Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
738 declaraciones · página 8 de 25
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Junts estem decidits a treballar amb rigor i avaluant totes les dades, i per això defensem una estratègia basada en dues grans línies. La primera és reduir l'ofec habitacional immediat que pateixen moltes famílies, i això vol dir actuar directament sobre l'economia quotidiana de la gent, desgravar lloguers perquè els llogaters notin un alleujament real, desgravar hipoteques, reduir impostos com l'IVA i ajudar els joves a estalviar per accedir al primer habitatge. Garantir el dret a comprar la hipoteca de l'habitatge pel mateix preu superreduït en aquells casos que es venen en bloc a un fons, i també recuperar seguretat jurídica perquè els petits propietaris tornin a confiar i mantinguin els seus habitatges en lloguer. Perquè sense petits propietaris no hi haurà prou oferta. I això és insostenible. I també vol dir fer allò que encara no han fet després d'anys governant: un inventari. No m'afartaré de repetirho. Un inventari rigorós dels habitatges buits reals. Si realment creuen que hi ha una gran quantitat d'habitatges susceptibles de mobilitzarse, el primer que haurien d'haver fet és saber exactament quants són i on són. Però no, tampoc ho han fet això. Com tampoc han estat capaços d'activar de manera efectiva els habitatges de la Sareb. Anuncis i titulars, fotografies, n'hem vist moltes, però la cessió real dels immobles a la Generalitat o als ajuntaments catalans molt poca.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Este problema se va a solucionar con deducciones de alquiler, como hace tiempo que estamos proponiendo en Junts, con la compra y el ahorro para adquirir la vivienda habitual y aumentar la oferta, pero sobre todo ampliando el parque público y privado de vivienda, rehabilitando las viviendas obsoletas y activando las viviendas vacías realmente disponibles. Y, especialmente, dejando de gobernar y legislar a golpe de eslogan como hacen ustedes, porque después de todos estos años en el Gobierno la vivienda es más inaccesible que nunca, los jóvenes están más expulsados y las familias están más ahogadas, y eso sí que es un fracaso, es el fracaso de todos ustedes. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Ustedes siempre prefieren el relato simple y el culpable fácil. Y mientras juegan a eso, la realidad es que cada vez hay más jóvenes y familias expulsadas del acceso a la vivienda. Y delante de esto, ¿ustedes qué proponen? Prohibir, prohibir, prohibir. Prohibir a las personas jurídicas, a las socimis, etcétera, y seguir alimentando la confrontación. Tienen que centrarse, ¿no ven que con estas propuestas no resuelven nada? Su improvisación y falta de rigor llega hasta el punto de que ni tan solo han pensado en excluir de esta prohibición de comprar a las personas jurídicas, a fundaciones, Administraciones públicas, cooperativas de vivienda o entidades sociales del tercer sector, que también son personas jurídicas; pues no, no los han excluido. Respecto a las socimis, nosotros no compartimos esta política de tierra quemada, porque no solo operan en residencial las socimis, también operan en inversión logística, industrial o de oficinas y comercial, y lo que hay que hacer es reformularla, quizá. Reformular los incentivos para que la inversión contribuya a generar actividad económica, que la necesitamos todos, y también oferta de vivienda, y no destruir instrumentos que pueden ser útiles, modificándolos por puro dogmatismo ideológico.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Ustedes afirman que el problema de la vivienda es la compra masiva de viviendas por parte de personas jurídicas que se está produciendo actualmente, pero los datos notariales dicen lo contrario. En España, en el año 2025 las personas jurídicas compraron aproximadamente 78 000 viviendas, pero vendieron más de 123 000, es decir, vendieron muchas más viviendas de las que compraron, por tanto, hay un saldo negativo superior a las 45 000 viviendas en un año a nombre de personas jurídicas. En Cataluña la diferencia aún es más clara: unas 14 000 compras ante casi 26 000 ventas, más del doble; es decir, las personas jurídicas titulares de viviendas vendieron cerca de 12 000 viviendas más de las que adquirieron, por tanto, son muchas menos que en el año anterior. Y en Barcelona ciudad ocurre lo mismo. Por tanto, deberían dejar de repetir este relato según el cual hoy las empresas están absorbiendo masivamente el parque inmobiliario porque es directamente una mentira. Lo mismo pasa con los compradores extranjeros, porque ustedes intentan instalar la idea de que el problema de la vivienda es la compra masiva de viviendas