Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
249 declaraciones · página 7 de 9
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Pero lo más importante hoy es que las víctimas de abusos sexuales infantiles están sufriendo un proceso judicial y no deben pasar por ahí, porque esto puede hacer más grave su sufrimiento; esto incluye juzgados especializados en delitos sexuales a menores con profesionales formados para evitar la revictimización, la victimización secundaria y también la posibilidad de justicia restaurativa para aquellas víctimas que deseen una reparación moral en su proceso de recuperación. Es justo también que las víctimas reciban una compensación adecuada por los daños sufridos. Así, defendemos que estos delitos no deben prescribir, con efectos retroactivos, para garantizar que estas personas puedan acceder a indemnizaciones no solo por los daños materiales, sino también por las pérdidas derivadas de este trauma. Además, pedimos al Estado que asuma la responsabilidad subsidiaria en casos en los que hay fallos institucionales y que asuma, por tanto, la protección de estos menores. Es un tema de justicia y compromiso. Quiero recordar el compromiso que hemos asumido con las víctimas de asociaciones que nos han venido a ver aquí en el Congreso y también en el Parlament de Catalunya. Cumpliremos con lo que les dijimos. Esta ley representa una esperanza para aquellas personas que han esperado años y décadas para ser escuchadas y protegidas.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Como dice Miguel Hurtado -y aprovecho para saludarlo, y también a María Dantas, gran compañera y defensores ambos de todas estas causas-, en estos casos las víctimas no denuncian cuando quieren, sino cuando pueden, y esta es la clave para pedir la imprescriptibilidad de estos delitos. Las secuelas de estos abusos pueden aparecer o manifestarse mucho tiempo después de la agresión, y es en este momento cuando muchas víctimas sienten la capacidad de denunciar. No se puede exigir a una persona que antes de que esté preparada para vivir este trauma tan duro denuncie; de hecho, cuando venían estas asociaciones lo explicaban en sus historias -lo recuerdo todavía, me han marcado a mí mismo sin haber sido víctima de estas agresiones-. Por eso esta propuesta de ley es un paso adelante; se pueden realizar más, pero es un paso adelante muy importante como sociedad. No permitiremos que el silencio impuesto por los abusadores, encubridores y cómplices se mantenga. Es un paso adelante; quedan otros, pero este es un paso adelante. La protección debe incluir: atención médica y psicológica especializada y accesible en el tiempo para ayudar a las víctimas a procesar las secuelas del trauma de manera continua y efectiva; apoyo educativo que evite la exclusión social, el bullying, el acoso y que permita adaptar su itinerario educativo según sus necesidades y reconocimiento de las limitaciones laborales derivadas de las secuelas del trauma para garantizar que estas personas puedan acceder a recursos que faciliten su reintegración o reconocimiento de incapacidad cuando sea necesario.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Moltes gràcies. Buenas tardes ya. Presidenta, gracias. Diputadas y diputados, bienvenidas y bienvenidos. Ilustrísimas diputadas del Parlament de Catalunya, hoy nos encontramos aquí para abordar una cuestión de máxima trascendencia: la necesidad de garantizar que los delitos de abusos sexuales a menores no queden impunes por el simple paso del tiempo. Esta proposición de ley que nos llega del Parlament de Catalunya me hace sentir muy orgulloso, responde a una demanda urgente de las víctimas y cuenta con el apoyo incondicional de nuestro grupo parlamentario. El abuso sexual a menores no es solo un delito cruel y puntual, sino que es un trauma que afecta a la vida completa de las víctimas, la vida entera, con secuelas que emergen y persisten durante muchos años o durante toda una vida. En muchos casos, las víctimas no pueden denunciar hasta la edad adulta, después de haber procesado todo el trauma. Y aquí hay barreras como la vergüenza, el miedo, los estigmas sociales, la culpabilidad o la confianza quebrada en seres a menudo queridos, lo cual es muy duro, realmente muy duro y, por lo tanto, la prescripción no puede ser una excusa para dejar impunes crímenes, delitos tan graves.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Vull recordar el compromís que hem assumit amb les víctimes d'associacions que ens han vingut a veure aquí, al Congrés i també al Parlament de Catalunya. Complirem amb allò que els vam dir. Aquesta llei representa una esperança per a aquelles persones que han esperat anys, sinó dècades per ser escoltades i ser protegides. Com a grup republicà votarem a favor d'aquesta llei, convençuts que hem de lluitar contra qualsevol obstacle que impedeixi la justícia i el suport integral a les víctimes. I no hi ha millor manera d'acabar que amb les paraules que ha llegit aquí la companya i diputada i amiga, la parlamentària Raquel Sans, recordant el que deia una de les víctimes, Ester Pujol, després de patir abusos sexuals quan només tenia deu anys. En la seva compareixença deia una cosa com aquesta: no sabia si venir o no venir. 'La veritat, sé que aquesta comissió parlamentària tampoc servirà per a res'. Avui tenim l'oportunitat de demostrar a ella i a totes les víctimes que el seu testimoni sí que serveix, que no es quedaran soles en aquest camí i que mai més un infant patirà en silenci d'una injustícia impune.