Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
503 declaraciones · página 12 de 17
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Por otro lado, entendemos que es absolutamente inadmisible que para acceder a esta ayuda deba contratarse el suministro en una comercializadora de las que figuran en una lista preconfigurada. No tiene ninguna razón de ser en un mercado energético totalmente liberalizado que se pueda acceder o no al bono social energético en función de cuál es la empresa que suministra la energía a una familia. Por lo tanto, también hemos presentado una enmienda en ese sentido, para garantizar que ninguna familia quede excluida de esta ayuda por contratar una empresa u otra. En definitiva, todas las familias, tanto las que necesitan este instrumento por su renta baja, por sus ingresos bajos, como aquellas que lo necesitan por ser familias numerosas, todas necesitan el máximo despliegue del bono social energético sin las dificultades que presenta el instrumento actual y sin las nuevas dificultades que se quieran introducir a partir de esta proposición no de ley. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Llegados a este punto, sin embargo, hay que decir que seguramente esta propuesta a muchos de ustedes les haga explotar la cabeza, porque no nos podrán seguir etiquetando como la derecha catalana, pero déjenme decir también que a estas alturas deberían saber que a nosotros no nos encajan ni unas etiquetas ni las otras, porque nosotros, al margen de sus prejuicios y al margen de sus miradas cargadas de tópicos, somos los que estamos aquí sin complejos para defender lo que necesita la gente. En esta línea, la de defender lo que necesita la gente, es evidente que el coste de la vida depende mucho de dónde se vive. No es lo mismo tirar adelante una familia en Extremadura o en Murcia que en Cataluña. De hecho, Cataluña está la cabeza del ranking del aumento del IPC acumulado en los últimos veinte años, con un incremento del precio de la vida del 57,8 %. Vivir hoy en Cataluña es un 57,8 % más caro en comparación con marzo del año 2005. Es por eso que desde Junts per Catalunya entendemos que el bono energético tiene que ir en función del coste de vida del sitio donde vive cada uno. En caso contrario se refuerza el riesgo de algunos colectivos por el hecho de vivir en un territorio u otro y se les discrimina negativamente por razones geográficas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«La primera de las propuestas pasa por entrar en la razón detrás de la poca utilización del bono social entre las familias de renta baja. De hecho, el hecho de que solo se acoja a esta ayuda una cuarta parte de las familias con dificultades debería hacer reflexionar el Gobierno del Estado; reflexionar y, evidentemente, aportar soluciones, pero a nadie se le escapa que, si el Gobierno no hace esta reflexión, es porque ya le va bien este ahorro que le supone una baja aplicación del bono social, un ahorro económico, eso sí, a costa del sufrimiento de mucha gente. Así pues, seguro que el desconocimiento por parte de los posibles beneficiarios, así como las dificultades burocráticas para acceder al bono son dos de las causas principales de la baja utilización de esta ayuda a las familias necesitadas. Por esta razón, desde Junts per Catalunya proponemos que se automatice la concesión del bono social energético a las familias que cuenten ya con el ingreso mínimo vital. Dado que los beneficiarios del ingreso mínimo vital ya han estado identificados como colectivos de riesgo, concederles automáticamente el bono social energético garantizaría una mayor protección efectiva contra la pobreza energética.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per altra banda, entenem que és absolutament inadmissible que per accedir a aquesta ajuda s'hagi de contractar el subministrament amb una comercialitzadora de les que figuren en una llista preconfigurada. No té cap raonament en un mercat energètic totalment liberalitzat que es pugui accedir o no al bo social energètic en funció de quina és l'empresa que subministra l'energia a una família. Per tant, també hem presentat una esmena en aquest sentit per garantir que cap família quedi exclosa d'aquesta ajuda per culpa de contractar el servei amb una o altra empresa. En definitiva, totes les famílies, tant les que necessiten aquest instrument per raó de la seva renda baixa com aquelles que ho necessiten pel fet de ser famílies nombroses, totes necessiten el màxim desplegament del bo social energètic, sense les dificultats que té l'instrument actual i sense noves dificultats que s'hi vulguin posar a través d'aquesta proposició no de llei. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Tal y como venimos denunciando desde hace tiempo, es evidente que la mejora de los indicadores macroeconómicos no se traslada de ninguna manera en la calidad de vida de los ciudadanos. Es así, lo miren por donde lo miren las personas que están en el Gobierno. Tenemos una presión fiscal creciente, con un incremento del 20 % en los últimos años; un aumento de precios asfixiante, un incremento del 20 % también en los últimos cinco años; un aumento del precio de los alimentos básicos constante, con un incremento de un 30 % de los últimos cinco años; un insuficiente aumento de los salarios, solo del 16 % en los últimos cinco años; un aumento exponencial del precio de la vivienda, un 47 % más en los últimos cinco años. Así podríamos seguir esta larga lista de indicadores del día a día de los ciudadanos hasta llegar al precio de la electricidad, que ha tenido un aumento del 67 % en solo los últimos diez meses. Esta realidad hace que cada vez sean más necesarios los instrumentos para garantizar los mínimos estándares de calidad de vida de todas las familias, y en ese sentido, desde nuestro punto de vista, esta proposición no de ley puede aceptar algunas aportaciones para tener un grado de mejora.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per aquesta raó, des de Junts per Catalunya proposem que s'automatitzi la concessió del bo social energètic a les famílies que comptin ja amb l'ingrés mínim vital. Donat que els beneficiaris de l'ingrés mínim vital ja han estat identificats com a col·lectius de risc, concedir-los automàticament el bo social energètic garantiria una major protecció efectiva contra la pobresa energètica. Arribats aquí, però, deixi'm dir-ho, que segurament amb aquesta proposta a molts de vostès potser els pot explotar el cap, perquè no ens podran seguir etiquetant com la dreta catalana. Però també deixi'm dir-ho, a aquestes alçades ja haurien de saber que a nosaltres no ens encaixen ni unes etiquetes ni les altres, perquè nosaltres, al marge dels seus perjudicis i les seves mirades carregades de tòpics, som els que estem aquí sense complexos per defensar el que necessita la gent. En aquesta línia, la de defensar el que necessita la gent, és evident que el cost de la vida depèn molt d'on es viu. No és el mateix tirar endavant una família a Extremadura o a Múrcia que a Catalunya. De fet, Catalunya encapçala el rànquing de l'augment de l'IPC acumulat en els darrers vint anys, amb un increment de preu de la vida del 57,8 %. És un 57,8 % més car viure a Catalunya avui que el març del 2005. És per això que des de Junts per Catalunya entenem que el bo social energètic ha de venir corregit en base al cost de la vida en funció del lloc on viu cadascú. En cas contrari, es reforça el risc de determinats col·lectius pel fet de viure en un o altre territori, i se'ls discrimina negativament per raons geogràfiques.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?
«Si no bastara con eso, un autónomo no puede deducirse los gastos del vehículo o de trabajar desde casa; si tiene que devolver préstamos, lo tiene que hacer con los euros de la renta neta que le queden tras pagar impuestos; si está enfermo, intentará ir a trabajar igualmente, porque económicamente no se puede permitir cogerse la baja; si no tiene más remedio que cogerse la baja, va a poner en riesgo la continuidad del negocio, porque no habrá nadie que le pueda sustituir; si tiene un familiar directo que se tiene que operar, no tendrá derecho a permisos retribuidos; si sube el IPC, no se le actualizará automáticamente la retribución; si recibió ayudas durante el COVID, ahora se le podrá reclamar que las devuelva; y, si no le va bien, le podrán embargar su residencia habitual. En definitiva, a pesar de ser prácticamente el 20 % de los trabajadores que cotizan, los autónomos son los grandes castigados cuando ustedes fijan sus políticas. Usted me dirá que no y yo le diré que sí, porque si no, por ejemplo, usted no permitiría que hoy los autónomos vivieran con la angustia de no saber si podrán seguir trabajando por módulos, una angustia que se da porque usted todavía no ha conseguido aprobar el real decreto económico que tiene que actualizar esta situación; un real decreto que, por inexistente, pone en riesgo muchos otros sectores y que su inmovilismo los acerca peligrosamente al precipicio. Luego, todo serán excusas y lamentaciones. Dese prisa a negociar, porque ya sabe que con nosotros las prisas no sirven; apúrese a negociar, porque ya sabe que con nosotros no podrá salir el presidente Sánchez a agradecernos los votos a cambio de nada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?
