Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
493 declaraciones · página 7 de 17
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«I acabo reconeixent el dret també preferent del teletreball per a famílies responsables de les cures en malalties de salut mental, infantils i juvenils, i declarant exemptes de tributació les ajudes als afectats per la talidomida. Més de 60 mesures a favor del benestar dels ciutadans de Catalunya que formen part de la columna vertebral de la nostra acció política i que vostès podran votar en les votacions individuals de la nostra moció. Muchas gracias, señor presidente. Señor Matute, señora Vallugera, que yo, que acabo de llegar, cometa ciertos errores parlamentarios hasta cierto punto sería aceptable, pero ustedes dos, que son veteranos y que además los tengo por buenos parlamentarios, no pueden pretender hacer según qué trampas. Es evidente que nuestra PNL y nuestra moción no tienen nada que ver con un real decreto ómnibus, porque ustedes en la PNL y en la moción pueden hacer enmiendas y votar punto por punto, podrán decidir, por tanto, en lo que están de acuerdo y en lo que no están de acuerdo; en cambio, en un real decreto ómnibus, o te lo tragas entero o no hay alternativa. Así que, entiendo que hayan querido jugar, pero no es oportuno.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Per a les famílies i la classe mitjana i treballadora, cal implantar les mesures per evitar que segueixin castigats per les polítiques del Govern, moltes d'elles, com dèiem abans, incorporades en el Reial decret llei a instàncies de Junts per Catalunya; però d'altres que el Govern no ha incorporat i que són del tot necessàries: eliminar l'impost de successions i donacions, ajustar els trams de l'IRPF a l'evolució de la inflació, augmentar el mínim exempt de l'IRPF, reequilibrant l'IRPF de les classes mitjanes i reduint l'IVA dels aliments, facilitant també l'accés a l'habitatge per a les famílies. I també per als petits empresaris i emprenedors, cal activar els mecanismes necessaris per facilitar i fer créixer la seva activitat, impulsant un procés de reducció burocràtica i simplificació administrativa, establint una fiscalitat específica que fomenti el creixement de les microempreses i les pimes, i permetent reduir-se l'impost de societats al que les pimes paguin d'IAE. I finalment, per a les persones dependents, cal impulsar aquelles accions que els dignifiquin la vida i millorin el seu dia a dia, garantint la transparència de la Generalitat de Catalunya com a mínim del 50 % dels recursos per aplicar la Llei de dependència a Catalunya, garantint que sigui compatible el complement de gran invalidesa amb les prestacions del grau de dependència extrema o la pensió no contributiva per invalidesa, i aplicant un tipus reduït del 4 % a tots els productes de suport o ajuda tècnica a la discapacitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Algunos de ustedes han intentado imponer un relato que les permita hacer ver que estamos ante el mejor Gobierno de la historia. Primero, utilizando adjetivos grandilocuentes: si hablamos de la economía española, es la mejor del mundo; si hablamos de sus políticas, son las más ambiciosas y transformadoras nunca vistas, y si hablamos del Gobierno, es el más progresista de la historia. Segundo, no aportando nunca datos en los debates para hacer sus posicionamientos. Y tercero, repitiendo mil veces afirmaciones falsas para intentar convertirlas en verdades: que las políticas de vivienda del Gobierno son ambiciosas y de una fuerza sin precedentes; que las políticas fiscales del Gobierno son transformadoras, ambiciosas y más redistributivas que nunca, o que las políticas en infraestructuras representan una gigantesca transformación en tiempo récord. Finalmente, ustedes suman también una cifra astronómica de dinero público en propaganda institucional para reforzar el relato. Esto durante un tiempo ciertamente funciona, pero la verdad siempre acaba en la superficie. Y lo cierto es que, a pesar de los datos macroeconómicos, que pueden haber sido buenos, la gente cuando se cierra en su casa y habla con su gente de cómo va la economía familiar, a menudo son pesimistas y se muestran muy preocupados por el futuro que se acerca.