Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
162 declaraciones · página 4 de 6
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué va a hacer lo que queda de legislatura?
«Gracias, presidenta. Señor presidente, usted ha hecho cosas estos días que están bien. Usted ha dicho que hay jueces en este país que hacen política. Eso está bien. En Altsasu se lo agradecen, ya me entiende; y en Cataluña también se lo agradecen. ¿Está bien? Sí, pero llega tarde, sobre todo después de que ustedes se repartieran los jueces en el Consejo General de Poder Judicial con el Partido Popular. Otra cosa que ha hecho usted bien, aunque llega tarde, es decir que Israel perpetra un genocidio y romper con Israel; pero, claro, ustedes vilipendiaron a una ministra que hace dos años ya lo decía, Ione Belarra. De hecho, yo recuerdo al señor Albares diciéndonos a algunos de nosotros y de nosotras aquello de: no seáis más palestinos que los palestinos. Así que ustedes llegan tarde, pero está bien. Lo que le pido es que no llegue tarde a un par de cosas en lo que queda de legislatura, básicamente porque esta gente (señalando hacia los escaños de la parte derecha del hemiciclo) está ya en doscientos escaños en perspectiva de voto. La primera es financiación. Este país está mal financiado autonómicamente y hay gente poco sospechosa de decirlo, como Ximo Puig, que ya lo dijo, o un tal Feijóo, cuando era presidente de Galicia. Cuando dice según qué presidente de comunidad autónoma que este país está mal financiado autonómicamente no pasa nada, pero cuando lo dice un catalán es egoísmo. Las tres comunidades autónomas peor financiadas son gobernadas por el Partido Popular: Galicia, país valencià y Andalucía. Yo lo que le pido es que lo haga. Y la segunda es vivienda. Yo le escuché hace poco decir en una entrevista que esta era la legislatura de la vivienda. Pues no se nota, porque en Madrid y en Barcelona ha subido la vivienda un 88 % y un 80 % respectivamente, y los salarios apenas un 2 %. ¿Cómo queremos que así la gente valore lo que aquí hacemos y lo que aquí decimos? La gente con dinero en este país invierte en oro, en bolsa y en pisos. En pisos, de toda la vida. Yo lo que le pido a este Gobierno es que las casas dejen de ser especulativas y que se invierta, que se pueda intervenir... (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Per tant, senyories, el Verano joven és, al capdavall, una mesura publicitària que intenta guanyar simpaties amb descomptes, però que ignora els fonaments de qualsevol política juvenil transformadora. I aquests fonaments no són bitllets barats, sinó igualtat d'oportunitats. Han d'entendre que la mobilitat no és només moure's físicament. És tenir dret a un projecte de vida, sigui on sigui. Volem una política de joventut que no sigui cosmètica, que sigui estructural, que no regali bitllets, sinó que regali drets, que no jugui amb les expectatives d'una generació que fa massa temps que espera literalment en una andana de tren. I tot i aquesta dura crítica perquè creguin que estem, ens hem rumiat molt el què farem, votarem a favor d'aquest reial decret, però no ho farem per vostès. Ho farem pel joves perquè... Muchas gracias, presidente. Diputados y diputadas, hoy el Gobierno nos trae aquí un nuevo capítulo de su serie de verano, 'Verano Joven 3'; se podría llamar 'El Retorno', con una trama ya conocida: viajes con descuentos para jóvenes, mucho énfasis en el turismo, mucha fotografía institucional, pero ninguna garantía de que los trenes funcionen. Hoy los ciudadanos de Lérida que trabajan en Barcelona han tenido que tomar su coche. Esa es la realidad. Según el real decreto, el objetivo es que los jóvenes puedan conocer otras culturas, fomentar su independencia y, ¡atención, atención!, viajar con los medios de transporte más seguros, fiables y cómodos. Aquí es donde la realidad choca con la propaganda. El Verano Joven es tan joven que todavía cree en milagros, como que cercanías sea puntual, que media distancia tenga conexiones útiles y que los trenes Avant funcionen; pero en realidad son una fuente de incidencias ferroviarias.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui el Govern ens porta aquí un nou capítol de la seva sèrie d'estiu, el Verano Joven 3. Li podríem dir el retorno, amb una trama ja coneguda: Viatges amb descomptes per als joves, molt d'èmfasi amb el turisme, molta fotografia institucional, però cap garantia que els trens funcionin. Avui la gent de Lleida que treballa a Barcelona ha hagut d'agafar el seu cotxe. Aquesta és la realitat. Segons el seu reial decret 5/2025, l'objectiu és que la joventut pugui conèixer altres cultures, fomentar la seva independència i -atenció, atenció!- fer-ho amb els mitjans de transport més segurs, fiables i còmodes. I aquí, senyories, és quan la realitat i la propaganda xoquen frontalment. El Verano Joven és tan jove que encara creu en miracles, com que Rodalies sigui puntual, que Media Distancia tingui connexions útils, que els Avants funcionin. Però tot acaba sent un tour per a incidències ferroviàries. Aquest reial decret és per a una joventut temerària, valenta i disposada a tot, fins i tot a viatjar per Espanya amb transport públic aquest estiu. Només un esperit molt optimista o molt ingenu i inconscient s'hi atreviria. La seva proposta d'experiència juvenil no és veure món. És veure si el tren arriba, potser si arriba sencer, arribarà amb aire condicionat. Una prova d'esperança i resistència com si es tractés d'un esport d'alt risc. Les estacions s'han convertit en sales d'espera eternes, espais per meditar, per desesperar-te, per fer amics i també per plorar, fins i tot per agafar un cop de calor. És el nou centre d'oci juvenil gratuït. I quan arriba el tren, si arriba, la calor dins el vagó és insuportable. Si algun jove volia viure una experiència èpica, aquí la té: 39 graus a dins d'un comboi, sense ni ventilador ni rastre de confort. Una sauna sobre rails. Una metàfora del país: Molta velocitat teòrica i zero servei real. Això sí, el Govern insisteix en que és una mesura de cohesió social. Clar, ministre, la cohesió de tots els passatgers suant junts, abraçats per necessitat a dins d'un vagó, compartint una ampolla d'aigua que segurament ja s'ha recalentat perquè això uneix, senyor ministre, no sap el que uneix quan la gent passem cinc hores en un vagó esperant algunes solucions. Som tots amics, però com que s'han de passar tantes hores a les andanes esperant, proposem una millora, una mesura de millora: Que el ministeri reparteixi entre els joves contes sobre mobilitat. Estaria bé En Teo no arriba mai al seu destí o Les tres bessones somien la infraestructura ferroviària que es necessita, però mai arriba. També estaria bé, que segurament seria l'atracció estrella, una diana gegant, amb les cares dels responsables del desgavell, perquè com a mínim mentre ens esperem hores i hores a les andanes puguem entrenar la punteria. Li asseguro que tots faríem cua per provar-ho.