Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
361 declaraciones · página 10 de 13
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores,...
«Bona tarda. Gràcies, president. Benvinguda, ministra. Avui debatem una esmena a la totalitat presentada per VOX contra un projecte de llei que, tot i no resoldre tots els problemes relacionats amb la incapacitat permanent, és un pas endavant necessari i coherent. Aquest projecte no sorgeix del no-res, sinó que respon a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga l'Estat espanyol, un cop més un cop més- a reformar la seva legislació laboral per protegir millor els treballadors amb incapacitat permanent. En aquest cas parlem d'acomiadaments. Hi ha una altra sentència d'acomiadaments que està per allí..., pendiente ja saps de què va. I aquí rau l'accent del debat. La pregunta que els hi faig és la següent: quan una persona pateix una incapacitat, hauríem de permetre que perdi automàticament la seva feina o bé, com defensa aquest projecte, exigir que les empreses sesforcin per adaptar el lloc de treball perquè el treballador pugui continuar prestant els seus serveis? Aquesta seria la pregunta. I està clar quina és la resposta de VOX a aquestes preguntes: el seu projecte no defensa explícitament els drets dels treballadors ni ofereix una solució a les injustícies que pateixen les persones amb discapacitats permanents. El que proposen és una visió, jo diria, retrògrada i, diria, deshumanitzada, que considera el treballador com una peça prescindible d'un engranatge productiu. Per vostès, quan una persona ja no és rendible, l'empresa té el dret d'abandonar-la sense cap responsabilitat. Creiem que no està bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«... seguir trabajando -hombre, solo faltaría-, seguir mejorando -no no, por favor, empeoren-, ofrecer información -es que vaya, es de P3-, seguir mejorando y continuar realizando. Home, són verbs que no escauen a la força principal del govern. I què fan, tenint en compte el tema, que és una mica de sonrojo. Però, és clar, vostès tenen una gran sort sempre i és que després de vostès o abans, surt la gent de VOX i t'agafen unes ganes de donar-los suport a vostès que ho deixa tot sense més capacitat analítica. Per tant, si no fos per això, jo m'ho estaria plantejant. Tres comentaris a l'entorn del contingut. A, deia algú que les xarxes o els mitjans cibernètics són eines. No, no és veritat. Les xarxes no són neutres i que no són neutres ho sabem perquè des d'Elon Musk va agafar Twitter és un fangar encara molt pitjor del que hi era. I no són neutres, perquè si vostès recorden ara fa molt temps, quan va començar Facebook i quan va començar Instagram, si se veía un pezón, uy, si se veia un pezón, et retiraven el post i gairebé et retiraven la nacionalitat, que és el que s'ha parlat aquesta tarda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltíssimes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes. Hoy hablamos de un derecho fundamental, el derecho a la autonomía personal y a una vida digna de aquellas personas que más apoyo necesitan. Pero también hablamos de responsabilidad institucional porque el Estado no puede continuar dejando esta responsabilidad a las comunidades autónomas. Y lo que es aún peor, en el mejor de los casos, a sus familias. En 2006 se hizo una buena ley, era una gran ley. El Estado español aprobó la ley de dependencia generando muchas expectativas, muchas esperanzas porque prometía apoyo a las personas en situación de alta vulnerabilidad. Pero hemos visto como el Estado, cómo ese mismo Estado, no ha cumplido con lo que le faltaba a esa ley, una de las cosas más importantes: faltaba una memoria económica para poder hacer que no se quedara en papel mojado. En Cataluña el desequilibrio es evidente. Es inaceptable que en los últimos diez años la Generalitat haya tenido que destinar casi cuatro veces más recursos que el Estado para suplir las carencias en dependencia. La deuda no reconocida ha llegado a los 3554 millones de euros, una carga que las comunidades han tenido que asumir con los países catalanes afectados. Por lo tanto, solicitamos un sistema de financiación finalista que respete las competencias autonómicas y la sostenibilidad de estos servicios básicos para esta sociedad. Por todo eso, exigimos una financiación distinta -digámoslo así, quizá así se entienda mejor- para que se pueda cumplir con la ley. No es por capricho, no es para robar a nadie y no es para bajar impuestos, sino que los subimos para poder pagarlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Voy a dar un par de datos, solo dos, a ver si algún medio de comunicación catalán lo publica. Nosotros, después de negociarlo todo, sobre todo medidas sociales con el Gobierno, hemos votado el 89 % de las medidas del Gobierno español; ¡el 89 % después de negociar! Ustedes, sin negociar absolutamente nada, y eso lo han dicho ustedes, el 