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Moltes gràcies, presidenta. Alguns de vostès s'esforcen a intentar imposar un relat que els permeti seguir fent veure que estem davant del millor Govern de la història. Primer, utilitzant adjectius grandiloqüents: si parlem de l'economia espanyola, és la millor del món; si parlem de les seves polítiques, són les més ambicioses i transformadores mai vistes, i, si parlem del Govern, és el més progressista de la història. Segon, no aportant mai dades en els debats per fer els seus posicionaments. I tercer, repetint mil vegades afirmacions falses per intentar convertir-les en veritats: que les polítiques d'habitatge del Govern són ambicioses i d'una força sense precedents, que les polítiques fiscals del Govern són transformadores, ambicioses i més redistributives que mai, o bé que les polítiques en infraestructures representen una gegantina transformació en un temps rècord. I, finalment, vostès sempre hi sumen una xifra astronòmica de diners públics en propaganda institucional per reforçar el seu relat. I certament, això durant un temps funciona. Però la veritat sempre acaba aflorant. I la realitat és que, malgrat les dades macroeconòmiques, fins ara fins ara, poden haver estat bones, la gent, quan es tanca a casa i parla amb els seus de com els van les coses, de com va l'economia familiar, sovint són pessimistes i es mostren molt preocupats pel futur que s'acosta.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«¿No se dan cuenta? Todo lo que lleva progreso ustedes luchan contra ello. Una lucha, su lucha, que empobrece cada día -digan lo que digan- el bienestar de las familias y de su gente. Yo no sé en qué realidad vive. Me lo puedo imaginar, pero no lo sé. Yo no sé con quién habla usted como vicepresidenta en su día a día, pero con las personas que tienen tiendas en nuestros pueblos le aseguro que no; con los maestros de las escuelas de nuestros hijos, tampoco; con el mecánico, con el farmacéutico, con el autónomo ustedes tampoco hablan ni saben lo que piensan; con la gente que hace camino cada día con su esfuerzo y dedicación, tampoco hablan. Abogados, mutualistas que no tienen garantía de una jubilación digna, ustedes tampoco hablan con ellos. La gente no llega a final de mes; la gente está cada vez más desesperada y, lo que es peor, la gente está cada día más quemada con sus políticas buenistas que no reconocen sus problemas y que no arreglan el día a día.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I ara, quan torni a sortir aquí, senyora vicepresidenta, si li sembla bé, digui a la gent que no tinc raó, que tot allò que jo he explicat, que el nostre Grup ha defensat, no és cert. Digui a la gent que viuen en la millor economia del món i que són uns afortunats de viure el millor moment econòmic de la història de l'Estat espanyol. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta: no. A estas alturas ya conocemos suficientemente bien su manera de actuar. Usted hoy sale aquí y vuelve cargada de tópicos y tirando del manual de las excusas, negando la realidad, sin aportar ningún dato a los que yo le traía. Esto, en realidad, lo que hace es darme la razón. Y lo que yo le decía antes: el Gobierno no acepta la realidad que viven las familias y la gente en sus casas y, en consecuencia, hace políticas contrarias al bienestar de los ciudadanos. Para muestra lo que me decía usted. Usted me decía que no entiende lo que explicamos. Y no sé si me preocupan más las políticas que hace o que me diga que no entiende lo que nosotros estamos diciendo. Porque le he hablado de autónomos, le he hablado de empresarios, le he hablado de trabajadores, le he hablado de gente que sufre la no existencia de la ley de la dependencia. Le he hablado de doctores, de profesores, de gente que está en la calle. Y solo tiene que ver quién está haciendo huelga actualmente en Cataluña para saber que lo que yo le traslado se ajusta mucho a la realidad de lo que sufre la gente.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«No s'adonen de l'error del seu marc mental, senyora vicepresidenta? Per a vostès, qui genera treball és un explotador. Qui emprèn és un especulador. Per a vostès, qui té una propietat privada és un rendista. Qui s'esforça és un antiquat. Això no està de moda. Qui paga impostos ho ha de fer perquè és un ric. Qui rep un pis dels pares és un privilegiat. Per a vostès, qui parla de mèrit és un elitista. Per a vostès, qui vol lluitar contra la multireincidència és un autoritari. Qui vol acabar amb les okupacions és un insensible. I qui vol gestionar la immigració és un racista. I qui defensa que els recursos de Catalunya els hem de gestionar els catalans resulta que és un insolidari. No s'hi