«Com ja ens té acostumats, la seva mirada sobre el dia a dia sovint és miop. Fixi-si: a Catalunya hi ha 567 000 autònoms, que són, per tant, un pilar fonamental de l'economia. Un autònom que tingui uns rendiments de 40 000 euros a l'any pagarà, entre Seguretat Social i cost fiscal, 12 400 euros. Un 31 % dels rendiments. Un autònom, però, tributarà un 21 % més que si treballés exactament del mateix via una societat limitada. Un autònom, tributarà un 65 % més que si treballés del mateix via una gran empresa. Però si això no fos prou, un autònom no es pot deduir les despeses del vehicle o les de treballar des de casa si ha de tornar préstecs o ha de fer amb els euros de la renda neta que li quedi després de pagar impostos. Si està malalt, mirarà d'anar a treballar igualment perquè econòmicament no es pot permetre agafar la baixa. Si no li queda cap més remei que agafar-se la baixa, posarà en risc la continuïtat del negoci perquè no hi haurà qui el podrà substituir. Si té un familiar directe que s'ha d'operar, no tindrà dret a permisos retribuïts. Si puja l'IPC no se li actualitzarà automàticament la retribució. Si va rebre ajuts durant el COVID, ara se li podrà reclamar que els retorni. I si la feina no li va bé, li podran embargar el seu habitatge habitual.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Muchas gracias. Buenas tardes de nuevo. El diputado Arribas nos ha contado con detalle algunos casos muy trágicos, sobre situaciones muy complejas para muchas familias. Desgraciadamente, todos conocemos a algunas personas que han perdido la vida en las carreteras, y a menudo ese trágico desenlace ha sido provocado por el consumo de alcohol o drogas. Cada vez que alguien, como él mismo ha dicho ha dicho, decide beber y coger el coche no solo está poniendo en peligro su propia vida, sino también la vida y la integridad del resto de personas. De hecho, según el Instituto de Medicina Legal de Cataluña, cuatro de cada diez conductores o peatones muertos en accidentes de tráfico en Cataluña habían consumido alcohol, drogas o psicofármacos poco tiempo antes de que se produjera el siniestro. Especialmente dramático ha sido para Cataluña -no sé si están al corriente- el fin de semana de carnaval de este año -no hace mucho, solo unos días-, durante el que se produjeron nueve muertes. Una vez registrado el porcentaje correspondiente, se ha comprobado que en la mitad de ellos había afectación por alcohol. Son datos devastadores, datos alarmantes, que exigen acciones decididas, sin duda, y la medida que se nos propone hoy sobre la reducción de la tasa también lo es, nos parece adecuada. La evidencia científica ha demostrado ya que cualquier consumo de alcohol afecta a la capacidad de conducción y que incluso pequeñas cantidades pueden alterar los reflejos y la capacidad de reacción.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. El diputat Arribas ens ha fet..., ens ha explicat detalladament alguns casos, efectivament, molt tràgics, de situacions molt complexes per a moltes famílies. Malauradament, tots coneixem algunes persones que han perdut la vida a les carreteres i moltes vegades aquest tràgic desenllaç ha estat provocat pel consum d'alcohol o de drogues. Cada vegada que algú, li ha fet esment, decideix beure i agafar el cotxe, no només està posant la seva pròpia vida en perill, sinó també la vida i la integritat de tots els altres. De fet, segons l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, quatre de cada deu conductors o vianants morts en accidents de trànsit a Catalunya havien consumit o bé alcohol o drogues o psicofàrmacs, moments abans o estones abans que es produïssin els diversos sinistres. Especialment dramàtic ha estat, no sé si estan al cas, per a Catalunya, el cap de setmana fa molt pocs dies de Carnestoltes d'enguany, durant el que es van produir 9 morts, 9 morts, i que, un cop que s'ha registrat aquest percentatge corresponent que tingués afectació a l'alcohol, doncs la meitat hi tenia afectació. Són dades terribles, no? Són dades alarmants que requereixen, efectivament, accions decidides.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En definitiva, la okupación de inmuebles está generando un mercado negro de alquiler y de acceso a la vivienda y pone en peligro especialmente a aquellas personas más vulnerables y perpetúa la pobreza y la dependencia respecto de bandas profesionales de la extorsión. Pero los efectos negativos no acaban ahí. El sesgo judicial ha favorecido la aparición de empresas poco escrupulosas que han favorecido un negocio muy rentable. Es el caso de empresas de desokupación. Esto impide que las instancias de vivienda puedan gestionar las viviendas para asignarlas a las personas que las merecen. En Cataluña es posible quitar las viviendas a los fondos buitre, a bancos, etcétera, para que las Administraciones puedan dedicarlas a las personas vulnerables, pero las redes de emergencia están colapsadas y a menudo no se encuentran soluciones porque los inmuebles que se podrían adjudicar legalmente a familias con menos vulnerabilidad están ocupados ilegalmente por aquellos que no tienen ninguna prioridad según los propios criterios administrativos. La