Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
473 declaraciones · página 13 de 16
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Pero también les ocurre a las deportistas, a las actrices, a las periodistas, les ocurre también a las activistas, le ocurre también a cualquier mujer que quiera tener alguna preeminencia en el ámbito público y les pasa también -vía otras redes- a gran parte de nuestras chicas y mujeres, porque aquí estamos hablando de Twitter pero sabemos perfectamente qué ocurre con WhatsApp, qué ocurre con los vídeos robados de bullying y de violaciones grupales en los colegios. Sabemos qué ocurre con estas cosas, ¿y ustedes quieren situarlo de verdad solo en el programa de violencia de género, en el Plan Estatal Contra la Violencia de Género? Yo, sinceramente, y quisiera verlo reflejado dentro de un tiempo, creo que habría que ser muchísimo más exigente. Los algoritmos están ahí y las maneras de intervenir en la red están ahí, y el Estado debe decidir si quiere que este espacio de la red sea seguro o no para sus mujeres, para sus niñas, para sus mujeres mayores y para todas las mujeres que conforman la sociedad. Y me duele decirlo, porque en cierto modo estoy diciendo: sí, cuando nos mandáis mensajes de este tipo nos estáis hiriendo. Y ojalá pudiera decir: no, cuando enviáis mensajes de ese tipo no nos afectan lo más mínimo; pero no es cierto, porque no hablamos solo por nosotros, sino también por nuestras familias, nuestras amigas, hablamos por nuestras compañeras y hablamos por todas las mujeres que están en nuestro entorno. Quizás nosotros lo aguantemos bien, pero ellas sufren y mucho. Por eso, nunca nos alegramos de que una mujer reciba una pedrada, nunca, pero la gran diferencia está en si la recibe por mujer o por fascista. Cuando sea por mujer, estaré a su lado. Cuando una de sus diputadas recibió una agresión en esta sala, yo la defendí, todas acabaron haciéndolo porque sufrirán la violencia machista, y no es un deseo, no es un deseo en absoluto, es simplemente la certeza de que así será. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Sabem què passa amb aquest ús i vostès ho volen situar de veritat només en el programa de violència de gènere, en el pacte estatal contra la violència de gènere? Jo aquí crec sincerament i m'agradaria veure-ho reflectit aquí d'aquí a un temps que l'Estat ha de ser molt més exigent. Els algoritmes hi són i les maneres d'intervenir a les xarxes hi són i l'Estat ha de decidir si vol que aquest espai de les xarxes sigui segur o no, per les seves dones, per les seves nenes, per les seves dones grans i per totes les dones que conformen la societat. Perquè això, i em dol dir això, perquè d'alguna manera estic dient: Sí, quan ens envieu missatges d'aquest tipus, ens feriu. I m'agradaria poder dir: No, quan envieu missatges d'aquest tipus, no ens afecten el més mínim. Però no és veritat. Perquè no parlem per nosaltres. Parlem per les nostres famílies. Parlem per les nostres amigues. Parlem per les nostres companyes. Parlem per totes les dones que són als nostres entorns i potser nosaltres ho aguantarem bé, però elles pateixen i molt.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Como todo el mundo, yo también tengo a alguien en la memoria, un referente -en mi caso es un ser muy querido, pero sirve para cualquier otra persona que puedan tener todos ustedes-; pienso en Pau Torres, que como otros tuvo que sufrir la cruel enfermedad de la ELA, muy cruel, con el único apoyo del amor y el sacrificio de su familia: Andreu Torres y Carme Mas. Ellos han estado presentes en mi memoria durante la tramitación de esta ley, que, pese a llegar demasiado tarde -y diré que por culpa del politiqueo; se ha hecho politiqueo, pero bien está lo que bien acaba-, hoy por fin se presenta en el Congreso. Finalmente, quiero dar las gracias a la asociación ConELA, a la Fundació Catalana contra la ELA y a las familias por su lucha incansable, Sin su presión, como suele suceder, esta ley no habría sido posible. Por eso quiero agradecérselo a todas las familias que han luchado incansablemente por las personas con ELA, resistiendo día tras día y siendo un vivo ejemplo del significado de la palabra solidaridad y del espíritu de lucha. También quiero dar las gracias a los compañeros de los grupos parlamentarios proponentes, que al fin se han mostrado sensatos para consensuar un texto legislativo y esta tramitación. Ojalá hubiéramos podido hacerlo antes, pero, bueno, hoy lo celebramos y bien está, como he dicho, lo que bien acaba.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Finalment, ara sí, tant de bo que aquest consens, que avui ens ha permès tirar endavant una llei essencial, continuï inspirant-nos en futures lleis de justícia social. Moltes gràcies, i un dia per celebrar, com dèiem. