Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.466 declaraciones · página 25 de 49
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Ustedes, unos y otros, han entrado en una espiral vergonzosa por ver quién acumula más casos de corrupción, una competición indigna y vergonzosa, como si fuera la final de la Champions. Lo importante para ustedes no es jugar limpio, sino con un gol más en el marcador, aunque sea en el tiempo de descuento, engañando al árbitro, dopándose y engañando al otro equipo, y que las gradas acaben odiando el fútbol. Ustedes cada semana vienen aquí unos y otros y vienen a pelearse todo lo que pueden, sin ningún tipo de rigor, de responsabilidad, de preocupación por el espectáculo lamentable que dan cada día en este hemiciclo, solo con la obsesión de dejar al adversario todavía más embarrado que a ustedes mismos, aunque solo sea un poquito más. Y mientras tanto, quien lo observa desde casa, desde la distancia, sufre las consecuencias, consecuencias por las políticas del bloque de Gobierno, que es incapaz de resolver los problemas de la gente, y consecuencias también por las iniciativas de la oposición sistemática, que es incapaz de proponer ninguna alternativa en defensa de la gente. Esta situación debería darles vergüenza, vergüenza de verdad, porque están tan obsesionados que ni siquiera se dan cuenta del espectáculo lamentable diario que ofrecen desde este hemiciclo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Moltes gràcies, presidenta. Vostès, uns i altres, han entrat en una vergonyosa espiral per veure qui acumula més casos de corrupció, una vergonyosa i indigna competició, com si això fos la final de la Lliga de Campions, en què l'important per vostès no és pas jugar net, sinó acabar amb un gol més en el marcador, encara que sigui en temps de descompte, enganyant l'àrbitre, lesionant la meitat de l'altre equip, dopant-se i fins i tot que la graderia acabi odiant el futbol. Vostès cada setmana venen aquí, uns i altres, i es dediquen a empastifar-se tant com poden, sense cap mena de rigor, sense cap mena de responsabilitat, sense cap mena de preocupació per l'espectacle lamentable que donen cada dia en aquest hemicicle. Només amb l'obsessió de deixar l'adversari una mica més empastifat que vostès mateixos, encara que només sigui una miqueta més. I mentrestant, qui ho observa des de casa, des de la distància, en pateix les conseqüències. Les conseqüències per les polítiques del bloc de Govern, incapaç de resoldre els problemes de la gent, i les conseqüències per les iniciatives del bloc de l'oposició sistemàtica, incapaç de proposar cap alternativa en defensa de la gent. Una situació que els hauria de fer vergonya. Vergonya de veritat, perquè, de tan obsessionats que estan, ni tan sols s'adonen del lamentable espectacle diari que ofereixen des d'aquest hemicicle.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Volem respostes i volem solucions que evitin que això torni a passar i protocols que ens permetin adaptar-nos a situacions com la viscuda el 28 d'abril. Volem escoltar els responsables del sistema, però també volem escoltar els afectats pel col·lapse. Per això estem a favor de les comissions d'investigació. A Junts les hem defensat sempre, sempre, volem comissions d'investigació. Acabo. Això de l'apagada del 28 d'abril pot tornar a passar. Pot tornar a passar per inestabilitat a la xarxa, però també podria ser que tornés a passar per un sabotatge, com ha passat al Festival de Canes a França, on 160 000 llars, no persones, llars s'han quedat sense llum per l'incendi d'una subestació ara fa quatre dies. Hi estem exposats, almenys que no ens falti la llum per trobar solucions. Gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, lo primero que tenemos que decir: el 28 de abril se nos hará largo. Será uno de esos días que, como se acostumbra a decir, durarán años. Uno de esos días en los que todo el mundo recuerda dónde estaba y qué estaba haciendo cuando ocurrió lo inesperado, algo que marca un antes y un después, como ocurrió con el 11S, con las Torres Gemelas o con el anuncio de confinamiento por la COVID. En ese caso, el 28 de abril nos quedamos sin luz, pero no la luz del edificio, del barrio o de la ciudad, sino la luz de toda la península ibérica. Nos quedamos a oscuras también informativamente porque, de entrada, nadie, ni tan solo los periodistas, sabían qué estaba ocurriendo. Quizá era un ciberataque entre esta guerra híbrida que tenemos en las puertas de Europa. Corrían rumores -que