Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
315 declaraciones · página 6 de 11
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«I acabo, senyories. La transició energètica no espera. O liderem el canvi, o serem, sens dubte, arrossegats per la inèrcia dels qui només volen conservar privilegis. Aquest decret és un pas, un petit pas, no el final del camí. La transició només serà justa si és compartida. La transició només serà justa si és descentralitzada i amb la gent al centre. A Esquerra no ens conformem, no ens rendim. Seguirem vicepresidenta treballant per un sistema energètic sobirà, net i democràtic. Perquè no només volem llum, volem la nostra llum i la llum del futur ha de ser renovable i, sobretot, ha de ser per a tothom. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Vicepresidenta tercera, buenas tardes. Voy a empezar por el final. Votaremos a favor de la convalidación de este real decreto ley. Lo haremos, créanme, vicepresidenta, diputadas y diputados, sin una pizca de ingenuidad, pero sí con la convicción de que es imprescindible actuar de forma inmediata, que es imprescindible actuar ya, actuar para proteger el sistema eléctrico, actuar para acelerar la transición energética y, sobre todo, actuar para evitar el colapso estructural al que, sin duda alguna, nos arrastra la inacción.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Les llums, vicepresidenta, que també n'hi ha. U: la simplificació per a l'emmagatzematge i la hibridació renovable és una bona notícia. És una bona notícia per als projectes petits i per als projectes mitjans. El potencial reforç de les xarxes de distribució. Nosaltres ho hem dit sempre aquesta transició energètica ha de ser distribuïda, sinó per nosaltres no té sentit. Doncs bé, es potencia aquest reforç de les xarxes de distribució, tot i ser una directriu que cal concretar i vincular. Però bé, és un bon començament. N'ha parlat també la vicepresidenta, la figura del gestor d'autoconsum, una proposta llargament reivindicada que per fi avui pren forma i és una figura que, de fet, no pot ser que sigui clau, haurà de ser clau per fer realitat l'accés compartit a la xarxa i també per optimitzar els excedents. Si es gestiona públicament o cooperativament, sens dubte pot ser aquesta figura una veritable o un veritable instrument de democratització de l'energia, que és el que nosaltres reivindiquem, la democratització de l'energia. Quatre: nous mandats a la CNMC i a Red Eléctrica per millorar el control del sistema. Ens sembla important. Celebrem aquesta línia d'exigència i de supervisió millorable, però la celebrem. I cinc: una altra de les nostres reivindicacions. L'ampliació del radi d'autoconsum compartit de dos a cinc quilòmetres. Aquesta, per nosaltres, és una mesura rellevant per entorns rurals, sobretot, i també per entorns industrials. És una mesura que millora no només la rendibilitat, que també el que millora i per a nosaltres és més important és la viabilitat de molts projectes comunitaris. I això és clau perquè també falca aquesta democratització de l'energia. Però alerta, només s'aplica a la tecnologia fotovoltaica. Nosaltres haguéssim anat més enllà. Ho sap la vicepresidenta, ho sap el secretari d'Estat. En això estem treballant. I només s'aplica a la fotovoltaica i a instal·lacions encoberta. Des d'Esquerra Republicana avisem que serem extremadament exigents amb l'ampliació a altres tecnologies renovables i a instal·lacions també a terra en futures negociacions.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Dejemos la ironía de lado. Este decreto nos habla mucho de lo que quiere hacer el Gobierno para los jóvenes, pero no de lo que realmente necesitan. Porque si preguntamos a los jóvenes de nuestro país lo que necesitan, no empiezan hablando de billetes con descuentos, sino de que el tren llegue a la hora, de viviendas asequibles, de estudios gratuitos, de salud mental, de servicios públicos que funcionen, de poder estudiar sin deudas y de no tener que irse de su pueblo para tener futuro. El Verano Joven es un nuevo episodio de sus políticas que no ayudan para nada, como las ayudas al alquiler. Es maquillaje puro, es marketing, es una distracción. No hay ninguna medida estructural ni ninguna apuesta real para un servicio público digno, solo es humo, mientras la precariedad se consolida como el legado de este ministerio y este Gobierno. Si quieren hablar de movilidad joven, hay que hablar de lo que no dice el BOE, el derecho a moverse de los jóvenes en el mundo rural. Mientras promocionan descuentos para ver Europa, muchos no tienen ni autobús ni la posibilidad de hacer el examen práctico de conducir antes de tres meses. Sacarse el carné de conducir se ha convertido, además, en una carrera de obstáculos. Es una paradoja, se subvencionan viajes cuando muchos no pueden hacer esos kilómetros para estudiar y trabajar. Y luego lo llaman igualdad de oportunidades.