Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.152 declaraciones · página 33 de 39
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«President, senyories. Senyor Bermúdez de Castro, deixi-m'ho dir amb la frase d'un il·lustre company del seu grup: exageración permanente y perpetua. Ho va dir el senyor Borja Sémper. 'Exageración permanente y perpetua' la que fan vostès. I miri que jo pensava que avui tindríem un miracle perquè vostès avui han arribat a un acord amb les senyories del PSOE pel Consejo General i he pensat 'tal vegada s'esdevindrà un oasi en aquesta cambra, tal vegada pararà la tempesta, tal vegada hi haurà un esperit nou'. No diré del 12 de febrer, però gairebé. Un esperit, diguem, de gran coalició. Exagero, però de bon rotllo. Veig, senyor Bermúdez de Castro, que vostè portava escrit el discurs d'abans de l'acord del Consejo General. Per cert, deixi'm dir que aquest acord s'ha fet molt lluny d'aquesta cambra. Vostès, que critiquen molt que alguns partits es reuneixin per Europa, a Brussel·les o a Suïssa, han anat lluny a pactar això. Hem necessitat el concurs de gent que vostès dirien estrangers. Li vull dir també, senyor i senyories del PP, que em sap greu que no hi hagi el seu líder aquí avui, el senyor Núñez Feijóo. Sap per què? Perquè últimament el senyor Núñez Feijóo m'ha semblat un personatge molt interessant de la història del cinema: Harpo Marx. Se'n recorden, de Harpo Marx? Dels tres germans Marx? Dic Marx sense segones intencions. Ja sé que són de la dreta, vostès. Harpo Marx era un personatge que mai obria la boca, però que finalment treia d'una maleta moltes coses. Treia coses i contestava i parlava així. El senyor Núñez Feijóo, en la seva nova fase, no parla. Per exemple, resulta que al Parlament balear, el president del Parlament balear, un senyor ultra d'un partit ultra com VOX es comporta com un brètol i li pregunten a l'entrar a la cambra al senyor Núñez Feijóo que què en pensa d'això. I ell actua com Harpo Marx. Mec-mec, no lo he visto. Fantàstic.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Por lo tanto, lo reivindico desde esta tribuna con toda la fuerza de nuestra opción política. A veces nosotros no estamos en el día a día de muchas personas, pero les aseguro, señores diputados -y ustedes lo saben-, que estamos haciendo otras cosas con gente que sufre mucho y, por eso, no estamos en muchas jornadas, pero los días importantes estamos aquí, cuando toca votar estamos aquí, no faltamos nunca. Como decía antes, permítanme, es importante crear un marco legislativo que pueda dar respuesta a enfermedades tan limitantes y crueles como la ELA, pero nos quedaríamos en el estadio de las buenas intenciones si la ley no viene acompañada de una financiación -como ha sucedido con otras leyes- adecuada y con las medidas e instrumentos que permitan llevarlas a la práctica rápidamente. No es tanto tener una ley ELA, que también, sino, sobre todo, saber cuántas personas están afectadas, qué presupuesto tenemos y qué financiación tiene esta ley. No puede ser que pase como con la ley de dependencia, que ya sabemos cómo va. El Congreso tiene el desafío de crear una ley que no se quede en un brindis al sol. Las comunidades autónomas tienen competencias exclusivas en materia de servicios sociales y, por lo tanto, emplazamos a los grupos a velar por que no se produzcan invasiones competenciales, como sucede con otras leyes sociales, como infancia y juventud. Recordemos que nuestros actos legislativos tienen repercusiones reales en las vidas de las personas. Esa es nuestra responsabilidad colectiva.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ho reivindico des d'aquesta tribuna i amb tota la força de la nostra opció política. A vegades, nosaltres no estem a les jornades que fan algunes persones, però els asseguro, senyors diputats, i vostès ho saben, que estem fent altres coses amb gent que també pateix molt. Per això no estem a les jornades. Però els dies importants, quan toca votar, aquí estem. No faltem mai. Com deia abans, és important crear un marc legislatiu que pugui donar resposta a malalties tan limitants i cruels com l'ELA. Ara bé, ens quedaríem a l'estadi de les bones intencions si la llei no va acompanyada d'un finançament, com ha passat amb altres lleis, adient, de les mesures i instruments que permetin posar-les en pràctica ràpidament. Per tant, la qüestió no està a tenir una llei de l'ELA, que també, sinó sobretot és tenir el reconeixement de quantes persones tenim afectades i de quin pressupost tenim i quin finançament té aquesta llei. Perquè, si no, pot passar com la llei de dependència i sabem com va. El Congrés té el repte de fer una llei que no es quedi en un brindis al sol. Així mateix, instem els grups a tenir ben present que les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en matèria de serveis socials. Així doncs, caldrà que vetllin perquè no es produeixin invasions competencials com ens trobem amb tantes altres lleis socials, com per exemple d'infància i joventut. Recordem sempre que els nostres actes legislatius tenen repercussions reals en les vides de les persones. Aquesta és la nostra responsabilitat col·lectiva.