sols hem vist, tot i que hem demanat milers de vegades. Aquest és el problema real de l'accés a l'habitatge. Clar que volem que hi hagi més transparència. Clar que volem que els habitatges públics siguin sempre públics, però, si no en tenim, no els podrem adjudicar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«El que cal és ampliar massivament el parc públic, construir, comprar, rehabilitar i mobilitzar habitatge buit. I ferho amb una ambició que avui no veiem en aquesta PNL, ni tampoc en el pla estatal d'habitatge. Perquè el mateix pla estatal continua movent quantitats absolutament insuficients per la magnitud del problema. Poc més de mil milions d'euros anuals per a tot l'Estat i només una part limitada destinada directament a ampliar el parc públic. Això és del tot insuficient per revertir dècades de desmantellament. I, mentrestant, continuem parlant molt poc d'una realitat incòmoda, que és que avui gran part de la demanda d'habitatge ja no respon a la necessitat de viurehi. El 60 % dels habitatges es compren al comptat. La concentració de la propietat augmenta constantment. I només una tercera part de la demanda que habitualment es presenta com a demanda d'habitatge correspon realment a la primera residència. La resta és inversió, acumulació o especulació. I aquí és on trobem a faltar la valentia política, perquè regular l'habitatge no és només construir més. De fet, neguem la major que només construint més acabarem amb el problema de l'habitatge. És entendre que és un bé essencial i actuar en conseqüència. S'ha de limitar a la compra especulativa, regular els lloguers de temporada i habitacions, actuar sobre les segones residències en zones tensionades i penalitzar fiscalment l'acumulació d'habitatges, mentre facilitem que la gent jove i la classe treballadora puguin accedir a un habitatge digne. I en tot això, els ajuntaments podrien fer molt més, si aquest Estat els deixés actuar. Aquesta és probablement una de les grans absències del debat. Els municipis coneixen perfectament les necessitats del territori, coneixen els barris, les famílies i la realitat local, però després es troben lligats de mans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Estamos viviendo una situación sumamente grave y extraordinaria. Si lo comparamos con la mayoría de los países del planeta, en el Estado español, pese a que es un país rico, la gente no tiene cubiertas las necesidades más básicas del ser humano: tener un techo bajo el que cobijarse, una casa en la que refugiarse o donde construir una familia y un proyecto vital. Pero, señorías del Grupo Socialista, este cinismo no es exclusivo del Partido Popular, porque, aunque sus discursos no son tan esperpénticos como los del PP, sus menciones y omisiones les delatan. En una situación tan dramática como la que acabamos de exponer, solo prevén mil millones de euros al año en todo el Estado para construir vivienda. No es que sea insuficiente, es que es ridículo. En España ya ha habido 50 000 desahucios en la última década y un porcentaje muy grande en el último año pese a que parezca que es cosa del pasado. En los últimos dos años, ha habido un aumento del 80 % en el precio de la vivienda, mientras que el aumento de los sueldos no ha llegado ni al 8 %. Después de ocho años de Gobierno socialista, el parque público de vivienda es tan solo del 3 %, mientras que la media europea lo triplica, y hay ejemplos, como Países Bajos y Austria, en los que está por encima del 25 %.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Esta proposición de ley es una obra de teatro mala y caducada que pretende convencernos de que el principal problema en relación con la crisis de la vivienda no es que el precio de compra de un piso de segunda mano de dos habitaciones haya pasado en solo una década de 130 000 euros a 200 000 euros; no es que una de cada cuatro familias tenga que dedicar más del 70 % de sus ingresos a pagar los gastos de vivienda, y tampoco es que casi el 15 % de todas las viviendas estén vacías. El Grupo Popular hoy nos quiere convencer de que eso no es tan importante, de que lo importante de verdad es poder cortarle el agua y la luz a una familia que termine viviendo en un piso okupado o asegurarnos de que no dejarán que esta familia se empadrone en el ayuntamiento. Señorías del Grupo Popular, sin duda hay casos de okupaciones que son problemáticos y hay que buscarles solución y trabajar para que la justicia sea más rápida para encontrar soluciones eficaces y para que los propietarios puedan recuperar sus pisos. De hecho, por eso ahora Esquerra Republicana ha conseguido que haya 180 jueces más en Cataluña en dos años, para reforzar la justicia y para acelerar esos procesos, pero pretender hacer pasar eso como el principal problema en el ámbito de la vivienda es de un cinismo inaceptable.