Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.308 declaraciones · página 6 de 44
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Fa més de dos anys que aquesta Cambra ja va instar al Govern a buscar solucions escoltant a totes les parts per donar resposta a la reivindicació d'advocats i procuradors a la que s'havien afegit altres professionals com els enginyers, aparelladors o arquitectes. En definitiva, persones que s'han vist o es veuran abocades a pensions de jubilació irrisòries després d'anys d'aportació a un sistema avalat per l'Estat. Solucions que el grup socialista va plantejar unilateralment. Primer, amb una esmena a una altra llei i, després, presentant aquesta proposició. Una proposició, senyories, quan tots sabíem que allò adient per arribar a la tramitació, amb tota la informació sobre la taula i per a tothom i part de la feina feta era fer o via projecte de llei. Van seguir vuit ampliacions del termini d'esmenes amb l'excusa, bé, no amb lexcusa, no, amb la mentida que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la. I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d'una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenarse com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats. En definitiva, xantatge pur, emparat només amb la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que la majoria, i almenys nosaltres hem tingut. I és que davant la seva incapacitat, per als socialistes sempre és més fàcil repartir responsabilitats que arremangarse.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Resulta doblement escandalós que el president de la Generalitat, el senyor Illa, ahir en seu parlamentària, deia: 'Sí, tenim un problema amb les inversions de l'Estat, però senyors de Junts per Catalunya ajudin a resoldre aquest problema.' Però quina vergonya és aquesta? És que potser es creuen que som rucs nosaltres, o tota la ciutadania. La seva dialèctica, la dels socialistes d'aquí i d'allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d'aquesta desinversió, com a mínim, l'únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou. I vostès no ho fan. I d'aquí plora la criatura. I he parlat de l'AP7, però sis mesos després de la fallida de Rodalies per l'accident de Gelida, senyors diputats, dades del mes de maig, 46 % de puntualitat, 20 minuts de retard mitjà, 600 nous trens suprimits i 191 limitacions temporals de velocitat, el doble que el mes de gener. Ja veuen quin panorama. Doncs miri, resistència al traspàs d'infraestructures, com ha passat amb Rodalies, autovies inacabades i mal mantingudes. Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d'implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d'alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d'inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això? Jo només li puc dir d'una manera. Això és fracàs total i absolut de la política de transports de l'Estat, asfíxia premeditada i tracte colonial a Catalunya. Per mi no es pot dir de cap altra manera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya ja vàrem explicar per què votem a favor del traspàs de l'AP9 a Galícia, que és una reivindicació que, si no estic mal informat, ja va començar 20 anys enrere i per què votàrem en contra dels vots particulars del Partit Popular. Vam explicar que creiem en la necessitat de traspassar totes les infraestructures a Catalunya i gestionarles des de la proximitat. Vam explicar que volíem respectar els acords de les forces nacionalistes de Galícia en relació a aquest traspàs concret i vam advertir que aquestes mateixes condicions no ens interpel·len per a un possible traspàs a Catalunya en un futur. I, per tant, avui mantindrem per coherència aquesta mateixa posició. Però tot parlant d'infraestructures viàries d'alta capacitat, no puc deixar passar aquesta ocasió de parlar del desastre de l'AP7 a Catalunya. Deia en el ple del 25 de juny, fa un mes aproximadament, fent referència a les infraestructures i els serveis de transport dependents de l'Estat, que un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps, només és possible si el centre de responsabilitat i de gestió és a 600 quilòmetres i una de les raons de la seva ineficiència. Avui puc afegir una altra raó: si el govern de torn no té cap interès a corregir la desinversió crònica a Catalunya. Ineficiència, deixadesa, mal servei és el que pateixen els usuaris de l'AP7 a Catalunya. Ho sap tothom. El tram d'autopista amb més usuaris de l'Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d'una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 % de les mercaderies per carretera. Durant el col·lapse combinat de l'AP7 i de Rodalies, fa sis mesos, hi havia un cost de nou milions d'euros diaris, segons la PIMEC, entre costos laborals i pèrdues del transport. El 2024, va acumular gairebé 8000 hores de retencions, més del doble que l'any 2019. A una artèria de 150 000 vehicles diaris se li van aixecar les barreres. Se sabia 50 anys abans i el ministeri no havia previst cap actuació. Cap és cap ni una. Ni tan sols la retirada dels punts de peatge. Es va produir un increment del 30 % de vehicles, la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70 %, acumula el 26 % de totes les retencions de la xarxa catalana, amb 15 000 vehicles pesants i entre 15 i 20 incidències diàries de mitjana. I el ministeri no havia previst res. El Govern, els socialistes no han fet res. I per si de cas, el PSC no molestés l'amo, des de la Generalitat de Catalunya, ara surt dient que cal recuperar els peatges: la solució brillant! Junts hem predicat des de fa molts anys un model de pagament amb model europeu, pagament per ús amb model europeu, i totes les vegades que s'ha vingut a plantejar a Madrid sempre hi ha hagut una negativa per resposta, tant si el ministre era del PP com si el ministre era del PSOE, exactament igual. El mateix èxit ha tingut l'esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d'aquest tipus de plantejament?»