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Buenos días, una vez más. Gracias, presidenta. No era necesaria una enmienda a la totalidad. No hace falta; se tiene que hacer un buen texto y sin enmiendas, y esto queremos que sea ampliable a un conjunto más amplio de enfermedades. Es que no hace falta; no hagamos perder el tiempo a la gente, porque un día más que espera esta gente es un día más de dolor y sufrimiento. No lo he hecho nunca, nunca suelo traer historias personales, pero hoy traigo a esta tribuna la historia de una persona extraordinaria; un exalumno, una persona que desafió a una enfermedad atroz con una dignidad y un coraje inconmensurables, Pau Torres. Su vida es un testimonio de la lucha contra la ELA, una enfermedad degenerativa neuromuscular, que contribuye a una parálisis neuromuscular progresiva hasta la muerte. La ELA es devastadora, la sensibilidad y la inteligencia se mantienen inalterables, y los afectados por la enfermedad quedan condenados a la prisión de su propio cuerpo, completamente dependientes de los demás para cualquier actividad diaria. (Rumores). Pau fue diagnosticado en el año 2013 y durante prácticamente una década ha luchado contra viento y marea intentando mantener una vida digna para él y con el apoyo, exclusivo prácticamente, de su familia. (Rumores). ¡Por favor, cállense un poco que esto es importante!»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Bon dia de nou. Gràcies, presidenta. No feia falta una esmena a la totalitat. Només feia falta que, una vegada tenim un text, es facin esmenes. Nosaltres també volem que això sigui ampliable a un conjunt més gran de malalties, però no feia falta. No fem perdre el temps més a la gent, perquè un dia per aquestes persones és un dia més de dolor i un dia més de patiment. No ho he fet mai, no acostumo a portar històries personals, però avui porto a aquesta tribuna la història d'una persona extraordinària, un exalumne, una persona que va desafiar una malaltia atroç amb una dignitat i coratge incommensurables que es diu Pau Torres. La seva vida és un testimoni de la lluita contra l'ELA, una malaltia degenerativa neuromuscular que condueix a una paràlisi muscular progressiva fins la mort. Després us diré per què ho explico. L'ELA és devastadora, mentre que la sensibilitat i la intel·ligència es mantenen inalterables. Els afectats per la malaltia són condemnats a la presó del seu propi cos, completament dependents dels altres per qualsevol activitat diària. El Pau va ser diagnosticat l'any 2013 i durant gairebé una dècada ha lluitat contra vent i marea intentant mantenir una vida digna per a ell amb el suport exclusivament, pràcticament, de la seva família. Si us plau, callin una mica que això és important.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Plantéense también qué es lo que se está haciendo en muchos sectores en el periodo estival con los jóvenes, porque los jóvenes necesitan un entorno seguro y estable donde puedan prosperar, y eso implica también acceso a una educación de calidad, a servicios de salud adecuados y un sistema de apoyo que les apoye en momentos de necesidad; aumentar los recursos para la sanidad, para que los Gobiernos puedan ampliar esos servicios de salud sociocomunitaria -eso sería muy importante-: fisioterapeutas, nutricionistas, psicólogos, y que les permita tenerlos al alcance a la gente que vive en el mundo rural. Los que vivimos en el mundo rural también tenemos muchas necesidades y muchas veces no podemos disponer del tren gratuito, porque ni tenemos tren. También es muy importante incorporar más referentes de bienestar emocional en la salud pública; apostar por el asociacionismo y la protección de esos jóvenes en la comunidad y en el bienestar colectivo es apostar por la salud y, sobre todo, por la salud mental. Es hora de que todos asuman su responsabilidad; necesitamos mucho menos paternalismo y pasar de las palabras a los hechos.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Plantegin-se també què és el que s'està fent en molts sectors amb el període estival amb els joves. Perquè els joves necessiten un entorn segur i estable on puguin prosperar. I això implica també accés a una educació de qualitat, serveis de salut adequats i un sistema de suport que els recolzi en moments de necessitat; augmentar els recursos per la sanitat perquè els governs puguin ampliar el servei de salut sociocomunitària. Això fora una cosa molt important, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, i que els permeti posar-los a l'abast de la gent que també vivim al món rural. La gent que vivim al món rural també tenim moltes necessitats i moltes vegades no podem disposar del tren gratuït perquè ni tan sols tenim tren. I també és molt important incorporar més referents de benestar emocional a la salut pública, apostar per l'associacionisme i la participació juvenil com a vector de cohesió comunitària i benestar col·lectiu és fer una aposta per la salut i sobretot per la salut mental. És hora que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Menys paternalisme, necessitem molt menys paternalisme, i passar de les paraules als fets.