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Gràcies. En fin, ministro, como aquí todos los oradores traen su libro, pues yo también lo haré, y uno de los libros que nos interesa, no es ninguna sorpresa, es el futuro de la prefectura de Policía de Via Laietana. Es un clásico, no le sorprenderá que lo saque a colación. Ayer ocurrió algo muy curioso en la Comisión de Interior: el grupo de Esquerra presentó una PNL para que Via Laietana pase a ser propiedad de la Generalitat y se convierta en un lugar de memoria y para que los elementos operativos se desplacen a otro lugar de Barcelona. ¿Sabe qué ocurrió, señor Marlaska? PP y VOX votaron en contra, cosa esperable y normal; Esquerra, SUMAR, Junts, Bildu, etcétera, votaron a favor, ¿y sabe qué votó el Grupo Socialista? Abstención. Curioso, ¿no? El voto de calidad era el del Grupo Socialista, y el Grupo Socialista se abstuvo, adoptando una solución salomónica, como queriendo decir: querido amigo de Esquerra, estamos de acuerdo contigo, pero, claro, esto del ministerio... Escúcheme, señor Marlaska. Estamos en el año 2025, y usted sabe, aunque me diga lo contrario, que, desde un punto de vista técnico, esa prefectura en pleno centro de Barcelona logísticamente no es indispensable. En la capital de Cataluña hay otros puntos operativos de la Policía Nacional, porque esto me lo ha dicho a mí gente que es de los suyos. La Policía Nacional podría estar en cualquier otro lugar, no necesariamente en plena Via Laietana. Y también le diré que pasa algo que también es noticia: resulta que el presidente de la Generalitat, el señor Illa, es socialista; el alcalde de Barcelona, el señor Jaume Collboni, es socialista, y usted, salvo que me diga lo contrario, ministro del Interior, es socialista. Entonces, me pregunto: ¿cómo es posible que tres socialistas que tienen que ver con el futuro de la comisaría de la Via Laietana no se pongan de acuerdo? Yo sé que, dentro de unos días, su Gobierno declarará Via Laietana lugar de memoria. Estupendo. Esto no sirve de nada por sí solo, porque creemos que solo valdrá si, además de convertirse en lugar de memoria, es un lugar donde no haya fuerzas operativas, porque un lugar de memoria donde conviva con ella la tarea normal de la policía es absurdo. Ahora que el alcalde, Collboni, es socialista y el presidente de la Generalitat también lo es, que la propiedad del inmueble pasara a ser de la Generalitat, ¿no?, ya que la Generalitat no está en manos de gente extraña.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Escolti, senyor Marlaska, estem a l'any 2025. Vostè sap i m'explicarà lo contrari, però vostè sap que des d'un punt de vista tècnic, la prefectura al mig de Barcelona, no és logísticament indispensable. Vostès tenen a la ciutat, a la capital catalana, altres llocs on col·locar els operatius de la Policia Nacional. Perquè això m'ho ha dit gent, gent de vostès m'ho ha dit. Escolti, la Policia Nacional podria estar en un altre lloc, no necessàriament a Via Laietana. I aleshores també li diré, passa una cosa que és notícia. Resulta que el president de la Generalitat, el senyor Illa, és socialista. L'alcalde de Barcelona, senyor Jaume Collboni, és socialista. I vostè, sempre i quan no em digui el contrari, ministre de l'Interior, és socialista. Aleshores jo em demano com pot ser que tres socialistes que tenen a veure amb el futur de Via Laietana no es posin d'acord? Jo ja sé que dintre d'uns dies el seu gobierno declararà Via Laietana 'lugar de memòria'. Fantàstic. Això així, per si sol no servirà de res, perquè nosaltres creiem que només valdrà si, a més a més de ser un lloc de memòria, és un lloc on no hi han operatius, perquè un lloc de memòria on convisqui la tasca policial normal és absurd. És absurd i, a més a més, perquè seria normal i comprensible ara que l'alcalde Collboni, socialista i el president Illa és socialista, que la propietat de l'immoble passi a la Generalitat. Escolti, la Generalitat ja no està en mans de gent estranya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«En estos momentos, ustedes todavía no han hecho nada para intentar impulsar la derogación de la llamada ley mordaza a pesar de haberlo prometido en incontables ocasiones. No hace falta que diga que la ley mordaza es ahora una vergüenza y que, en manos de un hipotético futuro Gobierno de las derechas, lo sería mucho más. Señor Marlaska, creo que le aplicarían a usted la ley mordaza también. Viendo el ambientillo que hay aquí, creo que se la aplicarían. A mí, seguro, y a usted, creo que también. En fi, ministre, com que aquí tots els oradors porten el seu libro, he venido a vender mi libro, jo portaré el meu llibre també. I un dels llibres que ens interessen, vostè ja ho sap, no és cap sorpresa, és el futur de la prefectura de Via Laietana. Suposo que no esperava que no li esmentés Via Laietana Un clàssic.. Ahir, en comissió, a la Comissió d'Interior, va passar una cosa molt curiosa. El grup d'Esquerra va presentar una PNL perquè a Via Laietana passi a propietat de la Generalitat perquè esdevingui un lloc de memòria i perquè la policia, els elements operatius es traslladin a un altre lloc de Barcelona. Sap què va passar, senyor Marlaska? PP i VOX van votar en contra. Normal. Esquerra, SUMAR, Junts, Bildu, etcètera, van votar a favor. I sap què va votar el Grup Socialista? Es va abstenir. Curiós, no? El vot de qualitat era el del Grup Socialista. I el Grup Socialista es va abstenir amb una solució salomònica que venia a dir, en el fons: 'Querido amigo de Esquerra, estamos de acuerdo contigo, pero claro, es que esto al Ministerio, claro, Marlaska...'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Hasta aquí, señor Marlaska, la cuestión del apagón y de las emergencias, que nos preocupan y que tienen que ver con la calidad democrática. Pero, aprovechando que lo tenemos a usted sentado aquí, y que, por tanto, hacemos algo que es propio de la democracia -a saber, preguntarle, y que usted intente, supongo, responder-, tengo que preguntarle por una cuestión que, como sabe, preocupa mucho al Grupo Republicano: las infiltraciones policiales y el trabajo que se ha conocido como las cloacas del Estado. Sé, señor ministro, que usted ya nos ha respondido alguna vez en este Parlamento diciendo que todo está en orden y que no pasa nada, pero recuerde que eso no está nada claro. Se han denunciado múltiples casos de infiltración policial, y uno de los últimos es de un agente, una agente mujer encubierta, con identidad falsa, infiltrada en la comunidad palestina de Cataluña, infiltrada en el colectivo Endavant, infiltrada en el Casal Popular 3 Voltes Rebel, del barrio del Nou Barris, de Barcelona. En el caso concreto de esta policía, señor Marlaska, se conoce que participó en protestas, como las del año 2019, contra la sentencia del procés. Son cosas que se consideran una transgresión de derechos fundamentales. Las entidades lo consideran así. Nos preocupa. Ustedes nos han contestado y nos han dicho que son agentes de inteligencia, pero actúan sin un control democrático ni autorización judicial, de manera prospectiva. Yo le pregunto, señor ministro: ¿el colectivo Endavant, el Casal Popular 3 Voltes Rebel o la comunidad palestina de Cataluña son entidades equivalentes a grupos terroristas o de delincuencia internacional? Porque, claro, hay algo que no se entiende. Ya sé que hoy volverá a explicármelo, pero ya le digo: no se entiende. ¿Cómo podemos tratar a movimientos sociales pacíficos como si fueran organizaciones terroristas o delincuentes? Eso no cuadra. Ustedes siempre dicen que España es una democracia plena. Pues, bueno. No sé si ahora las señorías del PSOE también lo dicen, quizá no lo digan tanto, pero democracia plena con estas infiltraciones... Bueno. Son infiltraciones propias de otros regímenes, no propias de una democracia plena.