Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
88 declaraciones · página 1 de 3
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Adif i el ministre Puente han de donar la cara. Espanya destina a conservar cada km de xarxa ferroviària la meitat de la mitjana europea. Les tragèdies d’aquest any fan encara més urgent allò que fa anys que reclamem des d’@Esquerra_ERC: inversions i garanties de seguretat a Catalunya. Amb la vida de les persones no s’hi juga. ara.cat/societat/espan…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El llegat de Companys és el d’una convicció: que lluitar pel país és lluitar per la classe mitjana i treballadora. Que lluitar per la classe mitjana i treballadora ha de passar per la lluita nacional. Ambició nacional per un país millor. El llegat que continuarà empenyent @Esquerra_ERC.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Entrevista a @elnacionalcat sobre com encarem @Esquerra_ERC el cicle polític que s’obre. Defensar Catalunya i els interessos de la classe mitjana del país. Un país amb ambició nacional, una Barcelona amb identitat. elnacional.cat/ca/politica/el…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Ara bé, eliminar un impost no és suficient, no ho és, i, menys, si després n'augmenten d'altres. Això també és cert. De fet, vicepresident, si volem transformar de veritat el model energètic, ho hem dit també moltes vegades, el que cal és democratitzarlo. I aquí és on aquest govern encara té molta feina a fer. Nosaltres el que pensem és que necessitem un impuls molt més decidit, per exemple, en una cosa que els deu fer temor o por parlarne que se'n diu autoconsum. Necessitem eliminar traves administratives que encara avui desanimen els autèntics protagonistes de tot plegat, la ciutadania, desanimen, aquestes traves burocràtiques, a moltíssimes famílies, desanimen a petites i mitjanes empreses, a cooperatives i, també, a uns grans protagonistes que són les corporacions locals, els ajuntaments, perquè també volen produir la seva pròpia energia. Necessitem, doncs, apostar de manera decidida per les comunitats energètiques locals. Perquè les comunitats energètiques no són només una nova manera de generar electricitat, sinó, si m'ho permet, és una nova manera d'entendre el territori. És una nova manera d'entendre el país, un model on la ciutadania participa, on la ciutadania comparteix, decideix i si es beneficia també de l'energia que produeix. Perquè això és possible, un model que genera cohesió social, que fixa activitat econòmica al territori i que reparteix molt millor els beneficis de la transició energètica.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Quarta, el repartiment territorial continua sec a la demografia. Es paga per beneficiari reconegut, però no per necessitat real, i això penalitza Catalunya, 4442 persones mortes en llista d'espera només fins al maig i 320 dies de mitjana per resoldre un expedient. No demanem cap privilegi. Demanem que la llei es compleixi, com deia abans. Hi ha qui aquests dies diuen que això és un pedaç, que 2200 milions d'euros és un pedaç. Un pedaç és retallar més de 5000 milions d'euros, com va fer el Partit Popular a partir del 2012. Això sí que és un pedaç i, a més, d'una mala costurera o costurera. I per acabar, hi ha qui compta la dependència com una despesa. Nosaltres la comptem com el que és: el salari indirecte de la classe treballadora, allò que sosté aquella persona que emmalalteix, que es fa gran, quan algú de casa ja no es pot valdre sol. Defensar aquest finançament és defensar el sou de la gent encara que no surti de la nòmina. I és alhora lluita social i lluita nacional, perquè finalment, finançar els drets de la gent i respectar les competències de Catalunya no són dues coses, són per a nosaltres, per a Esquerra Republicana, la mateixa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Com deia abans, l'Estat espanyol dedica a les cures de llarga durada la meitat que la mitjana europea, 0,8 % del PIB, quan a Europa supera el 1,15. No és una feina d'un dia, és responsabilitat dels diferents governs, però també és una realitat la que estem vivint. Ens ho van dir els experts a la ponència. El nostre no és un sistema car, és un sistema, en tot cas de low cost. Què fa, doncs, aquest reial decret llei? Tres coses, primera, injecta 2218 milions d'euros addicionals aquest mateix 2026, no l'any que ve, ara. Bé, amb això l'aportació de l'Estat arriba