Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
551 declaraciones · página 4 de 19
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies de nou, presidenta. Per quarta vegada, saludo els diputats i les diputades aquest matí i, per primera, tinc la satisfacció de donar la benvinguda per part del meu grup als tres diputats del Parlament de Catalunya, Sara, Juli, Jordi Fàbregas, a vostè no el conec, però amb la Sara hem compartit anys d'història política i amb en Juli compartim partit i ideologia. Per tant, molt contenta que sigueu aquí i molt contenta que estigueu aquí amb aquest tema. Deixi'm fer una prèvia, i ho dic perquè fa tres segons escassos m'he quedat paralitzada per una cosa que he sentit. L'eutanàsia per motius econòmics no està ni contemplada ni permesa, ni se li pot acudir a ningú. Ho dic perquè després de la intervenció de fa uns segons cal posar les coses clares. No existeix l'eutanàsia per motius econòmics. Existeixen situacions desesperades si vostès volen, però l'eutanàsia només té cabuda en supòsits mèdics i en supòsits mèdics -?ja ho han dit- dos informes més una comissió. Per tant, que tothom es tranquil·litzi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Per tant, us donarem..., donarem suport a la proposició, és clar que sí, perquè ens ho demaneu, no perquè creiem que sigui absolutament justa o que sigui globalment vista justa, perquè guanyen els de sempre. I l'únic que fem, en lloc de reconèixer els drets que ens vau demanar, és com aquell qui diu fer aquella caritat de dir: No podem tenir tota aquesta gent en la indigència perquè porten molts anys treballant i és absolutament injust. Però deixem gent pel camí. Deixem situacions pel camí. Encara ho hem pogut arreglar una mica. Espero que -?i sé que no passarà- que amb seu del Senat això es pugui arreglar mínimament. Nosaltres volem deixar ben clar que estem a la disposició de les plataformes. Ens devem, en aquest cas crec que és claríssim, a les persones que han patit tot això i per això -?i acabo ja- vull reconèixer la María José, vull reconèixer la Yolanda, vull reconèixer l'Antònia, la Marta, la Isabel i també la Gemma dels procuradors. A totes vosaltres, moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hi ha una tensió somorta. Ja no em referiré a tota la resta. Jo vull parlar avui, perquè no és l'últim pas d'aquest Congrés. Ara anirà al Senat a veure què passa allà i després tornarà al Congrés. Deia: Jo vull parlar del marc general. Aquí hi ha hagut una tensió, una tensió que s'ha d'explicar entre allò que les mútues van prometre en els que estaven obligats a ser mutualistes o en els que, per mala informació dels col·legis d'advocats -?i ho vull dir- van anar a parar a les mútues. Però parlem bàsicament de procuradors i d'advocats i també és veritat que afecta altres col·lectius que no tenen idènticament el mateix posicionament. Arquitectes hi està d'acord, metges ens estan demanant que les mutualitats no acabin... Deia: Hi ha una tensió entre aquella gestió privada de la mutualitat i la gestió de l'Estat. Quan les mutualitats fallen i no són capaces de proveir el que era la seva funció, aleshores ha de venir l'Estat a recaptar. Doncs mirin, mantenir l'alternativitat és una mala idea i és una mala idea que farà que d'aquí a deu anys estiguem exactament igual. I això no ho hem dit tots els grups. Això és una imposició de la dreta i vull que aquí quedi ben clar. La nostra opinió era, que més enllà de que sigui un sistema que català, escolti'm de tota la vida, perquè és el nostre sistema... Saben què passa? Que les tradicions, al final, potser les hem de posar a revisió, perquè si no, encara aniríem amb mantellina. I deia aquesta tensió entre allò públic i allò privat, com sempre, s'ha resolt a favor d'allò privat, la interiorització dels beneficis, l'externalització de les despeses. I això, per mi, des d'una perspectiva d'esquerres i progressista, és inadmissible perquè, d'aquí a quinze anys tornaran a fer el mateix? D'aquí a quinze anys s'haurà de fer la transferència dels fons de les mutualitats d'una manera ordenada que no posi en perill la seva subsistència, que els fons no estan disponibles, que el patrimoni no es toca. Els hi recordo que aquells que van deixar les mutualitats i es van passar al RETA i avui no entren en aquesta llei, van perdre tot el seu capital i no vaig sentir ningú dir res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«I, per tant, no surt bé, i què fem? El primer, deixar fora els passius. Home, a mi em fa vergonya. Em fa vergonya pujar en aquest faristol, dir que votaré positivament perquè ho faré i ser conscient de que estic cometent una injustícia d'aquest calibre que és deixar fora a tots els passius. I escolti'm, votarem, eh?, i això serà