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«I acabe, senyor president, avui fa tres anys que el senyor Feijoo 'no es presidente, porque no quiere.' No tinc cap dubte que aquesta volta els passarà el mateix. No reparteixen els ministeris que després venen els plors. Moltes gràcies. Señorías, hoy reformamos por tercera vez el Reglamento que organiza este Congreso. Y, a diferencia del Senado, que lleva cuatro -y no creo que estén las cuatro anunciando que supone el fin de la legislatura o del Reglamento del Consejo General del Poder Judicial-, lo que estamos haciendo es proteger la pluralidad y los derechos. La primera vez que cambiamos el Reglamento en esta legislatura fue por algo tan sencillo y bonito como para hablar nuestro idioma hoy. Y, sinceramente, señores de VOX y del Grupo Popular, ¿tanto les molesta que hablemos valenciano aquí hoy? ¿Tan pequeña es su democracia, tan acomplejado es su nacionalismo como para que no quepa nuestra lengua? Háganselo mirar. La segunda reforma del Reglamento incluyó la perspectiva de género para visualizar a las mujeres; y, de nuevo, sus complejos y su inferioridad. Ustedes tienen alergia a decir presidenta, pero les encanta decir asistenta; entonces les recomiendo que intenten mejorar esta cuestión a la hora de defender las cuestiones de la optimización de la lengua y admitan que lo que les molesta es que las mujeres hoy en día pueden presidir este Parlamento. (Aplausos). La tercera reforma que planteamos es sencillamente para garantizar la pluralidad y defender la diversidad ideológica de este Parlamento.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«El Partit Popular i VOX han vingut aquí a parlar de frau. Però el veritable frau és mantenir unes regles pensades fa més de 40 anys per a una realitat política que ja no existeix. I això és el que els hi molesta. Una realitat política que ja no existeix. Les societats evolucionen, no com vostès, que viuen al segle passat. Les democràcies evolucionen. Avui els parlaments europeus són més diversos, hi conviuen més sensibilitats polítiques i els governs de coalició són la normalitat. Ja ho vam explicar durant la tramitació d'aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions. Les esmenes del Partit Popular busquen mantenir unes barreres que afavoreixen els grans partits i dificulten que les minories polítiques exerceixin plenament la seva funció parlamentària. A vostès els molesta la pluralitat, perquè la pluralitat obliga a dialogar i obliga a negociar, i vostès són més, doncs, d'aquestes majories absolutes que no els calgui negociar res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, Ministeri de Funció Pública i Ministeri de Justícia parlin entre vostès perquè això és un desastre. Parles amb els de justícia, et diuen 'Ui, función pública', parles amb els de funció pública, et diuen 'ui, justicia'. I porto tres anys intentant resoldre o posar pistes a damunt de la taula de com podem resoldre aquest desastre. I no ens en sortim. I els processos d'estabilització s'han utilitzat com a concursos de trasllat o com a concursos de promoció interna, perquè no hi va haver manera que fossin restringits. Acabo ja, presidenta. Si ho haguessin estat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria resolt diferent. Perquè ha resolt el que ha resolt perquè no eren restringits. Per tant, tenim molta gent pendent del que fem. Jo sí que aposto per un reial decret que resolgui el tema d'interins i que el puguem portar aquí juntament amb la Llei de Funció Pública. Posemnos les piles i, abans de desembre, això ha d'estar resolt. Moltes gràcies. Después de esto, voy a intentar cambiar el tono un poco y voy al tema. Aunque parezca mentira voy a hablar del tema. El tema es básicamente que se recupera un derecho que querría recordar a la Cámara que ya existía. Es decir, el personal laboral ya tenía una jubilación parcial anticipada hasta que una modificación legislativa se la quitó. A veces este Congreso hace las cosas que hace: con la mano derecha arregla una cosa y con la izquierda deshace dieciocho. En este caso, dejamos a todo este personal sin un derecho laboral que ya tenían, y lo que hacemos hoy, por lo tanto, es corregir un error. Por ello, que en esta tesitura tengamos una mirada que enfrenta a trabajadores con trabajadores, y que votemos 'no' al reconocimiento de un derecho que ya existía para el personal laboral -un personal que se ha quedado sin poder disfrutarlo, que tiene todos los derechos, toda la razón y que están en una situación complicadísima- es absurdo. En Esquerra nunca enfrentaremos a trabajadores contra trabajadores; en la izquierda nunca enfrentaremos derechos contra derechos, porque eso es exactamente lo que quiere la derecha, y estamos hablando de trabajadores de la Administración pública.