enguany als 5513 milions. Segona, puja el mínim de l'Estat, que garanteix per cada persona. La gran dependència passa de 296 euros al mes a més del doble. El grau II se multiplica de 130 a 260. La tercera, garanteix 4930 euros mensuals per a les persones amb dependència extrema, l'ELA i les malalties equiparables, perquè hi ha malalties que no poden esperar cap tràmit. I això no és caritat, senyories, és començar a tornar el que se'ns deu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Toca definir de manera més blindada la definició de productora independent. Com s'ha dit, aquest és un tema central d'aquest projecte de llei i aquest és un altre punt històric. Esquerra volem evitar que la categoria de productor independent sigui capturada per empreses vinculades sobretot a grans grups televisius, plataformes o capital sense arrelament territorial. Dit d'una altra manera, que no ens colin bou per bèstia grossa. La crítica ve de lluny. A la llei de l'audiovisual que el PSOE i el PP van tancar amb una definició enganyosa, una definició que Esquerra va considerar ja en aquell moment feta a mida dels grans operadors. Alerta amb això! Intentarem que els ajuts públics -i això és cabdal i és estratègic- no acabin en mans dels grans grups exclusivament, perquè altrament hauríem fet una llei que no serviria per la vitalitat bàsicament d'un sector on bona part de la nova creació ve d'instàncies petites o mitjanes. Les ajudes han d'anar a productores independents, reals, distribuïdores, sales petites, projectes en llengües pròpies, col·lectius de dones, de joves i talent emergent. És a dir, que els diners públics serveixin per corregir els desequilibris que genera una visió massa depredadora del sector i que serveixi per reforçar el paper dels actors i d'aquells que, en aquest moment, volen sortir a oferir noves propostes. La llei és un reconeixement, una oportunitat de reconeixement real del caràcter plurilingüe i plurinacional de l'Estat. Ministre, vostè ho sap. Aquesta llei ha de deixar de tractar el castellà com l'única llengua cultural per defecte. Ens creiem o no ens creiem que aquest és un estat pluricultural? Les nostres esmenes introdueixen de manera recurrent que les llengües oficials diferents del castellà, les reconegudes estatutàriament, siguin i tinguin un valor igual que el castellà.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Bé, gràcies, president. Vull començar dient que aquesta proposició de llei sembla molt més pensada per alimentar el clima actual de campanya permanent entre el PSOE i el PP, que no pas per afrontar de debò l'emergència habitacional que viu aquest Estat. Evidentment, nosaltres estarem sempre a favor de reforçar la transparència i els mecanismes de control en l'adjudicació d'habitatge públic. I també compartim la necessitat d'acabar amb la desqualificació massiva de l'habitatge protegit que s'ha promogut durant dècades i que ha acabat convertint milers de pisos públics en actius privats al cap d'uns anys. Però, sincerament, el problema principal avui no és només qui rep els pisos. El problema és que pràcticament no hi ha pisos públics per adjudicar. I aquesta és la gran qüestió que torna a quedar amagada darrere d'una PNL plena de formulacions genèriques i molt enfocada als escàndols que recentment ha tingut el PP a Alacant i a altres municipis. Sí, és greu que hi hagi adjudicacions sospitoses. És greu que l'habitatge públic pugui acabar en mans de persones que no compleixen els criteris de vulnerabilitat. Però el drama estructural és un altre. I és que després de vuit anys de governs socialistes, l'Estat continua tenint aproximadament un 3 % d'habitatge públic, un 3 %. La mitjana europea és del 8 %, i els països que realment aconsegueixen influir sobre els preus del mercat privat, com Àustria i els Països Baixos, superen el 25 %. Per tant, sí, fem processos impecables, però, si no tenim habitatge públic suficient, el debat acaba semblant gairebé absurd. És com discutir qui pot pujar a un autobús que no passa per la parada.