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Saludos muy sentidos a todas las asociaciones y personas que han luchado por que esta ley hoy sea posible. Hoy es un día muy importante. Cuando se apruebe -?esperemos que por unanimidad- la ley de la ELA en el hemiciclo, será un día para ser celebrado. Estamos haciendo historia, porque todos los grupos parlamentarios nos hemos unido a favor de una ley de justicia social, una ley que quiere garantizar la atención especializada las veinticuatro horas del día a las personas con gran dependencia. En primer lugar, quiero destacar el valor de esta unanimidad. Todos sabemos que el acuerdo en esta Cámara no siempre es fácil, pero hoy por fin tenemos un dictamen y una ley sobre la ELA. Nosotros, Esquerra Republicana, siempre que es necesario, estamos presentes en los momentos importantes. Nosotros, para facilitar el proceso y evitar retrasos, algo importante para algunas personas, decidimos no añadir otras proposiciones de ley y retiramos nuestras enmiendas para asegurarnos de que el resultado sea esta fotografía de unidad de hoy. Aun así, quisiera destacar una enmienda que, pese a retirarla hoy, hemos acordado con otras fuerzas políticas llevar a la futura ley de familias en la Comisión de Sanidad. Creemos que es esencial que las autoridades sanitarias y educativas y los servicios sociales competentes garanticen la extensión de la atención temprana desde el nacimiento hasta los 16 años para cada niño o niña con diagnóstico de enfermedad neurodegenerativa, independientemente de la fase de desarrollo de la enfermedad. Dicho esto, hoy hemos dado un gran paso para mejorar la ley de dependencia y para ampliarla no solo a los enfermos de ELA, sino también a otras personas con afecciones parecidas, como defendimos desde el minuto uno en Esquerra. Hoy es un día de alegría.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Finalment, agraeixo a les associacions Con ELA, a la Fundació Catalana d'ELA i a tantes famílies d'afectats, la seva lluita incansable. Sense la seva pressió, com passa sovint, aquesta llei no hauria estat possible. Per això, vull agrair també a totes les famílies que han lluitat incansablement per les persones amb ELA, resistint dia a dia i sent un exemple vivent del significat de la paraula solidaritat i l'esperit de lluita. També vull agrair als companys dels grups parlamentaris proponents que finalment hagin posat seny per consensuar un sol text legislatiu de les tres propostes i facilitar, així, aquesta tramitació. Tant de bo ho haguéssim pogut fer abans, però avui ho celebrem, perquè bé està el que bé acaba. Per tancar aquest torn d'agraïments -?que és el que ha de ser el discurs d'avui, penso-, voldria felicitar també la lletrada de la Cambra assignada a la ponència, la senyora Mercedes Cabrera, una lletrada excepcional, una fora de sèrie, que sempre fa les coses fàcils i que també té una part de responsabilitat positiva en la llei d'avui. Moltes gràcies. El mèrit de tenir avui aquesta llei també és seu, com de moltes altres persones que han estat importants.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Tot i això, voldria destacar una esmena que, tot i retirar-la avui, hem acordat amb altres forces polítiques portar-la a la futura llei de famílies o la Comissió de Sanitat. Creiem que és essencial que les autoritats sanitàries, educatives i els serveis socials competents garanteixin l'extensió de l'atenció primerenca des del naixement fins als 16 anys per a qualsevol infant amb diagnòstic de malaltia neurodegenerativa, independentment del grau de desenvolupament de la malaltia. Dit això, avui hem fet un gran pas per millorar la Llei de dependència i per ampliar-la, no només als malalts d'ELA, sinó també a altres persones amb afeccions similars, com vam defensar des d'Esquerra Republicana des d'un bon principi. Avui és un dia d'alegria i, com tothom, jo també tinc una persona a la memòria, un referent que, en el meu cas una persona molt estimada, però que serveix per a qualsevol altra persona que tothom, en aquesta sala, segur que té. Penso en Pau Torres, que, com molts altres, van haver de patir la cruel malaltia de l'ELA, amb l'únic suport de l'amor i el sacrifici de la seva família: el Joan Andreu Torres i la Carme Mas. Ells han estat presents en tot moment durant la tramitació d'aquesta llei, que tot i arribar massa tard, per culpa de politiqueig -?s'ha fet politiqueig, ho hem de dir, però bé està allò que bé acaba- avui, per fi, es presenta al Congrés.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Moltes gràcies. Buenas tardes. Hoy es mi primer día en este Parlamento, y para que me conozcan un poco, voy a explicarles de dónde vengo. Soy de La Escala, un bonito pueblo de El Ampurdán, donde he nacido, crecido y, por supuesto, he ido a la escuela pública. Hace años empecé en la política municipal porque quería mejorar mi pueblo y las condiciones de vida de su gente, y eso ha hecho que hoy esté aquí haciendo política; siempre desde la calle, desde la base, en constante contacto con la gente, escuchando cada día las preocupaciones de las familias y siendo consciente de las realidades de las calles y las plazas de mi pueblo. ¿Saben cuál es su problema, señorías de VOX, entre otros? Es que hoy, sentados en esta butaca de este Parlamento de la capital de su querida España, no pueden de ninguna manera saber y conocer la realidad de ninguna escuela, y todavía menos de la escuela catalana. Porque aquí, acomodados en sus escaños, es imposible que sepan lo que sucede en las escuelas y las calles de Cataluña. Si salieran de aquí, verían que lo que dicen es una acumulación de cosas absurdas, y dado que el papel lo aguanta todo, presentan una moción y se quedan tranquilos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Bon vespre. Avui és el meu primer dia aquí en aquest Parlament i, perquè em coneguin una mica, vull explicar-los d'on vinc. Soc de L'Escala, un bonic poble de l'Alt Empordà, on he nascut, crescut i, evidentment, anat a l'escola pública. Fa uns anys vaig començar en política municipal perquè tenia ganes d'ajudar a millorar el meu poble i les condicions de vida de la seva gent. Això ha fet que, avui, arribi aquí fent política sempre des del carrer, des de la base, des del contacte constant amb la gent, escoltant cada dia les coses que preocupen a les famílies i, sobretot, sent conscient de quina és la realitat dels carrers i les places del meu poble. Saben quin problema tenen, vostès, senyors de VOX, entre d'altres? Que aquí, asseguts en aquesta butaca d'aquest Parlament de la capital de la seva estimada Espanya, no poden de cap manera saber quina és la realitat de cap escola, i encara menys de cap escola catalana. Perquè aquí, acomodats en aquest seient, és impossible que entenguin què passa als carrers i a les escoles de Catalunya. Si sortissin d'aquí, potser veurien que tot això que diuen només és un cúmul de coses absurdes, i que com que el paper ho aguanta tot, presenten una moció i dormen tranquils.