llei. Però jo personalment he de dir que sento vergonya de classe, vergonya de classe, perquè al final són els que ho han posat damunt de la taula. I, al final, si avui votem que sí, és perquè les plataformes ens ho demanen i perquè cada dia que passa hi ha gent esperant jubilarse després de quaranta o quarantacinc anys d'exercici. I, és clar, la mínima dignitat social et diu: Arreglem això com sigui, perquè almenys es puguin incorporar a la jubilació. Però no oblidem els que deixem en el camí, no ho oblidem, i ens sap molt de greu. I reconec, i crec que ho hauríem de fer més sovint, la meva incompetència per no haver sigut capaç de convèncer el Govern. Reconec també que no hem sigut capaços de donar les dades que ens convencin d'això i que al final un govern, al final un govern no s'explica pel que es diu en aquest faristol. S'explica que per com s'apliquen els pressupostos i si es tria determinades coses de salvar de la fallida i no se'n trien d'altres, s'explica qui és el Govern i s'ha triat no rescatar els passius. I això és lamentable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hem parlat molt del procediment. Comparteixo amb els grups de l'oposició i amb grups que no se sap ben bé si donen suport o donen suport, ara venen, ara van... Bé, deia, comparteixo absolutament la crítica sobre com ha anat el procediment. I ho comparteixo, perquè ens hem trobat amb esmenes vetades com a transaccionals, però que no ho han estat com a esmenes. I avui votarem coses que s'havien inclòs en transaccionals que han estat vetades i que, al final, d'alguna manera, projecten una ombra sobre el text d'aquesta disposició que jo crec que no era la millor manera d'arribarhi. Hem vist de tot. Hem vist suspensions, convocatòries, desconvocatòries i aquesta no és manera de treballar. Però és que no és manera de treballar d'entrada. Hi ha una auditoria de la Seguretat Social pendent, que va estar introduïda en una llei i no la tenim i fa anys d'això! Vam demanar que hi haguessin les dades damunt de la taula, les dades no del Govern per vetar o per deixar de votar..., de vetar per afectacions pressupostàries, sinó les dades de la Seguretat Social. Perquè la gran, la gran història, és: 'És que això és inassumible'. Doncs escolti'm, si és inassumible, posiho damunt de la taula, digui'm exactament què és inassumible, digui'm de quanta gent parlem, digui'm del que diuen les mutualitats, de les quals, per cert, tampoc hem pogut obtenir dades fiables. Per tant, estem legislant sobre sensacions, impressions, conviccions. I això perdonin, eh?, però amb els anys que portem ja hauríem de saber que mai surt bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Bon dia, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Deixi'm fer algunes consideracions prèvies abans d'expressar la posició del meu grup. Aquesta proposta l'hem debatuda en les seves diverses preses en consideració de proposicions de llei quatre vegades els darrers anys, dues a l'anterior legislatura, dues en aquesta legislatura, les dues anteriors van caducar. I el nostre posicionament, encara que sorprengui en aquesta cambra, és exactament el mateix que era el primer dia. Mirin, al gener d'enguany, amb la Llei 1/2026, de modificació del decret legislatiu 1/97 de refosa del text únic en matèria de funció pública del Parlament de Catalunya, es va votar a Catalunya una disposició gairebé idèntica a la que avui votarem. I, lamentablement, es va guanyar. Per tant, no entenc la crida a l'element competencial i de fons, que comparteixo sempre en aquest cas en concret, perquè la Generalitat de Catalunya ha d'aplicar ja la llei del Parlament de Catalunya, que preveu exactament el mateix pels vots -?recordo- de Junts, del PSOE, de VOX i del PP i el vot en contra de Comuns, CUP i Esquerra Republicana de Catalunya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el desempeño de la Ministra de Inclusión, Seguridad...
«Bé, bona tarda, president, senyories. És una paradoxa que nosaltres, en aquest Estat, que venim d'un règim corrupte en essència com va ser el franquisme, ens dediquem a convertir les corrupteles i corrupcions de la democràcia en el centre de la nostra vida pública. I senyories del PP i senyories del PSOE, vostès saben quina és la gran diferència a efectes de corrupció entre una dictadura i una democràcia. Això no cal que els ho recordi, però ho faré. En una dictadura que és estructuralment corrupta, ningú es fa càrrec, ni ningú és responsable i ningú dona la cara. I en una democràcia sobre el paper, els governs són responsables d'allò que fan o allò que deixen fer. Per tant, des del nostre grup només podem constatar una desgràcia per a la ciutadania, que és que els dos grans partits del sistema bipartidista, quan han governat