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Fins aquí, senyor Marlaska, la qüestió de l'apagada i de les emergències, que ens preocupa i que té a veure amb la qualitat democràtica. Però aprofitant que el tenim a vostè assegut aquí i que, per tant, fem una cosa que és pròpia de la democràcia, que li preguntem i vostè intenta, suposo, respondre, li he de demanar per una qüestió que, com sap el grup republicà, li preocupa molt que són les infiltracions policials i el treball del que s'ha conegut com clavegueres de l'Estat. Jo sé, senyor ministre, que vostè ja ens ha respost alguna vegada en aquest Parlament dient que tot això està en ordre, que no passa res. Però recordi que això no està gens clar. S'han denunciat múltiples casos d'infiltració policial. Una de les darreres és d'una agent dona encoberta amb identitat falsa infiltrada a la Comunitat Palestina de Catalunya, infiltrada al col·lectiu Endavant, infiltrada al Casal Popular Tres Voltes Rebel, del barri de Nou Barris a Barcelona. En el cas concret d'aquesta policia, senyor Marlaska, és conegut que va participar en protestes com les de l'any 2019 contra la sentència del procés, cosa que les entitats afectades consideren una transgressió de drets fonamentals. Ens preocupa. Vostès ens han contestat i ens han dit que són agents d'intel·ligència, però actuen sense un control democràtic i autorització del jutge. Actuen sense jutge, per tant actuen de manera prospectiva. I jo li demano al senyor ministre, el col·lectiu Endavant, el Casal Popular Tres Voltes Rebel, la Comunitat Palestina de Catalunya són entitats equivalents a grups terroristes o de delinqüència internacional? Perquè, és clar, hi ha una cosa que no s'entén. Ja sé que avui m'ho tornarà a explicar, però jo ja li avanço que no s'entén. Com podem tractar moviments socials pacífics com si fossin organitzacions terroristes o delinqüencials? Això no quadra. Vostès que sempre diuen que Espanya és una democràcia plena. Bé, no sé si ara les senyories del PSOE també ho diuen. Potser no ho diuen tant, però democràcia plena amb aquestes infiltracions... Mirin, són infiltracions pròpies d'altres règims, no pròpies d'una democràcia plena.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Para ilustrar el drama, voy a repasar algunas noticias que tienen que ver con las cuestiones que se derivan de la imposibilidad de encontrar una vivienda o mantenerla. Voy a leer textualmente. En Barcelona, 200 alumnos pueden perder su vivienda y 1300 viven en hostales. Diario ARA. Los niños que presencian intervenciones policiales traumáticas pierden vínculos, espacios de estudio, objetos personales en los desahucios y llegan a los centros en estado de shock emocional. El precio de la vivienda registra la subida más importante en dieciocho años. Diario ARA. El incremento del coste de la vivienda en Cataluña supera ya el máximo histórico de la burbuja inmobiliaria. Las lagunas que deja la ley hacen que la vivienda vaya a los alquileres de temporada o por habitaciones. Eso no es lo que se quería. Necesitamos más viviendas, sí, de construcción, sí, pero también de rehabilitación y de cooperación público-privada con las cooperativas y también para poner a disposición los pisos de la Sareb. Cincuenta mil personas esperan para sacarse el carné de conducir en Barcelona; RAC1. Ayer por la mañana: No hay examinadores de práctica en Barcelona y en las islas esto es algo que es aún más grave. Una de las explicaciones es que nadie quiere instalarse ahí porque no encuentran una vivienda. Los vecinos de Vallcarca exigen al PSC que se interrumpan los desahucios; El Punt Avui. Bloques de infraviviendas con cuarenta familias y trece menores a punto de acabar en la calle en un ayuntamiento gobernado por su partido, el PSC; familias vulnerables que no tienen una alternativa habitacional y que van a expulsarse de su casa para cumplir un plan urbanístico que da más importancia a los intereses de los lobbies y los promotores por delante del derecho a la vivienda. Y eso es evidente, no se actúa de forma contundente en este tema.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d'habitatge públic respecte a l'anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d'habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: 'A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals', diari ARA. 'Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d'estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional'. 'El preu de l'habitatge registra la pujada més gran en divuit anys', diari ARA. 'L'increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d'habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l'impacte de la llei no sigui el desitjat'. Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. 'Cinquanta mil persones esperen per treure's el carnet de conduir a Barcelona', RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. 'Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s'aturin els desnonaments', El Punt Avui. Blocs d'infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l'habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el modelo no funciona, no protege, no redistribuye, no da alternativas, solo castiga. Y, mientras se desahucia a familias que no pueden pagar el alquiler -uno de cada cuatro desahucios del Estado es en Cataluña-, ustedes solo actúan cuando ven en peligro su imagen pública, o cuando grupos como el nuestro pone el foco y se conjura para acabar con el problema. Tienen la tentación con demasiada frecuencia de ceder a los chantajes y a los privilegios de la derecha de esta Cámara, fallando a la palabra y a su compromiso con la ciudadanía y en muchas ocasiones, como la semana pasada, de forma absolutamente explícita. Por eso, se hace imprescindible que formaciones como Esquerra Republicana, que están a su izquierda, tengan suficiente fuerza para arrastrarlos a ustedes al lado correcto de la historia, el lado que garantiza los derechos de la gente y que vela por que no se conviertan en privilegios para los ricos. Ha llegado