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«El PSOE nos trae a debate una propuesta para instar al Gobierno a reducir la tasa de alcoholemia. La actual tasa máxima permitida es demasiado elevada si consideramos que incluso pequeñas cantidades de alcohol pueden afectar a la capacidad de reacción, la visión periférica o la toma de decisiones. Reducir la tasa de alcohol en sangre es una medida que podemos tomar para garantizar que nuestras calles sean más seguras para todos: conductores, peatones, ciclistas y familias. No podemos permitir que las personas se pongan al volante con riesgo de aumentar los accidentes. Entendemos que el PSOE, antes de entrar en la problemática de la medida, quiere demostrar que todo el mundo está de acuerdo y por eso hacen una propuesta incluso contradictoria con lo que ustedes mismos dicen en la exposición de motivos. Sí, señorías, la propuesta es contradictoria. En todo momento hace referencia a la necesidad de que la mejor medida es cero, pero finalmente se acaba proponiendo una tasa que no es cero. Pero les recuerdo que no estamos hablando de prohibir beber alcohol, estamos hablando de prohibir conducir si has consumido alcohol. Por tanto, proponer reducir la tasa no es ir en contra de nadie, es disociar los dos campos, que, cuando se suman, pueden conducir a un accidente. Quién no conduzca, que beba lo que quiera; quien conduzca, no puede beber alcohol. Y nos parece una buena medida romper con una tasa desigual, porque es lógica. Todo el mundo es conductor si conduce, da igual que sea un automóvil o una moto, que sea un profesional o un no profesional. La consecuencia de un posible accidente con lesiones o muerte es la misma tanto si el conductor es veterano o novel. Al final, estamos hablando de salvar vidas. Estudios de todo el mundo nos muestran que la presencia de alcohol, incluso en concentraciones relativamente bajas, aumenta significativamente el riesgo de accidentes de tráfico graves o mortales.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Gràcies. Bona tarda altra vegada. El PSOE ens porta a debat una proposta per instar el Govern a rebaixar la taxa d'alcoholèmia. L'actual taxa màxima permesa és massa elevada si considerem que fins i tot petites quantitats d'alcohol poden afectar la capacitat de reacció, la visió perifèrica i la presa de decisions. Reduir en la taxa d'alcohol en sang és una mesura que podem prendre per garantir que els nostres carrers siguin més segurs per a tots: conductors, vianants, ciclistes i famílies. No podem seguir permetent que les persones es posin al volant amb un risc d'augmentar els accidents. Entenem que el PSOE, abans d'entrar en la problemàtica de la mesura, vol demostrar que tothom hi està d'acord, i és per això que fan una proposta fins i tot contradictòria amb el que vostès mateixos diuen a l'exposició de motius. Sí, senyories, la proposició és força contradictòria. En tot moment fa referència a la necessitat que la millor mesura és zero, però finalment s'acaba proposant una taxa que no és zero. Els recordo que no estem parlant de prohibir beure alcohol, del que estem parlant és de prohibir conduir si has begut alcohol. Per tant, proposar abaixar la taxa no és anar en contra de ningú, és dissociar definitivament els dos camps, que, quan els sumes, poden provocar un accident. Qui no condueixi que prengui el que vulgui, qui condueixi no ha de prendre alcohol. Ens sembla una bona mesura trencar amb la taxa desigual, perquè és lògica. Conductor, ho és tothom qui condueix, tant fa que sigui un automòbil o una moto, o que sigui un professional o un no professional. La conseqüència d'un possible accident amb danys, lesions o morts és la mateixa, igual com si el conductor és vetarà o és novell. Al final, estem parlant de salvar vides. Estudis arreu del món mostren que la presència d'alcohol, fins i tot en concentracions relativament baixes, augmenta significativament el risc d'accidents de trànsit greus o mortals.