Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 27 de 45
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun escenari que pot evolucionar cap a una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys. Hi ha fins i tot qui pronostica que podem viure una situació de refredament i parada del comerç internacional similar a la viscuda durant la pandèmia. I no és per menys: l'anunci fet per l'administració Trump, si es materialitzés, implicaria la imposició d'aranzels més gran dels darrers cent anys. La pregunta del milió, però, és per què Trump pren una decisió d'aquesta magnitud si cap altra vegada, quan s'ha entrat en una política expansiva d'aranzels, ha acabat bé? Per què ho fa? Aventurar la resposta és difícil, però fent una anàlisi de risc benefici pels Estats Units podríem trobar tres possibles solucions. La primera, de cara a un suposat escenari de negociació amb els socis comercials dels Estats Units, li pot anar bé fer entrar a tothom en pànic per tal de situar-se en una posició de força i clar avantatge negociador. La clàssica estratègia d'amenaçar amb una situació catastròfica per tal que després els perjudicats comprin fàcilment una situació menys dolenta però que clarament abans no haurien acceptat. I de passada, ell aconsegueix més fàcilment els beneficis que s'ha proposat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Seguirá aumentando los impuestos a los ciudadanos?
«Que aquesta seria la seva resposta ni tan sols cotitzava. Senyora vicepresidenta, tothom comença a adonar-se de les seves trampes. Vostès utilitzen l'IRPF per augmentar amb premeditació i nocturnitat els impostos a la gent. El seu modus operandi és el següent: apuja el preu de la vida un 20 % en els darrers anys. Vostè no actualitza els trams de l'IRPF amb aquest augment del preu de la vida. Això fa que la gent salti a un tram superior d'IRPF i, en conseqüència, paguen més a la declaració de la renda i, per tant, per aquesta via, vostè es queda bona part de l'augment dels salaris i de les pensions. Parlem amb dades a les mans. Vostè pren possessió de ministre d'Hisenda el 2018. Recaptació d'IRPF el 2024, un 30 % més des que vostè és ministre. Recaptació d'IVA el 2024, un 10 % més des que vostè és ministre. Recaptació total d'impostos 2024: un 20 % més des que vostè és ministre. Però ens dirà que això és gràcies al fet que fan pagar més els qui més guanyen. De veritat? És així? Fixi's: agafem un salari de 1600 euros. Fa uns anys pagava un IRPF del 10 %. Ara passa del 16 %, per tant, vostès exterminen la classe mitjana fent-los pagar avui un 60 % més que fa uns anys. Però ens dirà que això no afecta els pensionistes. De veritat que no? Fa uns anys els pensionistes pagaven de mitjana un 6,5 %. Avui, un pensionista paga un 53 % més que llavors.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Aquesta és la guerra que ens afecta ara i aquí, la qual colpeja els que venen, els que marxen i els que es queden. I ara parlem clar. A mi no em preocupa tant aquesta gent, la veritat, em preocupa ben poc, però sí, senyories del PSOE i de SUMAR, si no fos perquè a l'altre costat de l'hemicicle hi ha la barbàrie, hi ha la barbàrie, vostès no tindrien cap excusa, perquè hi ha una cosa que diuen que és veritat, que la gent ha de marxar. I aquí hi ha responsables. Perquè vostès porten governant 8 anys. I els diré unes quantes coses. 8 anys al poder. Se'n recorden vostès de la ILP de la llei de regularització ja, que van agafar el 2021? Estem al 2025. 2025. Fa un any que la vam prendre en consideració aquesta ILP que deixa sense papers, a la intempèrie, a l'explotació -l'explotació pels mateixos que defensen aquesta gent, eh- més de mig milió de persones. I això és responsabilitat seva i només seva. No d'ells. I els joves? El mateix. S'ha garantit feina digna? No. S'ha construït habitatge social? No. I ara tothom a córrer, tothom a córrer. Però això és una feina que es fa en dècades que no han fet. Senyors de VOX, tant de bo tinguessin la mateixa empatia i la mateixa humanitat que tenen amb els espanyols i que la tinguessin per a tota la resta dels éssers humans del planeta. Aquest planeta aniria molt millor.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Si ens prenguéssim VOX seriosament, avui no estaríem en un congrés. Avui estaríem en una trinxera lluitant contra els invasors. Ojo, eh, un país que té tres milions d'immigrants. Doncs no. Qui marxa o qui ve, per a mi és el mateix, qui marxa o qui ve ho fa per les mateixes raons. Tots busquen una vida millor. Com ho faria qualsevol persona. Punt. No hi ha res més a dir. Cada dia, milions de persones a l'Estat espanyol lluiten per fugir de la pobresa, per arribar a final de mes. Amb això estem d'acord. Per pagar el lloguer, hi estem d'acord. Per no enfonsar-se en l'angoixa, hi estem d'acord. I aquesta és la causa. I mentre això passa, l'Estat es gasta una morterada cada any en armament i el sistema encara en vol més. I a això vostès li donen suport. Com vostès saben quina edat és l'edat d'emancipació dels joves a Espanya? 