molts anys, han tingut tendència a la corrupció. Ho constatem. És una inèrcia del bipartidisme. És una inèrcia d'aquest Estat que, malauradament, malgrat les lliçons que hauríem d'haver après de la dictadura, estem a dia d'avui, any 2026, parlant de corrupció, d'una corrupció que pot existir o no. I d'una corrupció que ha existit o passant el dit, per cert, en un Estat on també la figura principal del cap d'Estat, el rei emèrit, ha estat també un corrupte. Així s'ha determinat. Per tant, el primer que hem de dir és que cadascú entomi la seva responsabilitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Per això ens preocupa profundament el missatge que s'està enviant. Se'ns diu que no hi haurà retallades. Fantàstic! Que no hi haurà retallades socials. Perfecte. Però senyories, atenció! No retallar no és el mateix que no reforçar. I aquí és on hi ha la clau. Després de 8 anys de governs suposadament progressistes, encara arrosseguem moltes de les ferides que van deixar la crisi financera i, evidentment, també les polítiques d'austeritat. I si ara tenim més recaptació, que està molt bé, la pregunta és molt senzilla: aquesta recaptació la destinarem a reconstruir l'estat del benestar o a alimentar la cursa armamentística? La pregunta és molt binària. És sí o no. Fem una cosa o fem l'altra? També ens preocupa - amb el temps que em queda- la manca de transparència. Per nosaltres és clau i molt important. El Govern espanyol afirma que ja va assolir el famós 2 % de despesa militar. Bé, i la pregunta és, i ara? I ara què? Quin és l'objectiu real per a aquest any? Quin percentatge, senyories, s'està executant? Perquè tampoc ho sabem. Quins compromisos s'han adquirit per la pròxima dècada? La veritat és que aquesta cambra no ho sap. Jo crec que no hi ha ningú. O sí? Seria una sorpresa que pogués respondre a aquestes preguntes. I això deixam'ho dir és especialment greu, molt greu, perquè sense pressupostos aprovats i amb partides disperses en diferents ministeris és molt difícil. Se'ns fa molt difícil que aquest Parlament pugui fiscalitzar adequadament aquestes suposades preses de decisions.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals. L'Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d'assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L'Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d'allò que ja han decidit vostès des de Madrid. La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectarne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d'Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d'Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l'Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Bé, bon dia. Gràcies, president. Ministre, senyories, aquest Reial decret torna a deixarnos una sensació que, sincerament, ja comença a ser massa habitual en aquesta legislatura, la sensació que el Govern continua sense entendre què significa governar en minoria. Perquè una cosa és tenir la iniciativa legislativa i una altra molt diferent és actuar com si les majories parlamentàries fossin automàtiques o com si la resta de grups només haguessin vingut aquí a validar les decisions que vostè prenen. I aquest decret arriba exactament així, tancat, cuinat unilateralment des del Ministeri i sense haver compartit prèviament un debat polític de fons amb els grups que fan possible aquesta majoria. Sincerament, sembla mentida que, després de tants anys, encara no hagin après que les coses no funcionen així. Governar en minoria exigeix parlar abans d'aprovar textos que ningú ha vist al Consell de Ministres, negociar i construir acords. I això és especialment important quan parlem de salut pública, perquè avui no estem discutint una qüestió burocràtica o administrativa. Estem parlant del model d'accés als medicaments. Estem parlant de persones que depenen d'un tractament per poder viure amb dignitat. I estem parlant de famílies que moltes vegades fan equilibris impossibles per arribar a final de mes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I dit això, ministra, vull utilitzar uns minuts d'aquesta compareixença a parlar de temes pendents que fa temps que estan aturats o que tenim encallats perquè tenen afectació pressupostària. La meva pregunta és: un govern que no fa cap política que impliqui finançament i que tingui afectació pressupostària, exactament què fa? Però aniré més enllà. Diners n'hi ha, però només n'hi ha perquè el Govern vol que n'hi hagi. I això per què li dic? Doncs li ho dic perquè vostè mateix ahir va anunciar que el Consell de Ministres aprovava 60 milions d'euros per ampliar la cobertura bucodental, però en canvi no són capaços de convèncer els seus socis del PSOE que cal ampliar la gratuïtat dels dentistes entre els nois