la hora de la verdad. No se pueden esconder más. No pueden continuar haciendo teatro. Se les han caído las máscaras. Tienen que decidir ahora: ¿Están con la gente o con quienes hacen negocio con la miseria de la gente? Digámoslo bien claro. Si lo quieren, la ley que regula las viviendas de temperada puede estar regulada en pocas semanas. Hay consenso social, solo hace falta voluntad política. No queremos más demoras, no queremos más excusas, no queremos más chantajes de la derecha para esta tramitación. Si bloquean la ley una vez más, ahora ya lo harán a cara descubierta totalmente y tendrán que apechugar con las consecuencias. Si hay algo que resume este modelo de ciudad que expulsa y que es especulativa, es el de los pisos turísticos: Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o L´Escala tienen un porcentaje de pisos convertidos en pisos turísticos que es tan alto que lleva a romper el equilibrio social y demográfico de los barrios. Expulsa a los vecinos y convierte los barrios enteros en parques temáticos sin escuelas, sin mercados, sin tiendas, sin niños que jueguen en las plazas. Mientras miles de familias buscan un piso donde vivir, las plataformas de alquileres turísticos acumulan propiedades que después alquilan a 200 euros la noche, y ustedes lo permiten y lo dejan correr. Es escandaloso y, mientras tanto, los municipios no tienen ninguna herramienta efectiva para frenar esto. ¿Y cuál es el resultado? El derecho a vivir en nuestros barrios ha quedado secuestrado por el beneficio privado, y nosotros ya estamos hartos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I si un fenomen resumeix aquest model de ciutat que expulsa i que és especulativa, és el dels pisos turístics. Miri, a Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o l'Escala, el percentatge de pisos convertits en allotjaments turístics és tan alt que arriba a trencar l'equilibri social i demogràfic dels barris, expulsa el veïnat i converteix els barris sencers en parcs temàtics, sense escoles, sense mercats, sense botigues, sense nens jugant a les places. Mentre milers de famílies busquen un pis on viure, les plataformes de lloguers turístics acumulen propietats que després lloguen a 200 euros la nit, i vostès ho permeten i ho van deixant córrer. És escandalós. I mentrestant, els municipis no tenen cap eina efectiva per frenar-ho. Quin és el resultat? Que el dret a viure als nostres barris ha quedat segrestat pel benefici privat. I nosaltres ja en tenim prou. Però el problema d'accés a l'habitatge va molt més enllà de la regulació dels preus dels lloguers. El problema d'accés a l'habitatge s'ha d'abordar des de tots els seus vèrtexs. I és per això que també hem registrat una proposició de llei en matèria fiscal, valenta, transformadora per acabar amb l'especulació immobiliària. I li demano que se la prengui seriosament i li doni suport. Proposem eliminar privilegis de les SOCIMI, no només rebaixar-los una mica; exigir que compleixin la Llei d'Arrendaments Urbans i facin contractes de set anys, i crear un nou impost progressiu i complementari a l'IVA sobre la concentració d'habitatges a partir del tercer immoble. Proposem que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en els IBI dels pisos buits, habitatges en mans de grans tenidors i allotjaments turístics. Acumular cases per no viure-hi ha de sortir molt car, i poder comprar una primera vivenda per viure-hi ha de sortir molt més barat. I és per això que en aquesta proposició de llei també hem proposat que l'IVA per a aquells que tinguin menys de 35 anys i vulguin comprar el seu primer habitatge passi del 21 % al 4 %. Creiem que les nostres propostes van molt més enllà de les propostes recents del PSOE, que la setmana passada, és cert, va anunciar un recull de mesures fiscals, una setmana després que presentéssim el nostre text, com sempre, a remolc de les propostes d'Esquerra Republicana. També estem treballant per l'impuls de l'habitatge cooperatiu, un model de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per construir habitatge en cessió d'ús. Aquest model, molt implantat ja i creixent a Catalunya, pot ser una tercera pota molt important per aconseguir incidir en el preu del mercat. Habitatges que poden ser per sempre, si es desitja, pagats a preu de cost, sense abonar empreses que especulen amb el dret al lloc on viure. Habitatges que, si es fan en col·laboració amb l'administració pública, també poden reservar-se una part per a aquells propòsits que tingui l'administració, els ajuntaments o, en aquest cas, l'Administració General de l'Estat. És per això que aquesta setmana, com deia, també hem presentat una proposta conjuntament amb Más Madrid per impulsar aquest model en aquesta cambra. Tot això, evidentment, sense oblidar el parc d'habitatges de la Sareb, que, com deia, és propietat de tots i totes. D'una vegada per totes cal posar a disposició de la ciutadania aquests pisos, traspassar-los a les comunitats i als ajuntaments, i acompanyar-ho de pressupost per rehabilitar-los. O, en el seu defecte, cedir-los a les cooperatives perquè puguin fer aquesta feina. Igual que cal que permetin que els ajuntaments puguin gastar els seus romanents de tresoreria per invertir en habitatge i posar tots els recursos disponibles al servei d'aconseguir que tothom tingui un sostre digne on dormir tranquil per les nits.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Pero, evidentemente, no estamos hablando de un país cualquiera, estamos hablando de un pueblo sometido, asediado, bombardeado. En Gaza, el 70 % de los muertos son niños y mujeres. Estamos hablando de un bloqueo inhumano, de asentamientos ilegales, de desplazamientos forzados, de centenares de hospitales atacados. Y no nos vale la excusa de decir que ahí se esconden terroristas. No vale. Nosotros hemos sufrido una dictadura, el franquismo. No creo que fuera interesante bombardear Barcelona porque dijeran que había gente que es franquista. No sería interesante. Algunos están aquí, en este mismo hemiciclo. Hoy, los principales periódicos del mundo en sus titulares nos hablan de una nueva infamia. El régimen de Netanyahu ha convertido la ayuda humanitaria en un arma de guerra y de chantaje. Controla de nuevo y retrasa la entrada de alimentos y medicamentos esenciales condenando a la población civil al hambre y la desesperación, hechos condenados por Gobiernos como los de Francia o el mismo Reino Unido, poco sospechoso de beligerancia diplomática. ¿Qué democracia puede tolerar lo que les estamos contando? Todos los que me han precedido en el uso de la palabra lo han dicho. ¿Qué dignidad hay en seguir comerciando con quien hace del hambre un arma de guerra?