86 %; esto es, 89 % frente a 86 %. Estos son los datos ¿eh? ¿Quién ha votado a cambio de nada aquí? (Aplausos). Esto es un insulto que cuela y lo continuarán diciendo, pero es un insulto hacia un partido centenario, o casi centenario, como es Esquerra Republicana de Catalunya. Repito dos cosas más. Cuando el PSOE incumpla para con ustedes -que ya lo ha hecho pero no pasa nada, que lo hace y que lo hará-, para nosotros la culpa será del PSOE, no será de Esquerra Republicana o de Junts, será del PSOE. Y, dos, si a ustedes les interesa tanto la financiación de Cataluña, tanto que hasta frenan un umbral de gasto, la pregunta es, entonces, ¿por qué quieren votar en contra de la financiación que han conseguido Esquerra Republicana y el PSC? ¿Por qué? Estas son preguntas que yo no debería plantear, que se deberían plantear en Cataluña. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Vostès han aconseguit, gràcies a l'enorme potència mediàtica que tenen i sus voceros; que ens diuen pagafantas a nosaltres, per exemple, aquí -sí, voceros-, que ens diuen pagafantas a nosaltres aquí per intentar, per exemple, regular el preu del lloguer, quan tothom sap que vostès no regulen el preu del lloguer, no per una qüestió competencial, sinó per una qüestió ideològica. Respectable, però vostès han inoculat la idea, que fins i tot compren els nostres, que aquí Esquerra Republicana vota coses a canvi de res. Aprofiten una frase que es va dir a la moció de censura de l'any 2018, quan el PSOE ens ofereix fotre fora a la màfia del Partido Popular i Rajoy. Vostès aprofiten una frase fora de context de la moció de censura de l'any 2018 per matxacar-nos amb l''a canvi de res'. Ho han aconseguit. Ho han aconseguit, jo els ho reconec. Hi ha molta gent, fins i tot nostra, que ho compra. Dades; jo només donaré dues dades, a veure si, si us plau, algun mitjà català ho publica. Nosaltres, després de negociar-ho tot, principalment mesures socials amb el govern, hem votat el 89 % de les mesures del Govern espanyol. El 89 %, després de negociar. Vostès, sense negociar absolutament res, dit per vostès, el 86 %. 89 % a 86 %. Són dades. Qui ha votat a canvi de res? És un insult, que cola, i ho continuaran dient, però és un insult cap a un partit centenari, o pràcticament centenari, com Esquerra Republicana de Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Se m'acaba el temps. Simplement, com ha dit també qui m'ha precedit, espero que aquesta proposta de llei no sigui una de les centenars i centenars que queden en un calaix, perquè això debilita la nostra democràcia, perd el sentit i donem falses expectatives a la gent. El pitjor que es pot fer és això, sobretot amb la gent que pateix. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bienvenidas las asociaciones de luchadores a favor de las víctimas del amianto, sindicatos. Y quisiera nombrar concretamente a Joan García, que cada día me recuerda que la lucha en esta materia continúa. Nos hemos hecho amigos por WhatsApp, porque casi prácticamente cada día me envía las últimas noticias, y da gusto trabajar con personas que dedican su vida a causas como esta. Imagínense por un momento, señoras y señores, la impotencia de respirar sabiendo que cada inhalación puede estarle matando a uno lentamente. Esta es la cruel realidad a la que se enfrentan miles de personas de los distintos pueblos del Estado español, víctimas silenciosas de un material que ya sabían peligroso, el amianto. Y el Estado, que tenía la obligación de velar por la salud de sus ciudadanos, permitió que esto ocurriera. Las comparaciones son odiosas, pero esta viene al caso. En Francia, hace más de veinte años que existe un Fondo de compensación para las víctimas del amianto, que ha repartido más de 6626 millones de euros, y aquí todavía seguimos esperando. Mientras tanto, en el Estado español, el amianto sigue causando 4582 muertos al año, según datos del mismo ministerio. Y lo peor es que hay una cifra que económicamente es brutal o que, como mínimo, es muy significativa: solo un 0,44 % de los muertos por cáncer de pulmón, bronquios o laringe tienen reconocida la enfermedad profesional, solo un 9 % en el caso del mesotelioma -perdón me cuesta pronunciarlo-. Esto no es justicia, sino que es abandono.