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Estem vivint una situació d'emergència greu i extraordinària. Si ho comparem amb la majoria dels països del planeta, l'Estat espanyol, que és un país ric, malgrat això, la gent no té cobertes les necessitats més bàsiques de l'ésser humà: tenir un sostre on aixoplugarse, tenir una casa on resguardarse, on construir una família i un projecte vital. Però, senyories del Partit Socialista, aquest cinisme no és exclusiu del Partit Popular, perquè els seus discursos no són tan esperpèntics, evidentment, com els del PP, però les seves accions i sobretot les seves omissions els delaten. En una situació tan dramàtica com la que acabem d'exposar, només preveuen mil milions d'euros l'any per tot l'Estat per construir habitatge. No és que sigui insuficient, és que és ridícul. Espanya ja ha tingut 500 000 desnonaments la darrera dècada, més de 27 000 només l'any passat, malgrat semblar que són cosa del passat. Durant els últims dos anys, el preu de l'habitatge ha pujat un 80 %, mentre l'increment dels salaris no ha arribat ni al 8 %. I, després de vuit anys de governs socialistes, el parc públic d'habitatge a l'Estat és tan sols del 3 %; mentre que la mitjana europea gairebé el triplica, i hi ha exemples com Països Baixos i Àustria que es troben per sobre del 25 %.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«En definitiva, aquesta llei construeix dues peces claus: millor governança i millor execució. Ara volem ser clars. Això no ens ho resoldrà tot. Nosaltres no renunciem a l'objectiu de fons, que és la plena sobirania fiscal. Volem decidirho tot. Volem tenir tots els recursos i també totes les competències, perquè només així podem garantir al cent per cent que les decisions responen a les necessitats del país. Però ara mateix tenim la possibilitat de fer que la Generalitat, per primera vegada, tingui veu i vot a l'hora de planificar, decidir, executar i controlar el que l'Estat vol fer amb els seus recursos dins de les seves competències. Les competències de l'Estat. Però, què vol fer a Catalunya? Perquè els avanços i un com aquest tan gran es construeix pas a pas. I aquest consorci és un pas endavant, un pas que ens dona més capacitat de decisió dincidir en la planificació de garantir lexecució, un pas que ens reforça com a territori. Perquè després també sha de poder executar perquè sense execució la decisió és paper mullat i el que està en joc no és menor. Parlem de qualitat, de vida i de mobilitat digne. Parlem doportunitats pels joves. Parlem de competitivitat per petites i mitjanes empreses. Parlem de cohesió territorial. Parlem, en definitiva, de lEstat del benestar. Per això aquesta no és només una llei d'infraestructures, és una llei per posar el país al centre de les decisions. És una llei per corregir desequilibris. És una llei per avançar en sobirania.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Cal reforçar, en aquest sentit, el rol internacional d'Europa, de la Unió. Perquè si la Unió és capaç de fer això, podem atreure d'altres democràcies, potències mitjanes, que no es volen veure arrossegades en un món dibuixat pel fatalisme de Rússia, de Xina i dels Estats Units. Aquestes tres potències -repeteixo, Xina, Rússia i els Estats Units- volen dibuixar un món de suma zero. I aquest món, als europeus no ens agrada. No ens interessa. Permetin-me que faci esment al darrer informe d'Amnistia Internacional, conegut fa poques hores. Amnistia Internacional, suposo que per la majoria de la cambra, potser no per les senyories de la ultradreta, però suposo que per la majoria, Amnistia Internacional és una referència. Doncs bé, en el seu informe anual parla exactament d'un nou ordre internacional depredador, depredador. Senyories al terme depredador, que en zoologia és molt clar, en política és tremendament horrible. Un nou ordre internacional depredador i el signifiquen en tres fotos: Donald Trump, Putin, Vladimir Putin i Benjamin Netanyahu. Si la política internacional és depredadora, es deu a decisions que han pres, repeteixo, Donald Trump, Vladimir Putin, Benjamin Netanyahu.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I és molt greu i molt preocupant, perquè, de fet, no descobreixo res si dic que les assegurances haurien de ser una xarxa de seguretat per al sector primari. I avui el que són és una xarxa foradada, una xarxa plena de forats enormes. Parlem clar i tothom ho sap. No hi ha ningú en aquest hemicicle que pugui dir el contrari. Primes escandalosament elevades, cobertures clarament insuficients, indemnitzacions que no arriben i, si arriben, arriben tard, i un sistema que, a la pràctica, expulsa directament, a més a més, la petita i mitjana pagesia, que aquesta és un altre tema també, aquest és un altre tema. I això és el que tenim. I per això, des d'Esquerra Republicana diem que les