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però, evidentment, no parlem d'un país qualsevol. Parlem d'un poble sotmès, assetjat, bombardejat. Parlem de Gaza, on el 70 % dels morts són dones i criatures. Parlem d'un bloqueig inhumà, d'assetjaments il·legals, de desplaçaments forçats, de centenars d'hospitals atacats. I no ens val l'excusa de dir que allà s'hi amaguen terroristes. No s'hi val. Nosaltres hem patit una dictadura, hem patit una dictadura, el franquisme, i no crec que sigui interessant que es bombardegés Barcelona perquè hi havia gent que era franquista, alguns aquí en aquest hemicicle encara, per cert. Avui mateix, els principals diaris del món, avui mateix, els principals diaris del món, les notícies ens parlen d'una nova infàmia. El règim de Netanyahu ha convertit l'ajuda humanitària en una arma de guerra i de xantatge. Controla un cop més i retarda l'entrada d'aliments i medicaments essencials, condemnant la població civil a la gana i a la desesperació. Aquest fet ja ha estat condemnat per governs com el de França o el mateix Regne Unit, poc sospitós de bel·ligerància diplomàtica. Quina democràcia pot tolerar això que estem explicant i que tots els que m'han precedit ho han fet? Quin Estat amb dignitat pot continuar comerciant amb qui fa de la fam una eina de guerra?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno de las manifestaciones por el acceso a la vivienda del pasado 5 de abril?
«Ministra Rodríguez, les solucions no arriben. El lloguer de temporada s'enfila al 35 % dels anuncis a les capitals de província i els llogaters s'empassen contractes, si és que tenen la sort de tenir-los i trobar-los, que no contemplen cap dels seus drets. Davant d'aquesta realitat, han de deixar enrere les promeses i passar a l'acció d'una vegada per totes. Hem de garantir un sostre digne per a tothom. Una respuesta, sin duda, cargada de buenas intenciones, pero que se queda tan solo en retórica. El Gobierno habla mucho, pero luego no arranca de verdad. Y, en consecuencia, este fin de semana, las calles han vuelto a hablar: han salido 100 000 personas en Barcelona, y ya es la segunda gran movilización en menos de medio año para reclamar el acceso a la vivienda. Ministra, en Esquerra Republicana hoy queremos hacerles una propuesta: un pacto de acción por la vivienda, un pacto abierto a todas las fuerzas que tengan ganas de trabajar para plantar cara a esta emergencia y dar una respuesta inmediata y real a la gente. Es un acuerdo que va mucho más allá del titular, y en Esquerra tenemos claro que debe contener, al menos, estas reivindicaciones que son también las de los movimientos sociales: la regulación de los alquileres de temporada y habitaciones para evitar las fugas; la limitación de la compra a no residentes si no es por vivienda habitual; la puesta inmediata a disposición de la ciudadanía de los pisos de la SAREB, y un parque de alquiler público suficiente para que bajen los precios.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno de las manifestaciones por el acceso a la vivienda del pasado 5 de abril?
«Una resposta, sens dubte carregada de bones intencions, però que es queda només en retòrica. El Gobierno parla molt, però no arrenca de veritat i, en conseqüència, aquest cap de setmana els carrers han tornat a parlar. Han sortit cent mil persones a Barcelona i ja és la segona gran mobilització en menys de mig any per reclamar l'accés a l'habitatge. Ministre, miri, des d'Esquerra Republicana, avui els volem fer una proposta, un pacte d'acció per l'habitatge, un pacte obert a totes les forces que tinguin ganes de treballar per afrontar aquesta emergència i donar una resposta immediata i real a la gent. Un acord que va molt més enllà del titular, i que des d'Esquerra tenim clar que ha de contenir, com a mínim, aquestes reivindicacions, que són també les dels moviments socials: la regulació dels lloguers de temporada i habitacions per evitar les fugues, la limitació de la compra a no residents si no és per habitatge habitual, la posada immediata a disposició de la ciutadania dels pisos de la Sareb i un parc de lloguer suficient, públic, suficient perquè abaixi els preus.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Moltes gràcies. Segunda cosa. Vamos por partes. La xenofobia, el racismo que transpira esta moción. Las fronteras, dice, las fronteras garantizan... Si esto fuera así, si aquí hubiera fronteras cerradas, usted condenaría a la miseria y a la pobreza a millones de españoles y no podríamos salir de aquí. Ahora bien, qué doble rasero tienen ustedes, si son de piel oscura, si son de aquí. Me hace mucha gracia. Si un hondureño llega a Barcelona, qué es, ¿una amenaza, una plaga, un soldado camuflado, un invasor? Si te vas de España, eres un exiliado económico, y si vienes a España, eres un invasor. Señores de VOX, es el mismo drama, la misma causa, pero según de dónde vengas, o eres víctima o eres culpable. Por eso decimos que esta moción es una comedia trágica. Si nos tomáramos en serio a VOX, no estaríamos en un Congreso, estaríamos en una trinchera luchando contra los invasores, un país que tiene tres millones de inmigrantes. Pues no. Quien se va o quien viene para mí es lo mismo, lo hace por las mismas razones. Todos buscan una vida mejor, como haría cualquier persona. Punto. No hay nada más que decir. Hay millones de personas del Estado español que luchan por huir de la pobreza para llegar a fin de mes, en eso estamos de acuerdo; para pagar el alquiler, estamos de acuerdo; para no hundirse, en eso estamos de acuerdo; y esta es la causa. Mientras pasa esto, el Estado se gasta cada año muchísimo en armamento, y esto es algo a lo que ustedes dan apoyo. ¿Ustedes saben cuál es la edad de emancipación de los jóvenes? 30,4 años; en Europa, 26,3. ¿Por qué? Porque no pueden: sueldos de pobreza, pisos inaccesibles, trabajos a tiempo parcial y temporales, trabajos discontinuos, y cuando encuentran trabajo, es inestable, intermitente, mal pagado, y por eso se van. Pero no solo se van los jóvenes. Según datos oficiales, hay 3 045 600 españoles que residen en el extranjero, una cifra que cuadruplica desde el 2009 la cifra que había entonces, cuando había menos personas fuera trabajando. Se dice que estamos invadiendo el mundo -los españoles, los de VOX- para recuperar el imperio donde nunca se pone el sol. De verdad, qué lenguaje tan ridículo. ¡Por favor, qué lenguaje tan ridículo! En fin, donde no hay, como dicen en mi país, nada funciona. Más de dos millones de personas se han ido en una década y media. Eso no es una anécdota, es el éxodo de quien no ve salida aquí. El 30 % de los jóvenes está en paro. El 92 % de los jóvenes tiene un sueldo que se va en el alquiler. Esa es la guerra que nos afecta, aquí y ahora; la que culpa a los que vienen, a los que se van y a los que se quedan.