Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.268 declaraciones · página 7 de 43
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el desempeño de la Ministra de Inclusión, Seguridad...
«Senyories del PP i del PSOE, crec que som conscients que l'espectacle de la corrupció llençada d'una banda a l'altra és penosa. Venim de dos dies enrere haver convertit aquest hemicicle en un espectacle proper a Walt Disney aplaudint set minuts a sa Santedat. Molt bé. Ara el canvi de rasant és bastant fort. Ens hauríem de posar en una cambra hiperbàrica per passar del dia dels aplaudiments al papa de Roma. Aquesta situació d'avui, no hi ha ningú que estigui lliure de pecat. Evidentment, mai millor dit en aquest cas, però, fem tots una reflexió. Fins a quin punt l'estratègia que vostès, senyories del PP, han agafat legítimament de parlar de corrupció vingui a tomb, ens serveix als ciutadans per avançar en les respostes que jo demanava a les senyories del PP del PSOE. Mirin, i amb això acabo... Buenas tardes, presidente, señorías. Es una paradoja que nosotros en este Estado, que viene de un régimen corrupto en esencia como fue el franquismo, nos dediquemos a convertir las corruptelas y corrupciones de la democracia en el centro de nuestra vida pública. Señorías del Grupo Popular y señorías del Grupo Socialista, ustedes saben cuál es la gran diferencia a efectos de corrupción entre una dictadura y una democracia. No hace falta que se lo recuerde, pero lo voy a hacer. En una dictadura, que es estructuralmente corrupta, nadie se hace cargo, nadie es responsable, nadie da la cara. Y en una democracia, sobre el papel, los Gobiernos son responsables de lo que hacen o dejan hacer. Así que desde nuestro grupo solo podemos constatar una desgracia para la ciudadanía, y es que los dos grandes partidos del sistema bipartidista, cuando han gobernado muchos años, han tenido tendencia a la corrupción.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«Vull recordar també senyories, que el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses mocions en aquesta mateixa línia. Una de les quals va ser l'any 2016, que demanava espais educatius lliures d'exèrcits, la prohibició expressa de les maniobres militars en zones civils i la fi de l'ús d'avions de combat en exhibicions públiques com l'anomenada Festa del Cel. Senyories, en el seu conjunt, tots aquests pronunciaments reflecteixen un sentit molt general a la societat catalana, com hem sentit a la societat navarresa, contrari als excessos de la militarització i favorable a l'extensió de la cultura de la pau. Han passat moltes dècades i és evident que la societat espanyola s'ha transformat. Però hi ha algunes àrees, en especial les que tenen a veure amb aquest patrimoni simbòlic vinculat a la defensa, que semblen intocables. Nosaltres voldríem, en aquest sentit, cridar a l'anacronisme que significa això, perquè quan s'estan defensant aquestes àrees sovint es defensa més per un prurit simbòlic de presència de l'Estat que no per un tema pràctic i operatiu. Som conscients, senyories, del món on vivim i també som conscients del temps que ens ha tocat de viure, però estem convençuts que ha de ser la representació política de la ciutadania de Catalunya qui decideixi, en darrera instància, quin paper ha de tenir l'exèrcit d'Espanya en aquest territori i quines instal·lacions es poden sentir operatives o no.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Des d'Esquerra Republicana defensem exactament el contrari. Defensem més sobirania sanitària, més capacitat de decisió per Catalunya i més possibilitats d'adaptar les polítiques farmacèutiques a les necessitats reals de la població. I defensem també una idea molt senzilla: que qui no pugui pagar els tractaments tingui accés gratuït a ells. I qui pugui, se'n faci càrrec. Així de senzill. I vostès, d'això no n'han parlat. I deixinme acabar recordantlos de nou també una altra cosa i els ho dic als dos partits de Govern, al PSOE i a SUMAR: Governar en minoria obliga a escoltar molt, molt més del que vostès ho estan fent, molt més. Moltes gràcies. Buenos días. Gracias, presidente. Ministra, señorías, este real decreto nos vuelve a dejar la sensación de algo que sinceramente ya empieza a ser demasiado habitual en esta legislatura: la sensación de que el Gobierno sigue sin entender qué significa gobernar en minoría, porque una cosa es tener la iniciativa legislativa y otra muy distinta es actuar como si las mayorías parlamentarias fueran automáticas o como si el resto de grupos solo hubiéramos venido aquí a validar las decisiones que toman ustedes. Y este decreto llega exactamente de esta forma: cerrado, cocinado unilateralmente en el ministerio y sin haber compartido previamente un debate político de fondo con los grupos que hacen posible esta mayoría. Sinceramente, parece mentira que tras tantos años todavía no hayan aprendido que las cosas no funcionan así. Gobernar en minoría exige hablar antes de aprobar los textos -textos que no ha visto nadie en el Consejo de Ministros-, negociar también y construir acuerdos. Y esto es especialmente importante al hablar de salud pública, porque hoy no estamos hablando de una cuestión burocrática o administrativa, sino que estamos hablando del modelo de acceso a los medicamentos, estamos hablando de personas que dependen de un tratamiento para poder vivir con dignidad y estamos hablando de familias que muchas veces hacen equilibrios imposibles para llegar a final de mes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Cert és que el decret incorpora algunes millores respecte al model anterior, no ho negarem. Però vestir de reforma integral una qüestió que únicament modifica trams de renda és molt agosarat. El problema de fons continua essent exactament allà on era. Perquè el model continua basantse en la idea que l'accés als medicaments ha d'estar condicionat, encara que sigui parcialment, per la capacitat econòmica de les persones. I nosaltres creiem que aquesta és una mirada equivocada. Ho és especialment quan parlem de malalties cròniques. Ho és quan sabem perfectament que hi ha persones que abandonen els tractaments, que allarguen les receptes o que segueixen les pautes de manera irregular simplement perquè no poden assumir el cost econòmic amb normalitat. Això passa cada dia. I quan una persona deixa de prendre una medicació perquè no la pot pagar, el problema no és de corresponsabilitat econòmica. El problema és que el sistema falla. Per això, nosaltres creiem que el debat de fons no hauria de girar permanentment al voltant de quins percentatges paga cada col·lectiu o de com es reparteixen els topalls. El debat hauria de ser com garantim que ningú deixi de medicarse per motius econòmics i aquest decret no fa aquest pas. El que fa és reorganitzar el model existent, ferlo més complicat administrativament i presentarse