Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
503 declaraciones · página 15 de 17
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Pero resulta evidente que una vez más se ha impuesto el incumplimiento y hoy estamos aquí porque las cosas no han funcionado como hubiera sido deseable, una vez no se ha hecho bien; y se confirma que no basta con aprobar leyes, sino que luego hay que implementarlas y asegurar su cumplimiento para que tengan el efecto deseado por el Legislativo. Y eso vale tanto por la Ley de creación de un Fondo de Compensación para las Víctimas del Amianto como vale para la amnistía. Pero centrémonos en el caso de hoy, porque no haberlo hecho comporta que miles de víctimas de exposición al amianto -ya sea en el ámbito laboral, doméstico o ambiental como, por ejemplo, las cuarenta y tres víctimas de Cerdanyola- sigan huérfanas de reparación y de compensación. Como decía hace un momento el diputado de Bildu, el amianto sigue estando entre nosotros y, en este sentido, el Parlamento de Cataluña ha promovido distintas iniciativas para fomentar su retirada de un modo seguro. Porque no basta con compensar el daño producido, sino que hay que evitar nuevos daños. No se pueden generar más víctimas. Esperemos, pues, que esta iniciativa sea el detonante para dar la respuesta correcta, eficaz, suficiente y definitiva al sufrimiento de las personas afectadas y a sus familias. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«La realidad es que España se ha dedicado a espiar y a perseguir a los que ha considerado enemigos políticos, entre los cuales, están los independentistas políticos, es decir, algunos diputados de esta Cámara, entornos, familias, entornos periodísticos ilegales. Y aquí es donde quería ir a parar, un caso de acoso por tierra, mar y aire que ha sufrido el abogado Gonzalo Boye. Todas las cloacas del Estado, todas, lo han señalado como enemigo público que hay que abatir: las cloacas azules de la Policía, las cloacas verdes de la Guardia Civil, las cloacas marrones del CNI y también las cloacas negras de las togas de la Fiscalía. El CNI espió al abogado del presidente Puigdemont, el señor Boye, no por motivos de seguridad de Estado, sino por motivos estrictamente políticos, por motivos de quién era a quién defendía, el presidente Puigdemont, y todavía más, el CNI espió al señor Boye para descubrir las estrategias de defensa del expresidente en el exilio, es decir, un atentado contra un derecho básico del Estado de derecho: el derecho a la defensa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«La realitat és que a Espanya, el CNI s'ha dedicat a espiar i perseguir a qui ha considerat enemics polítics, als líders independentistes catalans, entre els quals, com deia abans, alguns dels diputats d'aquestes Cambres, entorns, família, entorns periodístics i entorns legals. I aquí volia anar. Voldria posar de relleu un cas: l'assetjament per terra, mar i aire que ha patit l'advocat Gonzalo Boye. Totes les clavegueres de l'Estat, totes, l'han marcat com a enemic públic a batre. Les clavegueres blaves de la Policia, les clavegueres verdes de la Guàrdia Civil, les clavegueres marrons del CNI i també les clavegueres negres de les togues de la Fiscalia. El CNI va espiar l'advocat del president Puigdemont, el senyor Boye, no per motius de seguretat de l'Estat, sinó per motius estrictament polítics, per motius de qui era a qui estava defensant, que és el president Puigdemont. I encara més, el CNI va espiar el senyor Boye per descobrir les estratègies de defensa legal del president a l'exili, és a dir, un atemptat frontal contra un dret bàsic en tot Estat de dret: el dret a la defensa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Se deberá acreditar cuál es el motivo por el cual el alquiler es de temporalidad. Muy bien. Habrá que indicarse si la vivienda se alquila -y detallan los casos-, si es para estudios, para asistencia médica, con finalidades recreativas... Muy bien, la prueba de la carga a cargo del propietario; de acuerdo. ¿Me pueden decir ustedes cómo se acredita que el inquilino alquila ese inmueble con finalidades recreativas? ¿Lleva entradas de teatro o qué hace? A seis meses vista, claro ¿Para fines asistenciales o médicos ahora tendrá que pedir un certificado médico para saber qué enfermedad tiene el familiar o esa misma persona para lo que necesita alquilar el piso? ¿El propietario debe tener acceso a estos datos tan delicados? ¡Por favor! ¿Seis meses para