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Bona tarda, senyories. Bé, VOX avui ens presenta una moció que costa saber si és una contradicció, si és una broma o és una peça de teatre de l'absurd. Demanen que es faciliti el retorn dels espanyols que han hagut d'emigrar. I fins aquí res a dir. La primera pregunta será si quieren. Buenas tardes, señorías. VOX hoy nos presenta una moción que cuesta saber si es una contradicción, si es una broma o es una pieza de teatro del absurdo, pero hay muchos españoles que han tenido que emigrar y mi pregunta es si quieren volver. A lo mejor no quieren volver. Lo digo porque son tan garantes de la libertad que a lo mejor no quieren volver. Segona cosa que sembla... Anem a pams de la seva xenofòbia i el seu racisme que traspua de tota aquesta proposició no de llei o aquesta moció. Les fronteres, diu 'las fronteres garantizan'. Si això fos així, si aquí hi hagués fronteres tancades, vostè condemnaria a la misèria i a la pobresa tres milions d'espanyols que no podrien sortir perquè no es guanyen bé la vida. Ara bé, quin doble rasero tenen vostès depèn si són de pell fosca o són d'aquí... Bé, aquí també n'hi ha molts de pell fosca. Em fa molta gràcia: marxar a Berlín és una víctima. Si un hondureny arriba a Barcelona, què és? Una amenaça, una plaga, un soldat camuflat, un invasor? Si marxes d'Espanya, ets un exiliat econòmic; si vens a Espanya, ets un invasor. Senyors de VOX, és el mateix drama, la mateixa causa. Però segons d'on vens, o ets víctima o ets culpable. Per això diem que aquesta moció és una comèdia tràgica.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«En Cataluña hay 1119 kilómetros de vías ferroviarias, de los cuales casi el 46 % es de vía única, y un total de 200 estaciones que dan servicio a 166 municipios, pero todo esto afecta al 71 % de la población catalana. Esta red es, o al menos debería ser, la columna vertebral de la movilidad del país, pero se encuentra en un estado de ruina. El parque móvil de cercanías, que consta de 271 unidades, tiene una media de veinte años y un 17 % ya supera los veinticinco años. El transporte que tendría que vertebrar Cataluña, como hemos dicho, en estos momentos no es un servicio público, señorías, es un museo sobre ruedas. Y a todo esto hay que sumarle también una infraestructura altamente tensionada. Solo en el núcleo de Barcelona se registran hasta 2594 circulaciones semanales en condiciones precarias y en una red que no puede asumir el volumen de demanda actual. Pero vayamos a hablar de problemas que pueden encontrar una solución rápida, señorías. El personal ferroviario también está tensionado y desmotivado, como los maquinistas, la mayoría de los cuales proceden de otras comunidades y abandonan el servicio en menos de un año. Esto es una mala planificación de los recursos humanos, y estas estaciones infradotadas y un centro de gestión colapsado no dan un buen servicio; ahora mismo, no estamos situando a las personas en el centro. Vemos con gran frustración cómo siguen las averías de horas y horas sin que haya información a los viajeros. El Ministerio de Transportes propone planes de choque y protocolos nuevos. Nos habla de inversiones millonarias, pero las actuaciones siguen siendo reactivas, parciales y claramente insuficientes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«En els darrers 30 anys, l'Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l'Estat. I d'aquest pressupost, només el 17 % s'ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d'usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Siguen existiendo las cloacas del Estado?
«Gràcies, presidenta. Avui, gràcies a l'emissora RAC1, hem conegut un nou àudio que incrimina directament el senyor Mariano Rajoy en l'espionatge del senyor Bárcenas, i confirma confirma, senyories del PP, la guerra bruta del Partit Popular contra adversaris polítics. Una situació veritablement greu. Avui, aquest matí, el grup de Junts i el grup d'Esquerra Republicana hem presentat un escrit a la mesa de la Comissió de l'Operació Catalunya per demanar que s'insti a Fiscalia per veure si alguns polítics del Partit Popular que han comparegut en aquesta comissió han dit directament falsedats. Això ho hem fet avui i hi estarem a sobre. Però, ministre, parlem de la seva etapa. Què fa el seu govern per impedir la continuïtat d'aquestes clavegueres? Li donaré dos exemples que ens preocupen, i els coneix perfectament: el cas Pegasus, d'espionatge absolutament improcedent a diversos dirigents independentistes i socials, entre ells, per exemple, el president Pere Aragonès, el president Puigdemont i el president Mas. I una altra situació també anòmala i impròpia d'una democràcia plena, com ha estat la infiltració sense autorització judicial d'agents de policia en diversos moviments socials, no grups terroristes, moviments socials pacífics. Això ha passat a València, ha passat a Barcelona, ha passat a Girona. Això ha passat sota la seva etapa. No val, senyor ministre, no valen, senyories del PSOE, omplir-se la boca de regeneració democràtica. No val dir que vostès els empaita també el lawfare, si vostès no tenen la casa neta. La regeneració democràtica comença actuant. Facin la feina o no tindran credibilitat, senyor Marlaska. Obras son amores. Facin la feina. Això és un escàndol democràtic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Usted dice que, si alguien está preocupado porque tira piedras al tren, pues, en fin... ¿De quién es la Generalitat de Catalunya? Es de su compañero, presidente, Salvador Illa, del PSC, pues llámele quizás y pregúntele a ver si hace algo, porque lo que usted nos dice es una falta de empatía, un desprecio, promesas eternas, pero desprecio también por parte del PSC; dejadez extrema (la señora Perea i Conillas pronuncia palabras que no se perciben), sí, con el presidente Illa, que calla, y la consejera Sílvia Paneque. La ciudadanía está harta, estamos agotados y ustedes juegan con nuestra paciencia. Hay 2894 circulaciones semanales solo en Barcelona, un sistema absolutamente tensionado, con infraestructura precaria, sin redundancia, sin mantenimiento, sin protocolos, y todo esto gestionado por 800 maquinistas, de los cuales un 80 % vienen de otras comunidades y se van a ir en menos de un año. Es insostenible, pongan más maquinistas, esto no es estabilidad laboral ni compromiso con el servicio. Y las plantillas están tensionadas, y esto no son inversiones millonarias, señor Puente, que provoquen el colapso. Se lo he dicho: estaciones infradotadas, el centro de gestión está colapsado; pues pongan más personal.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Vostè diu, si algú de Catalunya té alguna preocupació perquè algú va anar a tirar pedres als trens. Escolti, de qui és la Generalitat de Catalunya? És del seu company, és del president Salvador Illa, del PSC. Potser que el truqui i li digui que faci alguna cosa, perquè això ho trobo una falta d'empatia amb tot el que passa. És un menyspreu amb excuses promeses eternes, però també un menyspreu de part del PSC, còmplices d'aquesta deixadesa. Sí, amb el president Illa que calla i la consellera Sílvia Paneque dient que només és deficient. Per l'amor de Déu, la ciutadania està farta, estem esgotats i vostès juguen amb la paciència. Hi ha dos 2894 circulacions setmanals només a Barcelona. Un sistema absolutament tensionat, amb infraestructura precària, sense redundància, sense manteniment, sense protocols. I tot això gestionat amb 800 maquinistes, dels quals, vostè ho sap, 80 % venen d'altres comunitats i que marxen en menys d'un any. Això és insostenible. Posin més maquinistes. Això no és estabilitat laboral ni compromís amb el servei públic. Les plantilles estan tensionades i això no són inversions milionàries que provoquen col·lapse. Li he dit; les estacions dotades, el centre de gestió està col·lapsat. Posi més gent que això no és fer obres a les vies.