30,4 anys. A Europa, 26,3. Per què? Per què no poden? Sous de pobresa, pisos inaccessibles, feines a temps parcial, temporals, contractes discontinus. I quan troben feina, sovint és inestable, intermitent, mal pagada, això sí, indefinida diuen, no? I per això marxen. I no només els joves, no només els joves. Segons dades oficials, el 2025, hi ha 3 045 966 espanyols residint a l'estranger, una xifra que quadruplica des del 2009, quan eren 751 000 persones fora a treballar. Segons VOX, deuen estar envaint el món. En aquests moments hi ha una invasió d'espanyols al món per recuperar el imperio donde nunca se pone el sol. La veritat, quin llenguatge més ridícul, per favor, quin llenguatge més ridícul. En fi, on no n'hi ha, com diuen, al meu país no en raja. Més de dos milions de persones han marxat en una dècada i mitja. Això no és una anècdota, és l'èxode de qui no veu sortida aquí. El 30 % dels joves estan a l'atur, el 92 % dels joves el seu sou se'n va només a pagar el lloguer.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«I vull fer una menció especial a les dones gitanes. Com hem comprovat a Catalunya en els temps que ha governat el president Aragonès, la dona gitana jove és un motor de canvi important per accedir a l'educació superior. La dona gitana en aquest moment, jove, és la que pot transformar aquesta comunitat i cal fer èmfasi en aquest suport especial a les gitanes que volen estudiar i tirar endavant. I permeteu-me acabar, senyora presidenta, permeti'm acabar amb un fragment d'un poema d'un poeta català que tenia la mare gitana, Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista, rebel, anarquista, catalanista que va morir fa 101 anys i que va escriure un poema titulat Nocturn per a acordió, que diu així: 'Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires, com una farandola, feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells, que són de tants colors com la mar sota el sol, que no li calen veles'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Presidenta, senyories. De fet, més que parlar, i parlant en caló o romaní, hauríem de dir chanta la mui, i fer un minut de silenci. Chanta la mui i no dir res més. En memòria de tants gitanos perseguits, empresonats, assassinats, desterrats al llarg de tants i tants anys en aquesta península, en nom no se sap de quines lleis. Fem memòria, fem memòria. Des de fa sis-cents anys, menys dos minuts en la història, la vida de les persones gitanes a l'Estat ha estat una història clarament de repressió, d'odi institucional, de racisme estructural, d'exclusió, de persecució, de criminalització, de misèria i, diguem-ho clarament, senyories, d'enorme dolor. La història dels gitanos a l'Estat està ben documentada: assimilació forçada, servitud, trasllat, detencions i l'intent d'extermini de tota una comunitat. S'ha recordat, i ho tornaré a fer jo mateix, Ferran VI, la data negra del 30 de juliol del 1749 i dies posteriors, la gran redada. De què parlem? Parlem de més de 9000 gitanos que van ser tancats en presons, convertits en mà d'obra esclava en galeres, mines i arsenals. Molts d'ells van morir, d'altres van emmalaltir i van quedar amb lesions per a tota la vida.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d'estat contra l'antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea. Així que estem d'acord a fer mesures d'inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d'oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d'acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l'arribada del Joan, comte d'Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas. El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano -Tomás se llamaba- habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte. Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Per això diem que l'acte d'avui presidit pels Reis ha estat un nou exemple d'hipocresia monàrquica. Perquè mentre la presidenta Francina Armengol recordava que l'Estat està en deute amb el poble gitano, la Corona espanyola, amb Felip VI al capdavant, no ha demanat perdó per tants segles, com ell mateix ha dit, i cito literalment 'de legislació discriminatòria, de persecucions i d'estigmatització'. Sí, el rei ha esmentat els greuges, però obviant que va ser la monarquia el seu principal impulsor molt abans del franquisme. Va demanar perdó Alemanya pels crims de l'Holocaust contra jueus i gitanos. Va demanar perdó el Vaticà pels crims durant l'evangelització o per la pederàstia. Va demanar perdó fins i tot el rei Felip, però el de Bèlgica, quan celebraven els 60 anys de la independència del Congo, el 2020. El rei va demanar perdó per la violència i crueltat exercides pel seu avantpassat Leopold II, però el rei Felip VI, el de 'A por ellos' del 3 d'octubre del 2017, no demana perdó. Una nova oportunitat perduda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L'oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord. I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories, em