i noies d'entre 14 i 18 anys. Una proposta d'Esquerra Republicana que el PSOE ens ha vetat. La salut bucodental continua sent una de les grans desigualtats més importants del sistema sanitari. Qui té recursos econòmics, accedeix a tractaments preventius, revisions, ortodòncies i qui no els té, simplement hi renuncia. I això genera desigualtat en la infància i és incompatible amb qualsevol idea mínimament digna d'un sistema públic de salut. La salut dental no és només estètica, com a vegades se'ns intenta plantejar, sinó que afecta a l'alimentació, el dolor crònic, l'autoestima, el desenvolupament infantil i fins i tot a la salut mental. I per això creiem que la universalització progressiva de l'atenció bucodental ha de ser una prioritat real i no només un anunci parcial. No podem entendre com és possible que un govern progressista veti una proposta com aquesta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l'Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l'alarmisme, l'autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d'una manera de governar les emergències, basada més en l'impacte mediàtic que no pas en l'evidència científica. Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviarli la captura de pantalla a la ministra, -que perdonin això si, preguntarli ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d'un nivell alarmant-. Més preocupada d'això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses. I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l'especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d'entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N'han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d'aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d'explicar que encara continuem encallats en aquest punt. A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensan hacer con la jubilación anticipada de los conductores profesionales?
«Gràcies, presidenta. Si realment hi ha compromís, que vostè no ho ha explicitat aquí, ara mateix, que hi hagi compromís el primer que cal evitar és que el retard del Govern espanyol en respondre a les peticions acabi castigant els treballadors o que els faci patir. I ens agradaria que aquest compromís hagués quedat més clar i explícit, perquè voldríem passar de les paraules als fets. I, siguem clars, sembla que l'Administració tingui manca de recursos per tirar endavant aquests informes. Però també li dic que els camioners, les conductores d'autobús o els taxistes també els falten recursos, ministra. I el problema és que el sector ja no demana només bones paraules. Demana garanties. I vostè avui encara no ha aclarit si hi haurà o no desestimació per silenci administratiu. Per tant, ministra, quin calendari té previst per acabar amb aquesta angoixa del sector? A partir de quin dia podran tramitar la seva jubilació anticipada? Això és el que volen saber perquè darrere d'aquests procediments hi ha persones que porten anys treballant en condicions molt dures i que no poden quedar atrapades en la burocràcia. Vostès no només s'estan saltant terminis legals, sinó que estan pràcticament i obertament practicant un boicot administratiu, incomplint compromisos històrics amb un sector i bloquejant un dret. Fins i tot el Tribunal Suprem va haver d'intervenir per declarar il·legal les seves traves demanant recopilar centenars de milers de NIF en terminis impossibles.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Presidenta, senyories, bona tarda. La Unió Europea és una idea potent i brillant que ha esdevingut una realitat, hem de dirho, de tonalitats diverses; de blancs i negres, de clarobscurs. Deia Jorge Semprún que la construcció europea era una hermosa aventura. I deia un altre savi que Europa sempre està en construcció. Hem de remarcar una dada: Espanya va entrar a la Unió Europea fa 40 anys, però la vocació europea de Catalunya és antiga. És anterior a aquesta fita. Nosaltres som europeistes perquè som catalanistes i som catalanistes, perquè el nostre horitzó sempre ha estat Europa i el món. Avui és un moment per subratllar, com feia el senyor Montávez, que la Unió és un exemple únic de construcció de pau, de governança compartida i de cessió de sobirania per al bé comú. Val la pena recordarho, malgrat tot. Per exemple, la justícia europea ha estat un dels pocs contrapesos que hem gaudit davant el lawfare contra el sobiranisme a Catalunya. Un altre exemple, la regulació laboral o la de l'espai digital a la Unió és pionera i ha portat molts avenços a l'Estat. Qualsevol persona que ve de fora de la Unió i compara aquest espai ho valora. Però hem de dir que la Unió Europea té molts espais de millora. En repassaré alguns. Per exemple, el reconeixement de la seva diversitat interna, que té a veure amb la crisi d'identitat de la mateixa Unió. Europa serà més Europa si reconeix la seva diversitat, on és clau, per exemple, la qüestió de les llengües, el català, l'euskera i el gallec que busquen l'oficialitat. Estem parlant d'una llengua, en el cas del català, que té més parlants que moltes llengües d'estats membres de la Unió. L'Estat espanyol ha d'implicarse més, senyories del PSOE, amb el seu joc diplomàtic per aconseguirho. I senyories del PP, no posin tants pals a les rodes perquè és una jugada curta i, com vostès dirien, provinciana.