assegurances agràries són encara avui una assignatura pendent. Cal dir també, senyories del Partit Popular, que la seva proposició de llei apunta una idea que pot ser útil, que pot ser útil, que és el fet d'incorporar la cobertura d'ingressos i rendes. El problema no és només el que diu aquesta PL, el problema és si això serà útil o serà un altre titular, és a dir, que és un tema, entenc, bo, necessari i que s'ha de treballar. Perquè sense recursos, sense reformes profundes, sense valentia política, això, evidentment, no canvia res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Per tant, quines són les eines realment que funcionen? La presó? Estats Units és el país amb més presos del món. I no estan baixant les taxes de criminalitat, estan pujant. Els catedràtics de dret penal que abans al·ludien ho tenen claríssim: una política penal de populisme punitiu no serveix per a res més que per fer creure a la societat que hi ha molts més crims del que hi ha i molt més greus. I per fer sentir aquesta inseguretat, aquesta por, aquest 'On vas?, amb qui vas?, dona'm el telèfon, et vaig trucant'. És això el que volen? Una societat atemorida tots els dies del món? Una societat on les noies joves, les dones de mitjana edat, les dones grans estan atemorides sistemàticament? I l'única resposta és incrementar penes. I l'única resposta no és posar-los a la presó, perquè ja hi són, és per a tota la vida. Si fan una enquesta, ara que parlàvem de les dades demoscòpiques, últimament s'està demostrant, preguntin per la pena de mort, que gràcies a vostès torna a estar en boca de molta gent. És això el que volen?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bona tarda, ja. Diputats i diputades, avui tenim l'obligació de defensar la pujada del sistema públic de pensions, la quantia de les pensions i aquest reial decret garanteix perfectament que valoritzin un 2,7 %, a totes les pensions. Després d'un acord que va costar, no va ser fàcil, indexar de nou les pensions a l'IPC. De fet, sempre havien estat indexades menys quan governava el Partit Popular, que les va desindexar. Vam passar anys que havíem d'anar patint amb el 0,25 %. Doncs bé, això ha tornat a la normalitat. No ha estat fàcil. Gràcies als moviments de pensionistes i gràcies als sindicats i gràcies a les forces progressistes, va poder recuperar-se i en aquests moments les pensions pujaran el 2,7 %, la qual cosa significa 570 euros més a l'any la pensió mitjana de jubilació. Imagini's la diferència: passar del 0,25, calculin en aquests moments al 2,7. Més important encara, el 2026 augmentaran de manera massiva les pensions mínimes. I això també és important. I això és difícil que passi en un govern que no sigui progressista. Les pensions més baixes pugen un 7 %, fins a un 11,4 %, si el pensionista té cònjuge a càrrec. Les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital també s'incrementen un 11,4 % col·locant la renda mínima de jubilació interessant. Amb aquest esforç atenem els més vulnerables. Sí que és veritat. Sí que és veritat que potser complement a mínims s'hauria de, com ha dit el meu company, i com diuen moltes associacions de pensionistes, que la pensió mínima hauria d'estar lligada al salari mínim interprofessional i potser s'hauria de complementar a través de fiscalitat si volem una societat en la qual els nostres grans volen, poden viure amb el salari mínim interprofessional després de treballar tota la vida.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Què els diu avui el Govern? Que tot podia esperar, que la paraula donada no té cap valor, que les normes són mòbils. Qui compensarà a les petites i mitjanes empreses que havien fet la feina? El VERI*FACTU, senyories del Govern, era només una obligació. Vostès ho vestien com una oportunitat per facilitar la gestió tributària, per modernitzar el teixit productiu, per reduir càrregues administratives i per lluitar contra el frau fiscal. Aquest reial decret, el que fa al Govern és generar inseguretat jurídica i transmetre improvisació. És molt fàcil avui omplir-se la boca dient que es defensa la petita empresa, però la realitat és que vostès han generat confusió i penalitzen, precisament, penalitzen precisament, el que més esforç ha fet per complir. I ara el que cal és una regulació clara, estricta i estable i alhora un acompanyament real en la transició. No es pot governar tal com estan fent vostès a cop de volant. Acabo, presidenta. Aquest