para empresas o bien por parte de extranjeros no residentes. Pero cuando se miran los datos reales resulta que en Cataluña, en el 2025, los compradores extranjeros no residentes representan el 3,95 % de las operaciones y en 2022 suponían el 5,62 %, por tanto, se está reduciendo. Y aún más, los vendedores no residentes representan el 4,94 % de las ventas, es decir, que los extranjeros no residentes también están vendiendo más viviendas de las que compran. Es un saldo negativo también, por tanto, nos están engañando a todos. También aseguran que una gran parte de las operaciones se pagan al contado, pero incluso aquí vuelven a ofrecer una imagen parcial de la realidad, porque en Cataluña -y les recuerdo que es de los territorios más tensionados y con el problema de la vivienda más grave-, en 2025, más del 71 % de las viviendas adquiridas se compraron con hipoteca. Pero lo que es relevante es la evolución que ustedes ocultan, porque tocamos mínimos en 2013 cuando solo el 41,5 % de las viviendas se compraban con hipoteca en Cataluña y ahora estamos ya en el 71 % y crece.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Però vostès sempre prefereixen el relat simple, el culpable fàcil. I, mentre juguen a això, la realitat és que cada vegada hi ha més joves i famílies expulsades de l'accés a l'habitatge. I davant d'això, vostès què proposen? Prohibir, prohibir, prohibir persones jurídiques, tancar SOCIMI, tot, continuar alimentant la confrontació. S'han de centrar. No veuen que aquestes propostes no resolen res? La seva improvisació i manca de rigor arriba fins al punt que ni tan sols han pensat a excloure d'aquesta prohibició de comprar de les persones jurídiques a fundacions, administracions públiques, cooperatives d'habitatges, entitats socials del tercer sector, que també són persones jurídiques. Ja, doncs no els han exclòs. I respecte de les SOCIMI, nosaltres no compartim la política de terra cremada, perquè no només operen amb residencial les SOCIMI, també en inversió logística, industrial, d'oficines, comercial. I el que cal és reformularla potser, reformular els incentius perquè la inversió contribueixi a generar activitat econòmica, que la necessitem tots, i també oferta d'habitatge. No destruir instruments que poden ser útils modificantlos per pur dogmatisme ideològic.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Perquè vostès afirmen que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per part de persones jurídiques que s'està produint actualment. Però les dades notarials diuen el contrari. A Espanya, l'any 2025, les persones jurídiques van comprar aproximadament 78 000 habitatges, però en van vendre més de 123 000. És a dir, van vendre molts més habitatges dels que van comprar. Per tant, hi ha un saldo negatiu superior als 45 000 habitatges en un any, a nom de persones jurídiques. A Catalunya, la diferència encara és més clara: unes 14 000 compres davant gairebé 26 000 -el doble, més del doble- vendes. És a dir, les persones jurídiques titulars d'habitatges es van vendre prop de 12 000 habitatges més dels que van adquirir. Per tant, són molts menys dels que eren l'any anterior. I a Barcelona ciutat igual. Per tant, haurien de deixar de repetir aquest relat segons el qual avui les empreses estan absorbint massivament el parc immobiliari, perquè és directament una mentida. I el mateix passa amb els compradors estrangers, perquè vostès intenten instal·lar la idea que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per empreses o bé per part d'estrangers no residents. Però, quan es miren les dades reals, resulta que a Catalunya, el 2025, els compradors estrangers no residents representen el 3,95 de les operacions. Però és que el 2022 suposaven el 5,62. Per tant, s'està reduint. I encara més, els venedors no residents representen el 4,94 de les vendes. És a dir, que els estrangers no residents també estan venent més habitatges que no pas compren. Per tant, saldo negatiu també. Per tant, ens estan enganyant a tots. També asseguren que una gran part de les operacions es paguen al comptat. Però fins i tot aquí tornen a oferir una imatge parcial i esbiaixada de la realitat. Perquè a Catalunya -i els recordo que és dels territoris més tensionats, on el problema de l'habitatge és més greu-, el 2025 més del 71 % dels habitatges adquirits, 71, es van comprar amb hipoteca. Però el que és rellevant és l'evolució que vostès amaguen, perquè van tocar mínims el 2013, quan només el 41 % d'habitatges eren comprats amb hipoteca. Però ara estem ja al 71 i va creixent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Bona tarda de nou. Hi ha una única cosa, senyor Ibañez, una, en tota aquesta proposició de SUMAR que Junts compartim, que és el primer