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«La protecció ha d'incloure atenció mèdica i psicològica especialitzada i accessible en el temps per ajudar a les víctimes a processar les seqüeles del trauma de manera contínua i efectiva. Suport educatiu que eviti l'exclusió social, el bullying i que els permeti adaptar el seu itinerari educatiu segons les seves necessitats. Reconeixement de les limitacions laborals derivades de les seqüeles del trauma per assegurar que aquestes persones puguin accedir a recursos que facilitin la seva reintegració o reconeixement d'incapacitat quan sigui necessari. Però el més important avui és que les víctimes d'abús sexual infantil mereixen un procés judicial que no agreugi el seu patiment. I això inclou la creació de jutjats especialitzats en delictes sexuals a menors amb professionals formats per evitar la victimització secundària, així com la possibilitat de justícia restaurativa per a aquelles víctimes que desitgin una reparació moral en el seu procés de recuperació. És just també que les víctimes rebin una compensació adequada pels danys soferts. Així, defensem que aquests delictes no prescriguin amb efecte retroactiu, per assegurar que aquestes persones puguin accedir a indemnitzacions no només pels danys materials, sinó també per les pèrdues derivades d'aquest trauma. A més, demanem a l'Estat que assumeixi la responsabilitat subsidiària en casos on hi ha falles institucionals en la protecció d'aquests menors. És un tema de justícia i compromís.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Com diu en Miguel Hurtado -i també aprofito per saludar-lo i la Maria Dantas, gran companya i gran defensora de totes les causes- com diu Miguel Hurtado, en aquests casos les víctimes no denuncien quan volen, sinó quan poden. I això és la clau de volta principal per demanar aquesta imprescriptibilitat d'aquests delictes. Les seqüeles d'aquests abusos poden aparèixer o manifestar-se molt temps després de l'agressió. I és en aquest moment quan moltes víctimes senten la capacitat de denunciar. No es pot exigir a una persona que denunciï abans d'estar preparada per reviure aquest trauma tan dur. De fet, quan venien a veure'ns aquestes associacions i explicaven la seva història, encara les recordo i queden marcades a mi mateix sense haver-les patit. Doncs això. Per això aquesta proposta de llei és un pas endavant, un pas endavant. Es poden fer més, però és un pas endavant molt important com a societat que no permetrem que el silenci imposat pels abusadors, encobridors i còmplices es mantingui. És una passa endavant, en queden altres, però aquesta és una passa endavant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Bé, bona tarda ja, presidenta. Gràcies, diputades, diputats. Benvingudes, benvingudes i benvinguts il·lustríssims diputades del Parlament de Catalunya. Avui ens trobem aquí per abordar una qüestió de màxima transcendència: la necessitat de garantir que els delictes d'abusos sexuals a menors no quedin impunes pel simple pas del temps. Aquesta proposició de llei que ens arriba del Parlament de Catalunya, que em fa sentir molt orgullós, respon a una demanda urgent de les víctimes i compta amb el suport incondicional del nostre grup parlamentari. L'abús sexual a menors no és només un greu i cruel delicte puntual, és un trauma que afecta a la vida sencera de les víctimes, amb seqüeles que emergeixen i persisteixen durant molts anys o tota una vida. En molts casos, en molts casos, les víctimes no poden denunciar fins a edat adulta després d'haver processat tot el trauma, ja que barreres com la vergonya, la por, els estigmes socials, la culpabilitat o la confiança trencada en éssers sovint estimats, que això és molt dur, realment és molt dur. Per tant, la prescripció no pot ser una excusa per deixar impunes crims tan greus.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Señor ministro, como algunos de los portavoces que me han precedido, también hablaremos nosotros brevemente desde el escaño. Las circunstancias son graves y el Grupo Republicano también quiere abrazar a todas las víctimas del país valencià en estos momentos y estar a su lado. Queremos pedir también que se actúe muy rápidamente y se acompañe a estas personas. Por lo que se refiere al real decreto, ministro, creemos, como se ha dicho, que es imprescindible desbloquear una situación que ha colapsado y, además, ha puesto en peligro el modelo de televisión pública que nosotros valoramos, que se ve en Cataluña y realiza una prestación importante a todos los efectos. Creemos que la Corporación RTVE, con 6900 trabajadores, es una empresa pública importante y, por lo tanto, nuestra visión es intentar ayudar a impulsar el carro y sacarle de donde se ha quedado atrapado. En este sentido, creemos que se podría haber hecho mejor, evidentemente. Entendemos que la situación es urgente, que no da más de sí, y el real decreto quiere ir por esa vía.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Gràcies. Gràcies, presidenta. Senyor ministre, com algun dels portaveus que m'han precedit, nosaltres també parlarem breument des de l'escó. Les circumstàncies són greus i ja s'han dit. El grup d'Esquerra Republicana també vol abraçar totes les víctimes del País Valencià i de Castella-la Manxa en aquests moments i estar al seu costat. I demanar també que ràpidament s'actuï i que s'acompanyi aquestes persones. Bé, pel que fa al reial decret, ministre, creiem que, com s'ha dit, és imprescindible desbloquejar una situació que ha col·lapsat; que, a més a més de col·lapsat, ha posat en crisi un model de televisió pública que nosaltres valorem perquè també es veu a Catalunya i perquè fa una prestació important a tots els efectes. Pensem que la Corporación RTV té 6900 treballadors; és, per tant, una empresa important pública. I, per tant, la nostra visió és la d'intentar ajudar a treure el carro, diguem-ne, del sot on s'ha quedat. En aquest sentit, com s'ha dit, podria ser millor, podríem fer-ho millor, evidentment. Entenem que és una situació urgent, que ja no dona més de si, i el reial decret vol anar per aquí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la responsabilidad del Ministro de la Presidencia,...