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Respecte als complements d'insularitat o de les Illes Balears, ja fa molt de temps que nosaltres partim de tres criteris bàsics. U, que l'article 149.1.18 els doni la gestió de les bases de l'administració pública... No vol dir que les administracions de, en aquest cas comunitats autònomes, per mi països, no hagin de tenir l'absoluta capacitat de regular les seves administracions públiques, perquè això és consubstancial als governs, no el principi d'autodeterminació, però sí d'autogestió de l'administració pública. Per tant, nosaltres, de fet, el voldríem desfer. I voldríem que cadascuna de les administracions tinguessin el seu propi marc normatiu aprovat pel seu Parlament. De la mateixa manera que fa anys que estem dient que les adequacions de l'IPC han de ser territorialitzades per a tots els treballadors, però també per als de la funció pública, perquè aquí hi ha un petit element, aquest complement serà per a la gent del sector públic estatal. Què passa? Que els d'allà no tenen les mateixes despeses? Que és que els fan un altre preu en els habitatges? Que és que els fan un altre preu en el menjar?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Després d'això intentaré apujar una mica el to i vaig al tema. I encara que sembli mentida, parlaré del tema. I el tema és bàsicament que es recupera un dret que jo voldria recordar a la cambra que ja existia. És a dir, els laborals ja tenien una jubilació parcial anticipada i amb una modificació legislativa, a vegades aquest congrés fa les coses que fa, i amb la mà dreta arregla una cosa i amb l'esquerra en desfà 18. I en aquest cas vam deixar tot aquest personal sense un dret laboral que ja tenia. Per tant, el que avui fem és la correcció d'un error. I, per tant, que en aquesta tessitura tinguem una mirada que enfronta treballadors amb treballadors i que votem que no al retorn d'un dret que ja existia, que era la jubilació parcial anticipada del personal laboral, que s'ha quedat sense poderla fer durant dos anys, perquè hi ha una gent que tenen tots els drets, que tenen tota la raó i que estan en una situació complicadíssima. És absurd. Des de l'esquerra mai enfrontarem treballadors amb treballadors. Des de l'esquerra mai enfrontarem drets amb drets perquè és exactament el que vol la dreta. I estem parlant de treballadors de l'administració pública.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Acabo. Estem d'acord que cal resoldre la manca de previsió legal en les jubilacions parcials anticipades al personal laboral del sector públic. El que qüestionem és l'abús del reial decret llei i la instrumentalització vergonyosa d'aquesta Cambra que fa el Govern. Per què hi ha urgència i necessitat per flexibilitzar els treballadors rellevistes en el sector públic, però no n'hi ha per resoldre l'error garrafal del Govern quan va deixar els jutges de pau sense poder fer casaments? On hi ha la urgència d'un cas i no hi ha la urgència de l'altre? Saben el problema que això ha generat a centenars de municipis? Saben el problema que ha generat que centenars de municipis, milers de municipis, no puguin delegar els casaments als seus jutges de pau? O el tema dels interins, del que també se n'ha parlat, desenes de milers de treballadors públics, després d'haver estat abusats durant anys, han perdut o perdran el seu lloc de treball en els propers mesos per culpa d'uns processos d'estabilització que han facilitat moltes vegades l'entrada de persones de fora de l'administració en lloc d'estabilitzar els que ja eren a dins. Per aquests interins, no hi ha una extraordinària i urgent necessitat d'aprovar un reial decret llei? Perquè, de moment, no hem vist enlloc la voluntat política del Govern per complir amb les sentències europees i acabar amb un abús de la temporalitat estructural en el sector públic que, per cert, ja que estem parlant de sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, també a Europa, reclama tant la Comissió Europea com als tribunals europeus.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Sé perfectament que tothom té una mica de pressa perquè accelerem un pèl aquest debat, perquè els trens se'n van. I parlant de trens, en concret el meu, sembla ser que no m'ha portat de Barcelona a Madrid, sinó que m'ha portat 300 anys enrere o 30 anys enrere i m'ha clavat el Madrid del 1920 o 30 perquè si no, no s'explica les coses que he arribat a sentir aquesta tarda a la bancada de les dretes. I això em sembla important marcarho, remarcarho, perquè aquesta gent, si no ho fem bé, igual van i guanyen! Igual van i no només tornen a posar els delictes que hi ha contra la llibertat d'expressió, sinó que a sobre els reforcen. I no només això, sinó que en lloc d'anarse'n a un convent, per molt aristocràtica que siguis, a explicar el que és la moral, creuen que ho han de fer des d'aquesta tribuna, per tant, és per posarse a tremolar. Dit això, tres consideracions. Possiblement perquè tinc amics i amigues encausats, alguns culpables, d'altres absolts, en gairebé tots els tipus que intentem derogar i perquè soc una persona eminentment pràctica, el que demanaria és que això no només es rebutgin les seves esmenes a la totalitat, sinó que, per favor, ho aprovem ràpidament. En el que queda de legislatura és imprescindible que deroguen aquests tipus penals. I el retret que li puc fer és que s'hagin esperat tant. Nosaltres ho portem demanant des del 2007, 2016, 2020, 2022, 2023, totes les esmenes de lleis articulades que tenien algun tipus de connexió amb la llibertat d'expressió, hem introduït aquests drets. Per tant, el prec és: com aquests guanyin, almenys que tinguin la feinada de tornarho a posar el codi Penal. No els hi deixem la feina ja feta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Ara, la vigilància, a l'article 32 hi ha escrita la conquesta que s'espera des del 2006: l'Estat garantirà el 50 % de la despesa certificada i cap ampliació del catàleg sense memòria econòmica. Però aquestes 50 % té una clau de