fixa? Tot allò que aporta progrés, vostès hi lluiten en contra. Una lluita, la seva, que empobreix cada dia, digui vostè el que digui, el benestar de les famílies i la seva gent. Jo no sé en quina realitat viu vostè. M'ho puc imaginar, però no ho sé. Jo no sé amb qui parla vostè com a vicepresidenta en el dia a dia, però amb el botiguer dels nostres pobles ja li dic jo que no. Amb els mestres de les escoles dels nostres fills també li puc dir que jo que no. Amb el mecànic, amb el farmacèutic, amb l'autònom i els metges, vostè no hi parla i no sap el que pensen. Amb la gent que fa camí en el dia a dia, amb el seu esforç i dedicació, tampoc hi parla. Amb els advocats i mutualistes que no tenen garantida una jubilació digna, vostès tampoc hi parlen. La gent no arriba a final de mes. La gent està cada dia més desesperada i, el que és pitjor, la gent està cada dia més cremada amb les seves polítiques bonistes que no reconeixen els seus problemes i no els arreglen el dia a dia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, miri, no. A aquestes alçades ja coneixem prou bé la seva manera de fer. Vostè avui surt aquí i torna a venir carregada de tòpics i tirant del manual de les excuses, negant la realitat, sense aportar cap contradada de les que jo els donava, sense adonar-se que fent això en realitat el que fa és estar donant-me la raó al que jo li deia abans: el Govern no accepta la realitat del que viuen les famílies i la gent a casa seva i, en conseqüència, fa polítiques contràries al benestar dels ciutadans. I per mostra el que em deia vostè. Vostè deia que no comprèn el que expliquem i no sé si em preocupa més les polítiques que fan o que em digui que no comprèn el que nosaltres li estem dient. Perquè li he parlat d'autònoms, li he parlat d'empresaris, li he parlat de treballadors, li he parlat de gent que pateix la no-existència de la llei de la dependència, li he parlat de metges, de mestres, li he parlat de la gent del carrer. I, per tant, només cal que miri qui està fent vaga en aquests moments a Catalunya per saber que el que jo li trasllado s'ajusta molt a la realitat del que pateix la gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Hablemos de la economía familiar. ¿Eres una de las familias del país? ¿Notas en tu cartera que España sea la mejor economía del mundo, como dice el Gobierno?, ¿tus ahorros también van como un cohete, como dice el presidente Sánchez que va la economía española?, ¿tu familia cada vez tiene más dinero para poder afrontar los gastos del día a día o tu realidad es muy distinta? Los datos lo dejan muy claro. España está en el grupo de cola de Europa en crecimiento de renta familiar. Cada vez tenemos menos dinero y, por lo tanto, podemos gastar menos dinero del que gastan los ciudadanos de otros países. Y esto, además, se ve acentuado por los precios y su aumento. Los alimentos cuestan hoy un 35 % más de lo que costaban cuando los socialistas llegaron al Gobierno. ¿Y qué consecuencias tiene todo ello? España es el segundo país de la Unión Europea con un mayor porcentaje de niños y niñas en riesgo de exclusión social o pobreza; de hecho, en España uno de cada cuatro ciudadanos se encuentra en esta situación. Y en España uno de cada cinco ciudadanos no puede calentar su domicilio en invierno. La mejor economía del mundo que deja a sus ciudadanos en una situación cada vez más difícil.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Y hablando de trabajadores, ¿eres trabajador? Tú, que te levantas todos los días para sacar adelante a tu familia con tu esfuerzo; tú, que intentas prosperar y dar unas mejores oportunidades a tus hijos; tú, que incluso te sacrificas en el presente para ahorrar y tener un futuro mejor, también eres uno de los grandes perjudicados de este Gobierno. Por mucho que el Gobierno y sus socios se llenen la boca al decir que con su actividad intentan defenderte o protegerte, en realidad pasa todo lo contrario: tú, como trabajador, también eres uno de los grandes perjudicados de sus políticas. Fíjate en los datos: en quince años, el salario medio en España no se ha incrementado; de hecho, el salario medio español es el segundo de toda la Unión Europea que más se ha reducido en este periodo de tiempo. Un 19 % de los trabajadores del Estado español cobran menos de 15 000 euros brutos al año, y todo ello siendo España, según el Gobierno, la mejor economía del mundo. Mientras tanto, sin embargo, este Gobierno a ti como trabajador no te ha corregido el IRPF con el aumento de la inflación, y eso hace que todos los días por tu sueldo termines pagando más impuestos. Actualmente, pagas un 15 % más de IRPF que hace unos años. Eso es lo que pagas de impuestos como trabajador. Salarios que no crecen, impuestos que suben; por lo tanto, como trabajador, tú y tu familia sois cada día más pobres.