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui presentem aquesta proposta de reforma del reglament del Congrés perquè defensem una idea molt simple però molt important: cada vot ha de valer el mateix i la ciutadania ha de poder veure representada la seva veu en igualtat de condicions dins aquesta cambra. El Congrés dels Diputats no és només un espai de debat, és un lloc on es fan lleis, on es controla el Govern i on s'expressa la pluralitat política de l'Estat. Quan aquesta pluralitat no es reflecteix també en el funcionament intern de la Cambra, la democràcia queda limitada. Actualment per constituir grup parlamentari, el reglament exigeix cinc diputats i, a més a més, un 5 % dels vots a tot l'Estat o un 15 % dels vots a cadascuna de les circumscripcions on una candidatura s'hagi presentat. Uns requisits desproporcionats que han provocat en moltes ocasions que forces polítiques amb centenars de milers de vots i amb una representació molt important en els seus territoris, hagin estat enviades al grup mixt. I això no és una qüestió menor. Sense grup parlamentari es limiten les iniciatives legislatives, es redueixen els temps d'intervenció, es dificulta la participació en comissions i ponències i es debilita la capacitat de control democràtic al Govern. En definitiva, es limita la capacitat de representació de milions de ciutadans i ciutadanes. En els darrers anys hem vist també com la constitució dels grups parlamentaris depenia massa sovint de la interpretació política de la Mesa del Congrés, és a dir, drets parlamentaris bàsics quedaven a l'arbitri de majories conjunturals del PP o del PSOE.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé. Bona tarda. La proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular i debatem és ben senzilla, tot i que no li voldria restar importància. Sembla ben bé plantejada perquè vostès tenen moltíssim cupo i no sabien què ferne i han de portar lleis als plens i avui han decidit portar aquesta. De fet, modifica només tres qüestions de la Llei de Propietat Horitzontal, que és incorporar les reunions per videoconferència, permetre el llibre d'actes digital i facilitar les notificacions electròniques. Una reforma administrativa que el Partit Popular presenta com una modernització necessària de les comunitats de propietaris i que a Catalunya ja fa anys que es fa perquè està reconeguda al Codi Civil. De fet, el ponent del Partit Popular s'ha passat sis minuts dels dotze parlant d'una altra cosa perquè vostè mateix sap que aquesta llei bé podria ser una disposició addicional a qualsevol altre lloc i hauríem pogut aprofitar aquesta llei per parlar d'alguna cosa més important. No seré jo qui discutirà que la tecnologia pot facilitar els tràmits o que les eines digitals poden ser útils en determinades circumstàncies, perquè, de fet, milito en la necessitat de fer menys desplaçaments per fer reunions que no requereixen en sí presencialitat. Però mentre em llegia aquesta iniciativa, jo no podia evitar pensar què estava passant fora d'aquest hemicicle aquesta mateixa setmana passada, mentre el Partit Popular, avui aquí, està preocupat perquè es puguin fer reunions de veïns telemàtiques, el fons d'inversió New Amsterdam estava fent fora de casa seva, a la Olalla i a les seves tres filles, al carrer Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam es dedica a saquejar Barcelona comprant blocs sencers per expulsar els veïns i veïnes per convertirlos en pisos de coliving i llogar habitacions a 950 euros, preu que molts dels veïns i veïnes que expulsen paguen per un pis sencer. I això a vostès ja els hi sembla bé. La Olalla va ser desnonada després d'anys de lluitar per mantenirse a casa seva, i inclús havent aconseguit l'aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, aquest fons que compren edificis sencers, l'ha fet fora de casa seva amb les seves tres filles menors d'edat. I la Olalla, per desgràcia, no és una excepció.