permetran que comenci solidaritzant-me amb Miguel i Màrcia, de 72 anys, dues veïnes de Benimaclet que aquest matí han estat desnonades per un fons voltor que vol convertir la casa de tota la seua vida en un apartament turístic. Senyories, hem tornat a arribar tard. Els hem fallat. Urgeix que este congrés prohibisca la compra especulativa a fons voltor i empreses de cases al nostre país. Però, senyories, hui tenim un acord de mínims. Un acord de mínims que és satisfactori. I és que estem totes i tots d'acord que l'autobús és un servei públic col·lectiu que cal protegir des de les administracions públiques, i aquesta és, sens dubte, la clau de volta davant dels models liberalitzadors que defensa el mapa concessional per a protegir un servei públic essencial. Un mapa que, a més a més, busca fer atractiu l'ús de l'autobús. I és que, per exemple, una persona que l'agafe a Màlaga o Sevilla fins a València guanyarà dues hores i mitja cada trajecte. Però és cert que açò ha d'anar acompanyat per una interoperativitat que permeta que, per exemple, una veïna d'Escucha, a la conca minera turolenca, no haja de perdre tot el dia fent transbords d'ací cap allà. I és que el temps de les persones que viuen als pobles també té valor.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició del Grup Popular per reformar el Reglament del Congrés dels Diputats, amb la finalitat de regular i periodificar els debats de política general. Els Populars volen evitar que la manca de regulació constitucional i reglamentària serveixin d'empara al Govern i al president Sánchez per eludir la rendició de comptes amb aquesta cambra i amb l'Estat. El darrer debat de política general es va celebrar l'any 2022, o sigui, fa gairebé tres anys i, malgrat l'excusa de la concatenació de processos electorals, aquest és un balanç certament pobre per a qualsevol president; per a Pedro Sánchez, que fa més de sis anys que és al capdavant de l'executiu, evidentment, també. Per revertir aquesta situació, el Grup Popular ens proposa afegir al reglament d'aquesta cambra l'article 37 bis, per consolidar normativament la figura del debat de política general, per tal d'establir la seva periodicitat anual, a excepció dels anys d'eleccions generals i per fixar l'obligació del Gobierno de traslladar abans d'acabar l'any al Congreso l'informe de les actuacions dutes a terme per complir les resolucions aprovades en el debat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«I tenim l'oportunitat en aquests moments, tenim aquesta oportunitat. Per què dic que tenim l'oportunitat? Perquè tant en el Parlament de Catalunya com aquí s'estan discutint coses que són per fi reals, perquè no podem esperar dos anys, que és el que està dient la consellera Paneque o el que s'està dient des del ministeri. No podem esperar dos anys, s'ha d'arreglar ja i aquest arreglo és molt senzill. Ells demanen tres coses que són molt senzilles. Una: informació. La gent vol saber quan arribarà el tren, quan arribarà a casa seva. És tan senzill com això. No pot ser. També el que necessita saber que algú tingui la capacitat d'autoimmolar-se si és necessari i posar-se al capdavant de tot aquest desgavell. No pot ser que un tiri la pilota, es tirin pilotes fora. No pot ser. I jo crec que aquest responsable ha de sortir de Catalunya. Acabo. Acabo ràpidament, perquè ja m'he quedat sense temps, per dir quatre frases que van llegir al final ells. No venim a demanar, venim a exigir, exigim respecte i dignitat a les vies.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«I és que finalment ha estat un problema de model, de model econòmic, de model econòmic que va iniciar-se amb el senyor i el president, perdó, el president Aznar, i també amb el seu pacte del Majestic, perquè els governs posteriors van continuar i també els seus socis, no ens oblidem. Era un model basat en l'AVE i en la radialitat. Un model que va apostar per l'alta velocitat. 60 000 milions d'euros invertits en alta velocitat, des dels anys 90 fins al 2018, 3600 en tren convencional. 60 000 davant de 3600. És veritat que durant aquest període, i ara que només parlem, desgraciadament, quan els problemes arriben a les estacions de Madrid o Barcelona o a l'alta velocitat, perquè aquest problema el portem anys patint la gent dels mitges distàncies i els regionals, no únicament de Catalunya, de tota Espanya, però només dona la sensació que es posa el focus quan afecta Barcelona, l'alta velocitat o Madrid. Sí, senyor ministre, nosaltres el vam felicitar quan va gestionar el postdana. El vam felicitar, però desgraciadament avui no el podem felicitar, i no el podem felicitar per diferents motius. Però un dels motius principals és perquè la gent a Catalunya no sap qui mana. No sabem si la culpa és d'Adif, si la culpa és de Renfe o la culpa és de Rodalies. Ens en recordem de diverses coses. La primera de totes que el traspàs de Rodalies es