reial decret conté mesures que podríem compartir parcialment, però també evidencia un cop més la manca d'estratègia i de visió a mitjà termini del Govern espanyol. Nosaltres, com sempre, hi som per defensar els ajuntaments, que necessiten recursos i llibertat per decidir. Votin el projecte de llei que la setmana passada van votar en contra. El país, que ha de recuperar les seves competències plenes, trameten la Llei de Funció pública, que la tenen parada i les petites i mitjanes empreses que necessiten estabilitat i no girs bruscos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«El segon bloc, el decret llei és el traspàs a la Generalitat del nomenament i gestió de secretaris interventors i tresorers municipals. Recordem que el 2012 ja teníem aquesta competència i el Govern espanyol va retirar aquestes competències a la Generalitat i va deixar centenars d'ajuntaments sense els funcionaris. La situació, certament, ha anat empitjorant i avui és totalment insostenible. I aquest ha estat un combat persistent des del nostre grup parlamentari i també des del govern republicà la legislatura passada. A principis d'aquest any vam aconseguir un acord amb el PSOE en el marc de la Llei de Funció Pública. La tenen parada. Tenim una esmena que resolia per llei aquest tema. Vostès ho tenen encallat els darrers mesos. Ara, això sí, això està bé, val més tard que mai, perquè el que importa és que Catalunya recuperi aquesta gestió, però fem-ho bé, no a mesura d'un reial decret que no té ni solta ni volta. I en tercer lloc, el VERI*FACTU, un nou ajornament d'aquest sistema. Cal ser clars. Aquest canvi de rumb a última hora és un error greu. Saben què? Estem convençuts que l'Agència Tributària no havia fet la feina i ara es treuen un reial decret de la màniga dient que ho fan per les empreses. Però les empreses serioses, moltes empreses, sobretot petites i mitjanes, ja havien fet l'esforç per adaptar-se a aquest sistema. Havien invertit en software, formació i reorganització interna. Alguns fins i tot havien invertit els diners del Kit Digital en fer això.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Quart bloc. Fiscalitat. Sé que no és el seu camp, però com a membre del govern penso que pot portar aquestes propostes que li farem a estudi i si pot ser, amb una proposta perquè creiem que és justa. Avui un autònom, persona física, pot acabar tributant fins al 45 per cent de l'IRPF, mentre que una gran empresa tributa el 25 % d'impost de societats i sovint menys gràcies a deduccions i enginyeria fiscal. Això crea una diferència de prop de 20 punts en el petit autònom paga proporcionalment molt més que una corporació gran. És obvi que això tampoc és just. Proposem un canvi fiscal basat en l'equitat i la progressivitat, que és bo per a tothom, per la recaptació i per la justícia. Reduir l'IRPF als autònoms amb rendes baixes i mitjanes. Una baixada d'uns cinc punts en els trams inferiors. Això suposa, de mitjana, entre 400 i 600 euros anuals d'estalvi per autònom, uns 50 euros al mes per a la butxaca de qui aixeca un petit negoci. Incrementar, en canvi, l'impost de societats per a les grans empreses amb més de 4 milions de facturació anual. Parlem d'un 5 per cent aproximadament de les societats, però que concentren una enorme part dels beneficis. Cal un traspàs de les grans corporacions cap a les classes treballadores autònomes. I amb això farem una societat més justa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Primer bloc: començarem pel cor del sistema les cotitzacions dels autònoms. Històricament és veritat que el 85 % dels autònoms han cotitzat la base mínima. La base mínima. Hi ha un 15 % que ho han fet voluntàriament, però hi ha el 85 % que no ho ha fet perquè els agrada cotitzar poc, sinó perquè no podien pagar més. El sistema ho permetia, però alhora els ofegava. M'explicaré. Mirem aquesta comparació. Un autònom que guanya més de 6000 euros, més de 6000 euros al mes, paga 600 euros de quota i un assalariat amb un sou de 1500 euros, entre ell i l'empresa gairebé el mateix. Un assalariat que cobra 6000 euros aporta, gairebé, 1900 euros al mes. Conclusió clara, qui més guanya si és autònom, aporta proporcionalment 3 vegades menys que un mileurista assalariat. I això no és just. Això no és just. Això és un sistema regressiu i que crec que hem de no acceptar-ho i intentar canviar-ho. De fet, ho vam fer una mica, el RETA, ja portem uns anys i crec que s'ha de reformar per poder solucionar aquesta realitat. A més, les quotes de RETA sabem que només cobreixen aproximadament la meitat de les despeses en pensions dels autònoms. Raó de més per reformar-ho. Tot això té conseqüències al final de la vida laboral. La pensió mitjana d'un autònom és de 942 euros. Amb això no es pot viure. La d'un treballador del règim general no és per tirar coets, però és de 1487 euros, una diferència del 37 %. No és casualitat, és el resultat d'un sistema que no està ben dissenyat. Anem a intentar dissenyar-lo.