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Muchas gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta. Es evidente que existe una diferencia enorme entre lo que el Gobierno cuenta y dice que pasa y lo que la ciudadanía vive en la calle; una diferencia enorme entre la frase 'España va como un cohete' y la economía familiar de los hogares. Una diferencia esta que tiene consecuencias políticas, evidentemente: se han perdido más de ochenta diputados en el bloque del Gobierno en las elecciones autonómicas de los últimos años. Sin ir más lejos, algunos de los grupos aquí presentes, que habitualmente actúan como inquisidores de la moral y propietarios exclusivos de la verdad absoluta, este fin de semana han recogido cero diputados -cero, ni más ni menos- en las elecciones de Castilla y León. En buena parte, todo ello se debe a que los ciudadanos cada día se dan más cuenta de que sus políticas, las del Gobierno y sus socios, son letales para el día a día de la gente; que una cosa son los grandes datos macroeconómicos y otra muy distinta son los pequeños datos de la economía familiar. ¿No están de acuerdo? Pues fijémonos en lo que dicen los datos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Parlem de l'economia familiar, doncs. Ets una de les famílies del país? Notes a la teva cartera que a Espanya sigui la millor economia del món, com afirma el Govern? Els teus estalvis també van com un coet, com afirma el president Sánchez, que va l'economia espanyola? La teva família cada vegada té més diners per poder fer front a les despeses del dia a dia o la teva realitat és molt diferent? Les dades ho deixen molt clar. Espanya es troba al grup de la cua d'Europa en creixement de renda familiar. Tenim menys diners cada vegada i, per tant, podem gastar menys diners que el que gasten els ciutadans d'altres països, fet que a més a més, s'accentua amb els preus i com pugen. Els aliments costen avui un 35 % més del que costaven quan els socialistes van arribar al Govern. I quines conseqüències té tot això? Espanya és el segon país de la Unió Europea amb major percentatge de nens en risc d'exclusió social o pobresa. De fet, a Espanya, un de quatre ciutadans es troba en aquesta situació. I, a Espanya, un de cada cinc ciutadans no pot escalfar la seva casa a l'hivern. La millor economia del món deixant els seus ciutadans cada vegada amb més dificultats.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I parlant de treballadors, ets un treballador? Tu que ets dels que t'aixeques cada dia per tirar endavant la teva família amb el teu esforç. Tu que ets dels que mires de prosperar i donar unes millors oportunitats als teus fills. Tu que fins i tot fas un sacrifici en el present mirant d'estalviar per tal de tindre un millor futur. Tu també ets un dels grans perjudicats per aquest Govern. Per molt que sovint el Govern i els seus socis s'omplin la boca que en la seva activitat miren de protegir-te i defensar-te, en realitat passa tot el contrari. Tu, com a treballador, també ets un dels grans perjudicats de les seves polítiques. Fixa't en les dades. En 15 anys el sou mitjà a Espanya no s'ha incrementat. De fet, el sou mitjà d'Espanya és el segon de tota la Unió Europea que més s'ha reduït en aquest període de temps. Un 19 % dels treballadors de l'Estat espanyol cobren menys de 15 000 euros bruts a l'any. I tot això sent Espanya, segons el Govern, la mejor economía del mundo. Mentrestant, però, aquest Govern a tu, com a treballador, no t'ha corregit l'IRPF amb l'augment de la inflació, i això fa que cada dia paguis pel teu sou més impostos. Actualment, un 15 % més d'IRPF que fa uns anys endarrere és el que pagues com a treballador amb els teus impostos. Sous que no creixen, impostos que pugen i, per tant, tu com a treballador i la teva família cada dia més pobre.