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Gràcies presidenta, senyories. Avui un nen de tres anys d'aquest país encara no sap llegir, però sap reconèixer un logotip. Sap qui és el dinosaure de la galeta, el tigre dels cereals i el pallasso de les hamburgueses. Reconeix la marca abans que la lletra. Això no és casualitat, és una inversió. Algú ha pagat molts diners perquè això passi i per això aquesta llei fa una cosa senzilla de dir i difícil de fer. Posar límits a la publicitat d'aliments i de begudes, sobretot begudes energètiques que no són saludables quan poden arribar a la mainada. No regula, com deia, les begudes energètiques i obliga a advertir ben gran els sucres o els greixos, etcètera, etcètera. I acaba amb envasos plens de personatges per vendre aliments poc saludables. El Grup Republicà votarà a favor d'aquesta llei que tiri endavant. Hi votarem a favor amb convicció. I no només per cortesia. Primer, perquè trenca amb un fracàs de quinze anys l'autoregulació i aquí cal ser molt didàctics. Allò que anomenen vostès el codi postal no és una llei. És un codi voluntari, un pacte perquè la indústria es vigili a ella mateixa quan fa publicitat a menors. I això no ha funcionat. Quan el guardià i el propietari són els mateixos, el resultat ja el coneixem. Segons avaluacions i informes independents, la gran majoria d'anuncis adreçats a infants són productes poc saludables. Segon, l'obesitat infantil és un problema i no és culpa de les famílies. No és falta de voluntat. Són els determinants comercials de la salut, és a dir, allò que et posen davant, com t'ho venen i a quin preu. Tercer, perquè això va de classe. La mala alimentació a les nostres ciutats té codi postal. Ja ho hem dit abans, la desigualtat també es menja i la paga la classe treballadora.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Per això, des d'Esquerra Republicana fa temps que reclamem tres mesures molt concretes. La primera, que es permeti invertir els romanents de tresoreria en habitatge. És incomprensible que hi hagi municipis amb superàvit, amb superàvits importants, disposats a construir habitatge públic, a rehabilitar edificis, a comprar pisos i a ampliar el parc públic, i que la legislació estatal continuï impedint destinar aquests recursos a una emergència social com aquesta. La segona, permetre als ajuntaments aplicar tipus diferenciats de l'IBI segons els usos de l'habitatge, perquè no és acceptable que una família pagui proporcionalment el mateix que un fons voltor o un gran tenidor que acumula desenes i centenars de pisos, mentre només espera obtenirne rendibilitat. I la tercera, que els municipis tinguin més capacitat per definir els criteris propis d'adjudicació d'habitatge protegit adaptats a la realitat local. Perquè no és el mateix la realitat d'una gran ciutat que la d'un municipi turístic, industrial o rural. I després encara hi ha una quarta, que és la Sareb. N'hem parlat milers de vegades. La Sareb, SEPES, CASA47. Fa anys que parlem d'aquests béns immobilitzats que podrien formar part del parc públic i que estan travats per coses administratives que no tenen cap mena de sentit. Fa mesos que es va anunciar un acord de gestió amb la Generalitat que ni tan sols hem vist, tot i que hem demanat milers de vegades. Aquest és el problema real de l'accés a l'habitatge. Clar que volem que hi hagi més transparència. Clar que volem que els habitatges públics siguin sempre públics, però, si no en tenim, no els podrem adjudicar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Bé, gràcies, president. Vull començar dient que aquesta proposició de llei sembla molt més pensada per alimentar el clima actual de campanya permanent entre el PSOE i el PP, que no pas per afrontar de debò l'emergència habitacional que viu aquest Estat. Evidentment, nosaltres estarem sempre a favor de reforçar la transparència i els mecanismes de control en l'adjudicació d'habitatge públic. I també compartim la necessitat d'acabar amb la desqualificació massiva de l'habitatge protegit que s'ha promogut durant dècades i que ha acabat convertint milers de pisos públics en actius privats al cap d'uns anys. Però, sincerament, el problema principal avui no és només qui rep els pisos. El problema és que pràcticament no hi ha pisos públics per adjudicar. I aquesta és la gran qüestió que torna a quedar amagada darrere d'una PNL plena de formulacions genèriques i molt enfocada als escàndols que recentment ha tingut el PP a Alacant i a altres municipis. Sí, és greu que hi hagi adjudicacions sospitoses. És greu que l'habitatge públic pugui acabar en mans de persones que no compleixen els criteris de vulnerabilitat. Però el drama estructural és un altre. I és que després de vuit anys de governs socialistes, l'Estat continua tenint aproximadament un 3 % d'habitatge públic, un 3 %. La mitjana europea és del 8 %, i els països que realment aconsegueixen influir sobre els preus del mercat privat, com Àustria i els Països Baixos, superen el 25 %. Per tant, sí, fem processos impecables, però, si no tenim habitatge públic suficient, el debat acaba semblant gairebé absurd. És com discutir qui pot pujar a un autobús que no passa per la parada.