Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 16 de 19
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Sabem que la reducció de la setmana laboral a trenta-set hores i mitja està molt bé. Hem de recordar que a França fa vint-i-cinc anys que la tenen de trenta-cinc hores i les coses no han anat malament. No estem demanant tampoc aquí grans excepcions. També, la mitjana d'hores setmanals habituals als treballadors per exemple a Dinamarca en 2022 va ser de trenta-tres hores, la mitjana, la qual cosa permet que les persones treballadores puguin gaudir de dos terços del dia per assumptes particulars i això està molt bé. Després, a la part de rèplica, demostraré que es pot fer. No és un camp de sirenes, es pot fer i demostraré com es pot fer. Reduir el còmput anual de la jornada laboral. Alemanya, per exemple, té una jornada anual mitjana amb una durada inferior a les 1372 hores. Es contemplen, en el cas danès, molt per sota de les 1571 hores, que és la mitjana de la Unió Europea. A l'Estat espanyol estem treballant 1644 hores de mitjana. Hi ha marge de millora. Hi havia abans alguns que es volien homologar a Alemanya, però això és un pastís, no agafem només la farcida, agafem tot el pastís. El pastís és el salari mínim, el pastís també són les hores treballades... Si només agafem una part de la pel·lícula, no pot ser. També agafaríem els impostos que paguen, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«I hem d'aprofitar per recuperar aquell testimoni de Salvador Seguí de vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de descans, que ha fet curt. I per què ha fet curt? Perquè en aquell moment històric no es va tindre en compte una cosa. Era una perspectiva molt masclista. No es va tindre en compte tot el tema de les cures. Si no, segurament hauria fet un altre plantejament, en Salvador Seguí. Avui tenim clar que obviar els treballs de les cures i reproductius és d'un prisma purament masculí. Per tant, ha arribat l'hora, creiem, de poder guanyar temps de vida, perquè tothom pugui treballar -?la distribució del treball també pot ser important- per tal que puguem repartir equitativament els treballs de cures entre tots, perquè el treball no acabi amb la nostra salut, ni física ni mental, com està passant. Abans posàvem l'exemple de les treballadores del SAT. Em comentaven ahir mateix que anaven a treballar moltes empastillades, que anaven a treballar moltes amb dolors, que anaven a treballar pràcticament drogades per poder viure aquestes jornades de treball i a les quals se les demana treballar fins als seixanta-set anys.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Per això també és important el temps de treball en jornada i setmanal, i creiem que hem de reflexionar com a societat també sobre el tema de treball al llarg de la vida, si són correctes o no aquestes càrregues de treball amb feines com aquestes que estic explicant, que són tremendament dures i difícils de portar. No és just -?i no vull dir el nom de cap col·lectiu- que alguns col·lectius puguin jubilar-se a unes edats i que la gent en les professions més feminitzades o les professions amb més migrants tinguin càrregues de treball que siguin inassumibles per aquestes persones. I això potser pot indignar, sobretot als qui defensem els drets dels treballadors, mentre els beneficis empresarials son record una vegada més. El marge de beneficis en l'any 2023 es va tornar a superar, el creixement dels beneficis empresarials es quadruplica, etcètera. Alhora ens trobem que, des de fa molts anys, hi ha hagut una revolució científica, una revolució tecnològica que no s'atura i, en canvi, sembla mentida que encara estiguem en debats o en formes d'organització del treball de fa cent anys. Per la qual cosa crec que, com ja està fent aquest Govern -?i crec que simplement hi posaré aquí, damunt la taula, unes quantes propostes que poden enriquir aquest debat i que poden explorar noves vies de millora per una cosa tan important com és guanyar temps de vida-, l'objectiu de l'esquerra és ser transformador i intentar que la gent sigui el més feliç possible. Per molt que hàgim avançat, resulta inacceptable mantenir les jornades laborals de fa cent anys, al mateix temps que els nostres joves no aconsegueixen feina, per exemple. El deure de l'esquerra és que es noti la seva presència també a les institucions. Menys temps de treball implicaria més igualtats i més salut per a la gran majoria de dones i d'homes. I aquest és un moment històric que potser no es repetirà. Ja vam tindre a l'altra legislatura moments històrics que potser no es repetiran.