va fer el 2010. El 2010 era, alguns ho han considerat, un caramel enverinat, però ja els anava bé perquè els problemes els traslladaven a Madrid i ells continuaven fent. Fins i tot a mi m'ha donat la sensació que, a alguns, aquest caramel enverinat ja els anava bé perquè la perifèria estigués emprenyada. El ministre té raó. I té raó en algunes coses. Té raó que ara s'està invertint, des de l'arribada del Govern de coalició d'esquerres, portem 2222 milions invertits en Rodalies de Catalunya. Això és un gran èxit, però aquest mateix èxit és el que provoca, efectivament, part dels problemes. No tots, també les incidències que es poden produir per robatoris de coure, per arrollaments, per vandalisme, per diferents circumstàncies. Però això tampoc és excusa. L'excusa és donar un servei raonable.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, president. Sempre que parlo de ferrocarril, el primer que faig en aquesta tribuna és demanar disculpes als usuaris, perquè crec que és el que toca, que ens toca a tots. Això, això que tinc a la mà és el manifest, és el manifest que la portaveu de Dignitat a les Vies va llegir al final de la manifestació a Tarragona. Un manifest que està ple de dignitat, que està ple també i que condensa l'estat de desànim, d'impotència, de ràbia moltes vegades, però que és de gent disposada, de gent disposada a continuar lluitant, a no rendir-se, perquè rendir-se significa perdre la vida. Estan perdent la vida cada dia en el seu trajecte de ferrocarril. La desesperació de tots els usuaris es pot convertir, com deia abans, en ràbia si aquí i en el Parlament de Catalunya només serveix perquè entre nosaltres ens discutim. Necessitem solucions, la gent vol fiabilitat. La gent vol saber si el tren passarà o si no passarà, però ho vol saber, que el que passa ara és que no té aquesta informació. Parlo des del coneixement. Porto, o he portat, quasi vint anys fent el trajecte des d'Altafulla a Barcelona, i els puc dir que en aquest trajecte he vist com les vies del ferrocarril s'anaven deteriorant any rere any.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Miri, és com si volguéssim resoldre unes avaries en un sistema industrial que fa molts anys que duren, amb les mateixes eines antigues i amb els mateixos procediments. No ho resoldrem. O dit d'una altra manera, amb un exemple més modern, com si volguéssim, si tenim un software antic amb el qual no assolim un nivell d'eficiència en la gestió d'una empresa o d'una organització, com si volguéssim amb aquest mateix software, si no el canviem, intentar resoldre els mateixos problemes que tenim dia rere dia. Doncs no, s'ha de canviar el software, doncs és el mateix si Renfe continua operant. Nosaltres el que defensem és que operi Ferrocarrils de la Generalitat, que té un servei infinitament millor. També ens sap greu que no arribem -de seguida acabo- a un acord amb aquestes esmenes, que jo crec que l'haguéssim pogut arribar a assolir. Perquè deixarem de parlar de l'Avant. Vostè i jo estàvem a la manifestació de l'altre dia a Lleida i vostè ho sap que per als usuaris de Lleida les Rodalies no són una alternativa per anar a Barcelona, és l'Avant i l'Avant també va malament i també hi ha problemes de places i també hi ha endarreriments.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Aquests debats o aquestes intervencions sobre Rodalies ja són un déjà-vu, eh, Inés? Són un déjà-vu per què? Perquè portem tants i tants i tants anys parlant d'això, i perquè portem tants i tants i tants i tants anys d'incidències diàries i constants, moltes d'elles molt greus. Si féssim una recopilació de totes les mesures com les que es presenten aquí amb aquesta moció, que amb la majoria estem d'acord, que hem fet tots els grups en diferents moments, amb preguntes, amb interpel·lacions, mocions, amb proposicions no de llei, realment faríem una autèntica enciclopèdia de les mesures que hem estat demanant que es millorin, que s'implementin, que es corregeixin i que el Govern no ha implementat i no ha corregit i no ha solucionat realment. Per això dic que és un déjà-vu. Avui mateix. Avui l'R2 Nord, companys de Girona, ha tingut una incidència greu i, per tant, hi ha hagut molts endarreriments. I també a l'R2 Sud, entre Vilanova i el Garraf, també hi ha hagut incidències greus. A més a més, d'una vaga dels sindicats minoritaris amb la dada que tinc jo, 13 trens suspesos, potser n'han sigut més, i que ha portat com a conseqüència un caos de serveis que estaven anul·lats, d'errors de comunicació, perquè alguns trens al final han acabat sortint. Un desastre com cada dia, cada dia. Nosaltres hem presentat unes esmenes, companya d'Esquerra Republicana, que la majoria el que van és a reforçar un missatge que jo crec que és perfectament compartit, que és el greuge, les deficiències que hi ha hagut amb el tema de les inversions. Vostè ha donat unes dades que són semblants a les que tinc jo. Tenim moltes versions d'aquestes dades. És una vergonya la desinversió crònica i, per tant, les nostres esmenes..., i per tant m'estalvio aquesta part, perquè veig que m'estic menjant el temps.