pas, un grup de treball que ha de definir com es certifica la despesa. Vigilarem perquè la clau de pas no es converteixi en un pany. És una llàstima que haguem de fer aquestes esmenes, perquè això amb l'Estatut ja hauria d'estar clar, com he dit abans, però no ho és. I una paraula dita amb serenitat sobre la paternitat d'aquesta llei: no té propietaris. Gràcies a tots els grups parlamentaris. Qui vulgui saber què hi ha posat cadascú, no cal que escolti els mítings, que miri el BOE. Els drets són el dictamen. Els diners, el decret i les medalles per a la gent que fa vint anys que aguanta aquesta situació. El grup Popular i VOX van votar que no dient que faltaven diners. Ja són al BOE, ja són els BOE, com a mínim els pròxims dos anys. Només els queda triar entre la gent que espera i el soroll. Em sembla que una vegada més triaran el soroll. I si algú pregunta per què no hem anat més lluny, si algú pregunta per què no hem anat més lluny, doncs per una cosa molt senzilla, perquè a la balança hi ha el clam de la societat civil i sobretot de la gent que espera, per tota la gent que espera. Aquest és el clam. Els hem escoltat i, malgrat podíem haver anat més lluny o ho hauríem intentat combatre anar més lluny, entre quedarse amb la puresa, entre quedar amb el tot i això que ens reclamava la societat civil, hem escollit la segona part. Nosaltres no fem política pel titular ni per tindre una coma més que els altres, o per fer veure que tens una coma més que els altres. Això ho deixem per altres. La fem per la gent que no pot esperar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La memòria primer. La llei del 2006, va néixer amb una gran promesa i una caixa buida. Les retallades del 2012 la van acabar de buidar. Millor dit, les polítiques del 2012 la va acabar de buidar. El resultat el coneixem tots: llistes d'espera, cròniques, prestacions de misèria i famílies, dones sobretot, fent de franc la feina que l'Estat no pagava. I una llei sense finançament no és un dret, és una declaració d'intencions i amb declaració d'intencions no es dutxa ningú, no es vesteix ningú i no es cuida ningú. Per això aquest grup va posar una condició innegociable: sense diners no hi ha vot i els diners hi són -ho he explicat abans- signat el 14 de juny amb el ministre, complert al Consell de Ministres el 23 i vigent des de l'1 de juliol. Honorem la seva paraula i això l'honora, com deia abans. Per primera vegada en vint anys els drets venen amb diners; no suficients, però venen en diners. I què canvia aquesta llei a la vida real? Baixemlo al carrer. La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L'ajuda a domicili inclourà que t'acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviurehi, això és important. S'acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Senyories, gràcies al ponent. Gràcies a tots els diputats que han contribuït a fer aquesta llei millor. Gràcies, ministre. Gràcies a la lletrada Mercedes Cabrera, que sense ella això hagués sigut molt diferent i molt més complicat. I bé, agrairlos la seva feina. Fa vint anys aquesta cambra va prometre a la gent treballadora que cuidar deixaria de ser un problema privat, que quan a casa no es pogués més hi hauria un estat al darrere. Aquella promesa es va escriure, però no es va pagar mai del tot. I una promesa que no es paga es converteix en una mentida fatídica en aquest cas. Mentre tramitàvem aquesta reforma, una persona cada disset minuts ha mort esperant aquesta ajuda, 85 cada dia i gairebé 8000 sense haver estat ni tan sols valorades; a Catalunya 4342 persones mortes només fins al maig, gairebé una de cada tres a tot l'Estat. Darrere de cada xifra hi ha una mare, un pare, una veïna que va cuidar tothom i que ningú va cuidar quan a ella li feia falta, gent que va aixecar els nostres països i que ha mort fent cua a la porta de l'estat del benestar. Per això els avala el nostre vot. Esquerra Republicana votarà sí aquesta llei, un sí a memòria, amb condicions i amb vigilància.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A tots us he d'explicar l'esmena Xavi Gámez. El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l'any. I això i això té molt de mèrit, perquè el Xavi escriu amb la veu, però tenint en compte greus problemes de respiració, com dic, té molt de mèrit. El Xavi no ha parat perquè ell volia resoldre una gran injustícia: una de cada tres persones amb dependència extrema en risc de mort evitable no demana les prestacions per pagar cuidadors perquè aleshores li descompten altres prestacions i no arriben a final de mes. O sigui, l'Estat els paga una prestació amb la mà dreta i els descompta una altra amb la mà esquerra. A partir d'ara, a les persones en situació de grau III+ no els reduiran les prestacions per cuidadors ni el complement de gran invalidesa, ni el d'assignació per fill a càrrec major de 18 anys amb un grau de minusvàlua igual o superior al 75 %, ni el de la pensió d'invalidesa no contributiva ni el subsidi d'ajut a tercera persona. Catalunya ja tenia les competències per ferho, però ara ja no tindrà l'excusa per no aplicar aquestes deduccions. I això és gràcies, com dèiem, a l'esmena Xavi Gámez. Senyor Illa, ja no hi ha excusa que valgui. El que tu has fet, Xavi, tindrà conseqüències en milers de persones en dependència extrema, ja sigui per una ELA, per un Alzheimer, per un Parkinson o per una altra malaltia. És el teu llegat, gladiador, perquè avui, com diu l'Ilde, doncs, és el millor dia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Aguantar la posició, una vegada més, ha fet possible que la primera gran reforma de la