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El dato más grave, hablando de retrasos, es en relación con las indemnizaciones que el Partido Popular tuvo que pagar; 9 768 083 euros en concepto de devolución de billetes por falta de puntualidad; una cifra estratosférica. Y vienen a hablarnos ahora del tiempo de retraso de la alta velocidad. Por supuesto, todos estamos de acuerdo en la necesidad de una puntualidad extrema en la alta velocidad y que no podemos modificar la política de compensación de los compromisos de puntualidad, pero, para la Esquerra Republicana, hablar del tiempo perdido en vías ferroviarias es hablar del tiempo que perdemos cada día a causa de las interrupciones y los retrasos constantes en las líneas de cercanías; es un tiempo que podrían dedicar las personas a la formación, a la familia o simplemente a descansar; tiempo que les roban a las personas debido a una gestión deficiente. El Estado tiene una responsabilidad, según ustedes, y, por lo tanto, deberían asumir la mejora de las infraestructuras, pero también la compensación del tiempo perdido. ¿Se imaginan si los catalanes y catalanas pidiéramos un tiempo de compensación económica por el tiempo perdido en los andenes? Por cada retraso significativo los usuarios deberían recibir una compensación justa, y no solo simbólica. Solo de imaginarlo la verdad es que me río. Imagínense si todas las comunidades reclamaran eso y todas las comunidades tuvieran el mismo retraso. ¡Qué poca solidaridad! ¡Si los catalanes tienen solo tres incidencias al día! Las demás comunidades autónomas también las tienen. Están tocando fondo, señores y señoras del Partido Popular.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Dit això, i per acabar, ja saben que el temps no es pot recuperar. Una societat moderna ha de garantir que el transport públic sigui eficient i fiable, perquè perdre el temps és perdre qualitat de vida. I apuntin-s'ho bé, senyories del PSOE: estem cansades d'incidències, i més avui, després de l'incendi del vagó de la R-3 a l'alçada de Torelló. Corredisses, caos, fins i tot hi ha hagut passatgers que han decidit saltar a la via. Continuarem així fins lamentar la pèrdua de la vida d'algun ciutadà o ciutadana? Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Miren, vivimos en un mundo en el que el recurso más preciado, el que no podemos recuperar nunca es el tiempo. Todos y todas disponemos de solo veinticuatro horas al día, y dentro de esas horas tenemos que encontrar un equilibrio entre el trabajo, la vida familiar, la salud y el descanso y, desafortunadamente, en este Estado, incluso las horas en un andén de Renfe. Esto es un hecho universal, pero la manera en la que distribuimos el tiempo no lo es.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Ara bé, la dada més greu, parlant precisament d'endarreriments, és la relativa a les indemnitzacions que el Partit Popular va haver de pagar, una xifra estratosfèrica: 9 768 083 euros en concepte de devolució de bitllets per falta de puntualitat. Vostès ara venen a parlar del temps de demora de la gran velocitat. Evidentment, tothom està a d'acord amb que la gran velocitat ha de tenir puntualitat extrema i que no podem modificar els compromisos de puntualitat i política de compensacions, però, per Esquerra Republicana, parlar de temps perdut en vies ferroviàries és parlar del temps que perdem cada dia a causa de les interrupcions i retards constants a les línies de rodalies; és un temps que es podria dedicar a la família, a la formació o simplement a descansar, i que es veu robat per un servei deficient. L'Estat, segons vostès, té una responsabilitat directa en aquesta qüestió i, per tant, hauria d'assumir no només la millora de les infraestructures, sinó la compensació del temps perdut, oi? S'imaginen que els catalans i les catalanes demanéssim una compensació econòmica pel temps perdut a les andanes? Per cada retard significatiu, els usuaris haurien de rebre una compensació justa, no només simbòlica, que reflecteixi el valor del seu temps. Perdonin, però és que només d'imaginar-m'ho em fa riure. Els imagino reclamant que totes les comunitats tinguin el mateix retard. 'Quina poca solidaritat que tenen els catalans! Si ells tenen tres incidències al dia, les demés comunitats autònomes també'. Sincerament, senyories del PP, estan tocant fons.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Mirin, vivim en un món on el recurs més preuat, aquell que no podem recuperar mai, és el temps. Cada persona té només vint-i-quatre hores al dia, i en aquestes hores hem de trobar un equilibri entre la feina, la vida familiar, l'educació, la salut, el descans i, malauradament, en aquest Estat, fins i tot les hores en una andana de Renfe. Aquest fet és universal, però la manera com es distribueix el temps no ho és. Podem veure un clar paral·lelisme amb la pel·lícula On Time, on el temps s'utilitza literalment com a moneda. Els rics poden viure durant segles, mentre que els pobres lluiten dia a dia per sobreviure amb només unes hores. Tot i que la nostra realitat no és tan extrema, aquesta metàfora reflecteix una veritat profunda: aquells que tenen més recursos tenen més control sobre el seu temps, mentre que els que en tenen menys sovint queden atrapats en cicles de treball precari i esgotament. És aquí on la política ha d'intervenir. El temps no és una qüestió individual, sinó que també és una qüestió social. Els partits polítics han de posar el benestar de les persones al centre de les seves polítiques, assegurant que el temps no esdevingui una mercaderia que només alguns poden comprar mentre els altres són esclaus del rellotge. En canvi, veiem com el Partit Popular fa populisme, jugant amb un tema tan important com és el temps de les persones. A vostès, senyories del Partit Popular, no els importa el més mínim el temps que les persones perden a una andana de tren. Han passat anys i panys al Govern, i bona part de la decadència de la infraestructura ferroviària és una herència seva.