les recuerdo- de que medio continente estaba como nosotros en blackout, mientras que los de siempre hacían correr las fake news del día. Fue un tiempo preocupante, sin poder contactar con la familia, personas atrapadas en los ascensores sin poder contactar con los vecinos o atrapadas en el tráfico o atrapadas en una cama o en una silla de ruedas sin saber si la batería de su respirador aguantaría suficiente; los más afortunados, con posibilidad de desplazarse a los sitios médicos y a los hospitales o de buscarse la vida a través de alguien que les pudiera conseguir un generador y combustible para hacerlo funcionar, eso si el de la gasolinera te lo podía vender sin efectivo y con el sistema de cobro desconectado. Y así iban pasando las horas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Hablaba hace pocos días con Marta Madrenas, mi compañera, cuando era regidora del Ayuntamiento de Gerona, siendo alcalde el presidente Puigdemont, pusieron en marcha una de las primeras experiencias de presupuestos participativos y me explicaba cómo el modelo que sacaron adelante los dos era con las asociaciones de vecinos de cada barrio. Eran ellas las que se empoderaban para dialogar directamente con el ayuntamiento, aportar sus propuestas y discutirlas y, de alguna manera, ser un actor más de la política municipal y de la ejecución de las políticas públicas. Por tanto, la de las asociaciones de vecinos es una historia que ha aportado mucho a nuestra sociedad. Por eso, en Junts per Catalunya siempre nos hemos querido sentir herederos de este espíritu asociativo y, por tanto, nos sumamos a este reconocimiento de estas asociaciones. Nosotros hemos planteado una enmienda en cuanto al segundo punto de la propuesta, que pretende poner en evidencia que en Cataluña ya tenemos una regulación muy madura. Tenemos la Confederación de Asociaciones de Vecinos, con estatutos, con un código ético, con un reglamento interno de las asociaciones y, por ello, en estas enmiendas pedimos que las competencias que ya se han transferido a la Generalitat de Catalunya, y quizás a otras comunidades, se tengan en cuenta a la hora de hacer esta legislación. Si se recoge de alguna manera esta enmienda, por supuesto, nosotros votaremos a favor de esta proposición.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bien, empezaremos diciendo que en política hay una cosa peor que las promesas vacías, y son los acuerdos rotos. Hoy, siete meses después de publicar la ley ELA con el apoyo del Gobierno español, no hay los recursos comprometidos para poderla aplicar ni la partida necesaria para la atención especializada de veinticuatro horas para los cuatrocientos enfermos de ELA que están en situación de final de vida. Personas enganchadas a un respirador o que cogen aire a través de una traqueotomía quieren vivir, pero sin ser una carga insoportable para sus familias. Desplegar la ley requiere 230 millones, pero la partida más urgente, la más urgente, es de 45 millones. Les invito a hacer una regla de tres: 45 millones son el 0,45 % del nuevo presupuesto de defensa del Gobierno español, 10 741 millones; 45 millones son el 0,32 % de las ayudas para hacer frente a los aranceles de Trump, 14 000 millones. Sí, cuando al Gobierno español le conviene, hay dinero, con o sin presupuesto general del Estado, pero para garantizar un final de vida digno para las personas con ELA no hay ni dinero ni respuestas. Tampoco la tiene la carta que en marzo mandó Ilde Oliveras, diagnosticado con ELA en 2020, a Pedro Sánchez. Leeré algunas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Vaig acabant, president. I en làmbit de la medicina, a més a més, el que cal és formació sanitària especialitzada al MIR i homologació de títols en mans de la Generalitat. Això és el que cal en matèria de formació sanitària i de medicina. Derogar el districte universitari únic i permetre que el sistema universitari i de recerca català tingui vida pròpia és tan difícil Voy acabando, presidente. En el ámbito de medicina, asimismo, lo que necesitamos es formación sanitaria especializada, el mir y homologación de títulos en manos de la Generalitat. Esto es lo que cabe en materia de formación sanitaria y de medicina. Derogar el sistema universitario único y permitir que el sistema de investigación catalán tenga vida propia es tan difícil»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Otro ejemplo. La derogación prometida de la ley mordaza, derogación que ha acabado quedando en modificación, modificación que ha acabado