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«I no podem oblidar els 42 de Cerdanyola, que posen de manifest la gravetat d'aquesta problemàtica a casa nostra, mentre el Govern central fa cas omís dels problemes, incompliments i, fins i tot, directives europees, com la que obliga a elaborar censos de l'amiant. Haig de tirar una mica cap a casa meva, la Generalitat de Catalunya, en mans d'Esquerra Republicana. Vull agrair a la consellera aquí present, Teresa Jordà, que ella sí que s'ha dedicat en cos i ànima a treure l'amiant de la nostra societat. També vull agrair, especialment, l'excel·lent feina i empatia d'Isaac Peraire, el director general de l'Agència catalana de Residus, que és pioner en aquest sentit a l'Estat; i m'agrada dir-ho, m'agrada dir-ho perquè quan es fa la feina ben feta, cal dir-ho, que també ha sigut un lluitador incansable per la causa de les víctimes de l'amiant, malgrat l'insuficient finançament que disposa Catalunya. Però no n'hi ha prou amb bones intencions. El Govern de l'Estat no pot continuar incomplint les seves obligacions, ignorant directives europees i lleis estatals, com la que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d'amiant abans de l'abril de 2023. On està aquest cens? On estan els recursos per fer-ho possible? On està el compromís real amb la salut dels ciutadans? Perquè sabem que aquest no és només un problema del passat, sinó que pot esdevenir una greu crisi de salut pública en el futur si no actuem amb contundència.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Bona tarda. Gràcies, president. Benvingudes les associacions de lluitadors contra les víctimes de l'amiant, sindicats i, concretament, deixeu-me anomenar a Joan Garcia, que cada dia em recorda que la lluita continua en aquest tema. Ens hem fet amics per WhatsApp, perquè cada dia, pràcticament, m'envia les últimes notícies, i realment dona gust treballar amb persones que dediquen la seva vida a causes com aquesta. Imaginin-se per un moment, senyores i senyors, la impotència de respirar sabent que cada inhalació et pot estar matant lentament. Aquesta és la cruel realitat a la qual s'enfronten milers de persones dels diferents pobles de l'Estat espanyol, víctimes silencioses d'un material que sabien perillós: l'amiant. I l'Estat, que tenia l'obligació de vetllar per la salut dels seus ciutadans, va permetre que això passés. Les comparacions són odioses, però aquesta ve al cas, com ha dit també un company que m'ha precedit. A França, fa més de vint anys que existeix un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, que ha repartit més de 6626 milions d'euros, i aquí encara, en canvi, continuem esperant. Mentrestant, a l'Estat espanyol l'amiant encara causa prop de 4582 morts cada any, segons dades del mateix ministeri. El pitjor és que hi ha una xifra que econòmicament és brutal, o que és molt significativa: només un 0,44 % dels morts per càncer de pulmó, de bronquis o de laringe tenen reconeguda la malaltia professional, només un 9 % en el cas de mesotelioma -costa de pronunciar, perdoneu-. Això no és justícia, és abandonament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«No se ha cumplido la ley, no se cumplió, pero luego vino algo interesante. En agosto del 2022, el Tribunal de Cuentas, es decir, el año después, publica la siguiente noticia (muestra un recorte de prensa): La Seguridad Social cargó con 103 000 millones de gastos que debió asumir el Estado, según el Tribunal de Cuentas. No ho diu cap partit marxista. Ho diu el Tribunal de Cuentas, no massa amic nostre. Afegia: Y no lo dice ningún partido marxista, lo dice el propio Tribunal de Cuentas, que no es muy amigo nuestro. Y se añadía: Exigimos al Estado que restaure el dinero incautado. Lo dice exactamente, literal. (Continúa mostrando el mismo recorte). La auditoría sigue sin llegar, pero hay que reconocer a Escrivá su valentía porque sí nos trae no una auditoría -el año después, ya con dos años de retraso-, sino un informe. No está mal, nos trae un informe en el cual el señor Escrivá afirma -todo esto pueden contrastarlo- lo siguiente (muestra otro recorte de prensa): 140 000 millones para pensiones han ido a otros gastos desde 1989. Este es un buen fondo de reserva, ¿eh?, un buen fondo de reserva. Con esto se pueden hacer muchas cosas en pensiones. Igual se podría reducir la edad de jubilación e incentivar a los que quieren trabajar porque pueden, pero igual los que no pueden podrían reducir su jubilación a los 65 otra vez: kellys, servicio de atención domiciliaria, mozos de almacén, es decir, los pobres que no tienen capacidad de inversión para poder mejorar sus pensiones. Pero esto no es así. Si vamos a fuentes sindicales y a fuentes de economistas críticos contrastados, el agujero puede ser de 500 000 millones de euros. Que alguien me diga ahora dónde está aquí la insostenibilidad del sistema.