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Estem vivint una situació d'emergència greu i extraordinària. Si ho comparem amb la majoria dels països del planeta, l'Estat espanyol, que és un país ric, malgrat això, la gent no té cobertes les necessitats més bàsiques de l'ésser humà: tenir un sostre on aixoplugarse, tenir una casa on resguardarse, on construir una família i un projecte vital. Però, senyories del Partit Socialista, aquest cinisme no és exclusiu del Partit Popular, perquè els seus discursos no són tan esperpèntics, evidentment, com els del PP, però les seves accions i sobretot les seves omissions els delaten. En una situació tan dramàtica com la que acabem d'exposar, només preveuen mil milions d'euros l'any per tot l'Estat per construir habitatge. No és que sigui insuficient, és que és ridícul. Espanya ja ha tingut 500 000 desnonaments la darrera dècada, més de 27 000 només l'any passat, malgrat semblar que són cosa del passat. Durant els últims dos anys, el preu de l'habitatge ha pujat un 80 %, mentre l'increment dels salaris no ha arribat ni al 8 %. I, després de vuit anys de governs socialistes, el parc públic d'habitatge a l'Estat és tan sols del 3 %; mentre que la mitjana europea gairebé el triplica, i hi ha exemples com Països Baixos i Àustria que es troben per sobre del 25 %.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«En resumen: este real decreto es necesario y es un paso en una buena dirección, pero no es suficiente por sí mismo; hacen falta otras medidas. Hoy, el sector del transporte sigue enfrentándose a cuatro problemas fundamentales: la falta de liquidez inmediata, la incertidumbre sobre las ayudas, los desequilibrios estructurales en la cadena de contratos y la incertidumbre de lo que pasará cada año con los módulos. Por eso, nuestro posicionamiento aquí es claro: damos apoyo al real decreto, pero también exigimos y pedimos al Gobierno que actúe con la máxima rapidez en su aplicación y en la resolución de los problemas que todavía siguen abiertos y que hoy le he expuesto aquí. Porque detrás de este debate no solo hay cifras, hay miles de autónomos, de pequeñas empresas y de familias que dependen de este sector y de las decisiones que hoy se están tomando aquí, y lo que nos están pidiendo no es más que certeza, justicia y que las soluciones que les demos sean reales y efectivas, porque, en definitiva, ellos lo que quieren es trabajar y ganarse la vida. Creo que no es tan difícil de entender. Si pasas muchas horas en la carretera, quieres llegar a tu casa sabiendo que ese día te has ganado la vida y no que, encima, has perdido dinero. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«En resum, aquest Reial Decret és necessari i és un pas cap a la bona direcció, però no és suficient per si sol. Calen d'altres mesures. Avui el sector del transport continua afrontant quatre problemes fonamentals: la manca de liquiditat immediata, la incertesa sobre les ajudes, els desequilibris estructurals a la cadena de contractació i la incertesa amb el que passarà cada any amb els mòduls. Per això, el nostre posicionament és clar. Donem suport al Reial Decret, però també li exigim, li demanem al Govern que actuï amb la màxima rapidesa en la seva aplicació i en la resolució dels problemes que encara estan oberts i que avui li he exposat aquí. Perquè darrere d'aquest debat no hi ha només xifres. Hi ha milers d'autònoms, de petites empreses, de famílies que depenen d'aquest sector i de les decisions que avui es prenen aquí. I el que ens estan demanant no és res més que certesa, justícia i que les solucions que els donem siguin reals i efectives. Perquè, en definitiva, ells el que volen és treballar i guanyarse la vida i crec que no costa tant d'entendre. Si passes moltes hores a la carretera, tens ganes d'arribar a casa sabent que aquell dia t'has guanyat la vida, no que aquell dia, a sobre, has perdut diners.