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Este marzo va a pasar a la historia como el mes del colapso ferroviario total en Cataluña: rodalies, regionales, media distancia e, incluso, la alta velocidad. Ayuntamientos y consejos comerciales aprueban mociones ante este desastre; leerlas da escalofríos. El Consejo Comarcal de la Cerdaña denuncia el desastre de la línea R3, que va empeorando. Un incendio puso en peligro la vida de setenta personas, un incendio entre Torelló y Manlleu; salieron sin ningún protocolo de evacuación, hubo heridos, señor Puente, y no es el primer incendio. ¿Es tan difícil tener protocolos de evacuación? Señor Puente, esto no colapsa, todo lo contrario. Y también otra avería en la señalización de Bellvitge, que paralizó completamente la línea R2; pasajeros que golpearon las ventanas para salir y novecientas personas que andaban por las vías sin información ni seguridad. ¿Tanto cuesta tener una aplicación funcional? Esto no genera colapso, señor Puente, todo lo contrario. Hacen falta alternativas, autobuses, taxis. Hay que mantener las estaciones limpias e iluminadas, accesibles. ¿Sabían que una señora se cayó en las vías por falta de luz? ¡Por falta de luz! Esto no colapsa nada, señor Puente, no colapsa y ayuda muchísimo. Este lunes, el martes e incluso hoy más caos: una huelga desconvocada pero no para todos, desinformación, frustración, trenes que no pasan, trenes que no están donde toca, atrasos entre Lleida y Barcelona, trenes que van llenos todos los días, y ustedes todavía se plantean reducir plazas. Avant es el único servicio mínimamente digno entre Lleida y Barcelona, porque la línea R4 tarda más de tres horas en llegar hasta Terrassa: 130 kilómetros en más de tres horas, y hasta cuatro horas de trayecto total, para llegar a Barcelona. La gente de Lleida estamos obligados a coger el AVE o el coche, y la alta velocidad también ha sufrido. El 8 de marzo se desalojó un AVE en Sants con centenares de pasajeros. La estación de Sants fue un caos total, y el malestar ciudadano es evidente. El sistema está deteriorado, sin mantenimiento ni protocolo suficientes. La gente denuncia la falta de información, previsión y atención, y ante ello distintas plataformas han convocado una protesta el 22 de marzo, porque estamos cansados de esperar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Domingo 9 de marzo, se convoca la reunión de urgencia, y tiene ironía que el presidente de ADIF, Pedro Marco de la Peña, tenga que venir en avión si quiere llegar a Barcelona. Y, para más inri, con solidaridad total con los usuarios catalanes, la reunión empieza con retraso, y ahí se llegan a unos acuerdos que me parecen inverosímiles. Por ejemplo, a raíz de la apertura del túnel de Roda de Bará, se decidió hacer la prueba sin pasajeros; repito, sin pasajeros dentro del tren. ¿Esto quiere decir que hacían las pruebas con pasajeros en el tren? En fin, ¿qué es esto? ¿Qué gestión es esta? El consejo de administración de Renfe podría meterse dentro de un tren durante estas pruebas; así, si se pasan tres o cuatro pruebas encerrados en el tren, sabrán cómo funciona un tren de rodalies. (Aplausos). Las inversiones hay que hacerlas con planificación: primero, las más urgentes; luego, las necesarias, y, finalmente, las menos prioritarias. Como dice la portavoz de Dignidad en las Vías, ustedes arreglan el suelo y las paredes de un edificio que no tiene techo, y no sirve de nada si no hay un techo. Se pueden pintar todas las paredes hasta la luna y volver, pero no van a resolver nada. ¿Sabe cuánto sufre la gente? Piense en la ciudadanía, una ciudadanía que necesita el tren para ir a trabajar o estudiar, que se despierta y no sabe si podrá llegar al trabajo o para estudiar con este medio de transporte. Ustedes hablan de sostenibilidad, pero están obligando a la gente que vive en las grandes ciudades a tener coche. Hay personas que se levantan a las seis de la madrugada y, en el mejor de los casos, llegan cuarenta y cinco minutos tarde al trabajo. ¿Quién compensa esta frustración?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Aquest març passarà a la història com el mes del col·lapse ferroviari total a Catalunya. Rodalies, regionals, mitja distància i, fins i tot, l'alta velocitat. Ajuntaments i consells comarcals aproven mocions per revertir aquest desastre. Llegir-les esgarrifa. Li posaré l'exemple: Consell Comarcal de la Cerdanya, denuncia la situació de la línia R3, que empitjora dia rere dia. Un incendi al pantògraf entre Torelló i Manlleu va posar en perill la vida de setanta persones. Van sortir del tren sense cap protocol d'evacuació i hi va haver ferits, senyor Puente, i no és el primer incendi. Els usuaris tenen por. Tan difícil és tenir protocols d'evacuació? Això, senyor Puente, no col·lapsa res tenir un protocol, tot el contrari. El divendres 7 de març una averia en la senyalització de Bellvitge va paralitzar completament la línia R2. Passatgers colpejant les finestres per sortir, 900 persones caminant per les vies sense informació ni i seguretat. Tant costa tenir una aplicació funcional? Això no genera col·lapse, senyor Puente. Més aviat al contrari. Prevegin alternatives autobusos, taxis. Mantinguin estacions netes i il·luminades, accessibles. Sabia que una senyora va caure a les vies per la manca de llum? Per manca de llum! Això no col·lapsa res, senyor Puente, arreglar això no col·lapsa res i ajuda moltíssim. Aquest dilluns, dimarts i, fins i tot avui, més caos, vaga desconvocada, però no per a tothom. Desinformació, frustració. Trens que no passen, trens que no són on toca. També retards entre l'Avant Lleida i Barcelona, que van plens cada dia. I vostès encara es plantegen reduir places? L'Avant és l'únic servei mínimament digne entre Lleida i Barcelona, perquè la línia RL4 triga més de 3 hores per arribar fins a Terrassa, uns 130 quilòmetres, més de 3 hores i fins a 4 hores de trajecte total per arribar a Barcelona. La gent de Lleida estem abocats a agafar l'AVE o el cotxe particular. L'alta velocitat també ha patit: dissabte 8 de març es va desallotjar una AVE a Sants amb 400 passatgers. Va ser l'estació de Sants, va ser un caos total. El malestar ciutadà és evident. El sistema està deteriorat, sense manteniment ni protocols eficients. La gent denuncia la manca d'informació, previsió, atenció i davant d'això, diverses plataformes han convocat una protesta aquest 22 de març perquè estem cansats d'esperar, perquè des d'Esquerra defensem una mobilitat segura i eficient, però gestionada des del país.