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Avui els estudis psicosocials ens mostren com el 45 % dels treballadors, gairebé la meitat, pateixen estrès a la feina i s'estima que el 20 % del total de trastorns depressius i d'ansietat es diagnostiquen i troben les seves causes en aspectes laborals. Fa un moment ho ha dit també la ministra de Sanitat. A vegades, molts dels problemes mentals es deuen a les condicions de treball, a la càrrega de treball, a les hores de treball, a la manca de salaris -?que ja ho deixem per un altre dia-, però també a la càrrega de treball tant a la jornada, com anual, com també al llarg de la seva vida. Crec que hi ha un exemple que tots coneixem. És l'exemple de les treballadores del servei d'atenció domiciliària, possiblement una de les feines més dures que hi ha en aquests moments, jo diria que a tot Europa. Una feina duríssima, feta principalment per dones, moltes migrants. I jo crec que s'haurien de posar en la seva pell per saber què significa. És un treball físic i psicològic, a vegades en gent malalta, a vegades s'exposen a assetjament sexual, assetjament laboral, a vegades fent de grues humanes, a vegades anant a llocs que no estan o tractant amb gent que té problemes psicològics. És a dir, és una feina duríssima que jo no crec que es pugui aguantar més de seixanta-cinc anys.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. La sanitat és un pilar fonamental del nostre Estat del benestar, i garantir una atenció mèdica universal, equitativa i de qualitat és una responsabilitat que, evidentment, no podem defugir. Malauradament, les polítiques impulsades pel Partit Popular en els darrers anys han posat en perill aquest principi bàsic. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La sanidad es un pilar fundamental en nuestro Estado del bienestar y garantizar una atención médica universal, equitativa y de calidad es una responsabilidad que, evidentemente, no podemos eludir. Lamentablemente, las políticas impulsadas por el Partido Popular en los últimos años han puesto en peligro este principio básico. Confieso que he mirado unas cuantas veces de quién era esta PNL. Es increíble que el partido con más recortes en sanidad tenga la desfachatez de presentar esta iniciativa. Nos queda claro que nos conviene que el PP se quede en la oposición, al menos en materia sanitaria, porque cuando están en la oposición es cuando hacen propuestas que valen la pena. Cuando están en el Gobierno, si te he visto no me acuerdo. Y voy a continuar con más notas de prensa. Les hago un recordatorio de frases célebres. Ana Mato, exministra de Sanidad en 2021: La sanidad pública no es sostenible tal y como está planteada en estos momentos. Mariano Rajoy, expresident del Govern, 2012: No se puede garantizar el derecho universal a la sanidad. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, 2013: El sistema público de salud, tal y como está concebido, no es viable a largo plazo. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid en 2012: Hay que introducir medidas de eficiencia en la sanidad pública y la colaboración público-privada es fundamental. José Ignacio Echániz, exconseller de Sanitat de Castella-La Manxa, 2012: La sanidad tiene que ser sostenible y eso implica tomar decisiones difíciles, como el copago.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però és que és interessant per als que ens estiguin escoltant, si és que algú ens escolta, posar en relleu que l'Audiència Nacional és el paradigma del que ha passat en aquest Estat entre la dictadura i avui. Los mismos perros con distintos collares. Amb un sol decret converteixen el Tribunal de Orden Público a l'Audiència Nacional, amb un altre decret traspassen els jutges d'un a l'altre i les competències d'un a l'altre. Amb un sol decret o amb tres que es van publicar el 5 de gener del 1977 es pretén que hi hagi un vernís de democràcia, un vernís de modernització, amb un òrgan judicial que trenca completament la lògica de la planta. Per tant, ho van dir socialistes insignes en aquell moment i ho repetim nosaltres ara. Agafant meves les paraules del company de Bildu: disuélvanse y entréguenlas todas. Perquè no té cap sentit ni jurisdiccional ni des de la perspectiva del dret de defensa que existeixi aquest tribunal. És més, per aquells de vostès que pensin que aquest és un Estat social i democràtic de dret, ja triguen a demanar-ne la supressió. Perquè mentre persisteixin les velles estructures provinents del franquisme, mai serà un Estat normal democràtic. I no hi podem fer res, perquè no hi podem fer res, amb la casta de jutges que no són els de primera instància i instrucció, els de les audiències provincials, els dels tribunals superiors de justícia... No són ells, sinó aquelles castes de jutges que segueixen jutjant exactament amb el mateix Codi Penal franquista. Aquesta és l'explicació de per què podem convertir un conflicte polític en un conflicte judicial. Perquè vostès, la separació de poders, encara no l'han integrada completament en la seva organització. Perquè no és un Estat que tingui la pàtina de democràcia en ell, perquè no és un Estat que fes cap transició. Simplement van agafar el BOE, van canviar els noms i ja està tot resolt. De la nit al dia, tota la policia era democràtica. De la nit al dia, tota la justícia era democràtica. De la nit al dia, tot l'Estat era democràtic. I mai han fet un autèntic acte de contrició de tot el que va representar una dictadura de 40 anys i una Guerra Civil de tres. I mentre no es faci, l'Estat espanyol mai serà un estat de veritat democràtic i que es pugui comparar amb les democràcies europees.