Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.016 declaraciones · página 18 de 101
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però senyors del PP, sí, incompleixen. I no pateixin, si no compleixen la llei, tampoc no compliran una proposició no de llei que té un rang inferior. Sí, el PSOE tampoc no té legitimitat en criticar el PP perquè quan governaven no complien les inversions ferroviàries ni els terminis del corredor mediterrani, ells tampoc no ho fan. En aquest moment, és un govern que no està gens preocupat pels seus incompliments. Quan incompleix els seus pressupostos, pel que fa a les inversions en infraestructures ferroviàries, demostra que no està gaire preocupat pels ciutadans que pateixen el desastrós servei de Rodalies cada dia. Quan continuen amb un esquema d'inversió totalment centralitzat, beneficiant sistemàticament a Madrid i perjudicant a Catalunya i a altres perifèries, no demostren cap voluntat de corregir la injustícia que això representa. No els preocupa. Quan continuen invertint al corredor central, per on passen la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani, i aquest continua inacabat, demostren no estar preocupats per la competitivitat de les empreses, l'eficiència logística i les emissions del transport. Es conformen en dir que ho fan una mica menys malament que el Partit Popular. Per exemple, jo ho vaig dir no fa massa setmanes. El Govern diu: 'Estem desenvolupant el pla de Rodalies i invertim més del que s'invertia en altres èpoques', doncs el pla de Rodalies inclou actuacions de fa més de vint anys, com el desdoblament de la R3. I els deia fa poques setmanes que aquest mateix obra necessitarà encara deu o dotze anys més. Doncs bé, avui hem sabut que ja es compleixen uns altres terminis, s'incompleixen i obres que havien d'acabar el mes de maig acabaran a final d'any.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Bé, gràcies, president. Vull començar pel final. Compartim completament l'objectiu d'aquesta iniciativa. Els discursos d'odi no poden tenir cabuda en l'esport i hem de treballar per acabar amb ells. Però si volem combatre l'odi, hem de combatre totes les formes d'odi i hem de ser capaços de reconèixerles totes. És per això que hem presentat aquesta esmena, amb la qual volem incorporar explícitament la discriminació i l'estigmatització per motius lingüístics o culturals. I ho fem perquè sabem de què parlem, perquè ho hem patit massa sovint, també en l'àmbit de l'esport. I parlaré de fets. L'any 2010, un periodista català va formular una pregunta en català després d'un partit de la selecció espanyola. La resposta de Sergio Ramos va ser: 'Que responda en andaluz también, si quieres', una llengua oficial d'aquest estat era ridiculitzada públicament. L'any 2016, durant el Mundial de Trail Running, l'atleta Núria Picas denunciava que no li permetien exhibir la senyera. Aquell mateix any, en un partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça, es van sentir càntics de 'puta Catalunya' des de la graderia. No anaven dirigits a un jugador ni a un equip. Anaven dirigits a una comunitat sencera. L'any 2017 el Club Futbol Reus denunciava públicament el que considerava un tracte discriminatori envers el futbol català. Ho feia alertant d'un possible tracte de favor i d'una dinàmica que, segons el club, perjudicava els equips catalans. 2019, Pep Lluís Martí es convertia en un protagonista d'una polèmica simplement per respondre en català durant una roda de premsa. Parlar la seva llengua es va convertir en notícia. El febrer del 2024, a Mallorca, un entrenador era expulsat arran d'un incident relacionat amb l'ús del català durant un partit de futbol base, donant un exemple pèssim als nens. Pocs mesos després, un jugador del Còrdova protagonitzava comentaris catalanòfobs que durant la celebració de l'ascens de Còrdova al camp del Barça Atlètic. Desembre del 24, el Nàstic de Tarragona es convertia en el primer club de l'Estat que presentava una querella criminal contra un àrbitre, un fet extraordinari que va tornar a situar sobre la taula el debat sobre els perjudicis i els tractes discriminatoris en l'àmbit esportiu.