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Por todo ello, hoy vamos a votar a favor de la tramitación de esta ILP, por cultura democrática, porque se lo debemos a la gente que ha reconocido cientos de miles de firmas, porque esta ILP se ha alargado durante muchos años y ha quedado relegada al fondo de un cajón. Es inaceptable dentro de la cultura democrática que esto haya sucedido. Sin embargo, es necesario revertir las desigualdades en la financiación y avanzar hacia un sistema justo y sostenible. No podemos aceptar que el cuidado de nuestra gente sea una carga para las familias y una responsabilidad que se transfiera a quien no puede pagarla. Necesitamos más dinero; y, en cuanto a la competencia, va a tenerse en cuenta a la hora de tramitar este dinero. No quisiera terminar sin reconocer la labor de todas las personas que se dedican a la atención sanitaria y social, porque tienen unos salarios mínimos, están contratados por empresas piratas y trabajan en condiciones malas; así que un reconocimiento para estas personas. La ley está muy bien siempre que se reciba una financiación adecuada y siempre que las personas que se dedican, sobre todo mujeres, al servicio de atención domiciliaria tengan sus necesidades y derechos cubiertos, tanto en las condiciones de trabajo como las pensiones, y que se reconozca esta profesión que sufre un enorme enorme desgaste. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Como decía antes, nos toca, y es justo para los catalanes, sean independentistas o no, porque las necesidades aumentan porque aumenta el envejecimiento de la población y, por eso, necesitamos un funcionamiento mediante el cual la financiación del Estado sea suficiente para que nadie quede atrás, para que nadie llegue tarde a solicitar este servicio. Y mientras no llega esta reforma estructural, el Estado debe mejorar sus aportaciones para igualar la media de la Generalitat de los últimos tres años. Sobre el copago, además de ser una injerencia en las competencias de Cataluña, quiero dejar claro que no estamos de acuerdo con el copago y no vamos a apoyarlo. En muchos casos, el copago es un obstáculo inasumible para las personas en situación de dependencia y para sus familias. Deberían suprimir el copago o, por lo menos, limitarlo a las rentas más altas. Esta es nuestra posición. Además, defendemos que este aspecto se pueda regular, en caso de que exista, desde Cataluña, porque recae en nosotros la competencia. Las familias han tenido que ir asumiendo cada vez más cargas y más dinero para hacer frente a esta necesidad, pero la financiación del Estado ha disminuido. El señor Campuzano, que estuvo en esta Cámara durante muchos años, con mucho rigor en los datos que presenta dice que, mientras que el Estado aportó 3100 millones de euros, los usuarios han tenido que desembolsar prácticamente la misma cantidad, 2994 millones de euros. Esto es inaceptable. Por su parte, la Generalitat ha destinado 12 100 millones de euros, y se estima que la deuda estatal en este ámbito suma 583 millones de euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltíssimes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes. Hoy hablamos de un derecho fundamental, el derecho a la autonomía personal y a una vida digna de aquellas personas que más apoyo necesitan. Pero también hablamos de responsabilidad institucional porque el Estado no puede continuar dejando esta responsabilidad a las comunidades autónomas. Y lo que es aún peor, en el mejor de los casos, a sus familias. En 2006 se hizo una buena ley, era una gran ley. El Estado español aprobó la ley de dependencia generando muchas expectativas, muchas esperanzas porque prometía apoyo a las personas en situación de alta vulnerabilidad. Pero hemos visto como el Estado, cómo ese mismo Estado, no ha cumplido con lo que le faltaba a esa ley, una de las cosas más importantes: faltaba una memoria económica para poder hacer que no se quedara en papel mojado. En Cataluña el desequilibrio es evidente. Es inaceptable que en los últimos diez años la Generalitat haya tenido que destinar casi cuatro veces más recursos que el Estado para suplir las carencias en dependencia. La deuda no reconocida ha llegado a los 3554 millones de euros, una carga que las comunidades han tenido que asumir con los países catalanes afectados. Por lo tanto, solicitamos un sistema de financiación finalista que respete las competencias autonómicas y la sostenibilidad de estos servicios básicos para esta sociedad. Por todo eso, exigimos una financiación distinta -digámoslo así, quizá así se entienda mejor- para que se pueda cumplir con la ley. No es por capricho, no es para robar a nadie y no es para bajar impuestos, sino que los subimos para poder pagarlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Per tot això, avui votarem a favor de la tramitació d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular: per cultura democràtica, perquè els hi devem a la gent que ha recollit més de 700 000 signatures, perquè fa molts anys que aquesta ILP s'està arrossegant i queda en un calaix, i això és una falta de cultura democràtica inacceptable. Ara bé, és hora, sobretot, que l'Estat assumeixi el seu compromís, que es reverteixin les desigualtats en el finançament i que avancem cap a un sistema més just i sostenible. No podem acceptar que la cura dels nostres sigui una càrrega de les famílies ni una responsabilitat transferible a qui no la pot pagar. Més diners i respecte a les competències. Això ho tindrem en compte a l'hora de tramitar-la. I no voldria acabar sense fer un sentit reconeixement a totes les persones que es dediquen al servei de l'atenció domiciliària, perquè això també és important. Aquesta llei, sense aquestes persones, avui amb unes condicions laborals deplorables, amb uns salaris baixos, amb unes subcontractacions