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Ara bé, deixant la ironia de banda, aquest decret ens parla molt de que el govern vol fer pels joves, però no del que realment necessiten. Perquè si preguntem a la joventut del nostre país què necessita no comencem parlant de bitllets amb descompte, sinó de que el tren arribi a l'hora. Ens parlaran de treball digne, d'habitatge assequible, d'estudis gratuïts, de salut mental, de serveis públics que funcionen, de poder-se emancipar abans del 30, de poder estudiar sense deutes, de no haver de marxar del seu poble per tenir futur. El Verano Joven és un nou episodi de la seva política de pactes i aparadors, com les ajudes al lloguer, que en realitat només inflen els preus i engreixen les butxaques dels rendistes amb diners públics. És maquillatge. És màrqueting. És una distracció. Cap mesura estructural. Cap aposta real per uns serveis públics dignes. Només fum mentre la precarietat segueix intacta i es consolida com el llegat d'aquest ministeri i d'aquest govern. Si volem parlar de mobilitat juvenil, també hem de parlar de que el BOE no diu: el dret a moure's dels joves en el món rural. Mentre promocionen descomptes per creuar Europa, molts no tenen ni tren i autobús ni opció d'examen pràctic abans de tres mesos. Això també és mobilitat, poder-se quedar al poble amb autonomia però treure's el carnet de conduir s'ha convertit en una cursa d'obstacles: col·lapses als exàmens, falta de personal, esperes interminables. Paradoxa? Subvencionen viatges a 200 quilòmetres mentre molts joves no poden fer ni vint quilòmetres per a estudiar i treballar i encara en diuen igualtat d'oportunitats.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Gràcies. En fin, ministro, como aquí todos los oradores traen su libro, pues yo también lo haré, y uno de los libros que nos interesa, no es ninguna sorpresa, es el futuro de la prefectura de Policía de Via Laietana. Es un clásico, no le sorprenderá que lo saque a colación. Ayer ocurrió algo muy curioso en la Comisión de Interior: el grupo de Esquerra presentó una PNL para que Via Laietana pase a ser propiedad de la Generalitat y se convierta en un lugar de memoria y para que los elementos operativos se desplacen a otro lugar de Barcelona. ¿Sabe qué ocurrió, señor Marlaska? PP y VOX votaron en contra, cosa esperable y normal; Esquerra, SUMAR, Junts, Bildu, etcétera, votaron a favor, ¿y sabe qué votó el Grupo Socialista? Abstención. Curioso, ¿no? El voto de calidad era el del Grupo Socialista, y el Grupo Socialista se abstuvo, adoptando una solución salomónica, como queriendo decir: querido amigo de Esquerra, estamos de acuerdo contigo, pero, claro, esto del ministerio... Escúcheme, señor Marlaska. Estamos en el año 2025, y usted sabe, aunque me diga lo contrario, que, desde un punto de vista técnico, esa prefectura en pleno centro de Barcelona logísticamente no es indispensable. En la capital de Cataluña hay otros puntos operativos de la Policía Nacional, porque esto me lo ha dicho a mí gente que es de los suyos. La Policía Nacional podría estar en cualquier otro lugar, no necesariamente en plena Via Laietana. Y también le diré que pasa algo que también es noticia: resulta que el presidente de la Generalitat, el señor Illa, es socialista; el alcalde de Barcelona, el señor Jaume Collboni, es socialista, y usted, salvo que me diga lo contrario, ministro del Interior, es socialista. Entonces, me pregunto: ¿cómo es posible que tres socialistas que tienen que ver con el futuro de la comisaría de la Via Laietana no se pongan de acuerdo? Yo sé que, dentro de unos días, su Gobierno declarará Via Laietana lugar de memoria. Estupendo. Esto no sirve de nada por sí solo, porque creemos que solo valdrá si, además de convertirse en lugar de memoria, es un lugar donde no haya fuerzas operativas, porque un lugar de memoria donde conviva con ella la tarea normal de la policía es absurdo. Ahora que el alcalde, Collboni, es socialista y el presidente de la Generalitat también lo es, que la propiedad del inmueble pasara a ser de la Generalitat, ¿no?, ya que la Generalitat no está en manos de gente extraña.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Escolti, senyor Marlaska, estem a l'any 2025. Vostè sap i m'explicarà lo contrari, però vostè sap que des d'un punt de vista tècnic, la prefectura al mig de Barcelona, no és logísticament indispensable. Vostès tenen a la ciutat, a la capital catalana, altres llocs on col·locar els operatius de la Policia Nacional. Perquè això m'ho ha dit gent, gent de vostès m'ho ha dit. Escolti, la Policia Nacional podria estar en un altre lloc, no necessàriament a Via Laietana. I aleshores també li diré, passa una cosa que és notícia. Resulta que el president de la Generalitat, el senyor Illa, és socialista. L'alcalde de Barcelona, senyor Jaume Collboni, és socialista. I vostè, sempre i quan no em digui el contrari, ministre de l'Interior, és socialista. Aleshores jo em demano com pot ser que tres socialistes que tenen a veure amb el futur de Via Laietana no es posin d'acord? Jo ja sé que dintre d'uns dies el seu gobierno declararà Via Laietana 'lugar de memòria'. Fantàstic. Això així, per si sol no servirà de res, perquè nosaltres creiem que només valdrà si, a més a més de ser un lloc de memòria, és un lloc on no hi han operatius, perquè un lloc de memòria on convisqui la tasca policial normal és absurd. És absurd i, a més a més, perquè seria normal i comprensible ara que l'alcalde Collboni, socialista i el president Illa és socialista, que la propietat de l'immoble passi a la Generalitat. Escolti, la Generalitat ja no està en mans de gent estranya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«En estos momentos, ustedes todavía no han hecho nada para intentar impulsar la derogación de la llamada ley mordaza a pesar de haberlo prometido en incontables ocasiones. No hace falta que diga que la ley mordaza es ahora una vergüenza y que, en manos de un hipotético futuro Gobierno de las derechas, lo sería mucho más. Señor Marlaska, creo que le aplicarían a usted la