Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.152 declaraciones · página 21 de 39
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bona tarda, president. Senyories del PP, vostès han confegit una PNL òmnibus com a resum de totes les plagues que, segons vostès, en aquest moment ataquen Espanya. Les plagues d'Egipte, segons l'Antic Testament, n'eren deu. En la seva PNL només n'han posat set. Vull dir que tenen recorregut. Segurament que si haguessin treballat una mica més haurien arribat a les deu plagues. Però sap què passa, senyor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, eh, tocayo. El que hem fet amb la PNL és un retrat d'època que descriu sobretot la seva impotència política, la seva incapacitat de sumar suports més enllà de VOX. És perfecte. És un document d'època. Els historiadors del futur llegiran aquesta PNL i diran: 'Van aixecar acta de la seva pròpia incapacitat de fer política'. És un document, un document fabulós. És un àlbum de cromos. És un viatge al país de les contrameravelles. Els felicito, perquè han descrit l'anti-Espanya millor que els poetes del senyor Santiago Abascal. Han superat VOX en la retòrica. Fixin-se bé, senyor Álvaro i senyories del PP en general, en la seva PNL surten tots els monstres de la seva constel·lació: l'amnistia dels independentistes, el fiscal general, aquesta cambra -per cert, cambra que com ha dit el diputat señor Iñarritu, vostès tracten com un circ, com el corral de la Pacheca-, els seus amics jutges, els pseudomitjans que vostès toleren i permeten que es moguin en aquest Parlament com si fos la casa del sogre, i, evidentment, les sessions dels separatistes. Però el moment més divertit de la seva PNL en la seva exposició de motius, és quan diuen que estem passant d'una democràcia plena a una democràcia fallida. Sensacional, senyories del PP, benvinguts al món real. Han trigat uns quants anys, però han arribat. Nosaltres, Esquerra, pensem que la democràcia fallida espanyola va mostrar-se amb tot el seu esplendor l'octubre de l'any 2017 i abans amb la policia patriòtica que van muntar vostès des del despatx del ministre Fernández Díaz -per cert, un home acompanyat d'un àngel, l'àngel de la guarda-. Se'n recorden, senyories també del PSOE, de l'any 2017, de l'octubre? Cops de porra contra gent pacífica que votava, el discurs amenaçador del monarca erigit en màxim animador de l''a por ellos', un 155 dictat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. Per cert, el mateix PSOE, oh meravella de les meravelles, que ara descobreix que existeix el lawfare a Espanya, Mare de Déu Senyor, el lawfare que hem patit abans alguns. La democràcia fallida, senyories del PP té el seu moment d'esplendor l'any 2017 i vostès en van ser el motor principal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Ahora sí acabo, presidenta. Nosotros no defendemos alargar la vida de las nucleares, pero tampoco queremos un cierre improvisado que ponga en riesgo la economía y la vida del territorio, porque, básicamente, todos ustedes no han sido capaces de hacer los deberes. Y un último mensaje para el Gobierno español. Si finalmente se quiere replantear este calendario, nosotros exigimos que se cumplan básicamente tres condiciones, que, con toda la humildad del mundo, entendemos que son innegociables: una garantía real de transición energética hacia las renovables con una descarbonización esta vez efectiva; dos, un plan de reindustrialización urgente y efectivo en las zonas de las nucleares, y, tres, una protección laboral sólida de verdad para los trabajadores afectados. Porque a nosotros, a la gente de Esquerra Republicana, siempre nos van a encontrar al lado de la gente, de los trabajadores y, evidentemente, del territorio. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d'Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía -no lo hacía en ningún caso- a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba -y hoy sigue necesitando aún más- apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Bé, suposo que no s'ho imagina. Sap què? A mi em passa i no em passa només a mi. Li passa a milions de catalans i catalanes. Al meu país hi ha moltíssimes persones que, cada cop que es juguen competicions internacionals amb seleccions, no té un equip a qui animar i amb qui sentir ser identificat. Al meu país, molta gent no tenim l'oportunitat que tenen vostès de gaudir d'una jornada en família amb amics, d'aquella il·lusió d'una eliminatòria, d'una final, de compartir aquesta passió per les seleccions. L'oficialitat de les seleccions catalanes és una aspiració lògica i necessària, que es fonamenta en el dret de la nació catalana de representar els seus equips en l'àmbit internacional. I quina resposta donen vostès a aquests catalans i catalanes? A Catalunya, l'esport de base té una implantació brutal, però els esportistes que formem no podran jugar mai amb la selecció del seu país perquè vostès, a cop de llei, els coaccionaran i obligaran a jugar sota la bandera espanyola. I dit això, ministra, on queda la voluntat d'aquests esportistes que se senten com aquests catalans i catalanes que li estic explicant? On queda la seva llibertat per escollir amb quina selecció volen jugar?