dependència en vint anys signifiqui una nova relació econòmica més justa entre l'Estat i Catalunya de què es beneficiaran totes les comunitats autònomes. A Junts no podíem seguir acceptant que a Catalunya hi hagi 80 000 persones en llista d'espera d'una prestació a la que tenen dret i que, com dèiem abans, a l'anterior punt, que l'any passat hagin mort 10 000 persones esperant aquesta prestació. Era una qüestió de dignitat, després de 20 anys assumint el 70 i fins i tot el 80 % del cost de la dependència. Aquesta situació, això, arruïna qualsevol departament de serveis socials. En una situació, com dèiem, perversa, perquè l'Estat obliga a les comunitats autònomes a cobrir unes prestacions, però no hi aporta els mateixos recursos. I això, com dèiem, s'ha acabat. A partir d'ara haurà d'aportar el 50 %. En la tramitació, hem patit el xantatge emocional del Govern espanyol. Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovarho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional. Perquè com s'atreveixen a fernos xantatge emocional quan som membres d'un govern que, per exemple, es nega a reduir l'IVA dels aparells destinats a millorar la vida de les persones amb discapacitat? Un malalt d'ELA, per exemple, que necessita una tablet per poder comunicarse amb altres persones, ha de suportar el 21 % d'IVA. El Govern Sánchez també li ha negat els usuaris de gossos guia deduirse les despeses d'alimentació i cures veterinàries, quan estem parlant d'un cost estimat per l'Estat que és inferior a un milió d'euros a l'any. Aquestes dues esmenes formen part de les vintidues que ens han vetat. Prou de dir que són l'economia que més creix mentre tenen l'empatia en números vermells.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Bona tarda, presidenta. Gràcies, senyories. Una salutació especial a totes les entitats que ens estan seguint avui dels dos punts del dia, primer dels calers i després la llei de dependència, que són, com ha dit el ministre, possiblement una de les lleis més importants, si més no, d'aquesta legislatura. Gràcies especialment, com deia, a les entitats, i sobretot -aprofiteume que tiri cap a casa- al Toni Guillem i a la Laura Recha, que han vingut de casa meva, infatigables i imprescindibles. La dependència en diners no és una qüestió tècnica, són la diferència entre tenir un dret o no tenirlo. La dependència es paga de tres butxaques: la de l'Estat, comunitats autònomes i la de les famílies. L'any 2006 la llei va prometre que l'Estat i les comunitats aniríem a mitges. Això no ha estat així. Evidentment que no és responsabilitat seva, senyor ministre, però és una realitat de la qual partim. Vint anys després, la realitat és aquesta: de cada quatre euros que costa el sistema, l'Estat ha pagat poc més d'un 27 %. L'any passat, 3750 milions d'euros d'un cost de més de 13 500 milions, poc més del 27 %, com deia. Això encara -i aquí sí que seré una mica més dur amb els partits del Govern i amb el Govern- si entra vostè a la pàgina del Ministeri de Defensa, el Ministeri de Defensa veurà que hi ha 79 programes compromesos per valor de 94 000 milions d'euros. I aquí estem discutint per aquests diners, que són molts, però comparat amb l'altre. I per la classe treballadora, la seguretat és també la llei de dependència, no només la seguretat militar. Ahí lo dejo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per això, com després podrem explicar amb més detall, hem forçat el Govern espanyol a rectificar la relació econòmica EstatComunitats autònomes en la llei de dependència, però ara voldria centrarme en el reial decret llei que aporta recursos extres per cobrir els graus II i III de dependència. I sí, he dit recursos extres, no extraordinaris. I m'explico. Extraordinaris ho serien si per un moment servissin per corregir i compensar el dèficit històric de la dependència que pateix Catalunya des de fa vint anys. Vint anys pagant el 70 % o el 80 % de les prestacions a què ens obliga l'Estat, mentre el Govern espanyol, a sobre, ens segueix aplicant el seu espoli fiscal de 22 000 milions d'euros cada any. Hem volgut que el Govern reconegui i compensi aquest dèficit històric de la dependència, però no ho han acceptat. No fos cas, oi? Per tant, avui no ens aporten res d'extraordinari. Són recursos extres, perquè tampoc han posat a disposició una partida extraordinària suficient perquè aquest reial decret llei aportés des de ja el 50 % del cost de les prestacions de la dependència. Això no ha passat. Només hi ha 2218 milions i dic només -només- perquè repartits per tot l'Estat no serviran per fer canvis realment significatius en les llistes d'espera ni en la millora de l'atenció a les persones dependents. I no serà perquè el Govern espanyol no tingui diners. En té molts. Mirin, des que governa Pedro Sánchez al 2018, la recaptació d'impostos de l'Estat ha augmentat en un 36 %. Ara, ara, atenció recapten 117 000 milions d'euros més que al 2018, entre l'IRPF i l'IVA, l'impost de societats i altres impostos. Per tant, que no ens vinguin a vendre com a cosa extraordinària el que no ho és. Tot ajuda, ho entenem segur. I aquest és el principal argument de les associacions, però demanem que analitzin la situació. Ens estan dient per terra, mar i aire que l'Estat espanyol és una de les economies que més creix a la Unió Europea. Però de què serveix que l'Estat cada cop tingui més diners si aquests no arriben a la ciutadania just quan més ho necessita?