ley mordaza también. Viendo el ambientillo que hay aquí, creo que se la aplicarían. A mí, seguro, y a usted, creo que también. En fi, ministre, com que aquí tots els oradors porten el seu libro, he venido a vender mi libro, jo portaré el meu llibre també. I un dels llibres que ens interessen, vostè ja ho sap, no és cap sorpresa, és el futur de la prefectura de Via Laietana. Suposo que no esperava que no li esmentés Via Laietana Un clàssic.. Ahir, en comissió, a la Comissió d'Interior, va passar una cosa molt curiosa. El grup d'Esquerra va presentar una PNL perquè a Via Laietana passi a propietat de la Generalitat perquè esdevingui un lloc de memòria i perquè la policia, els elements operatius es traslladin a un altre lloc de Barcelona. Sap què va passar, senyor Marlaska? PP i VOX van votar en contra. Normal. Esquerra, SUMAR, Junts, Bildu, etcètera, van votar a favor. I sap què va votar el Grup Socialista? Es va abstenir. Curiós, no? El vot de qualitat era el del Grup Socialista. I el Grup Socialista es va abstenir amb una solució salomònica que venia a dir, en el fons: 'Querido amigo de Esquerra, estamos de acuerdo contigo, pero claro, es que esto al Ministerio, claro, Marlaska...'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Hablemos de la proporcionalidad. ¿De verdad podemos justificar la infiltración de agentes policiales en espacios sociales que ejercen derechos legítimos y amparados por la Constitución de 1978, como el derecho de asociación? También le pido claridad sobre una cuestión esencial: ¿cómo garantizan, señor Marlaska, que estas operaciones no tengan finalidades represivas concretas, que no se utilicen para controlar de manera ideológica la disidencia o para fabricar causas? Atención, señor Marlaska, porque usted, que denuncia algunas cosas -lo ha hecho- que podrían ocurrir si gobernasen la derecha y la ultraderecha, usted, que es un ministro del PSOE, está haciendo cosas que nosotros creemos que harían igualmente la derecha y la ultraderecha. Por tanto, señor Marlaska, cuénteme cuál es la diferencia entre usted y un futuro ministro del PP o de VOX, porque a veces no lo tenemos claro, señor Marlaska, a veces no lo tenemos nada claro, pero no solo Esquerra Republicana, sino muchos ciudadanos de Cataluña y de otras partes del Estado. Señorías del PSOE, se lo digo en castellano porque quiero que esto quede muy claro y que no tengan dudas ambiguas con la traducción: ustedes, y lo han dicho repetidas veces, también son víctimas de las cloacas que no han sido capaces de depurar, y una parte de las cloacas está bajo el paraguas, supongo, del ministerio que depende del señor Marlaska. El Grupo de Esquerra les avisó, les advirtió de que algún día irían a por ustedes, pero ¿saben cuál es la diferencia entre el grupo de Esquerra y el Grupo Socialista? Nosotros no disponemos del Boletín Oficial del Estado, no tenemos esta herramienta; ustedes, sí. Mi conclusión es grave y es triste, y lamento tener que decirla: les falta valentía, señorías del PSOE, para, una vez que descubren que el mundo es así, actuar en consecuencia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Parlem de la proporcionalitat. De veritat podem justificar la infiltració d'agents policials en espais socials que exerceixen drets legítims emparats en la Constitució del 78, com el dret d'associació? Li demano també claredat sobre una qüestió essencial. Com garanteixen, senyor Marlaska, que aquestes operacions no tenen finalitats repressives, concretes, que no es fan servir per controlar de manera ideològica la dissidència o per fabricar causes? Atenció, senyor Marlaska, perquè vostè que denuncia algunes coses, ho ha fet que podrien passar si governés la dreta i la ultradreta, resulta que vostè, que és un ministre del PSOE, està fent coses que nosaltres creiem que les faria igualment la dreta i la ultradreta. Aleshores, senyor Marlaska, expliqui'm la diferència entre vostè i un futur ministre del Partit Popular o de VOX. Perquè a vegades no ho tenim clar, senyor Marlaska. A vegades no ho tenim gens clar. Però no només Esquerra Republicana, sinó molts ciutadans de Catalunya i d'altres llocs de l'Estat. Presidenta, señorías, señor ministro, las situaciones inesperadas de emergencia, como usted sabe, no solo nos ponen a prueba a todos nosotros, también a las instituciones, y ponen a prueba la calidad democrática también. Por eso nuestro grupo, entre otras, solicitó su comparecencia, aunque el apagón quede un poco lejos, porque creemos que es tarea de este foro, de este Parlamento, analizar y extraer lecciones, como usted sabe, de lo que ocurre cuando la realidad nos sorprende. Y en este sentido, no puedo evitar sumarme a la perplejidad expresada por el señor Santiago al escuchar las lecciones del Partido Popular sobre emergencias cuando todavía mantienen en su cargo al presidente Mazón, que es un ejemplo de todo lo contrario, no solo de mala gestión, sino de indecencia, de una respuesta indecente ante la ciudadanía. Por tanto, aquí cada uno tiene la autoridad de lo que hace, porque en la política, como ustedes saben, señorías, cuenta lo que hacemos y no lo que decimos; es lo que nos acredita, lo que hacemos y no lo que decimos. Y lo que ha hecho el Partido Popular en el país valenciano -digámoslo- es una gran vergüenza, una vergüenza.