amb empreses pirates, no és possible. És a dir, que molt bé la llei sempre i quan hi hagi finançament adequat, i sempre quan les condicions laborals de totes les dones, sobretot, del servei d'atenció domiciliària estiguin cobertes. Des del primer dia, des del seu salari i les condicions laborals, fins també les pensions: que sigui reconegut el dret a les anticipades en una professió que realment té un desgast enorme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Por eso, quiero decirles a ustedes, a las socialistas y a todas las mujeres de esta Cámara que se consideren feministas, que debemos conseguir remar juntas, ponernos de acuerdo y transmitir a todas nuestras mujeres y también a todos nuestros hombres cómo creemos que se pueden alterar los elementos definitorios de este patriarcado que nos está ahogando a todas. Y no solo es a través de la violencia. Ustedes ven la televisión. Es imposible que el feminismo triunfe cuando las mujeres que salen en determinados programas son puramente cosificaciones y objetos de placer. Es imposible. Y no digo con eso que tengamos que recortar la libertad de expresión, no, lo que estoy diciendo es que en una generación libre de esta libertad de expresión hay determinadas cosas que ya no deberían incluirse, y esto empieza en las familias y empieza en las escuelas, pero se expresa en las leyes y en los discursos de los diputados y las diputadas. Por lo tanto, tres elementos fundamentales. Alianza, sí, os votaremos a favor. Cuidado, por favor, cuidado para no destrozar los acuerdos que tenemos y, sobre todo, proactividad en aquello que no sea Código Penal, porque lo hemos estado discutiendo también tres años, durante la legislatura anterior. El populismo punitivo no sirve nada más que para dar la razón a la derecha, exclusivamente para eso. Porque, fíjense, lo estamos resolviendo todo a golpe de modificaciones del Código Penal: ocupaciones, modificaciones del Código Penal; violencia machista, modificación del Código Penal; no sé qué de los impuestos, lo mismo. Esto no va así, esto no va así. El Código Penal es la última ratio y el Código Penal solo tiene que utilizarse para lo que una sociedad no acepta de ningún modo y, por cierto, con finalidades rehabilitadoras. Es cierto, la lacra de la violencia machista es una de las cosas que no aceptamos. ¿Seguro? ¿Seguro en todas las bancadas? ¿Seguro? ¿Seguro que sí? Plantéenselo. Plantéense si por todo lo que estamos luchando es algo de común acuerdo en toda esta Cámara. No lo es, y los chavales se están educando de nuevo en la fuerza y en el poder y las niñas se están educando de nuevo en la sumisión y en el querer gustar, y este es nuestro problema. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Per tant, vull fer-los avinent, a vostès, a les socialistes i a totes les dones d'aquesta Cambra que es considerin feministes, que hem d'aconseguir remar juntes, posar-nos d'acord i transmetre a totes les nostres dones, i també a tots els nostres homes, de quina manera creiem que es poden alterar els elements definitoris d'aquest patriarcat que ens està ofegant a totes. I no és només a través de la violència. Vostès veuen la televisió? És impossible que el feminisme triomfi, quan les dones que surten amb determinats programes són purament cosificacions i objectes de plaer. És impossible. I no dic, amb això, que haguem de retallar la llibertat d'expressió; el que estic dient és que en una generació lliure d'aquesta llibertat d'expressió hi ha determinades coses que ja no s'hi haurien d'incloure. I això comença a les famílies i comença a les escoles, però s'expressa a les lleis i en els discursos dels diputats i les diputades. Per tant, tres elements fonamentals: Aliança, sí, us votarem a favor; cura, per favor, cura per no destrossar els acords que tenim; i, sobretot, proactivitat en allò que no és Codi Penal. Perquè ho hem estat discutint també tres anys de legislatura anterior. El populisme punitiu no serveix de res més que per donar la raó a la dreta; exclusivament per això. Perquè fixin-se que ho estem resolent tot a cop de modificacions del Codi Penal: les ocupacions, modificacions del Codi Penal; la violència masclista, modificacions del Codi Penal; no sé què dels impostos, modificacions del Codi Penal. Això no va així. El Codi Penal és l'última ràtio i el Codi Penal només s'ha d'utilitzar per allò que una societat no accepta de cap de les maneres i, per cert, amb finalitats rehabilitadores. I és cert, la xacra, que es diu, de la violència masclista és una de les coses que no acceptem. Segur? Segur a totes les bancades? Segur?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Moltes gràcies, presidenta. Adeu-siau. En un mundo globalizado, la movilidad humana siempre ha sido una realidad. Hay que fijarse en nuestras propias historias, basta con ello. Señora De Meer, cuando los españoles iban a Alemania también iban solo hombres, porque las familias se quedaban aquí. No es algo excepcional. Primero van los hombres, luego va la familia, muchas veces. (La señora De Meer Méndez: Es un proceso). Es la vida, es la vida. Como no son españoles, pues son muy malos y muy sospechosos, ¿verdad?, pero cuando íbamos a Alemania, también éramos hombres. Las migraciones son un testigo de la interacción de factores económicos sobre la guerra normalmente. Normalmente la gente no viene por capricho. Los jóvenes que se van del Estado español, que son muchos, muchos, no lo hacen por gusto, lo hacen para buscar mejores condiciones de vida. Y a veces también se van solo hombres. Normalmente, el drama de las migraciones suele ser durísimo para los países que, por distintos motivos, ven como sus jóvenes y la población más preparada y con más posibilidades de huir de sus Estados necesitan meterse debajo de un camión o en una patera para jugarse la vida. Ustedes hablan de mafias, yo, si estuviera en esa situación, quizás también contraría una mafia para que me llevase a algún lado y me salvase de una situación de guerra o de miseria para así poder llevar comida a nuestras familias.