los estudiantes? Perdonen, igual hace mucho que han terminado la carrera, o no llegaron ni a los exámenes, cuando tengan que hacer los exámenes se van a tener que ir. Y suponiendo que hagan seis meses más, pues luego para el curso académico después tendrán que irse por navidades. ¿Pero por qué seis meses? Si es que no tiene ninguna explicación. Aparte de las repercusiones que va a tener, con los efectos nocivos, este tema de los seis meses, porque el alquiler de habitaciones para los estudiantes, por ejemplo, es clave, es clave. En una ciudad universitaria como, por ejemplo, Gerona, si se aprueba esta modificación será un drama para la universidad. Necesitamos políticas firmes, decididas, efectivas en cuestiones de vivienda, políticas útiles. Lamentamos mucho que las que nos proponen hoy no solo no van a ser útiles, sino que, además, van a ser absolutamente contraproducentes. Y esto no va de etiquetar a buenos y a malos, ni a propietarios ni a aquellos que votamos...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Gracia, señora presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras diputadas. Están empezando a verse los efectos de la ley de vivienda; los datos, por decirlo de un modo delicado, no son nada optimistas y están empezando a aparecer los nervios. Queremos recordar que Junts per Catalunya no apoyó la ley de la vivienda, y les advertimos aquí y en el Parlament de Catalunya una y otra vez que no era una buena ley y que no mejorarían las tremendas dificultades que tienen nuestros jóvenes y nuestras familias para acceder a una vivienda. Advertimos que provocaría una enorme inseguridad jurídica, que se trasladaba la responsabilidad de las políticas públicas a los arrendadores, que se reduciría la oferta y que se acabarían aumentando los precios del alquiler haciéndolos todavía más inaccesibles, y hace poco acabamos de conocer que en el último año en Cataluña se ha reducido un 31 % la oferta de pisos de alquiler; repito, un 31 % se ha reducido la oferta de pisos de alquiler en Cataluña. Junts per Catalunya está muy preocupado por dar solución a la emergencia habitacional que estamos viviendo. En Cataluña es un drama encontrar vivienda asequible. Los jóvenes están viviendo una tortura para poder emanciparse. Tenemos que abandonar estas políticas erráticas que lo único que provocan es demonizar lo privado y que van de mal en peor -no lo decimos nosotros, no lo dice Junts-, y es que cualquier persona que se ponga a buscar un piso lo verá. La liaron con la ley de la vivienda y ahora quieren esconderlo con la ley de alquileres autónomos. Tienen que dejar de dar esperanza con propuestas de reformas y más reformas, todas muy mal articuladas, incluso dudamos de que propuestas como las de hoy, que solo empeoran la situación de los que están intentando encontrar un piso de alquiler, hayan sido redactadas por los miembros de cualquiera de los grupos proponentes. Están provocando una enorme frustración entre la ciudadanía, con propuestas populistas que les da esperanza, pero que, al final, acaban provocando que cada vez haya menos pisos de alquiler y que sean más caros.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«S'haurà d'acreditar quin és el motiu pel qual el lloguer és de temporada. Molt bé. S'haurà d'indicar si l'habitatge es lloga -per exemple, hi posen, detallen en quins casos- per estudis, per assistència mèdica, amb finalitats recreatives... D'acord, la prova de la càrrega a càrrec del propietari. Em poden dir vostès com s'acredita que el llogater lloga aquell immoble amb finalitats recreatives? Que porti entrades del teatre a sis mesos vista? Si és per finalitats assistencials o mèdiques haurà de demanar el certificat mèdic per saber quina malaltia té el familiar o ell mateix pel qual necessita llogar el pis? El propietari ha de tenir accés a aquestes dades tan delicades? Per favor. Sis mesos pels estudiants? Deu fer molt temps que han acabat la carrera. No han arribat ni als exàmens, quan els toqui fer els exàmens, hauran de marxar. I suposant que facin sis mesos més, després, pel curs acadèmic següent, per Nadal, hauran de marxar. Per què sis mesos? No té cap explicació. A part de les repercussions que tindran, amb els efectes nocius, aquest tema dels sis mesos, perquè el lloguer d'habitacions per als estudiants, per exemple, és clau. A una ciutat universitària, com és Girona, si s'aprova aquesta modificació serà un drama per la universitat. Necessitem polítiques fermes, decidides, efectives, en termes d'habitatge, polítiques útils. Lamentem molt que les que avui ens proposen no només no seran útils, sinó que seran absolutament contraproduents, i això no va d'etiquetar de bons o de dolents ni els propietaris ni aquells que votem...