Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
353 declaraciones · página 3 de 12
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Bien hay que poner fin al poder arbitrario de las mutuas. Estas no son el médico de nuestros hijos e hijas, son asociaciones privadas de empresarios que gestionan prestaciones públicas. Y aquí está el conflicto: son entidades privadas que pueden condicionar un derecho público, mientras que las familias cargan con la enfermedad. Cuando una mutua corta la CUME, no corta el expediente, corta curas, salario y vida. La mutua no es el médico de tu hijo; las mutuas son entidades colaboradoras de la Seguridad Social que tramitan y controlan esta prestación. Pero demasiadas veces interpretan informes, cuestionan diagnósticos y cortan y recortan pagos. Quien tiene que decir si un menor necesita cuidado directo, continuo y permanente es el médico público que le trata, y punto. Nadie más tiene nada que decir sobre este tema; el médico público que lo trata, y punto. No una mutua, que mira más el expediente como si fuera una factura. En segundo lugar, hay que adaptar la ley a la vida real. Hay jóvenes que cumplen 23, 26 años y siguen necesitando cuidados por alta discapacidad, alta dependencia, enfermedades crónicas, situaciones irreversibles. Es decir, la necesidad sigue, pero el derecho se acaba. El hijo sigue necesitando cuidados, la madre sigue cuidando, pero el Estado desaparece. Una madre me lo explicaba mejor que cualquier informe. Es literal lo que voy a decir. '¿Qué pasa a los 26 años? ¿Se cura mi hijo a los 26 años? No, no se cura. Lo que pasa es que la familia se queda sola porque ya no hay prestaciones'.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Segon, cal adaptar la llei a la vida real. Hi ha joves que fan vintitres anys, vintisis anys i continuen necessitant cures: alta discapacitat, alta dependència, malalties cròniques, situacions irreversibles. És a dir, que la necessitat contínua, però el dret s'acaba. El fill continua necessitant cures, la mare continua cuidant, però l'Estat desapareix. I una mare m'ho explicava millor que qualsevol informe. Literal, el que diré: 'Què passa als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? No, no es cura'. El que passa és que la família queda sola perquè ja no hi ha prestacions. Tercer, cal simplificar tràmits i acabar amb la judicialització. Una prestació que obliga a litigar no protegeix, abandona. Hi ha famílies que han de demostrar una vegada i una altra que el seu fill continua estant malalt, com si una malaltia degenerativa fos una sospita, com si una família demanés un privilegi, com si cuidar fos una trampa, com si les famílies que demanen aquesta prestació fossin delinqüents. Aquesta és la realitat. Si es tallen les prestacions, pots estar mesos o anys de judicis i mentrestant has de pagar el lloguer, teràpies, rebuts i menjar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Primer, cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Les mútues no són el metge dels nostres fills i les nostres filles. Són associacions privades d'empresaris que gestionen prestacions públiques. I aquí hi ha el conflicte. I aquí hi ha el conflicte, entitats privades que poden condicionar un dret públic mentre les famílies carreguen amb la malaltia. Quan una mútua talla la CUME, no talla un expedient, talla cures, salari i vida. La mútua no és el metge del teu fill. La mútua no és el metge del teu fill. Les mútues són entitats col·laboradores de la Seguretat Social que tramiten i controlen aquesta prestació, però massa sovint interpreten informes, qüestionen diagnòstics i tallen pagaments. Qui ha de dir si un menor necessita cura directa, contínua i permanent és el metge públic que el tracta i punt. Ningú més ha de dir res més sobre aquest tema. El metge públic que el tracta i punt. No una mútua que mira més l'expedient com si fos una factura.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I avui aquí també vull recordar les incidències de la setmana passada. Primer dia de les proves de la selectivitat, coincidint a més a més amb la visita del papa: dues caigudes del sistema i deixa una vegada més per tot Catalunya el trànsit del servei ferroviari. I quan parlem d'igualtat d'oportunitats, senyories, depèn d'això, de la confiança de poder arribar al teu examen, de poder accedir a un centre sanitari o un centre educatiu, o a un lloc de treball, o simplement poderte moure amb fiabilitat. I això afecta tot Catalunya, però especialment afecta a les terres de Lleida, del Pirineu i també a les terres de l'Ebre, on el transport públic continua sent una assignatura pendent. En massa ocasions. Voldria referirme també, que avui se n'ha parlat molt poc, a un punt que vostès posen, que és la renovació del parc automobilístic. Hi ha un aspecte de la seva proposta que em sembla especialment interessant, perquè quan parlen de renovar flotes de vehicles, de donar suport als autònoms, als transportistes, a les petites empreses i a les famílies perquè puguin accedir a vehicles més segurs i menys contaminants estan parlant de política industrial. I resulta curiós veure el Partit Popular descobrint que els mercats per si sols no es regulen ni sempre resolen els problemes. Benvinguts al meravellós món de les polítiques públiques! La descarbonització del transport és imprescindible, clar que ho és. Però aquesta transformació no pot recaure sobre les espatlles de les famílies treballadores. I si la llei preveu un pla nacional de renovació del parc automobilístic, aquest, senyories del PSOE, ha d'arribar amb criteris de justícia social, perquè no es tracta només de substituir vehicles antics per vehicles nous, sinó d'ajudar famílies, autònoms i petites empreses a accedir a vehicles més segurs i menys contaminants.