«Gracias, presidenta. Señorías, esta tarde ha ocurrido algo curioso; además del Día de la Marmota, señorías del PP, hemos asistido a una dislocación, a un equívoco: muchos de ustedes han citado durante toda la tarde a Montesquieu, pero realmente querían referirse a Robespierre. (Risas.-Aplausos). Robespierre, supongo que lo saben, acabó mal, porque acabó víctima del aparato que él inspiró y que creó. (El señor Muñoz Abrines: Como Errejón). En fin, yo no soy nadie para decir cómo debe hacer oposición el PP, pero hay dos opciones ante su propuesta de hoy: una es tomarla solemnemente, y es muy tarde; y otra hacer un abordaje lateral, que es el que voy a hacer hoy. Miren, yo tengo muchos amigos que piensan distinto; y tengo un amigo también conservador y español, aunque no se lo crean. Y este amigo conservador español, que presumo que fue votante del PP, me contaba el otro día que está desolado con la oposición que hacen ustedes. (Rumores). En fin, a lo mejor es uno; no le den valor estadístico. (Risas). No quisiera yo turbar su tarde y su noche, pero, bueno, es un dato, es un ciudadano. (Un señor diputado pronuncia palabras que no se perciben). Existe, existe. Y este señor conservador me dijo que estaba desolado porque había visto cómo ustedes utilizaban la amnistía y no servía de nada. La amnistía fue lo que decimos en catalán un coet mullat, un cohete mojado: puf, nada, se acabó lo que se daba. (Risas). Bien, fracaso uno. Lo otro que han utilizado ustedes son los migrantes. Esto tiene un contenido más duro porque, en este caso, ustedes se han puesto a carril de VOX y, en fin, toda imitación es mala. Ustedes sabrán, ustedes sabrán. Por cierto, en Europa -esto no se sabe mucho, pero hay que contarlo-, en el Parlamento Europeo, ustedes votaron a favor de un presupuesto que habilitaba poder construir los miserables centros de deportación de la señora Meloni. Que se sepa que ustedes han votado a favor de eso. (Aplausos). Tercer fracaso, Venezuela. Venezuela, chachachá. (Risas.-Rumores). Venezuela es divertido porque introduce un tema, digamos, tropical en su política, y al señor Tellado, que no es muy tropical, pues le viene bien. (Risas.-Aplausos). Y el cuarto -no perdamos el cuarto- es la corrupción; todo es corrupción, todo es corrupción. Por cierto, en el Grupo Republicano tenemos un lema 'qui la fa, la paga'; 'el que lo ha hecho que lo pague'. Pero, claro, cuando todo es corrupción, nada es corrupción; y, entonces, en caso de duda, porque ustedes son imaginativos -un poco-, en caso de duda tenemos un comodín, el clásico, un viejo hit: Todo es ETA. (Risas). Sí, el 'todo es ETA' en caso de duda. (Aplausos). Esta tarde hemos asistido nuevamente al 'todo es ETA'.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Una pregunta para quien quizá tacha esta medida de intervencionista de la libertad individual: ¿ustedes dejarían que un cirujano les operara si puede dar positivo en un control de alcoholemia? Bajar la tasa de alcohol en sangre no es solo una medida técnica, sino una cuestión de responsabilidad colectiva. Cuando se trata de seguridad vial, cada segundo y cada decisión cuentan. Por tanto, la mejor solución pasaría por proponer una tasa de 0,0 y alinearnos con el objetivo de cero víctimas propuesto para 2050. Y aquí quiero hacer un inciso para referirme a la campaña elaborada por el Servicio Catalán de Tráfico, en primavera, que decía: 'Si conduces, 0,0'. Dos coches fúnebres recorrieron durante más de un mes las carreteras de Cataluña anunciando que el alcohol y las drogas causan una de cada tres muertes en los accidentes de tráfico. Se acompañó de un vídeo donde se pueden ver situaciones trágicas, como los siniestros causados por las drogas. Hay que dar muchos pasos para que la reducción sea aplicable. Votaremos a favor de esta PNL, pero con la advertencia de que el riesgo de accidente no se terminará hasta que no haya ingesta de alcohol y drogas por parte de quien conduce. Cuando las personas tengamos claro que un coche, moto o cualquier otro tipo de vehículo es una máquina que puede matar, posiblemente reduciremos los accidentes de tráfico en la carretera.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Una pregunta per a qui potser veu aquesta mesura com intervencionista de la llibertat individual: vostès deixarien que un cirurgià els operés si pot marcar en un control d'alcoholèmia? Abaixar la taxa d'alcohol en sang no és només una mesura tècnica, sinó una qüestió de responsabilitat col·lectiva. Quan es tracta de seguretat viària, cada segon i cada decisió compta. Per tant, la millor solució passaria per posar una taxa del 0,0 i alinear-nos amb l'objectiu de zero víctimes proposat per lany 2050. I aquí vull fer un incís a la campanya elaborada i duta a terme pel Servei Català de Trànsit, aquesta primavera passada, que es deia 'Dalt del cotxe, 0'0'. Dos cotxes fúnebres van recórrer durant més d'un mes les carreteres de Catalunya anunciant que l'alcohol i les drogues causen un de cada tres morts en accidents de trànsit. També es va acompanyar d'un vídeo que exemplifica situacions tràgiques com els sinistres causats per les drogues. Per tant -i per acabar-, cal fer encara moltes passes perquè la reducció sigui aplicable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Lo que hemos oído hoy a ustedes les hace sonreír, pero les advierto de que tenemos un problema muy serio. Hay gente joven, herederos directamente, entiendo, de lo que decían, de