com si fos una gran transformació estructural. Però la realitat és que continuem dins la mateixa lògica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Bé, bon dia. Gràcies, president. Ministre, senyories, aquest Reial decret torna a deixarnos una sensació que, sincerament, ja comença a ser massa habitual en aquesta legislatura, la sensació que el Govern continua sense entendre què significa governar en minoria. Perquè una cosa és tenir la iniciativa legislativa i una altra molt diferent és actuar com si les majories parlamentàries fossin automàtiques o com si la resta de grups només haguessin vingut aquí a validar les decisions que vostè prenen. I aquest decret arriba exactament així, tancat, cuinat unilateralment des del Ministeri i sense haver compartit prèviament un debat polític de fons amb els grups que fan possible aquesta majoria. Sincerament, sembla mentida que, després de tants anys, encara no hagin après que les coses no funcionen així. Governar en minoria exigeix parlar abans d'aprovar textos que ningú ha vist al Consell de Ministres, negociar i construir acords. I això és especialment important quan parlem de salut pública, perquè avui no estem discutint una qüestió burocràtica o administrativa. Estem parlant del model d'accés als medicaments. Estem parlant de persones que depenen d'un tractament per poder viure amb dignitat. I estem parlant de famílies que moltes vegades fan equilibris impossibles per arribar a final de mes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Asimismo, quisiera referirme a los profesionales reconocidos como PESTOS al hablar de salud mental. Psicólogos y psicólogas que accedieron legalmente al Sistema Nacional de Salud, pero que hoy todavía no tienen reconocida oficialmente la especialidad de psicología clínica, lo cual genera inseguridad jurídica, dificultades profesionales y una situación profundamente injusta. Sobre todo, porque coincide con un momento en el que todos los datos nos indican un aumento sostenido de los problemas de salud mental. Cada vez hay más demanda asistencial, una mayor saturación, más sufrimiento emocional y, sobre todo, una mayor demanda entre los jóvenes. Ante ello no podemos seguir funcionando con parches administrativos que se perpetúan, necesitamos entender que la salud mental no puede seguir siendo la hermana pequeña del sistema sanitario. Hacen falta más profesionales y más estabilidad. Por último, ministra, quisiera traer una reflexión más general sobre cómo funciona actualmente el Ministerio de Sanidad. Yo sé que ustedes tienen muy buena voluntad y seguramente coincidimos ideológicamente con muchas de las propuestas que plantean ustedes. Sin embargo, creemos que el ministerio vive instalado en un anuncio permanente. Las medidas no llegan nunca a desatascarse del todo, no llegan al Congreso y, cuando llegan, se atascan. No podemos vivir eternamente de ruedas de prensa. Ustedes tienen muchos expedientes abiertos: la ley del medicamento, la reforma del tabaco, el estatuto marco, la ley de menores y alcohol, el despliegue efectivo de la agencia estatal de salud pública, las medidas sobre salud mental o la reparación completa de las víctimas de la talidomida. Por cierto, hemos topado con la agenda de nuevo, personas que tributan por las ayudas que reciben casi el 50 % de lo percibido, como si fueran rendimientos del trabajo, cuando en realidad son víctimas de un medicamento que les ha producido discapacidades desde el nacimiento. Es algo incomprensible que el Grupo Socialista siga bloqueando esta reforma de la tributación, porque luego vendrá la extrema derecha, lo hará y será nuestra culpa que los voten a ellos. (Aplausos). Bueno, no nuestra culpa, será culpa suya.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Dicho esto, ministra, quiero aprovechar unos minutos de mi comparecencia para hablar de unos temas pendientes, que hace tiempo que están parados o atascados porque tienen afectación presupuestaria. Mi pregunta es la siguiente: un Gobierno que no hace ninguna política que implique financiación ni que tenga afectación presupuestaria, ¿qué hace exactamente? Pero voy a ir más allá todavía, dinero hay, pero solo hay para lo que el Gobierno quiere que haya. ¿Por qué se lo digo? Se lo digo porque usted misma ayer anunció que el Consejo de Ministros iba a aprobar 60 millones de euros para ampliar la cobertura bucodental, en cambio, no son capaces de convencer a sus socios del PSOE de que hace falta ampliar la gratuidad de los dentistas para los chicos y las chicas de entre 14 y 18 años. Una propuesta de Esquerra Republicana que el PSOE nos ha vetado. La salud bucodental sigue siendo una de las grandes desigualdades, una de las mayores del sistema sanitario. Quien tiene recursos económicos accede a tratamientos preventivos, revisiones y ortodoncias, y quien no los tiene sencillamente renuncia. Y esto genera desigualdad en la infancia y es incompatible con cualquier idea mínimamente digna de un sistema público de salud. La salud bucodental no es solo estética, como a veces se nos intenta hacer ver, sino que tiene que ver con la alimentación, el dolor crónico, la autoestima, el desarrollo infantil e, incluso, con la salud mental. Por ello, creemos que la universalización progresiva de la atención bucodental debe ser una prioridad real y no solo un anuncio parcial. No podemos entender cómo es posible que un Gobierno progresista vete una propuesta de este tipo. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensan hacer con la jubilación anticipada de los conductores profesionales?
«Gràcies, presidenta. Si realment hi ha compromís, que vostè no ho ha explicitat aquí, ara mateix, que hi hagi compromís el primer que cal evitar és que el retard del Govern espanyol en respondre a les peticions acabi castigant els treballadors o que els faci patir. I ens agradaria que aquest compromís hagués quedat més clar i explícit, perquè voldríem passar de les paraules als fets. I, siguem clars, sembla que l'Administració tingui manca de recursos per tirar endavant aquests informes. Però també li dic que els camioners, les conductores d'autobús o els taxistes també els falten recursos, ministra. I el problema és que el sector ja no demana només bones paraules. Demana garanties. I vostè avui encara no ha aclarit si hi haurà o no desestimació per silenci administratiu. Per tant, ministra, quin calendari té previst per acabar amb aquesta angoixa del sector? A partir de quin dia podran tramitar la seva jubilació anticipada? Això és el que volen saber perquè darrere d'aquests procediments hi ha persones que porten anys treballant en condicions molt dures i que no poden quedar atrapades en la burocràcia. Vostès no només s'estan saltant terminis legals, sinó que estan pràcticament i obertament practicant un boicot administratiu, incomplint compromisos històrics amb un sector i bloquejant un dret. Fins i tot el Tribunal Suprem va haver d'intervenir per declarar il·legal les seves traves demanant recopilar centenars de milers de NIF en terminis impossibles.