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«En els darrers 30 anys, l'Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l'Estat. I d'aquest pressupost, només el 17 % s'ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d'usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Bona tarda, gairebé bon vespre. Crec que és una bona manera de començar parlant de Rodalies fer un ple que fa que tots els diputats estiguem aquí hores i hores esperant que s'acabi el ple. Aquesta és la vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Però en comptes d'un plenari, en una andana d'una estació de trens. Bé, doncs, posat en context com ens trobem la ciutadania de Catalunya i arran de la interpel·lació al ministre Puente dimecres passat per conseqüència d'unes setmanes encara més caòtiques si cap al transport ferroviari de Catalunya, i després d'un cap de setmana on hem vist que la ciutadania s'ha fet sentir amb manifestacions conjuntes arreu del territori, creiem molt oportú portar aquesta moció. I és que avui tornem a parlar del caos ferroviari a Catalunya, un problema crònic que afecta milers de persones cada dia i evidencia el fracàs de la gestió centralitzada de les infraestructures. Retards constants, avaries que es repeteixen setmana rere setmana, inversions promeses però també incomplertes. Concretament, 4500 milions promesos i no invertits en 9 anys. El servei ferroviari, especialment Rodalies i Regionals, és un autèntic desastre i en comptes de millorar, empitjora. Rodalies va tenir una mitjana de 31 incidències diàries el 2024. Regionals només a Lleida ja suma 665 dies d'incidències en tres anys. I sabem que aquesta causa, que la causa d'aquest despropòsit prové d'anys de desinversió, perquè les dades són clares.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Senyor Sánchez, la situació de caos diari a Rodalies Catalunya és absolutament insostenible. I què han fet els 19 diputats del PSC que estan aquí asseguts per millorar la situació de Catalunya? Perquè per seguir munyint els catalans, sí que li han anat bé aquests 19 vots. Han votat a favor de compensar amb 3000 milions d'euros les grans elèctriques espanyoles amb impostos dels catalans. Han votat a favor de compensar el senyor Florentino Pérez amb impostos dels catalans. Han callat any rere any, quan el Govern espanyol no ha executat els pressupostos a Catalunya. Han votat en contra la setmana passada de transferir els pisos del rescat bancari als ajuntaments catalans i a la Generalitat de Catalunya per poder fer habitatge social. Què fan exactament els socialistes que estan aquí per millorar la situació a Catalunya? De què serveixen vostès? Perquè vostès no estan al servei de Catalunya i al servei dels catalans. Vostès estan al servei d'un partit que es diu PSOE. Perquè el 2024 hi ha hagut, governant vostès aquí i a Catalunya, 31 incidències a Rodalies Catalunya. I això vol dir milers de persones afectades cada dia, més de 3 milions d'euros de pèrdues de productivitat diària. Cap quilòmetre de via nova a Rodalies des de 1977. Un de cada quatre trens a Catalunya està fora de servei. No hi ha maquinistes. Els trens són vells. En quinze anys, a Catalunya, només s'ha executat el 24 % del que estava pressupostat. A Madrid, el 153 %. Això vol dir 250 per cada català i 907 per cada madrileny. I al mig de tot aquest despropòsit que el PP i el PSOE han mantingut durant anys, l'any que el Govern espanyol ha pagat més a Catalunya, prengui nota, senyor Zaragoza, va ser l'any 2017, l'any del referèndum, l'any que vam declarar la independència de Catalunya, l'any que el Govern de Catalunya, presidit pel president Carles Puigdemont, va deixar de tractar el Govern espanyol com si fos el nostre amo, perquè no ho és. No ens interessa Renfe a Espanya. Com deia ahir el company Vergés al Parlament de Catalunya, volem fer fora la Renfe de Catalunya. Fora Renfe i visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«Gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun canvi dera. Ha acabat lera en la qual Europa podia confiar cegament en la protecció nord-americana. I això ens obliga com a europeus a prendre decisions, decisions en matèria de defensa i seguretat, sí, però també decisions sobre el model de governança, sobre el model econòmic, sobre la nostra sobirania, sobre el nostre futur també, decisions sobre la democràcia, sobre tot allò que s'ha anat aparcant erròniament els darrers anys. I amb el mateix ímpetu que alguns demanen rearmar-se en matèria de seguretat, que cal, també és important rearmar-se en termes democràtics. Hem de poder defensar els drets de tots, i està molt bé portar samarretes reivindicatives, si és per defensar els drets de tothom, i tothom també som els ciutadans de Catalunya. Alguns són molt valents per defensar des d'aquí i fent-se fotos els que estan lluny, però són els mateixos que mai han tingut la valentia de defensar els que som aquí al costat. Fins i tot, quan nosaltres defensem Catalunya i defensem els ciutadans de Catalunya, tant la dreta espanyola com l'esquerra espanyola pretenen fer creure a la gent que som allò que tothom sap perfectament que no som. I algun dia la dreta espanyola i l'esquerra espanyola ens explicaran aquesta obsessió malaltissa que tenen cap a aquells que prioritzem el benestar dels ciutadans de Catalunya, que defensem Catalunya i defensem els drets dels ciutadans de Catalunya, i que ho fem per sobre de qualsevol sigla i per sobre de qualsevol poltrona.