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Termino con una sugerencia. No lo hemos hecho a modo de enmienda, pero entiendo que enriquece esta moción. Actualmente existen miles y miles de kilómetros de red de distribución que ya están construidos en todo el territorio, y también existen centenares, muchísimas subestaciones de promotores privados, en este caso, que solo utilizan estas subestaciones para evacuar la electricidad desde las plantas de energía renovable hacia la red. Todo esto ya está, ya estamos metidos en todo este meollo. Todas estas infraestructuras deberían ponerse en valor y evitar que Iberdrola, Endesa y Naturgy sean los únicos distribuidores reales de la energía eléctrica en el Estado español. Por tanto, necesitamos un futuro industrial con capacidad y potencia y, sobre todo, construir la red energética bien entendida. Si no somos capaces de utilizar una red que ya tenemos o de conectar a una red, entonces no hay industria. En definitiva, o se gobierna pensando en los territorios productivos o, señorías, se gobierna en contra de ellos. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l'hem fet en forma d'esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l'electricitat des de les plantes d'energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre'ns. Doncs totes aquestes infraestructures s'haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics distribuïdors reals d'energia elèctrica a l'Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d'utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d'ells.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«I acabo, senyor president. Sigui com sigui, toca fer net. La corrupció del PP no salva la corrupció del PSOE. L'espectacle és lamentable. I vostès, els dos, PP i PSOE, es diuen partit d'Estat. De quin estat? De l'estat de putrefacció? De l'estat de corrupció total? Gràcies. Buenas tardes, presidente. Señorías del PP, ustedes han confeccionado una PNL ómnibus como resumen de todas las plagas que, según ustedes, en estos momentos atacan a España. Las plagas de Egipto, según el Antiguo Testamento, eran diez. En su PNL han puesto solo siete, es decir, que aún tienen recorrido; seguramente, si hubieran trabajado un poco más, habrían llegado a las diez plagas. Pero ¿sabe qué pasa, señor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, ¿eh?, tocayo. Lo que han hecho con su PNL es un retrato de época que describe, sobre todo, su impotencia política, su incapacidad de sumar apoyos más allá de VOX. Es perfecto, es un documento de época. Los historiadores del futuro leerán esta PNL y dirán: levantaron acta de su propia incapacidad de hacer política. Es un documento fabuloso, es un álbum de cromos, es un viaje al país de las contramaravillas. Les felicito, porque han descrito la antiespaña mejor que los poetas del señor Santiago Abascal, han superado a VOX en la retórica.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bona tarda, president. Senyories del PP, vostès han confegit una PNL òmnibus com a resum de totes les plagues que, segons vostès, en aquest moment ataquen Espanya. Les plagues d'Egipte, segons l'Antic Testament, n'eren deu. En la seva PNL només n'han posat set. Vull dir que tenen recorregut. Segurament que si haguessin treballat una mica més haurien arribat a les deu plagues. Però sap què passa, senyor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, eh, tocayo. El que hem fet amb la PNL és un retrat d'època que descriu sobretot la seva impotència política, la seva incapacitat de sumar suports més enllà de VOX. És perfecte. És un document d'època. Els historiadors del futur llegiran aquesta PNL i diran: 'Van aixecar acta de la seva pròpia incapacitat de fer política'. És un document, un document fabulós. És un àlbum de cromos. És un viatge al país de les contrameravelles. Els felicito, perquè han descrit l'anti-Espanya millor que els poetes del senyor Santiago Abascal. Han superat VOX en la retòrica. Fixin-se bé, senyor Álvaro i senyories del PP en general, en la seva PNL surten tots els monstres de la seva constel·lació: l'amnistia dels independentistes, el fiscal general, aquesta cambra -per cert, cambra que com ha dit el diputat señor Iñarritu, vostès tracten com un circ, com el corral de la Pacheca-, els seus amics jutges, els pseudomitjans que vostès toleren i permeten que es moguin en aquest Parlament com si fos la casa del sogre, i, evidentment, les sessions dels separatistes. Però el moment més divertit de la seva PNL en la seva exposició de motius, és quan diuen que estem passant d'una democràcia plena a una democràcia fallida. Sensacional, senyories del PP, benvinguts al món real. Han trigat uns quants anys, però han arribat. Nosaltres, Esquerra, pensem que la democràcia fallida espanyola va mostrar-se amb tot el seu esplendor l'octubre de l'any 2017 i abans amb la policia patriòtica que van muntar vostès des del despatx del ministre Fernández Díaz -per cert, un home acompanyat d'un àngel, l'àngel de la guarda-. Se'n recorden, senyories també del PSOE, de l'any 2017, de l'octubre? Cops de porra contra gent pacífica que votava, el discurs amenaçador del monarca erigit en màxim animador de l''a por ellos', un 155 dictat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. Per cert, el mateix PSOE, oh meravella de les meravelles, que ara descobreix que existeix el lawfare a Espanya, Mare de Déu Senyor, el lawfare que hem patit abans alguns. La democràcia fallida, senyories del PP té el seu moment d'esplendor l'any 2017 i vostès en van ser el motor principal.