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Nos encontramos, por lo tanto, en un mercado laboral cuya voracidad nos empuja a estas condiciones. Nadie opta, señores, voluntariamente por vivir por debajo del umbral de la pobreza o vivir con menos de 600 euros. Es mentira el discurso de que la gente no quiere trabajar, que la gente quiere cobrar subsidios. Esto es ridículo, es casi un insulto a estos centenares de miles de personas. Las medidas contenidas, señora ministra, en el texto que hoy debatimos son imprescindibles, así que gracias. Además, también nos ha hecho un recordatorio: a veces aquellos que hablan de la libertad, de la democracia, se olvidan de que este es un Estado también social, y un Estado social no puede tener estas lagunas para tantas personas como está sucediendo. Y la prueba de que no les importa es que la bancada popular, con esta ley que usted ha mencionado, están mirando a la luna o es que han aprendido catalán de repente o es que no les interesa demasiado. Termino. Creo que lo que nos queda es apostar de forma decidida por impedir que, en un Estado rico como este a pesar de todo, nadie se vea obligado a vivir por debajo del umbral de la pobreza. Al final, somos una economía muy potente -como siempre dicen, España va muy bien-, pero a veces uno puede tener el PIB muy alto y existir muchas desigualdades, que es lo que ocurre. Esto tenemos que combatirlo y esto no se hace desde estas bancadas, sino trabajando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«En resumen, nos alegramos de los avances logrados, porque son ciertos, son reales, pero, a la vez, resulta imposible no destacar la timidez de ciertas mejoras que nos suponen un reto como sociedad. Voy a ponerles en situación de a qué nos referimos. Señores diputados, para ver un poco la cuantía de esos subsidios de desempleo, a menudo nos referimos al precio del alquiler de los pisos y de las cuotas hipotecarias para hacernos una idea del coste de la vida, porque pagar por un techo, donde uno vive -donde uno vive, insisto-, no es una opción, es una necesidad. Sabemos que alquilar un piso en cualquier pueblo o ciudad del Estado se ha convertido en una pesadilla. Hoy, demasiado a menudo un trabajador o trabajadora a jornada completa no puede siquiera soñar con tener un piso de 60 metros cuadrados para vivir. ¿Qué hacen las personas que no pueden permitirse pagar o alquilar un piso? Algunos, los que pueden, se refugian en la red de apoyo familiar, pero ¿saben qué hacen si no tienen esta situación positiva o la situación se cronifica? Intentan alquilar una habitación en una vivienda compartida. ¿Saben cuánto cuesta una habitación, en promedio, en Cataluña? De media, 565 euros. Señoras y señores, hoy estamos aquí discutiendo si vale la pena o no aumentar el subsidio de desempleo, un subsidio que incluso con los incrementos de esta ley se mueve en una horquilla de 480 a 570 euros mensuales. Son unos subsidios insuficientes, pero por algún lugar tenemos que empezar y vamos a votar a favor. Pero, como sociedad, debemos preguntarnos qué hacemos, como decía el compañero de Bildu, con estos centenares de miles de personas desempleadas de larga duración o aquellos trabajadores que, a pesar de tener un trabajo de cuarenta horas, luego no llegan a final de mes. Esto es un reto como sociedad que debemos asumir. A veces, cuando escuchas aquí, en las sesiones de control, cómo vociferan o algunas propuestas que están muy fuera de la realidad, quizás sería interesante hacer propuestas para mejorar este tipo de necesidades de tantísima gente.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Senyores i senyors, avui estem aquí discutint si val o no la pena augmentar el subsidi d'atur, un subsidi que fins i tot amb els increments d'aquesta llei que es mou en una forquilla de 480 euros o 570 euros mensuals, són uns subsidis que són insuficients, però, evidentment, s'ha de començar per aquí i per això votarem a favor. Però com a societat ens hem de preguntar què fem, com deia abans el company de Bildu, amb aquests centenars i milers de persones que són aturats de llarga durada o aquells treballadors que, malgrat ser indefinits o malgrat tenir treball de 40 hores, no arriben a final de mes. I això és un repte com a societat que hem d'assumir. I, a vegades, quan escoltes els brams que es fan aquí a les sessions de control i algunes propostes que estan molt fora de la realitat, potser seria interessant posar propostes a millorar aquest tipus de necessitat de tantíssima gent. Ens trobem amb un mercat laboral, la velocitat del qual ens empeny a la precarietat i la inestabilitat laboral, econòmica i social. Ningú opta, senyors, voluntàriament, per viure sota el llindar de la pobresa. Ningú desitja malviure amb només 600 euros. És mentida el discurs que la gent no vol treballar, que la gent vol cobrar subsidis i això és ridícul. És gairebé un insult a aquests centenars de milers de persones. Les mesures contingudes, senyor ministre, en el text que avui emetem són imprescindibles, així que gràcies. I també ha fet un recordatori: a vegades, els qui parlen de la llibertat i la democràcia s'obliden que també és un estat social i un estat social no pot tenir aquestes llacunes davant de tanta gent com s'està fent. La prova que no importa és que la bancada popular en aquesta llei, com vostè ha dit, estava mirant a la lluna. O és que han après el català de cop i volta o no s'interessa. Em sembla que és això segon, que no els interessa massa.