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«I Espanya va a la cua de tot. És que va a la cua d'Europa. La seva Espanya va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, no és que Espanya les hagi disminuït poc. És que, atenció, és que les ha augmentat. Les ha augmentat gairebé un i mig per cent. Dinamarca i Suècia superen el 45 % la reducció, per exemple, i nosaltres l'augmentem 1,5, no? Les emissions per càpita són de 6,8, tones per sobre de la mitjana comunitària. El transport representa el 30 % del total, fruit de la dependència del vehicle privat i, evidentment, també de la manca de polítiques valentes en aquest tema. Tot i que el 51 % de l'electricitat és avui d'origen renovable, al final, la realitat és que només, només d'origen renovable ja o ho cobreix un 24 i escaig per cent. Aquesta és la realitat que vostès estan negant. Aquesta és la realitat. I aquest és un model ineficient, és un model contaminable i és un model feble. I per això des d'Esquerra Republicana seguim persistint, parlant després de vostès, que els recordo que cada vegada parla menys gent després que vostès portin una iniciativa, però aquí la diputada erre que erre i els ho torno a dir: El que cal és revertir la pèrdua de biodiversitat. El que cal és protegir els ecosistemes. Cal preguntar-nos quanta energia podem generar i consumir de manera sostenible. Cal repensar la producció per reduir residus de manera efectiva i cal gestionar l'aigua, sí, però cal gestionar-la com un bé escàs que és. I com ho hem de fer? Només hi ha una manera: Fent polítiques, fent polítiques valentes, transversals, que acompanyin tots els sectors, sobretot aquest sector que vostès tan utilitzen i tan instrumentalitzen, que és el sector primari. Se l'ha d'acompanyar a fer aquestes polítiques transversals amb objectius realistes, però alhora ambiciosos també per poder garantir una transició justa. En definitiva, fent els deures, passant de la teoria als fets.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votaremos a favor de cualquier aumento real de gasto en educación, pero la lucha contra la guerra social va mucho más allá de eso. El Estado español debería quizás, vuelvo a decir, si son demócratas, replantearse su pertenencia a la OTAN, ese club o esa unión donde su consejera en jefe, la ministra Ursula von der Leyen, dice que tenemos que gastar 800 000 millones en gasto militar. Eso no es populismo, es para defender la seguridad. ¿La de quién? ¿La de los que sufren aquí ahora mismo? Dicen que es para defender los valores de Europa. ¿Qué valores de Europa, los valores de la Segunda Guerra Mundial, de la Primera Guerra Mundial, de los imperialismos, del colonialismo, de las matanzas...? ¿Esos son los valores que queremos defender? ¿O los de los derechos humanos? Yo estoy a favor de Europa, de los derechos humanos, y otros están a favor de la Europa que asesinó a Jaurès y de los que alimentaron las guerras mundiales, entre otras muchas barbaridades, son los mismos. Creo -permítanme ir a otra ironía- que eso de la OTAN quizás es un club un poco elitista, porque si para entrar en ese club hay que pagar tantos y tantos millones de euros en un Estado que tiene tanta miseria y tanta pobreza, a mí que me lo expliquen. Si no, que voten los ciudadanos, y creo que no votarían lo que ustedes creen. Ante un club que no defiende los intereses, quizás cuarenta años después habría que planteárselo. Hace cuarenta años se nos planteaba si queríamos entrar en la OTAN o no, pero en mi país hace cuarenta años dijimos en el referéndum que no queríamos entrar en la OTAN. Eso sí que es democracia, lo que pasa es que eso se olvida. No queremos ser cómplices de un sistema que hace del cinismo su política exterior, que fabrica misiles por la noche y que lanza bombas por la noche, que pide humanidad por la mañana y trafica con armas de noche, tantos pueblos condenados a sufrir para que alguno desde su despacho, lejos de aquí, decida que la guerra es rentable. Nosotros no estamos a favor del imperio, estamos a favor de las madres de Ucrania, de las criaturas de Gaza, de los desertores de los bloques, tanto de Rusia como de Ucrania, de los jóvenes de Israel en Tel Aviv, que se manifiestan diciendo 'no en nuestro nombre'. Esa es nuestra gente, la que busca la paz.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«I acabem. Votarem que sí, però no ens fem il·lusions, simplement perquè volem deixar constància que hi ha diputats i diputades que no callaran davant la barbàrie, que no acceptarem les guerres sigui l'única sortida, que no acceptarem que les armes siguin l'única indústria que hi hagi en aquest país o a Europa. En fi, en el nostre nom, no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. Señores del Grupo Socialista, les recuerdo un personaje histórico, Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, asesinado por decir no a la guerra mundial. Murieron millones de personas. Hoy en día Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, está en nombres de calles, de plazas, estaciones de metro... Ojalá hubiera más Jean Jaurès en esta Cámara. Dicho esto, hoy votamos que sí a esta moción por coherencia con lo que somos y lo que defendemos. No todos somos iguales, unos venimos de la paz, el pacifismo y el antimilitarismo ferviente desde siempre, desde hace muchos años, porque es urgente y necesario acabar con esta hipocresía de los discursos oficiales. Nos hablan de paz, pero compran armas; hablan de libertad, pero negocian con regímenes criminales, algunos incluso tienen a su monarca emérito en uno de ellos; hablan de valores, pero sostienen guerras, y lo más grave, nos piden que callemos, que financiemos esa locura militarista. Nosotros, como cantaba Raimon, decimos no, diem no, decimos no, porque sabemos que una guerra se hace con bombas, donde quienes pagan las consecuencias siempre son los de abajo, siempre los de abajo, pero también sabemos que la guerra comporta alguna otra guerra mucho más invisible, pero igualmente letal, la guerra social que algunos quieren ver y dicen que es populismo. Ya sabemos por qué lo dicen, porque son de derechas. ¿Qué es la guerra social? La que condena a millones de personas a la miseria mientras cuatro fondos de inversión hacen negocio con la energía, las armas, el crédito o la vivienda. ¿Esa es la seguridad europea de millones de personas que viven en este país? Esta es la guerra de los poderosos contra la vida, es la guerra del capital contra los pobres, y esto, amigos míos, no es democracia. Si quieren que lo sea de verdad, hagamos algo, se lo digo a los partidos del Gobierno. Hagan