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras diputadas y señores diputados. Voy a decir una cosa que espero que no se tomen a mal, pero, presidenta, me estoy acostumbrando a intervenir después de VOX cuando ellos llevan la iniciativa. Esto deja muy claro el interés que suscitan sus propuestas en este hemiciclo. No me van a ganar. Estoy aquí firme. Cada vez que VOX abre la boca para vomitar contra las políticas medioambientales es como la repetición de una escena absurda; es, literalmente, como el día de la marmota: ignorando la ciencia, menospreciando las consecuencias reales que -iba a decir van a sufrir, pero no- millones de personas ya sufren hoy. Después de meses y meses de oír esta melopea populista de la extrema derecha, afirmó taxativamente en este hemiciclo que a VOX no le importa y no le interesa nada de lo que tiene que ver con el presente o ya el futuro. Es más, VOX vive anclada en el pasado y explota ese pasado; un pasado de combustibles fósiles, de negación, un pasado de irresponsabilidad en mayúsculas. Hoy vuelve VOX a invadir este hemiciclo con una especie de lienzo enorme, una moción. Disparan a diestro y siniestro en contra de cualquier cosa que parezca vagamente preservación, acuerdo, estrategia; una moción que simplemente habla de denunciar, derogar, suprimir, en el mejor de los casos. Habla también de revisar. Pero más allá de la cantinela de VOX, lo cierto es que, en este Estado, su Estado, se mantiene un modelo energético y político que nos aleja mucho de los compromisos europeos. Mi grupo lo hemos denunciado muchas veces y muchos sabemos -ya lo hemos dicho- que aquí, señoras y señores, la mala noticia es que no tenemos un planeta B. Aquí lo que está amenazado no es este planeta, que seguirá girando, sino que los que estamos amenazados somos todas y todos nosotros y nuestros descendientes. También los suyos, señoras y señores de VOX. A pesar de que no se lo parezca, respiran el mismo aire que el resto de nosotros. Nos toca asumir la responsabilidad de ver qué hacemos con estos recursos que a ustedes parece que les parecen infinitos, pero no lo son.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Acabo. Votaremos que sí, pero no nos hagamos ilusiones, simplemente porque queremos que quede constancia de que hay diputados y diputadas que no caerán ante la barbarie y que no creen que la guerra sea la única salida y que no creen que las armas sean únicamente el futuro de Europa. Con nuestro voto, no. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Pero esto va a tener un efecto bumerán, señor Chamorro, porque el campo no necesita más discursos patrióticos vacíos. Necesita herramientas reales, inversión y, sobre todo, respeto. Lo que ustedes hacen, en realidad, es una traición, vestida de supuesta defensa, porque el aceite, el olivo no es solo una actividad productiva; es paisaje, es territorio, es identidad y, sí, también es soberanía. Son cosas que forman parte de una forma de vivir. El aceite, los olivares son una forma de resistencia colectiva, de enraizamiento. Por ello, defender el olivo significa que hay que hacerlo con una mirada ecológica y, aunque no lo crean, con una mirada democrática, garantizando la viabilidad del relevo generacional, la marca de origen, el apoyo a las cooperativas, la inversión necesaria para mantener este mundo rural vivo y activo, sobre todo. Sin embargo, ustedes utilizan el esfuerzo del campo siempre -insisto, siempre- como excusa para cargarse las renovables, como si las placas y los olivos fueran incompatibles. Pero el verdadero choque no es entre olivos y placas, sino entre un modelo integrador y justo y el discurso de ustedes, un discurso de odio e inmovilismo. La transición energética tiene que ser una oportunidad para reforzar el territorio, no para enfrentarlo. Hay que pasar de un modelo extractivo a un modelo compartido con la gente. Por lo tanto, también nos dirigimos al Gobierno, al Ministerio de Transición, pero también al Ministerio de Agricultura, porque creo que, sí, hay que proteger por ley algunos paisajes de olivar, aquellos que tienen un valor patrimonial importante, y fomentar la fotovoltaica, adaptar los cultivos tradicionales, y también hay que crear las comunidades energéticas rurales. Allí donde quiera, la gente tiene que poder desarrollar su proyecto y, además, hay que desarrollar todo esto a través del mundo cooperativo, que es una realidad -valga decirlo- muy asentada en el sector del aceite. ¿Por qué? Porque los agricultores y las cooperativas tienen que convertirse en productores de energía. Esa es la clave. Hay que reducir su propio gasto energético, ganando soberanía -importante- y, al mismo tiempo, revitalizando el mundo rural; no sustituirlo, como ustedes insinúan, por otra cosa, sino dando futuro y vida al mundo rural. Hay que establecer un consenso con el territorio, con moratorias temporales para los macroproyectos, y eso hasta que tengamos un mapa del suelo consensuado, y también hay que acompañar desde el punto de vista técnico a los agricultores. Esto es importante para que la producción agrícola sea compatible con la producción energética. Ahí veo yo una gran oportunidad si hacemos bien los deberes, porque conseguiremos tres cosas -aquí me dirijo al resto del hemiciclo, que no es VOX-: avanzar en energías limpias, garantizar un futuro para los agricultores y el mundo rural y desmontar de una puñetera vez los discursos vacíos y destructivos de la extrema derecha.