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Senyora Madrenas, ha fet una bona intervenció, una intervenció molt moderada. Tant de bo l'escrit que han presentat o la PNL que han presentat fos tan moderada. Vostè ha fet uns agraïments, al principi, i crec que s'ha oblidat d'algú o d'alguns. S'ha oblidat del PDeCAT, i s'ha oblidat de Ferran Bel, del senyor Ferran bel, un extraordinari diputat que va presentar aquesta mateixa iniciativa l'anterior legislatura, que la va pactar amb el PSOE i que, sincerament -no vull molestar ningú, senyories de Junts-, han fet un copiar pegar del PDeCAT. Sí, tenen raó. Alguns fan que no. Sí, amb unes gotes una mica d'Orriols. Això sí que és cert, barregen una mica Ferran Bel amb Orriols, cosa que sona bastant malament. Dit això, ens abstindrem perquè entenem que hi ha un problema. També som plenament conscients de la trampa, eh? En som plenament conscients, però entenem que hi ha un problema i entenem que sí, que és cert que hi ha gent que, per exemple, a l'Aeroport de Barcelona la detenen trenta vegades, literalment trenta-quatre vegades, per robar, per petits robatoris. Però no compartim... Compartim el diagnòstic, que hi ha un problema, però evidentment som d'esquerres, no som de dretes com vostès i no compartim la solució. La solució no pot ser una mena de Código Penal màgic on endurit les penes tot se soluciona. Continuen dient que no amb el cap i no sé qui fent-me així amb l'ull. M'ho he mirat molt. I és que fa dos anys, literalment, en aquest mateix hemicicle, ja es van endurir les penes. De què ha servit? Estiguin tranquils i tranquil·les. De què ha servit endurir les penes? De res, absolutament de res. Però estem absolutament d'acord que els nostres alcaldes, les nostres alcaldesses, necessiten més eines. Necessiten personar-se en les causes i estem absolutament d'acord també en el diagnòstic que els jutges, els jutjats, necessiten més eines també, més informació. Fins aquí, absolutament d'acord, però no compartim la solució.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n'hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L'11 de setembre no celebrem una derrota. L'11 de setembre és un dia d'afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L'11 de setembre és un 'la lluita continua per l'emancipació nacional'. Per això la celebrem amb molt d'orgull i moltes ganes. Moltes gràcies. Avui, l'altra emancipació -que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d'esquerres català i independentista- és que també volem l'emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l'Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d'or. Aquest cop, del que volem parlar és de l'oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar. Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s'ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Ante esta premisa tan sencilla hago tres consideraciones. La primera, si la gente de ERC estamos en política es precisamente para servir a nuestro pueblo desde la valentía y desde la ambición, para poner la vida de los catalanes y de las catalanas en el centro de nuestras decisiones. Lo hemos hecho así siempre a lo largo de todos los años de historia; lo hemos hecho sufriendo la cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años apostando por la resolución del conflicto político hasta conseguir la ley de amnistía, y es justamente con este espíritu que abrimos negociaciones después de las elecciones catalanas. El resultado es que Cataluña tiene que tener la llave de la caja y la llave de la nación, que sin lugar a dudas es su lengua, el catalán, tenemos que seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad a las políticas del primer gobierno republicano desde los años treinta. Y, miren, hoy tenemos una ley de amnistía y una servidora puede estar ante este atril hablando su lengua sin que ustedes me silben y sin que la Presidencia me expulse. Y hoy tenemos un acuerdo basado en la negociación bilateral con el Estado, un acuerdo que, hay que decirlo, es público, absolutamente público, que prevé que Cataluña gestione, recaude, liquide e inspeccione todos los impuestos que se pagan en Cataluña y que se aumente sustancialmente la capacidad normativa. Por lo tanto, vamos a tener la llave de la caja, será la Agencia Tributaria de Cataluña la que recaudará todos los impuestos y, posteriormente, Cataluña hará que la parte proporcional del coste de los servicios que el Estado presta todavía hoy -hasta que consigamos la independencia- en nuestro país, también sea el componente de solidaridad, una solidaridad limitada por el principio de ordinalidad y siempre que el esfuerzo fiscal sea similar. Y una fecha clave: este acuerdo debe permitir que Cataluña recaude el IRPF del ejercicio 2025 y con todo ello poder acabar con la injusticia del déficit fiscal y realizar el salto más importante en soberanía que ha tenido Cataluña desde 1979.