otro referéndum -ya sé que no son amantes de los referéndums- sobre las partidas presupuestarias y pregúntenle a la gente del pueblo, a la gente de verdad, en qué prefieren que gasten su dinero, si en servicios públicos o en armas para ir matando gente. Pregúntenlo si son demócratas de verdad y no de boquilla. Y si me permiten la ironía, tampoco es libertad, o sí, una libertad entre todo un abanico de opciones -miren la ironía- cada vez más reducido. Me gusta mucho, me hace mucha gracia cuando hablan de que podemos escoger entre pobreza energética, pobreza alimentaria, pobreza infantil, pobreza de la vivienda, pobreza menstrual... Eso es lo que podemos escoger, Coca-Cola o Pepsi-Cola, es decir, una democracia llena de alternativas. Y mientras sucede todo esto -ahora vamos a los datos reales, a ver si no se nos cae la cara de vergüenza-, se habla de guerra con mayúsculas; en el Reino Unido se invierten miles de millones en doce submarinos nucleares, que son potencia nuclear ya, pueden destruir todo el planeta y varias veces; Alemania, que antes no podía gastar en armamento y no le iba mal, bate récord de exportación de armas, también ahora; España quiere destinar 34 000 millones de euros en 2025 al presupuesto militar, y no nos engañemos, cada euro que va a la guerra es un euro robado a la sanidad, a la educación o a la dependencia -si no, que me expliquen si no es verdad-, o como mínimo podrían ir ahí, y no vamos sobrados.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votarem a favor de qualsevol augment real la despesa en educació. Però la lluita contra la guerra social va molt més enllà. L'Estat espanyol hauria potser, i torno a dir, si són demòcrates, de replantejar-se el tema de l'OTAN, aquest club o aquesta unió a la qual la seva consellera en cap, la ministra Ursula von der Leyen, diu que hem de gastar 800 000 milions de despesa militar. Això no és populisme, eh? Això és per defendre la seguretat. La de qui? La gent que pateix aquí, ara mateix? Això es diu que és per defensar els valors d'Europa. Quins valors d'Europa? Els valors de la Segona Guerra Mundial? De la Primera Guerra Mundial? Dels imperialismes, del colonialisme, de les matances? Aquests són els valors europeus que volen defensar? O els valors dels drets humans? Jo estic a l'Europa dels valors dels drets humans i uns altres estan amb l'Europa dels qui van assassinar Jean Jaurès i dels qui van alimentar les guerres mundials, entre altres barbaritats. Són els mateixos. Penso que, i deixin fer una altra ironia, potser això de l'OTAN és un club una mica elitista, perquè si per entrar a aquest club s'han de pagar tants, tants i tants i tants milions d'euros en un estat que té tanta misèria i tanta pobresa, a mi que m'ho expliquin, això. O si no, que votin els ciutadans que, com algú deia, no, no són imbècils. Per això crec que votarien i no votarien el que vostès es pensen. Un club que no defensa els interessos. Potser s'hauria de tornar a..., quaranta anys després, què vol... El meu país va dir, quaranta anys després, que no volia entrar a l'OTAN. Potser el seu, no sé, senyor Gavín, però el meu país fa quaranta anys va dir que no volia entrar a l'OTAN i va ser un referèndum. Això es diu democràcia. Passa que això s'oblida. No volem ser còmplices d'un sistema que fa del cinisme la seva política exterior. Es crida pau de dia i fabriquen míssils de nit. Es demana ajuda humanitària de dia i es llancen bombes de nit. Es demana humanitat de dia i es trafica amb armes de nit. Tants pobles condemnats a patir perquè algú, des d'un despatx lluny d'aquí, ha decidit que la guerra és rendible. Nosaltres no triem entre imperis, triem les criatures de Gaza, les mares d'Ucraïna, els dissidents i desertors dels blocs, tant de Rússia com d'Ucraïna, els joves d'Israel, de Tel Aviv, que es manifesten dient: 'No en el nostre nom', aquesta és la nostra gent, la qui busca la pau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Y ahora sí, acabo, presidenta, pero primero quiero felicitar por los cincuenta años de la denominación de origen protegida de Les Garrigues, la primera DOP reconocida en el Estado español. Fue en 1975 y les felicito. ¡Enhorabuena!, desde esta tribuna. No puedo felicitarles desde el Parlament de Cataluña, soy diputada aquí, así que enhorabuena a esos agricultores valientes que hace cinco décadas que decidieron dar valor a ese producto, al aceite, a su territorio, a sus paisajes, a su gente y, sobre todo, valor a su esfuerzo. Han hecho historia, cincuenta años, y ahora a trabajar, a llegar al siglo, con una mirada a largo plazo y a partir de esas raíces siempre tan profundas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Pero esto va a tener un efecto bumerán, señor Chamorro, porque el campo no necesita más discursos patrióticos vacíos. Necesita herramientas reales, inversión y, sobre todo, respeto. Lo que ustedes hacen, en realidad, es una traición, vestida de supuesta defensa, porque el aceite, el olivo no es solo una actividad productiva; es paisaje, es territorio, es identidad y, sí, también es soberanía. Son cosas que forman parte de una forma de vivir. El aceite, los olivares son una forma de resistencia colectiva, de enraizamiento. Por ello, defender el olivo significa que hay que hacerlo con una mirada ecológica y, aunque no lo crean, con una mirada democrática, garantizando la viabilidad del relevo generacional, la marca de origen, el apoyo a las cooperativas, la inversión necesaria para mantener este mundo rural vivo y activo, sobre todo. Sin embargo, ustedes utilizan el esfuerzo del campo siempre -insisto, siempre- como excusa para cargarse las renovables, como si las placas y los olivos fueran incompatibles. Pero el verdadero choque no es entre olivos y placas, sino entre un modelo integrador y justo y el discurso de ustedes, un discurso de odio e inmovilismo. La transición energética tiene que ser una