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Señorías, es cierto que la libertad de expresión es sagrada. Es cierto que la libertad de expresión siempre es respetable, pero no todas las opiniones son respetables. Si tú opinas que la culpa de tu situación es del migrante o es de la mujer, si tú opinas que la culpa de que tu abuela no cobre una pensión digna es de un chaval que va en los bajos de un camión, tu opinión es una basura. Repito, tu opinión es una basura. Es sagrado el derecho a que lo digas, pero tu opinión es una basura, y no se puede jugar a equidistancia en esto. Un mensaje también para la gente. Hay muchísima gente -lo he dicho un millón de veces, no me cansaré de decirlo- que escucha a esta gente (señalando los escaños de la derecha del hemiciclo), que escucha al fascismo y les suena bien. Es gente que se cree, después de trabajar durante diez, once o doce horas por un salario miserable, que son clase media. Hay gente que está viendo la Eurocopa en una tele enorme, pagada a plazos, que cree que son clase media y que esta gente les representa (señalando los escaños de la derecha del hemiciclo). Yo les digo que averiguarán que esta gente no les representa cuando vayan a un hospital público, cuando quieran llevar a sus hijos o a sus hijas a una guardería pública. Averiguarán que no son de la clase social que pensaban y que esta gente no les representa. Para acabar, señor Gutiérrez, por cierto, esto está muy bien. Me ha encantado la iniciativa. Votaremos a favor. Les recuerdo que tienen el BOE. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Señorías, yo intentaré ser provocador. Espero que a nadie le extrañe, pero es para ilustrar una idea. Yo odio y además odio eternamente. Yo odio eternamente el racismo. Yo odio eternamente el fascismo. Yo odio eternamente el machismo, la homofobia, la transfobia, la gordofobia. Yo odio eternamente la cobardía de aquellos que, frente a la injusticia o el abuso, miran hacia el suelo o hacia el techo pensando que así no les va a tocar a ellos. Yo odio al explotador que te culpa. Yo ya sé que esto suena mal y que incómoda: ha dicho que odia. Si no les gusta el término odiar, llámenlo, llamémoslo detestar, porque suena mejor. Yo detesto el racismo. Llámenlo conciencia de clase. Creo humildemente que es una obligación moral, hoy más que nunca, tenerla. Yo odio, perdón, detesto al indiferente, la indiferencia. Creo firmemente que muchas de las cosas que están pasando no son culpa tanto de los fascistas, sino de los indiferentes. Creo que el que en este país defender derechos humanos comporte que, según quien, te llame terrorista -por ejemplo, decir que está mal matar de hambre a los niños o que bombardear a los niños en Gaza está mal-, que te llamen terrorista, creo que es culpa del indiferente, del que dice ni unos, ni otros; yo no sé, yo no opino, yo no me meto. Creo que es responsabilidad de los indiferentes y de la indiferencia que hoy, en este país y en el mundo entero, para mucha gente sea muchísimo peor quemar un contenedor que quemar a gente en un bombardeo. Firmemente creo que es culpa del indiferente y de la indiferencia. Por cierto, creo que todos aquellos y todas aquellas que tenemos cierta relevancia social por lo que sea, deberíamos transmitir valores democráticos. No hace falta ser de izquierdas o de derechas. Yo también creo firmemente que se puede ser de derechas y decente. Lo malo de este país es que hay muy poquita derecha decente que combata el fascismo; de hecho, lo imitan. Pero hay muchísima gente que podría transmitir, según su valor y su representatividad social, valores. Por cierto, mucho más Ana Peleteiro que Unai Simón.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«(Aplausos). ¿Qué pretenden, señorías del PP, con esta ley? Yo se lo voy a decir, yo creo que estamos ante un caso de manual de populismo legislativo, aunque también podríamos llamarlo postureo en el Congreso. Estamos ante un gesto oportunista, repito, innecesario. Termino, señor presidente. Hay muchas formas de demagogia, a veces la gente, cuando protesta, hace demagogia, pero hay una demagogia peor, es la demagogia oficial hecha con el BOE y hecha desde el poder, y en este caso la sobreactuación no se recomienda. Realmente, ustedes se equivocan, pero no nos engañan. Como decimos en catalán, no nos van a colar ese gol. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Acabo, president. Hi ha moltes formes de demagògia. A vegades la gent, quan protesta, fa demagògia. Però hi ha una demagògia pitjor, que és la demagògia oficial feta amb el BOE i feta des del poder. I en aquest cas, la sobreactuació no està recomanada. Realment vostès s'equivoquen, però no ens enganyen. Com diem en català, no ens colaran bou per bèstia grossa. Bona tarda. Fíjense que, como decía el colega de Bildu, finalmente, sus intenciones parecen más de intentar ocultar las causas de estas protestas y no los efectos. Por cierto, la mayoría de protestas vinculadas con la crisis climática son pacíficas, y tenemos que decir las cosas por su nombre. Yo entiendo que en el Estado español, en estos momentos, hemos desfigurado los nombres, pero las protestas del mundo que ahora nos ocupa, que es el mundo de los activistas anticlimáticos, son protestas absolutamente pacíficas. Entiendo que esto no se comprenda en un Estado como España, donde se ha calificado de terrorismo el activismo totalmente pacífico. Por suerte, señorías del PP, Suiza ha recordado que una cosa es el terrorismo y otra es una protesta totalmente pacífica. Por suerte, así lo ven Europa y Suiza.