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Mirin, la diversitat que vostès invoquen no és només una qüestió de gènere, d'origen o orientació sexual. Insistim, la diversitat també és cultural, lingüística i nacional. Per això reclamem incorporar explícitament la catalanofòbia entre les conductes objecte de prevenció i sanció, reconèixer la discriminació lingüística com a forma específica d'intolerància i defensar el dret dels esportistes catalans a competir internacionalment sobre les seves pròpies seleccions. És en aquest sentit que van les nostres esmenes, perquè no es pot construir una societat veritablement inclusiva deixant fora milions de ciutadans que també tenen dret a veure respectada la seva identitat, la seva llengua, els seus símbols i les seves aspiracions esportives. Per tot això, reclamem una política de tolerància zero contra totes les formes d'odi, també contra la catalanofòbia. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. En Junts per Catalunya compartimos plenamente la necesidad de combatir cualquier tipo de racismo, xenofobia, misoginia o discriminación en el deporte. Pero para que esta lucha sea creíble tiene que ser completa, y aquí es donde falla su iniciativa. Porque, señoras y señores socialistas, hay una forma de odio que sigue viéndose invisibilizada porque las instituciones del Estado la invisibilizan y ustedes, desde aquí, también. Está invisibilizada y a menudo es aplaudida por algunos de sus votantes y por algún que otro cargo electo de ustedes. Me refiero a la catalanofobia. Hablan de discursos de odio sectarios en las redes, pero no hay ninguna referencia a los cánticos de desprecio contra la identidad catalana, las lenguas, los símbolos, los aficionados y clubes catalanes. Durante años, hemos oído el grito de '¡Puta Cataluña!' ¿Y en qué campo no se ha oído ese canto de '¡Puta Barça, puta Cataluña!' En muy pocos no se ha gritado eso. Insultos a nuestra identidad colectiva, manifestaciones de desprecio que con demasiada frecuencia han justificado como rivalidad deportiva. Cuando la víctima es Cataluña, lo que se llamaría intolerancia en cualquier otro contexto se convierte en un hecho menor folclórico, y eso no es aceptable. La lucha contra el odio no puede funcionar con una doble vara de medir. No es creíble perseguir unas discriminaciones e ignorar otras. No es creíble hablar de diversidad mientras se excluye la diversidad nacional y lingüística. Por eso reclamamos que cualquier estrategia pública contra los discursos de odio incorpore de manera explícita la discriminación por identidad nacional, por lengua u origen territorial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Senyories, d'exemples en trobaríem per donar i vendre. Fa només uns mesos, durant els Jocs Olímpics d'Hivern de MilàCortina, es va denunciar la retirada de senyeres i estelades durant la competició on l'Oriol Cardona es proclamava campió olímpic. Quan els símbols d'una col·lectivitat reconeguda són objecte d'un tracte diferenciat, estem davant un problema de respecte, de discriminació i de vulneració de drets. I saben quina seria una bona manera de revertir aquesta situació? Doncs garantint el respecte a la identitat esportiva catalana i permetre que Catalunya pugui competir internacionalment amb normalitat. Disposem a casa nostra d'una llarga tradició esportiva, d'un teixit federatiu potent i d'esportistes reconeguts arreu del món. Però, malgrat això, l'ordenament esportiu espanyol continua impedint que moltes federacions catalanes puguin participar oficialment en competicions internacionals. I això és una anomalia. I ho saben: Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, les illes Fèroe o Groenlàndia competeixen internacionalment amb normalitat. Ningú les considera una amenaça. Al contrari, el reconeixement de la pluralitat reforça la convivència. Per això, denunciem també des d'aquí el bloqueig permanent del PSOE i del PSC, que mantenen respecte a l'oficialitat de les seleccions catalanes. Fan el de sempre, pacten i no compleixen. Propaganda i declaracions, però cap avenç real.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals. Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n'hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n'hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n'hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se'ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d'igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l'Estat en aquest àmbit. El govern d'Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i nodiscriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l'única administració que reconeix la violència institucional com a tal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Pues bien, debo decirles que no cuenten con nosotros para acompañarlos en estas guerras culturales, que también se libran sobre la base de convocatorias y subvenciones impulsadas por el Ministerio de Igualdad, que generan la percepción de que el acceso a los recursos