oportunidad para reforzar el territorio, no para enfrentarlo. Hay que pasar de un modelo extractivo a un modelo compartido con la gente. Por lo tanto, también nos dirigimos al Gobierno, al Ministerio de Transición, pero también al Ministerio de Agricultura, porque creo que, sí, hay que proteger por ley algunos paisajes de olivar, aquellos que tienen un valor patrimonial importante, y fomentar la fotovoltaica, adaptar los cultivos tradicionales, y también hay que crear las comunidades energéticas rurales. Allí donde quiera, la gente tiene que poder desarrollar su proyecto y, además, hay que desarrollar todo esto a través del mundo cooperativo, que es una realidad -valga decirlo- muy asentada en el sector del aceite. ¿Por qué? Porque los agricultores y las cooperativas tienen que convertirse en productores de energía. Esa es la clave. Hay que reducir su propio gasto energético, ganando soberanía -importante- y, al mismo tiempo, revitalizando el mundo rural; no sustituirlo, como ustedes insinúan, por otra cosa, sino dando futuro y vida al mundo rural. Hay que establecer un consenso con el territorio, con moratorias temporales para los macroproyectos, y eso hasta que tengamos un mapa del suelo consensuado, y también hay que acompañar desde el punto de vista técnico a los agricultores. Esto es importante para que la producción agrícola sea compatible con la producción energética. Ahí veo yo una gran oportunidad si hacemos bien los deberes, porque conseguiremos tres cosas -aquí me dirijo al resto del hemiciclo, que no es VOX-: avanzar en energías limpias, garantizar un futuro para los agricultores y el mundo rural y desmontar de una puñetera vez los discursos vacíos y destructivos de la extrema derecha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Y acabo con un mensaje para el Partido Socialista y también para la vicepresidenta tercera. Con respecto al mar -ya que hablamos hoy del mar-, la señora Ribera, la vicepresidenta tercera -hoy ya no lo es-, se comprometió con el Delta del Ebro. Nosotros nos vamos a recular, anótenlo bien, en cuanto al espacio húmedo más importante del sur de Europa, no porque lo diga esta diputada sino porque lo dice la gente que vive y que quiere el Delta del Ebro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«I acabo amb un missatge pel Partit Socialista i també per la vicepresidenta tercera respecte, ja que avui parlem de mar, respecte a l'atermenament del Delta de l'Ebre. Malgrat el compromís de la vicepresidenta tercera -que avui ja no ho és, la senyora Ribera s'hi va comprometre- nosaltres, anotin-s'ho, no recularem respecte al deslinde o atermenament d'un espai o de l'espai humit més important del sud d'Europa. No perquè ho digui aquesta diputada, sinó perquè ho diu la gent que viu i s'estima el Delta de l'Ebre. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y todos. Con casi 600 kilómetros de costa, que no es poco, Cataluña un país marítimo y, sin duda, eso convierte a mi país en un territorio clave también para el desarrollo de una economía de la que se habla muy poco pero que es muy importante, la economía azul. Las actividades vinculadas al mar, al litoral, son múltiples y variadas: la pesca, la acuicultura, el turismo, las actividades recreativas, el transporte marítimo, obviamente la logística portuaria, la construcción y el mantenimiento naval, la investigación marina, la energía renovable también, la protección del medio marino, el deporte y también la formación. En definitiva, señorías, el litoral catalán está vivo en la costa de nuestro país, pasan cosas cada día; de hecho, pasan cosas allí porque cada día se hacen muchas actividades, es así de simple. Ese el motivo principal por el que Cataluña en su día articuló la Estrategia Marítima 2030 por la que se impulsa un desarrollo que fuera sostenible, integrado e innovador del espacio marítimo catalán, poniendo en valor ese tipo de economía que es pequeña pero muy importante, la economía azul.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Se me va a acabar el tiempo muy rápido, pero no quiero dejar de decir una cosa. La prueba de que la política de vivienda actual no está funcionando es lo que está ocurriendo en el aeropuerto de Barajas. El 38 % de las personas que duermen en el aeropuerto de Barajas tienen trabajo o pensión y no pueden acceder a un hogar. Creo que es paradigmático que no tengamos datos sobre la gente que vive en la calle y si tienen trabajo o no, pero no creo que sean muy diferentes de un lugar a otro. Claramente hay un problema de acceso a la vivienda, que no solo afecta a personas en riesgo de exclusión social, sino a toda la ciudadanía. La realidad es que ustedes tienen herramientas con las que pueden empezar a desbloquear casi de inmediato la situación y, además, no necesitan la aprobación de ninguna ley ni ningún real decreto ley que tenga que apoyar la derecha. Tienen un parque de viviendas ya, la Sareb, que hemos pagado entre todos y que están cerradas en muchos casos y en condiciones inhabitables. Solo hace falta que esta misma tarde firmen una orden ministerial, se traspasen las propiedades a Cataluña y se dé un crédito extraordinario para ponerlas a punto. Estoy segura de que muchos ayuntamientos estarían dispuestos, incluso, a asumir estas rehabilitaciones. Pero ¿saben ustedes qué problemas tienen los ayuntamientos para asumir estas rehabilitaciones? Por ejemplo, el Ayuntamiento de L'Escala: cero euros de deuda, 9 millones de superávit. Perdonen que hable de L'Escala, pero es que es el mejor pueblo del mundo. Como les decía, 9 millones de superávit y no lo podemos gastar en vivienda. No sé si ustedes lo harían, porque el Gobierno municipal de mi pueblo no sé si está para sí, pero el caso es que tenemos ese excedente y no lo podemos destinar a eso. ¿Y por qué no lo desbloquean? Porque se cubren las espaldas respecto de su déficit con Europa y así cubren a los ayuntamientos, aunque yo creo que se podría hacer mucho más en este sentido.