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Moltes gràcies. Gracias. Buenas tardes. La proposición de ley que nos presenta hoy el Grupo Socialista, que pretende reforzar el Instituto de la Mujer y adaptarlo a las nuevas regulaciones y normas europeas, consideramos que es demasiado técnica, y no me entretendré mucho en la literalidad del texto. Esquerra Republicana comparte el objetivo de continuar avanzando en la defensa de los derechos de las mujeres y tener todas las herramientas para combatir las discriminaciones, desigualdades y violencias machistas. Y, evidentemente, para eso todas las instituciones tienen que estar preparadas al máximo, para afrontar estas situaciones. Pero creo que, más allá de este texto, este debate debería hacernos reflexionar más profundamente sobre cómo el sistema está respondiendo ante los casos reales de mujeres acosadas, discriminadas y atacadas, acerca de cómo el contexto global actual está sufriendo un retroceso brutal en todo aquello que dábamos por conseguido y lo importante que es defender nuestros derechos, porque con muy poco pueden dejar de serlo. La semana pasada pude visitar la OCDE, donde nos explicaron que actualmente se está dando una situación insólita al saber que los Estados Unidos están presionando para que desaparezcan las referencias a la igualdad de género y los derechos sexuales y reproductivos de los documentos, programas y espacios de trabajo internacionales; un intento de borrar una realidad tozuda y que mata cada día desde los organismos internacionales, que teóricamente trabajan con datos y de forma objetiva, y no partidista. Que desaparezcan estos conceptos no solo nos lleva a una batalla dialéctica, sino que, además de desaparecer las palabras, también hace que desaparezcan las prioridades políticas y los recursos económicos. De hecho, nada nuevo; hace meses que vemos cómo los programas de cooperación internacional, que durante años han sido esenciales para garantizar los derechos básicos de millones de mujeres y niñas a la salud sexual y reproductiva, la prevención de matrimonios forzados, la lucha contra la violencia machista o la promoción de la autonomía económica de las mujeres, están sufriendo una represión brutal por esta desaparición de los recursos que aportaba Estados Unidos y también otros países a partir de esa ideología por la que están retirando todos los recursos de los programas, generando una pérdida total de oportunidades a miles y millones de mujeres del mundo.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per això, tot i que recolzarem la presa en consideració, mantindrem els ulls molt oberts a qualsevol temptació de convertir l'Institut estatal de les Dones en un organisme recentralitzador que pugui afectar les competències de la Generalitat, perquè considerem que les exercim amb responsabilitat. Per això, afrontem aquesta presa en consideració amb una actitud constructiva. Compartim l'objectiu de reforçar la defensa dels drets de les dones. Compartim la necessitat de continuar avançant, però també creiem que aquest debat ens ha de servir per recordar una cosa molt bàsica: el feminisme no es mesura pel nombre d'organismes que tenim, sinó per la capacitat real de protegir les dones, d'acompanyar les víctimes i de garantir que cap dona quedi sola quan demana ajuda. Els drets no existeixen perquè creem una estructura. Existeixen perquè, quan una dona demana ajuda, el sistema arriba a temps. És el nostre dret que el sistema ens protegeixi quan demanem ajuda. I avui, pensant en la Kimberli i en tantes altres dones, crec que tots hauríem d'exercir aquesta responsabilitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals. Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n'hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n'hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n'hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se'ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d'igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l'Estat en aquest àmbit. El govern d'Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i nodiscriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l'única administració que reconeix la violència institucional com a tal.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Bona tarda. Gràcies. La proposició de llei que ens presenta avui el Partit Socialista, que pretén reforçar el Instituto de la Mujer i adaptarlo a les noves regulacions i normes europees, nosaltres considerem que és força tècnica i no m'entretindré massa en la literalitat del text en sí. Des d'Esquerra Republicana, compartim l'objectiu de continuar avançant en la defensa dels drets de les dones i en la necessitat de disposar de totes les eines per combatre les discriminacions, desigualtats i violències masclistes. I, evidentment, per fer això, totes les institucions, totes les institucions, han d'estar al màxim de preparades per afrontar aquestes situacions. Però crec que més enllà del text en si, aquest debat ens hauria de fer reflexionar més profundament sobre com el sistema està responent als casos reals de dones assetjades, discriminades i atacades, de com el context global actual està patint un retrocés brutal en tot allò que donàvem per aconseguit i de com d'important és defensar els nostres drets, perquè en molt poc poden deixar de serho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las prioridades del Gobierno español en materia de política económica?