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les joves necessiten més i malauradament se senten ignorats i desatesos a les polítiques públiques del Govern de l'Estat. Necessiten un habitatge assequible i una feina digna. Avui la nostra societat s'enfronta a una crisi d'accés a aquests drets bàsics que hem de resoldre de manera urgent i ambiciosa. És inacceptable que en ple segle XXI els i les nostres joves hagin de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar lloguers desorbitats. Molts es veuen obligats a compartir pisos en condicions precàries o, pitjor encara, a romandre a casa de les seves famílies perquè no poden permetre emancipar-se, mentre que a Europa l'emancipació és prop dels 26 anys, a l'Estat espanyol no s'abandona el domicili familiar fins passats els 30. Això no és viure amb dignitat. Necessitem polítiques valentes que recullin el mercat immobiliari, que fomentin la construcció d'habitatge públic i assequible i que protegeixin el dret de les llogateres. Els i les joves han d'accedir a un habitatge digne que els permeti construir el seu propi futur. I és molt fàcil. Es preguntaran com. Doncs obligant a la banca que faci el retorn social del rescat bancari que ja fa prou anys que es van donar molts diners de l'erari públic i la banca no ho torna de cap de les maneres. Que posin a disposició dels i les joves els pisos buits que tenen a la Sareb. I, paral·lelament, una altra cosa que és superimportant: una feina digna que els permeti viure amb autonomia i seguretat. I això vol dir salaris justos, condicions de treball dignes, estabilitat laboral i oportunitats de creixement professional. I ho sabem, la precarietat laboral és un problema endèmic que afecta especialment les persones més joves. Tenen contractes temporals, sous baixos, hores extres no remunerades i condicions laborals inacceptables i són el pa de cada dia de molts d'ells i elles, sobretot també en període estival.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Dit això. Aquest reial decret llei millora també molts termes que es concedeixen amb els subsidis d'assistència d'atur, molts temes molt importants que ha explicat molt bé la senyora ministra, la senyora Díaz. En remarcarem alguns. Un, amb l'aplicació d'aquesta norma, els menors de 45 anys que hagin esgotat la prestació d'atur i no tinguin rendes suficients també podran accedir al subsidi. Això és important. Dos, a més, en alguns casos, aquests subsidis es podran compatibilitzar amb petites feines temporals, evitant així haver de renunciar a una petita pensió per una feina que a vegades pot ser només d'un dia o dos dies. Era una absurditat que ara està molt bé que es corregeixi. També veiem com aquest test incrementa les quanties del subsidi, la qual cosa també és interessant, encara que podíem haver anat a més. Però, evidentment, se suposa que no s'ha pogut, però també és interessant. I traça algunes línies generals d'una futura estratègia contra l'atur de llarga durada que també em sembla interessant. A diferència del primer reial decret llei que el Govern va aconseguir convalidar, el subsidi per majors de 52 anys no patirà una baixada de cotització. També és interessant. I aquí també crec que el parlamentarisme demostra que pot ser compatible amb el diàleg social. A vegades, el parlamentarisme, que en algunes vegades s'ha negat, ha pogut millorar condicions de treball que en el diàleg no s'havien aconseguit. I a vegades és al contrari.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Considerem aquesta proposició de llei del PP absolutament innecessària. I amb aquesta paraula ja ho dic tot. Creiem que amb l'ordenament actual sobre el patrimoni n'hi ha prou per protegir les obres d'art. Per cert, la majoria de museus i centres artístics importants ja han pres mesures i protocols especials. No cal carregar la normativa, no vulguem fer una normativa. I una pregunta, senyories del PP, vostès que avui, en aquesta tarda, són tan sensibles a la cultura, cosa que celebrem. És cultura el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés? Ho dic perquè el Govern de València, del País Valencià, del qual vostès formen part amb VOX, no va voler celebrar els 100 anys del naixement del poeta Estellés i va ser el Gobierno de Espanya i la Generalitat de Catalunya que van entomar aquest repte. Per tant, si som tan sensibles, ho som amb tot perquè, si no, haurem de convenir que vostès, el patrimoni, quan és una pedra, els encanta; quan és un poeta, els molesta, sobretot si és un poeta en llengua catalana o valenciana. Què pretenen, senyories del PP, amb aquesta llei? Jo els ho diré. Jo crec que som davant d'un cas de llibre de populisme legislatiu. També en podem dir 'postureo en el Congreso'. Som davant d'un gest oportunista, repeteixo, i innecessari.