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però encara hi ha més preguntes. Ha publicat vostè l'execució pressupostària territorial com li obliga la llei? No, des de fa molts anys. Ha publicat vostè les balances fiscals? No. Creu que podrà aprovar uns nous pressupostos gràcies a aquesta proposta d'avui? És evident que no, perquè si fan el mateix obtindran el mateix. A aquestes alçades vostès ja no enganyen a ningú, senyor ministre. Estem davant d'una operació de màrqueting per amagar les seves febleses, una operació de màrqueting pur i dur per amagar les seves febleses, que és que no tenen majoria parlamentària, que no poden aprovar pressupostos i que estan cada dia més envoltats per la corrupció. I com li deia, vostès ja no poden enganyar a ningú. Poden fer el teatre que vulguin, eh? Poden tornar a portar la setmana que ve a aprovació quan aquesta no prosperi i, de fet, poden portar els pressupostos en contra de la voluntat d'aquest hemicicle. Ho poden fer, però això no serà res més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. I vostè també ho sap. Per tant, deixin d'enganyar la gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Mirem dades. Avui vostès venen aquí amb una proposta de quedarse el Govern de l'Estat el 95 euros de cada 100 que Europa ha autoritzat en forma de dèficit, 95 euros de cada 100, que vol dir que es volen quedar 32 000 milions d'euros dels 33 600 autoritzats per Europa. I a la pràctica, què vol dir això per Catalunya i pels catalans? Doncs que pagarem el 21 % d'aquests dèficit amb els nostres impostos, és a dir, 7064 milions d'euros, però a la vegada només rebrem 325 milions d'euros com a dèficit autoritzat. És a dir, de cada 100 euros que es repartiran vostès pretenen donarne només un -un- a Catalunya. Això sí, quan hem de pagar, de cada 100 euros, els catalans n'hem de pagar 21. Per tant, el que vostès proposen avui és evident que és una estafa per Catalunya i que vostès no poden comptar amb els set vots de Junts per Catalunya per aprovarho. Des de Junts per Catalunya, hem proposat que el dèficit autoritzat per les comunitats autònomes sigui del 0,6 per cent. Això representa multiplicar per sis els recursos que vostès pretenen assignarnos. Però en lloc d'això, i malgrat saber que necessiten els nostres set vots per poder aprovar -no aquest punt d'avui- per poder aprovar els pressupostos, avui venen aquí i fan aquesta proposta. És diferent de la de l'any passat, senyor ministre, aquesta proposta? No. És diferent de la de fa dos anys i que tampoc va prosperar? No. És diferent de la de fa tres anys i que tampoc va prosperar? No. És exactament la mateixa. La seva proposta ha incorporat el que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del PSC? No, no ho ha incorporat. Han incorporat alguna de les demandes que li van fer des de Junts per Catalunya als anys anteriors, quan li votàvem en contra de la proposta? No, no l'ha incorporat. Hi ha més recursos econòmics per als catalans, de veritat? No. Hi ha més recursos per millorar rodalies de veritat? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podran reduir els impostos que paguem els ciutadans? No. Doncs llavors, senyor ministre, per què presenta el mateix que ja va fracassar en els anys anteriors?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Però, ministre, vol dir que no es pot fer millor, tot això? Li han dit els meus companys. Cada estiu hem de fer el mateix debat? L'estiu que ve, si encara som aquí, farem la temporada 5 del Verano Joven? Tornarem a parlar de viatges pels joves, tornarem a anunciar descomptes, tornarem a fer campanyes perquè puguin recórrer el país i perquè puguin recórrer Europa? Molta propaganda, ministre, i poca visió. Els sembla que el principal problema dels joves avui és el preu d'un bitllet de tren durant els mesos de juliol a setembre? Perquè molts joves que avui podran viatjar amb un 90 % de descompte no saben si poden emanciparse abans dels trenta anys. Molts joves, que avui podran fer un Interrail a meitat de preu, tornaran al setembre i no sabran si podran arribar a la seva universitat amb tren. Molts dels joves que avui podran anar de Barcelona a Sevilla per pocs euros continuaran encadenant contractes temporals, pràctiques mal remunerades o salaris que no els permetran construir un projecte de vida. I alguns, els que recorreran Europa aquest estiu, descobriran una realitat curiosa: que en molts països els joves s'emancipen abans, que tenen salaris més elevats, que troben habitatges assequibles amb més facilitat que aquí i el més important, i que segurament no han vist mai, que els trens van a l'hora. I és una mica paradoxal, ministre, els facilitem el viatge per conèixer Europa, però encara no hem resolt, perquè moltes de les oportunitats que trobaran a Europa no les troben a casa seva. I no ho dic per menystenir la mesura. Al contrari, és positiu que els joves utilitzin el transport públic, molt positiu. És positiu també que coneguin altres territoris i és positiu que el tren i l'autobús puguin ser una alternativa real al vehicle privat. Però també és positiu recordar que la mobilitat no pot substituir polítiques d'habitatge ni polítiques salarials ni polítiques industrials ni oportunitats laborals per als joves, perquè els joves necessiten molt més que poder viatjar. Necessiten poderse quedar al territori on viuen, construir un projecte vital en aquest territori. Necessiten una feina estable i accedir a un habitatge. Necessiten serveis públics de qualitat -?no a l'estiu, tot l'any- i saber que el seu futur no dependrà d'una promoció estival que dura tres mesos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Ministre, els joves de Catalunya esperen amb entusiasme- i deixi'm ser una mica còmica avui perquè no és