la vergüenza de sus padres o de sus abuelos sí deberían sentir esa vergüenza de lo que sucediera. Y esas personas han venido a decirnos en 2024 que siguen siendo fascistas y se han atrevido a usar un turno en contra de una ley de asociaciones que dice que no puede haber asociaciones que en cierto modo justifiquen o alienten el franquismo. Pero vamos a ver, ¿se están dando cuenta de lo que están diciendo? ¿Les parece normal que haya alguien en este Estado que tenga la osadía de atreverse a decir que la Fundación Franco no debe ilegalizarse? ¿Y ustedes, para arreglar esto, nos presentan una proposición de ley que lo que hace es que la eventual disolución depende de la concurrencia de determinadas circunstancias que sabemos que no se aceptarán por parte de los jueces? Yo había preparado una intervención en la que venía a decir que votaríamos a favor, que está muy bien, que presentaremos enmiendas, porque los jueces lo interpretarán a su modo y harán lo mismo que con la ley de amnistía, porque los jueces aplican la ley como les da la gana, porque en este Estado funcionan así las cosas. Pero después de haber oído esto, lo que yo vengo a decirles es que, como socialistas, tienen un problema muy muy grave. No es suficiente con decir que estamos en la tele del Nodo y que solo hay imágenes en blanco y negro y usar la ironía. ¿Cómo es posible, pregunto? ¿Qué han estado haciendo estos años? Han pasado cuarenta y seis años desde 1977 y estamos aquí oyendo un discurso que dice que el franquismo es lo mejor que le ha pasado a este país. ¿Cómo es posible que nadie se extrañe ante esto? ¿Cómo es posible que aceptemos estas palabras sin que nadie haga referencia ya no a las víctimas que siguen vivas? Cada primer martes de mes nos reunimos ante la Vía Laietana y todavía seguimos teniendo a gente que nos explica las torturas, las vejaciones y lo que hizo ese régimen criminal. Pero lo que se ha demostrado hoy es que las víctimas somos todos; todos somos víctimas de este franquismo sociológico que no somos capaces de frenar. Las víctimas somos las mujeres que nos quedamos sin aborto, las mujeres que nos quedamos sin divorcio y que pasamos a no tener ningún derecho civil; las víctimas fueron las escuelas, que las fusilaron, las que cerraron, las escuelas del pueblo; las víctimas fueron las asociaciones, los intelectuales. Mi país se ha pasado cuarenta años intentando recuperar los intelectuales que tuvieron que exiliarse, ¿y ustedes vienen aquí a hablar de Largo Caballero, de quién era más malo? Estamos tardando demasiado en irnos, porque ustedes están imponiendo un relato de la bondad del franquismo basada en el 'antes todo era mejor'. ¿Qué han hecho las escuelas mientras ustedes estaban al mando? ¿Qué han hecho en los currículos escolares? ¿Qué ha hecho la televisión? ¿Qué ha hecho la prensa? ¿Qué han hecho políticamente hablando para haber llegado a este punto?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Clar, jo tenia una intervenció preparada que venia a dir que votarem a favor, que està molt bé, que els hi presentarem esmenes, perquè els jutges, segons ho interpretin, faran exactament el mateix que amb la llei d'amnistia i, per tant, el jutge és el qui mana, es fa la llei que ell vol i s'aplica com li dona la gana, perquè en aquest Estat això va així. Però és que, després d'haver sentit això, jo el que els dic és que, com a socialistes, tenen un problema molt molt gran. No n'hi ha prou amb dir que és blanc i negre, que és una tele del Nodo i ser irònics respecte a això. Com és possible?, pregunto. Què han estat fent aquests anys que, quaranta-sis anys després del 1977, haguem de sentir un discurs que diu que el franquisme és el millor que li ha passat a aquest país? Com és possible que ningú s'estranyi d'això? Com és possible que acceptem aquestes paraules sense que ningú faci referència, ja no a les víctimes, que estan vives? Pensin que cada primer dimarts de mes ens reunim davant de la Via Laietana i encara tenim gent explicant les tortures, explicant les vexacions i explicant el que va fer aquell règim criminal. Però és que el que s'ha demostrat avui és que les víctimes som tots. Les víctimes en som tots, d'aquest franquisme sociològic que no són capaços d'aturar. Les víctimes som les dones que ens vam quedar sense avortament, que ens vam quedar sense divorci i que vam passar a no tenir cap dret de tipus civil; les víctimes van ser les escoles, les que van afusellar, les que van tancar, les escoles del poble; les víctimes van ser les associacions, les víctimes van ser els intel·lectuals. Al meu país ens hem passat quaranta anys intentant recuperar els intel·lectuals que es van haver d'exiliar. I vostès ens venen a dir no sé què de Largo Caballero, de quién era mas malo? Estem trigant massa a marxar, perquè vostès estan imposant un relat de la bondat del franquisme basat en el 'antes todo era mejor' que és fals. Què han fet a les escoles mentre vostès han manat? Què han fet als currículums? Què ha fet la televisió? Què ha fet la premsa? Que han fet, políticament parlant, perquè estiguem en aquest moment?