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia, vicepresidenta. És evident que existeix una diferència enorme entre allò que el Govern explica i diu que passa i el que els ciutadans viuen al carrer. Una diferència enorme entre l''España va como un coete' que diuen vostès i l'economia familiar de cadascuna de les cases. Diferència que té conseqüències polítiques, òbviament. El bloc del Govern ha perdut més de vuitanta diputats en el conjunt de les eleccions autonòmiques dels darrers anys. Sense anar més lluny, alguns dels grups aquí presents que habitualment actuen com a inquisidors de la moral i propietaris exclusius de la veritat absoluta aquest cap de setmana han recollit zero diputats, zero diputats, a les eleccions de Castilla y León. En bona part, tot això es deu al fet que els ciutadans cada dia s'adonen més que les seves polítiques, les del Govern i els seus socis, són letals per al dia a dia de la gent. Que una cosa són les grans dades macroeconòmiques i una cosa molt diferent són les petites dades de leconomia familiar. No hi estan dacord? Anem a mirar-ho.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, mientras nosotros seguimos con los problemas, otros países avanzan. En cinco años, Canadá -en los años en que hemos estirado una medida excepcional convertida en norma- ha reducido trabas e impuestos, ha incentivado la construcción y ha garantizado la seguridad jurídica. Resultado: 1 300 000 viviendas nuevas y una caída del 21 % de los precios. A más vivienda, a más oferta, menos presión. Con menos propaganda y más trabajo, las cosas sí que funcionan. Sin embargo, aquí seguimos atrapados en medidas temporales transformadas en eternas, con parálisis políticas y con discursos que no resuelven nada. Y, mientras tanto, tanto inquilinos como propietarios siguen sufriendo. Esto no va de enfrentar a unos contra otros; va de compartir soluciones. Una sociedad justa no divide; protege y resuelve. Las familias vulnerables necesitan estabilidad real, no prórrogas eternas de un año a otro. Y los propietarios necesitan seguridad, no ser los encargados involuntarios de una política social que el Gobierno no quiere asumir. Por todo esto, no, no vamos a validar una excepcionalidad eterna ni una injusticia estructural, sobre todo cuando existen alternativas que beneficiarían a todo el mundo. La política tiene que proteger, dar esperanza y garantizar la dignidad; lo que no puede hacer es utilizar a la gente como instrumento y generar muchos más problemas de los que resuelve. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, si hablamos de responsabilidades, hay que hablar de viviendas vacías. Hace años que ustedes proclaman que son la solución, pero no han movido ni un dedo para movilizarlas; no han dibujado un mapa detallado ni ningún mecanismo para activarlas. En Cataluña hay 90 000 viviendas vacías movilizables a día de hoy, mientras que hoy nos hablan de unos 13 000 desahucios suspendidos. ¿No les chirría todo esto? Hay 90 000 viviendas movilizables por 13 000 desahucios suspendidos, sin contar los de la Sareb que tiene Cataluña. El Gobierno tiene que dejar de perder el tiempo, tiene que arremangarse; pero no, son más de eslóganes que de hacer el trabajo. Y, a pesar de todo, la solución ya existe, no requiere ningún nuevo decreto, señor ministro. Si realmente disponen de 300 millones de euros para proteger a las familias vulnerables, podrían utilizar una figura muy simple: en todo desahucio donde se declare a un inquilino vulnerable, que el Estado pague la deuda que no ha podido pagar el inquilino y se haga cargo de ese alquiler mientras dure la situación de vulnerabilidad. Si ustedes pagan, el juez cierra el procedimiento. Si el Gobierno quiere, puede evitar cualquier tipo de desahucio innecesario sin cargar el peso a los propietarios. Como se ha hecho toda la vida, señor ministro, es una fórmula que ya existe, que funciona, que es legal y que es justa; solo requiere una buena gestión y tener en cuenta la responsabilidad, cosas que este Gobierno no ha demostrado hacer en seis años.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordemos de dónde venimos. El real decreto ley de 2020 nació en plena pandemia, en una situación de parálisis global sin precedentes. Suspender temporalmente los desalojos fue justo y ponderado, una medida excepcional en un momento excepcional. Pero han pasado seis años desde entonces, y si, como dice el Gobierno de España, va como un cohete, ¿por qué siguen gobernando como si estuviéramos en una pandemia permanente? ¿Por qué prorrogan medidas que solo tenían sentido en aquel contexto extraordinario? En todos estos años, el Gobierno no ha sido capaz de presentar alternativas, no ha fortalecido el parque público ni el privado, no ha realojado a esas familias vulnerables, no ha creado itinerarios de