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Ahora bien, eliminar la cita previa de manera genérica y hacerlo sin alternativas ni recursos suficientes, oigan, no resuelve el problema. El riesgo de sustituir un colapso por otro colapso no tiene ningún sentido. Hay que recordar que la cita previa bien gestionada también cumple una función organizativa importante. De esto no tenemos que olvidarnos: evita colas innecesarias, permite planificar recursos, reduce tiempo de espera y facilita, o debería facilitar, una mejor atención presencial. El problema actual y el problema real es la falta de personal, se ha dicho; pero no solo la falta de personal, sino también la saturación de los servicios y la insuficiencia de plazas disponibles. Es imperativo, señorías, ampliar las plantillas y hacer mucho más eficientes los distintos mecanismos de gestión, y esta proposición no de ley no nos lo explica. También es importante, y voy terminando, presidenta, la Ley 39/2015, una ley que no obliga a las personas físicas a relacionarse electrónicamente con la Administración. Por ello, la Administración es quien tiene que garantizar vías presenciales reales y accesibles para la ciudadanía. Pero esto no implica eliminar cualquier sistema de organización previa. Lo que es necesario es garantizar la atención presencial sin exclusión digital; mantener vías de acceso sin cita previa para casos urgentes y, sobre todo, para casos vulnerables; ampliar el personal y los recursos; abrir más franjas de citas; combatir las mafias de reventa de citas, y, especialmente, implementar sistemas transparentes y eficientes de reserva. Podemos coincidir, pues, en la necesidad de reformular profundamente el modelo actual, pero no en una eliminación indiscriminada, tal y como plantean, de la cita previa, sin planificar, sin garantías de refuerzo tampoco de los servicios públicos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Nosotros creemos que los derechos democráticos no pueden depender de la discrecionalidad política, por eso proponemos una reforma clara, objetiva y razonable: que respete la realidad territorial del Estado ante la barbarie en la que nos podemos hallar. Proponemos que se mantenga el requisito mínimo de cinco diputados, pero reducimos los umbrales electorales del 5 al 3 % de los votos en escala estatal o del 15 al 10 % de los votos en las circunscripciones en las que se presenten las candidaturas. No estamos hablando de privilegios, estamos hablando de democracia, estamos hablando de garantizar el pluralismo político, de respetar el derecho a la participación política de la ciudadanía. Los Estados de nuestro entorno tienen reglamentos parlamentarios donde se cumplen esos principios democráticos. Por ejemplo, en Portugal cualquier partido con representación puede constituirse como grupo parlamentario, en Italia se garantizan derechos y recursos a los representantes del Valle de Aosta y del Tirol del Sur, en Francia no se exige ningún porcentaje de votos en concreto para poder tener grupo parlamentario propio.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Nosaltres creiem que els drets democràtics no poden dependre de la discrecionalitat política. Per això proposem una reforma clara, objectiva i raonable que respecti la realitat territorial de l'Estat davant de la barbàrie on ens podem trobar. Proposem mantenir el requisit mínim de 5 diputats, però reduïm els llindars electorals: del 5 % al 3 % dels vots a l'escala estatal o del 15 % al 10 % dels vots a les circumscripcions on les candidatures es presentin. Perquè no estem parlant de privilegis, estem parlant de democràcia, de garantir el pluralisme polític, de respectar el dret de participació política de la ciutadania. Els Estats del nostre entorn tenen reglaments parlamentaris en ple compliment d'aquests principis democràtics. Per exemple, a Portugal qualsevol partit amb representació es pot constituir com a grup parlamentari. A Itàlia es garanteixen drets i recursos als representants de la Vall d'Aosta o de Tirol del Sud. A França no s'exigeix cap percentatge de vot en concret per poder tenir grup parlamentari propi. En resum, el que volem és ser més representatius de la realitat diversa i plurinacional de l'Estat i amb una democràcia més justa, més plural i més transparent. Per això la presentem conjuntament, diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui presentem aquesta proposta de reforma del reglament del Congrés perquè defensem una idea molt simple però molt important: cada vot ha de valer el mateix i la ciutadania ha de poder veure representada la seva veu en igualtat de condicions dins aquesta cambra. El Congrés dels Diputats no és només un espai de debat, és un lloc on es fan lleis, on es controla el Govern i on s'expressa la pluralitat política de l'Estat. Quan aquesta pluralitat no es reflecteix també en el funcionament intern de la Cambra, la democràcia queda limitada. Actualment per constituir grup parlamentari, el reglament exigeix cinc diputats i, a més a més, un 5 % dels vots a tot l'Estat o un 15 % dels vots a cadascuna de les circumscripcions on una candidatura s'hagi presentat. Uns requisits desproporcionats que han provocat en moltes ocasions que forces polítiques amb centenars de milers de vots i amb una representació molt important en els seus territoris, hagin estat enviades al grup mixt. I això no és una qüestió menor. Sense grup parlamentari es limiten les iniciatives legislatives, es redueixen els temps d'intervenció, es dificulta la participació en comissions i ponències i es debilita la capacitat de control democràtic al Govern. En definitiva, es limita la capacitat de representació de milions de ciutadans i ciutadanes. En els darrers anys hem vist també com la constitució dels grups parlamentaris depenia massa sovint de la interpretació política de la Mesa del Congrés, és a dir, drets parlamentaris bàsics quedaven a l'arbitri de majories conjunturals del PP o del PSOE.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Però tot això em sorprèn que avui el PP vulgui que dediquem a la part del debat que toca d'habitatge cada setmana a una reforma que, sent legítima, és absolutament aliena als problemes reals de la gent. Els problemes reals que hi ha aquí fora són els desnonaments a mans de fons voltor, que ni tan sols donen opció a renovar els contractes de lloguer perquè trossejant els pisos en treuen més benefici. Per cert, això passa gràcies al que Partit Socialista va vetar que la reforma de la Llei d'Habitatge la legislatura passada entressin el lloguer d'habitatge i d'habitacions i avui ens trobem amb aquest bloqueig en un congrés de dretes. Són els fons d'inversió que acumulen habitatges que buiden barris sencers, les operacions especulatives, les vendes massives de blocs de pisos, les subhastes que converteixen habitatges que haurien de ser públics en productes financers, els preus pels núvols de compra i de lloguer que fan que no t'arribi el sou per pagarte ni tan sols una habitació. Aquest és el problema de l'habitatge, no si els veïns poden entrar per videoconferència en una reunió. El problema és el que ha passat amb la Olalla i les seves subhastes de la Sareb. El problema és que el seu model continua premiant l'especulació per sobre del dret a tenir un sostre per construir un futur o una família. I aquí és on hauríem de posar el focus polític, sincerament.