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Però, més enllà de totes aquestes dades, es fa evident que el veritable problema de lhabitatge és que depèn del model especulatiu, que s'ha deixat de considerar l'habitatge com un dret per convertirlo en un actiu financer. Un model que té responsables, com vostès, i que té conseqüències molt concretes sobre la vida de la gent. I posaré dos exemples. Recentment, en Mariano, a Madrid, on governa la senyora Ayuso, un jubilat de 60 anys, ha estat expulsat de casa seva després d'haverhi viscut tota la vida, des del seu naixement. El desnonament es va executar al cinquè intent, amb un desplegament desproporcionat de vuit furgons policials, gairebé un centenar d'agents, bombers i efectius del Samur. I tot perquè la congregació religiosa propietària de l'immoble va decidir apujarli la quota, una quota que ell no podia assumir. Aquesta és la cara més cruel del sistema, que protegeix la propietat especulativa per sobre de la dignitat de les persones. De veritat, vostès pensen que en Mariano és un delinqüent? De veritat? Aquest model especulatiu també es perpetua per la manca d'ambició política d'aquells que no s'atreveixen a plantar cara als especuladors. El Partit Socialista parla molt d'habitatge, però massa sovint ens trobem que no passa als fets. Recentment, hem conegut un altre exemple dramàtic, el de la Trinidad Cruzado, veïna de Cornellà, una dona de 56 anys que viu sola en un pis pel qual paga 600 euros, i que ha començat a patir problemes quan la gestió de l'habitatge ha passat a mans d'un administrador de finques. Darrere de cada operació immobiliària, de cada expedient immobiliari, hi ha persones que veuen trencada la seva seguretat, la seva estabilitat i el seu projecte de vida. I és aquí on la política ha de decidir en quin costat està. Per això, mentre vostès debaten sobre tallarli els subministraments a en Mariano o la Trinidad, i evitar empadronaments de persones vulnerables, nosaltres continuarem treballant per combatre l'especulació i garantir el dret a l'accés a un habitatge assequible per a tothom, que aquest és el veritable problema.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Estem vivint una situació d'emergència greu i extraordinària. Si ho comparem amb la majoria dels països del planeta, l'Estat espanyol, que és un país ric, malgrat això, la gent no té cobertes les necessitats més bàsiques de l'ésser humà: tenir un sostre on aixoplugarse, tenir una casa on resguardarse, on construir una família i un projecte vital. Però, senyories del Partit Socialista, aquest cinisme no és exclusiu del Partit Popular, perquè els seus discursos no són tan esperpèntics, evidentment, com els del PP, però les seves accions i sobretot les seves omissions els delaten. En una situació tan dramàtica com la que acabem d'exposar, només preveuen mil milions d'euros l'any per tot l'Estat per construir habitatge. No és que sigui insuficient, és que és ridícul. Espanya ja ha tingut 500 000 desnonaments la darrera dècada, més de 27 000 només l'any passat, malgrat semblar que són cosa del passat. Durant els últims dos anys, el preu de l'habitatge ha pujat un 80 %, mentre l'increment dels salaris no ha arribat ni al 8 %. I, després de vuit anys de governs socialistes, el parc públic d'habitatge a l'Estat és tan sols del 3 %; mentre que la mitjana europea gairebé el triplica, i hi ha exemples com Països Baixos i Àustria que es troben per sobre del 25 %.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«I ara aniré al tema. I aniré al tema, abans n'he parlat amb la ministra. Mirin, fa uns mesos estàvem en una comissió d'igualtat i va comparèixer la ministra i ens va anunciar que volien portar aquesta iniciativa i des d'uns quants partits que estàvem allà li vam dir: 'Ministra, no, ministra, no'. Parlemne abans, perquè nosaltres el que creiem és que, després d'una sentència del Tribunal Constitucional, que ha trigat tretze anys a arribar, però que garanteix, vinculat a drets fonamentals, el dret a l'avortament, no és oportú obrir en l'article 43 -principis rectors, com sap tothom- la situació, és a dir, l'encaix constitucional del dret a l'avortament. Perquè, segons com, que este país es muy raro, suposarà un endarreriment en la protecció de l'avortament. I, per tant, no ens ho podem permetre. I no ens ho podem permetre per tres motius. El primer, perquè des del meu partit, des de la meva pròpia convicció i crec que representant la convicció de gran part de la nostra gent, mirin, avortament lliure i gratuït, uno. Dos, les dones parim, les dones decidim. Tres, els drets sexuals i reproductius són drets humans i, per tant, no malbaratin el que ja tenim.