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Y no podemos olvidar los cuarenta y dos de Cerdanyola, que ponen de manifiesto la gravedad de esta problemática en nuestro país, en nuestra casa, el Gobierno central hace gala del incumplimiento de iniciativas y obligaciones europeas, como la creación de un censo del amianto. Quiero agradecer al Gobierno de Cataluña y a la consejera Teresa Jordà que sí se han dedicado a eliminar el amianto de nuestra sociedad; y agradecer a Isaac Peraire, de la Agencia catalana de Residuos, que es pionero en este Estado, y me gusta decirlo, porque cuando el trabajo se hace bien, hay que decirlo, también ha sido un luchador incansable a favor de la causa de las víctimas del amianto, a pesar de la insuficiente financiación de la que dispone Cataluña. Pero no basta con buenas intenciones, el Gobierno del Estado no puede seguir incumpliendo sus obligaciones, ignorando directivas europeas y leyes estatales, como la que obliga a los ayuntamientos a crear un censo antes de 2023. ¿Dónde está ese censo? ¿Dónde están los recursos que lo permitan? ¿Dónde está el compromiso real con la salud de los ciudadanos? Porque sabemos que el amianto no es un problema del pasado, sabemos que, además, puede convertirse en una grave crisis de salud en el futuro si no actuamos con contundencia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Tras años de lucha por parte de las víctimas, sindicatos y grupos parlamentarios, conseguimos la aprobación de la Ley de Creación de un Fondo de Compensación para las Víctimas del Amianto, una ley que contó con el apoyo unánime en esta Cámara. ¿Pero de qué sirve una ley sin su reglamento, sin un reglamento que la haga efectiva? ¿De qué sirven las promesas si luego no se cumplen? Señoras y señores diputados, han transcurrido muchos días desde que la ley concedió un plazo para aprobar su reglamento, algo que ha ignorado el Gobierno; igual que se han ignorado las alegaciones presentadas por víctimas y sindicatos. Es un Gobierno que prefiere mirar hacia otro lado mientras miles de personas siguen sufriendo las consecuencias del amianto. Y no nos equivoquemos, no estamos hablando de un plazo flexible u orientativo, la propia ley aprobada en esta Cámara establecía claramente un plazo de tres meses para su desarrollo reglamentario -ocurre lo mismo que con la auditoría de las pensiones, que se hacen, pero luego no se cumplen-; tres meses que finalizaron en febrero de 2023, hace demasiado tiempo, y cada día que transcurre sin que el Gobierno actúe, más víctimas del amianto ven vulnerados sus derechos, personas que tras sufrir en primera persona la negligencia de las empresas, que antepusieron los beneficios económicos a su salud, ahora se enfrentan a la indiferencia de los poderes públicos, de modo que son doblemente victimizadas: sin justicia, sin reparación y muchas veces, tristemente, sin tiempo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Se m'acaba el temps. Simplement, com ha dit també qui m'ha precedit, espero que aquesta proposta de llei no sigui una de les centenars i centenars que queden en un calaix, perquè això debilita la nostra democràcia, perd el sentit i donem falses expectatives a la gent. El pitjor que es pot fer és això, sobretot amb la gent que pateix. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bienvenidas las asociaciones de luchadores a favor de las víctimas del amianto, sindicatos. Y quisiera nombrar concretamente a Joan García, que cada día me recuerda que la lucha en esta materia continúa. Nos hemos hecho amigos por WhatsApp, porque casi prácticamente cada día me envía las últimas noticias, y da gusto trabajar con personas que dedican su vida a causas como esta. Imagínense por un momento, señoras y señores, la impotencia de respirar sabiendo que cada inhalación puede estarle matando a uno lentamente. Esta es la cruel realidad a la que se enfrentan miles de personas de los distintos pueblos del Estado español, víctimas silenciosas de un material que ya sabían peligroso, el amianto. Y el Estado, que tenía la obligación de velar por la salud de sus ciudadanos, permitió que esto ocurriera. Las comparaciones son odiosas, pero esta viene al caso. En Francia, hace más de veinte años que existe un Fondo de compensación para las víctimas del amianto, que ha repartido más de 6626 millones de euros, y aquí todavía seguimos esperando. Mientras tanto, en el Estado español, el amianto sigue causando 4582 muertos al año, según datos del mismo ministerio. Y lo peor es que hay una cifra que económicamente es brutal o que, como mínimo, es muy significativa: solo un 0,44 % de los muertos por cáncer de pulmón, bronquios o laringe tienen reconocida la enfermedad profesional, solo un 9 % en el caso del mesotelioma -perdón me cuesta pronunciarlo-. Esto no es justicia, sino que es abandono.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«I no podem oblidar els 42 de Cerdanyola, que posen de manifest la gravetat d'aquesta problemàtica a casa nostra, mentre el Govern central fa cas omís dels problemes, incompliments i, fins i tot, directives europees, com la que obliga a elaborar censos de l'amiant. Haig de tirar una mica cap a casa meva, la Generalitat de Catalunya, en mans d'Esquerra Republicana. Vull agrair a la consellera aquí present, Teresa Jordà, que ella sí que s'ha dedicat en cos i ànima a treure l'amiant de la nostra societat. També vull agrair, especialment, l'excel·lent feina i empatia d'Isaac Peraire, el director general de l'Agència catalana de Residus, que és pioner en aquest sentit a l'Estat; i m'agrada dir-ho, m'agrada dir-ho perquè quan es fa la feina ben feta, cal dir-ho, que també ha sigut un lluitador incansable per la causa de les víctimes de l'amiant, malgrat l'insuficient finançament que disposa Catalunya. Però no n'hi ha prou amb bones intencions. El Govern de l'Estat no pot continuar incomplint les seves obligacions, ignorant directives europees i lleis estatals, com la que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d'amiant abans de l'abril de 2023. On està aquest cens? On estan els recursos per fer-ho possible? On està el compromís real amb la salut dels ciutadans? Perquè sabem que aquest no és només un problema del passat, sinó que pot esdevenir una greu crisi de salut pública en el futur si no actuem amb contundència.