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«También tengo que contestarle cosas. Curioso respaldo el del Grupo Socialista a la proposición de ley de alquileres de temporada y de viviendas, que, incluso, en el periodo de enmiendas ustedes votan en contra de esta proposición. Es una realidad. Bloquean, o dicen querer bloquear, pero no les salió bien, que se pueda comenzar la negociación de esta ley, que es el primer paso para aprobarla. Ministra, no se trata de ponerse medallas, se trata de poner lealtades. Yo soy nueva en esta Cámara y para mí es muy básico que si en las conversaciones que se tienen, se llega a acuerdos, tienen que ser compromisos que se cumplan. Ustedes no han cumplido esta semana con los acuerdos con Esquerra Republicana y eso también tengo que ponerlo de manifiesto, porque como le decía, no se trata de medallas, sino de lealtades más allá de los partidos. Lealtad con la ciudadanía y con los movimientos sociales. También tengo dudas de una de las medidas fiscales que ustedes proponen, como por ejemplo la limitación de compra a los extranjeros extracomunitarios, la fiscalidad. Me gustaría saber cuál es el número de compras por parte de esas personas y si realmente eso tendrá una afectación en el mercado de la vivienda. En todo caso, espero que ustedes presenten esos números, porque yo vivo en una zona en la que muchos extranjeros compran viviendas y no son precisamente extracomunitarios. También ha hablado de la Sareb y de cómo ha desahuciado en los últimos tiempos a la gente. En mi pueblo, L'Escala, ahora mismo hay un bloque de la Sareb donde todos los vecinos están superespantados porque no saben qué día tendrán que dejar su casa, y la Sareb ahora mismo la controla el Partido Socialista. Por tanto, eso no se ha acabado, sigue sobre la mesa y creo que también tienen que asumir sus responsabilidades.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Tinc dubtes també d'alguna de les mesures fiscals que vostès proposen, com per exemple la limitació de compra als estrangers extracomunitaris. M'agradaria realment saber quin és el nombre de compres d'aquest tipus de persones i si això realment tindrà una afectació en el mercat de l'habitatge. En tot cas, espero que vostès presentin aquests números, perquè jo visc en una zona on molts estrangers compren habitatges i no són precisament extracomunitaris. També ha parlat de la Sareb i de com ha desnonat durant els últims temps a gent. Miri, al meu poble, a l'Escala, ara mateix hi ha un bloc de la Sareb on tots els veïns estan superespantats, perquè no saben quin dia hauran d'abandonar casa seva. I la Sareb ara mateix la controla el Partit Socialista. Per tant, això no s'ha acabat, segueix a sobre la taula i crec que també han d'assumir les seves responsabilitats. Se m'acabarà el temps molt de pressa, però no vull deixar de dir que la prova que la política d'habitatge actual no està funcionant és el que està passant amb l'Aeroport de Barajas. A l'aeroport de Barajas, el 38 % de la gent que està dormint a l'aeroport té feina o té una pensió, i no pot accedir a una llar. Crec que és paradigmàtic. No tenim dades de la gent que viu al carrer, a les ciutats, de si tenen feina o no, però no crec que siguin molt diferents. Per tant, clarament hi ha un problema d'accés a l'habitatge, que no és només de gent en risc d'exclusió social, sinó que és de tota la ciutadania. La realitat és que vostès tenen eines que poden començar a desbloquejar la situació quasi de forma immediata i que, a més a més, no necessiten una aprovació de cap llei ni de cap reial decret llei que hagi d'aprovar la dreta. Tenen un parc d'habitatges i solars, com deia, de la Sareb, que ja hem pagat entre tots, que molts d'ells es mantenen tancats i en condicions inevitables. Només cal que aquesta mateixa tarda signin una ordre ministerial del traspàs de les propietats a Catalunya i d'un crèdit extraordinari per poder posar-los a punt. I si això no arribés, estic segura que moltíssims ajuntaments estarien disposats a assumir inclús aquestes rehabilitacions. Però sap quin és el problema que tenen els ajuntaments per assumir aquestes rehabilitacions? L'Ajuntament de l'Escala: zero euros de deute, 9 milions d'euros de superàvit. I perdonin-me que parli de l'Escala, però, és clar, és el millor poble del món. 9 milions d'euros... Tot i que manen els socialistes. 9 milions d'euros de superàvit, com li deia, no els podem gastar en habitatge. Com dic, no sé si ho farien, perquè el Govern municipal del meu poble no sé si està per això, però en tot cas els tenim i no els podem destinar a això. I això vostès també ho podrien desbloquejar. No ho fan perquè es cobreixen les espatlles del seu dèficit amb Europa i així ho van..., ho cobreixen els ajuntaments. Home, la veritat és que crec que es podria fer molt més en aquest sentit.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Señora ministra, no venimos aquí a hacer diagnósticos, venimos a decir que el modelo actual ha fracasado y a exigir responsabilidades al Gobierno que se llama progresista. Venimos con propuestas concretas, con una regulación fiscal justa, firme, con una voluntad de transformación. Ahora es su turno, ahora les toca ser valientes. Tienen que dejar de proteger a los de siempre mientras la gente pierde su casa. ¿Harán alguna cosa que podamos constatar o palpar, o seguirán con los grandes titulares de la prensa? Nosotros lo tenemos claro: estamos con las familias desahuciadas, con los jóvenes que no pueden emanciparse, con los pensionistas que al jubilarse no pueden llegar a pagar el alquiler y después de treinta y cinco años de trabajar tienen que cambiarse de piso, de barrio y de vida, y con las abuelas que ven desaparecer sus barrios cada día. Hoy, la diferencia entre ser y no ser pobre es la de si se tiene o no una vivienda en propiedad, y eso no puede ser. Nosotros estamos con el derecho universal a la vivienda y con una acción política concreta. Seguiremos en este camino, exigiendo que se haga justicia, que se acabe con el expolio y la especulación, y que se aprueben las leyes propuestas por nuestro grupo, que se desplieguen y se hagan cumplir hasta sus últimas consecuencias. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el modelo no funciona, no protege, no redistribuye, no da alternativas, solo castiga. Y, mientras se desahucia a familias que no pueden pagar el alquiler -uno de cada cuatro desahucios del Estado es en Cataluña-, ustedes solo actúan cuando ven en peligro su imagen pública, o cuando grupos como el nuestro pone el foco y se conjura para acabar con el problema. Tienen la tentación con demasiada frecuencia de ceder a los chantajes y a los privilegios de la derecha de esta Cámara, fallando a la palabra y a su compromiso con la ciudadanía y en muchas ocasiones, como la semana pasada, de forma absolutamente explícita. Por eso, se hace imprescindible que formaciones como Esquerra Republicana, que están a su izquierda, tengan suficiente fuerza para arrastrarlos a ustedes al lado correcto de la historia, el lado que garantiza los derechos de la gente y que vela por que no se conviertan en privilegios para los ricos. Ha llegado la hora de la verdad. No se pueden esconder más. No pueden continuar haciendo teatro. Se les han caído las máscaras. Tienen que decidir ahora: ¿Están con la gente o con quienes hacen negocio con la miseria de la gente? Digámoslo bien claro. Si lo quieren, la ley que regula las viviendas de temperada puede estar regulada en pocas semanas. Hay consenso social, solo hace falta voluntad política. No queremos más demoras, no queremos más excusas, no queremos más chantajes de la derecha para esta tramitación. Si bloquean la ley una vez más, ahora ya lo harán a cara descubierta totalmente y tendrán que apechugar con las consecuencias. Si hay algo que resume este modelo de ciudad que expulsa y que es especulativa, es el de los pisos turísticos: Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o L´Escala tienen un porcentaje de pisos convertidos en pisos turísticos que es tan alto que lleva a romper el equilibrio social y demográfico de los barrios. Expulsa a los vecinos y convierte los barrios enteros en parques temáticos sin escuelas, sin mercados, sin tiendas, sin niños que jueguen en las plazas. Mientras miles de familias buscan un piso donde vivir, las plataformas de alquileres turísticos acumulan propiedades que después alquilan a 200 euros la noche, y ustedes lo permiten y lo dejan correr. Es escandaloso y, mientras tanto, los municipios no tienen ninguna herramienta efectiva para frenar esto. ¿Y cuál es el resultado? El derecho a vivir en nuestros barrios ha quedado secuestrado por el beneficio privado, y nosotros ya estamos hartos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«La vivienda, gracias a las políticas públicas completamente inexistentes de su Gobierno y de los que le han precedido, se ha convertido en un privilegio reservado para quienes tienen. Hoy, en los países catalanes y en otros muchos sitios del Estado hay una situación insostenible y crónica. La lógica del mercado ha pasado por encima del derecho a tener un hogar, por encima de la vida de la gente. Ante eso, la respuesta institucional ha sido una cobardía ante los intereses de los grandes tenedores y una inacción. Se han cerrado barrios enteros, se ha echado a residentes y se ha dejado que fondos buitre, la Sareb y la Socimi se quedaran con las casas; que jugaran con ellas como si fueran acciones de Bolsa. Y ustedes no solo lo han permitido, sino que lo han llegado a incentivar. Toda la política de vivienda de su Gobierno es la de los grandes anuncios, ministra. Grandes titulares de prensa y grandes promesas de lluvia de pisos o una vivienda asequible que no ha llegado nunca. Todo se ha quedado en palabras. Hasta el momento, no hay ninguna acción concreta, ninguna. Los datos no son opinables. En Cataluña, la vivienda pública es solamente del 1,7 %; y, en el Estado, un 2,5 %. Ese es el parque. Si comparamos eso con otros países como el 24 % de Austria o el 30 % de los Países Bajos, queda clarísima la magnitud de la tragedia. Este déficit no es casualidad. Es el resultado directo de una política inexistente, como decía, que ha abandonado la función social de la vivienda y ha convertido las casas en productos financieros. Esta es la herencia que usted tiene, y no podemos seguir así.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Senyora ministra, no venim avui aquí a fer diagnòstics. Venim a dir que el model actual ha fracassat i exigir responsabilitats al Govern que es diu progressista. Venim amb propostes concretes, amb una regulació fiscal justa, ferma, amb una voluntat de transformació. Ara és el seu torn. Han de tenir coratge, han de deixar de protegir els de sempre mentre la gent perd casa seva. Faran alguna cosa que puguem palpar o es limitaran a seguir amb els grans titulars a la premsa? Nosaltres ho tenim clar, estem amb les famílies desnonades. Amb els joves que no poden emancipar-se. Amb els pensionistes que en jubilar-se no poden arribar a pagar el lloguer, i després de 35 anys de treballar han de canviar de pis, de barri i de vida. I amb les àvies que veuen desaparèixer els seus barris cada dia. Avui, la diferència entre ser o no ser pobre és la de si tens o no tens un habitatge en propietat i pagat. I això no pot ser. Nosaltres estem amb el dret universal a l'habitatge i ho estem amb acció política concreta. Seguirem en aquest camí, exigint que es faci justícia, que s'acabi amb l'espoli i l'especulació, i que s'aprovin les lleis proposades pel nostre Grup i es despleguin i es facin complir fins a les últimes conseqüències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el model no funciona, no protegeix, no