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Un segon bloc el vehicle elèctric i les infraestructures de recàrrega. Volem descarbonitzar, oi? Doncs posem rigor on el Govern només posava declaracions. Establim un pla estatal de punts de recàrrega per a municipis petits i mitjans, com a mínim un punt en tots els municipis entre 2000 i 30 000 habitants i el 20 % dels més petits. Per primera vegada es parla de ruralitat en termes de transició energètica. També hem simplificat tràmits substituint llicències per declaracions responsables. I això vol dir accelerar de debò la descarbonització. I també hem posat fi a l'agrupament obligatori de concessions, en les concessions d'estacions de servei. Ara es podran licitar per separat electrolineres, gasolineres i serveis comercials. Això dona oxigen a les petites i mitjanes empreses, obre el mercat i permet que aquests operadors petits hi puguin entrar. I un canvi de paradigma que el Govern no s'ha atrevit a impulsar, però que nosaltres ho hem fet des del Senat. Un tercer bloc, el ferrocarril, aconseguim que el Govern estudiï la viabilitat dels serveis ferroviaris nocturns, tant internacionals com nacionals dins de l'Estat. És apostar per un model europeu de mobilitat baixa en carboni i revertir dècades d'abonament.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Fa dècades que l'Estat espanyol funciona amb un model, ho hem dit moltes vegades, centralitzat oligopolístic i, evidentment, profundament ineficient, on unes poques grans empreses, molt poques, decideixen on es genera l'energia, decideixen com es transporta aquesta energia i qui en treu el benefici. I mentre tot això passa, els territoris productors com, per exemple n'anomeno algun, les Terres de l'Ebre o també Navarra, suporten l'impacte ambiental i l'impacte social de les infraestructures. Però atenció: no només suporten les infraestructures i el conseqüent impacte, sinó que no participen del valor afegit ni tampoc participen de les decisions estratègiques. Nosaltres ho tenim clar. No volem més potència per mantenir un vell sistema. No volem. El que volem, és més sobirania per transformar aquest sistema. No és tan complicat d'entendre. La transició energètica no pot ser un simple repartiment de cables i de transformadors. No és això la transició energètica. La transició energètica ha de ser, i aviso que anem tard, una transformació democràtica, una transformació territorial del poder energètic. Perquè la transició energètica ha de ser descentralitzada i ha de ser distribuïda. I això què vol dir? Doncs, miri, que s'ha d'impulsar la generació distribuïda i local, no només amb grans macroparcs que alimenten xarxes molt llunyanes. Això vol dir, per exemple, que s'ha de garantir la participació real dels territoris i s'ha de fer en la planificació elèctrica, no en simples consultes formals. Això vol dir que s'han de prioritzar les energies renovables amb retorn social, amb participació de la ciutadania, amb participació de les cooperatives, d'ajuntaments i de petites i mitjanes empreses. I això vol dir que s'ha d'assegurar que la transició sigui justa i que cap territori que ha viscut del model nuclear o del model fòssil com, per exemple, a casa meva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l'Ebre, en quedin enrere.