Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 28 de 45
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«I què hem fet en aquesta llei? Doncs en aquesta llei el que hem fet, a part de vigilar, com deia les competències exclusives de Catalunya, és introduir una esmena per aconseguir que es valori la innovació incremental. Què és la innovació incremental? I tornem a parlar per la gent normal. La innovació incremental és allò que fan les petites empreses farmacèutiques catalanes per sobreviure. És allò que dóna feina a més del 7 % de la població a Catalunya, d'una gent que treballa en una fàbrica i d'una indústria que dóna vida amb llocs de treball qualificats en el nostre país. I no oblidin, no oblidin des d'aquesta cambra, que aquestes petites empreses farmacèutiques catalanes són el 50 % de les empreses que treballen en aquest sector a tot l'Estat. Hem aconseguit que aquesta gent pugui seguir treballant amb qualitat. Hem aconseguit que aquesta gent salvi segurament fàbriques i llocs de treball, i això és el que nosaltres venim a fer en aquesta cambra. No venim a fer discursos buits, venim a ser útils i avui serem útils per als catalans i les catalanes. En aquest sentit, dir que Catalunya, com deia, concentra quasi el 50 % de la indústria farmacèutica de l'Estat i que hi ha 79 plantes de producció de medicaments que han de lluitar contra grans empreses que, evidentment, tenen recursos i tenen espai per poder fer innovació, per trobar nous principis actius. Què fa la innovació incremental? El que fa és buscar maneres de que la posologia sigui més eficaç. Això hem aconseguit introduir-ho en aquesta llei, però no ve d'avui, no ve d'aquesta diputada. Aquesta feina la van fer el meu company Joan Capdevila i la meva companya Inés Granollers, i això s'ha de reconèixer des d'aquesta tribuna. Ho han lluitat molts anys, molts i molts anys, i ara és una realitat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«I per què aquesta obsessió amb Catalunya? Doncs perquè la immigració no els preocupa gens. Si els preocupés, haurien fet alguna cosa quan governaven. Més enllà de col·lapsar l'administració, que està col·lapsada, el PSOE tampoc ho ha arreglat el tema de les cites, més enllà de deixar a milions de persones en la precarietat, el PSOE tampoc ho ha solucionat amb la ILP Regularització ja, tampoc ha solucionat, i deixar omplir els CIEs plens de vides trencades. Aquesta és la seva política de migració. Però això no va de migració, això va de continuar fent de Catalunya el seu enemic preferit, perquè sense aquest enemic el seu discurs s'ensorra. El que és trist és que el seu discurs catalanofòbic doni vots. Per això ho fan, perquè dóna vots. Ara no arribaran aquí perquè a Catalunya no els volen. A Catalunya no els volen, i tant de bo tornin a enviar la Cayetana Álvarez de Toledo a predicar. Perquè ara que venen vostès, l'independentisme puja. Ens parlen de control de fronteres, però en canvi no els veiem mai preocupats per l'evasió fiscal, pel control de les fronteres amb evasió fiscal, no es preocupen. O per les màfies laborals que exploten els mateixos treballadors. No, només els obsessiona el perill que ve en pastera o els nens o nenes que venen sota d'un camió. Aquests sí que són els problema. Aquests sí que els preocupa molt, no els que arriben amb jet privat provinent d'una societat pantalla des d'Andorra. Aquests no es preocupen gens. Diuen que volen polítiques migratòries ordenades. Què bonic. Les polítiques migratòries ordenades. Això ho diu el mateix partit que quan governava va deixar milers de persones sense papers durant anys. Que externalitza les fronteres pagant a dictadures, pagant a dictadures, perquè facin la feina bruta, diguis Marroc, o diguis Turquia, que no dubta a trepitjar els drets humans quan li convé. Si aquest és el seu concepte d'ordre, quasi prefereixo el caos, la veritat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Bona tarda i gràcies, president. Senyora Vázquez, si no existís Catalunya, jo no sé de què parlarien, la veritat. Jo penso que ens hauríem de donar la independència, encara que només sigui per salut mental, per felicitat. Serien tan feliços vostès, tan feliços. Perquè la veritat, venen amb una mala llet, que venen aquí parlant de Catalunya. És que la veritat els hi surt de les entranyes. Miri, vostè ha dit les 26 menors per a Catalunya. Ha dit 26 menors per Catalunya. Senyora Vázquez, senyora Vazquez: 26 menors per Catalunya, ha dit. Bé, però s'oblida que en aquests moments tenim 204 menors tutelats. S'oblida que tenim un programa assistencial que manté el programa fins més enllà dels 18 anys i sumen 4208 tutelats. Amb les mateixes fonts que vostè ha dit 26, poden posar uns quants més. Parlen vostès de competències. Clar que les volem totes les competències. És que nosaltres som el partit que venim de Companys i de Macià, i vostès venen del franquisme. Doncs sí, tenim dos models d'estat diferent. Clar que sí. Però això és normal, no? És a dir, aquí el problema està en que el Partit Popular ha tornat a fer el que millor sap fer: barrejar xenofòbia i catalanofòbia. En un còctel, jo diria, bastant, bastant, bastant cutre. Vostès no venen a parlar de polítiques migratòries. Venen a vomitar els mateixos mantres de sempre. 