per menys- esperen amb entusiasme l'Acampada Jove, organitzada pel jovent com cada any, al mes de juliol, esperen l'anunci d'una reconeguda cervesa amb la seva cançó de l'estiu i esperen una nova temporada del serial de l'estiu organitzat pel ministre Puente, el Verano Joven, aquest any temporada 4, amb una trama que ja és coneguda: viatges amb descomptes pels joves, molt d'èmfasi en el turisme, molta fotografia institucional i cap garantia que els trens funcionin. Una manera de retrobarse amb els companys que tant han compartit durant el curs.. Al setembre no sabien si arribarien a classe. Ara no sabran si arriben a la seva destinació. Això sí, amb un bon descompte per fer una cerveseta a l'andana a quaranta graus i sense cap informació a la pantalla. Vaja, com tot l'any, ministre. Permeti'm dirli que l'emoció aquest any ja no és tan gran. Esperàvem que, com a mínim, el venedor de bitllets fos algú amb les famoses ulleres del president -?a veure si així veu si alguna pantalla s'il·lumina- i així també els permetria tenir tema de conversa en aquestes llargues hores d'espera que els esperarà a l'andana. Però no. El Govern manté els mateixos percentatges de reducció dels anys anteriors: 90 % de mitja distància, 50 % en Avant, en els serveis comercials, ferroviaris i en l'Interrail. Això sí, a la temporada IV s'incrementa algunes partides pressupostàries, especialment les destinades als serveis d'autobús. Per tant, no serem nosaltres qui posarem obstacles a una iniciativa que facilita l'accés al transport públic i que fomenta una mobilitat més sostenible. Clar que també correm el perill de que els fem avorrir d'agafar qualsevol transport públic.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Realment lo prioritari és dedicar 130 milions d'euros a fer aquests descomptes? Jo crec que hi ha altres prioritats més importants. I podríem continuar no només amb les rodalies. És el país d'Europa amb l'atur juvenil més alt. És el país d'Europa on els poders públics ofereixen, i de lluny, menys oferta d'habitatge públic protegit, assequible als joves amb les seves polítiques. Vostès intenten culpar als altres del que vostès han aconseguit, la majoria de Govern, després de vuit anys de governar, amb les seves polítiques d'habitatge. És que els joves avui tinguin moltes dificultats per poder llogar o comprar un habitatge. Un estat que limita la llibertat d'expressió, en contra del dret internacional, un estat repressor que et pot prohibir una estelada, una bandera catalana en un concert, en un estadi de futbol o cantar Els Segadors en un esdeveniment important. I així podríem continuar. Junts estem per la promoció del transport públic? I tant que sí! I ho hem demostrat i ho demostrem contínuament. Però estem en desacord amb la seva manca de prioritats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, molts mesos després de la pitjor crisi de Rodalies a Catalunya, el servei continua sent molt deficient. El darrer episodi significatiu, els més llaminers i els més escandalosos, són la recent caiguda del sistema de gestió del trànsit ferroviari dues vegades el mateix matí, amb impacte a tot el sistema. El ministeri ja ha fet una denúncia a l'empresa que gestiona aquest sistema. Veurem què és el que passa. O bé les afectacions a l'R2 sud durant tota la tarda d'aquest dissabte passat per un rail sense soldar després d'unes obres de manteniment, que varen detectar els maquinistes entre Vilanova i Sitges. El darrer incompliment, el darrer episodi d'incompliments i d'anuncis, d'incompliment d'anuncis de la seva propaganda mediàtica pel que fa a les inversions és la recuperació del servei ferroviari entre Mollet del Vallès i l'Hospitalet de Llobregat de l'R3, que s'havia anunciat el seu final per al maig i ara Adif diu que aquest tram no estarà acabat el maig, sinó que estarà acabat a finals d'any. És cert que Adif diu que això és el motiu és la caiguda d'un mur adjacent a l'estació de Montcada Bifurcació. Però és que el problema no és un endarreriment de sis mesos d'una fase de l'R3 per la caiguda d'un mur, d'un altre mur. El problema és que el desdoblament de l'R3 en el seu conjunt porta com a mínim vint anys d'endarreriment. I ho he dit altres vegades des d'aquesta tribuna, amb el ritme que vostès porten de redacció i d'aprovació d'estudis informatius i de projectes constructius, faran falta catorze o quinze anys més per acabar el desdoblament de l'R3. Per tant, entre trenta i quaranta anys d'endarreriment d'una obra absolutament estratègica, que està al pla de Rodalies, sí. I per això, quan diuen: 'És que complim el pla de rodalies', jo els dic: Home, això no té cap gràcia, està fent obres de fot vint anys enrere. Aquest és el problema, inversions endarrerides vint anys.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Avui debatem una proposta de reforma del reglament que neix d'una idea molt senzilla: que la pluralitat que expressa la ciutadania a les urnes és pugui també traduir en una participació efectiva dins d'aquesta cambra. Per això no ens estranya en absolut, en absolut, les esmenes a la totalitat presentades pel Partit Popular i per VOX i que vagin totalment en direcció contrària. El Partit Popular, que tothom sap que no és president o no està al Govern precisament perquè no vol. El Partit Popular i VOX, que saben perfectament que la majoria de la cambra és seva, però que no se'n sortiran de tombar aquest projecte de llei. Vostès voldrien un estat en blanc i negre on el NODO sortís fins i tot a Netflix, els becaris treballessin gratis -?com fan a VOX- i sobretot que continuessin treballant gratis per vostès. Però la nostra proposta pretén reforçar el pluralisme polític, donar seguretat jurídica als requisits per construir grups parlamentaris i evitar que els drets de representació de milions de ciutadans depenguin de decisions discrecionals o d'interpretacions canviants de la Mesa del Congrés, quan vostès estan a la Mesa, també. El Partit Popular parla de frau, però el que plantegem aquí no és ni cap privilegi ni cap excepció. El que plantegem és adequar uns llindars que avui són excessivament restrictius a una realitat política més plural que la de fa quaranta anys. Jo l'entenc, eh? Vostè voldria estar quaranta anys enrere, per no dir setanta anys enrere. Però, senyories, el món canvia.