acompañamiento para salir de la provisionalidad. Lo único que han hecho ha sido cargar su responsabilidad sobre los privados, hacer pagar a otros su incompetencia, convertir una medida excepcional en una penitencia indefinida para los propietarios, sobre todo para los pequeños propietarios, que llevan años asumiendo un coste que no les corresponde. Algunos, hace tres, cuatro o cinco años que no cobran el alquiler. Y lo peor es que, mientras ellos sufren ese desgaste, los inquilinos vulnerables no progresan hacia una solución real, atrapados indefinidamente en un sistema que no les garantiza ningún futuro. Este es su doble fracaso: unos sufren porque se les impone una obligación que no es suya y los otros porque el Gobierno no ha sido capaz de ofrecerles ninguna salida estable en seis años.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Por tanto, a ustedes, les guste o no, estos accidentes los ponen en evidencia. La gestión no era suficientemente adecuada como para intentar minimizar los riesgos de accidentes, no evitarlos al cien por cien, obviamente. En consecuencia, hay que tomar nota de lo ocurrido, no solo intentar salir aquí a dar el mensaje de que ustedes tienen sensibilidad y atienden a las familias; hay que tomar nota de todo eso y corregir, porque, si no, ¿cómo se explica que ahora en Cataluña aparezcan tantas limitaciones de velocidad? Ustedes dijeron un día que la sensibilidad de los maquinistas se ve afectada por la muerte de sus compañeros. Por supuesto, sí; pero ¿es que acaso se tapaban esos avisos? ¿O es la sensibilidad de los maquinistas? Pues bien, todo el mundo en el sector ferroviario sabe que siempre ha habido muchas limitaciones que han estado tapadas; que, cuando han arreglado dos o tres, han aparecido cuatro o cinco problemas. Algunos esperaron una solución durante veinte años y algunos decían que también influye el presupuesto que tenían para hacer una cosa u otra. Por tanto, tomen nota de todo eso y corrijan. Y también, en el caso de Cataluña, hagan un traspaso como Dios manda a la Generalitat de Catalunya, integral. Lo explicaba el otro día. El diccionario dice que el traspaso es pasar una cosa de un lado a otro o pasar de un lado a otro una cosa. Pues escuchen: hacer un traspaso para pasar de Renfe a una empresa participada mayoritariamente por Renfe, para que el operador sea Renfe, no es un traspaso ni es pasar las cosas de un lado a otro, es mantener el control y el modelo centralista. Está clarísimo, es así, y no hace falta que nadie disimule más; es una evidencia.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Pero el accidente de Gelida era evitable. Ya lo expliqué en algún otro momento. Se dijo que el muro se cayó por la lluvia. Pues miren, no, no fue culpa de la lluvia, fue culpa de que los muros y los taludes tienen drenajes y, si no se mantienen bien, si no hay un mantenimiento preventivo y predictivo, con el paso de los años, si los drenajes no funcionan o si la lluvia se acumula, el muro o el talud se puede caer. Este accidente es calcado al de noviembre de 2008, el de la R4 de ADIF y Renfe en Vacarisses: también se dijo que fue por la lluvia, y no era culpa de la lluvia. Por tanto, la reflexión es que sí hay que socorrer y ayudar a las víctimas y a sus familias, evidentemente, pero quizás también lo que haga falta sea intentar que los accidentes no sucedan. No hay un escenario de accidentes cero, obviamente, o de seguridad al cien por cien, que no existe, pero se pueden hacer cosas. Y yo le dije al ministro no hace mucho que se podía hacer un buen mantenimiento predictivo y preventivo, y no se hacía; que se podía atender a los avisos de los maquinistas de una forma diligente, y no se hacía; que se podía dotar presupuestariamente de forma adecuada el mantenimiento de este tipo de infraestructuras, suficiente, y no se hacía.