'España se rompe', 'l'efecte crida', 'la seguretat nacional', 'els Mossos són dolents, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són molt bons'. Com si no els coneguéssim, com si no fos evident que el seu únic projecte polític és la por.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Si vostè va en una andana a Catalunya veurà que no va tot bé, perquè això és condemnar el sistema a un col·lapse progressiu. Li he dit, vostè està pintant les parets amb aquarel·la i després plou. Mancha tot, no serveix per a res. S'han de fer les inversions pensant. Vostè ha dit, fa poc temps, que el president de Renfe i Adif són els presidents de Renfe i Adif. Suposo que quan van ser els presidents sabien on es posaven. Suposo que no sabien escoltar només a vostè pensant que a Catalunya funcionava tot superbé i que s'han trobat amb un col·lapse. Sabien on anaven? No? El que sí que no és nou, senyor Puente, és que el servei de Rodalies a Catalunya i el servei de mitja distància a Catalunya, i els regionals a Catalunya són indecents. Això no és nou. Jo fa cinc anys que soc diputada i ho he dit com a 50 000 vegades. És que no està funcionant. Si el president d'Adif és nou, escolti, doncs benvingut, però posi's les piles i comencin a treballar perquè des del Govern d'Espanya i també des del govern de la Generalitat, ens han abandonat deliberadament amb aquest transport públic als catalans.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Gràcies, president. Senyor Puente, si no fosa catalana i després de sentir-lo, el felicitaria perquè em pensaria que Catalunya és tot de blanc i tot de color rosa de tant bé que funciona tot. Però deixi'm dir-li una cosa: a Catalunya tenim 1119 quilòmetres de via ferroviària. Més del 46 % estan en via única i això ja diu molt del dèficit estructural. 200 estacions, 166 municipis afectats, gairebé el 71 % de la població de Catalunya és la columna vertebral de la mobilitat del país i està en ruïnes. I entenc que em digui que vostè fa moltes inversions, però és que la xarxa de rodalies té 271 trens. L'edat mitjana de la flota és de 20 anys i el 16 % en té més de 25. Perquè això, senyor Puente, no és un servei públic, és un museu sobre rodes on vostè mos té allà atrapats a tots els catalans i les catalanes. Ho ha anunciat la compra de 101 trens nous. Molt bé. I què? Encara en quedaran 70, que arribaran al final de la seva vida útil en menys d'una dècada i que està molt bé aquestes inversions, senyor Puente, i que sabem que tot ve de molt lluny, però no pugi aquí a dir-nos, que tot va molt bé, perquè no és cert. No és cert.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Aquest és un dels traspassos més ambiciosos que Esquerra Republicana aconseguirà per Catalunya, precisament per la seva complexitat, pels anys de desinversió a Catalunya, pel que patim tots els ciutadans de Catalunya. Em dirigeixo als votants, als votants de tots els partits que avui som aquí, els que s'abstenen i no van votar. Els usuaris que ara mateix no creuen en cap de nosaltres, que creuen que els polítics no estem fent res. Per ells i per elles, cal fer-ho bé. Cal que aquest traspàs sigui integral i total, i demano als diputats de Catalunya que si els importa la ciutadania de Catalunya, diputats i diputades del grup del PSC, de SUMAR, del PP, dels diputats de Junts que no m'escolten, que deixin de frivolitzar en un tema que tant de patiment genera a la ciutadania. Perquè aquest patiment no ve de fa tres mesos ni de fa tres anys, aquest patiment ve de fa 50 anys. L'alternativa al traspàs, senyors de Junts, l'alternativa al traspàs és quedar-nos tal com estem ara. Però, senyor ministre, exigim millores immediates a aquest servei. Vostès volen aprovar una llei de mobilitat sostenible? Comencin per garantir una mobilitat digna per Catalunya i els Països Catalans, perquè estem abocats a anar en el nostre cotxe particular. Cal garantir els drets laborals? Clar que sí, però també cal complir els compromisos amb els treballadors que no són els treballadors de Renfe i Adif perquè aquests treballadors volen arribar a l'hora a la seva feina i cal accelerar les solucions. Les promeses buides no frenen el deteriorament. Només la gestió des de Catalunya pot garantir un servei digne.