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S'estan començant a aterrar els efectes de la llei d'habitatge. Les dades, per dir-ho d'una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l'oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles. I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s'ha reduït un 31 % l'oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s'ha reduït l'oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l'emergència de l'habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d'abandonar aquestes polítiques erràtiques que l'únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l'habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d'arrendaments urbans. Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d'aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d'avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s'està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Hoy también daremos el pitido final en dos temas que ha impulsado Junts con sus enmiendas y que han hecho subir el marcador, porque ha colaborado una gran mayoría de esta Cámara. Terminaremos con una discriminación que hace casi cuarenta años que dura, la que sufren las mujeres deportistas profesionales. No tenían el mismo derecho a ser madres que tienen otras trabajadoras de otras profesiones, donde sí se puede aplicar la legislación laboral de manera plena y no subsidiariamente. Los derechos de las deportistas profesionales chocaban con la especificidad de los contratos del deporte profesional, a veces de un año, de dos años o incluso meses. Los contratos pueden ser cortos, pero no pueden ser injustos, y las deportistas profesionales tienen el derecho a ser madres, a que se tenga en cuenta el embarazo, la lactancia y la conciliación familiar. Por eso hacía falta reformar el Real Decreto 1006/1985, para conseguir la igualdad efectiva entre mujeres y hombres deportistas profesionales. A partir de ahora, en caso de embarazo o de estar en proceso de adopción, en cuyo caso, cuando ya se haya llegado a la resolución y al certificado de idoneidad, las personas y los deportistas profesionales tendrán derecho a ampliar el contrato un año, prorrogándolo automáticamente siempre que se trate del último año de contrato. Además, las personas deportistas profesionales disfrutarán de los derechos de conciliación, incluidos los permisos previstos legalmente, sin perjuicio de la adaptación a la especificidad de su profesión, incluida también la etapa del embarazo, en el caso de las mujeres deportistas, y también contabilizar el entrenamiento con la atención al menor, también en el caso de los desplazamientos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Tornant a Grècia, com deia el personatge de llegenda Dàmocles, veient l'espasa penjant al damunt del seu cap: 'Qui té un gran poder té una gran responsabilitat'. Per tant, fem que la sororitat s'expressi i que cada dona que ocupa un lloc de poder estigui compromesa amb el relleu, amb crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui decideixin des dels llocs de poder del demà. I fem que aquesta sigui una responsabilitat compartida cada cop per més homes, per no caure en el parany d'aplicar la llei des de la lletra i no des de l'esperit. Omplir els consells o les juntes o les llistes electorals de dones perquè segueixin decidint els homes no és paritari. Tenim encara molta feina a fer, en aquest sentit. Avui també xiulem, finalment, farem el xiulet final amb dos temes que ha impulsat Junts amb les seves esmenes i que han pujat el marcador gràcies a una gran majoria d'aquesta cambra. Per un costat, acabem amb una discriminació que ha durat gairebé 40 anys, la que pateixen les dones esportistes professionals. No tenien el mateix dret a ser mares que tenen les treballadores d'altres professions, on sí que es pot aplicar la legislació laboral de manera plena, i no subsidiàriament. Els drets de les esportistes professionals xocaven amb l'especificitat dels contractes de l'esport professional, a vegades de dos anys, d'un any o fins i tot de mesos. Els contractes poden ser curs, però el que no poden ser és injustos, i les esportistes professionals tenen dret a poder ser mares i