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé. Bona tarda. La proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular i debatem és ben senzilla, tot i que no li voldria restar importància. Sembla ben bé plantejada perquè vostès tenen moltíssim cupo i no sabien què ferne i han de portar lleis als plens i avui han decidit portar aquesta. De fet, modifica només tres qüestions de la Llei de Propietat Horitzontal, que és incorporar les reunions per videoconferència, permetre el llibre d'actes digital i facilitar les notificacions electròniques. Una reforma administrativa que el Partit Popular presenta com una modernització necessària de les comunitats de propietaris i que a Catalunya ja fa anys que es fa perquè està reconeguda al Codi Civil. De fet, el ponent del Partit Popular s'ha passat sis minuts dels dotze parlant d'una altra cosa perquè vostè mateix sap que aquesta llei bé podria ser una disposició addicional a qualsevol altre lloc i hauríem pogut aprofitar aquesta llei per parlar d'alguna cosa més important. No seré jo qui discutirà que la tecnologia pot facilitar els tràmits o que les eines digitals poden ser útils en determinades circumstàncies, perquè, de fet, milito en la necessitat de fer menys desplaçaments per fer reunions que no requereixen en sí presencialitat. Però mentre em llegia aquesta iniciativa, jo no podia evitar pensar què estava passant fora d'aquest hemicicle aquesta mateixa setmana passada, mentre el Partit Popular, avui aquí, està preocupat perquè es puguin fer reunions de veïns telemàtiques, el fons d'inversió New Amsterdam estava fent fora de casa seva, a la Olalla i a les seves tres filles, al carrer Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam es dedica a saquejar Barcelona comprant blocs sencers per expulsar els veïns i veïnes per convertirlos en pisos de coliving i llogar habitacions a 950 euros, preu que molts dels veïns i veïnes que expulsen paguen per un pis sencer. I això a vostès ja els hi sembla bé. La Olalla va ser desnonada després d'anys de lluitar per mantenirse a casa seva, i inclús havent aconseguit l'aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, aquest fons que compren edificis sencers, l'ha fet fora de casa seva amb les seves tres filles menors d'edat. I la Olalla, per desgràcia, no és una excepció.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Gràcies presidenta, senyories. Avui un nen de tres anys d'aquest país encara no sap llegir, però sap reconèixer un logotip. Sap qui és el dinosaure de la galeta, el tigre dels cereals i el pallasso de les hamburgueses. Reconeix la marca abans que la lletra. Això no és casualitat, és una inversió. Algú ha pagat molts diners perquè això passi i per això aquesta llei fa una cosa senzilla de dir i difícil de fer. Posar límits a la publicitat d'aliments i de begudes, sobretot begudes energètiques que no són saludables quan poden arribar a la mainada. No regula, com deia, les begudes energètiques i obliga a advertir ben gran els sucres o els greixos, etcètera, etcètera. I acaba amb envasos plens de personatges per vendre aliments poc saludables. El Grup Republicà votarà a favor d'aquesta llei que tiri endavant. Hi votarem a favor amb convicció. I no només per cortesia. Primer, perquè trenca amb un fracàs de quinze anys l'autoregulació i aquí cal ser molt didàctics. Allò que anomenen vostès el codi postal no és una llei. És un codi voluntari, un pacte perquè la indústria es vigili a ella mateixa quan fa publicitat a menors. I això no ha funcionat. Quan el guardià i el propietari són els mateixos, el resultat ja el coneixem. Segons avaluacions i informes independents, la gran majoria d'anuncis adreçats a infants són productes poc saludables. Segon, l'obesitat infantil és un problema i no és culpa de les famílies. No és falta de voluntat. Són els determinants comercials de la salut, és a dir, allò que et posen davant, com t'ho venen i a quin preu. Tercer, perquè això va de classe. La mala alimentació a les nostres ciutats té codi postal. Ja ho hem dit abans, la desigualtat també es menja i la paga la classe treballadora.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Por tanto, hay que avanzar siguiendo la idea fundamental de construir más autonomía estratégica en el ámbito de la energía con las renovables y en el transporte público como pilares. Y hay que asegurar que los trabajadores no pierden poder adquisitivo en este tránsito, en este camino, especialmente -y debo decirlo- en los países catalanes, donde nos vemos perjudicados por una financiación injusta y por un salario mínimo que no refleja la realidad de nuestras vidas. Menos política de parches, menos centralismo, menos reacción improvisada. Y, si me permiten, más prevención, más soberanía financiera, más poder local y más preparación ante las emergencias que ya, desgraciadamente, forman parte de una realidad climática en nuestro país. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Vamos a votar a favor también porque es de sentido común que las ayudas de emergencia no tengan que tributar. No se puede pedir a una familia que lo ha perdido absolutamente todo que encima pague impuestos por una ayuda destinada simplemente a intentar reconstruir su vida. Es necesario también -y eso queremos añadirlo- poner las mayores facilidades a empresas, a trabajadores autónomos y a entidades sin ánimos de lucro de tal modo que puedan recuperar su actividad perdida. Por tanto, sí, podemos decir que hay medidas positivas en este decreto: la flexibilización parcial para los ayuntamientos afectados, la protección de víctimas de los ayuntamientos ferroviarios, las exenciones fiscales son para nosotros decisiones correctas y necesarias. Pero aprobar este real decreto -vamos a echar agua al vino ahora- no significa que lo consideremos suficiente y hoy hay que decirlo también. El Estado sigue llegando tarde; el Estado continúa reaccionando después de la tragedia en lugar de prepararse antes de que llegue. La dana no es un hecho excepcional; la dana, señorías, no es un hecho aislado, desgraciadamente. Los episodios climáticos extremos, lamentablemente, son cada vez más frecuentes y seguimos gobernándolos con una lógica improvisada, siguiendo una lógica -oh, sorpresa- siempre centralista y basada en decretos de urgencia; una lógica que no ha sido capaz de dar respuesta a todas las necesidades surgidas un año y medio después de la gota fría.