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Perquè aquest caos no és puntual. Sabem que és estructural i és conseqüència d'anys i incompliments. Per això és urgent aquest traspàs integral i efectiu de Rodalies. I sabem que el traspàs és un repte que no és fàcil. Cal consens i diàleg amb els treballadors, sí, però una gestió digna també. Perquè no volem un traspàs fake que només generi frustració. Això no és una confrontació entre els drets dels usuaris i els drets dels treballadors, perquè han de ser compatibles i el diàleg social és fonamental. Senyor Puente, no renunciarem a cap dels acords signats entre el PSC i el PSOE. Entenem que provisionalment la societat compartida entre Estat i Generalitat s'hagi d'integrar dins de Renfe per facilitar aquest inici i la transició. Però això només ha de servir per facilitar aquest inici. Intento explicar perquè s'entengui aquest traspàs: aquest és un gran traspàs perquè parlem d'un traspàs d'una gran envergadura. Un traspàs que no és agafar una vareta màgica i anar per les estacions arreglant tot allò que amb 50 anys no s'ha invertit. Cal consens i cal temps, perquè no teníem un unicorn posat en un despatx i l'hem d'agafar i portar-lo amb un altre. Els trens. La gestió de la mobilitat és una estructura d'estat, una estructura que necessitem ben gestionada, amb responsabilitat i des de Catalunya. Podríem fer volar coloms, senyor ministre, i semblar els No Surrenders, però perdonin, em nego a fer veure que aquest traspàs pot ser ràpid. Per què no ho és?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«En fi, centrem-nos en el que és important. Sabem que el problema ve de lluny, hi ha moltes inversions pendents. Li recomano que miri el programa de La Selva de TV3 del dilluns 10 de març, després d'aquella setmana desastrosa a Catalunya, i repassen dues dècades de promeses incomplertes. Li faig una pinzellada: Zapatero prometent una pluja de milions; María Teresa Fernández de la Vega fent el mateix; Ana Pastor i Mariano Rajoy repetint la promesa; més recentment, l'exministre Ábalos; perquè no li parlaré de la seva predecessora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavà, que negava el caos ferroviari. La pitjor ministra que Catalunya ha pogut tenir. Una dada clau per centrar-nos on som. En 30 anys 56 000 milions d'euros per a alta velocitat contra 3700 milions d'euros per a Rodalies a tot l'Estat, dels quals només el 17 % s'han invertit a Catalunya. Aquí posem un marc del que ha passat i sabem el que ens contestarà, senyor ministre. Li cito paraules seves: que han invertit molt i que si inverteixen més, generaran un caos. Doncs no, no, ministre, no té raó, No em generarà cap de caos perquè el caos està instaurat a Catalunya, igual que la consellera Paneque, que afirma que el servei de Rodalies és deficient. Doncs no, senyora Paneque, no és deficient. És indecent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«El segon punt que els volia dir és que la Unió Europea no ha pogut desplegar el seu potencial de pressió diplomàtica i econòmica contra Putin per la pròpia divisió interna de la Unió. Ho sabem. Per exemple, la connivència de Viktor Orbán amb règims autoritaris que, com el seu, persegueixen tota oposició política i tota dissidència. Això ha restat efectivitat als paquets de sancions de la Unió i, evidentment, ens ha afeblit com a actor internacional. I també el requeriment d'unanimitat a les institucions europees li ha permès tenir una perillosa posició de bloqueig. Recordem, en aquest sentit, que Viktor Orbán va formar part, senyor Sémper, de la família europea del PP fins a l'any 2021. Fins a l'any 2021. Set anys més tard de l'annexió de Crimea. És a dir, que la família popular va trigar set anys a veure que el senyor Orbán era una cosa estranya, un àlien allà dins. El que cal és defensar sempre els principis que han de guiar la política internacional al nostre parer. Per exemple, el respecte al dret internacional i a les decisions de Nacions Unides, i fer ús de totes les eines de diplomàcia i pressió econòmica que tenim a l'abast, quan els governs autoritaris ataquen els drets humans. Per cert, ataquen a Rússia, però també a Gaza i altres indrets on el PP i el PSOE a vegades hi posen menys interès.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Per tant, hem d'actuar. Hem de seguir endavant, perquè a altres llocs sols es dediquen tres anys. Per tant, hi ha una gran diferència. I per això a les Illes Balears i arreu s'està organitzant la gent amb moviments socials que ens interpel·len a tots nosaltres, que no estem fent el que hem de fer, que és legislar. Estem fent grans discursos, però no estem publicant el BOE. No estem canviant la realitat i per això el 5 d'abril es convoca una gran manifestació a les Illes Balears per part de moviments socials que ens demanen una resposta. Els hi donam, senyors socialistes, o esperam asseguts? Gracias, presidente. Como persona con una discapacidad visual grave, toda la vida he trabajado y me he esforzado por la inclusión de las personas con discapacidad. ¿Qué les parece el concepto inclusión? Poder tener igualdad de oportunidades, poder hacer todo lo que hace todo el mundo. Si eso es posible, pues mejor para todos. Inclusión. Por tanto, votaremos a favor de esta proposición no de ley que pretende modificar la ley de la arquitectura horizontal para que las viviendas sean más accesibles, faltaría más, porque es una necesidad para las personas con discapacidad, y debemos lograrlo.