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Per tant, la protesta adopta diverses formes, algunes discutibles. A tots no ens agraden totes les formes. Però direm que és inherent a la protesta emprar formes, a vegades, abruptes i extremes per cridar l'atenció. Diré, senyories, una obvietat: moltes conquestes socials no s'haguessin aconseguit sense protestes rupturistes i extraordinàriament molestes. Per cert, les relacions entre l'art i la protesta són molt antigues. No parlem d'una cosa que s'han inventat els activistes climàtics. És una cosa que sempre s'ha fet servir per despertar consciències, perquè l'art, a més a més de promoure una vida millor, una vida digna, l'art és també una eina de consciència i de futur. Per exemple: el 10 de març de l'any 1914, la sufragista britànica Mary Raleigh Richardson va entrar a la National Gallery i va clavar diverses ganivetades a La Venus del espejo, el quadre de Velázquez. Oh, quin horror. Una sufragista va fer això. Suposo que d'acord amb la proposició de vostès, aquesta pobra dona estaria, diguem, 100 anys a la presó. Val a dir que la protesta també s'ha fet a vegades des de dins de l'univers artístic. Per exemple, Marcel Duchamp o el famós activista i artista xinès Ai Weiwei que, com saben, es va carregar una urna, diguem, molt antiga i valorada de la cultura xinesa per, justament, denunciar la tirania xinesa.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, un parell d'apreciacions. La primera: fa escassos quart d'hora, acabo de trobar-me amb una funcionària de presons de Catalunya, i em deia: 'Del que no sou conscients els parlamentaris és que el perfil d'intern i de interna ha canviat substancialment'. El perfil d'intern i de interna ha canviat, i respon a una complexitat i una conflictivitat social molt diferent a la de fa 10 i 15 anys. I aquí és on hem d'anar a incidir. Què ens està passant? Per què són més agressius i per què no es compleixen o no es poden fer complir les sancions que s'imposen als reclusos? Per què les nostres presons són més insegures que abans? Per què tenim més presos? Per què ha canviat el perfil? I d'això, ni una paraula. D'això, ni una paraula. Per què no tenim una taxa de reposició que permeti rejovenir les plantilles? Doncs perquè el Govern no ens ho permet. Recordo a tothom que la taxa de reposició depèn dels pressupostos generals de l'Estat. Per tant, a través d'una cosa simbòlica sense cap efecte a la realitat, intentem explicar que estem al costat dels funcionaris. Però escolti'm, també els diré, hi ha una gran part d'ells que hi estan d'acord. Però també som molt conscients que o es canvien les condicions materials o s'apugen les retribucions o es rejoveneixen les plantilles o hi ha jubilacions anticipades, o el reconeixement d'autoritat no serveix per res.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Tots som fruit del mestissatge cultural. No hi ha ningú que s'escapi d'aquí. Si no, reviseu els cognoms. Avui dia hi ha un racisme cultural que substitueix el racisme biològic. Però és el mateix, té els mateixos objectius: diferenciar les persones, fer que unes siguin millors que les altres, pensar que tothom és igual pel color de pell. Ara diuen que tothom és igual per la seva cultura, com si la cultura fos incrustada com una cosa hipodèrmica amb la qual ja no hi ha individualitat, hi ha només grans col·lectius que mereixen ser, només per ser d'una determinada cultura, perseguits o vigilats, o són sospitosos de la maldat. La maldat no coneix de cultures, senyores i senyors. Dit això: una regulació exprés augmentaria immediatament, com deia, tot de coses positives per aquesta societat. Igual que els nostres joves que marxen cada dia fora. Tant de bo es poguessin guanyar la vida aquí, però marxen fora, i espero que no es trobin amb governs com alguns voldrien tenir. I, per acabar, no inventem res de nou. L'Estat espanyol ja ha fet nou regularitzacions d'aquest tipus. Exactament n'ha fet cinc amb el Partit Popular i quatre amb el Partit Socialista. De l'última ja en fa divuit anys.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«L'extrema dreta diu que fan falta milions de persones, però és que no venen aquí per gust, venen aquí per treballar. El senyor Escrivá diu que fan falta 300 000 persones a l'any i que poden ser milions al llarg dels anys. Però no és simplement per raons humanitàries, és per necessitats econòmiques. Aquest país, sense immigració, seria un país aturat, absolutament aturat. Un dia sense immigrants seria un país aturat. I molts d'aquests immigrants van ser regularitzats amb regularitzacions exprés fetes pel Partit Socialista i el Partit Popular. Gràcies a aquestes regularitzacions exprés. Però, a banda de raons democràtiques amb majúscules, els donaré tres motius pels quals crec que hem de tirar endavant i anar molt més ràpid del que estem fent. Som massa hipòcrites amb els valors que diem defensar. Si som coherents amb els drets humans que diem defensar tots plegats, no podem permetre que milers de persones visquin en condicions de pobresa i exclusió social. Aquestes persones són treballadores i treballadors, no tenen una etiqueta, són persones igual que tots nosaltres. I que es troben, per una falta administrativa, en aquests moments, exclosos de la sanitat, de l'educació, del treball digne. Són persones que es veuen obligades a anar a viure en habitatges indignes. Mantenir persones en situació irregular els exposa a explotació laboral, a vulneració de drets bàsics, a la