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Miren ustedes, la extrema derecha siempre -insisto, siempre- ha utilizado el campo como decorado, como coartada política, pero nunca como una verdadera prioridad; nunca, tampoco ahora. De hecho, durante el franquismo, por ejemplo, mientras se programaba la defensa de la tierra española -usted hablaba ahora en la misma línea de defensa del campo español-, se impulsaron los grandes planes colonizadores, como el del delta del Ebro, que transformaron de forma radical y autoritaria la estructura agrícola tradicional de aquel humedal del sur de Europa. Se desviaron ríos, se secaron zonas de humedal, se cambiaron cultivos, se construyeron pueblos totalmente nuevos, sin tener en cuenta a los agricultores ni el tejido de la comunidad local. Y todo eso el franquismo lo hizo en nombre de un supuesto progreso -del progreso, de la producción-, pero con un objetivo muy claro, el mismo que el de ustedes: controlar el territorio y someterlo al modelo centralista del régimen. Ustedes hoy están en las mismas, tienen el mismo patrón. VOX utiliza el relato del mundo rural como herramienta de confrontación y propaganda, pero su fin es no proponer absolutamente ninguna medida real para garantizar su futuro. Al contrario, utiliza el miedo, el miedo legítimo del sector agrario para frenar la transición energética, para frenar cualquier paso adelante en materia de sostenibilidad e imponer una idea de territorio subordinada a su ideología.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda, diputades i diputats. Senyor Chamorro, jo no sé si s'hi fixen, però cada vegada interpel·len menys grups parlamentaris d'aquesta cambra. El primer grup a fixar posició és el grup republicà. Imaginin-se! A vegades em pregunto per què jo, erre que erre, estic aquí intentant fer veure posar llum a tanta demagògia i tant negacionisme com el que vostès apliquen. M'ho demano, però aquí estic persistent, perquè per persistència segur que no em guanyen. Miri, l'extrema dreta sempre, sempre, sempre, sempre, ha fet servir el camp com a decorat, i deixi'm-ho així, també com a coartada política, però mai, mai, com una prioritat real, mai. Ara tampoc. De fet, durant el franquisme, per exemple, mentre es proclamava la defensa de la terra espanyola, igual que ara vostè parla del campo español amb aquesta vehemència, quan això passava va ser quan es van impulsar els grans plans colonitzadors, com el del Delta de l'Ebre, que van transformar, de manera radical però alhora també de manera autoritària, l'estructura agrària tradicional d'aquella zona humida del sud d'Europa. Es van desviar rius, es van assecar zones humides, es van expropiar terres, es van imposar conreus i es van construir pobles nous sense comptar ni amb els pagesos ni tampoc amb el teixit comunitari local. I tot això el franquisme ho va fer en nom d'un suposat progrés, progrés i producció, però amb un objectiu clar, el mateix que vostès: controlar el territori i sotmetre'l al model centralista del règim. I avui segueixen el mateix patró. VOX fa servir el relat del món rural com una eina de confrontació i propaganda, però sense proposar absolutament cap tipus de mesura real per garantir-ne el futur. Al contrari, utilitza la por, la por legítima del sector agrari, per atacar la transició energètica, per frenar qualsevol tipus de pas endavant pel que fa a la sostenibilitat i per imposar una idea de territori subordinada a la seva ideologia.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Estamos hoy aquí, ministra, porque no vemos ninguna respuesta real por parte de su ministerio a la crisis social que creemos que vivimos, y que es la más importante de nuestros tiempos. Una crisis, la del acceso a la vivienda, que condena a miles de personas a vivir sin esperanza de futuro, sin ninguna esperanza de desarrollar un proyecto de vida pleno porque no tiene un techo donde hacerlo. Sin un hogar no se puede crecer personal ni profesionalmente ni formar una familia ni hacer absolutamente nada. Es triste tener que decir que, si hoy tienes vivienda, prácticamente tienes la vida solucionada, pero es así. No tener la garantía de una casa repercute absolutamente en todos los aspectos de la vida cotidiana de las personas. Y hoy estamos aquí, ministra, porque compartimos la indignación de miles de familias que hoy no pueden acceder a una vivienda digna porque recogemos las demandas de los movimientos sociales por el derecho a la vivienda, que reclaman en las manifestaciones en las calles que hagan algo cuanto antes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Gràcies, presidenta. Bé, avui som aquí, ministra, perquè no veiem cap resposta real per part del seu ministeri a la crisi social que creiem que vivim més important en els nostres temps. Una crisi, la de l'accés a l'habitatge, que condemna milers de persones a viure sense cap esperança de futur, sense cap esperança de poder desenvolupar un projecte de vida plena, perquè no té un sostre on fer-ho. Sense una llar, no es pot créixer personalment, ni professionalment, ni formar una família, ni absolutament res. És trist haver de dir que avui, si tens habitatge, pràcticament tens la vida solucionada, però és així. No tenir la garantia d'una casa repercuteix en absolutament tots els aspectes de la vida quotidiana de les persones. Si avui som aquí, ministra, és perquè compartim la indignació de milers de famílies que avui no poden accedir a un habitatge digne i perquè recollim les demandes dels moviments socials pel dret a l'habitatge que reclamen, literalment a crits, a les manifestacions als carrers, que facin d'una vegada per