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Senyors socialistes, per fer un esforç de simplificació, perquè tothom avui m'entengui, explicar-ho fàcil. Aquests, els diners, els doblers, l'especulació està guanyant al BOE. Aquests diners, l'especulació guanya al BOE cada dia per golejada. Això és el que hem de canviar. El BOE ha de treure fum amb mesures de suport a l'accés a l'habitatge, l'accessibilitat a l'habitatge, que tothom pugui tenir dret a un habitatge digne. Perquè crec que no entenen el que està cridant la societat, el que ens estan dient cada dia. Fins i tot, perquè es facin una idea, les persones alemanyes que varen viure a Mallorca, que varen venir amb una alta capacitat de renda, se'n van de les Illes Balears, segons un diari, perquè ja no poden pagar l'habitatge a les Illes Balears. Perquè es facin una idea, l'altre dia un diari publicava que els treballadors de les Illes Balears han de dedicar 12 anys sencers del seu sou a comprar un habitatge. Si ja és difícil per a una persona amb discapacitat trobar una feina, imaginin-se dedicar 12 anys del seu sou per comprar un habitatge.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Bé, moltes gràcies. Avui tinc una mica el dia d'explicar batalletes. Abans parlava de gent normal i avui tinc ganes de parlar de 3 persones també normals, que han estat molt importants a la meva vida. Una és la Montse, la Montse Pous. Amb la Montse és amb la persona amb qui vaig aprendre que no poder-te moure no et fa inútil i que la millor part que tenim del nostre cos no és cap de les que veiem, sinó que és el cervell. Ella no movia res més que no fos el cap, i tot i així treballava, feia periodisme i, sobretot, sobretot, sobretot, vivia, vivia intensament. La Montse em va ensenyar moltes de les coses, molts dels valors que avui encara practico. Vaig ser molts anys les seves mans i les seves cames, ajudant-la a la seva feina i a la seva vida. I sempre la recordaré amb molt d'amor. La segona persona de qui us vull parlar és l'Enrique, l'Enrique Rovira-Beleta. Ell és arquitecte, com jo, i mestre. Ell tampoc caminava, però tot i així va ser el responsable de fer tot el projecte d'accessibilitat de Barcelona pels Jocs Paralímpics, també de l'Expo de Sevilla, també del Fòrum de les Cultures. Era una persona que no parava quieta i és també la persona que em va convertir en l'arquitecte especialista en barreres arquitectòniques que soc avui dia. Ell em va ensenyar d'amplades de portes, d'amplades de passadissos, d'espais mínims perquè es pogués moure una cadira de rodes, de llargades, de rampes. I la veritat és que la meitat del que sé en la meva vida professional li dec a ell i a la seva parella, l'Anna.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Cal augmentar els controls d'alcoholèmia aleatoris, especialment en horaris nocturns i en zones d'oci. L'efecte dissuasiu d'aquests controls és clau i cal coordinar-los entre Mossos d'Esquadra, policies locals i altres cossos. No podem obviar que hi ha col·lectius que mereixen una regulació encara més estricta: conductors novells i professionals per responsabilitat i exemplaritat. Motoristes que també pateixen una sinistralitat molt elevada. Segons dades recents, la majoria dels motoristes morts a Catalunya tenen més de 50 anys i gairebé la meitat havien consumit alcohol o drogues. És imprescindible, doncs, establir 0,0 com a norma per a aquests col·lectius i reforçar la pedagogia específica per a ells. Hem de considerar que la reincidència en alcoholèmia sigui un agreujant penal i establir programes obligatoris de reeducació i rehabilitació per a conductors reincidents. I la resposta ha de ser integral, no només càstig, sinó canvi de comportaments. I sobretot, cal una nova cultura de la responsabilitat. Hem de fer arribar aquest missatge de manera rotunda a tota la societat. No es tracta de prohibir beure. Beu tant com vulguis, però si beus no condueixis i ja està. És que no té més. S'ha de dissociar definitivament les dues accions. Com diem sovint, qui no condueix que begui el que vulgui, però el qui condueix no ha de poder beure gens.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«La mesura que se'ns proposa avui referent a la reducció de la taxa ho és, ens sembla adequada. Avui, l'evidència científica ja ha demostrat que qualsevol consum d'alcohol afecta la capacitat de conducció i que fins i tot petites quantitats poden alterar els reflexos i la capacitat de reacció. Però també creiem crucial harmonitzar les normatives de seguretat viària amb els estàndards internacionals, com ja han fet i encara estan fent molts països europeus per garantir una seguretat òptima al conjunt de les carreteres. Per tant, aquesta mesura, aquesta, l'entenem justificada. Mesura que, per cert, també ve avalada per les associacions de víctimes d'accidents de trànsit, a qui aprofito aquí per agrair el seu