que es tingui en compte l'embaràs, la lactància i la conciliació familiar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Nuestro modelo es un referente para otros países europeos que tienen el modelo mixto de funcionarios y voluntarios como modelo propio. Este modelo está implantado en toda Europa menos en España. Es un modelo que queremos conservar, preservar de la recentralización. Nosotros no nos dejaremos arrastrar por políticas españolas que disminuyen nuestras competencias, como hace un año. Con Junts no se regala ni se pierde nada. Nuestro modelo, un modelo que permite una respuesta potente ante necesidades extraordinarias, tendrá siempre el apoyo de Junts per Catalunya. Necesitamos, pues, recursos, dinero y, como los recursos suficientes los generamos en Cataluña, no duden de que vamos a luchar por ellos, por cada uno de ellos. No queremos que nuestro dinero se quede en Madrid, entre otros sitios, queremos que vaya a nuestros bomberos, a nuestros cuerpos de emergencias y seguridad. En Cataluña también es muy importante la tarea que llevan a cabo las Agrupaciones de Defensa Forestal, las ADF, un colectivo con más de 6000 propietarios forestales vinculados a más de 600 municipios distribuidos en todo el territorio catalán. Llevan a cabo una tarea de sensibilización, concienciación, que se convierte en una herramienta indispensable para que nuestro país sea más resiliente. Es también una estructura de apoyo a los cuerpos de bomberos ante los incendios forestales, y también quedan recogidos en esta ley. En Junts queremos agradecer a todos los efectivos de agentes rurales y bomberos el gran trabajo realizado año tras año a pesar de las condiciones; servicios que, como se ha manifestado reiteradamente en el procedimiento de esta ley, se han llevado a cabo asumiendo riesgos, riesgos y sacrificios que en algunas ocasiones han significado que personas, compañeros, hayan perdido la vida. Un reconocimiento para todos ellos, a los compañeros y a las familias. Ahora debemos ponernos las pilas en Cataluña, en el Gobierno de la Generalitat de Catalunya. Muchas gracias. Visca Catalunya libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d'agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s'ha dit reiteradament durant el procediment d'aquesta llei, s'han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves. Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Totes aquestes esmenes han estat transaccionades o incorporades total o parcialment, com també n'hi ha hagut algunes altres d'altres grups. Mantindrem el vot favorable a alguna de les esmenes concretes que s'han mantingut vives, alguna en la direcció del que he esmentat abans, alguna en relació amb la igualtat de gènere i alguna en relació amb el personal de SASEMAR, que té unes condicions de treball prou específiques. Ara el que caldrà és posar aquest instrument en mans de persones realment professionals, amb la voluntat de cercar la veritat, la transparència i l'acompanyament de les víctimes. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, cada vez que hay un accidente aéreo, naval o ferroviario se produce una catástrofe humana y sufrimiento de las personas, especialmente y lógicamente de las víctimas, a veces con víctimas mortales, a veces con heridos, muchos o pocos, pero sufrimiento de las personas que directamente sufren el daño. Pero también está el sufrimiento de las familias. Spanair, Alvia, Vacarisses o Germanwings son casos que han generado mucho sufrimiento, y quiero tener un recuerdo hoy aquí por todas las víctimas y sus familias. A menudo, estas familias o esos afectados han padecido el sufrimiento añadido de no verse acompañados ni entendidos ni comprendidos por las instituciones que han debido actuar y que no lo han hecho a menudo, o al menos ha sido así la percepción, en defensa de los legítimos intereses de esas víctimas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Cada vegada que hi ha un accident aeri, naval o ferroviari, hi ha una catàstrofe humana. Hi ha patiment de les persones. Especialment, lògicament, de les víctimes, de vegades, amb víctimes mortals; a vegades, amb ferits. Molts o pocs. Però hi ha un patiment de les persones que directament pateixen el dany, però també hi ha el patiment de les famílies. Spanair, Alvia, Vacarisses, Germanwings són casos que han generat molt de patiment. Jo vull tenir un record aquí per totes les víctimes i per totes les seves famílies. Sovint aquestes famílies o