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Bé, gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. On hem arribat? Evidentment els recordo que estan al Govern. Ens trobem davant d'un problema que afecta directament la butxaca de les classes treballadores: la reduflació. Cada dia aprenem alguna paraula nova, aquí. Traduït i perquè ens entenguem tots i totes: la reduflació serà pràctica, perversa, amb l'objectiu d'intentar estafar l'incaut consumidor. Intentar. Aquesta pràctica consisteix a encongir els productes, a reduir el seu contingut, mentre el preu es manté o fins i tot augmenta. Pagues el mateix per menys. Així, productes bàsics com les caixes de cereals, la llet infantil, el detergent, etcètera, productes de consum diari, han disminuït la seva mida sense que els preus s'adaptin a la realitat. O un paquet, per exemple -que fa dos dies pesava 500 grams- de macarrons, avui en porta 440 o 450, però sense abaixar el preu. No només és cosa d'espanyols i de catalans, ho fan moltes multinacionals: Cola Cao, pastes Gallo... Ho fan moltes altres companyies. Malauradament, la picaresca està molt ben estesa, no només en un sol país com alguns es pensen. És a dir, ens imposen una dieta forçosa amb porcions més petites, però amb el mateix preu. Fora conyes, aquesta situació no només és injusta i menyspreable, sinó que també incrementa en casos extrems la pobresa general de centenars de milers de persones a tot l'Estat. La reduflació s'ha sistematitzat a partir de la pujada dels preus dels productes bàsics d'una manera inacceptable. Els perjudicats, com sempre, són les classes treballadores, que veuen com el seu poder adquisitiu es redueix encara més. Lamentablement, l'OCU calcula que un 7 % dels productes de la cistella de la compra estan afectats per la reduflació. I és irònic que mentre es parla de prosperitat i de creixement econòmic i de ser una de les economies que va com un tiro i de les grans economies occidentals, i que el PIB continua creixent, les grans multinacionals dels productes bàsics i distribuïdores continuen amb grans beneficis. La realitat és que els productes es fan més petits i els salaris també. No només és la reduflació, sinó també els salaris i altres problemes. Però aquest és un altre. El problema, com deia abans, no és només la reduflació, que és una injustícia, més d'un sistema on les grans empreses i el gran capital -no parlem del botiguer, parlem de les grans empreses i el capital- s'enriqueixen a costa de la classe treballadora. La inflació- no causada pels treballadors-, l'augment del preu de l'energia, les retallades en serveis públics essencials com la sanitat, l'educació, l'habitatge, demostren clarament la necessitat d'un canvi de model econòmic que prioritzi el benestar de la població i redistribueixi la riquesa de manera més justa. Diguin-li, si volen, socialisme. Diguin-li si volen socialisme, però de veritat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es. Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué? Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando -como recordaba al señor Juan Bravo- por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas. Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l'espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d'un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l'actual model de finançament. Recordem, fem una mica d'història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l'Administració de l'Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s'hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l'Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys. I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d'estabilitat pressupostària aprovada l'any 2012 per una majoria de dretes -Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD-, una llei que va institucionalitzar l'austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l'arrel dels problemes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, senyores ministres. Ho debatíem, de fet, el mes de febrer, i ho tornem a fer. Ho tornem a fer al cap de res, el mes de juliol. Avui tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I de fet, el que persegueix Esquerra Republicana de Catalunya continua sent exactament el mateix. Ho dèiem el febrer, que feia més fred; ho diem avui, el mes de juliol, amb aquesta xafogor horrorosa. El que volem des d'Esquerra Republicana és que Catalunya disposi de les màximes eines i recursos possibles, bàsicament, per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Nosaltres sabem, i deixi'm dir que vostès, una mica tots, ens hi ajuden, val a dir, cada dia, que la millor manera d'aconseguir això que els acabo d'exposar, això que perseguim, bàsicament, és la independència de Catalunya. I justament per això necessitem conquerir nous espais de sobirania. Dit això, en aquest debat que avui ens porten, en aquest calorós mes de juliol, hi ha, bàsicament, dues diferències respecte al de fa cinc mesos. La primera: s'ha iniciat una reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària que suprimirà la capacitat de veto del Senat en la fixació dels objectius que acordi el Congrés. La segona diferència: l'Administració de l'Estat opera amb pressupostos prorrogats del 2023. És a dir, l'aprovació dels objectius de dèficit i del sostre de despesa al Congrés de Diputats resulta més imprescindible encara, ja que suposa el pas previ -previ, també, però necessari- per poder presentar i negociar uns nous pressupostos per l'any 2025.