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimonio forzado es control social del cuerpo, de la sexualidad y de la autonomía económica de mujeres y niños; mujeres y niños, aunque muy mayoritariamente de mujeres. Se utiliza para tapar muchas veces una agresión sexual, obligando a la víctima a casarse con el agresor. Esto no es familia, es dominación. En segundo lugar, los datos son una bofetada; quienes me han precedido ya lo han dicho. Quizás hay un dato que no han dicho y es importante: en estos momentos, en el mundo hay 640 millones de mujeres vivas que fueron casadas cuando eran niñas y, al ritmo que vamos, harían falta trescientos años para erradicar esta lacra. En tercer lugar, si alguien quiere hacer como que esto no nos interpela, recuerdo una evidencia: en el Estado español, no hay matrimonio sin consentimiento, un matrimonio sin consentimiento es nulo y forzar a alguien a casarse a través de la violencia o la intimidación es delito. Por lo tanto, la línea es clarísima: consentimiento o nada. Y contra la falta de consentimiento, toda la fuerza del mundo. Han hecho comparaciones con ponerse y quitarse la ropa. Con consentimiento o sin consentimiento es la clave, la diferencia. Ninguna mujer bajo la imposición ni para casarse ni para vestirse de una forma o de otra. Esa es la parte importante, y hay quien no la entiende.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimoni forçat, com deia abans, és control social del cos, de la sexualitat i de l'autonomia econòmica, de dones i de nens, tant de dones com de nens. Encara que majoritàriament, molt majoritàriament de dones, s'utilitza per tapar moltes vegades una agressió sexual, obligant a la víctima casant-se amb l'agressor. Això no és família, això és dominació. Segona, les dades són una bufetada. Els qui m'han precedit ja ho han dit. Potser hi ha una dada que no han dit i també em sembla important que en aquests moments al món hi ha 640 milions de dones vives, 640 milions de vives, que van ser casades quan eren nenes. I al ritme que anem farien falta 300 anys per erradicar aquesta xacra. Tercer, si algú vol fer veure que això aquí no ens interpel·la, recordo una evidència: a l'Estat espanyol no hi ha matrimonis sense consentiment. I un matrimoni sense consentiment és nul i forçar a algú a casar-se amb violència o intimidació és delicte. Per tant, la línia és claríssima: és el consentiment o res. I contra el consentiment, tota la força del món. Hi ha gent que ha fet una comparació amb una posar-se la roba, treure's la roba. Ni posar-la, ni treure-la: amb consentiment o sense consentiment, és la diferència, és la clau. Cap dona sota imposició. Cap dona sota imposició, ni per casar-se, ni per vestir-se d'una manera ni per una altra. Aquesta és la part important i alguns no l'entenen, aquesta part important.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Per això, aquesta proposició és important, perquè canvia la responsabilitat de costat i posa sobre l'Estat la pressió per trobar-les, per fer-les visibles i per arribar a reconèixer-les com toca, reparar-les i indemnitzar-les. I és, sobretot, assumir una responsabilitat democràtica el que ens cal fer, que tot i que arribi tard, encara podem, hi som a temps i no podem seguir ignorant. Moltes gràcies. Gracias, presidente. ¿Se imaginan que les encerraran en un reformatorio por leer un determinado libro, por llevar pantalones, por haberse pintado los labios demasiado rojos, por haberse enamorado de quien no tocaba o simplemente porque alguien las hubiera considerado en algún momento rebeldes? Pues eso ocurrió en este Estado durante décadas. Miles de mujeres y jóvenes fueron encerradas en el centro del Patronato de Protección a la Mujer sin haber cometido ningún delito, sin juicio y sin ninguna posibilidad de defensa. Era un sistema institucional de represión moral que funcionó bajo el franquismo y que tenía un objetivo muy claro: controlar a las mujeres que no se ajustaban al modelo impuesto por el nacionalcatolicismo. Las consideraban en riesgo moral y con esa etiqueta cabía todo: las que habían huido de casa, las que no se entendían con los padres, se habían quedado embarazadas sin casarse o incluso si era por una violación de un familiar, por tener relaciones fuera del matrimonio, mostrar disidencia u opiniones políticas o, simplemente, desautorizar a la familia o a la autoridad social. Estas mujeres eran internadas durante meses o años, sufrían humillaciones, castigos físicos, vejaciones, trabajos forzados y reeducaciones religiosas, pero a algunas también se las mandaba a psiquiátricos con tratamientos farmacológicos que podían llegar a provocarles comas insulínicos. Otras se veían internadas en maternidades especiales donde sufrían violencia y, sobre todo, presiones para dar en adopción a sus hijos, o les decían que habían muerto sus hijos y los entregaban a familias afines al régimen; por tanto, estamos hablando también de crímenes de lesa humanidad, de operaciones forzadas y de niños robados.