aquests afectats han patit el patiment afegit de no veure's acompanyats ni entesos ni compresos per les administracions que han hagut d'actuar i que no ho han fet sovint, o almenys no s'ha tingut aquesta percepció, en defensa dels legítims interessos d'aquestes víctimes. Quan hi ha un accident d'aquestes característiques, i ningú no n'ha parlat, també hi ha patiment dels professionals o dels tècnics que estan directament implicats en l'accident. De vegades hem pogut tenir responsabilitat o no. De vegades hem pogut tenir una participació directa o relativament indirecta. Però els asseguro que els tècnics i els professionals que es veuen involucrats en aquestes situacions també tenen patiment. Tenen angoixa, de vegades, sentiment de culpa o la incertesa del què passarà, també, amb aquestes investigacions. Vull tenir un record, també, per tots aquests tècnics i per tots aquests professionals.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Algunos datos del Observatorio Mujer, Empresa y Economía, de la Cámara de Barcelona: más del 60 % de los titulados universitarios o de las personas que hacen formación continua son mujeres, pero la brecha salarial es del 13,3 % y del 21 % cuando hablamos de salarios directivos; el 86 % de las excedencias para ocuparse de la familia y cuidarla son de mujeres; la brecha en las pensiones es del 26 %; tenemos un 8 % más de riesgo de pobreza que los hombres; hemos ganado el 45 % de las regidurías, pero ocupamos solo la tercera parte de las alcaldías; y también estamos en el mismo porcentaje en la gerencia y dirección de las empresas, en los consejos de administración o en las juntas directivas. Esos son datos de Cataluña, y que conste que son mejores que en el resto del Estado. Por eso hacía falta una ley como la que se aprobará hoy. Seguimos teniendo presente esta mentalidad del observatorio, por ejemplo, el de las compañeras de la Asociación 50a50, para seguir controlando que la igualdad se aplique, se respete y se practique en el deporte, en la educación, en la empresa, en la política, en cualquier terreno de juego. Hoy hemos marcado unos cuantos goles, compañeras. Ahora toca seguir luchando.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També toca dir que malauradament hi ha dones més masclistes que molts homes, que aquests utilitzen. Són les que, enlloc d'empoderar altres dones, omplen els seus discursos d'estereotips del patriarcat. Avui, però, han perdut una batalla més, sempre que fem possible que la llei s'apliqui des de la lletra, però també des de l'esperit. Omplir els consells de dones perquè segueixin decidint i manant els homes no és paritat. Per això és important saber què passa més enllà de les taules del poder. Algunes dades de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona: més del 60 % dels titulats universitaris o de les persones que fan formació contínua són dones, però la bretxa salarial és del 13,3 %, del 21 % si parlem de salaris directius. El 86 % de les excedències per tenir cura de la família són de dones. La bretxa a les pensions és del 26 %, i tenim un 8 % més de risc de pobresa que els homes. Hem guanyat el 45 % de les regidories, però ocupem, només, la tercera part de les alcaldies. I també estem en el mateix percentatge a la gerència i direcció de les empreses, als consells d'administració o a les juntes directives. I això són dades de Catalunya, millors, que consti, que a la resta de l'estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Yo, antes de dedicarme a la política, ya conocía unos cuantos casos de ELA: el de Jano, diagnosticado a los treinta y siete años, o Roser, nuestra maquilladora de los domingos en la televisión de Cataluña, o a Juan Carlos Unzué, al que todos conocen. Y muchos más de la gran familia ELA: Siscu, de Cambrils, Ilde, de Sant Jaume d'Enveja, Carina... todos, muchísimos más, todos ellos especiales. O Yaiza, Yaiza trabajaba de bailarina profesional y de profesora de baile; tiene treinta y un años, anda con bastón, prácticamente no puede salir de casa por las dificultades que esto conlleva porque vive en un cuarto piso sin ascensor y le han negado ya cuatro veces -cuatro veces- la incapacidad laboral absoluta. Tienen derecho a vivir, a exigir que una sociedad del bienestar les dé respuesta a todos. ¿Saben qué? Les estamos haciendo perder el tiempo y, precisamente, es de lo que menos sobrados están; entre tres y cinco años de supervivencia a partir del diagnóstico. Desde que se tomó en