siendo una modificación diluida, ridículamente ligera de la ley, ya que ni la reformula, tampoco la deroga evidentemente, ni replantea seriamente los fundamentos antidemocráticos de la ley que hizo el PP y que se aprobó, eso sí, con la connivencia del PSOE en un contexto en que el Estado español articuló toda una batería legislativa que ha servido durante años -y aún sigue sirviendo- y los resortes institucionales, policiales y judiciales del Estado para criminalizar con total impunidad los movimientos de activismo social y, como siempre, especialmente los del independentismo catalán. Por no hablar de que la ley puso a disposición del ministro del Interior todos los instrumentos necesarios para criminalizar la libertad de expresión, los derechos de reunión y los derechos de manifestación. ¿Qué pasa con esa ley mordaza -tercera cosa que le pido- Nada de nuevo. Señor ministro, usted y su Gobierno están haciendo las cosas mal, se lo hemos dicho desde hace mucho tiempo en Junts per Catalunya, se lo ha dicho el PP con diferentes propuestas de reprobación que han traído constantemente a este hemiciclo, hoy se lo están diciendo socios suyos del Gobierno e incluso el mismo presidente Sánchez hace algunos días le tuvo que hablar públicamente por el tema de los contratos. Hablemos de este tema, hablemos de las exportaciones de armas españolas, recordémoslo. Se han incrementado un 29 % durante los últimos cinco años y especialmente quería recordar que los principales importadores de armas españoles en estos últimos cinco años han sido países como, en primer lugar, Arabia Saudí o Turquía, también Kuwait, Marruecos, etcétera. Regímenes autoritarios donde se vulneran de forma flagrante los derechos humanos. Algunos se escandalizan de la exportación de armas solo si lo hacen en algunos Estados, pero no cuando se exporta a países como Irán, donde las mujeres sufren la violencia más extraordinaria cada día de sus vidas, en Siria o en Sudán. Están dando apoyo armamentístico a organizaciones como Hamás o Hizbulá. Tal como dijo ayer, muy bien dicho, mi compañero Gavin, Junts per Catalunya no usará ni pretenderá nunca usar este tema como un arma ideológica ni política. Y lo decimos porque parece que para algunos no exista, por ejemplo, la represión marroquí versus el pueblo saharaui o China versus Hong Kong, el Tíbet o de Turquía versus los kurdos, parece que no exista. Para nosotros sí existe porque no diferenciamos entre víctimas, nosotros nos solidarizamos y damos todo el apoyo y queremos proteger a todas las víctimas de todas las violencias. Junts per Catalunya exigirá con la nueva regulación que ayer empezó a andar que se desarrollen políticas responsables más allá de improvisaciones políticas motivadas por cualquier tipo de presión temporal, por cualquier reacción impulsiva ni decisiones que pueden terminar siendo precipitadas o incoherentes. Junts per Catalunya sabe que hay que estandarizar los criterios para la venta de armas, por ello dimos apoyo, para que se hable de ello, para que se haga una buena propuesta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I ja n'hi ha prou. I sí, tinc una mala notícia per a vostès, ja els ho va anunciar el diputat Cervera, els tornem a reiterar que, ara quan gestionem la immigració, des de Junts per Catalunya, no renunciarem de cap de les maneres a integrar en català, perquè ens hi va el futur de la nació, i ens hi va el progrés i el benestar de tota la nostra gent. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Le hemos estado escuchando atentamente, señor Grande-Marlaska, como siempre hacemos, y también hemos estado escuchando, obviamente, algunas de las intervenciones de otros grupos parlamentarios que nos han precedido, como también hemos estado escuchando los últimos días algunas intervenciones que han hecho en los medios algunos de los grupos que aún no han tenido la oportunidad de intervenir en esta comparecencia. Y sinceramente, la primera conclusión que creo que podemos sacar es que nadie aboga por usted, señor ministro, ni por su gestión, e imagino que no será ninguna sorpresa que nosotros tampoco lo hagamos. Junts per Catalunya hace mucho tiempo que ya se lo dice. De hecho, cada vez que tenemos la oportunidad le decimos que usted y su gestión no son de fiar. Le pondré algunos ejemplos. Lo constatamos hace pocos meses cuando descubríamos toda la opinión pública -nosotros también-, sorprendidos, el último de los casos de infiltración, que en este caso era una policía nacional infiltrada en entornos