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Cal, doncs, avançar seguint la idea fonamental de construir més autonomia estratègica en l'àmbit de l'energia i les renovables i el transport públic com a pilars, i cal assegurar que els treballadors no perdin poder adquisitiu en aquest trànsit. En aquest camí, especialment ho he de dir als Països Catalans, on ens veiem perjudicats per un finançament injust i per un salari mínim que no reflecteix la realitat dels nostres peus. I ara sí que acabo. Menys política de pedaç, menys centralisme, menys reacció improvisada. I si em permeten més prevenció, més sobirania financera, més poder local i més preparació davant les emergències que ja malauradament formen part d'una realitat climàtica al nostre país. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y todos, diputadas, diputados. Señor ministro, votaremos a favor de este real decreto, y lo haremos porque, evidentemente, hay personas afectadas; personas que en estos momentos no pueden esperar más porque las ayudas a familias, a trabajadores, a autónomos y municipios afectados por la dana -afectados también por los incendios o accidentes ferroviarios- son evidentemente necesarias a pesar de que -y hay que decirlo- llegan tarde para mucha gente. No es ninguna sorpresa. En Esquerra Republicana siempre hemos estado al lado de los afectados por la dana, al lado del país valenciano y lo vamos a seguir estando, por supuesto.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tots i a totes. Diputades i diputats, senyor ministre. Votarem a favor d'aquest Reial decret. Ho farem perquè evidentment hi ha persones afectades. Persones que en aquests moments no poden esperar més perquè les ajudes a famílies, les ajudes a treballadors autònoms i a municipis afectats per la dana, afectats també pels incendis o pels accidents ferroviaris, son evidentment necessàries. Malgrat ho hem de dir que arriben tard per a molta gent. De fet, tampoc és cap sorpresa. Esquerra Republicana sempre, sempre, sempre, hem estat al costat dels afectats per la dana al País Valencià i òbviament, ho seguirem estant. I també votarem a favor, perquè és de sentit comú que les ajudes d'emergència no hagin de tributar. No es pot demanar a una família que ho ha perdut absolutament tot i que a sobre pagui amb impostos per una ajuda destinada simplement a intentar reconstruir la seva vida. Cal també això, ho volem afegir, posar les majors facilitats a empreses, treballadors, autònoms i entitats sense ànim de lucre perquè recuperin justament la seva activitat perduda.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Las políticas educativas, como hemos dicho muchas veces, funcionan mejor, como tantas otras, cuando se diseñan desde la proximidad, teniendo conciencia de la realidad social, lingüística y la realidad territorial del país. Así que cualquier propuesta, incluida la de 0 a 3, tiene que partir de las competencias de nuestro país y los demás territorios. Tienen que centrarse en colaborar y no impulsar modelos uniformes. Hoy, todo el profesorado catalán, no solo el de 0 a 3, está movilizado. Ya no puede más. Ha dicho basta. Cuando el profesorado se detiene, no está defendiendo privilegios, sino la escuela pública, la calidad educativa y el futuro de nuestros niños y niñas. (Aplausos). Y la situación ahora mismo es clara: las plantillas están tensionadas, las ratios son elevadas. es imposible hacer frente a la inclusión, a la falta de recursos y a la excesiva burocracia. Cuando hablamos de cohesión, hablamos de derechos sociales, de cohesión social, pero también hablamos del país. Y, por eso, hablar de educación y no hablar de lengua es dejar incompleta la defensa de la escuela pública catalana. El catalán es una herramienta de cohesión social y de igualdad de oportunidades. Es la lengua vehicular y de acogida del sistema educativo de nuestro país. El modelo de escuela en catalán ha sido y es clave para garantizar que todo el alumnado, venga de donde venga, comparta un marco común y tenga las mismas oportunidades en el futuro. Y, a pesar de eso, en Cataluña nuestro sistema educativo sigue sufriendo injerencias y judicialización. No dejaremos que acaben con la inmersión lingüística. En Esquerra Republicana tenemos muy claro el modelo que queremos, un modelo que no es improvisado, sino que responde a nuestra manera de entender el país; un sistema educativo público en catalán, de calidad, equitativo, enraizado en el territorio y capaz de garantizar el éxito de todo el alumnado. La educación tiene que ser una herramienta de justicia social y de cohesión, que supere la segregación y que sitúe la inclusión, la coeducación y la igualdad de oportunidades en el centro de todas las políticas educativas. Dignificar la educación quiere decir garantizar que nuestros docentes tengan todos los recursos y todas las herramientas para poder desarrollar su trabajo. Y Esquerra Republicana siempre seremos la garantía de la defensa de los servicios públicos y esenciales. Por eso hemos pactado un incremento de 700 000 euros adicionales en los presupuestos del año que viene, para que el Gobierno Illa no tenga más excusa y haga frente y responda a las reivindicaciones de los profesores y maestros y maestras que llenan las calles de nuestro país hoy. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Les polítiques educatives, com hem dit mil vegades, funcionen millor, com tantes altres, quan es dissenyen des de la proximitat, amb el coneixement de la realitat social, lingüística i territorial del país. Qualsevol proposta sobre l'etapa 03 ha de partir del respecte a les competències del nostre país i de la resta de territoris, amb la voluntat de cooperar i no d'imposar models uniformes. Avui, el professorat català també, altra vegada, no només el de 03, sinó tot, està mobilitzat, ja no pot més, ha dit prou. Quan el professorat s'atura, no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur dels nostres nens i nenes. I la situació ara mateix és clara. Les plantilles estan tensionades, les ràtios són elevades, és impossible fer front a la inclusió. Hi ha manca de recursos i massa burocràcia. Quan parlem d'educació, parlem de cohesió social i de drets, però inevitablement també parlem del país. I és per això que parlar d'educació i no parlar de llengua és deixar incompleta la defensa de l'escola pública catalana. El català és una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. És la llengua vehicular i d'acollida del sistema educatiu del nostre país. El model d'escola en català ha estat i és clau per garantir que tot l'alumnat, vingui d'on