consideración la proposición en la legislatura anterior han pasado dos años, dos años, insisto, y tres meses; 2460 muertos. Hoy se cumplen cuatro meses desde que Juan Carlos Unzué les reclamó aquí una ley ELA. Han pasado 360 muertos. ¿Piensan ustedes que la gente de la calle no es sensible a esta circunstancia? Lo son y mucho. Seguro que, si reflexionan, también lo serán todos ustedes. Estoy convencida de ello. Esta historia seguro que va a tener un buen final. No será un final feliz porque todas estas personas, por desgracia, tienen una fecha de caducidad demasiado corta, pero, al menos, tendremos una ley ELA, estoy convencida. Pero, ahora mismo, necesitamos tener el mejor de los textos de partida para poder mejorarlo aún más, enmienda tras enmienda, en el trámite de ponencia y en la Comisión. Hoy me cuesta decir que es el mejor día, pero seguro que Ilde lo hará por mí. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ayer me preguntaban en Cataluña: ¿para qué estáis los políticos, sino es para escuchar a las personas del pueblo? ¿Cómo pretendéis mejorar la vida de unas personas si no las escucháis? La escucha activa sirve para convertir las preocupaciones y los problemas de la gente en iniciativas que solucionan sus problemas, pero el texto que presentan -lo lamento- deja fuera del sistema a los enfermos de ELA. ¿De verdad que este es el mejor texto que puede presentar el Gobierno español, como se nos dijo ayer? De momento; entiendo que luego puede ser mejorable. Necesitamos un texto que, como mínimo, asegure la atención veinticuatro horas de los enfermos con traqueotomía, como Carlos, para que no tenga que plantearse la eutanasia, cuando quieren vivir, para no arruinar a su familia. Carlos cobró un seguro, pero se le está terminando el dinero. Y está aquí, lo tienen aquí, ¿que tienen que decirle? No es tanto lo que les piden, reflexionen, reflexionemos todos desde la empatía. Mañana nos podría ocurrir a cualquiera de nosotros, podríamos tener ELA o cualquiera de nuestros familiares o amigos. Duele solo de pensarlo, lo sé; es una idea terrorífica, lo es; nos hiela la sangre, pero así es.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d'unes persones si no les escolteu? L'escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d'ELA del sistema. De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se'm va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l'atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l'eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l'empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l'ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«También se podrían dedicar estos recursos para inversiones en seguridad y vigilancia cada año, que evitarían incidencias y retrasos en el servicio. Y también se podrían ahorrar, si se hicieran estas inversiones en vigilancia y seguridad, muchos problemas que tenemos para limpiar pintadas y grafitis y ahorraríamos dinero e incidencias, porque hay trenes que no pueden circular porque se encuentran con los cristales pintados con grafitis. Cuando se lanzaron esos descuentos en el precio del transporte público como medida para superar la pandemia y la crisis de Ucrania, muchos usuarios ahí, a pie de andén, expresaban públicamente una preferencia: que preferirían pagar lo que pagaban antes del descuento para que el servicio llegase a la hora que le tocaba y no les dejase tirados. Probablemente la mejor forma de fomentar el transporte público no sea regalar viajes en verano a los jóvenes, sino invertir más en la red, en la seguridad, en la calidad y hacer un sistema más fiable. Ha pasado otra cosa estos días. RENFE acaba de anunciar que reduce sustancialmente la compensación a los usuarios por llegar tarde, solo faltaba eso. En lugar de invertir para no llegar tarde, vamos a reducir la compensación; nos vamos a ahorrar un dinero y con ese dinero vamos a regalar viajes gratis en verano. Mire, yo no sé si esta es la mejor decisión, sinceramente. Nosotros, si tuviéramos un país independiente como aspiramos a tener, no nos plantearemos una medida de este tipo sin tener orientados, arreglados, esos problemas tan graves que he mencionado. Además, propondríamos una medida más equitativa, porque otra cosa es que esta medida que se nos propone hoy no tiene equidad. ¿Qué sentido tiene subvencionar un billete a un joven que se lo puede pagar, a un joven de una familia que tenga ingresos o que él mismo tenga ingresos? Tendría sentido