paràgraf, quan afirmen que l'habitatge és avui una de les principals preocupacions socials. Precisament per això, perquè és un problema greu, estructural i que està expulsant tota una generació sencera de l'accés a l'habitatge, el que no es pot fer és convertirlo en una fàbrica de titulars fàcils o de falsos culpables. Perquè, després d'aquest paràgraf, el que torna al seu discurs és el seu discurs de sempre, de les extremes esquerres: especulació, demonització, molta propaganda, però poc rigor. I és curiós perquè després acusen l'extrema dreta de manipular dades i de construir relats basats en la por. Però és que vostès fan exactament el mateix. I aquesta proposició n'és la prova. Agafen dades parcials i construeixen un relat ideològic que no s'aguanta quan es miren les xifres completes. I això també és populisme. Perquè els populismes, siguin d'extrema dreta o d'extrema esquerra, sempre acaben igual: simplificant problemes molt complexos i impulsant mesures que no resolen res.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Además, hay aspectos profundamente discutibles. En Junts defendemos que la vivienda pública mantenga la protección permanente, sí, pero ustedes van mucho más allá en esta proposición: ahora plantean que cualquier tipo de ayuda pública o cualquier beneficio fiscal comporte la sumisión permanente de la vivienda al régimen de protección pública, un beneficio fiscal de 800 euros, aunque sea mínimo. ¿De verdad es proporcional condicionar una vivienda para siempre por haber recibido una ayuda, por ejemplo, como la que les hemos dicho? Nos parece que no, porque cada nueva ocurrencia desincentivará todavía más la fuerza de la vivienda protegida, y después se preguntarán por qué falta oferta. Lo que tendrían que hacer es reducir burocracia y ampliar la vivienda pública y privada, porque los ayuntamientos están saturados y los promotores públicos y privados están hartos, como los ciudadanos. Ustedes lo saben. Tenemos informes sectoriales, planes urbanísticos, nos inunda todo eso, y después ustedes se sorprenden de que no se construya vivienda. Nosotros tenemos claro qué hay que hacer. Primero, fomentar la oferta a las familias; desgravar a quien alquile; facilitar la compra a los jóvenes; permitir adquirir hipotecas a precios superreducidos; recuperar la seguridad jurídica para que los propietarios vuelvan a confiar en el alquiler y aumentar la oferta real -más parque público, pero con presupuestos robustos-; facilitar la vivienda privada y pública; y rehabilitación masiva, porque, si no aumentan la oferta, los precios no bajarán nunca. A los que tienen la tentación de decir que no hay que construir más porque primero hay que activar los millones de pisos públicos, les recordamos algo: los Gobiernos socialistas no han sido capaces de hacer un inventario riguroso sobre las viviendas reales para poder movilizarlas para las familias y los jóvenes, y eso demuestra las pocas ganas reales que tienen ustedes de activar esas viviendas. Aquí se cae su propaganda, porque anuncian 7000 millones de euros en cinco años en vivienda pública y después descubrimos que el Estado tendrá que aportar 4200 millones; el resto, las comunidades. Es decir, el PSOE anuncia titulares y las comunidades pasan por caja. De esos 4200, ¿saben cuántas viviendas públicas se podrían llegar a construir cada año, suponiendo que todo el dinero se destine a construir vivienda? Pues cinco mil al año para todo el Estado español. ¡Cinco mil al año! ¿Es una broma? ¿Esta es su gran revolución de vivienda? ¿Es así como creen que tienen que actuar ustedes para resolver el problema de la vivienda? ¡Si solo en Cataluña ya faltan más de 725 000 viviendas y el déficit sigue agravándose cada año! Ni ustedes se creen que este plan vaya a resolver el problema. El problema no es la falta de registros centrales, sino que sus políticas han fracasado y están arrastrando a toda la ciudadanía en su fracaso. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes de nuevo. Obviamente, en Junts defendemos un sistema público de vivienda basado en la transparencia y la igualdad de oportunidades y que hay que perseguir cualquier irregularidad, pero con esta proposición ustedes, Grupo Socialista, no vienen a hablar de vivienda; lo que hacen hoy aquí es pura política de desgaste bipartidista, y con la grave crisis que tenemos encima en vivienda es bastante cínico dedicar este Pleno a sus guerras partidistas con el PP y no a ayudar a la gente a acceder a un piso o a no dejarse medio sueldo. El PSOE gobierna en España y controla el Ministerio de Vivienda y el Grupo Socialista comparece hoy aquí para instarse a sí mismo, a su propio Gobierno, a reforzar controles y registros, lo que es bastante revelador. ¿O