vingui, comparteixi un marc comú i tingui les mateixes oportunitats en el futur. I, malgrat això, a Catalunya el nostre sistema educatiu segueix patint ingerències i judicialització. No els deixarem que acabin amb la immersió lingüística. Esquerra Republicana tenim molt clar quin és el model que volem. Un model que no és un model improvisat, sinó que respon a la nostra manera d'entendre el país. Un sistema educatiu públic, en català, de qualitat, equitatiu, arrelat al territori i capaç de garantir l'èxit de tot l'alumnat. L'Educació ha de ser una eina de justícia social i de cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació i la igualtat d'oportunitats al centre de totes les polítiques educatives. Dignificar l'educació vol dir garantir que els nostres docents tinguin tots els recursos i totes les eines per poder desenvolupar la seva feina. I des d'Esquerra Republicana sempre serem la garantia de la defensa dels serveis públics i essencials. Per això hem pactat un increment de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve, perquè el Govern del president Illa ja no tingui cap més excusa i faci cas d'una vegada per totes a les reivindicacions dels mestres i les mestres que avui omplen els carrers del nostre país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Dicho esto, segundo punto, definiciones de diccionario. Habitar: vivir, quedar, estar en una casa, en un pueblo, y de ahí vivienda. Y lo mismo, vale en castellano también, para los que no escuchen la interpretación. Especular: comprar o vender contando, aprovecharse de una fluctuación del precio para lucrarse. Señoras y señores, de ahí viene el problema, ahí es donde están los bloques reales de este Congreso. El bloque uno: habitar, vivienda; es un derecho y todos tienen que poder acceder. El bloque dos: especular y, por tanto, lucrarse; es la prioridad nacional, sea de la nación que sea. Lucrarse a través de comprar bloques enteros y expulsar a vecinos y vecinas para revender los pisos a precio de oro. Ejemplo real, evidentemente, de L'Escala (muestra una fotografía): un bloque entero y una empresa compra casi todos los pisos de este bloque, veintidós pisos donde familias, parejas y jóvenes de mi pueblo vivían de alquiler. ¿Y qué hacen? Los expulsan a todos para revender estos pisos de dos y tres habitaciones a más de 400 000 euros. Un mínimo que solo pueden comprar personas extranjeras con un nivel adquisitivo mucho más elevado que los habitantes de L'Escala solo para hacer negocio. Esta operación expulsó a quince familias y personas jóvenes de su casa y las obligó a competir por una vivienda de alquiler en una zona turística con muy poca oferta en todo el año y con unos precios de compraventa totalmente inasumibles para una persona trabajadora. Una zona que sí se ha declarado tensionada, pero donde mientras mantengamos la posibilidad de hacer alquiler de temporada sin regulación, seguiremos viendo cómo muchísimos pisos quedan fuera del circuito de vivienda todo el año. Y este es solo un caso para explicar el drama. Esto pasa cada día, cada hora y en cada barrio: familias expulsadas de su casa porque permitimos que prevalga el derecho de la especulación al derecho de vivir. Y, cuando pasa esto, demasiado a menudo hay un modelo empresarial concreto detrás. Este modelo mucha gente no sabe ni que existe. Son las socimis. Las socimis son sociedades de inversión inmobiliaria, empresas que compran vivienda no para vivir, sino para convertirlas en activos financieros de los cuales extraer el máximo rendimiento posible. Y probablemente mucha gente que vive en un bloque propiedad de Vivenio o de otras empresas ni siquiera sabe que vive en un edificio propiedad de una socimi. Tampoco sabe que estas empresas disfrutan de unos privilegios fiscales absolutamente desproporcionados. Por ejemplo, pagan cero impuestos sobre sociedades, cero, mientras que cualquier trabajador autónomo o pequeña empresa paga impuestos sobre sociedades. También tienen una bonificación del 95 % en el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados cuando compran viviendas o suelo destinado al alquiler. Es decir, el sistema fiscal premia a quien acumula viviendas, mientras que castiga a los que solo intentan poder vivir en una de ellas; el mundo al revés. Después, aún nos preguntan por qué los grandes fondos inmobiliarios compran barrios enteros. En Barcelona operan socimis como Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunas se presentan como empresas que ofrecen vivienda asequible para jóvenes que se convierten en realidad en alquileres de 1100 o 1600 euros o en ubicaciones de coliving de hasta 950 euros mensuales. Además, los beneficios se disparan. Merlin Properties ganó más de 786 millones de euros en el año 2025, Inmobiliaria Colonial 344 millones, y Vivenio cuatriplicó beneficios hasta los 18 millones de euros. Detrás de estas cifras hay personas que pierden su casa. El Sindicato de Inquilinos ha hablado de prácticas en Sant Cugat, Barcelona, Barberà del Vallès y en otros sitios: fraudes con el alquiler de temporada, renovaciones sistemáticas de contratos de alquiler, especulación con la vivienda protegida. Todo esto no son casos aislados, es el modelo de negocio. Limitar la compra a las empresas, personas jurídicas y fondos buitre es la emergencia social. Y solo se puede escoger estar en uno de los dos bandos, solo en uno de los bloques. Repito, bloque uno, vivir; bloque dos, especular. Solo hay dos bloques, solo hay dos opciones. Nosotros siempre optamos por estar en el primero. Ya lo hicimos cuando ustedes presentaron una proposición de ley similar a esta, que lógicamente dijimos que tenía que enmendarse en la línea de que algunas empresas sí que tienen que poder comprar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Bé, aquesta tarda a algunes ens podrien haver posat una butaca aquí. Bé, vaig a dir, d'entrada, que sí, que estem d'acord amb els dos punts de la PNL que ens presenta SUMAR, i que no només això, sinó que ho hem proposat també en diverses iniciatives, entre elles, una proposició de llei sobre canvis en el model de fiscalitat per l'habitatge, que no va passar ni la presa en consideració perquè el bloc dels partits que treballen perquè els rics es facin més rics -PP, VOX i Junts- no va acceptar ni tan sols parlarne, no fos que hi perdessin algun euro. Dit això, segon punt. Definicions de diccionari. Habitar: viure, estarse en una casa, en un poble... I d'aquí, habitatge. I el mateix val per viurehi i vivienda, per als que no es posen el pinganillo. Especular: comprar o vendre comptant aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse, aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse. Senyores i senyors, d'aquí plora la criatura. Aquí és on estan els blocs reals d'aquest congrés. Bloc 1: habitar, i per tant habitatge. És un dret i tothom ha de