compromís per la seguretat viària i també per l'enorme tasca de conscienciació vers la tolerància zero quan s'està conduint, respecte a l'alcohol i d'altres substàncies estupefaents. Fa molts anys, a més, és que fa molts anys que tothom és conscient que, si ha begut alcohol o ha pres drogues, no es pot conduir, mai. De fet, la immensa majoria dels nostres joves, una generació sencera, possiblement la posterior a la meva, ja s'han anat incorporant a les carreteres imbuïts d'aquesta idea, d'aquest missatge. Per tant, no ha de sorprendre ningú que s'adapti a la norma el que la consciència social ja ha abraçat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En conclusió, ahir vaig fer una xerrada en un institut i em van preguntar què és allò que és millor de la teva feina i què és el pitjor. I vaig dir: 'Miri, el millor és que després de mesos, setmanes i a vegades anys havent lluitat un tema, aquell tema es desbloquegi i això millori la vida de les persones. Això és el millor. El pitjor és sortir d'aquesta sala tenint el convenciment que has fet això i que algú et digui que fas les coses a canvi de res'. No, no acceptem que sigui el mateix legislar una violació de domicili o una ocupació d'un habitatge buit, i repeteixo, buit d'un banc, d'una multinacional, d'un fons d'inversió. Nosaltres el que volem és que des d'aquí s'acabi amb el problema de l'habitatge, s'acabi amb el patiment de la gent que no troba habitatge o que no pot pagar-lo. Volem que es regulin els lloguers de temporada i d'habitacions per retornar tots aquests habitatges al parc habitual. Volem que es posin a disposició de la gent els pisos de la Sareb que ja ha pagat. I volem sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els més poderosos deixin d'especular amb l'habitatge i deixin de canviar-se cromos polítics absurds, a canvi de cadires en consells d'administració d'empreses públiques espanyoles com la Renfe, que fa la vida impossible de la gent cada dia embolicats en estelades. Nosaltres el que volem és que tothom a Catalunya, també a la resta de l'Estat, però a Catalunya, tingui una casa digna amb un balcó on pugui penjar amb molt d'orgull aquesta estelada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«A més, a Junts per Catalunya ens preocupa el que està succeint amb les ocupacions, problema que també alarma la societat catalana. Els vull recordar que Catalunya lidera, malauradament, els casos d'ocupacions il·legals. Cada any té més ocupacions que la suma de les tres comunitats següents amb més infraccions, que són l'andalusa, la valenciana i la madrilenya. Segons dades oficials facilitades pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya fa un mes i escaig, l'any 2022 es van registrar 9477 noves ocupacions; el 2023, 9247. I fins al juny del 2024, ja se n'havien registrat 5364. Tot apunta que el 2024 es tancarà amb una dada rècord de més de 10 000 ocupacions. Així, lluny de reduir-se, aquestes xifres indiquen que el problema està augmentant. En segon lloc, s'estima que el 96 % de les ocupacions afecten habitatges buits, mentre que el restant quatre afecta domicilis. I els recordo, ja ho saben, que en el concepte de domicili s'inclou també la segona residència. Doncs bé, la immensa majoria d'aquest 4 % es refereix a ocupacions de segones residències i no d'habitatges habituals. Aquestes són les dades reals. Cada any, a Catalunya, 2,5 habitatges de cada 1000 són ocupats, ni més ni menys. No ha sigut neutre, per altra banda, al biaix discursiu d'alguns actors polítics i activistes mediàtics de l'extrema esquerra que, juntament amb la permissiva resposta legal i judicial, ha contribuït en els darrers anys a la proliferació d'ocupacions il·legals. Però són certs alguns discursos populistes que alarmen la ciutadania suggerint que qualsevol persona que surti de casa fàcilment es pot trobar al seu domicili ocupat? No. I les dades ho desmenteixen. Això, però, no significa que el problema no sigui greu ni que no generi múltiples conseqüències negatives.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Moltes gràcies. Molt bona tarda a tothom. Avui, quan parlem d'ocupacions, ens allunyem completament del moviment social i polític dels anys seixanta que feia servir la K com a símbol contracultural per denunciar la manca d'espais comunitaris i defensar sistemes d'organització alternatius. Avui, una ocupació no és més que una forma d'accedir il·legalment a un habitatge aliè sense autorització de la propietat i sense abonar cap lloguer. Junts sabem bé que, en l'actualitat, l'habitatge és un dels problemes més ingents que els poders públics tenen sobre la taula. Tots som conscients que les causes d'aquest dèficit són nombroses i diverses: l'augment i els canvis demogràfics, la mobilitat del món rural cap a les ciutats, un món global cada dia més proper i accessible, per exemple, amb el turisme, i l'enorme poder d'atracció econòmic o d'innovació d'algunes ciutats, etc. Però no abordarem avui aquí