es que, por fin, el PSOE ya ha asumido que el Gobierno de PSOE y SUMAR está totalmente desbordado en materia de vivienda? Porque, después de siete años gobernando, el balance es ciertamente devastador: precios disparados, jóvenes y familias expulsados del mercado, oferta hundida y, además, se dejan arrastrar por las izquierdas extremas convirtiendo en un campo populista el tema de la vivienda. Más caro todo, menos vivienda y, además, proponen estos mecanismos de más burocratización y recentralización. Digámoslo, por cierto, porque esta proposición hace precisamente eso: registros de demandantes, inventarios públicos, registros de sueldos, mecanismos estatales de supervisión... Siempre igual: más recentralización desde Madrid. Les recuerdo especialmente a los diputados socialistas catalanes que en Cataluña tenemos las competencias en vivienda, que somos una nación con instituciones propias. ¿Lo recuerdan ustedes? Estamos hartos de que, cada vez que el PSOE tiene un problema, intente eliminar competencias y recentralizar decisiones y registros desde Madrid. En Junts siempre nos opondremos a esta manera de hacer las cosas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Però és que, a més, hi ha aspectes profundament discutibles. Junts defensem que l'habitatge públic mantingui protecció permanent, sí, però vostès van molt més enllà en aquesta proposició. Ara plantegen que amb qualsevol tipus dajuda pública o qualsevol benefici fiscal ja comporti el sotmetiment permanent de lhabitatge al règim de protecció pública. Qualsevol benefici fiscal, de 300 euros, encara que sigui mínim, de debò és proporcionat condicionar un habitatge per sempre per haver rebut un ajut, per exemple, com els he posat així de menor? A nosaltres ens sembla que no. Perquè amb cada nova ocurrència desincentivaran encara més la promoció de l'habitatge protegit, home. Després es preguntaran per què falta l'oferta. El que haurien de fer és reduir burocràcia, ampliar l'habitatge públic i el privat, perquè els ajuntaments estan saturats. Els promotors estan tots farts, els públics i els privats. I els ciutadans també. Avui es poden perdre anys sencers, ho saben, entre informes sectorials, plans urbanístics, llicències urbanístiques. I després encara se sorprenen que no es construeixi habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Al final, escuchándonos a todos, parece que solo hay dos opciones: o negamos el problema o competimos para ver quién endurece más el Código Penal. Nosotros no compartimos ninguno de esos dos extremos; defendemos el rigor, la seguridad jurídica, la convivencia y el respeto por los derechos fundamentales, y defendemos que las Administraciones públicas asuman sus responsabilidades. También defendemos que, en esta Cámara, de una vez por todas, se deje de bloquear la propuesta legislativa de Junts per Catalunya y se permita, de una vez por todas, que se aborde este problema con seriedad, eficiencia y sentido común. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En cualquier caso, en Junts creemos que el debate debería centrarse en lo importante, a saber: garantizar que el titular legítimo pueda recuperar la posesión de forma rápida y efectiva. El problema no es quién está legitimado para actuar, sino que el sistema sigue siendo demasiado lento, y lo más sorprendente es que, mientras hoy debatimos esta iniciativa, la propuesta de Junts sigue bloqueada en un cajón del Gobierno socialista y de sus socios. Llevan más de un año bloqueando una reforma técnica, moderada y útil, pero después algunos vendrán aquí a dar lecciones de sensibilidad social. Miren, sensibilidad social también es defender a las familias trabajadoras que conviven durante años con okupaciones conflictivas. Sensibilidad social también es proteger a los mayores que ven cómo se degrada su comunidad y no saben cómo solucionarlo. Sensibilidad social también es impedir que las mafias hagan negocio con la vulnerabilidad y evitar que algunos hagan negocio también con la desesperación de muchos propietarios que ven constantemente sus derechos limitados. Y sensibilidad social también es dejar de hacer demagogia cada vez que alguien plantea abordar este problema con sentido común.