«Sí, gràcies. Els bancs es beneficien d'un sistema altament oligopolític. Un mercat amb molt poca competència. I aquí la gent té la sensació que les regles no són iguals per a tothom. Quan els interessa, actuen ràpidament apujant el cost de les hipoteques i dels préstecs, però quan es tracta de remunerar l'estalvi, tal com li he dit, facilitar el crèdit a les petites empreses o mantenir aquests serveis a les poblacions, els hi costa molt. Vostè diu que han fet aquesta feina i sí que és cert que s'han fet, però vostès també saben que la banca no compleix la major part de les hores que diu que posarà atenció o que posarà aquests caixers automàtics també en les hipoteques venudes a fons d'inversió. Passa exactament el mateix. Els beneficis són pels grans fons voltors, però les famílies continuen sense beneficiarse perquè la pregunta és molt simple i és la que es fa a qualsevol ciutadà. Si un fons d'inversió es pot beneficiar d'un descompte d'uns 60 % o un 70 %, per què la família no pot fer el mateix? I per això li pregunto, ministre, està disposat a aprofitar la futura regulació dels compradors i gestors de crèdit per garantir les famílies, un dret real de tanteig i retracte quan el seu deute es vengui a un fons d'inversió? Perquè ministre, mentre els bancs acumulen beneficis rècords, la ciutadania no arriba a final de mes. I és aquí on hem de treballar perquè la ciutadania arribi a final de mes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las prioridades del Gobierno español en materia de política económica?
«Gràcies, presidenta. Senyor Cuerpo, els bancs no paren de presentar beneficis rècords, però mentre guanyen més diners que mai. Però mentre això passa, els autònoms i petites empreses continuen trobant dificultats per accedir a un crèdit en unes condicions raonables. Als pobles cada vegada hi ha menys oficines i menys atenció personal. Les famílies continuen pagant comissions abusives. Les hipoteques estan caríssimes i, en canvi, els teus estalvis pràcticament no tenen remuneració. I, a més a més, encara no s'han corregit moltes de les males pràctiques que vam conèixer del rescat bancari la dècada passada. Per exemple, quan una família tenia dificultats per pagar la seva hipoteca, el banc es podia vendre aquest deute a un fons d'inversió. Així, una hipoteca de 100 000 euros se la podrien vendre per 30 000. Però la família continuava devent aquests 100 000 euros. En altres paraules, el fons es beneficiava d'un descompte, però la família continuava pagant. La banca sempre guanya. Ministre creu que aquesta situació és justa? Gracias, presidenta. Señor Cuerpo, los bancos no paran de presentar beneficios récord, pero, mientras ganan más dinero que nunca, los autónomos y las pequeñas empresas siguen encontrándose con dificultades para acceder a un crédito en unas condiciones razonables. En los pueblos cada vez hay menos oficinas y menos atención personal; las familias siguen pagando comisiones abusivas; las hipotecas están carísimas y, en cambio, sus ahorros prácticamente no reciben remuneración.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals. L'Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d'assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L'Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d'allò que ja han decidit vostès des de Madrid. La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectarne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d'Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d'Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l'Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Cert és que el decret incorpora algunes millores respecte al model anterior, no ho negarem. Però vestir de reforma integral una qüestió que únicament modifica trams de renda és molt agosarat. El problema de fons continua essent exactament allà on era. Perquè el model continua basantse en la idea que l'accés als medicaments ha d'estar condicionat, encara que sigui parcialment, per la capacitat econòmica de les persones. I nosaltres creiem que aquesta és una mirada equivocada. Ho és especialment quan parlem de malalties cròniques. Ho és quan sabem perfectament que hi ha persones que abandonen els tractaments, que allarguen les receptes o que segueixen les pautes de manera irregular simplement perquè no poden assumir el cost econòmic amb normalitat. Això passa cada dia. I quan una persona deixa de prendre una medicació perquè no la pot pagar, el problema no és de corresponsabilitat econòmica. El problema és que el sistema falla. Per això, nosaltres creiem que el debat de fons no hauria de girar permanentment al voltant de quins percentatges paga cada col·lectiu o de com es reparteixen els topalls. El debat hauria de ser com garantim que ningú deixi de medicarse per motius econòmics i aquest decret no fa aquest pas. El que fa és reorganitzar el model existent, ferlo més complicat administrativament i presentarse com si fos una gran transformació