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per aquesta raó, des de Junts per Catalunya proposem que s'automatitzi la concessió del bo social energètic a les famílies que comptin ja amb l'ingrés mínim vital. Donat que els beneficiaris de l'ingrés mínim vital ja han estat identificats com a col·lectius de risc, concedir-los automàticament el bo social energètic garantiria una major protecció efectiva contra la pobresa energètica. Arribats aquí, però, deixi'm dir-ho, que segurament amb aquesta proposta a molts de vostès potser els pot explotar el cap, perquè no ens podran seguir etiquetant com la dreta catalana. Però també deixi'm dir-ho, a aquestes alçades ja haurien de saber que a nosaltres no ens encaixen ni unes etiquetes ni les altres, perquè nosaltres, al marge dels seus perjudicis i les seves mirades carregades de tòpics, som els que estem aquí sense complexos per defensar el que necessita la gent. En aquesta línia, la de defensar el que necessita la gent, és evident que el cost de la vida depèn molt d'on es viu. No és el mateix tirar endavant una família a Extremadura o a Múrcia que a Catalunya. De fet, Catalunya encapçala el rànquing de l'augment de l'IPC acumulat en els darrers vint anys, amb un increment de preu de la vida del 57,8 %. És un 57,8 % més car viure a Catalunya avui que el març del 2005. És per això que des de Junts per Catalunya entenem que el bo social energètic ha de venir corregit en base al cost de la vida en funció del lloc on viu cadascú. En cas contrari, es reforça el risc de determinats col·lectius pel fet de viure en un o altre territori, i se'ls discrimina negativament per raons geogràfiques.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Segona consideració. El Govern espanyol tampoc fa els deures. Espanya evidencia un clar retard en la transició ecològica. Les dades d'emissions de gasos d'efecte hivernacle ho evidencien de manera contundent. I no ho dic jo, que també podria dir-ho, ho diuen les últimes dades d'Eurostat. Mentre la Unió Europea ja ha reduït les seves emissions un 31 % respecte al segle passat, respecte al 1990, Espanya no només no ha avançat en la mateixa línia, sinó que les seves emissions, atenció, són avui un 1,4 % superiors a les d'aquell any. És a dir, qualsevol persona que estigui escoltant o veient aquest debat es deu posar les mans al cap, perquè no és que no avancem, no és que avancem a poc a poc, és que estem reculant. Tampoc entenc el debat, el cara a cara que ha tingut el PSOE amb VOX, perquè al final no estem al lloc on VOX voldria ser. Perquè d'avançar no avancem absolutament en res. Aquesta data és especialment greu si tenim en compte que el país, que el seu país s'ha compromès a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 55 % l'any 2030. Això vol dir, no sé si ho saben, d'aquí a cinc anys. A diferència de països com Dinamarca i Suècia que ja superen el 45 % de reducció acumulada.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Vostès han decidit guanyar, com s'acostuma a dir al futbol, guanyar als despatxos allò que s'ha perdut al terreny de joc. Amb la complicitat de la Mesa del Congrés i el posicionament en contra del secretari general del Congrés i del lletrat major, han actuat en contra fins i tot de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en contra del reglament, trepitjant els drets de les minories i els acords de les majories. Ni tan sols s'han dignat a contestar els escrits, encara no ho han fet, de reconsideració presentades a la mesa, res. Van tirar pel dret mantenint la votació de la llei de malbaratament. Quan els vàrem demanar aturar-la perquè el dany no fos irreversible, no van voler fer-ho. Avui, de tota manera, votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició de llei, però ja els diem que no renunciem, no ho farem, a seguir defensant l'única solució que tenen els ramaders per gestionar els purins. I això vol dir que tornarem a presentar la nostra esmena on faci falta i les vegades que faci falta. I cada cop que vostès ens tombin la solució pels ramaders, potser, potser es troben amb el fet que no tenen els vots de Junts per aprovar aquesta iniciativa o una altra llei. Trepitjar la nostra feina parlamentària té costos, no sortirà gratis. Estan vostès jugant amb el futur d'un dels sectors més importants de Catalunya. Els ramaders veuen una maniobra de fons