independentistas, en este caso de Gerona. Una policía infiltrada no en entornos criminales para luchar contra la delincuencia, no, porque ya sabemos que obviamente cualquier Estado democrático puede permitir, con la preceptiva autorización judicial, infiltrar policías para hacer frente a mafias, que ya lo hemos hablado en algunas ocasiones, o para luchar contra el tráfico de estupefacientes o de personas, terrorismo, etcétera. Esto es usual, es habitual, pero no, en el Estado español la policía de la cual usted es el principal responsable se infiltró para espiar ambientes sociales y de activistas independentistas. Señor Marlaska, bajo su responsabilidad directa se han utilizado métodos policiales propios de regímenes totalitarios, como los de las dictaduras comunistas, que precisamente se excedían en su espionaje. Aquí hicimos lo mismo. Usted autorizó y validó una vulneración gravísima de los derechos fundamentales de muchos ciudadanos catalanes, porque una cosa es infiltrarse en una asamblea, que ya estaría mal, y otra muy diferente es dedicarse a intervenir políticamente a condicionar estrategias del activismo social y, sobre todo, a afectar gravemente la vida privada de personas inocentes, como fue el caso. Usted ha bendecido que agentes de la policía manipulen la vida familiar, sentimental y emocional de personas inocentes con nombres y apellidos, personas que no eran delincuentes de ninguna manera, y esto usted lo ha autorizado. Maniobrar con falsedades y engaños las vidas emocionales y las vidas privadas de las personas nunca puede ser una actuación policial legítima, nunca, y como juez que usted es se tiene que dar cuenta de que estamos ante una vulneración flagrante de los derechos fundamentales. No estamos hablando de VOX, estamos hablando de un juez y de un Gobierno PSOE-SUMAR. ¿No ve que esta práctica, cuando ya se conoce, tiene que ser castigada severamente? ¿No ve que su Gobierno debería reparar a todos y todas las afectadas y a sus familias porque estas prácticas han supuesto un inmenso daño moral y un inmenso menosprecio a su persona y dignidad? ¿Y qué ha hecho usted? Nada. ¡Qué gran diferencia con la reacción que tuvo el Estado británico en el caso de 'spy cops' scandal! ¡Qué gran diferencia! ¡Qué diferencia tan abismal hay entre los laboristas británicos y los socialistas españoles!»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«¿Se acuerdan del señor Juan Villalonga, el compañero de pupitre del señor Aznar, que fue dignificado con la presidencia de Telefónica? ¿Se acuerdan del señor César Alierta, a quien el señor Aznar nombró presidente de la empresa pública Tabacalera para después hacer uso de información privilegiada para intereses personales? ¿Y se acuerdan del siguiente nombramiento del mismo Alierta como presidente de Telefónica? Y ya que hablamos de Telefónica, de Aznar, de corrupción y amiguismo, ¿se acuerdan de la contratación del señor Eduardo Zaplana en Telefónica hasta que fue detenido por corrupción? Por eso y por muchas más cosas, cuesta escucharlos hoy, señorías del PP, dando según qué lecciones, porque hoy vienen aquí a señalar con el dedo al PSOE, cuando, en realidad, han estado compitiendo con ellos para saber quién hace la gestión más nefasta ante las instituciones públicas. Por eso, ¿hay que reformular la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales desde el planteamiento que hacen ustedes, señores del PP? No, no hace falta. Lo que sí hace falta es reformularla para mejorarla técnicamente en su funcionamiento y ajustarla respecto a otros elementos de este tipo. Sí, eso es lo que hay que hacer, porque ¿alguna vez la SEPI ha sido un organismo políticamente independiente, como piden ustedes que se recupere ahora? No, nunca, ni ahora con el PSOE ni antes con ustedes. En 1995, Víctor Pérez Pita, nombrado por Felipe González; en 1996, Pedro Fernández Díez, nombrado por José María Aznar; en 2001, Ignacio Ruiz-Jarabo Colomer, nombrado por José María Aznar; en 2004, Enrique Martínez Robles, nombrado por José Luis Rodríguez Zapatero. Después, otros cargos nombrados por Mariano Rajoy, y en 2016 Pilar Platero Sanz; en 2018, Vicente Fernández Guerrero, nombrado por Pedro Sánchez; en 2019, Bartolomé Lora Tamayo, nombrado por Pedro Sánchez; en 2021, Belén Gualda González, nombrada por Pedro Sánchez. Treinta años después, nueve presidencias, todas ellas nombradas por designación política, todas y cada una de ellas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Què caldria fer, doncs? Respecte a