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. S'imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s'ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme. Consideraven que estaven en 'riesgo moral' i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre's amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d'un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l'autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics. Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s'havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Y en este sentido, queremos reivindicar una medida concreta: la ampliación de la distancia del autoconsumo hasta los 5 kilómetros. Estos kilómetros llevan el nombre de Esquerra Republicana, porque hace años que los defendemos. (Aplausos). Les recuerdo que gracias al diputado Capdevila pasamos de los 500 metros a los 2 kilómetros. Y ahora saltar hasta los 5 kilómetros multiplica el alcance del proyecto. Y aquí también hay que reconocer un proyecto de mi municipio, como es la cooperativa energética ECOBS, porque somos un buen ejemplo a seguir para la ciudadanía. Ha permitido el acceso a energía renovable a gente que antes no la tenía hasta ahora y que probablemente no la habría tenido si no fuera por esos 2 kilómetros que se aprobaron y por estos 5 que aprobaremos ahora. Porque los 5 kilómetros no son un detalle técnico, es lo que hace posible que el autoconsumo sea real, permite conectar instalaciones que antes quedaban fuera, facilita comunidades energéticas más grandes, cooperativas, proyectos en polígonos industriales o en entornos rurales y aprovecha mejor coberturas existentes. Y eso se traduce en facturas más bajas para las familias y más estabilidad.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Hoy podemos afirmar con claridad que muchas de las medidas que se incorporan responden a preguntas que hemos defendido desde el primer momento y que les hicimos llegar. Y todas con un único objetivo: proteger a la ciudadanía ante la crisis. Aunque nosotros planteábamos algunas con más ambición, poniendo todos los recursos desde el primer día, vamos a votar a favor porque se ha asumido la necesidad de reforzar el escudo social energético, ampliando el bono social eléctrico, aumentando las ayudas térmicas y garantizando una cuestión fundamental: que cada familia vulnerable no se pueda quedar sin suministros básicos. Eso es positivo. Y se ha puesto sobre la mesa una agenda clara de protección social cuando más falta hacía. También se han habilitado mecanismos de financiación y avales públicos para que las empresas puedan seguir funcionando en un contexto de incertidumbre, evitando que todos los costes se trasladen a la ciudadanía. Pero si hay un ámbito en el que nuestra influencia es especialmente evidente es en la transición energética, porque este decreto asume que la única manera de reducir la vulnerabilidad de nuestra economía es acelerar las energías renovables, el autoconsumo y la electrificación. Ya lo vimos con la guerra de Ucrania, la dependencia del gas ruso nos hacía débiles. Y lo que vemos ahora es que esta dependencia no ha desaparecido, sino que se ha trasladado o se ha ocultado detrás de otros países. Por eso, esta crisis tiene que servir para reforzar el apoyo político y social a las renovables, porque los combustibles fósiles no solo son un riesgo climático, sino también económico y geopolítico.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I en aquest sentit, volem reivindicar una mesura concreta l'ampliació de la distància de l'autoconsum fins als 5 quilòmetres. És una victòria d'Esquerra Republicana. Aquests 5 quilòmetres porten el nom d'Esquerra Republicana perquè fa anys que ho defensem. El recordo que gràcies al diputat Capdevila, vam passar dels 500 metres als 2 quilòmetres i ara fer el salt fins a 5 quilòmetres multiplica l'abast del projecte. I aquí també deixi'm reconèixer un projecte del meu municipi com és la cooperativa energètica ECOBS, perquè són un bon exemple a seguir per la ciutadania. Un referent que ha permès l'accés a energia renovable a gent que fins ara no en tenia i que probablement no n'hauria pogut tenir si no fos per aquells 2 quilòmetres que ja es van aprovar. I per aquests 5 que ho aprovarem ara. Perquè els 5 quilòmetres no és un detall tècnic, és el que fa possible que l'autoconsum sigui real: permet connectar instal·lacions que abans quedaven fora, facilita comunitats energètiques més grans, cooperatives, projectes en polígons industrials o en entorns rurals i aprofita millor cobertes existents. I en la pràctica això es tradueix en factures més baixes per a les famílies i més estabilitat.