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Per acabar, senyor president, com veu, compliré la paraula, un últim comentari. A la compareixença del ministre a la comissió i també d'algun altre diputat, els vaig dir: Escolti'm, no és Gèlida, senyor ministre, no és Gèlida. És Gelida. En el Reial decret està ben posat Gelida. En canvi, hi ha una correcció d'errades del mateix decret i tornen a posar Gèlida i el meu president també ha dit Gèlida, perquè ho deu tenir anotat d'algun d'aquests documents. Aquí hi deu haver alguna mà negra i no sé si és la mateixa mà negra que està castellanitzant els topònims catalans a les autopistes de Catalunya, que estan traient uns cartells i posant-ne uns altres. No sé si és la mateixa mà negra, però en tot cas, tot plegat dona una imatge de l'administració espanyola bastant lamentable, sincerament. Gràcies. Gracias, señor presidente. Creo que no agotaré el tiempo. Estamos aquí debatiendo la aceptación de un real decreto de ayudas a las víctimas de los dos accidentes. Obviamente, es un tema trágico y lamentable. Todos hemos manifestado nuestra solidaridad y proximidad a todas las familias. Son 210 víctimas, un número muy importante; algunas han perdido un familiar y otras han tenido daños físicos, psicológicos o de otro tipo, y, en este caso, lo que hace falta es estar a su lado y que el sector público -bienvenidos a la teoría de Junts per Catalunya de siempre- no espere a que los seguros o las compañías privadas reaccionen para que las víctimas puedan recibir una ayuda. Por tanto, el contenido del decreto, en principio, es positivo.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«I, per tant, la reflexió és sí, cal socórrer, ajudar a les víctimes i a les seves famílies, evidentment, però potser també el que cal és intentar preveure que els accidents no succeeixin. No hi ha un escenari d'accidents zero, òbviament, o de seguretat cent per cent, però es poden fer coses, es poden fer coses. I jo li vaig preguntar al ministre no fa massa: Es pot fer un bon manteniment predictiu i preventiu, i no es feia. Es pot atendre els avisos dels maquinistes d'una forma diligent, i no es feia. Es pot dotar pressupostàriament el manteniment d'aquest tipus d'infraestructures de forma adequada, suficient, i no es feia. I, per tant, vostès els agradi o no, aquests accidents els posen en evidència que la gestió no era una gestió prou adequada com per intentar minimitzar els riscos d'accidents. No evitar-los al cent per cent, òbviament. I, per tant, han de prendre nota de tot això, no només intentar sortir aquí a donar el missatge de que vostès són sensibles i atenen a les famílies, sinó també prendre nota de tot això i corregir. Perquè si no, com s'explica que ara, en el cas de Catalunya, per exemple, apareguin tantíssimes limitacions temporals de velocitat?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l'acceptació d'un reial decret d'ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d'altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s'havia d'esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu. Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d'aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l'emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l'hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s'escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l'accident, però també cal fer una reflexió pública i política.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Si hoy el mercado sufre una retirada de oferta y miedo no es casual. Es una consecuencia directa del marco ideológico que han impuesto ustedes. Acumulan intervenciones cada vez más duras, más erráticas, y ante la frustración de comprobar que sus medidas no funcionan, sino que empeoran la situación de la gente, en lugar de virar lo que están haciendo es plantearse, hoy lo hemos oído, medidas aún más extremas, potencialmente fatales para el sistema: suspensiones de desalojo, reacciones graves al alquiler temporal y de vacaciones, reducciones generalizadas de rentas por ley, limitaciones a determinadas operaciones de compra, blindajes contra la recuperación de las viviendas en caso de impago. Cada vez más intervención y más inseguridad jurídica. Y la pregunta es muy simple: con todo lo que han hecho, ¿han conseguido ampliar la oferta o reducirla? ¿Han hecho que la vivienda sea más accesible o menos accesible, más barata o más cara? Cuando el riesgo se traslada sistemáticamente al propietario disminuye la disposición a ofrecer alquileres. Cuando se genera incertidumbre permanente y se penaliza, la construcción huye. Y lo más dramático de todo es que los principales perjudicados aquí no son los que ya tienen viviendas; son los que necesitan acceder a ellas, son los jóvenes, las familias con ingresos medios y bajos, son los que tienen contratos de trabajo más inestables, son aquellos que pueden pagar menos y que con menos pisos de alquiler siempre salen perdiendo, siempre pierden en esa competición de la solvencia ante los que pueden pagar más.