redistribueix, no dona alternatives, només castiga. I mentre es desnonen famílies perquè no poden pagar el lloguer, un de cada quatre desnonaments de l'Estat a Catalunya, vostès actuen només quan veuen que la seva imatge pública està en perill o quan grups com el nostre posen el focus i es conjuren a acabar amb aquest problema. Tenen la temptació massa sovint de concedir privilegis a la dreta d'aquest hemicicle, de cedir als seus xantatges, faltant a la seva paraula i al seu compromís amb la ciutadania. I moltes vegades, com ho vam veure la setmana passada, de forma absolutament explícita. I és per això que es fa imprescindible que formacions com Esquerra Republicana, formacions de la seva esquerra, tinguem prou força per arrossegar-los de nou al costat correcte de la història, al costat que garanteix els drets de la gent i que vetlla perquè no es converteixin en privilegis per als més rics. Ara ha arribat l'hora de veritat. Ja no poden amagar-se més. Ja no poden continuar fent teatre. Han caigut les caretes. Ara han de decidir. Estan amb la gent o estan amb els qui fan negoci, amb la misèria de la gent? Ho diem ben clar: si volen, la llei que regula els lloguers de temporada i habitacions pot estar aprovada en molt poques setmanes. Els textos estan redactats, hi ha consens social i només cal voluntat política. No volem més dilacions. No volem més excuses. No volem més xantatges de la dreta que para aquesta tramitació. Si bloquegen la llei un cop més, ara ja ho faran a cara descoberta i hauran d'assumir-ne les conseqüències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«L'habitatge, gràcies a les polítiques públiques completament inexistents del seu Govern i dels que l'han precedit, s'ha convertit en un privilegi reservat per als qui més tenen. La situació que avui es viu als Països Catalans, però també a molts altres indrets de l'Estat, és insostenible i crònica. La lògica del mercat ha passat per sobre del dret a tenir una llar digna, afectant la vida quotidiana de la gent. I davant d'això, la resposta institucional fins ara ha estat una barreja de covardia, submissió als interessos dels grans tenidors i inacció planificada. S'han trinxat barris sencers, s'ha expulsat el veïnat i s'ha deixat que els fons voltor, entre ells la Sareb, que tot i recuperant els pisos amb els impostos de totes i tots, el Govern reté, i les SOCIMI juguin amb les cases com si fossin accions de borsa. I vostès no només ho han permès, sinó que ho han avalat i en molts casos ho han incentivat. Tota la política d'habitatge que ha fet el seu Govern, ministra, és la dels grans anuncis, la dels titulars de premsa i les promeses de pluges de milions per a una inversió en habitatge assequible que no arriba mai. Però tot s'ha quedat en paraules. De moment, ni una acció concreta, ni una. Les dades no són opinables. A Catalunya, el parc d'habitatge públic representa només un 1,7 % i a l'Estat no arriba al 2,5. Si comparem això amb altres països com Àustria amb un 24 % o Països Baixos, amb un 30 %, queda claríssima la magnitud de la tragèdia. Aquest dèficit no és casualitat. És el resultat directe d'una política, com deia, inexistent, que ha abandonat la funció social de l'habitatge i ha convertit les cases en productes financers. Aquesta és l'herència que vostè té i no podem continuar així.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Per tot això, Esquerra Republicana de Catalunya diu sí, però també amb les condicions sobre la taula perquè no volem reconeixement de cartó, volem drets, finançament, autogovern i dignitat. Perquè la lluita veïnal no és només passat, és un exemple i una brúixola de compromís. Visca la lluita obrera! Gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, me hace especial ilusión salir a hablar hoy en esta PNL. Crecí en uno de esos sitios que se llamaban barriadas, suburbios, extrarradio, periferia, esos sitios estigmatizados, unos espacios de olvido institucional. Y quizá porque uno ya tiene cierta edad, vi calles sin asfaltar, buses de una empresa privada que se llamaba Transgasol, que cerraba a partir de las diez de la noche y el barrio quedaba aislado. Había ratas por las calles, que se llenaban de fango cuando acababa de llover, con un servicio educativo inexistente. Todo lo que hoy consideramos básico sé conquistó, no fue concedido. Se conquistó gracias a las luchas vecinales hechas desde abajo, de la mano del antifranquismo, movimientos vecinales del PSUC y Comisiones Obreras, organizaciones de la gente que entonces llamábamos de clase obrera. Esas asociaciones de vecinos fueron más que entidades, fueron escuelas de democracia, arquitectos de derechos colectivos y también diccionarios vivos de dignidad y orgullo. Yo he vivido en los barrios que se llamaban barrios de trabajadores, donde diferentes empresas tenían bloques enteros con nombres de empresas; el barrio de Torreforta, de Riuclar, de la Floresta, etcétera. Allí uno aprendió lo que hace que hoy esté aquí, en este faristol, que es la conciencia de clase. Luchábamos por el asfalto, por el agua, por consultorios o ambulatorios, como los llamábamos entonces, y para que nos conectáramos con el mundo, y lo hacíamos con un colectivo donde parecía que todo era posible, a pesar de que a veces no lo era.