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Diumenge dia 9 de març es convoca una reunió d'urgència. Té la seva ironia que el president d'Adif Pedro Marco de la Peña, hagi de venir en avió si vol arribar a Barcelona. I per acabar-ho d'adobar, amb solidaritat total amb els usuaris catalans, aquesta reunió comença amb retard. I en aquesta reunió es prenen acords que els vaig trobar inversemblants. Per exemple, arran de l'obertura del túnel de Roda de Berà s'ha decidit fer la prova sense passatgers. Repeteixo: sense passatgers a dins del tren. Això vol dir que feien les proves amb viatgers dins del tren? Quina mena de gestió és aquesta? Li faré una proposta. Posin el consell d'administració de Renfe dins d'un tren durant aquestes proves i així si estan tancats tres o quatre hores a dins del tren podran saber com és un tren de Rodalies per dins. Les inversions s'han de fer amb planificació. Primer les més urgents, després les necessàries i, finalment, les més prioritàries. Com diu la portaveu de Dignitat a les vies, vostès estan arreglant el terra i les parets d'un edifici que no té sostre. Pintar les parets amb aquarel·la no serveix de res si no hi ha sostre. Les poden pintar fins a la lluna i tornar que no solucionaran res. Senyor Puente, vostè sap el que pateix la gent? Pensin en la ciutadania. La ciutadania que necessita el tren per anar a treballar o estudiar, que es desperta i no sap si podrà arribar a la feina, que adapta els seus estudis al seu mitjà de transport. Estan parlant de sostenibilitat, però vostès forcen la gent a tenir un cotxe o a viure a les grans ciutats. Hi ha persones que es lleven a les sis del matí i, en el millor dels casos, arriben quaranta-cinc minuts tard a la seva feina. Qui compensa aquesta frustració?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Hoy me toca explicar las medidas. Antes hablaba de gente normal y hoy quiero hablar de tres personas completamente normales que han sido muy importantes en mi vida. Una es Montse Pous. Ella es una persona con la que aprendí que no poder moverse no hace a uno inútil y que lo mejor de nuestro cuerpo no está en lo que vemos, sino en el cerebro. Ella solo movía la cabeza, y aun así trabajaba; hacía periodismo, y, sobre todo, vivía intensamente. Montse me enseñó muchas de las cosas y de los valores que hoy todavía practico. Fui sus manos y sus piernas durante muchos años, ayudándola en su trabajo y en su vida, y siempre la voy a recordar con mucho amor. Segunda persona, Enrique Rovira-Beleta. Es arquitecto, como yo, y maestro. Él tampoco caminaba, pero, aun así, fue responsable de todo el proceso de accesibilidad de Barcelona para los Juegos Olímpicos, todo el proyecto; también para la Expo de Sevilla y para el Fórum Universal de las Culturas. Era una persona que no estaba quieta nunca y también es la persona que me convirtió en la arquitecta especialista en barreras arquitectónicas que soy hoy en día. Me enseñó amplitudes de puertas, pasillos, espacios mínimos para que pudiera caber una silla de ruedas, longitudes de rampas, etcétera. La verdad es que la mayoría de lo que sé se lo debo a él y a su pareja. Luego tengo otra compañera de Esquerra Republicana que va en silla eléctrica de ruedas, se llama a Trini, y se mueve llena de coraje. Me ha enseñado lo que es la resiliencia, la determinación, y siempre está dispuesta a luchar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Bé, moltes gràcies. Avui tinc una mica el dia d'explicar batalletes. Abans parlava de gent normal i avui tinc ganes de parlar de 3 persones també normals, que han estat molt importants a la meva vida. Una és la Montse, la Montse Pous. Amb la Montse és amb la persona amb qui vaig aprendre que no poder-te moure no et fa inútil i que la millor part que tenim del nostre cos no és cap de les que veiem, sinó que és el cervell. Ella no movia res més que no fos el cap, i tot i així treballava, feia periodisme i, sobretot, sobretot, sobretot, vivia, vivia intensament. La Montse em va ensenyar moltes de les coses, molts dels valors que avui encara practico. Vaig ser molts anys les seves mans i les seves cames, ajudant-la a la seva feina i a la seva vida. I sempre la recordaré amb molt d'amor. La segona persona de qui us vull parlar és l'Enrique, l'Enrique Rovira-Beleta. Ell és arquitecte, com jo, i mestre. Ell tampoc caminava, però tot i així va ser el responsable de fer tot el projecte d'accessibilitat de Barcelona pels Jocs Paralímpics, també de l'Expo de Sevilla, també del Fòrum de les Cultures. Era una persona que no parava quieta i és també la persona que em va convertir en l'arquitecte especialista en barreres arquitectòniques que soc avui dia. Ell em va ensenyar d'amplades de portes, d'amplades de passadissos, d'espais mínims perquè es pogués moure una cadira de rodes, de llargades, de rampes. I la veritat és que la meitat del que sé en la meva vida professional li dec a ell i a la seva parella, l'Anna.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«El permiso parental de ocho semanas sin retribución es un lujo o una política de cara a la galería para quedar bien, pero sin impacto en la mayoría de personas de este Estado. Un derecho que no se puede ejercer por razones económicas no es un derecho, es una ilusión, una división de la sociedad entre los que más tienen y los que no tienen. Hasta agosto del año pasado, tuvo tiempo el Estado para retribuir este permiso, ¿por qué no lo ha hecho?, ¿prefiere acaso pagar una posible multa de la Unión Europea que dar más derechos a la clase trabajadora? A veces hay cosas que cuesta entender. Esta no es una lucha nueva para la izquierda y para Esquerra. Nosotros hace mucho tiempo que defendemos que los permisos tienen que ser remunerados, que tienen que tener en cuenta todas las realidades y que no sean perjudiciales para quienes lo solicitan, y hoy lo volvemos a decir: el permiso parental de ocho semanas tiene que ser real, efectivo y universal. Y para sorpresa de nadie la justicia de este país ha reconocido que este permiso parental tiene que estar remunerado, por una jueza de un tribunal de Barcelona en concreto. Si hoy estamos aquí es porque el Gobierno no ha cumplido, porque en derechos sociales ir tarde significa fallar a los nuestros. Señorías del PSOE y de SUMAR, hagan lo que toca y garanticen este permiso de ocho semanas para todo el mundo, para que pueda ser una realidad y no un lujo, y no mañana, sino hoy. Cada semana que pasa sin que este permiso retribuido entre en vigor es una semana en que miles de familias tienen que elegir entre la familia y sus hijos, y esto no es normal. No puede ser normal. Un país que se preocupa por sus familias, por sus niños y por la igualdad de oportunidades no puede permitir esta situación ni un día más.»