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Tot i que nosaltres plantejàvem algunes amb més ambició, posant tots els recursos des del primer dia, el votarem a favor perquè s'ha assumit la necessitat de reforçar l'escut social energètic ampliant el bo social elèctric, augmentant les ajudes tèrmiques i garantint una qüestió fonamental que cap família vulnerable es quedi sense subministraments bàsics. Això és positiu i respon a haver posat sobre la taula una agenda clara de protecció social quan més calia. També s'han habilitat mecanismes de finançament i avals públics perquè les empreses puguin continuar operant en un context d'incertesa, evitant que tots els costos es traslladin a la ciutadania. Però si hi ha un àmbit on la nostra influència és especialment evident és en la transició energètica, perquè aquest decret assumeix que l'única manera de reduir la vulnerabilitat de la nostra economia és accelerar les energies renovables, l'autoconsum i l'electrificació. Ja ho vam veure amb la guerra d'Ucraïna. La dependència del gas rus ens feia febles i és el que ara estem veient és que aquesta dependència no ha desaparegut, sinó que s'ha traslladat o amagat amb carrers amb d'altres països. Per això, aquesta crisi ha de servir per reforçar el suport polític i social a les renovables, perquè els combustibles fòssils no són només un risc climàtic, sinó també econòmic i geopolític.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Después, una revisión, señor ministro, de los requisitos y criterios de acceso. Tenemos que hilar mucho más fino para evitar exclusiones injustificadas de las víctimas. La cuestión de quién es o no víctima no es una cuestión que se pueda resolver fácilmente en una comisión. Tenemos que hilar fino y, por tanto, los criterios, como dice el señor Legarda, tienen que estar clarísimos, clarísimos. Por último, una garantía también de interpretación de la víctima, y aquí entrarían los familiares de Salvador Puig Antich. (Aplausos). No podemos hacer que este real decreto no sea posible para que se acoja la familia de Salvador Puig Antich. Por lo tanto, tenemos que ir por ahí, señor ministro. Y termino con una última reflexión, señora presidenta, muy breve. Hace cincuenta años se produjo un golpe de Estado en Argentina, lo hemos recordado hace poco. Cuando nosotros salíamos de la dictadura, los argentinos y las argentinas entraban en el horror de la junta militar. Los argentinos nos han enseñado dos cosas: el valor de romper el silencio contra el horror y el valor de la memoria. Aceptemos la enseñanza de nuestros hermanos transatlánticos y, cuando legislemos sobre el pasado, hagámoslo de verdad, no hagamos simulacros. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bien, las víctimas son importantes, y yo también me quiero referir aquí a las víctimas. Por ejemplo, a Blanca Serra, activista independentista que fue torturada en Vía Layetana y que, si bien la Fiscalía ha reconocido su estatuto de víctima, ha dicho que no podía hacer nada con los responsables. Nuevamente nos encontramos con una barrera. Es decir, tenemos una ley de memoria que establece quién es víctima, pero no identifica nunca a los victimarios, y eso también es una falta -tenemos que decirlo- que debilita la democracia española, esta democracia con la que algunos se llenan la boca diciendo que es plena. Pues no será tan plena, señorías. Otra víctima torturada es Jordi Carbonell, profesor de catalán. Se le torturó, sobre todo, porque hablaba en catalán; otra ignominia, otro nombre de la ignominia, señorías. O el gran luchador y activista Miguel Núñez, que también fue torturado en Barcelona; luchador antifranquista y comunista. Escuchen, todos estos nombres merecen mucho respeto cuando legislamos. Y termino la referencia con el caso, por ejemplo, de una familia que, si no corregimos el real decreto, no se podría acoger tampoco a los beneficios de las indemnizaciones, la familia de Salvador Puig Antich. Me referiré también a este caso antes de terminar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Després, una revisió, senyor ministre, dels requisits i criteris d'accés, hem de filar molt prim per evitar exclusions injustificades de les víctimes. La qüestió de qui és víctima o no és víctima no és una qüestió que es pugui resoldre fàcilment en una comissió. Hem de filar prim i, per tant, els criteris, com deia el senyor Legarda, han d'estar claríssims, claríssims. I, finalment, una garantia també d'interpretació pro víctima, I aquí entraria la qüestió també