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Vamos al otro tema que nos ocupa y a otro mantra realmente vergonzoso que ha habido hoy. No lo hacemos desde la perspectiva de Interior, que podríamos, sino que lo vamos a hacer desde la perspectiva del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. En un món globalitzat, la mobilitat humana ha estat sempre una realitat. Només hem de fer memòria de les nostres pròpies històries. Senyora De Meer, també quan anaven els espanyols a Alemanya hi anaven només homes, perquè les famílies es quedaven aquí. No és una cosa excepcional. Primer, a vegades, hi van els homes i després la família. És la vida. És la vida. Bé, com que aquests no són espanyols, són molt dolents i són molt sospitosos. Però quan anàvem a Alemanya eren homes també, eh? Les migracions són un testimoni de la interacció, sobretot resultat de factors econòmics o de la guerra. Normalment, la gent no ve per caprici. Els joves que marxen de l'Estat espanyol, que són molts, no marxen molts per gust. Marxen per buscar millors condicions de vida. A vegades, també marxem només homes. Normalment el drama de les migracions acostuma a ser duríssim pels països que per raons diverses veuen com els seus joves i la població més preparada i amb més possibilitats de fugir dels seus Estats necessiten ficar-se sota d'un camió o una pastera i jugar-se la vida. Vostès parlen de màfies. Les màfies... Jo potser, si estigués en aquesta situació, també contractaria una màfia perquè em portés a algun lloc i em salvessin d'una situació de guerra o de misèria per poder portar el menjar a les nostres famílies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Pero, ahora, les voy a hablar, si me lo permiten, de Cataluña, concretamente, de la energética. La energética pública de Cataluña es una empresa pública que se dedica a producir y suministrar energía de origen renovable. La creó el Gobierno republicano de Pere Aragonès, y su acción se centra básicamente en cuatro vectores que, a nosotros, nos parecen fundamentales. El primero, promover la producción de energía limpia. El segundo, avanzar hacia la soberanía energética. El tercero, velar por el equilibrio territorial del país, muy importante. Y, por último, contribuir a la justicia social energética. Hoy es una evidencia afirmar que los recursos fósiles son finitos y que también son contaminantes. En cualquier caso, no son una opción de futuro al actual contexto de emergencia climática. También es una verdad, en este caso, una verdad como un templo, que la gestión actual de la mayoría de los recursos naturales solo busca maximizar los beneficios económicos que estos puedan aportar a unas pocas grandes empresas, entidades que, como consecuencia de la especulación y el trato del agua o de la electricidad como meros bienes de mercado, tienen la capacidad de imponer siempre unos precios que empeoran la calidad de vida de muchísimas familias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Pero esto vuelve a poner de manifiesto que las realidades son distintas en el territorio de la península, son muy distintas. Y, por favor, supuestos federalistas, escuchen de una vez: aparte de que tenemos las competencias exclusivas, las tenemos también en el Código Civil y el alquiler de habitaciones ahora mismo se regula por el Código Civil, así pues, esta ley no toca. Intentaremos que salga, pero que luego no vengan en el Parlamento catalán y nos la echen atrás, porque no tendría sentido alguno. Lo que necesitamos es proteger a la gente, lo que necesitamos es que se pueda vivir, lo que necesitamos es que haya un proyecto de vida que se pueda sacar adelante. Termino con un par de comentarios. El otro día Carme Trilla, que es una de las expertas más importantes en mi país sobre el ámbito de la vivienda, decía que nos cargamos el barraquismo que había en Barcelona, alrededor de la ciudad, pero que ahora estamos haciendo barraquismo vertical, y esto es así. En la posguerra, si alguien lo recuerda o se lo han contado, las familias vivían hacinadas, como se dice en castellano, en pocas habitaciones y todas juntas, pero es que ahora ya no son ni familia, ahora cualquier habitación en Barcelona te cuesta entre 500 y 600 euros. Y han subido respecto al sueldo mínimo interprofesional, ¡con lo que valen los alquileres medios! Ya lo han hecho, pero repito que con un sueldo promedio no se paga un piso. ¿Alguien de ustedes, especialmente de la derecha, me va a contar algún día la lógica económica que esto tiene? Después me dicen indocumentada. Bueno, a veces soy corta, no entiendo cómo es posible que los réditos de un mes de trabajo sean inferiores a las rentas de mes de una propiedad, cuando el bien alquilado es el fundamental para aguantar la vida, puesto que dependen de él no solo todos los derechos individuales y todos los derechos personales, sino también la escolarización o la salud, es decir, todos los derechos que se derivan vienen del domicilio. Hablamos de honor, de inviolabilidad