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Que es blindi la independència també de les associacions de veïns. No podem ser la crossa de cap partit. Hem de fiscalitzar-nos i no servir-nos. Cal evitar un dels mals que viu avui dia lassociacionisme veïnal, que és el clientelisme. Per això demanem més transparència i autonomia, perquè les associacions de veïns no siguin avui dia una corretja de transmissió clientelar. Que recuperin aquest esperit que les fa grans i admirables. No vol dir que totes ho facin, però nhi ha. Que es blindi, com deia, les associacions veïnals. Aquest sí crític no és només un posicionament polític, és una promesa de memòria i de futur. Alguns han comentat que això ho va reflectir molt bé la pel·lícula El 47 de Marcel Barrena, que reconstrueix amb tendresa i força la lluita de Torre Baró per tenir una simple línia dautobús. És una pel·lícula molt real. Ara bé, el director soblida dun detall. Marcel Barrena era militant del Partit Comunista, era militant del Partit Comunista. Formava part duna cèl·lula. Formava part duna cèl·lula comunista. No era un individu sol, estaven organitzats i formaven part amb tota la il·lusió del món daquelles cèl·lules comunistes que avui alguns daquests equips tornarien a afusellar. Però sí, gràcies a aquesta gent, avui aquests barris són més dignes que ho eren abans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. Quizás porque mi niñez sigue jugando en sus playas, em fa una especial il·lusió fer avui aquesta , sortir a fer aquesta PNL. Vaig créixer en un daquells llocs que en deien barriada, suburbis, extraradi, perifèria. Aquells llocs estigmatitzats. Uns espais doblit institucional. I potser perquè un ja té una certa edat, vaig viure en carrers sense asfaltar, autobusos duna empresa privada que es deia Gasol i que tancava el barri a partir de les deu de la nit, que quedava aïllat; que hi havia rates passejant pels carrers enfangats quan havia deixat de ploure, escoles insuficients, inacabades; lleure educatiu inexistent. Tot allò que avui considerem bàsic va ser conquerit, va ser No va ser concedit. Conquerit gràcies a les lluites veïnals organitzades des de baix, sovint de la mà de lantifranquisme, de moviments veïnals, del PSUC, de comissions obreres, dorganitzacions de la gent que aleshores dèiem de classe obrera. Aquestes associacions de veïns van ser molt més que entitats. Van ser escoles de democràcia, arquitectures, arquitectes de drets col·lectius i també diccionaris vius de dignitat i dorgull, de dignitat i dorgull.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Mientras tanto, ¿qué hace el Gobierno de SUMAR y PSOE? Miran hacia otro lado y hacen como que todo va bien, cuando saben que no han habilitado ni una partida concreta para aplicar esto, porque no les da la gana, ya que los presupuestos se pueden y se deben presentar y así todo el mundo quedaría retratado. No les importa el sufrimiento de la gente si eso les sirve para seguir en el Gobierno, pero la obligación de SUMAR y del Partido Socialista es precisamente presentar los presupuestos y que todo el mundo se retrate: veremos qué dirán todos esos que dicen que no hay dinero y quién vota que sí y quién vota que no. Se retrataría todo el mundo. Por eso, como decía antes, nuestro voto solo puede ser afirmativo, pero también es una enmienda a la totalidad a la manera de hacer política que pone por delante el enfrentamiento partidista por encima del bienestar de la ciudadanía. Nuestro sí es para quienes luchan, no para quienes presentan esta PNL, para quienes luchan, como la Fundación Luzón o las asociaciones de pacientes de ELA. Nuestro sí es para la gente y no es a favor de quienes presentan esta PNL. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Es un poco paradójico que la presente el Grupo Popular, ¿verdad? El Partido Popular cuando ha estado décadas en el poder no ha hecho nada a favor de las personas con ELA. Ahora, en la oposición, pretende hacer ver que le preocupa el bienestar de la gente, y su objetivo es desgastar a un Gobierno que, no obstante -hay que decirlo-, también está incumpliendo su palabra. Gobernar también es cumplir las leyes que se aprueban, sobre todo por unanimidad, y la Ley 3/2024, aprobada hace más de doscientos días, no cuenta todavía con un despliegue completo ni con una dotación presupuestaria ni está garantizada su aplicación. Las medidas adoptadas hasta ahora son parciales y, según las asociaciones de pacientes, son insuficientes para cubrir las necesidades de los afectados por la ELA. Por tanto, es necesario afirmar que, pese a los esfuerzos realizados, la ley todavía no se ha aplicado plenamente y requiere acciones concretas e inmediatas para asegurar el bienestar de las personas con ELA. Eso no es solo un problema de trámite, yo diría que es, prácticamente, un escándalo más. Es una falta de respeto mayúsculo a las personas que no tienen tiempo de esperar, personas que necesitan atención urgente, apoyos específicos, recursos públicos, investigación, reconocimiento y vida digna, no promesas vacías, no notas de prensa, no planes y planes de despliegue sin calendario ni presupuesto, como ha ocurrido con la ley de dependencia también.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Per això, com deia abans, el nostre vot no pot ser res més que afirmatiu. Però també és una esmena a la totalitat a la manera de fer política que posa per davant lenfrontament partidista al benestar de la ciutadania. El nostre sí és pels que lluiten, no pels qui presenten aquesta PNL, sinó pels qui lluiten cada dia per les entitats de Con ELA o la Fundación Luzón, que no shan rendit mai malgrat el menyspreu institucional. El nostre sí és per la gent i no pels qui presenten aquesta PNL. Buenas tardes. Gracias, presidente. Hay veces en que uno siente vergüenza cuando sube a esta tribuna, y esta es una de esas ocasiones, porque se comprueba, una vez más, que las instituciones del Estado son de una baja calidad democrática. Y eso no es bonito. Lo hemos visto antes con las víctimas del amianto, de la ELA, con una ley que no cumple hoy, la Seguridad Social ¿No pasa nada aquí por eso? El Grupo Republicano, por supuesto, votará a favor de esta proposición de ley, porque la causa que aborda nos interpela a todos. La dignidad, los derechos, la vida de las personas con esta enfermedad llamada ELA, enfermedades de alta complejidad nos interpelan, y, sobre todo, después de doscientos días de que aprobáramos por unanimidad una ley y que nos hiciéramos unas fotos. Vemos, de nuevo, que eso no se cumple.»