trata amb finalitats d'explotació laboral i explotació sexual, etcètera. Jo podria fer un drama de cada una d'aquestes persones, aquí, com s'ha fet fa una estona. Podria fer un drama horrorós, terrible. Terrible. I això no permetria fer segons quines generalitzacions. Però sí que és veritat que la gent que està en situació irregular és molt més fàcil de ser explotada o que la maldat pugui anar en contra d'elles amb una gran facilitat. Alguns són molt valents amb els pobres i els exclosos i molt covards amb els poderosos, com sempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Bon día. Gracias, presidenta. Señora Rocío de Meer, la verdad, no me gustaría que nunca tuviera que encontrarse usted con el dilema de tener que coger una barcaza con su hija de siete años para huir no sé si de la guerra, quizá de la miseria, quizá de la pobreza extrema, tener que cruzar un océano, que haya alguien que diga que esto es una barca que está deliberadamente rota y las deje morir en el mar o que llegue a un país gobernado por la extrema derecha. Ojalá no se encuentre nunca usted en este dilema, porque es terrible. Dit això. L'extrema dreta em preocupa molt, però em preocupa més la resta de la càmera. Per què em preocupa més la resta de la càmera? Perquè aquesta ILP, abans vam fer una PNL, aquesta ILP de regularització exprés de 500 000 persones va ser presentada ja fa tres anys. Tres anys. I encara estem aquí. Tres anys en els quals vam demanar que s'obrís una ponència de llei per regularitzar 500 000 persones, moltes de les quals, cada dia que esperen, és un dolor que pateixen. Tres anys. Tres anys per mi és una falta, una vergonya, una falta de respecte a la democràcia. Perquè una iniciativa legislativa popular és l'únic mitjà que tenen els ciutadans per poder portar lleis aquí, que siguin tramitades i que siguin votades. Realment em fa vergonya que avui, una vegada més, per enèsima vegada, hagi de defensar aquestes coses que per mi em semblen tan elementals. És un insult a la democràcia, però no només per raons democràtiques. Això ja hauria d'haver estat en ponència, discutit i aprovat, evidentment. No pot tornar a passar allò que va passar l'any passat, que es va quedar una vegada més amb l'expectativa troncada de milers i milers de persones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Gràcies, presidenta. Senyors i senyores de la Cambra, el Partit Popular ens porta avui una PNL que, de fet, no és una PNL, quasi podria ser una proposta de llei, perquè té quinze punts, i amb això haguessin pogut avançar-se al Govern, portant una llei sobre aquest tema, que és tremendament urgent i necessari. Però han decidit portar una PNL amb quinze punts. Instando al Gobierno a analizar, reformar, impulsar marcos, colaborar con las grandes empresas, etcètera. És a dir, molta xerrameca i poc contingut, m'explico? És evident que cal posar sobre la taula una qüestió urgent i crucial com la protecció digital dels menors. Avui dia, les tecnologies i l'entorn digital formen una part integral de les nostres vides, i s'han convertit en una extensió de la nostra identitat física, jo diria tant en menors com en adults, no se'n salva ningú. És una realitat. I els nostres infants no viuen en un jardí d'infància o en una bombolla incontaminada. El primer contacte amb internet ja es produeix abans dels set anys, i entre els nou i onze anys molts ja poden accedir o es troben amb continguts de gran violència de tot tipus: sexual, amb ciberassetjament, etcètera, el que pot posar en risc la seva salut mental i el seu desenvolupament personal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Només hi ha una manera, si em permeten, amb tota la humilitat del món, una manera que jo crec que la sap tothom, però ningú l'aplica, per revertir aquesta situació. I aquesta manera és acompanyant amb majúscules i, alhora, respectant a una pagesia que sí, malgrat tot, està fent els deures. Està fent els deures vers una alimentació sostenible i de qualitat. I, per acompanyar-la i respectar-la, que és el que interessa, el que mereix i el que fa més d'onze setmanes s'està discutint en aquest hemicicle, només hi ha un pla, i aquest pla passa per prohibir que els agricultors venguin a pèrdues. Estem tots d'acord amb això? Passa per sancionar els abusos de les grans distribuïdores. Passa per simplificar els tràmits burocràtics. Passa per, també, flexibilitzar les exigències als petits i els mitjans agricultors amb una transició que sigui justa i, alhora, que sigui realista. Passa per fixar indicadors en els costos de producció. I passa, inevitablement també, per evitar la competència deslleial, controlant les importacions. Mirin, la setmana passada, a instàncies del meu grup parlamentari, aquesta cambra prenia en consideració una proposició de llei que pot ajudar enormement a revertir la injustícia que viu el sector. Siguem coherents. El que venim a demanar avui és prou baralles estèrils i una mica de coherència. I fem que la llei de la cadena alimentària sigui una norma útil d'una vegada per totes per un sector que és evident que la demana a crits, i que surti qui calgui a la foto. Però reformem una llei que, sens dubte, s'ha demostrat inútil. Siguem també conseqüents amb el que cadascú dels presents vota a Europa, perquè massa vegades els últims anys hem vist com molts dels grups d'aquesta cambra, i em sembla que és absolutament gratuït que els torni a assenyalar, votaven sistemàticament a favor de tractats de lliure comerç de la Unió Europea amb països que no compleixen la normativa europea, que sí s'imposa als nostres pagesos, condemnant-los, evidentment, a competir en desigualtat de condicions i, per tant, si em permeten, condemnar-los a la misèria.