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Però escoltin, nosaltres sí que hem parlat amb l'Associació de Celíacs de Catalunya. Els hem escoltat. De fet, va ser de les primeres coses que vaig fer com a diputada quan vaig entrar en aquest parlament. I hem après coses d'ells. El que presenten vostès aquí és bastant, creiem nosaltres, paper mullat. No serveix massa per a res, i fins i tot pot resultar una mica decebedor i fa una mica de riure. En tot cas, la celiaquia, com deien aquí els companys dels altres grups, no és una qüestió menor. És una malaltia crònica autoimmune que afecta aproximadament el 2 % de la població. I el tractament no és un medicament, no és un medicament ni car ni barat. És una alimentació que, a més a més, no paga el sistema sanitari. Els celíacs, les persones celíaques són els únics malalts que paguen les seves quotes a la Seguretat Social i que, a part, han de pagar el seu tractament sense cap mena de bonificació, diguéssim, a la Seguretat Social. Hi ha una mitjana calculada de gairebé uns 1000 euros l'any de sobrecost en alimentació per persona celíaca. I hi ha exemples molt concrets. Una barra de pa sense gluten costa el doble que una barra de pa amb gluten. Un paquet de galetes pot costar cinc vegades més. Un plat de pasta sense gluten pot costar quatre vegades més. I tot això no és opcional, com molt bé s'ha dit en aquesta tribuna. Una persona celíaca no pot decidir menjar avui diferent perquè li surti més barat, perquè això li comporta danys reals i greus problemes a la seva salut. I és aquí on es veu la feblesa de la proposta del Partit Popular. Una deducció fiscal de 600 euros anuals pot semblar generós, però en realitat no arriba a la cobertura del sobrecost que té el tractament d'una persona celíaca, que és justament la seva alimentació. I encara menys resol altres problemes que el col·lectiu sí que demana.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«S'ha parlat també de la llei d'habitatge, que és el gran dimoni per la dreta, amb la qual, evidentment, no compartim. Compartim amb vostè que la llei d'habitatge ha sigut una bona eina, però -ja ho hem dit moltes vegades i no vull omplir Diaris de sessions amb això un altre cop- però té un forat i vostè sap que té un forat. Té un forat que, per cert, van permetre vostès perquè no es van atrevir a regular-lo a la legislatura passada. Però té un forat, que són el lloguer d'habitacions i de temporada. Miri, dades, per una habitació a Barcelona mitjana, perquè estem parlant sempre de mitjanes, 650 euros al mes, despeses a part; per una habitació a Girona, 400 euros al mes, despeses a part; Tarragona i Lleida, 370-320, despeses a part, mitjana. Hi ha habitacions que s'estan llogant per més de 2000 euros a Barcelona. Això no es regula donant subvencions de 200 o 300 euros per pagar el lloguer al rendista que s'està fent ric. Aquest pla no té mesures estructurals, que són aquestes. S'ha d'intervenir el mercat i la manera d'intervenir al mercat, com deia aquest dematí també el meu company i portaveu del grup d'Esquerra Republicana, és realment creient-nos fins al punt d'inclús blindar-ho a la Constitució, que l'habitatge és un dret fonamental i cal regular el mercat privat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«També algú ha parlat del marc legal. Al Tribunal Constitucional, no és la meva Constitució, però, ja que els serveix de referència, l'any 1990 ja va avalar i fixar per llei que la jornada màxima de 40 hores, del 1983, no feia falta que passés per la negociació col·lectiva. No calia. L'article 42 de la mateixa Constitució, que és un mandat, limitar la jornada i garantir el descans. Per tant, 35 hores per llei és constitucional i necessari per protegir la salut i la dignitat. Suport social i mandat. Si som representants de la ciutadania, hi han enquestes bastant fiables que diu que el 80 % de la població està d'acord amb la reducció de la jornada de treball. Per aquí tampoc aniríem bé. Tampoc aniríem bé. En resum, sí a les 35 hores per llei, sense pèrdua salarial; pla d'acompanyament a pimes, recol·locació, proporcionalitat i termini d'adaptació per a les petites i mitjanes empreses i autònoms; inspecció amb mitjans i sancions dissuasives; publicació periòdica d'estadístiques d'acompliment i, evidentment, impulsar la gestió catalana de la Inspecció de Treball. També podem contractar inspectors de treball perquè no es faci un mal ús de tot plegat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Bona tarda. Per no repetir el mateix discurs que vaig fer fa poques setmanes davant la proposició del Govern de baixar a 37 i mitja, doncs igual que llavors, per ser coherent, votarem que sí, aquesta proposició de llei que ens presenta el BNG. I recordem, segurament serà tombada per la dreta catalana i la dreta espanyola, com passa sovint cada vegada que toca algun tema que afecti els treballadors assalariats i també als autònoms i petites i mitjana empresa, com demostraré en aquesta intervenció. Aquí el que es demana és que es tramiti. I si hi ha tramitació hi ha compareixences i podrà comparèixer la petita i mitjana empresa, podrà comparèixer els autònoms, podran comparèixer els assalariats, les seves organitzacions, etcètera, etcètera. Però el que no pot ser és que, 100 anys després, més de 100 anys després de la vaga de la Canadenca, estiguem encara amb les 8 hores. El que no pot ser és que la llei encara marqui 40 hores, quan aquí, des del 1983, ja estava marcat. El que no pot ser és que 1 de cada 4 treballadors admet fer-ne més de 40 moltes de les hores. Per cert, que diuen que són extres i haurien de ser voluntàries, no ho són. Siguin honestos, siguin sincers, no facin trampa. 