públicos está condicionado a una determinada ideología. Las políticas públicas deben servir para toda la ciudadanía, y no para abrir debates y confrontación, como tampoco para aquellos colectivos que compartan la visión del Gobierno de turno. Junts per Catalunya cree que hay una alternativa mejor a la que ustedes presentan, una transposición del Gobierno, y no de un grupo parlamentario; una transposición estricta y ajustada a las exigencias europeas, un reconocimiento explícito del papel de los organismos autonómicos de igualdad, una delimitación más precisa de las funciones de supervisión en materia de inteligencia artificial, una limitación de la capacidad de litigios en aquellos supuestos que afecten a intereses difusos y, sobre todo, una garantía efectiva de respeto a las competencias de Cataluña y del resto de las comunidades autónomas. No compartimos la orientación centralizadora de esta norma ni la expansión competencial que impulsa. Y, para acabar, tampoco queremos convertir la necesaria adaptación a las directivas europeas en una confrontación ideológica. Igualdad, sí, y defensa de los derechos de las mujeres, también. Pero más centralismo, más concentración de poder y más tutela sobre las competencias de Cataluña, definitivamente, no. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per acabar, tampoc volem convertir la necessària adaptació de les directives europees en una confrontació ideològica. Igualtat sí, defensa dels drets de les dones també, però amb més centralisme, més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya, definitivament no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, consideramos que la proposición de ley que nos ocupa tiene una cierta trampa, porque, tras la apariencia de una determinada adaptación del ordenamiento jurídico a las directivas europeas en materia de igualdad, vemos que se esconde una ampliación de las competencias del poder y de la capacidad de intervención de un organismo estatal, el Instituto de las Mujeres, que en un Estado descentralizado no nos parece de recibo. Para Junts per Cataluña la igualdad efectiva entre hombres y mujeres es un principio irrenunciable: forma parte de los valores democráticos que defendemos y que todo el catalanismo político ha impulsado desde las instituciones catalanas, y también desde esta tribuna lo ha hecho con perseverancia y mucha valentía nuestra compañera Pilar Calvo, que hoy no puede estar aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Doncs bé, els he de dir que no comptin amb nosaltres per acompanyarlos de comparses en aquestes guerres culturals i que són unes guerres que també es fan a base de convocatòries i línies de subvenció impulsades des del Ministeri d'Igualtat i que generen la percepció que l'accés als recursos públics està condicionat a una determinada ideologia. Les polítiques públiques han de servir a tota la ciutadania, no per obrir debats i confrontació i tampoc no només aquells col·lectius que comparteixen la visió del govern de torn. Des de Junts per Catalunya creiem que hi havia una alternativa millor a la que vostès presenten: una transposició del Govern i no d'un grup parlamentari, una transposició estricta i ajustada a les exigències europees, un reconeixement explícit del paper dels organismes autonòmics d'igualtat, una delimitació més precisa de les funcions de supervisió en matèria d'intel·ligència artificial, una limitació de la capacitat litigiosa en aquells supòsits que afecten interessos difusos i, sobretot, una garantia efectiva de respecte a les competències de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes. No compartim l'orientació centralitzadora d'aquesta norma ni l'expansió competencial que impulsa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Lídia Guinart Moreno · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«No hay espacio para los retrocesos en derechos. Hay que trabajar, remangarse, empujar, no dejar de empujar hacia la plena igualdad entre mujeres y hombres, porque la amenaza de involución es real, lamentablemente. Las mujeres lo sabemos y el instituto trabaja para que los avances estén asegurados, y lo hará, señorías, en el ámbito de sus competencias y de la mano de todos los organismos autonómicos de igualdad: del Institut Català de les Dones, ICD; del Institut Valencià de les Dones; del Emakunde, Instituto vasco de la mujer; del IAM andaluz; del Instituto de la Mujer de CastillaLa Mancha y de todos los demás organismos, porque este es un país de autonomías, un país descentralizado. (Aplausos). Dolors Renau fue una psicóloga catalana, feminista