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Després d'anys de lluita per part de les víctimes, sindicats i grups parlamentaris, vam aconseguir l'aprovació de la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, una llei que va comptar amb el suport unànime d'aquesta Cambra. Però de què serveix una llei sense el seu reglament que la faci efectiva? De què serveixen les promeses si després no es compleixen? Senyores i senyors diputats, han passat molts dies des que la llei ens va donar un termini per aprovar el reglament, un termini que el govern ha ignorat, com ha ignorat les al·legacions presentades per les víctimes i sindicats; un govern que prefereix mirar cap a un altre costat mentre milers de persones encara pateixen les conseqüències de l'amiant. I no ens equivoquem, no estem parlant d'un termini flexible o orientatiu. La mateixa llei, aprovada en aquesta Cambra, establia clarament un termini de tres mesos per al seu desenvolupament reglamentari -passa el mateix que amb l'auditoria de les pensions, que es fan, però després no es compleixen-; tres mesos que van finalitzar des del febrer 2023, ja fa massa temps, i cada dia que passa sense que el govern actuï, més víctimes de l'amiant veuen vulnerats els seus drets. Persones que després de patir en primera persona la negligència de les empreses, que van anteposar els beneficis econòmics a la seva salut, ara s'enfronten a la indiferència dels poders públics, de tal manera que són doblement victimitzats: sense justícia, sense reparació i moltes vegades, tristament, sense temps.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Bona tarda. Gràcies, president. Benvingudes les associacions de lluitadors contra les víctimes de l'amiant, sindicats i, concretament, deixeu-me anomenar a Joan Garcia, que cada dia em recorda que la lluita continua en aquest tema. Ens hem fet amics per WhatsApp, perquè cada dia, pràcticament, m'envia les últimes notícies, i realment dona gust treballar amb persones que dediquen la seva vida a causes com aquesta. Imaginin-se per un moment, senyores i senyors, la impotència de respirar sabent que cada inhalació et pot estar matant lentament. Aquesta és la cruel realitat a la qual s'enfronten milers de persones dels diferents pobles de l'Estat espanyol, víctimes silencioses d'un material que sabien perillós: l'amiant. I l'Estat, que tenia l'obligació de vetllar per la salut dels seus ciutadans, va permetre que això passés. Les comparacions són odioses, però aquesta ve al cas, com ha dit també un company que m'ha precedit. A França, fa més de vint anys que existeix un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, que ha repartit més de 6626 milions d'euros, i aquí encara, en canvi, continuem esperant. Mentrestant, a l'Estat espanyol l'amiant encara causa prop de 4582 morts cada any, segons dades del mateix ministeri. El pitjor és que hi ha una xifra que econòmicament és brutal, o que és molt significativa: només un 0,44 % dels morts per càncer de pulmó, de bronquis o de laringe tenen reconeguda la malaltia professional, només un 9 % en el cas de mesotelioma -costa de pronunciar, perdoneu-. Això no és justícia, és abandonament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Uno de los argumentos más recurrentes contra la inmigración es que los migrantes roban el trabajo a los autóctonos. Otro mantra. Esta idea es un mito. Voy a pasar a los datos, al informe del Defensor del Pueblo de 2019, y la realidad es que los extranjeros y los ciudadanos del Estado español no tenemos los mismos puestos de trabajo. Hablemos desde el principio de realidad, y es que muchas veces los inmigrantes ocupan los empleos que los españoles no desean o no están preparados para ocupar. Los inmigrantes no roban trabajo, sino que cubren necesidades. Repito, los inmigrantes no roban trabajo, cubren necesidades empresariales. ¿Qué sería del sector de la construcción, del sector de la agricultura, de la hostelería, del turismo, de la pesca o de los cuidados a los mayores sin los inmigrantes? ¿Saben qué pasaría si hubiera un día sin inmigrantes? El país quedaría totalmente parado. ¿Y saben qué pasa cuando estos emigrantes que llegan aquí huyendo dicen que no tienen papeles y estamos hablando de irregularidades administrativas? Que son vulnerables y pueden ser víctimas de explotación sexual, laboral, no pueden conseguir una cuenta bancaria... ¿Esto es humanidad? No es ya una cuestión de falta de humanidad, sino también de pragmatismo. Por eso damos apoyo y desde aquí hacemos un llamamiento a no paralizar la ILP que empezó en 2021 (aplausos), porque estamos en 2024 y hay más de 500 000 personas que trabajan aquí, que viven entre nosotros sin ningún tipo de problema y que forman parte de la economía sumergida. Lo podemos hacer por derechos humanos, pero también lo pueden hacer ustedes por pragmatismo económico. Estamos hablando de centenares de miles de personas que saldrían de la economía sumergida, que pasarían a cotizar, a ampliar la caja de nuestra Seguridad Social. Y si hay problemas, se resuelven. Si hay excepciones, se resuelven, pero nunca se criminaliza a todo un colectivo, porque dentro de un colectivo hay de todo, como aquí, dentro de esta Cámara, o en cualquier sociedad. Tenía un profesor de antropología con el que aprendí mucho, quien decía que este es un mundo desigual, que está muy mal repartido, pero hay algo que sí está muy bien repartido, y es que cada pueblo tiene su porcentaje de imbéciles y cada pueblo tiene su porcentaje de personas malignas. Ni catalanes ni españoles ni franceses ni argelinos ni marroquíes, nadie se libra, pero lo que no se puede hacer, como hacen algunos, es criminalizar a todo un colectivo basándose en esta estupidez.