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«També, no han parlat, parlant de joves, de la participació política dels joves. Si els joves poguessin votar, si els joves poguessin presentar-se a les eleccions i poguessin votar, segurament molts dels problemes dels joves s'acabarien. I vull recordar que Esquerra Republicana va presentar dues vegades un projecte de llei en el qual demanava el vot als 16 anys perquè la gent pugui decidir sobre el seu futur, ja que poden treballar, poden tenir conseqüències penals, es poden casar, que a vegades és més complicat que altres coses, etcètera. I també recomano als joves de classe treballadora que per primera vegada s'impliquin. S'impliquin, s'impliquin i s'impliquin. Els haig de dir als joves de classe treballadora que en aquesta vida no regalen res. I no regalaran res ni com a treballadors i treballadores, ni regalaran res com a nació oprimida. Així que els invito a la lluita perquè encara tenen tot un futur per lluitar, igual que altres persones ho han fet durant molts anys, per lluitar i poder tindre molts drets que ara hem de defensar, i en alguns casos hem perdut i hem de recuperar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Doncs bé, vist aquest panorama, estem d'acord amb el grup proponent que aconseguir més transparència en els beneficis empresarials de cada sector, per cada tipus d'empresa, perquè, evidentment, tampoc totes les empreses són iguals, ajudaria a posar totes les cartes damunt la taula per una negociació entre sindicats i patronals més equilibrada. Així que estem molt feliços d'aquesta proposta. Igual com això també podria ser una positiva, també ho podrien ser moltes altres mesures que Esquerra Republicana ha plantejat durant els darrers anys i que no s'han acceptat. I espero que... Allò, sap? Que crec que, si l'objectiu és el mateix, que és protegir la classe treballadora, doncs podríem anar més junts més d'una vegada, no? Per exemple, la incorporació dels representants dels treballadors al consell d'administració també seria molt interessant, per veure l'estratègia de l'empresa, i també ajudaria molt a la negociació col·lectiva. La recuperació de l'autorització administrativa prèvia a qualsevol ERO, que això d'aquí ens van dir que no era possible, i és possible. Ho té Grècia. Per què no ho poden tenir més països? O la recuperació dels salaris de tramitació. Vostè sap, com a especialista, que són molt importants. L'increment dels salaris vinculats a l'IPC, per què no? I en cas contrari, que hi hagi altres variables que facin que això no es compleixi, que ho demostri l'altra part. Calen mesures valentes i en això ens trobarà sempre. I, a més, és la millor manera de combatre la dreta i l'extrema dreta, estem d'acord. Calen mesures valentes i aquesta és una, i espero que s'aprovi i que ràpidament passi de projecte no de llei a llei.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Però, tot i així, sovint la desigualtat persisteix, perquè la direcció de l'empresa té accés a tota la comptabilitat, controla molta més informació i, al cap i a la fi, és qui acaba prenent les decisions que marquen el rumb de l'empresa. Per això, tenir més informació per part del treballador, perquè l'empresa té tota la informació del treballador, absolutament tota, iguala aquesta negociació. I per això és important que aquelles diputades i aquells diputats que es reclamen defensors dels interessos de classe treballadora votin avui, tots plegats, que sí a aquesta proposta no de llei, que és, com deia, molt interessant i un bon treball del senyor Martín. La proposta que ha presentat el company de SUMAR avança en aquesta línia i és positiva. Estem d'acord que cal avançar pel camí de la transparència, sobretot quan es tracta de desemmascarar les mentides de segons quin empresariat. I en diem alguna. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri de Treball, l'any 2021 els salaris van créixer menys d'1,5 %, i la inflació va ser més del doble, per sobre del 3 %. L'any 2022, els salaris van créixer un 3 % i la inflació va ser gairebé el triple, el 8,4 %. A l'any 2023, en què en teoria s'havien de compensar aquest empobriment acumulat, aquesta baixada de salaris, que com vostè molt bé ha dit, ja portem dècades perdent salari i poder adquisitiu, com deia, l'any 2023, la diferència és de 7 %, en tan sols dos anys, la pujada de salaris ha tornat a quedar lleugerament per sota de la inflació. Mentre tot això passa, mentre cada any els treballadors s'empobreixen com a conseqüència de la inflació, les empreses continuen batent rècords de beneficis. L'any 2022, els beneficis empresarials, en global, gairebé es van duplicar i van créixer un 91 %. I així podria donar totes les dades, i estan a qualsevol lloc. Són comprovables.