referente, diputada del Partit dels Socialistes de Catalunya y presidenta de la Internacional Socialista de Mujeres. En su blog escribió hace ya algún tiempo algo que resulta plenamente vigente: Les dones rondinem, protestem, som massa obedients o massa poc. Però entretant ens ocupem de la vida, de que no falti res, del dia a dia, de la cura. I és més difícil que decreten la fi del món i el desastre general. I mentre es declara gairebé la fi del món, s'intenta acabar amb l'esperança. I aquesta és justament el motor que belluga tot el canvi. Casual, oi? Doncs em declaro esperançada i, si hi ha un pessimisme il·lustrat o no, tenim dret a tenir un optimisme il·lustrat o no. Ens cal per ajudarnos a viure.»
-
Carmen Andrés Añón · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Companys i companyes del Parlament, Associació pel Dret a Morir Dignament, señorías, el debate de hoy se produce en un contexto en el que las élites económicas y el fanatismo identitario se imponen en política y se imponen con acciones que desprecian y vulneran los derechos humanos. Con la ayuda de sus agitadores sociales, políticos, mediáticos, extienden la indiferencia moral ante el sufrimiento ajeno (aplausos), siembran odio y hostilidad contra quienes no encajan en su idea de patria, de familia, de sociedad, en su idea de cómo debemos vivir o cómo debemos morir. Y les satisface humillar, lo acabamos de escuchar en la intervención de VOX y les puedo adelantar que lo escucharemos en el turno del Grupo Popular. Su moral lo justifica todo. En este contexto, como sociedad, lo mejor que podemos hacer para defender la democracia es ejercer los derechos y libertades que nos reconocen las leyes, y lo mejor que podemos hacer como legisladores es ampliarlos y garantizar su ejercicio, y debemos hacerlo sin sesgos morales porque por encima de los sesgos morales está la ética política y la dignidad humana, está -en palabras del filósofo José Antonio Marina- el modelo ético que reconoce los derechos individuales, la resolución racional de los enfrentamientos, la no discriminación, la participación en el poder, las garantías procesales y las políticas de ayuda. Es el modelo de las sesenta y cuatro leyes aprobadas por la mayoría progresista de esta Cámara y es el modelo de la proposición que nos trae hoy el Parlament de Catalunya sin PP y sin VOX. Gràcies, Companys i companyes del Parlament. Gràcies, Associació pel Dret a Morir Dignament per l'impuls i la defensa de la dignitat i de la humanitat. (Aplausos).»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«El Parlament de Catalunya, amb una majoria àmplia i transversal, ens porta a debat una proposició de llei per millorar l'exercici de morir dignament. La llei es va fer amb totes les garanties pel dret a la vida i a la integritat física i moral de cada persona. Per això, intervenen diferents professionals i hi ha un control previ i posterior d'un òrgan administratiu col·legiat, l'anomenada Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta comissió assegura que qui sol·licita aquest dret ho fa des de manera conscient i informada, adoptant les seves pròpies decisions sobre el final de la seva vida i emparantse en el dret a la vida privada reconegut a l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans, però les resolucions d'aquesta poden ser objecte de recurs jurisdiccional segons la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, segons el Tribunal Constitucional, inclús el Ministeri Fiscal també pot impugnar les resolucions de la Comissió. Si bé s'han de garantir totes les garanties processals en la resolució de l'exercici d'aquest dret tan transcendent, també s'ha de garantir que un dels principals fonaments de la justícia -?la celeritat per garantir que la resolució dels conflictes sigui ràpida per evitar l'obstrucció dels propis drets- també sigui efectiva. És necessari, tal com diu la proposició de llei, que el procediment judicial de control de la resolució del Comissió sigui el més breu possible i no es dilati més enllà d'allò estrictament imprescindible.