poder accedirhi. Bloc 2: especular, i per tant lucrarse és la prioritat nacional, sigui de la nació que sigui. Lucrarse a través de comprar blocs sencers i fer fora els veïns i veïnes per revendre els pisos a preu d'or. Exemple real, evidentment, de l'Escala. Un bloc sencer. Una empresa compra gairebé tots els pisos d'aquest bloc. 22 pisos on famílies, parelles i joves del meu poble vivien de lloguer. I què fan? Fotre'ls tots al carrer per revendre aquests pisos de 2 i 3 habitacions a més de 400 000 euros, un mínim que només poden comprar persones estrangeres amb un nivell adquisitiu molt més alt que els escalencs i escalenques només per fer negoci. Aquesta operació va expulsar 15 famílies i persones joves de casa seva i les va obligar a competir per un habitatge de lloguer en una zona turística amb molt poca oferta tot l'any i amb uns preus de compravenda totalment inassumibles per a una persona treballadora. Una zona que sí, s'ha declarat tensionada, però on mentre mantinguem la possibilitat de fer lloguer per temporada sense regulació, seguim veient com moltíssims pisos queden fora del circuit d'habitatge tot l'any. I aquest és només un cas per explicar el drama. Això passa cada dia, cada hora i a cada barri. Famílies expulsades de casa seva perquè permetem que prevalgui el dret a especular per davant del dret a viure. I quan passa això, massa sovint hi ha un model empresarial concret al darrere. I aquest model molta gent no sap ni que existeix. És la SOCIMI. Les SOCIMI són societats dinversió immobiliària. Empreses que compren habitatges no per viurehi, sinó per convertirlos en actius financers dels quals extreure el màxim rendiment possible. I probablement molta gent que viu en un bloc propietat de Vivenio o de Testa Residencial ni tan sols sap que viu en un edifici propietat d'una SOCIMI. Tampoc sap que aquestes empreses gaudeixen d'uns privilegis fiscals absolutament desproporcionats. Per exemple, paguen zero d'impost de societats, zero, mentre qualsevol treballador autònom o petita empresa paga impost de societats. També tenen una bonificació del 95 % en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, quan compren habitatges o sòl destinat al lloguer. És a dir, el sistema fiscal premia qui acumula habitatges, mentre castiga qui només intenta poder viure en un, el món al revés. I després encara ens pregunten per què els grans fons immobiliaris compren barris sencers. A Barcelona hi operen SOCIMI com Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunes es presenten com a empreses que ofereixen habitatge assequible o per a joves que es converteixen en realitat en lloguers de més de 1100, 1600 euros o, en habitacions de coliving, fins a 900, 950 euros mensuals. A més a més, els beneficis se'ls disparen. Merlin Properties va guanyar més de 786 milions d'euros l'any 2025. Inmobiliaria Colonial, 344 milions. I Vivenio va quadruplicar beneficis fins als 18 milions d'euros. I darrere d'aquestes xifres hi ha persones que perden casa seva. El Sindicat de Llogateres ha denunciat reiteradament pràctiques abusives a Sant Cugat, a Barcelona, a Barberà del Vallès o a Sant Adrià del Besòs, fraus amb el lloguer de temporada per esquivar els topalls de preus, no renovacions sistemàtiques de contractes de lloguer, especulació amb l'habitatge protegit. Tot això no són casos aïllats, és el model de negoci. Limitar la compra a les empreses, persones jurídiques i fons voltor és l'emergència social, i només es pot triar estar en un dels dos costats, només a un dels dos blocs. Repeteixo. Bloc 1: habitar. Bloc 2: especular. Només hi ha dos blocs. Només hi ha dues opcions. Nosaltres triem sempre estar al primer. Ja ho vam fer quan vostès van presentar una proposició de llei similar a aquesta, que evidentment vam dir que s'havia d'esmenar, en la línia que algunes empreses sí que han de poder comprar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Por eso, Esquerra Republicana hace tiempo que pide tres medidas muy concretas. Primera, que se permita invertir los remanentes de tesorería en vivienda. Es incomprensible que haya municipios con superávit, con superávits importantes, dispuestos a construir vivienda pública, a rehabilitar edificios, a comprar pisos y a ampliar el parque público y que la Administración del Estado siga impidiendo destinar recursos a una emergencia social como esta. Segunda, permitir a los ayuntamientos aplicar tipos diferentes del IBI, según el uso de la vivienda, porque no es aceptable que una familia pague proporcionalmente lo mismo que un fondo buitre o un gran tenedor que acumula decenas y decenas de pisos mientras que solo espera obtener rentabilidad. Tercera, que los municipios tengan más capacidad para definir los criterios propios de destino de vivienda pública adaptada a la realidad local, porque no es lo mismo un municipio que un gran centro urbano, rural, etcétera. Y, cuarta, respecto a la Sareb, SEPES o CASA47, hace años que hablamos de esos bienes inmovilizados que podrían formar parte del parque público y están bloqueados por cuestiones administrativas que no tienen sentido. Hace meses que se anunció un acuerdo de gestión con la Generalitat que ni tan solo hemos visto, y lo hemos pedido miles de veces. Este es el problema real del acceso a la vivienda. Claro que queremos más transparencia, claro que queremos que las viviendas públicas sean siempre públicas, pero, si no las tenemos, no las vamos a poder adjudicar. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Esta proposición de ley es una obra de teatro mala y caducada que pretende convencernos de que el principal problema en relación con la crisis de la vivienda no es que el precio de compra de un piso de segunda mano de dos habitaciones haya pasado en solo una década de 130 000 euros a 200 000 euros; no es que una de cada cuatro familias tenga que dedicar más del 70 % de sus ingresos a pagar los gastos de vivienda, y tampoco es que casi el 15 % de todas las viviendas estén vacías. El Grupo Popular hoy nos quiere convencer de que eso no es tan importante, de que lo importante de verdad es poder cortarle el agua y la luz a una familia que termine viviendo en un piso okupado o asegurarnos de que no dejarán que esta familia se empadrone en el ayuntamiento. Señorías del Grupo Popular, sin duda hay casos de okupaciones que son problemáticos y hay que buscarles solución y trabajar para que la justicia sea más rápida para encontrar soluciones eficaces y para que los propietarios puedan recuperar sus pisos. De hecho, por eso ahora Esquerra Republicana ha conseguido que haya 180 jueces más en Cataluña en dos años, para reforzar la justicia y para acelerar esos procesos, pero pretender hacer pasar eso como el principal problema en el ámbito de la vivienda es de un cinismo inaceptable.