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Hemos corroborado la falta de apoyo y de transparencia por parte de las instituciones y, en consecuencia, hemos presenciado cómo ello ha agravado todavía más el dolor de las familias. Revertir este agravio es una responsabilidad de todos nosotros. Por eso pensamos que hoy damos un paso importante. La creación de la autoridad independiente tiene por objetivo garantizar la revisión exhaustiva de cada caso, para evitar repetición de errores y para rendir cuentas ante las familias. Así que, por responsabilidad y por la memoria de las víctimas, vamos a dar apoyo a esta iniciativa. Sin embargo, por dignidad y por el respeto que se merecen todas las víctimas, Esquerra Republicana presentó una serie de enmiendas con el objetivo de que estos accidentes no civiles, es decir, los militares, fueran también sujeto de la autoridad independiente. Nuestras propuestas fueron rechazadas en el trámite de la Comisión. No obstante, hoy las traemos al Pleno para que sean tomadas en consideración de nuevo. Para que puedan reflexionar sobre su voto, les voy a formular tres preguntas. ¿Por qué cuando el accidente se produce en el ámbito militar las víctimas tienen que quedar excluidas de una investigación fiable y transparente? ¿Qué se oculta dentro de las instituciones militares españolas que no puede ser investigado? ¿Los altos cargos del Ejército son capaces de comprometer la seguridad de sus propios soldados para enriquecerse? Esas preguntas son las que tendrían que llevar a plantear nuestro voto, así que hoy les pedimos que no continúen con esa negativa de borrar la palabra civil de texto de la ley. Todas las víctimas merecen la misma transparencia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l'informe de residus municipals de l'any 2021. Les conclusions d'aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d'envasos no s'estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió. Avui els plàstics -i molt especialment els envasos d'un sol ús- continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d'aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l'Estat espanyol, només se'n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % -és a dir, gairebé un 80 %-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea. Estem davant d'incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Esto hace que mezclen dos realidades, y lo hemos hablado muchas veces en este hemiciclo. Hace muchos años que los campesinos se enfrentan a retos cada vez más inmensos: falta de relevo generacional, poco valor social en el sector primario, y también -hay que decirlo- la escasa rentabilidad por la repentina caída de precios. Es cierto que ahora también tienen la oportunidad con la proposición de ley que el Grupo Republicano aportó a esta Cámara, y que ha sido admitida a trámite, de enmendarla y hacerla mucho mejor. También nuestros agricultores hacen frente a los elevados precios de los combustibles y de los fertilizantes; el exceso de la burocracia; la PAC, que no está pensada para los pequeños profesionales, que son quienes realmente conservan el territorio. Una PAC -permítanme decirlo- que no ha sido territorializada ni regionalizada y que no solventa, en definitiva, los problemas de nuestro campesinado. Un sistema de seguros que, ante el cambio climático y sus derivadas, no da las respuestas adecuadas a estas necesidades. La segunda realidad es que el planeta se nos está deshaciendo en las manos, por mucho que ustedes continuamente lo nieguen, y planeta solo tenemos uno, no hay plan B, los recursos son finitos, se terminan, señorías, se terminan todos. Y sí, el aire que todos respiramos -también ustedes- es un aire demasiado contaminado en un mundo extremadamente calentado.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. La sanitat és un pilar fonamental del nostre Estat del benestar, i garantir una atenció mèdica universal, equitativa i de qualitat és una responsabilitat que, evidentment, no podem defugir. Malauradament, les polítiques impulsades pel Partit Popular en els darrers anys han posat en perill aquest principi bàsic. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La sanidad es un pilar fundamental en nuestro Estado del bienestar y garantizar una atención médica universal, equitativa y de calidad es una responsabilidad que, evidentemente, no podemos eludir. Lamentablemente, las políticas impulsadas por el Partido Popular en los últimos años han puesto en peligro este principio básico. Confieso que he mirado unas cuantas veces de quién era esta PNL. Es increíble que el partido con más recortes en sanidad tenga la desfachatez de presentar esta iniciativa. Nos queda claro que nos conviene que el PP se quede en la oposición, al menos en materia sanitaria, porque cuando están en la oposición es cuando hacen propuestas que valen la pena. Cuando están en el Gobierno, si te he visto no me acuerdo. Y voy a continuar con más notas de prensa. Les hago un recordatorio de frases célebres. Ana Mato, exministra de Sanidad en 2021: La sanidad pública no es sostenible tal y como está planteada en estos momentos. Mariano Rajoy, expresident del Govern, 2012: No se puede garantizar el derecho universal a la sanidad. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, 2013: El sistema público de salud, tal y como está concebido, no es viable a largo plazo. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid en 2012: Hay que introducir medidas de eficiencia en la sanidad pública y la colaboración público-privada es fundamental. José Ignacio Echániz, exconseller de Sanitat de Castella-La Manxa, 2012: La sanidad tiene que ser sostenible y eso implica tomar decisiones difíciles, como el copago.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«En memoria de Pau y de todos aquellos que siguen luchando, cambiamos el sistema para que todos puedan tener una vida digna y plena, a pesar de la enfermedad. Y no me gustaría terminar sin repetir una frase suya, que escribió en su libro de memorias mientras sufría esta enfermedad; un homenaje a sus padres que la vivieron tan de cerca, Carme Mas y Joan Andreu Torres. Permítanme, por lo tanto, citar unas palabras de Pau: Es importante cómo morimos, pero es más importante cómo hemos vivido. Las circunstancias cambian, la vida continúa y rendirse no es una opción. Por ello, insto a este Parlamento a no rendirse, a no dejarse atrapar por la lentitud y la indecisión. Cada día cuenta, cada día importa. Hagamos que la vida de Pau y su lucha y la de tantísimas familias, como se ha explicado antes, que ya no podrán vivir, no haya sido en vano. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«En memòria d'en Pau i de tots aquells que continuen lluitant, canviem el sistema perquè tots puguin tenir una vida digna i plena, malgrat la malaltia. I no m'agradaria acabar sense anomenar una frase seva escrita en el seu llibre de memòria mentre patia aquesta malaltia. I un homenatge als seus pares, que la van viure de tan a prop, la Carme Mas i en Joan Andreu Torres. Permeteu-me, doncs, citar unes paraules. En Pau diu: 'és important com morim. Però és més important com hem viscut. Les circumstàncies canvien, la vida continua i rendir-se no és una opció.' Amb això urgeixo a aquest Parlament a no rendir-se, a no deixar-se atrapar per la lentitud i la indecisió. Cada dia compta, cada vida importa, fem que la vida del Pau, la seva lluita i la de tantes altres famílies, que com han explicat abans, ja no podran viure, no hagi estat en va. Moltes gràcies. Esta enfermedad no discrimina; aparecen personas de cualquier perfil, sin ningún factor claro de riesgo. Por lo tanto, la realidad cruda es que cualquier persona podría encontrarse en la piel de Pau, y esta realidad nos obliga a actuar.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al Sáhara Occidental y los compromisos pendientes de la XII RAN Marruecos-España.
«Presidenta, senyories. Tornem, novament, a un assumpte ja abordat repetidament en aquesta cambra, el futur del poble saharaui. Hem de constatar l'evidència en aquest assumpte, senyories del PSOE, vostès estan sols. És cert que el PP no ha fet res, però almenys les senyories populars no han abandonat el consens, per tant, el que hi ha és això. Podríem dir: 'Donald Trump, contigo empezó todo'. I diríem veritat, fem memòria. L'anterior president dels Estats Units va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, també de manera unilateral, al marge de Nacions Unides, el 10 de desembre de l'any 2020, poques setmanes abans de plegar del poder, el 20 de gener del 2021. Val a dir que el president Biden no ha modificat la posició. Fem encara una mica més de memòria. Estem parlant d'un territori ocupat il·legalment pel Marroc l'any 1976, atenció, però del qual Espanya continua sent jurídicament, en teoria, la potència administradora. Això obliga l'estat espanyol. El canvi de posició del govern espanyol el vam saber el 18 de març del 2022 per un comunicat del Palau Reial de Marroc. El Govern presidit per Pedro Sánchez va apuntar-se al dictat de la Casa Blanca i va fer un seguidisme incomprensible que ha tingut efectes nocius per al poble saharaui i també per tercers actors. Un seguidisme al qual s'han apuntat alguns, també, com el govern alemany.