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Acabo rápidamente. Vamos a votar a favor, evidentemente. Creo que eso se desprende de mis palabras, de nuestro posicionamiento, pero también de la tesis central de mi partido. Se lo agradecemos de nuevo a quienes han hecho posible que esto llegue aquí. Permítanme decir también que los procesos administrativos específicos para determinadas materias no son un caso aislado de nuestra legislación. Por lo tanto, entendemos que es el procedimiento que había que utilizar en este caso en concreto. Como institución, como Parlamento, como Congreso -y teniendo en cuenta que reconozco nacionalmente solo al Parlament de Catalunya- tenemos que ser conscientes de que la garantía del ejercicio de los derechos es tan o más importante que fundamentar estos derechos. Si decidimos otorgar derechos, pero no somos capaces de garantizar su ejecución, no sirven de nada. Por lo tanto, gracias por la iniciativa. Vamos a votar a favor. Creemos que tenemos mayoría suficiente para sacarlo adelante y que sea una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Por lo tanto, lo único que hacemos hoy -y lo hacemos gracias al Parlament de Catalunya, que también fue el impulsor, el primero que trajo a este Congreso el derecho a la eutanasia- es legislar para que los retrasos injustificables no afecten a esa dignidad que creemos que preserva el derecho a la eutanasia. Eso es necesario. Muchas veces hemos hablado del ejercicio de la justicia, decíamos que una justicia fuera de tiempo, una justicia dilatada absolutamente, no es justicia, es injusticia. Pues bien, un derecho subjetivo, un derecho fundamental, un derecho humano como el de ser el maestro de tu propia muerte también queda absolutamente borrado si el transcurso del tiempo es excesivo, si te hacen pasar ese sufrimiento que no puedes asumir, ese sufrimiento con el que no puedes vivir, ese dolor, esa enfermedad, quieras o no, de una forma injustificable en el tiempo. Quiero dar las gracias también a la Asociación Derecho a Morir Dignamente, porque son los impulsores. Son las personas que han liderado esta reclamación, que la han llevado sistemáticamente a las diferentes instituciones. Por lo tanto, vuestro trabajo ha sido imprescindible para llegar a este momento.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Deixi'm dir també que els processos administratius específics per determinades matèries no són un cas aïllat de la nostra legislació i, per tant, entenem que és el procediment que s'havia d'utilitzar en aquest cas en concret. Com a institució, com a Parlament, com a congrés, i tenint en compte que reconec nacionalment només el Parlament de Catalunya, hem de ser conscients que la garantia de l'exercici dels drets és tant o més important que el fonamentar aquests drets. Si decidim atorgar drets, però no som capaços de garantirne l'execució, no serveixen de res. Per tant, gràcies per la iniciativa. Votarem a favor. Creiem que tenim majoria suficient per treureho endavant i, per tant, que sigui realitat. Moltes gràcies. Gracias nuevamente, presidenta. Por cuarta vez saludo a los diputados y las diputadas esta mañana y, por primera vez, tengo la satisfacción de dar la bienvenida por parte de mi grupo a los tres diputados del Parlament de Cataluña, Sara, Juli y Jordi Fàbrega. A usted no lo conozco, pero con Sara hemos compartido años de historia política y con Juli compartimos partido e ideología. Por lo tanto, muy contenta de que estén aquí y, además, con este tema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«És important deixar clar dos elements. El primer, sobre el dret a l'eutanàsia. Aquest dret aquí ja s'ha debatut. Aquest dret es va aconseguir la legislatura passada. Avui el que fem és veure com articulem un procediment específic, perquè l'exercici d'aquest dret sigui real, factible, amb un temps raonable i d'una manera ordenada. I això és necessari tenirho present perquè, en el moment de defensa d'aquest dret, ja vam dir que nosaltres l'enteníem no com un dret a la mort, sinó com un dret a la vida. Perquè una vida digna és aquella en què saps que disposaràs de la manera de morir, si es donen determinades circumstàncies: un dolor crònic insuportable, inguarible, una malaltia que no es pot superar i que et posa en una situació que no vols viure. Per tant, és un dret de vida, no és un dret de mort. I, per tant, l'únic que fem avui, i ho fem gràcies al Parlament de Catalunya, que també va ser l'impulsor, el primer que va portar a aquest congrés al dret a l'eutanàsia, el que fem és ordenar per tal de que retards injustificables no afectin aquesta dignitat que creiem que preserva el dret a l'eutanàsia. I això és necessari saber que l'exercici dels drets... Moltes vegades hem parlat de l'exercici de la justícia i dèiem: una justícia fora de temps i una justícia dilatada absolutament no és justícia, és injustícia. Doncs bé, un dret, un dret subjectiu, un dret fonamental, un dret humà com el de ser el mestre o la mestressa de la teva pròpia mort també queda absolutament esborrada si el transcurs del temps és excessiu, si aquell patiment que no pots assumir, aquell patiment amb qui no pots viure, aquell dolor, aquella malaltia, te la fan passar, tant sí com no, d'una manera injustificable en el temps.