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«También es verdad -no lo negaremos- que la inmensa mayoría de las denuncias no afectan a domicilios habituales, eso es así. Nosotros no alimentaremos discursos alarmistas ni fake news, la mayoría de los casos corresponden a usurpaciones de viviendas vacías, pero eso no hace el problema menos grave, porque hoy las okupaciones se han convertido también en un negocio criminal con redes que okupan viviendas para dar las claves, cobrar alquileres de 3000 euros, aprovecharse de personas vulnerables. Hemos visto barrios con situaciones absolutamente insostenibles y, ante eso, los poderes públicos tienen la obligación de actuar. También queremos decir claramente que la proposición del Grupo Popular nos genera dudas importantes, porque nosotros no defendemos la resignación ante las okupaciones, en ningún caso, pero tampoco pasarse de la raya. Junts per Cataluña hace más de un año tiene admitida a trámite en esta Cámara una propuesta legislativa elaborada junto con los ilustres colegios de abogados de Barcelona, de Málaga, de Madrid y además con institutos de derecho. Una propuesta solvente técnicamente, moderada, respetuosa con los derechos fundamentales y centrada en lo que funciona de verdad: el desalojo rápido. La mayoría de los países de nuestro entorno disponen de mecanismos mucho más ágiles que los de aquí para recuperar la posesión ante las ocupaciones ilegales, y eso es lo que nosotros defendemos: menos simbolismo penal y más eficacia, porque, cuando el desalojo es rápido, las mafias dejan de tener negocio. En cambio, cuando una okupación se puede alargar -como es lo que ocurre- durante años, aparecen intermediarios, estructuras criminales que explotan la vulnerabilidad, por eso nos preocupa la tendencia de esta proposición a incrementar penas y ampliar algunos tipos penales. Nosotros no creemos en la sobrepenalización como respuesta automática a todos los problemas sociales y también nos preocupan algunas formulaciones jurídicamente muy discutibles, y algunas las ha apuntado el compañero Legarda, con quien coincido. Las leyes no se pueden redactar desde el eslogan, sino con muchísimo rigor jurídico: el tema de las comunidades de propietarios, de las coacciones, cuando en algunos casos puedan ser extorsionadoras de verdad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Perquè, al final, escoltantlos a tots, aquí només s'ofereixen dues opcions: o neguem el problema o competim per veure qui endureix més el Codi Penal. I nosaltres no compartim cap dels dos extrems. Defensem rigor, seguretat jurídica, convivència i respecte pels drets fonamentals. I defensem que les administracions públiques assumeixin les seves responsabilitats. I també defensem que aquesta cambra, d'una vegada per totes, deixi de bloquejar la proposta legislativa de Junts per Catalunya i permeti, d'una vegada per totes, afrontar aquest problema amb seriositat, eficiència i sentit comú. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras. El debate de hoy es importante, y lo es, sobre todo, porque durante demasiado tiempo algunos han intentado convertir el fenómeno de las okupaciones en un debate falso: o bien niegan el problema o bien lo utilizan desde el populismo penal más simplista. Y nosotros no participaremos ni de una cosa ni de la otra. En Junts per Catalunya no negaremos nunca la realidad que viven muchos ciudadanos, barrios y comunidades de vecinos. No participaremos en el relato interesante de la izquierda extrema, que hace años que trata de presentar cualquier preocupación sobre las okupaciones como si fuera una obsesión ideológica, una degradación. No, las okupaciones existen, generan conflictos reales, inseguridad jurídica, degradan comunidades y, en muchos casos, alimentan actividades delictivas organizadas. Y negar esta realidad no es ser más progresista; es irresponsabilidad. Cataluña, lamentablemente -y quizás para eso no hay mucha sensibilidad-, lidera los datos de okupación del Estado. Según datos de la Consejería de Interior socialista, hubo 7112 intentos de okupación. Una buena parte se consumaron. Las okupaciones continúan teniendo una incidencia muy superior en Cataluña con respecto a otros territorios, y eso preocupa a la ciudadanía, a los ayuntamientos, a las policías locales catalanas y a los Mossos d'Esquadra. Pero también quiero dejar claro que solucionar las okupaciones en ningún caso resolverá la crisis de la vivienda. Nosotros no haremos demagogia con eso. La crisis de la vivienda tiene causas mucho más profundas: falta de oferta, déficit estructural en la construcción, burocracia excesiva, incapacidad, sobre todo de los poderes públicos, para desplegar políticas eficaces. Pero que las okupaciones no sean la causa principal del problema no quiere decir que no se tengan que abordar, porque aquí hablamos de convivencia, de seguridad jurídica y de responsabilidad pública. Garantizar el acceso a la vivienda es responsabilidad de las Administraciones públicas, no de unos particulares que acaban soportando individualmente situaciones que el Estado es incapaz de gestionar. Y eso es lo que algunos no quieren entender, porque es muy fácil dar grandes discursos morales desde esta tribuna mientras los vecinos de los barrios más