que esta medida fuera equitativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Miri, quan es van llançar els descomptes del preu del transport públic com a mesura per superar la pandèmia i la crisi d'Ucraïna molts usuaris, allò, a peu d'andana, expressaven públicament una preferència: preferiria pagar el que pagava abans del descompte perquè el servei arribi a l'hora i no em quedi tirat. Probablement, la millor manera de fomentar el transport públic no és regalar viatges a l'estiu als joves, sinó que és invertir més en xarxa, en seguretat, en qualitat, i fer un sistema més fiable. I encara ha passat una altra cosa aquests dies. Renfe acaba d'anunciar que redueix substancialment la compensació als usuaris per arribar tard. Només faltava això. En comptes d'invertir per no arribar tard, reduirem la compensació, ens estalviarem uns diners i amb aquests diners regalarem viatges gratis a l'estiu. Miri, jo no sé si això és la millor decisió, sincerament. Nosaltres si tinguéssim un país independent, com aspirem a tenir, no ens plantejaríem una mesura d'aquest tipus sense tenir orientats i endreçats aquests problemes tan greus als que he fet esment. I, a més a més, proposaríem una mesura equitativa perquè, és clar, l'altra cosa és que aquesta mesura que ens proposa avui no té cap mena d'equitat. Quin sentit té subvencionar un bitllet a un jove que se'l pugui pagar? A un jove d'una família que tingui ingressos o que ell mateix tingui ingressos? Tindria sentit aquesta mesura que fos equitativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l'inici d'aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d'uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l'acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d'altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo. Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes. Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico. De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico. Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«¿Debemos actuar en aquellas cuestiones que en algunos destinos turísticos son un problema? Por supuesto que sí. ¿Debemos transformar el turismo para que sea una actividad sostenible a nivel medioambiental? Sin duda. ¿Hay que habilitar que el turismo sea compatible con la vida cotidiana de los residentes? Por supuesto. ¿Debemos incentivar la actividad turística y encajarla con el desarrollo, no obstante, de otros sectores económicos? Por supuesto que sí. Pero para poder incidir en todos estos aspectos y resolver las externalidades negativas que puede causar el turismo, primero debemos aceptar cuán clave es el sector para nuestro país. En Cataluña recibimos la visita anual de 38 millones de turistas, que generan 26 000 millones de euros en ingresos, lo que implica que el turismo representa un 12 % del producto interior bruto de Cataluña y da trabajo a 475 000 personas, lo que equivale al 13 % del total de personas empleadas. Por lo tanto, sin duda alguna, el turismo es uno de los pilares fundamentales de nuestra economía y debemos intervenir para facilitar la transformación que mencionaba antes, pero dicha transformación no se va a alcanzar con una acusación demagógica del sector alejada de la realidad, porque algunos nos tienen acostumbrados a un proceso de criminalización constante del hecho de hacer turismo sin preocuparse por los daños que ello causa en un sector clave para muchísimas familias de nuestro país, a menudo criminalizando el turismo con una mano mientras que con la otra actualizan su Instagram con fotografías de ellos mismos viajando. Son los mismos que a menudo se quejan de un tipo de turismo que ellos mismos han propiciado al desarrollar unos modelos de ciudad en los que el desorden, el incumplimiento de las normas, la expulsión del turismo de calidad y la pérdida de identidad de los vecinos de toda la vida han estado en el orden del día por culpa de sus políticas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Muchas gracias, presidenta. El día a día de nuestra economía está fundamentado en una parte importante en la actividad turística, y un número considerable de familias tienen garantizada su vida gracias a poder trabajar en este sector. Dice el saber popular que no se puede echar de menos lo que no se ha tenido, en referencia a poner en valor que a veces aquellos que desconocen una realidad no pueden echarla de menos ni valorar su importancia. Sin duda, en el ámbito del turismo esto