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies de nou, presidenta. Per quarta vegada, saludo els diputats i les diputades aquest matí i, per primera, tinc la satisfacció de donar la benvinguda per part del meu grup als tres diputats del Parlament de Catalunya, Sara, Juli, Jordi Fàbregas, a vostè no el conec, però amb la Sara hem compartit anys d'història política i amb en Juli compartim partit i ideologia. Per tant, molt contenta que sigueu aquí i molt contenta que estigueu aquí amb aquest tema. Deixi'm fer una prèvia, i ho dic perquè fa tres segons escassos m'he quedat paralitzada per una cosa que he sentit. L'eutanàsia per motius econòmics no està ni contemplada ni permesa, ni se li pot acudir a ningú. Ho dic perquè després de la intervenció de fa uns segons cal posar les coses clares. No existeix l'eutanàsia per motius econòmics. Existeixen situacions desesperades si vostès volen, però l'eutanàsia només té cabuda en supòsits mèdics i en supòsits mèdics -?ja ho han dit- dos informes més una comissió. Per tant, que tothom es tranquil·litzi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Els estan portant a una situació de dependència extrema també en l'econòmic. Durant la tramitació de la llei ELA, les persones amb aquesta malaltia -?representades aleshores per Juan Carlos Unzué- ens van recordar que molts malalts es plantegen l'eutanàsia a contracor per raons econòmiques. Persones que volen seguir vivint però no volen arruïnar les seves famílies per culpa dels sobrecostos de la malaltia. Si no corregim la situació actual, els tornem a portar a la desesperació, a plantejarse -?i això és molt greu- l'eutanàsia, com dic, per raons econòmiques. Demanaran morir, volem viure quan hi ha una llei que els cobreix l'assistència vintiquatre hores. Això, el Govern Illa ho pot evitar. Catalunya té les competències per evitarho. A través de la intervenció, es pot evitar. Pot no aplicar aquestes aquests ajustaments, aquestes reduccions, i té també la competència d'eliminar el copagament. En aquests moments és d'un 5 % per a persones que reben ingressos de més de 57 000 euros a l'any. Per tant, a Catalunya, insistim, poden evitar aquest ajustament, aquesta reducció d'altres complements i poden evitar el copagament. I ho diem perquè ho estan fent en altres comunitats autònomes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posarse en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejarse una eutanàsia, els donen l'esquena en algunes ocasions. I m'explico el perquè dic això. A hores d'ara hi ha centenars de malalts d'ELA a tot l'Estat, a tot l'Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n'hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vintiset persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties. Els malalts d'ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l'aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors -?diners per cures que no van a la butxaca dels malalts- els treuen els complements de gran invalidesa -?altres complements econòmics, per tant- i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors. I això, com deia, no s'aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Bé, bona tarda. Abans que res, donar la benvinguda als diputats del Parlament que representa el meu país, Catalunya, molt especialment al Jordi Fàbrega, que ha exposat, com sempre des de la seva exquisida sensibilitat, la necessitat de tirar endavant la iniciativa d'avui. Senyories, la política ha de servir per millorar la vida dels ciutadans, però també ha de servir per garantir la dignitat en la seva mort, des de la compassió i des de l'empatia que ens posen en el lloc de l'altre, que fan que ens preguntem com ens sentiríem si ens trobéssim en aquesta mateixa situació d'haver de plantejarse l'eutanàsia com a porta de sortida, perquè el patiment ja no és suportable ni físicament ni mental. Com ens sentiríem? És una decisió personal que com altre personal, de cada persona, de la Carina o del Xavier o del Joan. Hi ha una persona com nosaltres al darrere d'aquesta decisió de conjugar, per últim cop des del present, el verb viure. Una decisió que afecta la família, de nou, com ens sentiríem? Perquè a qui li toca fer d'observador, però està emocionalment absolutament implicat, també sent que mor per dins, el pare o la mare que han d'acomiadarse del seu fill, que ja no pot més. Per tant, tota la comprensió, tota.»
-