Catalunya, la SEPI hauria de transferir-nos les seves competències i, evidentment, recursos. I mentrestant, la SEPI hauria de crear un consell consultiu amb presència dels representants empresarials i socials de Catalunya. La SEPI hauria de dedicar com a mínim el mateix percentatge dels seus recursos a Catalunya que el pes català al PIB de l'Estat. La SEPI hauria d'apostar també per les pimes i les start-ups i la innovació, considerant l'important pes que aquestes tenen en el teixit productiu del país. I sí, la SEPI hauria d'estar sotmesa a una auditoria independent, posant a disposició d'aquesta cambra el seu resultat i poder així adoptar les mesures correctores necessàries per a la seva millora. Qualsevol altra cosa només és soroll polític interessat. Qualsevol altra cosa només serà utilitzar la SEPI com a arma per bastonejar els seus adversaris polítics. Qualsevol altra cosa que facin vostès només serà el de sempre: espanyols fent d'espanyols per vergonya dels quals no ho som. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Perquè si alguna cosa han demostrat vostès, uns i altres, és que són experts a convertir les empreses públiques en instruments al servei dels seus partits. Recorden el senyor Juan Vilallonga, el company de pupitre del senyor Aznar que va ser gratificat amb la presidència de Telefònica? Recorden el senyor César Alierta, a qui el senyor Aznar el va nombrar president de l'empresa pública Tabacalera per després fer ús d'informació privilegiada per interès personal? I recorden el posterior nomenament del senyor mateix Alierta com a president de Telefónica? I ja que parlem de Telefónica, d'Aznar, de corrupció i d'amiguisme, recorden la contractació del senyor Eduardo Zaplana per Telefónica fins que va haver de plegar en ser detingut per corrupció? Per tot això i molt més, costa escoltar-los, senyors del PP, donant segons quines lliçons. Perquè avui venen aquí a assenyalar amb el dit el PSOE quan en realitat estan competint amb ells per saber qui fa la gestió més nefasta al capdavant de les institucions públiques. Així doncs, cal reformular la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales des del plantejament que fan vostès, senyors del PP? No, no cal. Cal, però, reformular-la per millorar-ne tècnicament el funcionament i ajustar-la més a allò que hauria de ser un ens d'aquest tipus? Sí, cal fer-ho, perquè ha estat mai la SEPI un organisme políticament independent com vostès demanen que es recuperi ara? No, no ho ha estat mai, ni ara amb el PSOE ni abans amb vostès. 1995, Víctor Pérez Pita, nomenat per Felipe González. 1996, Pedro Ferreras Díaz, nomenat per José María Aznar. 2001, Ignacio Ruiz-Jarabo Colomer, nomenat per José María Aznar. 2004, Enrique Martínez Robles, nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero. 2012, Ramón Aguirre Rodríguez, nomenat per Mariano Rajoy. 2016, Pilar Platero Sanz, nomenada per Mariano Rajoy. 2018, Vicente Fernández Guerrero, nomenat per Pedro Sánchez. 2019, Bartolomé Lora Tamayo, nomenat per Pedro Sánchez. 2021, Belén Gualda González, nomenada per Pedro Sánchez. 30 anys després, nou presidències, totes elles nomenades per designació política. Totes i cadascuna d'elles. Amb quina autoritat, doncs, venen avui els uns i els altres a dir res? A qui pretenen enganyar? Perquè és evident que s'hauria de canviar el funcionament de la SEPI, està clar, però vostès no tenen cap mena d'autoritat ni per exigir-ho, ni per proposar-ho, ni els uns ni els altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Moltes gràcies, presidenta. És inevitable llegint la moció que avui ens presenta el Partit Popular no pensar que vostès, senyors del PP, viuen en una realitat paral·lela. Venen aquí amb to de fiscal, reclamant transparència, bona governança i professionalització de les empreses públiques. I ho fan com si vostès no haguessin governat mai, com si no tinguessin cap responsabilitat en el qual ha passat en els darrers anys, com si no acumulés un llarg i documentat historial d'opacitat d'endollisme polític, d'amiguisme i de col·locació d'amics a dit. Vostès, que han estat autèntics especialistes a parasitar les administracions públiques per treure'n rèdit partidista, venen avui aquí a fer veure que encarnen la necessària regeneració institucional. Tot plegat seria còmic, si no fos així de trist. Vostès pretenen instal·lar al pensament que aquesta és una batalla ètica entre dues maneres de fer política, i la realitat és molt més crua. Vostès, uns i altres, estan permanentment en una cursa desenfrenada per intentar fer oblidar el que han fet, tant el PP com el PSOE, tot competint per veure qui acumula menys escàndols de mala gestió, de corrupció, de portes giratòries i de captació d'organismes públics per a interessos privats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya. La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l'impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L'ajut a la recerca a Catalunya l'ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l'ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso. No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador? Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«Molt bona tarda, presidenta. Senyories. La PNL que ens ocupa identifica un problema important com és l'afectació directa sobre la recerca i la investigació de les retallades de l'administració Trump als Estats Units, però s'equivoca en la diagnosi i també en la solució. S'equivoca en barrejar les retallades als Estats Units amb batalles partidistes que no venen al cas. No entenem per què diuen que la infrafinanciación de los gobiernos de Rajoy no s'estén a los gobiernos de Zapatero y de Sánchez. Perquè el Govern espanyol mai ha tingut un veritable interès per la recerca, ni amb el PP ni amb el PSOE. En segon lloc, la PNL s'equivoca també en centrar-ho tot en el programa ATRAE del Govern espanyol, perquè fent-ho posa en evidència que la iniciativa no respon tant a una voluntat sincera de protegir i potenciar la recerca i la innovació, sinó a una voluntat de propaganda governamental. I finalment, demostra que no coneixen les preocupacions i les necessitats reals del món de la recerca i la innovació científica, perquè què és això d'impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención del talento científico e innovador? Això és llengua de fusta, això és parlar per no dir res. Vostès saben què urgeix als investigadors? No és impulsar instrumentos nacionales. Els investigadors no necessiten propaganda governamental del programa ATRAE ni debats com els d'avui. El que els investigadors necessiten és que el Govern espanyol faci la seva feina, que el Ministeri espanyol de Ciencia e Innovación y Universidades faci la seva feina, i que també la faci la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies. Gracias, presidente. Señorías, señoras y señores, estamos ante una iniciativa que aparentemente es una pieza separada de los debates que se han celebrado en esta casa sobre el apagón eléctrico, porque de alguna forma es una iniciativa que se quiere centrar en las consecuencias que tuvo el apagón en el sistema ferroviario y cómo, efectivamente, la ciudadanía y usuarios del ferrocarril quedaron desatendidos, desorientados, incomunicados. Habría mucho que hablar de todo esto, lo cierto es que sí. Para empezar, cuando a menudo hablamos de la cuestión ferroviaria, ponemos Ferrocarriles de la Generalitat como un buen ejemplo y modelo de gestión de planificación de inversión. Fíjense si habría de qué hablar al respecto que el día siguiente del apagón por la mañana todos los trenes de la red de ferrocarriles de la Generalitat funcionaban perfectamente, todos, y además iban en hora. En Cataluña, Renfe y ADIF necesitaron todo ese día para ir recuperando y con mucha lentitud, y además les podría decir que al día siguiente todavía se percibían las consecuencias del mal funcionamiento. Y decían Renfe y ADIF que era por falta de suministro eléctrico, por el mal suministro eléctrico. ¿Cómo puede ser que Ferrocarriles de la Generalitat sí tuvieran suministro eléctrico y Renfe y ADIF no tuvieran? Habría mucho de qué hablar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. Ens trobem davant d'una iniciativa que, aparentment, és una peça separada dels debats que hi ha hagut aquí sobre l'apagada elèctrica, perquè d'alguna manera és una iniciativa que es vol focalitzar sobre les conseqüències que va tenir l'apagada elèctrica en el sistema ferroviari i com, efectivament, els ciutadans i els usuaris del ferrocarril van quedar desatesos, desorientats, incomunicats. I hi hauria molt que parlar de tot això, la veritat. Miri, per començar, quan nosaltres sovint parlem de la qüestió ferroviària, posem Ferrocarrils de la Generalitat com un bon exemple de gestió i un bon model de gestió, de planificació i d'inversió. Fixin-se si s'hauria de parlar d'això, que l'endemà al dematí de l'apagada, tots els trens de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat funcionaven perfectament tots, i