que està emportant-se el seu modus vivendi a altres comunitats autònomes. I tenen raó. Si no, com s'explica que el govern de Salvador Illa no hagi posat cap solució al damunt de la taula? Com s'explica que des del seu Departament d'Agricultura els diguin als ramaders que rebaixin la producció o que s'esperin dos o tres anys, que és el temps que es triga a tramitar, que hi hagi noves plantes de biogàs per substituir les de cogeneració per tractar els purins? Dos o tres anys transportant purins a més de 100 km, de debò? Aquesta és la solució que proposa el govern Illa pels ramaders de Catalunya. Qui ho pot costejar? És una vergonya, així que, si volen que nosaltres els prenguem en consideració, facin el mateix amb els ramaders catalans. Prengui'ls en consideració. Si no, seran vostès els responsables del resultat final en la votació d'aquesta llei.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Per altra banda, celebrem que avui s'aprovi també la reforma de la representativitat agrària a la llei que estem a punt d'aprovar. Celebrem l'acord arribat per fixar les condicions mínimes i les condicions objectives de representativitat per poder accedir a les taules i als òrgans de negociació i, òbviament, de decisió. Celebrem, senyores i senyors diputats, que aquí, almenys la democràcia arribi a la pagesia i a la ramaderia de tots els territoris de l'Estat, recordant que a Catalunya celebrem eleccions agràries des de 1994, 20 anys després del manifest fundacional d'Unió de Pagesos, nascuda quan el franquisme ja agonitzava, bé, quan Franco agonitzava, perquè això de que el franquisme ja no existeix, això és un altre tema. Avui, el meu país, les eleccions agràries, val a dir, deixem-ho dir, es celebren cada cinc anys i, a més a més, aquestes últimes les hem celebrat ja telemàticament. Ja les hem fet telemàticament. I ara sí que acabo president, amb la ferma voluntat que es facin eleccions agràries arreu, perquè aquest és l'objectiu. Avui estem contents que amb aquesta reforma tothom se senti més o menys representat. Acabo. Tindrem una llei que, malgrat quedar ser curta des del nostre punt de vista, esperem que ajudi i esperem sobretot, que contribueixi a difuminar una de les grans paradoxes de la societat actual i un titular demolidor: el malbaratament d'aliments creix i ho fa sense mesura. I que això passi mentre al món més de 828 milions de persones pateixen gana al món és, si més no, deixem-ho dir, patètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, president. Una salutació a les organitzacions agràries que avui ens acompanyen, així com també a les entitats i associacions que han participat activament en la Llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, que avui esperem s'aprovi definitivament després. Val a dir també d'un llarg periple parlamentari, ja que recordo que aquesta llei va arrencar la legislatura passada. Abans d'entrar en matèria, des d'Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que expressar una vegada més des d'aquest faristol, el nostre rebuig frontal al veto que el Govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats. Un veto, s'ha dit, reiteradament, a una esmena inclosa en la llei que avui debatem i que feia referència a allargar la vida útil a les plantes de cogeneració, sobretot les que afecten el sector porcí català. En aquest cas la d'Alcarràs i la de Masies de Voltregà, al Segrià i a Osona, respectivament. Volem denunciar des d'aquest faristol, una vegada més, una profunda arbitrarietat en la decisió, en aquest cas del Partit Socialista, a l'hora de vetar aquesta esmena. Avui se'ns estan vulnerant els drets, se'ns estan vulnerant els drets democràtics. Avui la mesa d'aquesta cambra no està permetent que sigui el poder legislatiu el que decideixi sobre aquest fet. De fet, no sabem si és que ens estem perdent alguna cosa o és que a partir d'ara la Cambra de Representants de l'Estat espanyol només es podrà votar, només es podrà debatre, només es podrà deliberar sobre allò que li interessi el govern espanyol. No ho sabem, no ho sabem. De debò que això anirà així? Volen que parlem de la separació de poders? Perquè en podem parlar també. El que ha passat aquestes 48 hores ho trobem inacceptable, inacceptable del tot. Per això, tant des del Senat com des del Congrés, el que ha fet el nostre grup parlamentari és demanar la compareixença del ministre Planas. Perquè la pregunta és també per al ministre Planas, membre d'aquest Govern, i pel conseller Ordeig, el conseller d'Agricultura i Ramaderia del govern del meu país. Ells dos saben, espero, que la cabana porcina a Catalunya ha incrementat un 21 % des de l'any 2013 i, de fet, que les previsions diuen que fins l'any 2035, aquesta cabana augmentarà un 11 % de manera addicional. Tot plegat, s'acaba traduint en tenir, més o menys, un milió i mig de tones de purí excedent cada any. I a Catalunya, per si algú no ho sap, tenim el 40 % de la superfície del territori, zona vulnerable per nitrats. Portem molts anys fent els deures, molts anys des del govern de la Generalitat i, de fet, també una notícia, una informació si algú no la sap, el sector ramader tantes vegades assenyalat són els primers justament interessats a no contaminar els aqüífers i a fer bé les coses. Jo crec que no és tan difícil. I no sé, volem saber què pensa el Ministeri d'Agricultura al respecte.