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Cataluña ha sido siempre uno de los motores económicos de Europa. Hemos creado riqueza, trabajo, inversión y oportunidades para todos, pero su incompetencia, su maltrato y la infrafinanciación por parte de todos han hecho que Cataluña vaya perdiendo posiciones y que cada año cueste más tirar hacia adelante. Les cuesta más a las familias y a las empresas y, si no nos ocupamos nosotros de Cataluña, no se ocupa nadie. De hecho, ya está comprobado que ustedes nunca se han ocupado de Cataluña. Pero ¿cuál es el panorama hoy en Cataluña? ¿Cómo nos encontramos? La gran propuesta de la extrema derecha es ilegalizar Junts, pero ¿las derechas españolas han pagado alguna vez el dinero que corresponde cada año a Cataluña? ¿Han hecho que Cataluña gestione los trenes que Renfe no ha sabido gestionar? No. ¿Han renovado los trenes de Cataluña que son los más viejos de España? No. ¿Han invertido lo que han prometido que invertirían en cercanías? No. ¿Han tenido en cuenta el coste de la vida en Cataluña, que es más caro? No. ¿Han hecho vivienda pública para poder evitar la crisis de acceso a la vivienda? No. ¿Han respetado el derecho de autodeterminación de Cataluña? No. ¿Han hecho que el catalán sea una lengua oficial en Europa? No, casi que lo contrario. ¿Han respetado la inmersión lingüística? No, casi que lo contrario. ¿Han traspasado las competencias en inmigración a Cataluña? No. ¿Han solucionado el problema de las okupaciones? No. ¿Han solucionado la multirreincidencia? No, de hecho, mañana se aprueba una ley que presenta Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ahora todos ustedes hablan mucho del escudo social, pero seamos claros. Un escudo social no es que un inquilino no pague el alquiler. Un escudo social no es que se puedan okupar pisos que no son tuyos. Un escudo social no es trasladar el coste de los errores que están cometiendo ustedes a familias que siempre han trabajado y han pagado los impuestos. Y, por supuesto, un escudo social no es que el Gobierno presuma de la miseria, que es lo mismo que han hecho ustedes esta semana, sacando pecho para que cada día haya más gente que necesite el ingreso mínimo vital para vivir. Que saquen pecho porque cada día hay más pobreza. Un escudo social de verdad es una red pública fuerte, y esto depende de ustedes que están gobernando. Un escudo social de verdad son unos servicios sociales de proximidad y que funcionen. Son ayudas bien gestionadas, que es exactamente lo contrario de lo que está haciendo la señora Yolanda Díaz. Un escudo social de verdad es vivienda pública, no es dar por buenas las okupaciones y los impagos. En definitiva, políticas que eviten que la gente caiga en la pobreza. En Cataluña, esta red siempre ha existido. Es parte de nuestro modelo social. El problema es que ustedes, este tripartito, lo han ido ahogando porque no pagan lo que deben desde hace muchos años. Porque no cumplen con los presupuestos desde hace muchos años. Y porque no transfieren los recursos que nos corresponden a los ciudadanos de Cataluña y en Cataluña desde hace muchos años. Ustedes ahogan a los municipios, a las familias, a los autónomos, a las pymes, y lo hacen con regulaciones absurdas. Cuando la red se tensiona, pero no tiene los recursos necesarios, la red colapsa. Y, si colapsa, los más débiles son los primeros en caer. Esto no es justicia social, esto es desorden, es mal Gobierno, es incompetencia y es empobrecimiento.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya ha estat sempre un dels motors econòmics d'Europa. Hem creat riquesa, feina, ocupació i oportunitats per a tothom, però la seva incompetència, el seu maltracte, l'infrafinançament per part de tots, ha fet que Catalunya vagi perdent posicions i cada any costa més tirar endavant. Cada any li costa més tirar endavant a les famílies i a les empreses. I si no ens ocupem nosaltres de Catalunya, no se n'ocupa ningú. De fet, està comprovat que vostès no s'han ocupat mai de Catalunya. Però quin és avui el panorama polític en el qual ens trobem? La gran proposta de l'extrema dreta és il·legalitzar Junts, però les dretes espanyoles, han pegat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no ha sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies. No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No, més aviat tot el contrari. Han respectat la immersió lingüística? No, més aviat tot el contrari. Han traspassat les competències en immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. De fet, demà s'aprova una llei que presenta Junts.»