totes aquestes causes. Però el que sí que és innegable és que algunes polítiques recents han aguditzat el problema que implica la minsa construcció de nou habitatge, ja sigui per la manca destímuls, la penalització urbanística o problemes dinseguretat jurídica. Han resultat contraproduents o, com a mínim, gens efectives. Avui ningú pot defensar que és més fàcil accedir a un habitatge ara que fa deu anys. Els joves ja no es poden emancipar. Quan finalment ho intenten, ja han deixat de ser joves i són majors, adults de més de 30 anys, i nombroses famílies pateixen per arribar a final de mes amb l'habitatge convertit en un dels temes que més els preocupa per assegurar-se un nivell de vida adequat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Compartim amb la diputada Valido i també amb el diputat Legarda, que una llei necessària des del punt de vista humanitari no pot acabar tenint un efecte contrari al que es pretén assolir. No pot tenir un efecte pràctic que desprotegeix les persones menors. La llei s'acompanya d'una memòria econòmica que diu que es podran atendre les necessitats generals generades per la llei sense increment econòmic. Això senzillament és fals. Substituir un procediment de determinació de l'edat àgil per un altre de més garantista, però també més carregós, que es pot allargar, com dèiem, fins i tot anys, comportarà una sobrecàrrega de tot el sistema, ocasionant un greu perjudici, com dèiem, a persones concretes, a infants menors amb noms i cognoms concrets. Si el canvi de procediment de determinació de l'edat no s'acompanya dels recursos econòmics suficients per finançar els recursos humans i tècnics necessaris, els efectes de la llei seran contraris a l'objectiu de protegir els menors, i això des de Junts per Catalunya no ho podem acceptar. La Generalitat de Catalunya és responsable de la protecció, assistència i tutela dels menors. Per això, des de Junts avancem que si no es proveeixen els recursos econòmics necessaris i no es permet programar l'aplicació de la llei de forma que els serveis es puguin adaptar, si no es compleixen els compromisos que avui ens ha anunciat el senyor Bolaños, aquesta llei no tirarà endavant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Considerem, per tant, adequat tant l'enfocament general de les dues lleis, el pas d'un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l'edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l'interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l'esmena a la totalitat, i em refereixo més a l'escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí. Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l'edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s'allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d'acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l'Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d'acollida. El col·lapse del sistema dacollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris darreu de lEstat és, de fet, un risc directe per a lobjectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Però si tot això no fos prou, a més a més, fins i tot els grans indicadors macroeconòmics que vostès sovint donen tanta importància, també hi ha símptomes que haurien de fer aixecar preocupacions entre el govern. Per exemple, malgrat tindre un increment en el producte interior brut i malgrat tindre la major recaptació tributària en els impostos dels últims anys, resulta que segueixen tenint l'endeutament públic més gran de tota la seva història. O, per exemple, malgrat aquesta bonança econòmica que sovint presumeixen, tenen una inflació que en els darrers cinc anys s'enfila fins el 20,2 %. Per tant, evidències de que hi hauria d'haver motiu de preocupació, fins i tot de reprovació en el propi govern. Ara bé, en aquest context, en aquesta realitat venen vostès, senyors del Partit Popular, a fer propostes com si no haguessin trencat mai un plat, com si no haguessin governat mai. Vostès, que són el màxim exponent d'aprofitar-se de les administracions públiques? Vostès que han recargolat la llei per perseguir i castigar els catalans. Vostès, que a causa de la seva manca de supervisió quan governaven, van acostar el col·lapse al sistema bancari, obligant a invertir desenes de milers de milions d'euros per tal de poder-los rescatar. Vostès, que a més a més, no van exigir cap mena de responsabilitat als gestors d'aquestes entitats bancàries. Vostès que quan governaven van gaudir mal venent-se les empreses públiques i privatitzant els serveis públics sense garantir-ne la necessària qualitat. Vostès que quan governaven van causar l'ingent increment del deute de les comunitats autònomes en escanyar-ne la seva gestió. Vostès que quan governaven van acarnissar-se, retallant la despesa pública per sobre del necessari durant la darrera crisi econòmica. Vostès, senyors del Partit Popular, venen avui aquí a donar-nos lliçons econòmiques amb aquesta moció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Por qué no se ha extinguido la Fundación Nacional Francisco Franco?