actual legislación, tanto penal como civil, ha demostrado su ineficacia y su lentitud para desokupar una vivienda ocupada ilegalmente. Por eso en Junts per Catalunya trabajamos para aportar soluciones. En enero de 2023 ya aprobamos en el Parlament una iniciativa legislativa que permite a los ayuntamientos catalanes autorizar la desokupación cuando la okupación altere la convivencia, el orden público o sea un riesgo para el edificio, pero eso no es suficiente. Para dar una solución definitiva, hay que modificar diferentes leyes que todavía competen a este hemiciclo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Hace muchos años que tanto en nuestro entorno político europeo como aquí se ha estado consolidando el estado del bienestar, con pilares como la salud, la educación, la seguridad y, más recientemente, los acompañamientos sociales; los pilares del estado del bienestar. Este sistema es posible gracias a los impuestos de todos: tener hospitales cuando estamos enfermos; enviar a nuestros hijos a las escuelas e institutos; gozar de un grado de seguridad gracias a la policía, y permitir, por ejemplo, que nuestros abuelos reciban una pensión, aunque sea escasa con demasiada frecuencia, después de toda una vida de trabajo y esfuerzo. Si digo esto es por lo siguiente: Junts per Catalunya defiende firmemente que la vivienda debe ser un nuevo pilar del estado del bienestar. Los poderes públicos tienen que aplicar políticas eficaces y disponer de presupuestos robustos y sostenidos con tal de que nuestros ciudadanos, jóvenes y familias, puedan acceder a una vivienda digna. Y fíjense que digo que son los poderes públicos los que tienen que garantizar ese acceso a la vivienda. Derechos como la salud o la educación no tienen que recaer sobre las espaldas o sobre los hombros de determinadas personas individuales. No; determinadas Administraciones públicas tienen que hacerlo con los recursos de toda la colectividad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En Junts sabemos que la vivienda es uno de los problemas más acuciantes que están sobre la mesa de los poderes públicos. Todos somos conscientes de que las causas de este déficit son numerosas y diversas: cambios demográficos; movilidad del mundo rural a la ciudad; un mundo global cada día más cercano y accesible, por ejemplo, con el turismo; y el enorme poder económico y de atracción de algunas ciudades. Pero hoy no abordaremos todas estas causas. Sí es innegable que algunas políticas recientes han agudizado el problema que implica la construcción escasa de viviendas por falta de estímulos, problemas de inseguridad jurídica, etcétera, con resultados contraproducentes o, por lo menos, nada eficaces. Hoy es mucho más difícil acceder a una vivienda que hace muchos años. Los jóvenes no se pueden emancipar; son adultos de más de 30 años cuando lo hacen. Y muchas familias sufren para llegar a final de mes, porque la vivienda se ha convertido en uno de los temas que más preocupan para asegurarse un nivel de vida adecuado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En definitiva, l'ocupació d'immobles està generant un mercat negre de lloguer i d'accés a l'habitatge que posa en perill especialment aquelles persones més vulnerables, perpetuant la pobresa i la dependència respecte de bandes professionals de l'extorsió. Però els efectes negatius no acaben aquí. La tebiesa judicial ha afavorit l'aparició d'empreses poc escrupoloses que han convertit el desallotjament dels pisos ocupats a preus abusius en un negoci molt rendible també, i sovint molt poc ètic. A més, la permissivitat actual impedeix que les administracions i entitats socials puguin gestionar habitatges buits per destinar-los a famílies vulnerables. I aquest és un efecte molt greu i molt poc comentat. A Catalunya és possible expropiar temporalment els habitatges buits dels grans tenidors com a entitats financeres o fons voltors, perquè les administracions puguin destinar-los a polítiques públiques d'habitatge. Però les meses d'emergència estan col·lapsades i qui segueix els protocols sovint es troba sense solució, perquè els immobles que podrien adjudicar-se legalment a famílies amb més vulnerabilitat estan ocupats il·legalment per aquells que no tenen cap prioritat segons els propis criteris administratius.