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Voldria destacar en positiu d'aquesta llei alguns aspectes. D'una banda, el reconeixement efectiu del caràcter professional i reglat, des del punt de vista educatiu, de les professions artístiques que, vull recordar-ho, no són una despesa gratuïta o sumptuària en una societat, sinó que són una inversió. Senyories, diguem-ho novament: la cultura és una inversió de valor en la societat, generadora de riquesa i d'economia i, per tant, quan fem que l'ensenyament se centri en les disciplines artístiques, el que fem és donar també riquesa i generar una economia nova del coneixement. També m'agradaria, com a positiu, subratllar el fet que la llei que aprovem posa el focus sobre noves disciplines artístiques importants; en el cas de Catalunya, per exemple, el circ modern, que té una gran tradició a Catalunya, o l'escriptura creativa que, en els últims anys, ha estat molt important. Per tant, és bo que diguem que aquesta llei està atenta al batec del moment, a les predileccions dels temps. Això és important. En tercer lloc, ja ho ha dit algun portaveu, la llei suposa una ampliació dels drets de l'estudiantat pel que fa a la conciliació acadèmica, familiar i laboral, el dret a l'aturada acadèmica, a l'educació inclusiva i al reconeixement acadèmic d'activitats vinculades a l'associacionisme i de representació estudiantil. Tot això fa que els drets d'aquells que són els actors principals d'un entorn educatiu estiguin reconeguts. En aquest sentit, posem en valor la inclusió del consell d'estudiants de centres d'ensenyaments artístics com a òrgan de representació dels estudiants, perquè siguin els mateixos alumnes els que defensin i protegeixin els seus interessos en aquest circuit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, president. Estem d'acord, però l'aprovació de coeficients reductors depèn d'una manera molt discrecional del Govern espanyol de torn, en aquest cas, vostès. I, de fet, és tan discrecional que gairebé a vegades sembla arbitrari. I ho podem comprovar perquè tenim exemples: tant els pilots d'aviació com els conductors de ferrocarril poden avançar la seva jubilació a través d'aquest mecanisme per motius més que evidents, i que nosaltres ho celebrem. Però, en canvi, els conductors professionals que no porten ni un avió ni un tren, fins al moment, no poden. Això per nosaltres és arbitrari. I és que la taxa d'accidents de treball en els majors de cinquanta-cinc anys és tres vegades superior a la resta respecte al mateix rang d'edat dels conductors professionals. I és que hi ha massa incompliments reiterats per part de l'Estat amb un col·lectiu dels professionals del transport que fan que es vulneri i es precaritzi aquest sector. I sabem que hi ha una manca de professionals, però no hi haurà un relleu generacional si no hi ha condicions laborals dignes, i la jubilació anticipada és, sens dubte, una manera de dignificar una professió i atraure joves al sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, presidenta. Ministra, per posar en context: una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre el PSOE, vostès, i Junts, abans Convergència i Unió, fa que s'aprovi una llei que retarda l'edat de jubilació dels seixanta-cinc als seixanta-set anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia pel conjunt de les persones treballadores, però especialment per aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant serveis fins als seixanta-set anys. El passat 9 d'abril, s'aprova a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible una proposició no de llei presentada pel nostre grup, el Grup Republicà, i amb el suport del vostre grup, sobre establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. La meva pregunta és molt simple: un cop aprovada la nostra proposició no de llei, quin calendari seguiran per aprovar aquesta modificació? Gràcies. ... que el presidente Zapatero convocara elecciones anticipadas en 2011, un acuerdo en el PSOE, ustedes y Junts, antes Convergència i Unió, hace que se apruebe una ley que retrasa la edad de jubilación de los 65 a los 67 años. Esta ley supuso una terrible noticia para el conjunto de las personas trabajadoras, pero especialmente para aquellas cuyo trabajo resulta especialmente peligroso y que estarán prestando este servicio hasta los 67 años.