dels familiars de Salvador Puig Antich. No pot ser que fem aquest reial decret i la família de Puig Antich no es pugui acollir. Per tant, senyor ministre, hem d'anar per aquí. Acabo amb una última reflexió, senyora presidenta, molt breu. Fa 50 anys hi va haver el cop d'estat a l'Argentina. Ho hem recordat fa poc. Quan nosaltres sortíem de la dictadura. Els argentins i les argentines entraven en l'horror de la junta militar. Els argentins ens han ensenyat dues coses: el valor de trencar el silenci contra l'horror i el valor de la memòria. Acceptem l'ensenyança dels nostres germans transatlàntics i, quan legislem sobre el passat, fem-ho de debò. No fem simulacres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bé, les víctimes són importants. Jo també em vull referir aquí a les víctimes, per exemple, Blanca Serra, activista independentista que fou torturada a Via Laietana i que, si bé la Fiscalia ha reconegut el seu estatut de víctima, ha dit que no podia fer res amb els responsables. Novament ens trobem amb una barrera, és a dir, tenim una llei de memòria que estableix qui és víctima i no identifica mai als victimaris. I això també és una mancança que hem de dir que afebleix la democràcia espanyola, aquesta democràcia que alguns s'omplen la boca dient que és plena. No serà tan plena, senyories. Una altra víctima torturada també, Jordi Carbonell, professor de català al qual se'l va torturar, sobretot perquè parlava en català, un altre nom de la ignomínia, senyories. O el gran lluitador activista senyor Miguel Núñez, que també fou torturat a Barcelona, lluitador antifranquista i comunista. Escoltin, tots aquests noms mereixen molt de respecte quan legislem. I acabo la referència, doncs, en el cas, per exemple, d'una família que si no corregim el reial decret, no es podria acollir tampoc als beneficis de les indemnitzacions, que és la família de Salvador Puig Antich. Em referiré també a aquest cas abans d'acabar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé...
«Y que me diga que no se comerció con Israel; bueno sí, algún componente -algún componente que explota- por 170 000 millones de euros. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: No, que explotan no). Hombre, lo ha dicho usted, en el año 2025. Intercambiar 170 000 millones de euros con Israel, al final es patrocinar alguna de las bombas que Israel ha tirado sobre cabezas de niños. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón hace gestos negativos). Y en cuanto a lo que ha comentado de que intervienen el mercado y pone de ejemplo la ley de vivienda... Señorías, nosotros participamos en la ley de vivienda y ha fracasado. No pasa nada, hay que hacer autocrítica. ¿Por qué ha fracasado? Por muchos motivos: comunidades autónomas que no la aplican y tal, pero la ley se queda corta, hay que intervenir el mercado. No puede ser que se tarden casi sesenta años en este país en comprarse un piso. No puede ser que se gaste casi el 70 % de un sueldo en comprarse un piso. Autocrítica. La izquierda ha fracasado en cuanto a vivienda se refiere, pero estamos a tiempo. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón hace signos negativos). Sí, hemos fracasado, señor presidente. Si salimos fuera y decimos que va todo muy bien y que la vivienda va fenomenal, somos extraterrestres y esta gente nos come por los pies. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: Es que yo no digo eso). Así que hay que intervenir el mercado y afrontar, confrontar y acabar con los especuladores. El problema de las familias es que compiten con grandes especuladores, ya está. Pues que no puedan especular con la vivienda, vía impuestos. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Dicho esto, vamos a medidas concretas. Medidas en vivienda. Miren, el cinismo del Partido Popular, el cinismo de VOX y el cinismo de Junts, debo decírselo, es difícil de superar. Muy difícil. Son muy buenos en cinismo, ¡muy buenos! Y en desaparecer de vez en cuando también. ¿Qué les pasa por la cabeza, señorías, cuando ustedes toman medidas de protección social como, por ejemplo, dejar en la calle a personas en situación de vulnerabilidad? ¿Qué les pasa por la cabeza? Y encima quieren venir y quieren presentarse los tres como los grandes defensores de las familias. Miren, la realidad en un contexto de inflación, de presión inflacionaria es muy clara: hay que congelar los alquileres y proteger a las familias, que, por cierto, la mayoría están hipotecadas. No basta con ir lanzando mentira tras mentira mientras miles de hogares tienen que decidir entre pagar la vivienda o llegar a final de mes. Esta Cámara no puede volver a fallar en lo que es más básico. Y lo más básico, señoras y señores diputados, es garantizar el derecho a la vivienda para todo el mundo. Esto es lo más básico.