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Moltes gràcies. Molt bona tarda a tothom. Avui, quan parlem d'ocupacions, ens allunyem completament del moviment social i polític dels anys seixanta que feia servir la K com a símbol contracultural per denunciar la manca d'espais comunitaris i defensar sistemes d'organització alternatius. Avui, una ocupació no és més que una forma d'accedir il·legalment a un habitatge aliè sense autorització de la propietat i sense abonar cap lloguer. Junts sabem bé que, en l'actualitat, l'habitatge és un dels problemes més ingents que els poders públics tenen sobre la taula. Tots som conscients que les causes d'aquest dèficit són nombroses i diverses: l'augment i els canvis demogràfics, la mobilitat del món rural cap a les ciutats, un món global cada dia més proper i accessible, per exemple, amb el turisme, i l'enorme poder d'atracció econòmic o d'innovació d'algunes ciutats, etc. Però no abordarem avui aquí totes aquestes causes. Però el que sí que és innegable és que algunes polítiques recents han aguditzat el problema que implica la minsa construcció de nou habitatge, ja sigui per la manca destímuls, la penalització urbanística o problemes dinseguretat jurídica. Han resultat contraproduents o, com a mínim, gens efectives. Avui ningú pot defensar que és més fàcil accedir a un habitatge ara que fa deu anys. Els joves ja no es poden emancipar. Quan finalment ho intenten, ja han deixat de ser joves i són majors, adults de més de 30 anys, i nombroses famílies pateixen per arribar a final de mes amb l'habitatge convertit en un dels temes que més els preocupa per assegurar-se un nivell de vida adequat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Por todos estos motivos y muchos otros -no entraré en todos los detalles, porque aquí no tenemos que empezar la comisión de investigación-, nosotros evidentemente votaremos a favor de la constitución de esta comisión, porque hubo muchas víctimas; por ellas y por sus familias, porque se merecen saber la verdad y merecen sentirse acompañados. Y para aprender y que no nos vuelvan a ocurrir estas cosas, porque claro que sí volverá a haber inundaciones. Y porque, además, hubo muchas pérdidas y muchos daños y, por lo tanto, muchas afectaciones económicas y de todo tipo, al campesinado, a la industria y a las actividades económicas. En Junts también votaremos a favor de la iniciativa de esta comisión, porque lo que ocurre en el país valenciano nos interpela a Junts per Catalunya, y nos interpela de una forma especial por los infinitos vínculos que nos unen. Una prueba de ello fue el alud de solidaridad de la ciudadanía de Cataluña, de los vecinos y vecinas de Cataluña, de entidades, de asociaciones, de organizaciones públicas y privadas y de empresas que hubo en esos días en Cataluña para saber de cerca qué ocurría y para acudir a ayudar y a atender tantas necesidades que existían en ese momento. Quiero aprovechar este momento para dar las gracias a todo el mundo. Evidentemente, a todo el mundo, a todos los funcionarios y trabajadores públicos y a todos los que colaboraron, pero muy especialmente al alud de colaboración y de apoyos y solidaridad que hubo desde Cataluña para acudir, muchas veces físicamente, a atender y a ayudar ante ese drama humano tan terrible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Per tots aquests motius i molts altres, no entraré en tots els detalls perquè aquí no hem de fer la comissió d'investigació, nosaltres votarem a favor d'aquesta petició. Naturalment que sí, perquè hi va haver moltes víctimes i per tant per elles, per elles i per les seves famílies, perquè es mereixen saber la veritat, perquè es mereixen sentir-se acompanyats i per aprendre perquè aquestes coses no tornin a passar, perquè tornarà a haver inundacions. És clar que sí. Perquè també hi va haver moltes pèrdues i molts danys i, per tant, moltes afectacions econòmiques i de tota mena, a la pagesia, la indústria, les activitats econòmiques. Junts també votarem aquesta iniciativa, aquesta comissió, perquè el que passa al País Valencià, a Junts per Catalunya ens interpel·la i ens interpel·la d'una forma especial, pels infinits vincles que ens uneixen. I una prova d'això és l'allau de solidaritat de la ciutadania de Catalunya, dels veïns i veïnes de Catalunya, d'entitats, d'associacions, d'organitzacions públiques i privades, d'empreses que va haver aquells dies de Catalunya per saber de prop el què passava i per acudir a ajudar i a atendre a tantes necessitats que hi havia en aquell moment. I vull aprofitar aquest moment per agrair a tothom, evidentment a tothom, a tots els funcionaris i treballadors públics i a tota la gent que hi va col·laborar, especialment l'allau de col·laboració i de solidaritat que va haver de Catalunya per acudir, com dic moltes vegades, físicament a atendre i ajudar a aquell drama humà tan terrible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«¿Que los indicadores macroeconómicos parecen apuntar en la buena dirección? Sí, es verdad. Hay datos macroeconómicos que, ciertamente, son positivos. ¿Significa esto, sin embargo, que estos datos positivos vayan en beneficio de la gente de la calle y que lo noten en su economía diaria? No, no, nada, ni por asomo. En la calle se respira una realidad muy distinta de esta euforia macroeconómica que a menudo explica el Gobierno del Estado. A pesar de pagar