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«La extrema derecha dice que hacen falta muchas personas, pero no vienen aquí por gusto, vienen para trabajar. El señor Escrivá dice que son necesarias casi trescientas mil personas al año y pueden ser millones a lo largo de los años. Pero no es tan solo por razones humanitarias, sino por necesidades económicas. Sin inmigración este país sería un país parado; un día sin inmigrantes y el país se pararía. Muchos de estos inmigrantes se regularizaron con regularizaciones exprés realizadas por el Partido Socialista y el Partido Popular. Pero además de motivos democráticos en mayúsculas, voy a darles tres motivos por los que me parece que debemos seguir adelante y actuar de forma mucho más rápida. Si somos coherentes con los valores que afirmamos defender, si somos coherentes con los derechos humanos que afirmamos defender todos, no podemos permitir que miles de personas vivan en condiciones de pobreza y exclusión social. Estas personas son trabajadoras y trabajadores, no tienen una etiqueta, son personas igual que todos nosotros, y se encuentran en estos momentos, por faltas administrativas, excluidos de la sanidad, la educación o el trabajo digno; son personas que se ven obligadas a vivir en viviendas indignas, etcétera. Mantener a estas personas en situación irregular las expone a explotación laboral, a vulneración de derechos básicos, a trata con finalidades de explotación laboral y sexual, etcétera. Podría contarles un drama de cada una de estas personas aquí, como han hecho hace poco, un drama horroroso, terrible. No quiero hacer tampoco ciertas generalizaciones, pero sí es verdad que a la gente que está en situación irregular es mucho más fácil que la exploten o que la maldad pueda ir en su contra con gran facilidad. Algunos son muy valientes contra los pobres y los excluidos y muy cobardes con los poderosos, como siempre. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«L'extrema dreta diu que fan falta milions de persones, però és que no venen aquí per gust, venen aquí per treballar. El senyor Escrivá diu que fan falta 300 000 persones a l'any i que poden ser milions al llarg dels anys. Però no és simplement per raons humanitàries, és per necessitats econòmiques. Aquest país, sense immigració, seria un país aturat, absolutament aturat. Un dia sense immigrants seria un país aturat. I molts d'aquests immigrants van ser regularitzats amb regularitzacions exprés fetes pel Partit Socialista i el Partit Popular. Gràcies a aquestes regularitzacions exprés. Però, a banda de raons democràtiques amb majúscules, els donaré tres motius pels quals crec que hem de tirar endavant i anar molt més ràpid del que estem fent. Som massa hipòcrites amb els valors que diem defensar. Si som coherents amb els drets humans que diem defensar tots plegats, no podem permetre que milers de persones visquin en condicions de pobresa i exclusió social. Aquestes persones són treballadores i treballadors, no tenen una etiqueta, són persones igual que tots nosaltres. I que es troben, per una falta administrativa, en aquests moments, exclosos de la sanitat, de l'educació, del treball digne. Són persones que es veuen obligades a anar a viure en habitatges indignes. Mantenir persones en situació irregular els exposa a explotació laboral, a vulneració de drets bàsics, a la trata amb finalitats d'explotació laboral i explotació sexual, etcètera. Jo podria fer un drama de cada una d'aquestes persones, aquí, com s'ha fet fa una estona. Podria fer un drama horrorós, terrible. Terrible. I això no permetria fer segons quines generalitzacions. Però sí que és veritat que la gent que està en situació irregular és molt més fàcil de ser explotada o que la maldat pugui anar en contra d'elles amb una gran facilitat. Alguns són molt valents amb els pobres i els exclosos i molt covards amb els poderosos, com sempre.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Teme una moción de censura?
«Gracias, señora presidenta. Le entiendo, señor presidente, porque de momento no cuela eso de que la derecha española pacte a la vez con la ultraderecha y con la derecha catalana; pero algún día colará. De momento, no cuela aquello de que el señor Feijóo pacte con el señor Puigdemont para echarle a usted por pactar con el señor Puigdemont; pero algún día colará. Y, de momento, no cuela aquello de que si algunos pactan con el PSOE somos unos traidores, pero si algunos pactan con el PP son unos estadistas; pero algún día colará, se lo digo yo. La pregunta, la cuestión importante realmente es: ¿qué hace usted mientras, más allá de jugar al 'malmenorismo', a soy el mejor de entre todo lo peor? Usted abrió un debate interesante hace unas semanas cuando descubrió -se lo digo con enorme respeto- que había fascistas en este país que le querían mal. Bienvenidos, nosotros estamos en quinto de fascistas que nos quieren mal. Está bien. Pero, más allá de enviar cartas a la ciudadanía, que está bien, más allá de correos o de Twitter, ustedes tienen el BOE. ¿Quieren acabar con la maquinaria del fango? Propuestas. Votemos aquí, mañana, vocales del Consejo General del Poder Judicial; mañana. Vetemos a empresas privadas que han colaborado con la maquinaria del fango en contratación pública; mañana. (Rumores). Aumentemos multas por perseguir, difamar, mentir, de 14 000 a 150 000 euros. (Continúan los rumores). Hagámoslo. Si se quejan, por algo será. Hagámoslo, más allá de enviar cartas. Y, sobre todo, les puedo asegurar que a la gente todo esto les importa cero; le importa cero. Mejoremos sus condiciones de vida, porque cuando la izquierda no crea condiciones de vida, lugares de vida mejor, la derecha crea cavernas, y la gente entra. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«En aquest sentit, i ho celebrem, el Grup Socialista ha acceptat una esmena del Grup Republicà que apunta sobre la importància d'incloure, en aquesta missió, tot el que representa la carpeta de drets lingüístics i culturals, com correspon als nostres temps. Hem de ser vigilants perquè per la porta del darrere de la intel·ligència artificial no es generin nous greuges, noves discriminacions, moltes vegades més per inèrcia o per oblit que no pas per una acció proactiva, que també. La idea del pacte social per la governança responsable de la intel·ligència artificial és bona, és indispensable. De fet, per què no hauria de ser-ho? El pacte social és necessari davant de tots els reptes importants, malgrat saber que en aquesta cambra, en aquest moment, quan estem pensant aquesta realitat, la gent de la ciència, de la tècnica i de la indústria, va molt per davant de nosaltres, i, per tant, molts supòsits del que podrà fer la intel·ligència artificial en el futur ni tan sols els podem ara imaginar. Cap govern ni cap cambra legislativa pot pensar tot el que pot transformar una eina que, de fet, si som sincers, el que fa és reconfigurar la nostra ment humana i portar-la cap a un nou llindar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Y no quisiera acabar sin tratar una cuestión que hoy me ha tocado mucho, y es que, mientras estamos legislando sobre la protección de la infancia, hoy hay gente a la puerta de este Congreso -no hay ningún otro grupo parlamentario- que pedía que la ley que se hizo en el Parlamento de Cataluña también se tramite en el Parlamento español, la ley sobre víctimas menores de abusos y violaciones sexuales. Esta gente lleva muchos años esperando, su problema es la punta de un iceberg y esta ley lleva parada en la Mesa del Congreso desde hace cuatro meses. Es urgente acabar con el sufrimiento de estas personas y que se repare esta injusticia. De ahí que pidamos que sí, que hay que proteger a la infancia de los entornos digitales hoy, pero también es necesario hacer justicia con toda aquella gente que no pudo ser protegida y fue víctima de violaciones y abusos sexuales, como hemos visto hoy a la puerta del Congreso. Insisto, exigimos que se tramite de una vez esta ley, por el bien de todas estas personas que tanto han sufrido. Muchas gracias.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Estem d'acord amb vostès que els poders públics tenen l'obligació de promoure i protegir els drets dels menors. És per això que a Catalunya -que a vegades la gent se n'oblida, però tenim competències sobre temes d'infància i joventut- ja hem fet moltíssimes lleis en aquest sentit i estem disposats a cooperar i, evidentment, votarem sempre a favor de tot allò que beneficiï també a la gent dels altres pobles de l'Estat. Però vull dir que ja ho estem fent i portem una mica d'avantatge, tot cal dir-ho. Cal adaptar-se i seria il·lús i inútil enyorar un passat pur intentant protegir la infantesa o simplement mantenir l'infant a una bombolla constantment fiscalitzada, i això no és possible. Per això, el que hem de reclamar és, potser, un concepte, jo diria nou, que és el dret, el dret a no ser obligats a ser analògics. No podem anar contra el futur, que és el present. Els infants tenen dret a desenvolupar-se en territoris digitals i a poder fruir també de dimensions no digitals de la vida. És compatible la vida fora de les xarxes i a les xarxes. No hem d'escollir entre una o altra. Ara bé -i aquí vindria l'important- el dret digital ha de ser compatible amb un dret a navegar sense risc. Això sí que és important. Això seria la mare dels ous del que hauria de tindre la propera llei de protecció dels menors en aquest sentit. Els infants tenen dret a adquirir competències que permetin un ús segur de la tecnologia per aprendre i adaptar-se als canvis. Tots els avenços científics, els tecnològics, sempre tenen un doble vessant: poden ser coses que poden fer el bé i coses que poden fer el mal. L'energia nuclear pot servir per fer la bomba atòmica i pot servir també per fer raigs X, i amb això passa exactament igual. Dret, doncs, a navegar amb, diguem, seguretat, dret a expressar-se en les dimensions digitals, dret a pensar, crear, expressar-se també amb els temes digitals, dret a comunitats virtuals saludables, a aprendre de la ciutadania digital, a la participació... És a dir, a aprofitar totes les coses bones que té l'entorn digital. Ara bé, també hem de protegir l'infant del dret del mercat. En el fons, el problema no és la tecnologia, sinó que vivim en un sistema econòmic amb una condició humana que utilitza qualsevol tema per fer mercaderia, per fer benefici. És aquí on està el problema, aquest benefici o aquesta desregulació del mercat sense cap tipus de regulació. I aquest tema s'ha de regular, no pot anar com va. Així, el problema no és la infància ni l'adolescència, no és la tecnologia, sinó un món adult, com dèiem abans, deshumanitzat, que pot fer pràctiques com aquestes, que fan mal als infants.