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Mesures en habitatge. Mirin, el cinisme del Partit Popular, el cinisme de VOX i el cinisme de Junts, els hi he de dir, és difícil de superar. Molt difícil. Són molt bons. Són molt bons. En cinisme, molt bons, i en desaparèixer de tant en tant també. Què els passa pel cap, senyories, quan vostès tomben mesures de protecció social, com per exemple deixar al carrer persones en situació de vulnerabilitat? Què coi els passa pel barret? I a sobre, ara venen i volen presentar-se tots tres com els grans defensors de les famílies. Mirin, la realitat en un context de pressió inflacionària és claríssima: cal congelar els lloguers i cal també protegir les famílies, que la majoria d'elles estan hipotecades. No n'hi ha prou amb anar proclamant mentida rere mentida, mentre milers de llars han de decidir entre pagar l'habitatge o arribar a final de mes. Aquesta cambra no pot tornar a fallar en allò més bàsic. I allò més bàsic, senyores i senyors diputats, és garantir el dret a l'habitatge per a tothom. Això és allò més bàsic.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Segundo, deflactar el IRPF, es decir, mover los tramos del IRPF, porque, si los precios suben, nos hacen pagar un poco más. Un ejemplo para que se entienda claro. Si sube el sueldo 50 euros porque el alquiler y la compra también han subido, no eres más rico. Deflactar evita que te traten como si lo fueras. Pero el problema en esta moción es lo que Junts no explica, lo que no cuenta. Si lo haces sin hacer pagar a las rentas más altas, entonces no estamos de acuerdo, porque eso implica recortes, ya lo sabemos -recordemos a Artur Mas, privatizaciones y servicios públicos peores-. Y el tercer motivo son los hechos. Junts quiere venir aquí para hacerse pasar por el defensor de la mayoría social, pero cuando se ha tenido que poner al lado de la gente trabajadora ha escogido otro bloque. Hagan memoria, y no mociones, leyes. Cuando se ha tenido que proteger a las familias ante desahucios, han votado con PP y VOX. Cuando ha tenido que frenar trampas al alquiler, han votado con PP y VOX. Cuando han querido frenar a las grandes energéticas, ¿con quién han votado? Con PP y VOX. Cuando se han planteado reducir la jornada laboral de los trabajadores, ¿con quién han votado? Con PP y VOX. Cuando han intentado poner palos en las ruedas por las deslocalizaciones de las empresas, ¿con quiénes han votado ustedes? Con PP y VOX. Esta es la realidad que ustedes quieren blanquear. Cuando toca escoger entre el poder económico y la gente, ustedes siempre escogen el poder económico.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Segona: deflactar l'IRPF. Deflactar vol dir moure els límits dels trams de l'IRPF perquè, si els preus pugen no et facin pagar només perquè el sou ha pujat una mica més. Un exemple perquè s'entengui clarament: si t'apugen el sou 50 euros, perquè el lloguer i la compra n'han pujat 150, tu no ets més ric. Deflactar evita que et tractin com si ho fossis. Correcte. Però el problema de tot plegat d'aquesta moció és el que Junts no explica. Repeteixo, el que Junts no explica. Si ho fa sense fer pagar més a les rendes més altes, a les rendes del capital, a les grans empreses, ja no hi estem d'acord. Per què? Perquè el seu sistema fiscal històricament contrastat implica retallades -sabem què vol dir això, recordin Artur Mas-, privatitzacions i serveis públics pitjors. I la tercera raó són els fets. Junts vol venir aquí a fer-se passar pels defensors de la majoria social, però quan s'ha hagut de posar al costat de la gent treballadora, han triat un altre bloc. Faig una mica de memòria per als qui no ho recordin, no mocions, lleis. Quan s'han hagut de protegir famílies davant de desnonaments, han votat amb qui? Amb PP i VOX. Quan s'ha hagut de frenar trampes al lloguer, han votat amb qui? Amb PP i VOX. Quan s'ha hagut de mantenir un gravamen a les grans energètiques que cobren un pastón i al sistema financer, han votat amb qui? Amb PP i VOX. Quan s'ha plantejat reduir la jornada laboral als treballadors, amb qui han votat? Amb PP i VOX. Quan han intentat posar pals a les rodes a les deslocalitzacions d'empreses, amb qui han votat vostès? Amb PP i amb VOX. Aquesta és la realitat que vostès volen blanquejar. Quan toca triar entre el poder econòmic i la gent, vostès trien sempre el poder econòmic.»