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Un dels arguments més recurrents contra la immigració és que els migrants roben la feina als ciutadans locals. Un altre mantra. Aquesta idea és un mite. Aniré a dades també, a l'informe del Defensor del Poble de 2019. La realitat és que els estrangers i els ciutadans de l'Estat espanyol no tenim els mateixos llocs de treball. Algun dia sí, però anem a parlar de realitats, del principi de realitat. Els immigrants molt sovint ocupen aquells llocs que els espanyols no desitgen o no estan preparats per ocupar. Els migrants no roben treball, sinó que cobreixen necessitats. Repeteixo, els migrants no roben treball, cobreixen necessitats empresarials. Què seria del sector de la construcció, del sector de l'agricultura, del sector de l'hostaleria, del turisme, de la pesca o de la cura de persones grans sense els migrants? Sabeu què passaria un dia sense migrants? Que el país quedaria absolutament aturat. I sabeu què passa quan aquests migrants que han arribat aquí, fugint de la seva misèria, no tenen papers? Parlem d'irregularitats administratives, que poden ser víctimes d'explotació sexual, d'explotació laboral, de no poder aconseguir un compte al banc. Això és humanitat? Però és que fins i tot ja no és falta d'humanitat. És falta de pragmatisme. I per això donem suport -i des d'aquí fem una crida de veritat- a no paralitzar la ILP que va començar el 2021. Estem al 2024. Més de 500 000 persones que estan treballant aquí, que estan vivint entre nosaltres, sense cap tipus de problemes i formen part de l'economia submergida. Ho poden fer per drets humans, però també ho poden fer per practicitat econòmica. Serien centenars de milers de persones que sortirien de l'economia submergida, que cotitzarien, que ampliarien la nostra caixa de la Seguretat Social. I si hi ha problemes, se solucionen els problemes. I si hi ha excepcions, se solucionen les excepcions. Però mai es criminalitza tot un col·lectiu. Perquè dintre d'un col·lectiu hi ha de tot, com aquí mateix, com a qualsevol societat. Tenia un professor d'antropologia de qui vaig aprendre molt que deia una cosa: 'aquest món és desigual, està molt mal repartit, però hi ha una cosa que està molt ben repartida i és que cada poble té el seu percentatge d'imbècils. Cada poble té el seu percentatge de gent maligna'. Amb això no se salva ningú, ni catalans, ni espanyols, ni francesos, ni algerians, ni marroquins. El que no poden fer, com fan alguns, és criminalitzar tot un col·lectiu basat en aquesta estupidesa.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Para ir concluyendo, esta ley que hoy empieza a caminar es el resultado de años de lucha por parte de las familias de las víctimas civiles y militares también, que nunca han dejado de buscar la verdad y la justicia. Es un testamento de su coraje y su determinación para hacer del mundo un lugar más seguro. Todas las investigaciones deberían ser transparentes para evitar que pueda volver a repetirse el hecho. Acabo, expresando mi más profundo agradecimiento a todos aquellos que han contribuido a hacer realidad estos proyectos y a los que me precedieron en las comisiones de investigación, como son el diputado Joan Tardà o Joan Josep Nuet, y, sobre todo, a las familias de las víctimas (dirigiéndose a la tribuna de invitados), su dedicación y compromiso es una inspiración para todos nosotros. A todos ellos quiero decirles que su dolor no ha sido en vano; no ha sido en vano, y hoy vamos a dar un paso importante hacia la justicia, hacia la memoria y hacia la seguridad de nuestros transportes. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Hemos corroborado la falta de apoyo y de transparencia por parte de las instituciones y, en consecuencia, hemos presenciado cómo ello ha agravado todavía más el dolor de las familias. Revertir este agravio es una responsabilidad de todos nosotros. Por eso pensamos que hoy damos un paso importante. La creación de la autoridad independiente tiene por objetivo garantizar la revisión exhaustiva de cada caso, para evitar repetición de errores y para rendir cuentas ante las familias. Así que, por responsabilidad y por la memoria de las víctimas, vamos a dar apoyo a esta iniciativa. Sin embargo, por dignidad y por el respeto que se merecen todas las víctimas, Esquerra Republicana presentó una serie de enmiendas con el objetivo de que estos accidentes no civiles, es decir, los militares, fueran también sujeto de la autoridad independiente. Nuestras propuestas fueron rechazadas en el trámite de la Comisión. No obstante, hoy las traemos al Pleno para que sean tomadas en consideración de nuevo. Para que puedan reflexionar sobre su voto, les voy a formular tres preguntas. ¿Por qué cuando el accidente se produce en el ámbito militar las víctimas tienen que quedar excluidas de una investigación fiable y transparente? ¿Qué se oculta dentro de las instituciones militares españolas que no puede ser investigado? ¿Los altos cargos del Ejército son capaces de comprometer la seguridad de sus propios soldados para enriquecerse? Esas preguntas son las que tendrían que llevar a plantear nuestro voto, así que hoy les pedimos que no continúen con esa negativa de borrar la palabra civil de texto de la ley. Todas las víctimas merecen la misma transparencia.