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y todas. Gracias, presidenta. Señorías, para abordar la propuesta que hoy el Partido Popular nos trae a debate, a nuestro entender, de entrada, se requieren dos consideraciones: primero, estamos ante una situación problemática y si hacemos ver o fingimos que esto no es problemático, si simulamos que todo va bien, es evidente que seremos irresponsables y nos alejaremos de la posibilidad de hallar soluciones; segundo, tenemos una situación cercana al colapso, una situación cercana al colapso policial, judicial y penitenciario. Esto no es nuevo, esto hace muchos años que dura; de hecho, demasiados años. Teniendo en cuenta estas dos realidades, es evidente que quien diga que para solucionar la multirreincidencia simplemente basta con poner más policías, simplemente basta con aumentar las condenas o enviar a mucha más gente a la cárcel es un ingenuo o lo que intenta es engañarnos a todos y todas. Así pues, se puede debatir sobre cuál es la mejor articulación jurídico-penal de este fenómeno, claro que se puede debatir; se debe debatir. ¿Es a través del Código Penal como conseguiremos solucionar la situación de delincuencia en nuestros países? Pues, permítanme decirlo, rotundamente no. Puede parecer, cuando un Estado incrementa las penas por unos determinados delitos, que estos delitos se cometen menos. Pero esto, señorías, saben igual de bien que yo que no es cierto, que esta simplificación al absurdo es una falacia. Ante los retos sociales, la derecha, ustedes, siempre buscan más cabezas de turco que soluciones reales, porque lo que pretenden no es solucionar problemas, sino alimentar los conflictos, alimentar el miedo y, a la vez, alimentar el enfrentamiento; en definitiva, viven precisamente de esto. Ninguna solución, ninguna, puede llegar a través de la promoción de una visión maniquea de la sociedad. El mundo, señorías, no se divide en ningún caso entre ciudadanos buenos a los que hay que proteger y ciudadanos malos a los que hay que castigar. No, este es un relato paternalista, y no solo paternalista, sino también primario. Es un relato que simplemente no consigue el objetivo de fondo, si es que el objetivo de fondo es incrementar la seguridad humana en nuestros pueblos y ciudades, que, a nuestro entender, precisamente es esto.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Y soy injusto, me dejo gente, pero solo tengo siete minutos y quiero agraceder, porque hoy, repito, es un día de agradecimiento. Quiero agradecer a los imprescindibles y a las imprescindibles. A la gente, a los alcaldes, a las alcaldesas, a los concejales y a las concejalas que fueron perseguidos y perseguidas por permitir a su pueblo votar, votar que sí o votar que no, pero permitir votar. Y muchas gracias a la gente, a los centenares y centenares de personas, personas que incluso estaban en contra de ese referéndum, pero salieron a la calle y defendieron las urnas con su cuerpo y con su alma, porque era una burrada lo que estaba pasando, en definitiva, golpear a la gente por votar. Vamos tarde. Vamos tarde porque nadie, nadie, se merecía ni un minuto de represión, de cárcel o de persecución, pero tenemos la fuerza que tenemos. Esquerra Republicana no estaba equivocada, estaba muy sola, y lo que está pasando hoy aquí es el resultado de todo un independentismo unido por una causa que trasciende nuestras luchas diarias. Así somos de fuertes. Así que creo que tenemos que reivindicarlo una y otra vez.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui no només és un bon dia per unes persones. Avui no només és un bon dia per uns partits. Avui no només és un bon dia per unes idees, per una causa. Avui és un bon dia per tot un país, per la seva democràcia i per la seva llibertat. Avui és un dia de victòria, però també és un dia de derrota. Avui és un dia històric perquè estem davant de la primera derrota del règim del 78. I avui és un dia d'agraïment. Avui, principalment, és un dia d'agraïment, més enllà de les nostres sigles. Calma, calma. Avui és un dia de donar les gràcies. I jo, avui, aquí; nosaltres, avui, aquí, donarem les gràcies. Gràcies, moltes gràcies a Joan Tardà per dir-ho el primer. Gràcies, moltes gràcies a Carles Puigdemont per liderar aquell Govern tan valent. Gràcies, moltes gràcies a Oriol Junqueras per entomar l'encàrrec de la Història. Gràcies, moltes gràcies a Carme Forcadell per llegir aquella declaració sabent que li costaria la seva llibertat. Gràcies, moltes gràcies al Raül Romeva per explicar-ho a tot el món. Gràcies, moltes gràcies a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart per ser els primers en suportar. Gràcies, moltes gràcies a Marta Rovira i a Jordi Turull per tirar, per tirar i per tirar quan més costava tirar. Gràcies, moltes gràcies a Quim Forn i al major Trapero perquè, encara que fos només un dia, tot un poble, més enllà de la seva ideologia, es va sentir molt orgullós de la seva policia. I gràcies a Toni Comín, Carles Mundó, Lluís Salvador, Josep Maria Jové, Dolors Bassa, Josep Rull, els negociadors, les negociadores. Soc injust, em deixo gent, però només tinc set minuts i vull parlar, vull agrair, perquè avui, repeteixo, és un dia d'agraïment. Vull agrair als imprescindibles, les imprescindibles: la gent. Els alcaldes, les alcaldesses, els regidors, les regidores, que van ser perseguits i perseguides per permetre al seu poble votar: votar que sí, votar que no... Per permetre votar. I gràcies, moltes gràcies a la gent. Als centenars i centenars de persones que aquell dia -fins i tot gent que estava en contra d'aquest referèndum- va sortir al carrer i va defensar les urnes amb el seu cos i amb la seva ànima perquè era una burrada el que estava passant: en definitiva, pegar la gent per votar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Hablando de los jóvenes, no han hablado de la participación política de los jóvenes. Si los jóvenes pudieran votar, si los jóvenes pudieran presentarse a las elecciones y pudieran votar, seguramente muchos de los problemas de los