Javier Sánchez Serna · Podemos ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gracias, presidenta. El pasado 29 de abril, efectivamente, la mayoría del Parlament de Catalunya votó a favor de esta proposición de ley para acortar los plazos de los recursos judiciales frente al derecho a la eutanasia, y hoy son diputados del PSC, Junts y Esquerra Republicana los que defienden aquí esta iniciativa. Desde Podemos vamos a respaldar sin matices esta proposición por dos razones. En primer lugar, porque Podemos respeta profundamente la autonomía y las instituciones de Cataluña, y, en segundo lugar, porque han sido pocos partidos en esta Cámara los que han empujado por el derecho a una muerte digna como lo ha hecho Podemos. Celebramos esta iniciativa para evitar nuevos casos como el de Noelia Castillo o el caso de Francesc Augé, un hombre de 55 años que ha sufrido tres ictus y dos infartos que le han dejado secuelas muy graves y que, después de ser autorizado por la Comisión de Garantía y Evaluación de Cataluña, no puede ejercer su derecho a morir dignamente porque su padre, de 94 años, recurrió ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y el Tribunal Supremo ha legitimado este recurso. No hablamos de ningún menor de edad, señorías. Francesc Augé tiene 55 años, pero su padre aún puede dictar cómo debe vivir o cómo debe morir su hijo. Podría parecer surrealista, pero es la normalidad de España. El Congreso hace las leyes, el Ejecutivo sus decretos, pero es un Poder Judicial muy conservador el que hace y deshace a su antojo.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hoy tendremos la oportunidad de hacerlo con aquellos que hayan cotizado más de cuarenta años y se jubilen de forma anticipada, y también con el turno de oficio, pero no con los autónomos ni la microempresa, porque las transaccionales para no tener que pagar el IVA cuando todavía no lo has cobrado, para no tener que pasar por caja cuando lo que quieres es apelar y para no penalizar al I+D+i las habíamos presentado nosotros, Junts per Catalunya. Y la respuesta ha sido bajar la presión que se ejerce desde la Hacienda española a la gente. La respuesta es vetar el debate e impedir la votación. La Mesa hizo lo mismo que ha hecho el Gobierno con la proposición de ley de reforma integral del trabajo autónomo, registrada por Junts en abril pasado. A pesar de todo, la comisión volvió a evidenciar que este Gobierno no tiene una mayoría para hacer lo que quiere y con el apoyo de otros grupos -por cierto, apoyo que agradezco desde aquí- pudimos aprobar tres de nuestras enmiendas para que la pasarela fuera compatible con el mantenimiento de la alternatividad. También aseguran que todos los mutualistas alternativos tengan reconocidos los mismos derechos que los trabajadores autónomos en las prestaciones en las que su financiación no esté vinculada a la cotización en un sistema u otro; a nuestro entender, modificación importantísima porque abre la puerta al complemento a mínimos para mutualistas pasivos con pensiones muy bajas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Ha habido ocho ampliaciones de plazo a las enmiendas en el articulado con la excusa de que algunos lo bloqueábamos todo porque no queríamos la pasarela, algo que quedó desmentido en el momento en que se publicaron. Desde entonces, han transcurrido más de siete meses hasta tener un informe de ponencia; una ponencia en la que no hemos podido hablar de nuestras enmiendas. Y el Grupo Socialista, tutelado por el Gobierno, ha pasado el rodillo transaccionando para autoenmendarse sobre la base de enmiendas del resto de los grupos -también nuestras-, sin nuestro consentimiento y sin posibilidad de aportar. Es un chantaje puro, señores, amparado en la responsabilidad del resto de los grupos, que, por cierto, la hemos tenido y hoy la tendremos también. No hace falta recrearse en el intento abortado, después de horas, de la sesión de la comisión del día 20 de mayo, pero sí que hay que decir que fue una maniobra mal encajada de la mayoría de la Mesa para cargarse las transaccionales que sabían que podían prosperar. Y sí, hay que decir que el Gobierno retorció el artículo 134.6 de su Constitución y el 112 del Reglamento de esta Cámara hasta límites inaceptables en cualquier democracia parlamentaria. Mientras reconocía que no se identificaban costes económicos, fiaba el veto a unos ingresos futuribles de un presupuesto que sabían entonces y saben hoy que serán incapaces de aprobar en esta legislatura. Da una vergüenza sideral cómo hacen las cosas estos socialistas, y una vergüenza sideral cómo actúa la mayor parte de la Mesa, sobre todo cuando la Presidencia hace gala de su sectarismo hacia Junts per Catalunya no aceptando nuestras transaccionales, diciéndonos de palabra que eran intrusas cuando en este Pleno vamos a votar algunas que también lo eran. Pero ¿cuál era la diferencia? Pues que las que vamos a votar son de Podemos y de los grupos del bloque del Gobierno; lo ha dicho ya una diputada antes. A nosotros ya nos parece bien que veamos lo que está haciendo este Gobierno para legislar en el contexto actual que vive la gente: se aprovecha cualquier hueco, cualquier oportunidad para dar respuestas a la población.