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Bon dia, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Mirin, hi ha temes que són fonamentals, fonamentals en la ideologia, fonamentals de la ideologia del partit, fonamentals de l'acció política i que no m'agrada barrejar amb altres temes, però lamentablement -perdonin, si us plau, sobretot des de les graderies- he de començar amb una altra història. Aquest matí hem sabut que Israel ha detingut més d'una vintena d'embarcacions, a part de la flotilla que pretenia trencar el bloqueig d'ajuda humanitària a Gaza després de gairebé tres anys de genocidi. Des d'Esquerra volem condemnar, una vegada més, la violació del dret internacional d'Israel, que ha detingut embarcacions que no han comès cap crim en aigües internacionals i que transportaven coses tan bàsiques com aigua, aliments o medicaments. Exigim l'alliberament immediat de totes les persones detingudes, entre les quals n'hi ha de catalanes i també de basques, i que en cap cas es prenguin represàlies judicials contra els membres de la flotilla. I exigim també que el Govern espanyol i la Unió Europea es posicionin clarament contra les accions d'un estat clarament embogit. Moltes gràcies.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Gràcies, presidenta. És curiós, senyories de VOX, ahir voten en contra d'una iniciativa nostra que podia resoldre problemes d'execució pressupostària, i avui ens porten una mesura tan ràpida per corregir anys de desinversions com demanar el cessament del ministre. Tothom sap que si canvies de ministre automàticament tot queda solucionat. Per això vostès porten aquesta proposta, perquè tota la resta de llençol de la seva moció que ens presenten avui, un consorci d'inversions com el que Esquerra Republicana defensa, ho solucionava. Però vaja, cap sorpresa. Vostès, igual que Junts, ja només saben fer populisme i votar en contra dels catalans i les catalanes. Què els preocupa? Que Esquerra faci la feina ben feta o que vostès no poden remenar les cireres? Quines són les prioritats de Junts, de VOX, del Partit Popular? Perquè ahir va quedar clar que Catalunya no és i la classe treballadora i la ciutadania tampoc. Ahir es va perdre una oportunitat i no una oportunitat qualssevol, sinó una oportunitat clara, concreta i útil; la d'avançar cap a un model on les inversions en les infraestructures responguin per fi a les necessitats reals del territori i no a decisions preses des de la distància, perquè sovint se fa tard i malament. Parlem d'infraestructures, parlem de trens que no arriben, de carreteres saturades, d'estacions eternament inacabades, de corredors estratègics que no connecten com haurien de connectar. Parlem, en definitiva, d'un dèficit inversor crònic que Catalunya arrossega des de fa dècades i també a altres comunitats autònomes. Però vostès no ho volen solucionar. Vostès prefereixen sortir aquí a fer un discurs que no arregla res. Igual com va fer ahir la diputada de Junts, perquè al final acaben votant amb el PP i VOX contra Catalunya, perquè són el partit del no a tot. Són zero constructius uns i uns altres.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar que haya suficientes médicos en el sistema público de salud?
«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«I això, senyories, no és una qüestió identitària, és una qüestió d'eficiència, de justícia i de bona gestió dels recursos públics. Aquest consorci permetrà elaborar un pla plurianual d'inversions. I això és clau perquè vol dir passar de la improvisació a la planificació. Vol dir decidir quines infraestructures necessita realment el país amb una visió a llarg i mig termini. Vol dir prioritzar en funció de criteris socials, econòmics i territorials i no d'interessos polítics conjunturals. Però no és només la planificació, també és el control, i això és fonamental. Aquest consorci tindrà la capacitat d'activar mesures correctores si no es compleixen els nivells d'execució, perquè ja n'hi ha prou de pressupostos que no s'executen. Ja n'hi ha prou d'anuncis que no es materialitzen. Els recursos públics han d'arribar allà on es necessiten. I encara més, aquesta proposició de llei incorpora una eina que pot ser decisiva per desbloquejar projectes: la creació d'una societat mercantil per facilitar l'execució de les obres de les inversions. I ho hem de dir sense embuts. El model actual és lent, rígid i massa burocràtic. No és acceptable que infraestructures clau triguin anys a superar fases inicials. No és acceptable que el país perdi oportunitats per ineficiències administratives. I aquesta societat mercantil permet agilitzar processos i reduir els terminis.»