unos impuestos altísimos, en la calle se viven dificultades para, por ejemplo, moverse con normalidad en transporte público y no quemar tu tiempo parado en un tren regional o de cercanías, de rodalies; dificultades para poder encontrar y pagar una vivienda digna; para poder comprar a precio asequible los productos básicos que necesita una familia; dificultades para poder obtener unos servicios sanitarios rápidos, de calidad; también, dificultades para mantener operativo el pequeño comercio o para poder vivir dignamente de la tierra o del mar; dificultades para ir avanzando en el día a día de las empresas, enterradas bajo la burocracia de la propia Administración. Y en la calle, evidentemente, también se vive sufrimiento por la presión fiscal del Gobierno, una presión fiscal que en los últimos años ha aumentado un 20 %, con incrementos espectaculares como el 43 % de aumento del de sociedades o el 39 % del IRPF a causa de no querer deflactarlo en función de la inflación.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«El trato que dispensan a los usuarios es insostenible, es una vergüenza, y deberían estar rodando cabezas. Miles de horas de trabajo se pierden. La disminución de la jornada laboral es una realidad allí. No se llega a las treinta y siete horas y media, pero lo peor es que los usuarios pierden miles de horas de su vida, no solo de trabajo, horas de descanso, de conciliación familiar con los hijos. Se pierde calidad de vida cada día, y eso no es admisible. Ya basta de ese maltrato a la gente. Ustedes son especialistas en hacer cambiar las cosas para que nada cambie. Cuando ustedes no cumplen con los presupuestos y con las previsiones de inversión, ustedes lo niegan, y cuando hacen un traspaso, su prioridad y la de sus cómplices de la Generalitat -con la ayuda inestimable de Esquerra Republicana- es que Renfe siga operando el servicio y que todo siga igual. Lo que hace falta es cumplir con la inversión presupuestaria no realizada. Hace falta un traspaso integral de la gestión de los ferrocarriles de la Generalitat y de cercanías con una gestión muchísimo mejor. Junts es un partido independentista, pero piense en todos los catalanes y en el servicio de cercanías. ¿Cuál es su solución, señor ministro? ¿Incumplimientos, acuerdos vacíos, pedir perdón...? Una razón para que Cataluña sea un país independiente es el fallo del Gobierno español a la hora de invertir en infraestructuras. No nos pidan que tengamos más paciencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«Senyor ministre, les infraestructures que depenen de l'Estat a Catalunya estan en fallida tècnica permanent. Rodalies és un escàndol. Abans, durant i després de les obres. L'alta velocitat també punxa. El Corredor Mediterrani també. Copiïn cent vegades aquella part de la moció de Junts. Cal prioritzar les inversions en infraestructures d'acord amb la demanda i amb els estudis cost-benefici. I jo els hi faria copiar també, encara que siguin catalans, també són persones i també tenen drets. Els de gener a setembre de l'any 2024, a les Rodalies de Catalunya hi va haver 8500 afectacions, 31 diàries. Aquest mes de març vostès estan batent el rècord. El tracte que dispensen els usuaris és insostenible. És una vergonya i haurien d'estar rodant caps. Milers d'hores de treball perdudes. A Catalunya no cal implementar la disminució de la jornada laboral; amb les hores perdudes a Rodalies i a l'AP-7, segurament ja surt de mitjana les trenta set hores i mitja. Però el pitjor és que els usuaris perden milers d'hores de la seva vida. Hores de descans, de conciliació amb la família, amb els fills a fer esport del que sigui. Perden qualitat de vida cada dia. I això no és admissible. Ja n'hi ha prou d'aquest maltracte a la gent. I vostès són especialistes en fer canviar les coses perquè res no canviï. Quan vostès no compleixen els pressupostos ni les previsions d'inversió any rere any i ho denunciem, vostès ho neguen. I quan fan un traspàs, la seva prioritat i la dels seus còmplices de la Generalitat i l'ajuda inestimable d'Esquerra Republicana,, és que Renfe continuï operant el servei i, per tant, tot continua igual.