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben quina era la diferència? Que són aquestes que podrem votar de Podemos i dels grups del bloc del govern, ja ho ha dit una diputada abans. I a nosaltres ja ens sembla bé que, davant la incapacitat d'aquest desgovern per legislar i en el context actual que viu la gent, s'aprofiti qualsevol forat, qualsevol oportunitat per donar respostes a la població. I avui tindrem l'oportunitat de ferho amb aquelles persones que hagin cotitzat més de quaranta anys i que es jubilin anticipadament i també amb el torn d'ofici, però no amb els autònoms i la microempresa, perquè les transaccionals per no haver de pagar l'IVA quan encara no l'has cobrat, per no haver de passar per caixa quan vols apel·lar i per no penalitzar l'I+D+i, les havíem presentat Junts per Catalunya. I la resposta a abaixar la pressió que s'exerceix des de la hisenda espanyola i donar aire a la gent és vetar el debat i impedir la votació. La Mesa va fer el mateix que ha fet el Govern amb la proposició de llei de reforma integral del treball autònom, registrada per Junts l'abril passat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Vuit ampliacions de terminis a esmenes a l'articulat, amb l'excusa de que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la, fet que va quedar desmentit en el moment en que aquestes es van publicar. I, des de llavors, més de set mesos per tenir un informe de ponència, el d'una ponència on no hem pogut parlar de les nostres esmenes i on el PSOE, tutelat pel Govern, ha passat el rodillo transaccionant per autoesmenarse en base a esmenes dels altres grups, també nostres, sense el nostre consentiment i sense possibilitat que hi poguéssim fer cap aportació. Xantatge pur, senyors, emparat en la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que hem tingut i que avui també tindrem. No cal recrearse, segurament en l'intent avortat després d'hores de la comissió del 20 de maig, però sí que cal dir que va ser una maniobra matussera de la majoria de la Mesa per donar temps al Govern a carregarse les transaccionals que sabien que podien prosperar. I sí, cal dir que el govern va retorçar els 134.6 de la seva Constitució i el 111 del Reglament d'aquesta cambra, fins a termes inacceptables en qualsevol democràcia parlamentària, no reconèixer... Mentre reconeixia que no s'identificaven costos econòmics, fiava el veto a uns ingressos futuribles d'un pressupost que sabien llavors i saben avui que seran incapaços d'aprovar en aquesta legislatura. Una vergonya sideral, com fan les coses a Can Socialista i una vergonya sideral com actua la majoria de la Mesa, sobretot quan la presidència fa gala del seu sectarisme cap a Junts per Catalunya, inadmetent transaccionals nostres dientnos de paraula que eren intruses, quan avui, en aquest Ple, en votarem que també ho són.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Permítanme hacer algunas consideraciones previas antes de exponer la posición de mi grupo. Esta propuesta la hemos debatido en sus diferentes tomas en consideración de proposiciones de ley cuatro veces en los últimos años, dos en la anterior legislatura y dos en esta legislatura. Las dos anteriores caducaron. Y nuestro posicionamiento, aunque sorprenda en esta Cámara, es exactamente el mismo que era el primer día. En enero de este año, con la Ley 1/2026, de modificación del Decreto Legislativo 1/1997, de refundición del texto único en materia de función pública del Parlamento de Cataluña, se votó en Cataluña una disposición casi idéntica a la que hoy votaremos y, lamentablemente, se ganó. Por tanto, no entiendo ese llamamiento al elemento competencial y de fondo que comparto siempre, y en este caso en concreto, porque la Generalitat de Cataluña tiene que aplicar ya la ley del Parlament de Cataluña que prevé exactamente lo mismo con los votos -recuerdo- de Junts, PSOE, VOX y PP y el voto en contra de Comuns, CUP y Esquerra Republicana de Catalunya.»