funcionaven en hora. A Catalunya, van necessitar Renfe i Adif va necessitar tot aquell dia per anar recuperant, i molt lentament, i encara els podria dir que l'endemà encara hi havia restes, podríem dir, conseqüències del mal funcionament de Renfe i Adif per falta de subministre elèctric. Com pot ser que Ferrocarrils de la Generalitat sí que tingués subministre elèctric i Renfe i Adif no en tingués? Bé, n'hi hauria molt que parlar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Acabo. Però no ho farem o no ens voldrem fer corresponsables que aquesta iniciativa, com he dit, sigui utilitzada com una arma política. Gràcies. Acabo, señor presidente. Pero no lo vamos a hacer o, mejor dicho, no nos vamos a hacer corresponsables de que esta iniciativa se utilice como arma política. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«... De seguida acabo, president, no m'allargaré tant com els meus antecessors. Podrien fer una llista de països europeus o de països occidentals que venen armes a tercers a través de mecanismes o bé països que compren armes en el mercat a través de mecanismes que permeten evadir aquestes mesures de control. Per tant, els diem que presentarem totes les esmenes que creguem necessàries, perquè aquesta iniciativa efectivament vagi en la línia de la protecció dels drets humans i de la pau. Enseguida termino, señor presidente. No voy a sobrepasar tanto el tiempo como mis antecesores. Podríamos hacer una lista, entonces, de países occidentales o europeos que venden armas a terceros o que las compran a través de mecanismos que les permiten eludir estas medidas de control. Así que les decimos que vamos a presentar todas las enmiendas que nos parezcan necesarias para que esta iniciativa vaya en la línea de la protección de los derechos humanos y de la paz.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Pero también quiero decirles que en Junts nos sentimos interpelados por todas las violencias y todas las vulneraciones de los derechos humanos. ¿A quién no interpela el drama humano de Gaza? También el de Ucrania, el de Sudán y momentáneamente el de Libia o el de Irán. Toda violencia merece la reprobación y que se cuente con herramientas para intentar evitarla. Así que, desde este compromiso con la democracia y los derechos humanos, con el derecho internacional y con una política exterior ética, votaremos a favor de esta toma en consideración porque, como decía, puede ofrecernos herramientas que vayan a favor de estos principios. Pero -también se lo he dicho- nosotros no nos vamos a prestar a que esta iniciativa se utilice como arma política en un debate de parte. Nosotros no nos vamos a prestar a participar en un aquelarre partidista y demagógico, porque además este es un debate que está lleno de contradicciones. Yo no he visto tanto entusiasmo a la hora de pedir, por ejemplo, que se persiga o que se evite la actividad de Irán, de Siria o de Sudán, entre otros países, para dar apoyo armamentístico y logístico a Hamás y a Hizbulá -no lo he visto, la verdad es que esto no lo he visto- u otros grupos armados violentos y terroristas de otros lugares del mundo. Por ejemplo, cuando Marruecos ha sometido a los saharauis desde todos los puntos de vista, también desde el militar. O cuando Turquía ha ejercido una represión, también militar, contra los kurdos. Ahí no he visto tantas manos alzadas. O en el Tíbet, un país ocupado militarmente, y ahí se está dando un proceso de extinción cultural y de otro tipo. No he visto tantas manos alzadas en esos casos. Por cierto, en un viaje oficial hace poco, el presidente del Gobierno español ha viajado a China, el país que ocupa militarmente Tíbet. Esto está tan lleno de contradicciones y de ambigüedades que...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Gracias, señor presidente. Señorías, el embargo de armas en los países europeos ya está regulado por una combinación de normas de ámbito europeo e internacional, así como también por la reglamentación de los propios Estados europeos. En primer lugar, para quien no lo sepa, para quienes nos estén escuchando, existe una posición común de la Unión Europea del año 2008, que es el marco legal principal, que viene a regular las exportaciones de armas desde la Unión Europea a países terceros y establece una serie de criterios a través de los que los Estados miembros deben evaluar las exportaciones de armas antes de autorizarlas. El primero de ellos es el respeto a los compromisos internacionales: embargos de la ONU, de la Unión Europea... Es