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Miremos datos. Los Gobiernos del Estado no han invertido suficientemente en vivienda pública. En diez años, Alemania ha invertido 204 euros por habitante; Irlanda, 249; Países Bajos, 155; Inglaterra, 439, España, 35 euros por habitante. En consecuencia, después de años de políticas equivocadas de vivienda y Gobiernos de todos los colores, España tiene un porcentaje ridículo de vivienda pública. La media de la Unión Europea es un 8 %; Países Bajos, 29 %; Dinamarca, 20 %; Francia, 17 %, y España, 3,3 %. Además, este problema se ha agravado en los últimos años ya que crece mucho más rápidamente el número de viviendas que se necesitan por incorporación de nuevas familias que el número de viviendas que se construyen. Cada año se necesitan 232 000 nuevas viviendas; según el Banco de España, el año que viene se necesitarán cerca de 600 000 y solo se construye una tercera parte de ellas, 90 000 al año. Por otro lado, la excesiva reglamentación del mercado de alquiler y la falta de garantías para los propietarios por cobrar en caso de impago ha hecho disminuir el número de contratos de alquiler. Por consiguiente, por la suma de todo lo expuesto existe un problema gravísimo de oferta ante la demanda actual de vivienda. Un problema de consecuencias dramáticas porque, como en todo problema de oferta y demanda, cuando la demanda es mucho mayor que la oferta esto conlleva un aumento importante de precios y una mayor dificultad de acceso al producto. Por ejemplo, el precio de venta de viviendas crece constantemente. En marzo de 2017, hacen falta 1515 euros por metro cuadrado de media en España para adquirir una nueva vivienda. En diciembre de 2024, para lo mismo, 2871 euros por metro cuadrado, un incremento del 50 % solo en ocho años, un 12,3 % en el último año. En los años ochenta, para comprar una vivienda, uno tenía que dedicar el equivalente a tres años de su sueldo; actualmente se necesita el sueldo bruto de hasta ocho años. Y esto también afecta a la calidad de la vivienda. En algunos municipios de provincias como Barcelona, Madrid, Baleares, Málaga o Las Palmas, a pesar de que se dedica un 40 % del sueldo, con este dinero una familia solo puede encontrar una vivienda de entre 30 y 50 metros cuadrados. Esto tiene un impacto directo sobre los jóvenes; hace quince años, la tasa de emancipación juvenil en España era del 26 %, hoy son menos del 15 % los jóvenes menores de 34 años que viven fuera de su hogar familiar, el peor dato de toda la serie histórica desde que se documenta este registro. Alguien podría decir que esto pasa en todos los países. Veámoslo. ¿A qué edad dejan los jóvenes su domicilio familiar en otros países? Finlandia, 21 años; Dinamarca, 22; Francia, 24; Alemania, 24; España, 30 años; en algunos casos, una década después que en algunos de los países de la Unión Europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Junts ha pedido que, además de los antecedentes de violencia contra la mujer de un potencial agresor, se tengan en cuenta en los protocolos de valoración de riesgos, ya sean policiales o judiciales, si ha habido maltrato en los animales de la familia, porque un hombre que ha hecho daño a un animal de la familia está más predispuesto a poder hacer daño a su mujer o a sus hijos. Un dato que nos duele especialmente siempre es saber que ha habido mujeres asesinadas a pesar de que habían denunciado previamente, mujeres a las que el sistema no ha sabido proteger. También hay medidas para analizar y reforzar la protección en este sentido. La estadística nos dice que los dispositivos electrónicos de control de las órdenes de alejamiento son elementos fundamentales. La medida de docentes es importante aquí para seguir las órdenes de prevención y hay que analizar, entre otras cosas, cómo se pueden optimizar esos dispositivos de control. Los datos reflejan que las agresiones sexuales entre menores, también en casos de violencia grupal, han ido al alza. Y aquí quiero denunciar que el proyecto de protección de menores en el ámbito digital, porque eso respondía a una emergencia -todavía está en fase de anteproyecto y llevará meses hasta que sea una realidad- incluye algunas medidas que nosotros propusimos hace tres años y a las que no se ha dado apoyo. El pacto habla de algunas medidas que se deben incorporar en esa futura ley. También se tiene en cuenta el pacto de prevención y sensibilización. Uno de cada cinco jóvenes no cree que la violencia de género sea un problema, a pesar de que se les ha formado en régimen de coeducación. Esto será un trabajo que tendrán que hacer las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias en educación: revertir el mal que algunos contenidos de las redes sociales han hecho entre los jóvenes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Querría centrarme en algunas medidas especialmente relevantes, medidas que, literalmente, pueden salvar vidas y con las que se quiere evitar, por ejemplo, que vuelva a fallar la coordinación entre los juzgados de familia y los de lo penal. Ningún maltratador, ninguno, debería tener la custodia o derecho de visitas de sus hijos. En enero empezó el juicio contra el hombre que el 3 de abril de 2022 en Sueca, Valencia, mató a su hijo de 11 años por infligir el peor de los dolores a su expareja. El progenitor asesino tuvo acceso al régimen de visitas a su hijo, a pesar de que ya había tenido episodios violentos y que ya había sido condenado por maltratos a la madre. También se ha trabajado mucho en todo aquello