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, el president Sánchez va dir que es va comprometre a il·legalitzar, va fer servir aquest verb, aquesta fundación. Ens consta que el Ministeri de Cultura, com vostè ha dit, té les competències sobre el Protectorat de Fundacions i que el passat mes de juny, efectivament, va iniciar les actuacions prèvies. I amb aquesta finalitat, però, va demanar un informe sobre el tema a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, que depèn del seu ministeri. Som al mes de març i no sabem res d'aquest informe. Senyor ministre, com està l'elaboració d'aquest informe? També ens consta que s'haurà de complementar amb un altre informe de l'Advocacia General de l'Estat. El procediment, com sabem, ha d'acabar a la taula dels jutges. Però ara, senyor Torres, això està aturat al seu ministeri. Què està passant? És estrany. És xocant, senyor ministre, que el seu govern commemori els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Això està bé. Però aquesta celebració no és coherent amb el fet de permetre que una fundació que enalteix un dictador feixista continuï operant amb normalitat. És una vergonya, senyor ministre. En cap altre país d'Europa occidental es permetria. Imagini Fundación Adolf Hitler, Fundación Benito Mussolini. És impossible en un context europeu en què els ultres avancen i el nou autoritarisme va fent forat, això és un escàndol. Per dignitat, per evitar el ridícul internacional, acabi amb això. Senyor ministre, facin la feina, si us plau.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«Precisament, acabar amb aquesta bretxa és l'objectiu de la Directiva 2019/11/58, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, que ha donat un impuls a la regulació dels permisos per a la cura al nostre país. La directiva reconeix que el marc jurídic vigent de la unió proporciona pocs incentius als homes perquè assumeixin la mateixa quantitat de responsabilitats en la cura de familiars. El desequilibri en el disseny de les polítiques sobre conciliació de la vida familiar i la vida professional entre homes i dones incrementa els estereotips i les diferències de gènere en matèria laboral i familiar. Així mateix, ha quedat demostrat que les fòrmules per conciliar la vida familiar i la vida professional, com els permisos o les fórmules de treball flexible, tenen un impacte positiu en la reducció de la càrrega relativa del treball familiar no remunerat que recau sobre les dones, i deixa les dones més temps per l'ocupació remunerada. La transposició d'aquesta directiva ha estat impulsada pel govern de coalició mitjançant el Reial Decret llei 5/2023, creant un nou permís parental per a que les persones treballadores tenen dret a gaudir de vuit setmanes fins al moment que els nens i nenes fan 8 anys. També ha modificat, això ho hem fet, s'ha fet des del Govern, també aquest govern de coalició ha modificat les condicions del permís de lactància introduïda a través del Real Decret llei 2/2024, que elimina la condicionalitat en l'exercici del dret d'absentar-se a les previsions de la negociació col·lectiva o a l'acord al qual arriba l'empresa i garanteix totes les possibilitats de gaudi, inclosa l'acumulació de les hores retribuïdes d'absència com a dret inalienable de totes les persones treballadores.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Bona tarda, gràcies, president. Senyor Tellado, avui el Partit Popular ens porta a una PNL que, a primer cop d'ull, sembla parlar d'immigració. Però no ens enganyem, això no va d'immigració. Això va una vegada més de Catalunya. Quan es tracta de Catalunya, el PP no debat, sentencia. No proposa, imposa; no governa, reprimeix. El seu dogma, sempre el mateix: recentralitzar, uniformitzar i una grande y libre. Per això no hi pot haver una gran coalició a Alemanya, perquè, a diferència de la dreta espanyola amb la dreta alemanya, és que la dreta espanyola es va desclassificar. La dreta espanyola encara té dintre del seu ADN el franquisme. Per això no hi pot haver una gran coalició. Vostès no han vingut aquí a parlar de polítiques migratòries. A banda que menteixen. Primera mentida la senyor Tellado: Catalunya no té competències d'immigració. Ara li diré unes quantes coses que potser li sorprendran. Catalunya ja gestiona permisos de treball. Modificacions d'autoritzacions i processos d'arrelament. Això és un fet, no és una opinió, però vostès menteixen com si el BOE no existís, com si repetint una mentida mil vegades es convertís en veritat. Segona mentida: només Catalunya reclama aquestes competències. El País Basc té competències similars. Madrid i Andalusia gestionen polítiques d'integració i acollida, però quan Catalunya ho fa de sobte és un desafiament a la unitat d'Espanya. Tercera mentida: això és una qüestió de seguretat. No, això és una qüestió de criminalització. Parlen de seguretat, però