decir, la propia Unión Europea. Segundo criterio, respeto de los derechos humanos y del derecho internacional humanitario en el país de destino. La situación interna del propio país de destino, los riesgos regionales, la seguridad nacional de los Estados miembros y sus aliados, el comportamiento del país receptor respecto al terrorismo y respecto al derecho internacional, los riesgos de desvío de las armas, la compatibilidad con la capacidad técnica y económica del país receptor... Esta, a pesar de no ser una política común obligatoria, sí es una posición común de los Estados europeos y, por lo tanto, de alguna forma compromete a todos los Estados miembros a aplicarla con coherencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però també els vull dir que la gent de Junts ens interpel·len totes les violències i totes les vulneracions dels drets humans. A qui no interpel·la el drama humà que està passant a Gaza i també, per què no, a Ucraïna, i també al Sudan, i també momentàniament a Líbia o a l'Iran. Totes les violències mereixen la reprovació i mereixen eines per intentar evitar-les. Per tant, des d'aquest compromís amb la democràcia, amb els drets humans, amb el dret internacional i amb una política exterior ètica, Junts votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Perquè, efectivament, com he dit, pot donar eines que afavoreixin aquests principis. Però també els dic que nosaltres no ens prestarem que aquesta iniciativa s'utilitzi com una arma política o com un debat de part. Nosaltres no ens prestarem a participar en un aquelarre partidista ni ideològic. Perquè, a més a més, aquest debat és un debat que està ple de contradiccions, perquè jo no he vist tant d'entusiasme a l'hora de demanar, per exemple, que es persegueixi o que s'eviti l'activitat de l'Iran, de Síria o de Sudan, entre altres països, per donar suport armamentístic i logístic a Hamas i Hezbollah. No ho he vist, no ho he vist. O altres grups armats, també violents i terroristes de diferents llocs del món. O també, per exemple, quan el Marroc ha sotmès els sahrauís des de tots els punts de vista, però també militarment. O bé quan Turquia ha exercit una repressió també militar als kurds, no he vist tantes mans aixecades. O el Tibet, un país ocupat militarment i en ple procés d'extinció cultural, lingüística i com a nació, no he vist tantes mans aixecades tampoc. I per cert, el president del Govern espanyol ha viatjat fa poc en un viatge oficial a la Xina, país que és el país que ha ocupat militarment el Tibet. I, per tant, està ple això de contradiccions i d'ambigüitats...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Gràcies, senyor president. Senyories. L'embargament d'armes als països europeus està ja regulat per una combinació de normes d'àmbit europeu i d'àmbit internacional, així com també per les regulacions pròpies dels mateixos estats europeus. En primer lloc, per a qui no en sigui coneixedor, per a la gent que ens estigui escoltant, hi ha una posició comuna de la Unió Europea de l'any 2008, que és el marc legal principal que regula les exportacions d'armes des de la Unió Europea a països tercers, i estableix criteris a través dels quals els estats membres han d'avaluar abans d'autoritzar una exportació d'armes. El primer, el respecte dels compromisos internacionals, embargaments de l'ONU, de la Unió Europea, de la mateixa Unió Europea. El segon, el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari al país de destinació, la situació interna d'aquest mateix país de destinació, els riscos regionals, la seguretat nacional dels estats membres i dels aliats, el comportament del país receptor respecte al terrorisme i respecte al dret internacional, els riscos de desviament d'armes, la compatibilitat amb la capacitat tècnica i econòmica del país receptor. Això, tot i que no és una política comuna obligatòria, sí que és una posició comuna dels estats europeus i, per tant, compromet d'alguna manera els estats, a tots ells, a aplicar-la amb coherència. Un altre dels elements que també regula tot aquest marc és el propi Tractat del Comerç d'Armes, sobre el comerç d'armes de les Nacions Unides. Molts països europeus, inclosa la pròpia Unió Europea, és una entitat adherida a aquest tractat. Aquí es regulen les transferències internacionals d'armes convencionals, prohibeix exportacions si hi ha risc de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat. Per tant, n'hi ha d'eines que envolten, que ens donen un marc per regular totes aquestes situacions.»