1 de cada 3 treballadors plega més tard de les set de la tarda. No pot ser. No pot ser. 8 de cada 10 reben missatges fora de l'horari. No pot ser. L'atur juvenil en aquest país és altíssim. I per últim, a banda l'atur juvenil, les cures invisibles recauen sempre sobre les dones. És a dir, reduir la jornada també és un tema d'igualtat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«I com ho fem? De tres maneres molt clares: fiscalitat justa, regulació valenta i més parc públic. En primer lloc, la fiscalitat. Ja n'hi ha prou de privilegis a qui acumula pisos. S'han de posar impostos a partir del tercer immoble. Qui en tingui tres o més, que pagui i que pagui molt. Acabar amb els beneficis fiscals dels fons d'inversió que especulen en la borsa amb el sostre de la gent i donar poder als ajuntaments per poder recarregar l'IBI dels grans tenidors i dels pisos turístics que expulsen a la gent dels seus barris. La fiscalitat ha de servir per redistribuir i per frenar l'especulació, no per premiar-la. En segon lloc, regulació. El gran problema que ens trobem, que se'ns escapa de la regulació actual són els lloguers de temporada i habitacions i per això cal estendre els topalls dels preus, també a aquests contractes curts i els lloguers d'habitacions. Prou trampes. Nosaltres proposem una mesura molt clara també, a part d'això, prohibir la compra a qui no resideixi a l'Estat. Si no vius al territori no pots especular amb el nostre sostre. I tercer, més parc públic. És evident que sense parc públic no hi ha solució. Per això afegim transferir immediatament a les comunitats i als ajuntaments tots els actius de la Sareb i els SEPES. Aquests pisos no poden ser moneda del joc immobiliari, han de ser llars per a la gent. Cal també, evidentment, finançament suficient per ampliar el parc públic amb prioritat pública en la compra i en la nova construcció, també amb un pla de rehabilitació. Objectiu: 5 % del parc protegit al 2026 i 9 % al 2027, en la línia de la mitjana europea. Només així podrem intervenir de debò el mercat de lloguer. Aquest és el camí, doncs. Fiscalitat per a penalitzar l'especulació, regulació per a evitar els buits legals i parc públic per a garantir alternatives reals. El mercat immobiliari deixa a la seva sort... -amb el consentiment del PSOE, malgrat tots els anuncis fets- és una màquina d'expulsar veïns d'encarir la vida i de concentrar riquesa en unes poques mans. I això no és un accident, és el resultat de dècades de polítiques que han posat l'habitatge al servei i el benefici dels rics i no de la gent. Nosaltres diem prou i proposem un canvi de paradigma. Nosaltres diem que l'habitatge ha de deixar de ser mercaderia i ha de ser un dret. Si et vols fer ric, compres loteria o or. I aquells que ens acusaran de voler intervenir el mercat els diem: Sí, exactament, el que volem és intervenir al mercat, perquè no hi ha res més intervencionista que deixar que siguin els fons voltors i els especuladors els que decideixin qui pot viure i qui no en un barri. El mercat ja està intervingut i està intervingut a favor dels rics. El que nosaltres proposem és intervenir-lo a favor de la gent, de la mateixa manera que fem amb la salut o amb l'educació pública dels nostres fills. I d'això va aquesta PNL, de fer que l'habitatge deixi de ser el problema número u de la ciutadania, de tenir un sostre digne i que deixi de ser un luxe i torni a ser un dret, o sigui un dret, si ho ha estat alguna vegada. De posar sobre la taula solucions reals per acabar amb aquesta emergència, com deia, per nosaltres, la més important dels nostres temps. Qui especuli amb l'habitatge ho ha de tenir molt difícil i li ha de sortir molt i molt car. I cada euro que aconseguim treure d'aquesta especulació ha de tornar a la gent en forma d'habitatge públic i assequible.»