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«L'abandonament de les rodalies, les dades de l' AIReF, que tantes vegades els he citat i que els recordo avui també: entre l'any 1990 i el 2018, vintivuit anys, l'Estat va invertir en ferrocarrils, el 93,5 % en ample internacional i alta velocitat de passatgers, que era el 10 %, segons dades de l'any 2018, el 10 % dels usuaris i, per tant, va invertir el 6,5 per cent del total d'aquestes inversions ferroviàries en Rodalies, que és la mobilitat obligada, que és la mobilitat quotidiana, i d'aquesta, el 47,8 a Madrid i el 16,8 a Catalunya. El transport de la immensa majoria de ciutadans, aquella mobilitat que és la més obligada, que és la més quotidiana ha estat relegada i quan es gestiona des de Madrid dona un servei a Catalunya -?clarament, em sembla que els altres llocs també- un servei desastrós, a diferència dels operadors de proximitat, Ferrocarrils de la Generalitat en el cas de Catalunya, però també el metro i també el TRAM. Un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps només és possible si el centre de responsabilitat i el centre de gestió és a 600 quilòmetres i és una de les raons de la seva ineficiència.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya defensem que les infraestructures no han de ser instruments de poder o de control polític ni inversions financeres o especulatives. Han de ser actius al servei de la ciutadania i de l'interès general, al servei de la connectivitat, del desenvolupament econòmic, d'una logística eficient, en resum, al servei del progrés i de la qualitat de vida d'una societat. Com som independentistes, voldríem poder governar, volem governar totes les infraestructures des de Catalunya, perquè la planificació i la gestió es pugui fer des del Govern de la nació catalana i des de la proximitat, que és sempre més eficient. I perquè sigui també més eficient el control públic i perquè sigui també més eficient la connexió entre els interessos de la societat i dels seus representants: el Govern de la Generalitat, els governs locals i territorials i els agents econòmics i socials, com fan la majoria de governs progressistes i de governs avançats del món als que ens volem assemblar. El Govern espanyol ha donat mostres abundants de fer polítiques d'infraestructures que no responen a l'interès general. Tot el contrari. I els poso alguns exemples. Una cosa de la que ja ningú no en parla, però un informe de l' AIReF de fa poc ho ha tornat a posar en actualitat, el rescat de les radials de Madrid. Segons el govern d'aquell moment del senyor Aznar es va dir que això no costaria ni un euro als ciutadans. Doncs bé, AIReF diu que ha costat ja aproximadament uns 1300 milions. La radialitat de l'AVE, la radialitat de l'AVE respon als interessos de Madrid o als d'un model centralitzat d'un Estat en perjudici de Catalunya i de les perifèries. I la prova és la marginalitat de la connexió en alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat més importants de l'Estat, Barcelona i València, encara ara, quaranta anys després que s'iniciés la implantació de l'ample internacional a l'Estat. Concentrar tota la inversió en ample internacional de serveis de passatgers respon al mateix model centralitzat, tothom cap a Madrid i ha condemnat l'Estat, encara ara també, a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«El Codi Penal -?i és important recordarho, perquè és el que s'aprova avui- castigarà amb presó de sis mesos a dos anys i multa de vuit a vintiquatre mesos a qui apliqui o practiqui sobre una persona, fins i tot amb el seu consentiment o el del seu representant legal, actes, mètodes, programes, tècniques o procediments d'aversió o conversió, ja siguin psicològics, físics, farmacològics o de qualsevol altre naturalesa, destinats a modificar, reprimir, eliminar o negar la seva orientació sexual, la seva identitat sexual o la seva expressió de gènere, amb afectació de la seva integritat corporal o de la seva salut física o mental, o amb un menyscabament greu de la seva integritat moral. Era necessari que, en base al principi d'intervenció mínima, es consideri l'existència del delicte quan s'acredita el dany, reservant el dret penal als casos més greus. El mateix càstig s'aplicarà als responsables dels menors o de les persones en situació de discapacitat que requereixin d'especial protecció i, a més, també hi haurà inhabilitació especial de fins a cinc anys per als condemnats de professions, oficis o altres activitats que comportin un contacte regular i directe amb persones menors d'edat. Hem donat suport a que la prohibició de rebre subvencions per part de persones o entitats acusades de promoure teràpies de conversió es limiti als casos en què hi hagi sentència ferma per evitar que una acusació infundada o no provada pugui generar un dany irreparable a una associació que pot tenir objectius alineats amb els drets humans.»