vulnerables son los que viven durante años y años con okupaciones conflictivas, en algunos casos narcopisos, o conexiones fraudulentas o degradaciones de los espacios comunes. Esta es la realidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«I també és veritat, i nosaltres no ho amagarem, que la immensa majoria de denúncies no afecten domicilis habituals. I això és així. I nosaltres no alimentarem discursos alarmistes ni fake news. La majoria dels casos corresponen a usurpacions d'habitatges buits, però això no fa el problema menys greu, perquè avui les okupacions s'han convertit també en un negoci criminal. Hem vist xarxes que okupen habitatges per vendre'n les claus, per cobrarne lloguers, 3000 euros, il·legals o explotar persones vulnerables. Hem vist barris suportant situacions absolutament insostenibles. I davant d'això, els poders públics tenen l'obligació d'actuar. Ara bé, també direm clarament que la proposició del Partit Popular ens genera dubtes importants, perquè nosaltres no defensem la resignació davant les okupacions, en cap cas, però tampoc legislacions passades de volta. Junts per Catalunya fa més d'un any que té admès a tràmit en aquesta cambra una proposta legislativa elaborada conjuntament amb els Il·lustres Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Màlaga, de Madrid i amb experts de l'Institut I+Dret. Una proposta tècnicament solvent, moderada i respectuosa amb els drets fonamentals i centrada en allò que realment funciona: el desallotjament ràpid. La majoria dels països del nostre entorn disposen de mecanismes molt més àgils que els d'aquí per recuperar la possessió davant d'okupacions il·legals. I això és el que nosaltres defensem. Menys simbolisme penal, més eficàcia. Perquè, quan el desallotjament és ràpid, les màfies deixen de tenir negoci. En canvi, quan una okupació es pot allargar, com és el que passa durant anys, apareixen intermediaris, estructures criminals que exploten la vulnerabilitat. Per això ens preocupa la tendència d'aquesta proposició a incrementar penes i ampliar alguns tipus penals. Nosaltres no creiem en la suprapenalització com a resposta automàtica a tots els problemes socials. I també ens preocupen algunes formulacions jurídicament molt discutibles. Algunes les ha apuntat el company Legarda, amb qui coincideixo. Les lleis no es poden redactar des de l'eslògan, sinó amb moltíssim rigor jurídic. El tema de les comunitats de propietaris, el tema de les coaccions quan puguin ser, en certs casos, extorsives de debò.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Y, en este contexto, este Pleno no es proporcional, no lo es si se compara con otras vulneraciones graves que no han merecido ni la mitad de nuestra atención, no lo es si se construye sobre una mirada parcial del conflicto y no lo es si se convierte en un instrumento de posicionamiento político y de consumo partidista, en lugar de en una herramienta útil para aportar soluciones. El derecho internacional no es un relato, es un marco que obliga. Cuando se aplica de forma selectiva se debilita, y cuando se debilita se hace más difícil exigir responsabilidades a nadie. Y como muchos de los que están aquí hoy lo pretenden aplicar de forma selectiva, lo han debilitado, y como se ha debilitado muy difícilmente podrá actuar como un límite efectivo ante abusos y vulneraciones. En Junts per Catalunya mantenemos una posición clara de defensa de los derechos humanos sin excepciones, del derecho a la autodeterminación de todos los pueblo,- no solo de algunos-, de aplicación del derecho internacional con coherencia y de rechazo a cualquier instrumentalización de los conflictos, porque lo que está en juego no es solo este caso, es la credibilidad y la operabilidad del sistema internacional en todo su conjunto. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Y escuche lo que les decía antes sobre cuestiones lingüísticas y culturales. El mismo Parlamento Europeo ya ha advertido, por amplísima mayoría, que políticas como la ley china de promoción de la unidad étnica impulsan la asimilación forzada y la destrucción de identidades culturales, por tanto, la información está ahí, la tenemos. La condena y denuncia mayoritaria también están, también las tenemos, lo que no está es la misma contundencia que hoy se está mostrando aquí. Les reconozco que a nosotros tampoco nos extraña tanto. Los catalanes sabemos bien, también por experiencia propia, hasta qué punto les cuesta todavía defender con normalidad la presencia del catalán en todas las instituciones, en la economía y en la vida pública. Pero, volviendo al tema, su Gobierno no está ejerciendo ninguna presión diplomática hacia el régimen chino ni con la misma urgencia, y eso no es una cuestión de