totes alguna cosa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Este sí crítico no es un posicionamiento político, es una promesa de memoria y de futuro. Algunos han comentado que esto se refleja bien con la película El 47, de Marcel Barrena, hablando de Torre Baró y la lucha para tener una simple línea de autobús. Es una película muy real. Pero el director olvida un detalle: Marcel Barrena era militante del Partido Comunista (aplausos); era militante del Partido Comunista, formaba parte de una cédula comunista. No era un individuo solo. Estaban organizados y formaban parte, con toda la ilusión del mundo, de esas cédulas comunistas que algunos de aquí quisieran que desaparecieran. Así que, por ello, estos barrios son más dignos de lo que eran. Por ello, Esquerra Republicana dice sí, pero también con condiciones encima de la mesa, porque no queremos reconocimiento de trampa y cartón; queremos derechos, queremos autogobierno y queremos dignidad para que la lucha vecinal no sea solo pasado. Es un ejemplo y una brújula de compromiso. ¡Viva la lucha obrera! Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Por ello, hoy nuestro voto será un sí crítico, pero será un sí por memoria, justicia y también por responsabilidad. No regalaremos ningún voto. Conocemos la fuerza del movimiento vecinal y no dejaremos que se den titulares vacíos. Es un sí crítico. Pedimos que cualquier futura ley sea competencia de las instituciones catalanas. Creemos que esto, con una enmienda, se va a arreglar y lo agradecemos. También tenemos que trabajar en una gran asignatura pendiente de la democracia. Los ayuntamientos siguen prestando servicios asistenciales en un sistema diseñado hace más de cuatro décadas que está totalmente desfasado. Dependemos de impuestos propios y de transferencias que llegan tarde, mal y muchas veces condicionadas. Muchas veces no podemos planificar ni invertir en garantías, y esto hace que no podamos dar derechos ni tener una sociedad transformadora. Tenemos que garantizar la democracia de proximidad. Tenemos que blindar la independencia también de las asociaciones vecinales. No podemos ser la cruz de ningún partido. Nos tenemos que fiscalizar. Tenemos que evitar uno de los males que el asociacionismo vecinal ve hoy, que es el clientelismo. Por ello, pedimos más transparencia y más autonomía para que las asociaciones de vecinos no sean hoy una correa de transmisión clientelar, que recuperen este espíritu que las hace grandes y admirables. No quiere decir que todas lo hagan, pero sí que hay algunas. Que se blinden, pues, las asociaciones vecinales.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Que es blindi la independència també de les associacions de veïns. No podem ser la crossa de cap partit. Hem de fiscalitzar-nos i no servir-nos. Cal evitar un dels mals que viu avui dia lassociacionisme veïnal, que és el clientelisme. Per això demanem més transparència i autonomia, perquè les associacions de veïns no siguin avui dia una corretja de transmissió clientelar. Que recuperin aquest esperit que les fa grans i admirables. No vol dir que totes ho facin, però nhi ha. Que es blindi, com deia, les associacions veïnals. Aquest sí crític no és només un posicionament polític, és una promesa de memòria i de futur. Alguns han comentat que això ho va reflectir molt bé la pel·lícula El 47 de Marcel Barrena, que reconstrueix amb tendresa i força la lluita de Torre Baró per tenir una simple línia dautobús. És una pel·lícula molt real. Ara bé, el director soblida dun detall. Marcel Barrena era militant del Partit Comunista, era militant del Partit Comunista. Formava part duna cèl·lula. Formava part duna cèl·lula comunista. No era un individu sol, estaven organitzats i formaven part amb tota la il·lusió del món daquelles cèl·lules comunistes que avui alguns daquests equips tornarien a afusellar. Però sí, gràcies a aquesta gent, avui aquests barris són més dignes que ho eren abans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Jo he viscut als barris que llavors es deia que eren barris de treballadors, al barri de la IQA, de les diferents empreses. Portaven els pisos, els blocs de pisos portaven el nom de les empreses, blocs de la Aener, el bloc de la DOW, de la IQA, de la BIC, etcètera, etcètera. El barri de Torreforta, de Ricomar, de Riuclar, la Floresta, i allà un va aprendre una cosa que fa que avui estigui aquí, en aquest faristol, que és la consciència de classe i lorgull de classe. Lluitàvem per lasfalt, per laigua, per consultoris, o ambulatoris que dèiem llavors, i per no quedar desconnectats del món. I ho fèiem amb la força dun col·lectiu, quan tot semblava que era possible, malgrat que a vegades va ser impossible. Per això el nostre vot avui serà crític, serà un sí crític, però serà un sí, per memòria, per justícia i també per responsabilitat. No regalarem cap vot. Reconeixem la força del moviment veïnal, però no deixarem que sens facin titulars buits. És un sí crític. Demanem que qualsevol futura llei sigui competència de les institucions catalanes. Ens sembla que això amb una esmena sarregla i ho agraïm. Que cal posar fi també a una de les grans assignatures pendents de la democràcia: la manca duna llei de finançament local justa. Els ajuntaments continuen prestant serveis essencials en un sistema dissenyat fa més de quatre dècades totalment desfasat, depenent majoritàriament dimpostos propis i de transferències que arriben tard, malament i sovint condicionades. Sense un marc estable