el que volen dir és una altra cosa. Volen dir, por; volen dir bocs expiatoris; volen dir el de sempre, dividir la societat perquè els més febles es barallin entre ells mentre els forts continuen manant. Quarta mentida: fals. Compleix la seva Constitució. L'Estatut de Catalunya ja preveu competències en immigració i acollida. La legislació espanyola permet aquest traspàs. No hi ha cap debat jurídic, només hi ha el seu problema polític i democràtic amb Catalunya, la seva catalanofòbia que porta fins al moll de l'òs. Cinquena mentida: el traspàs posarà en risc el control de les fronteres. Fals. El control de les fronteres i la política d'asil continuen sent competències exclusives de l'Estat. No hi ha cap traspàs en aquest àmbit, però el PP sap que si diu fronteres immigració en la mateixa frase pot alimentar la por i el discurs de la ultradreta amb qui competeixen. Això no va de control, va de manipular l'opinió pública per a fins electoralistes. Sisena Mentida: aquest acord és una concessió il·legal als independentistes. El primer de tot, els independentistes som un partit polític tan democràtic com vostè, tan democràtic com vostè. O no? No és una concessió, és una qüestió de gestió i eficiència. Qui més ha bloquejat permisos de residència són els governs de l'Estat. Qui ha col·lapsat la burocràcia migratòria és el govern de l'Estat; qui ha creat un sistema on la gent ha d'esperar anys per regularitzar-se, són els governs de lEstat. La realitat és aquesta. Aquestes competències faran que ladministració en temes de migració siguin molt més eficaços que els que tenen vostès o els qui han construït vostès.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Hem duplicat la taxa turística i assegurat que part de la recaptació es destinarà efectivament a l'habitatge. Ciutats com Barcelona, per exemple, incrementaran un 25 % la recaptació dedicada a l'habitatge assequible. Al turisme, sí, senyories, ha de contribuir, sens dubte, a arreglar una part del problema que ha ajudat a generar. I sobretot, hem començat a ampliar el parc públic dhabitatge. Ja hem posat a disposició la marxa en construcció, en aquest cas de més de 1200 habitatges protegits a tota Catalunya. Aquests habitatges estem parlant, al cap i a la fi, que seran públics per sempre. I a més a més, és el primer pas cap als 50 000 habitatges amb què ens hem compromès de cara en aquest cas a la investidura del president Illa. Aquest no és un camí nou. És un camí que ja vam començar a demostrar, sens dubte, des de la ciutat de Barcelona i des d'altres municipis, amb mesures tan pioneres i que no permetrem, escoltin bé companys i companyes del Partit Socialista, que deixin d'existir com la reserva del 30 % de noves promocions per l'habitatge assequible, com la compra de pisos per evitar la compravenda a fons voltors i la sanció a grans tenidors, en aquest cas d'habitatges buits. Portem anys empenyent anys, negociant i anys exigint que l'habitatge deixi de ser un privilegi i que es garanteixi, per tant, com un dret. Mentrestant, cal dir-ho, altres forces polítiques han anat frenant avenços o han caminat amb el fre de mà posat i, sens dubte, senyories del Partit Socialista, això és inacceptable avui, demà i sempre. Avui tenen vostès una gran oportunitat per fer justícia i per començar a avançar, en aquest cas en la reformulació de la Sareb, que és fonamental per tal de poder seguir avançant.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«El que discutim avui no és un debat tècnic ni tampoc una qüestió legislativa més. És l'angoixa de milers i milers de ciutadans i ciutadanes que no poden pagar el lloguer, dels joves, que són incapaços, que no poden sortir de casa seva amb unes taxes d'emancipació absolutament vergonyants, d'aquelles famílies que a dia d'avui no troben una casa on poder viure perquè no se la poden pagar. De tantíssimes i tantíssimes, i tantíssimes, i tantíssimes persones en les que el dret a l'habitatge s'ha convertit en un autèntic malson. En els últims 10 anys els lloguers han pujat fins a un 76 %. És escandalós. Mentrestant, els salaris, per descomptat, ho feien a un ritme molt inferior. Només el 15 % dels joves es poden independitzar a dia d'avui i cada any s'executen, en aquest cas, milers de desnonaments, fins i tot aquells que tenen menors a càrrec. Mentrestant, Espanya segueix sense un parc públic d'habitatge suficient, amb tot just un 3 % d'habitatge social front el 29 % que tenen, per exemple, els Països Baixos o el 20 % que tenen a Dinamarca. Com hem arribat fins aquí? Doncs perquè s'ha permès, entre altres coses, que l'habitatge no fos tractat ni tant sols protegit com un dret, sinó evidentment, com un negoci. Perquè se li ha permès, entre altres coses, que el mercat superés sense cap tipus de control, facilitant que els fons voltors acumulessin desenes i desenes de pisos, a més a més, permetent en aquest cas que es disparessin els preus.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»