y de derechos fundamentales y básicos, pero el primero es tener un lugar en el que dormir por las noches, un lugar donde tener una familia, un lugar donde, si hace falta, estar solo, pero tener un sitio en este mundo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Acabo amb un parell de comentaris. L'altre dia la Carme Trilla, que és una de les expertes més importants al meu país sobre l'àmbit de l'habitatge, deia que ens vam carregar el barraquisme que hi havia a Barcelona, al voltant de la ciutat, i ara estem fent barraquisme vertical, i això és així. A la postguerra, si algú de vostès ho recorda o els ho han explicat, les famílies vivien, allò que es diu en castellà, 'hacinadas' en poques habitacions i tots junts. Però és que ara ja no són ni famílies. Ara, qualsevol habitació a Barcelona et costa entre 500 i 600 euros, i han pujat en relació al sou mínim interprofessional, amb el que valen els lloguers mitjans, ja ho han fet. Però ho torno a repetir: amb un sou mitjà no es paga un pis. Algú de vostès, especialment de la dreta, algun dia m'explicarà la lògica econòmica que té això. Perquè després em diuen indocumentada. No entenc les coses. A vegades soc curta. No entenc com és possible que els rèdits d'un mes de feina siguin inferiors a les rendes d'un mes de propietat, quan el bé llogat és el fonamental per aguantar la vida, perquè en depenen no només tots els drets individuals i tots els drets personals, sinó també l'escolarització, la salut... Tots els drets que se'n deriven venen del domicili. Després parlem d'honor, d'inviolabilitat i drets fonamentals bàsics, però el primer és tenir un lloc on dormir per les nits. Un lloc on tenir una família, un lloc on, si cal, estar-hi sol, però tenir un lloc en aquest món.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Las demandas de reducción del tiempo de trabajo a lo largo de la vida son posibles. En 1919 se consiguieron las ocho horas. Siempre hay gente en contra, siempre es imposible cualquier mejora de la clase trabajadora, pero ha sido posible gracias a la lucha de muchos. En la mayoría de los casos, una reducción de la jornada no implica una reducción de la productividad ni pone en peligro la viabilidad de las empresas, esta es la realidad. En segundo lugar, como han acreditado organismos tan poco sospechosos de revolucionarios como el Banco de España, hace años que los beneficios empresariales se disparan mientras que los sueldos no recuperan lo perdido. Esto también ha servido para que los trabajadores y las trabajadoras ganen tiempo de vida. No es admisible que en un mundo que avanza hacia la inteligencia artificial, donde la productividad ha crecido de manera exponencial, se defienda que mantener la jornada laboral sea como era hace cuarenta años o que se tengan que trabajar las mismas horas que en 1919. Se consiguió pasar a las ocho horas entonces. En un mundo que está entrando de lleno en la era de la inteligencia artificial, que vivirá en los próximos años unos cambios tecnológicos que ahora son inimaginables, tenemos que hacer todo lo posible para que los trabajadores y las trabajadoras salgan antes del trabajo, que trabajen menos días y que puedan jubilarse antes. La reducción de la jornada laboral es una política que impulsa la productividad y libera el tiempo de ocio y el cuidado personal y familiar, y ello es bueno. Nunca tenemos que perder este norte.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Dit això, les demandes de reducció del temps de treball al llarg de la vida són possibles. Els qui diuen que és impossible també ho deien quan el 1919 es van aconseguir les vuit hores. Sempre estan en contra del salari mínim. Per ells sempre és impossible qualsevol millora de la classe treballadora, però ha estat possible gràcies a la lluita de moltíssima gent. En la majoria dels casos, una reducció de la jornada de treball com la que s'està plantejant no implica una reducció de la productivitat ni posa en perill la viabilitat de les empreses. Aquesta és la realitat. En segon lloc perquè -com han acreditat organismes tan poc sospitosos de revolucionaris com el Banc d'Espanya- fa temps que els beneficis empresarials estan disparats mentre els salaris van perdent poder adquisitiu any rere any. I ja van dècades. Per tant, és just que una part d'aquests beneficis empresarials també han de servir perquè els treballadors i les treballadores, que són la majoria de la població, guanyin temps de vida. No és admissible que en un món que avança cap a la intel·ligència artificial, on la productivitat ha crescut de manera exponencial, es defensi mantenir la jornada laboral, la mateixa que fa 40 anys, el 1983, quan aquí s'estableixen les 40 hores setmanals a l'Estat espanyol. O que s'hagin de treballar les mateixes hores al dia que el 1919, quan la lluita sindical va aconseguir passar a les vuit hores de jornada. En un món que ja està entrant de ple en l'era de la intel·ligència artificial, com deia, que viurà en els anys vinents uns canvis tecnològics que ens resulten inimaginables en aquests moments, en aquest món hem de fer possible que els treballadors i treballadores surtin abans de la feina, que treballin menys dies a la setmana i que puguin jubilar-se abans. La reducció de la jornada laboral és una política que impulsa la productivitat i allibera temps per l'oci i la cura personal i familiar. I això és bo. Ens ho hem de plantejar. Mai l'esquerra ha de perdre el nord de lluitar per això. I si surten problemes, els combatrem. Però mai hem de perdre aquest nord.»