distancia geográfica, es una cuestión de coherencia política, por eso, les hago mención a ello; o más bien, mejor dicho, de incoherencia política. Pero esta incoherencia es algo a lo que ya nos tienen bien acostumbrados, por ejemplo, cuando defienden el derecho de autodeterminación de todos los pueblos. Pero ¿ese derecho lo defienden sin excepciones, sin selecciones interesadas? Porque este principio no puede aplicarse en función de quién lo reclama o de si encaja con determinados intereses. ¿Qué están haciendo por los kurdos? ¿Qué están haciendo por los saharauis, después de abandonar incluso toda la posición histórica del Estado español sobre el Sáhara Occidental para alinearse con las tesis de Marruecos? ¿Qué autodeterminación defienden exactamente aquí? ¿Qué están haciendo por los kosovares, un caso en el que España sigue sin reconocimiento oficial? ¿Dónde está el mismo criterio en todos estos casos? El Estado palestino, sí. Bien, ¿y Kosovo?, ¿y el pueblo saharaui?, ¿y el kurdo? Este es el doble rasero: derecho internacional cuando conviene y silencio cuando incómoda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate. Nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros porque hay muchos grises, aunque esto sea menos cómodo políticamente. Y también rechazamos la expansión de los nuevos asentamientos en Cisjordania porque vulneran el derecho internacional, efectivamente, y además también hacen que aún sea más complejo avanzar hacia una solución de paz. El problema de fondo no es lo que se dice hoy aquí, es lo que no se dice. El derecho internacional no puede depender de un contexto concreto ni de la presión mediática ni de la conveniencia política. Dos detenidos merecen toda la atención y toda la exigencia. Y es correcto que sea así, pero, entonces, hay que hacerse otra pregunta: ¿cuántos detenidos hacen falta para que actúen con la misma contundencia en otros lugares del mundo? Porque hace años que más de un millón de uigures han sido sometidos a detenciones arbitrarias, internamientos masivos, vigilancia extrema, trabajos forzados, torturas y persecución cultural. Organizaciones como Human Rights Watch, Amnistía Internacional, expertos de Naciones Unidas y diversos informes independientes hace años ya que denuncian posibles crímenes contra la humanidad en Xinjiang. No estamos hablando de acusaciones vagas, estamos hablando de campos de internamiento, de desapariciones y asimilación forzada documentada por organismos internacionales. Y no es solo el caso de los uigures, también en el Tíbet hay denuncias cada vez más graves sobre represión cultural, lingüística y religiosa. Hace solo unas semanas, Human Rights Watch advertía de que el Gobierno chino está acelerando la asimilación forzada de los niños tibetanos a través de su sistema educativo. El mandarín se está imponiendo como lengua obligatoria en las escuelas infantiles, mientras se reduce progresivamente el uso del tibetano. Según esos informes, hay niños tibetanos que dejan de hablar su lengua materna, incluso con sus familias, después de pasar por el sistema educativo chino. Se denuncia adoctrinamiento ideológico desde la infancia y un proceso sistemático que está orientado a diluir cualquier identidad, diferenciada bajo un modelo nacional único impuesto por el Partido Comunista de China. Y, ante esto, ¿qué hace el Gobierno español? Cabría esperar, oyéndolos hoy, que activarían toda la potencia de su Estado, todas las herramientas de un Parlamento, toda la acción diplomática que tienen a su alcance para denunciar, condenar, bloquear, embargar, ¿no? Pues no. Lo que ha decidido hacer el Gobierno español es intensificar las relaciones políticas, diplomáticas y comerciales con China: cumbres bilaterales continuas, visitas del presidente Sánchez y de sus ministros, declaraciones de cooperación estratégica, fotografía tras fotografía. Y es legítimo preguntarse si en alguna de esas reuniones ha habido la misma contundencia que hoy vamos a escuchar aquí, porque la defensa de los derechos humanos parece ser muy exigente para algunos y muy poco para otros. Señor ministro, ¿sabría usted responderme cuál es el motivo de esta diferencia?