jóvenes se terminarían. Quisiera recordar que Esquerra Republicana ha presentado dos veces un proyecto de ley pidiendo el voto a los dieciséis años para que la gente pueda decidir sobre su futuro, ya que pueden trabajar, pueden tener consecuencias penales y casarse, cosas que son más complejas que otras, etcétera. Y también recomiendo a los jóvenes de clase trabajadora que se impliquen. Debo decir a los jóvenes de clase trabajadora que en esta vida no se regala nada, no te regalan nada ni como trabajadora ni como trabajador ni como nación oprimida, así que les invito a la lucha porque tienen todavía todo un futuro para luchar, igual que otras personas han hecho durante muchos años; para luchar y poder tener muchos derechos que tendremos que defender, que en algunos casos hemos perdido y habrá que recuperar. En resumen, la propuesta de la derecha puede parecer una solución rápida y superficial para los problemas estructurales de los jóvenes, que también sufren muchas otras capas de la población. Se me ha terminado el tiempo, pero creo que se me ha entendido bien. Muchas gracias y hasta otra. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«També, no han parlat, parlant de joves, de la participació política dels joves. Si els joves poguessin votar, si els joves poguessin presentar-se a les eleccions i poguessin votar, segurament molts dels problemes dels joves s'acabarien. I vull recordar que Esquerra Republicana va presentar dues vegades un projecte de llei en el qual demanava el vot als 16 anys perquè la gent pugui decidir sobre el seu futur, ja que poden treballar, poden tenir conseqüències penals, es poden casar, que a vegades és més complicat que altres coses, etcètera. I també recomano als joves de classe treballadora que per primera vegada s'impliquin. S'impliquin, s'impliquin i s'impliquin. Els haig de dir als joves de classe treballadora que en aquesta vida no regalen res. I no regalaran res ni com a treballadors i treballadores, ni regalaran res com a nació oprimida. Així que els invito a la lluita perquè encara tenen tot un futur per lluitar, igual que altres persones ho han fet durant molts anys, per lluitar i poder tindre molts drets que ara hem de defensar, i en alguns casos hem perdut i hem de recuperar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«La pobresa és una conseqüència directa de les polítiques econòmiques que s'han fet en aquest estat en les últimes dècades. Això és veritat. És veritat. Tant el Partit Popular com el Partit Socialista. Això és cert. Dit això, com deia abans, no tots els joves tenen les mateixes oportunitats, per la qual cosa la diagnosi que fa dels joves de les classes populars el PP és certa, és bona. Ara bé, les excepcions fiscals, tot i que poden semblar atractives, no solucionen els problemes estructurals. En ser temporals, no proporcionen una solució a llarg termini. El que els joves necessiten són llocs de treball estables, ben remunerats, no alleujaments fiscals temporals que no aborden l'arrel del problema. Per això és important la feina, el model productiu, l'energia, el transport. Això és el que fa que tothom funcioni o no funcioni. Ja hem discutit vàries vegades, vostès i jo, sobre el tema de baixar impostos, perquè per moltes coses que vostès demanen, resulta que fan falta impostos, impostos, impostos, perquè si no, això no es pot fer. Per exemple, necessitem, evidentment, un gran programa d'habitatge públic per a joves assegurant lloguers assequibles i accessibles. Però per això falten impostos. I aquests han de ser progressius. I la gent, si no paga impostos, això no es pot fer.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Señorías del Partido Socialista, ni Fraga, ni Martín Villa, ni Antonio Ibáñez, ni Rosón Pérez, ni Corcuera, ni Barrionuevo, ni Asunción, ni Belloch, ni Mayor Oreja, ni Rajoy, ni Acebes, ni siquiera Rubalcaba, Camacho, Fernández Díaz o Zoido hicieron nada de esto, purificaron, eliminaron las cloacas. Incluso, ninguno de ellos -siempre ellos, por cierto, no hay ninguna ministra del Interior en la historia de este país, cosa que debería hacer reflexionar- hizo nada; de hecho, alguno de ellos colaboró, ficho o financió a gente como Villarejo. La pregunta es: ¿qué van a hacer ustedes? ¿Qué va a hacer Marlaska? ¿Qué va a hacer el señor Pedro Sánchez, el presidente del Gobierno? Porque si no hacen nada, al final, lo de los cinco días fue teatro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Buenos días, presidenta. Señorías, permítanme una previa para empezar, que es bueno que hagamos hoy, justamente porque venimos de donde venimos y de una semana cargadita, si me permiten. Hoy esta Cámara, señorías, va a aprobar una ley importante que quizás no va a merecer grandes titulares, porque, además, se va a acordar mayoritariamente de forma consensuada, pero que va a afectar, señorías -incluso los que no me escuchan-, a la vida de los jóvenes y de las nuevas generaciones. Dado que ustedes son conscientes de que esta Cámara tiene mala fama, porque nos dedicamos de forma bastante absurda a insultarnos y a atacarnos, y a veces los ciudadanos no saben qué hacemos, vamos a proclamar hoy, si podemos, por un minuto, que estamos haciendo lo que un legislativo debe hacer: aprobar una ley que va a influir en la vida de la gente de forma directa y, sobre todo, de los jóvenes. Y creo que esto merece al menos que, modestamente, lo subrayemos y casi casi que nos aplaudamos hoy. (Aplausos).»