no es así; de hecho, solo hay que hacer memoria. Hace unos años, con la llegada de la COVID-19, paró plenamente la actividad turística y el pánico se propagó entre centenares de miles de personas, que vieron cómo de la noche a la mañana perdían su fuente de ingresos. Sirva el escenario y el pánico que se generó en una parte importante de nuestra población para entender lo que representa el sector turístico y no caer en los tópicos catastrofistas y apocalípticos a la hora de describir el sector. De hecho, desde tiempos inmemoriales la condición humana necesita viajar. Desde hace siglos, la cultura, el progreso, el conocimiento y el desarrollo humano son posibles gracias al intercambio que se produce entre personas que, viajando de una parte a la otra del planeta, realizan dicho intercambio de conocimientos. Así que, ya sea desde un punto de vista económico o sociológico, viajar, lo que llamamos hacer turismo, es del todo necesario. La pregunta, no obstante, es si esto cabe hacerlo a cualquier precio. Es evidente que no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«La pregunta, però, és si això es pot fer a qualsevol preu, i és evident que no. Cal actuar en aquelles qüestions que, en algunes destinacions turístiques, són un problema? I tant que sí. Cal transformar el turisme en una activitat sostenible mediambientalment? Totalment. Cal habilitar que el turisme sigui compatible amb la vida diària dels residents? Absolutament. Cal incentivar l'activitat turística encaixant-la, però, amb el desenvolupament d'altres sectors econòmics? Evidentment que sí. Però per poder incidir en tots aquests aspectes i resoldre les externalitats negatives que pot causar el turisme, primer cal acceptar com n'és de clau, el sector, pel nostre país. A Catalunya ens visiten 38 milions de turistes anualment, que generen 26 000 milions d'euros d'ingressos. Això implica que el turisme representa un 12 % del producte interior brut de Catalunya i dona feina a 475 000 persones, que equival al 13 % del total d'ocupats. Per tant, sense cap mena de dubte, el turisme és un dels pilars fonamentals de la nostra economia, i cal actuar-hi per facilitar la transformació que deia abans. Però aquesta transformació no s'aconseguirà fent una acusació demagògica del sector, allunyada de la realitat, perquè alguns ens tenen acostumats a un procés de constant criminalització del fet de fer turisme, sense preocupar-se pels danys que això causa en un sector clau per moltíssimes famílies del nostre país; sovint criminalitzant el turisme amb una mà mentre, amb l'altra mà, actualitzen el seu Instagram ple de fotografies d'ells mateixos viatjant. Són els mateixos que sovint es queixen d'un tipus de turisme que ells mateixos han propiciat en desenvolupar uns models de ciutat on el desordre, l'incompliment de les normes, l'expulsió del turisme de qualitat i la pèrdua d'identitat dels veïns de tota la vida ha estat a l'ordre del dia per culpa de les seves polítiques.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Moltes gràcies, presidenta. El dia a dia de la nostra economia està fonamentat, en una part important, en l'activitat turística, i un nombre considerable de famílies tenen garantida la seva vida gràcies a poder treballar en aquest sector. Doncs diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, en referència a posar en valor que, de vegades, qui desconeix una realitat no ho pot trobar a faltar ni pot valorar la seva importància. Certament, en l'àmbit del turisme, no és així. De fet, només cal fer memòria quan uns anys enrere, amb l'arribada del COVID-19, va aniquilar totalment l'activitat turística, i com el pànic es va estendre entre centenars de milers de persones que veien com, d'un dia per l'altre, perdien la seva font d'ingressos. Serveixi aquell escenari i el pànic que es va generar en una part important de la nostra població per entendre què representa el sector turístic i no caure en els tòpics catastrofistes i apocalíptics a l'hora de descriure el sector. De fet, des de temps immemorials, la condició humana necessita viatjar. Des de fa segles, la cultura, el progrés, el coneixement i el desenvolupament humà són possibles gràcies a l'intercanvi que es produeix entre persones que, viatjant d'un indret a l'altre del planeta, fan aquest intercanvi de coneixements. Per tant, ja sigui des d'un punt de vista econòmic o ja sigui des d'un punt de vista sociològic, viatjar, allò que en diem fer turisme, és del tot necessari.»