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«I per anar concloent, aquesta llei que avui comença a caminar és el resultat d'anys de lluita per part de les famílies de les víctimes civils i militars, també, que mai han deixat de buscar la veritat i la justícia. És un testament del seu coratge i de la seva determinació per fer del món un lloc més segur. Totes les investigacions haurien de ser transparents per tal d'evitar que torni a repetir-se el fet. Acabo expressant el meu més profund agraïment a tots els que han contribuït a fer realitat aquests projectes i els que em van precedir en les comissions d'investigació, com són el diputat Joan Tardà o el diputat Joan Josep Nuet. I, sobretot, a les famílies de les víctimes. La seva dedicació i compromís són una inspiració per tots nosaltres. A tots ells vull dir-los que el vostre dolor no ha estat en va, i que avui fem un pas important cap a la justícia, cap a la memòria i cap a la seguretat dels nostres transports. Gràcies.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Aquests tràgics accidents han deixat una petjada inesborrable en la nostra història. Els qui van perdre éssers estimats en aquests desastres han viscut un calvari marcat per la tristesa, la desesperació i la recerca incessant de respostes. Hem corroborat la manca de suport i de transparència per part de les institucions. I, en conseqüència, hem presenciat com això ha agreujat encara més el dolor de les famílies. Revertir aquest greuge és una responsabilitat de tots nosaltres. Per això pensem que avui fem un pas important. La creació de l'autoritat independent té com a objectiu garantir la revisió exhaustiva de cada cas, per evitar una repetició d'errors i per rendir comptes a les famílies. Per tant, per responsabilitat i per la memòria de les víctimes, donarem suport a aquesta iniciativa. Ara bé, per dignitat i pel respecte que es mereixen totes les víctimes, Esquerra Republicana va presentar una sèrie d'esmenes amb l'objectiu que els accidents no civils, és a dir, els militars, també fossin objecte de l'autoritat d'investigació d'accidents. Les nostres propostes van ser rebutjades en tramitació de la comissió. Tanmateix, avui les portem a ple perquè novament siguin preses en consideració. I per tal que puguin reflexionar el seu vot, els faré tres preguntes. Per què, quan l'accident és en l'àmbit militar, les víctimes han de quedar excloses d'una investigació fiable i transparent? Què s'amaga dins les institucions militars espanyoles, que no poden ser investigades? Són els alts càrrecs de l'exèrcit capaços de comprometre la seguretat dels seus propis soldats per enriquir-se? Aquestes preguntes són les que ens haurien de fer pensar el nostre vot avui. Per tant, els demanem que no continuïn amb aquesta negativa d'esborrar la paraula civil del text de la llei. Totes les víctimes mereixen la mateixa transparència.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Y no quisiera acabar sin tratar una cuestión que hoy me ha tocado mucho, y es que, mientras estamos legislando sobre la protección de la infancia, hoy hay gente a la puerta de este Congreso -no hay ningún otro grupo parlamentario- que pedía que la ley que se hizo en el Parlamento de Cataluña también se tramite en el Parlamento español, la ley sobre víctimas menores de abusos y violaciones sexuales. Esta gente lleva muchos años esperando, su problema es la punta de un iceberg y esta ley lleva parada en la Mesa del Congreso desde hace cuatro meses. Es urgente acabar con el sufrimiento de estas personas y que se repare esta injusticia. De ahí que pidamos que sí, que hay que proteger a la infancia de los entornos digitales hoy, pero también es necesario hacer justicia con toda aquella gente que no pudo ser protegida y fue víctima de violaciones y abusos sexuales, como hemos visto hoy a la puerta del Congreso. Insisto, exigimos que se tramite de una vez esta ley, por el bien de todas estas personas que tanto han sufrido. Muchas gracias.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Y concluyo con tres comentarios. Primero, Esquerra Republicana jamás, jamás, dejará de hacer política y jamás dejará de decir la verdad, aunque sea víctima de lo primero y de lo segundo, pero jamás dejaremos de hacerlo. Dos, felicitémonos por lo de hoy, pero seamos realistas, hemos dicho que siempre diremos la verdad, lo de hoy no es un punto final, todavía queda un partido por votar en este país. Todavía queda un partido, que por lo que sea no está aquí, pero que es muy importante, el partido judicial español. Y votará, y todo el mundo sabe lo que votará. Y forma parte y desde aquí... ... con toda la humildad del mundo interpelo a los demócratas españoles para que no lo permitan, porque el 'a por ellos' era en realidad 'a por todos y a por todas'. (Aplausos). I el tercer comentari. Senyories, si tenen memòria, m'entendran. Propera parada, referèndum. I qui rigui, qui ho menystingui, que pensi, que recordi què deia aquí segons qui d'Esquerra Republicana fa quatre, tres, dos o un any de l'amnistia, el que estem votant aquí avui. Així que propera parada, referèndum.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Arribem tard. Arribem tard perquè ningú, ningú, ningú es mereixia ni un minut de repressió, de presó o de persecució. Però tenim la força que tenim. Esquerra Republicana no estava equivocada: és que estava molt sola. I el resultat, el que està passant avui aquí, és el resultat de tot un independentisme unit. Unit per una causa que transcendeix les nostres baralles diàries. Així de forts som. Així que jo crec que ho hem de reivindicar una vegada i una altra. I acabo amb tres comentaris. El primer: Esquerra Republicana mai deixarà de fer política. Mai. I mai deixarà de dir la veritat, encara que sigui víctima del primer i del segon, però mai no ho deixarem de fer. Dos: felicitem-nos. Felicitem-nos per això d'avui, però siguem realistes. Hem dit que sempre diem la veritat: això d'avui no és un punt i final. Encara queda un partit per votar en aquest país. Encara queda un partit que, pel que sigui, no està aquí, però que és molt important: el partit judicial espanyol. I votarà. I tothom sap el que votarà. I forma part, i des d'aquí...,»