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. El debat sobre la fiscalitat, avui, una altra vegada, ja hem tingut varis debats d'aquesta manera, i em sembla una altra vegada, com vaig dir la primera vegada, que és un acte d'hipocresia, sobretot quan ve del partit amb corrupció, amnisties fiscals, indults massius, sense tocar una oficialitat en la seva globalitat. Però anem a pams i al gra. El combat contra l'empobriment de les famílies no es fa abaixant impostos, i ho explicaré bé. No es fa abaixant impostos, que és una obsessió que tenen les dretes de tot arreu. Hi ha mecanismes senzills i fàcils, com comentarem. Però, primer, deixeu-me dir una cosa. Per quin motiu la dreta continua parlant tan poc de salaris i tant de baixar impostos? Potser hi ha qui té interès en evitar que la conversa giri al voltant dels increments salarials? Des del 2021, els salaris en aquest mateix període han crescut la meitat del que han crescut els productes dels supermercats. Una realitat. Des d'Esquerra Republicana, hem portat a debatre, en aquesta Càmera, mesures legislatives per indexar els salaris a indicadors lligats a la inflació. Van ser tombats. Segons els darrers estudis, la inflació disparada que hem estat patint els darrers anys respon en un 82 % als beneficis empresarials. Un 82 % a beneficis empresarials, i això són dades objectives. És a dir, nou de cada deu euros que ha pujat el preu del carretó d'anar a la compra no són per culpa ni la guerra ni la sequera ni de la COVID, són responsables de les cadenes alimentàries i, sobretot, del grans beneficis dels supermercats, beneficis que es poden comptar, com vostès poden comprovar consultant Google, poden comprovar els milers i milers de milions d'euros que tenen les grans cadenes d'hipermercats. De fet, un 40 % més aquest any que l'any anterior. Aquí hi ha una gran part d'aquesta pujada de preus. Cal atrevir-se, doncs, a plantejar topalls als preus que prioritzin les necessitats de la gent per damunt dels interessos de les grans empreses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Conceptes de seguretat, importants. Miri, els vaig a explicar una cosa. Les tres receptes per la seguretat són: habitatge, feina, educació i salut. Sense aquestes causes, no hi ha cap manera de tenir seguretat ciutadana. Sense drets adquirits i exercits per la ciutadania, no hi ha possibilitats de tenir una societat on no hi hagi conflictes. Estan atribuint permissivitat a la ley de vivienda, llei que, per cert, pel que fa a les àrees tensionades, només ha entrat en vigor a Catalunya i només fa un mes. I només perquè al capdavant de la Generalitat de Catalunya hi ha una consellera de Territori que ha apostat per parar els lloguers, que ha apostat per contenir les rendes. Perquè saben què passa? Separatista. Sí. Independentista. Sí. Però aquí els únics que estem contenint els lloguers som nosaltres, a Catalunya, en tot el seu estat. Per tant, no ens vinguin a explicar ara si fem o no fem atenció a les característiques socioeconòmiques de la nostra gent. Tres anys fa que estem parant o intentant parar aquesta ordre d'ultradreta. Más Código Penal. Inmigrantes, todos delincuentes. A no ser que vinguin amb 500 000 euros a la butxaca, que aleshores són vecinos. Vinga, som-hi. Més drets prohibits, més multireincidència. Saben des de quan parlem de la multireincidència? I això, algú que ha estat regidor amb mi ho recordarà. L'any 2004 ja parlàvem de la multireincidència. Un consell: volen que no hi hagi aquest tipus de problemes? Diners a l'Administració de justícia, jutges i atacs a l'Administració, torn d'ofici. No funciona, senyors. No funciona. Per tant, inversió de l'Estat per garantir drets, inversió de l'Estat per garantir seguretat amb aquests tres pilars, molta consciència de ser una única comunitat i deixin el Codi Penal tranquil, perquè cada vegada que el canvien, el fan més dur pels pobres i més tou pels rics. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Començarem per aquí. Seguirem dient, senyora de Badalona, que l'amnistia té un consens a Catalunya, és cert, no a l'estat espanyol, que estan preocupadíssims per l'amnistia, té un consens a Catalunya d'aproximadament el 80 %, cosa que no té la moció que vostès ens presenten. Li recomanaria també, si es dedica a la política municipal a Badalona, i vist el to que han utilitzat, que bàsicament dediquin recursos a la mala qualitat de les seves edificacions, perquè que surti dient que el problema és l'ocupació, quan hi ha quatre edificis que s'han hagut de desallotjar perquè queien, més dos incendis fa encara no mig any amb morts i demés, és una vergonya per la gent de la seva població. Per tant, dediquin-se a fer factible la vida a Badalona. Dit aquest parell d'intervencions, que em semblaven fonamentals, és cert, portem tres anys, quatre anys, dos i mig de govern en solitari, intentant parar aquesta onada ultradretana que impregna el discurs que fem respecte de la nostra situació de Catalunya. Sembla ser que el fet que durant 56 anys hagi sobreviscut a la selva que és Catalunya, plena de delinqüents i d'immigrants, robatoris, furts, ocupacions, violacions, perquè han parlat d'agressions sexuals, tot això que està passant, i jo he sobreviscut. Deu ser que l'àngel de la guarda de l'antic ministre de l'Interior ara m'està fent hores extres a mi, perquè si no, no s'entén. Saben el que és veritat? Que és una mentida. Saben per què hi ha més denúncies d'agressions sexuals? Doncs perquè amb tota la feina legislativa, les dones comencen a creure que denunciar serveix d'alguna cosa i, per tant, el que passava, que ara es denuncia, passava igual abans i no se sabia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»