que tiene que ver con la prevención de la violencia y la mejora de los protocolos de valoración de riesgo, complementando los que se establecen en los registros de VioGén 2, porque demasiadas veces las mujeres no son suficientemente conscientes del riesgo que corren. Recientemente, justamente en una visita VioGén, supimos que el mejor predictor de un feminicidio es un ataque al cuello. Si, además, ha habido amenazas de suicidio o intervención de drogas o alcohol: alerta máxima. Lo digo porque me siento en la obligación de aprovechar este altavoz por si puedo llegar directa o indirectamente a alguna mujer que esté en peligro. A 31 de diciembre, de los cien mil casos que siguen en VioGén 2, hay doce que son de altísimo riesgo. El reto de todas y todos es que no perdamos a ni una de estas mujeres que están en riesgo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Voldria centrar-me en algunes mesures especialment rellevants. Mesures que poden, literalment, salvar vides amb les que es vol evitar, per exemple, que torni a fallar la coordinació entre els jutjats de família i els del penal. Cap maltractador, cap hauria de poder tenir la custòdia o el dret de visites del seu fill. El gener va començar el judici contra l'home que el 3 d'abril del 22 a Sueca, a València, va matar el seu fill d'11 anys per infringir el pitjor dels dolors a la seva exparella. El progenitor assassí va poder tenir accés al règim de visites del seu fill, malgrat haver tingut ja episodis violents i haver estat condemnat per maltractament a la mare. També s'ha treballat molt en tot el que té a veure amb la prevenció de la violència, amb la millora dels protocols de valoració de risc, complementant els que s'estableixen en els registres de VioGén 2. Perquè massa sovint, massa sovint les dones no són prou conscients del risc que corren. Recentment, justament en una visita VioGén, vàrem saber que el millor predictor d'un feminicidi és un atac al coll. I si a més hi ha hagut amenaces de suïcidi o la intervenció de les drogues o l'alcohol: alerta màxima. Ho dic perquè em sento en l'obligació d'aprofitar aquest altaveu per si puc arribar directament o indirecta a alguna dona en perill. A 31 de gener, dels 100 000 casos que segueixen a VioGén, dotze són de molt alt risc. I el repte que tenim totes i tots és no perdre ni una d'aquestes dones ni una de totes les dones que estan en risc.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Por otro lado, hacen ustedes una propuesta concreta sobre el IVA. Bueno, nos gustaría una propuesta global, creemos que es necesaria una propuesta global, no solo de una parte. En cuanto al fomento de los avales a la compra, nosotros coincidimos, estamos de acuerdo. Y, finalmente, respecto al tema de las okupaciones, efectivamente, en Cataluña es el problema más grave; no, discúlpeme, en Cataluña es un problema grave, y posiblemente no es extrapolable a otras partes de territorios españoles. Me gustaría comentar uno de los efectos menos tratados en cuanto a las okupaciones y respecto del que para nosotros, para Junts per Catalunya, supone un agravio importante no poder dar solución, y es que las okupaciones impiden que las Administraciones catalanas y las entidades sociales puedan gestionar viviendas que estarían vacías para destinarlas a familias vulnerables, tal y como permite nuestro derecho respecto a la vivienda. Nosotros estamos totalmente colapsados en Cataluña, y los que siguen cumpliendo todos los protocolos, todas las personas vulnerables que siguen los protocolos que se les dicta por parte de la Administración a menudo se quedan sin solución, porque los inmuebles que se podrían adjudicar a las personas vulnerables legalmente están okupados ilegalmente. Para nosotros es un problema grave y creemos que hay que revertirlo. Por ejemplo, este es uno de los motivos -hay otros, que ya los abordaremos- que justifican que se tramite con celeridad la ley contra las okupaciones que Junts per Catalunya hace poco ha registrado. Y, sinceramente, esperamos, les pedimos y estamos abiertos a todas las propuestas de enmienda que sean necesarias para conseguir el mayor consenso posible. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l'IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l'estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d'acord. Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d'altres parts que siguin del territori espanyol. M'agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l'habitatge. Les meses d'emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se'ls dicta per part de l'administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s'ha de revertir. Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n'hi ha d'altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d'esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible.»