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Realmente, hay otro debate que podríamos celebrar hoy: si hablamos de Gaza, ¿no podemos hablar de otras cosas? Claro, no podemos hablar de todo el mismo día. Este grupo, el Grupo Republicano, ha hablado del Sáhara repetidamente y hemos denunciado la actitud del Gobierno español. Ya sabe, ministro, que nosotros no compartimos lo que ustedes hacen con el Sáhara. Y también hemos dicho que entendemos que la actitud del PP con el Sáhara es absolutamente táctica y realmente bastante hipócrita. Pero hoy hablamos de Gaza. También, cuando ha tocado, hemos hablado de Ucrania y del imperialismo ruso y hemos hablado de otro depredador que se llama Putin. Pero hoy tocaba hablar de Netanyahu. Por lo tanto, ¿tenemos que hablar de todo cada día que hablamos? El Grupo Republicano también ha hablado del Kurdistán cuando ha tocado. Y, por ejemplo, hemos recordado que hay una batería española en territorio kurdo que el régimen de Erdogan ha utilizado también cuando ha convenido para atacar al pueblo kurdo. Bueno, lo hemos dicho. Pero hoy hablamos de Gaza y de lo que se está haciendo. Hablamos de la detención de ciudadanos diversos, entre ellos un ciudadano español, de una manera que no toleraríamos a ningún otro Estado. Entonces, ¿qué tenemos que hacer en esta Cámara, señorías? ¿Cuál es nuestro trabajo? ¿Para qué nos pagan? ¿Nos pagan para hablar de lo que realmente es una situación injusta? ¿O nos pagan para que giremos la cara y nos pongamos de perfil?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Gràcies. Presidente, señorías, es curioso, se está produciendo un debate y un metadebate a la vez. Estamos debatiendo aquí, primero, sobre si este acto parlamentario era necesario o no -yo creo que ha quedado claro que sí-, pero a la vez estamos hablando de si podemos hablar de lo que hablamos o si debemos hablar de otras cosas, porque es verdad que el señor Floriano, en un ejercicio estilístico admirable, ha conseguido no solo colocar a Venezuela, que ya es un clásico, sino a la mujer del presidente del Gobierno, otra vez. Y, desde un punto de vista estilístico y retórico, yo lo admiro, es un arte que ni Cicerón, pero, en fin, hagámonos una pregunta: ¿de qué hablamos cuando hablamos de Gaza? ¿De qué hablamos cuando hablamos de los territorios ocupados en Cisjordania? ¿De qué hablamos cuando hablamos de lo que estamos abordando hoy en esta Cámara? Pues si me lo permiten, señorías, modestamente, yo creo que hablamos del deber de señalar la injusticia. Y, si un organismo parlamentario no puede señalar la injusticia, ¿de qué nos sirve? ¿De qué sirve un Parlamento si no podemos señalar un momento de barbarie? Diré más. ¿De qué sirve la política si no sirve para denunciar la mala política? ¿Qué estamos haciendo aquí? ¿Qué estamos haciendo aquí, si ante un abuso de poder, una ruptura de la legalidad internacional, una arbitrariedad tan manifiesta, no somos capaces de expresarnos? ¿De qué sirve nuestra condición de parlamentarios? Por lo tanto, todo este pseudodebate de por qué hemos venido hoy aquí a hablar de eso, a mí, realmente, me parece lamentable. Me parece lamentable, tanto si lo expresa el PP como si lo expresa VOX. Me parece la negación de la política y me parece antipolítica desde la política, que es lo peor que se puede hacer.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«President, senyories. És curiós, s'està produint un debat i un meta debat alhora. Estem discutint aquí primer sobre si aquest acte parlamentari era necessari o no. Jo crec que ha quedat clar que sí, però alhora estem parlant de si del que parlem en podem parlar o hem de parlar d'altres coses. Perquè és veritat que el senyor Floriano, en un exercici estilístic admirable, ha aconseguit no només col·locar Veneçuela, que ja és un clàssic, sinó la muller del president del Govern un altre cop, la qual cosa, des del punt de vista estilístic i retòric, jo ho admiro. És un art que ni Ciceró. Però en fi. Realment, femnos una pregunta: de què parlem quan parlem de Gaza? De què parlem quan parlem dels territoris ocupats de Cisjordània? De què parlem quan parlem del que avui estem abordant en aquesta cambra? Doncs si m'ho permeten, senyories, modestament, jo penso que parlem del deure de dir la injustícia, d'assenyalar la injustícia. I si un organisme parlamentari no pot assenyalar la injustícia, de què ens serveix? De què serveix un Parlament si no podem assenyalar un moment de barbàrie? Diré més. De què serveix la política si no serveix per denunciar la mala política? Què estem fent aquí? Si davant un abús de poder, una ruptura de la legalitat internacional, una arbitrarietat tan manifestes, no som capaços d'expressarnos. De què serveix la nostra condició de parlamentaris? Per tant, tot aquest pseudo debat sobre per què hem vingut avui a parlar d'això em sembla realment lamentable. Em sembla lamentable, tant si l'expressa el PP com si l'expressa VOX. Em sembla lamentable i em sembla la negació de la política. I em sembla antipolítica des de la política, que és el pitjor que es pot fer. I realment hi ha un altre debat que podríem fer avui.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Hace unos días, desde este escaño, recordaba que Amnistía Internacional, en su último informe, tuvo el acierto de hablar de un mundo con liderazgos depredadores. Pues bien, Netanyahu encarna perfectamente el liderazgo depredador. Netanyahu -a quien la historia juzgará como un criminal de guerra, sin duda- ha violado cualquier garantía de cualquier sombra de Estado de derecho. Ha practicado crímenes contra la humanidad. Ha generado detenciones arbitrarias y actuaciones en contra de cualquier principio de la ley. Ha impulsado un genocidio sobre la población palestina. Y, además, Netanyahu es un corrupto, es un dirigente corrupto. Nos enfrentamos a esto y, por lo tanto, ministro, no entendemos a la derecha en esta Cámara ni que no vea la necesidad de posicionarnos claramente ante una figura que no solo atenta contra los principios básicos de los que nos hemos dotado desde 1945, sino que, en este caso, ha atacado a ciudadanos de nacionalidad española y también a otros ciudadanos de nacionalidades europeas. Me gustaría recordar una reflexión que nos cae muy al pelo hablando de lo que estamos hablando ahora. La formuló una figura muy reconocida: Seán MacBride. Seán MacBride fue uno de los fundadores de Amnistía Internacional. Fue un luchador irlandés por la paz, que presidió, de hecho, durante mucho tiempo, Amnistía Internacional. Seán MacBride dijo -refiriéndose al Reino Unido y al conflicto de Irlanda del Norte- que era imposible que una democracia operase como tal si en una parte del territorio se suspendían las garantías básicas y los derechos humanos. Sí, es así. Veo que les hace reír. Le debe hacer reír a la gente que tiene poco instinto demócrata, porque los demócratas no podemos más que compartir lo que decía Seán MacBride.»