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«En resum, la regularització dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d'humanitat i de pragmatisme. No podem continuar ignorant les necessitats i els drets de milers de persones dels nostres respectius pobles. És hora d'actuar amb determinació, fer front a aquesta situació amb serietat i urgència, i no només amb paraules, perquè amb les paraules ja sabem qui són els racistes, però també amb fets, i els fets potser estan en altres bancades si no aproven avui aquesta llei i si no es dona amb papers la possibilitat de viure dignament a 500 000 persones que estan aquí, avui dia, vivint en l'economia submergida. Moltes gràcies. Dicho esto, a mí la extrema derecha me preocupa muchísimo, pero me preocupa más el resto de la Cámara. ¿Por qué me preocupa más el resto de la Cámara? Porque antes de esta ILP ya hicimos una PNL, y esta ILP, la regularización exprés de quinientas mil personas, fue presentada ya hace tres años, y aún estamos aquí; tres años en los que pedimos que se abriera una ponencia para regularizar a quinientas mil personas, para muchas de las cuales cada día que esperan es un dolor que sufren. Tres años. Para mí tres años es una vergüenza, una falta de respeto a la democracia, porque una iniciativa legislativa popular es el único medio que tienen los ciudadanos para poder traer leyes aquí que sean tramitadas y votadas. Por tanto, realmente me da vergüenza hoy, una vez más, por enésima vez, tener que defender estas cosas que a mí me parecen tan elementales, es un insulto a la democracia; pero no tan solo por motivos democráticos, no tan solo por razones democráticas. Ya tendría que haber existido una ponencia y haberlo discutido y aprobado, evidentemente. No podemos permitir que vuelva a ocurrir lo que ocurrió el año pasado, que se truncó una vez más esta expectativa de miles de personas.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Teme una moción de censura?
«Gracias, señora presidenta. Le entiendo, señor presidente, porque de momento no cuela eso de que la derecha española pacte a la vez con la ultraderecha y con la derecha catalana; pero algún día colará. De momento, no cuela aquello de que el señor Feijóo pacte con el señor Puigdemont para echarle a usted por pactar con el señor Puigdemont; pero algún día colará. Y, de momento, no cuela aquello de que si algunos pactan con el PSOE somos unos traidores, pero si algunos pactan con el PP son unos estadistas; pero algún día colará, se lo digo yo. La pregunta, la cuestión importante realmente es: ¿qué hace usted mientras, más allá de jugar al 'malmenorismo', a soy el mejor de entre todo lo peor? Usted abrió un debate interesante hace unas semanas cuando descubrió -se lo digo con enorme respeto- que había fascistas en este país que le querían mal. Bienvenidos, nosotros estamos en quinto de fascistas que nos quieren mal. Está bien. Pero, más allá de enviar cartas a la ciudadanía, que está bien, más allá de correos o de Twitter, ustedes tienen el BOE. ¿Quieren acabar con la maquinaria del fango? Propuestas. Votemos aquí, mañana, vocales del Consejo General del Poder Judicial; mañana. Vetemos a empresas privadas que han colaborado con la maquinaria del fango en contratación pública; mañana. (Rumores). Aumentemos multas por perseguir, difamar, mentir, de 14 000 a 150 000 euros. (Continúan los rumores). Hagámoslo. Si se quejan, por algo será. Hagámoslo, más allá de enviar cartas. Y, sobre todo, les puedo asegurar que a la gente todo esto les importa cero; le importa cero. Mejoremos sus condiciones de vida, porque cuando la izquierda no crea condiciones de vida, lugares de vida mejor, la derecha crea cavernas, y la gente entra. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Però, tot i així, sovint la desigualtat persisteix, perquè la direcció de l'empresa té accés a tota la comptabilitat, controla molta més informació i, al cap i a la fi, és qui acaba prenent les decisions que marquen el rumb de l'empresa. Per això, tenir més informació per part del treballador, perquè l'empresa té tota la informació del treballador, absolutament tota, iguala aquesta negociació. I per això és important que aquelles diputades i aquells diputats que es reclamen defensors dels interessos de classe treballadora votin avui, tots plegats, que sí a aquesta proposta no de llei, que és, com deia, molt interessant i un bon treball del senyor Martín. La proposta que ha presentat el company de SUMAR avança en aquesta línia i és positiva. Estem d'acord que cal avançar pel camí de la transparència, sobretot quan es tracta de desemmascarar les mentides de segons quin empresariat. I en diem alguna. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri de Treball, l'any 2021 els salaris van créixer menys d'1,5 %, i la inflació va ser més del doble, per sobre del 3 %. L'any 2022, els salaris van créixer un 3 % i la inflació va ser gairebé el triple, el 8,4 %. A l'any 2023, en què en teoria s'havien de compensar aquest empobriment acumulat, aquesta baixada de salaris, que com vostè molt bé ha dit, ja portem dècades perdent salari i poder adquisitiu, com deia, l'any 2023, la diferència és de 7 %, en tan sols dos anys, la pujada de salaris ha tornat a quedar lleugerament per sota de la inflació. Mentre tot això passa, mentre cada any els treballadors s'empobreixen com a conseqüència de la inflació, les empreses continuen batent rècords de beneficis. L'any 2022, els beneficis empresarials, en global, gairebé es van duplicar i van créixer un 91 %. I així podria donar totes les dades, i estan a qualsevol lloc. Són comprovables.»