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«En fin, la flotilla ha generado exposición pública, pero no ha modificado la situación sobre el terreno ni ha alterado ninguna decisión internacional relevante. Y, precisamente por eso, conviene evitar que este conflicto acabe convertido en un espacio de competición simbólica, de tacticismo o de proyección política personal. La paz no se construye con escenificaciones; se construye con diplomacia, con presión internacional efectiva, con derecho internacional y con capacidad real de incidencia. Y, en este contexto, preocupa ver cómo se va abandonando por parte de algunos cualquier referencia a una solución realista. Parece que algunos han dejado de hablar del derecho a existir del Estado de Israel. Después hablan de paz, pero sin reconocimiento mutuo no hay ninguna posibilidad de paz. La solución sigue siendo la misma, aunque hoy sea incómoda para algunos: la de los dos Estados; un Estado palestino independiente, viable y reconocido, y el derecho a existir del Estado de Israel. Negar una, cualquiera, de esas dos realidades no resolverá nunca el conflicto. Al revés, lo bloquea y lo hace permanente. En coherencia con esto, denunciamos la escalada en el Líbano, que amplía el conflicto e incrementa la inestabilidad regional, pero sin ignorar, muy al contrario, los bombardeos también condenables de Hezbollah y el papel que tienen en esta escalada. Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate, y nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros, porque hay muchos grises, aunque estos sean menores. Negar una cualquiera de esas dos realidades no resolverá nunca el conflicto, al revés, lo bloquea y lo hace permanente. En coherencia con esto, denunciamos la escalada en el Líbano, que amplía el conflicto e incrementa la inestabilidad regional, pero sin ignorar, muy al contrario, los bombardeos también condenables de Hizbulá y el papel que tiene en esta escalada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Es un poco difícil saber si el objetivo de este debate es la política internacional o, más bien, un spot electoral, porque ha habido mucha escenificación estos días, mucha indignación actuada. Miren, no se entiende demasiada gesticulación ni demasiada poca reflexión, porque cuando el protagonismo de algunos acaba ocupando más espacio que el análisis riguroso, el riesgo de convertir un conflicto internacional enormemente complejo en un ejercicio grotesco de consumo político y mediático partidista es muy importante. Y este es el problema. Porque la situación en Gaza no es nueva, ni es puntual ni excepcional. Hace mucho tiempo que es absolutamente insostenible, y reducir el debate, como pretenden los proponentes, a una flotilla es simplificar una realidad muy compleja y muy grave. Sobre la intercepción, obviamente, en Junts siempre vamos a defender que cuando las actuaciones producidas en aguas internacionales plantean esas dudas tan evidentes sobre el cumplimiento del derecho marítimo internacional, requieren explicaciones y transparencia, y nosotros siempre vamos a estar del lado del respeto al derecho internacional. Dicho esto, nosotros estamos muy lejos de considerar que este conflicto se puede explicar con consignas o con posicionamientos simplistas. No hay un alto el fuego real. Israel no se está retirando y Hamás no se está desarmando. Y mientras eso pasa, la población civil sigue atrapada en medio, sin protección, sin seguridad y sin salida. La violencia contra civiles es absolutamente inaceptable, venga de donde venga. Y lo que está pasando no se puede normalizar ni relativizar ni convertir en un relato de partes. La situación humanitaria en Gaza hoy es crítica. No es una cuestión de interpretación política, es una realidad. La ayuda no llega en condiciones y, cuando llega, lo hace con enormes dificultades y de forma insuficiente. Y eso no lo resuelven declaraciones solemnes, ni gestos orientados sobre todo al impacto mediático, ni Plenos extraordinarios del Congreso convertidos en ejercicios de posicionamiento político.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I en aquest context, aquest ple no és proporcional. No ho és si es compara amb altres vulneracions greus que no han merescut ni la meitat d'atenció. No ho és si es construeix una mirada parcial del conflicte. I no ho és si es converteix en un instrument de posicionament polític i de consum partidista, en lloc d'una eina útil per adoptar solucions. El dret internacional no és un relat, és un marc que obliga i quan s'aplica de forma selectiva es debilita i quan es debilita es fa més difícil exigir responsabilitats a ningú. I com que molts dels que són avui aquí el pretenen aplicar de manera selectiva, l'han debilitat. I com que s'ha debilitat molt, difícilment podrà actuar com un límit efectiu davant d'abusos i vulneracions. Junts per Catalunya mantenim una posició clara: defensa dels drets humans sense excepcions i del dret de l'autodeterminació de tots els pobles, no només d'alguns. Aplicació del dret internacional amb coherència i el rebuig a qualsevol instrumentalització dels conflictes. Perquè el que està en joc no és només aquest cas, és la credibilitat i l'operativitat del sistema internacional en tot el seu conjunt.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»