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Les nostres esmenes han anat, i seré sintètic en aquells punts que nosaltres posem en valor d'aquesta llei per votar a favor del dictamen, per exemple, assegurar-nos de que els petits pagesos quedin exclosos d'algunes obligacions que la llei els imposava amb una càrrega burocràtica difícil d'assumir. Hem buscat també un equilibri entre exigències i regulació burocràtica. I per cert, aprofito que veig molts representants del sector agrari i ramader aquí per saludar-los, perquè quan defensem això estem pensant en ells. Estem pensant en el sector i en els pagesos i els ramaders. Hem aconseguit també amb les nostres esmenes, que la prohibició de la comercialització de productes d'aprofitament excepcional i per les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre. Hi havia esmenes que volien que es prohibís la comercialització d'aquests productes fora de les línies comercials habituals. Doncs bé, a petició d'aquests sectors, hem aconseguit que això quedi exclòs. Hi ha hagut també altres esmenes que és veritat que no formen part del cos articulat de la llei, que tenen a veure amb el sector productor o amb els residus, etcètera, etcètera, amb altres qüestions que són col·laterals. I un bloc d'aquestes són les que fan referència a la representativitat del sector del sector agrari. S'ha aprofitat aquesta llei? És veritat? Per actualitzar la representativitat del sector agrari i el reconeixement a les entitats més representatives. Nosaltres hem participat d'aquest consens i per això hi votarem en contra de totes les esmenes que venen del Senat, eliminant tota aquesta part, perquè és veritat que això ha representat un gran consens. També és cert que hauria sigut millor fer-ho amb un altre vehicle o amb una altra oportunitat, però això era una oportunitat d'un tema que feia molts anys que estava al damunt de la taula i que estava pendent. S'ha insistit també en algunes esmenes que fan referència a la qüestió de les dues tarifes d'accés a la xarxa elèctrica. Insistir en aquest tema perquè és un tema que ja s'ha aprovat a nivell parlamentari i no s'està aplicant. Les cooperatives i les comunitats de regants tenen puntes de consum en determinades èpoques de l'any i tenen molta època de l'any que pràcticament no consumeixen. Té sentit que tinguin dues tarifes d'accés. Amb els nostres vots, s'han modificat les condicions laborals del sector agrari. Sí, sí, és així, però no per deixar ningú desemparat, sinó per emparar els pagesos, especialment els petits i els mitjans, perquè puguin fer contractes temporals en comptes de fixes discontinus. Això és un niu d'endarreriments, de tràmits burocràtics inútils, de pèrdua de temps i d'eficiència. És una activitat no només temporal, sinó que una bona part d'aquests treballadors és una activitat molt volàtil i viatgen contínuament i amb moltes dificultats per localitzar-los i, per tant, el que fem aquí és donar facilitats als pagesos perquè puguin fer contractacions més àgils, que això no vol dir la desaparició del fixe discontinu, però que tinguin també aquesta eina per poder treballar. Hem introduït també una esmena perquè es reconeguin dos recs del Pirineu i el Prepirineu, pendents encara de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb des de fa 25 anys enrere i que siguin declarats d'interès general. Hem rebutjat esmenes que anaven en contra de l'espigolament o de l'aprofitament d'aquests productes per al consum humà, d'acord amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb altres entitats del tercer sector.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyor president. Debatim el final de la tramitació d'aquest projecte de llei. Faré referència a alguns dels principis que la inspiren que ja vam tractar en el seu tràmit anterior. La producció d'aliments ha de ser considerada com una qüestió estratègica de qualsevol societat, perquè en anys faltaran aliments al món, però tampoc no és ètic i no és sostenible i hem de lluitar contra el malbaratament dels aliments. I aquest és l'objecte essencial d'aquesta llei. Una de les nostres preocupacions màximes ha estat que es respecti el marc competencial. La Generalitat de Catalunya ja té una llei del malbaratament de l'any 2020 de fa cinc anys i, per tant, aquesta causa, que és una causa europea, que és una causa global, requereix que tothom s'hi posi. A Catalunya i ens hi hem posat. Volem que es respecti el nostre marc competencial, però també té sentit que l'Estat vulgui tenir una llei en aquest àmbit. De fet, la Unió Europea promou que els estats redactin lleis en aquest sentit.»