suficient, no podem planificar ni invertir amb garanties i això ofega la capacitat de garantir drets i de fomentar una participació ciutadana lliure i transformadora. I ofega la democràcia de proximitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Señor ministro, todos y todas hemos hecho ya la comunión. Bueno, no lo sé, pero en cualquier caso hemos superado la edad de la comunión. Estas operaciones han sido ilegales y han sido motivadas por futuros ideológicos, y eso es algo que denunciamos y lo decimos muy claramente: por motivos sencillamente de disidencia política, por motivos ideológicos. Aún estamos esperando respuestas. Queremos, señor ministro, que, por favor, responda a todas estas preguntas. Para concluir, unos apuntes, sí, sobre el apagón del 28 de abril, un tema grave pero que, ante todo lo que estamos comentando aquí hoy, pierde algo de importancia. Hay siete comunidades autónomas que no pudieron enviar alertas a la población, señor ministro. De hecho, el Centro Nacional de Emergencias y otros quedaron parcialmente inoperativos. De hecho, los grupos electrógenos de la sede de protección en Madrid, en la capital de este Estado, fallaron y dejaron obviamente la plataforma inutilizada. Señor ministro, el sistema depende del Ministerio del Interior. Sabemos que las comunidades autónomas tienen que ejecutar el uso, pero lo que es evidente es que esta dependencia -porque termina siendo una dependencia, no puede ser de otra manera, ya nos tienen acostumbrados a ello?- es extremadamente centralizada y entorpece que se dé una respuesta rápida, y que además sea eficiente, de las emergencias. Y la palabra emergencia requiere eso, respuestas rápidas y eficientes, porque si no damos respuestas rápidas y eficientes no entendemos que eso sea una emergencia. Nos gustaría saber cómo es posible que, en una situación prevista y con protocolos establecidos, el sistema de emergencias no funcionase o que no funcione en otras ocasiones, porque estamos hablando de una cosa central de protección civil de todo el Estado.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas del apagón eléctrico sucedido el 28 de abril...
«Si volem que Catalunya sigui un país amb futur industrial, cohesionat i sostenible. Cal treure l'energia de les mans dels oligopolis. Gracias. Si queremos que Cataluña sea un país con futuro industrial cohesionado y sostenible, es preciso sacar la energía de las manos de los oligopolios. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas del apagón eléctrico sucedido el 28 de abril...
«Ahora, cuando nos hablan, por ejemplo, de alargar la vida de las centrales nucleares no lo hacen ni por razones climáticas ni lo hacen por seguridad ni lo hacen para garantizar larga vida a las comarcas que les han acogido hasta ahora; lo hacen exclusivamente para proteger las cuentas de resultados de unas empresas que son las que controlan el sistema eléctrico. Pero vamos a decirlo claro: no hay una transición energética real sin una justicia territorial y social. Eso quiere decir que hay que poner sobre la mesa el futuro de las comarcas nucleares como Ribera d'Ebre, Hospitalet de l'Infant o Vandellós. Estas zonas han aportado energía durante décadas asumiendo riesgos, renuncias y estigmas y, ahora, cuando llega el momento del cierre, no se pueden quedar abandonadas y condenadas a la desertización económica. Exigimos y queremos un plan de transición que sea justo para las Terres de l'Ebre y para las otras zonas nucleares con inversiones prioritarias en industria verde, renovables distribuidas, cooperativas energéticas, formación profesional y ocupación estable.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas del apagón eléctrico sucedido el 28 de abril...
«Però ho diem ben clar: no hi ha una transició energètica real sense justícia territorial i social, i això vol dir posar sobre la taula el futur de les comarques nuclears com la Ribera d'Ebre, l'Hospitalet de l'Infant o Vandellòs. Aquestes zones han aportat energia durant dècades, assumint riscos, renúncies i estigmes. Ara, quan arriba el moment del tancament, no poden quedar abandonades ni condemnades a la desertització econòmica. Exigim i volem un pla de transició justa per a les Terres de l'Ebre i les altres zones nuclears, amb inversions prioritàries en indústria verda, renovables distribuïdes, cooperatives energètiques, formació professional i ocupació estable. I també demanem que les infraestructures i els recursos derivats d'aquest desmantellament nuclear es quedin al territori. Per això diem sí a l'electrificació, però no a la mida d'ACS o d'Endesa. Diem no a l'ús de les nuclears com a coartada per frenar el canvi, que això és el que estan fent. Diem sí a un model que posi les persones i els territoris per davant del negoci privat. Senyories del PP, una transició energètica que deixa intactes els poders de sempre no és una transició, sinó que ara mateix és una estafa. I senyories del PSC, els demano que posin una mirada a la indústria catalana. Si volem una reindustrialització verda, si volem retenir talent, generar ocupació de qualitat arrelada al territori, cal garantir a la nostra indústria un subministrament elèctric segur, net i a un preu just. Sense planificació energètica democràtica, les tensions a la xarxa i els interessos dels oligopolis són un fre directe a la competitivitat de les nostres empreses. No podem exigir descarbonització a la indústria, si no li garantim una xarxa energètica que respongui a les seves necessitats.»