estructural. Però la realitat és que continuem dins la mateixa lògica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Bé, bon dia. Gràcies, president. Ministre, senyories, aquest Reial decret torna a deixarnos una sensació que, sincerament, ja comença a ser massa habitual en aquesta legislatura, la sensació que el Govern continua sense entendre què significa governar en minoria. Perquè una cosa és tenir la iniciativa legislativa i una altra molt diferent és actuar com si les majories parlamentàries fossin automàtiques o com si la resta de grups només haguessin vingut aquí a validar les decisions que vostè prenen. I aquest decret arriba exactament així, tancat, cuinat unilateralment des del Ministeri i sense haver compartit prèviament un debat polític de fons amb els grups que fan possible aquesta majoria. Sincerament, sembla mentida que, després de tants anys, encara no hagin après que les coses no funcionen així. Governar en minoria exigeix parlar abans d'aprovar textos que ningú ha vist al Consell de Ministres, negociar i construir acords. I això és especialment important quan parlem de salut pública, perquè avui no estem discutint una qüestió burocràtica o administrativa. Estem parlant del model d'accés als medicaments. Estem parlant de persones que depenen d'un tractament per poder viure amb dignitat. I estem parlant de famílies que moltes vegades fan equilibris impossibles per arribar a final de mes.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Segon aspecte, rodalies. Vostè sap, senyor Gabilondo, que la ciutadania de Catalunya es veu cada dia maltractada pel funcionament nefast de rodalies, que té el seu origen en un dèficit d'inversions i en un abandonament per part de l'Estat. L'informe anuncia que el Defensor farà un seguiment de les queixes a partir d'ara, conjuntament amb el Síndic de Greuges. Molt bé, ho celebrem, però arriben dècades tard en les quals haurien d'haver posat el crit al cel per la falta d'execució continuada dels pressupostos per part de l'Estat. De les moltíssimes denúncies rebudes per part dels ciutadans, l'informe es limita a dir que 'l'anàlisi demanada a Renfe no entra a fer un balanç del funcionament de la xarxa ni tampoc dels trens suspesos i que, per tant, no pot valorar la qualitat del servei'. Home, senyor Gabilondo, si no pot valorar la qualitat del servei, el convido a venir qualsevol matí a Catalunya i agafar, si pot, algun tren. Veurà quina gimcana han de fer els ciutadans d'aquest país, del meu país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«També voldria referirme als professionals reconeguts com a PESTOS. Parlant de salut mental, parlem de psicòlegs i psicòlogues que van accedir il·legalment al Sistema Nacional de Salut però que encara avui no tenen reconeguda oficialment les pacients i l'especialitat de psicologia clínica, cosa que genera inseguretat jurídica, dificultats professionals i una situació profundament injusta. Sobretot perquè coincideix amb un moment en què totes les dades ens indiquen un augment sostingut dels problemes de salut mental. Cada vegada hi ha més demanda assistencial, més saturació, més patiment emocional i, sobretot, més demanda entre els joves. I davant d'això, no podem continuar funcionant amb pedaços administratius eterns. Necessitem entendre que la salut mental no pot continuar sent la germana petita del sistema sanitari. Calen més professionals i més estabilitat. I finalment, ministra, voldria fer una reflexió més general sobre com funciona actualment el Ministeri de Sanitat. Jo sé que vostès tenen molt bona voluntat i ideològicament segurament coincidim en moltes de les propostes que vostès plantegen. Creiem, però, que el ministeri viu instal·lat en un anunci permanent. Les mesures no arriben mai a desencallar completament, no arriben al Congrés i les que arriben s'encallen i no podem viure eternament de rodes de premsa. Tenen vostès moltes carpetes obertes. La llei del medicament, la reforma del tabac, l'Estatut marc, la llei de menors i alcohol, el desplegament efectiu de l'Agència Estatal de Salut Pública, les mesures sobre salut mental o la reparació completa de les víctimes de la talidomida. Per cert, una altra vegada con Hacienda hemos topado. Persones que tributen per les ajudes que reben gairebé el 50 % del que reben, com si fossin rendiments del treball, quan són persones víctimes d'un medicament que els ha produït discapacitats des del seu naixement. És incomprensible que el Partit Socialista segueixi bloquejant aquesta reforma de la tributació, perquè després vindrà l'extrema dreta. Ho farà i serà culpa nostra que els votin a ells. Bé, culpa nostra, no, serà culpa seva.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I dit això, ministra, vull utilitzar uns minuts d'aquesta compareixença a parlar de temes pendents que fa temps que estan aturats o que tenim encallats perquè tenen afectació pressupostària. La meva pregunta és: un govern que no fa cap política que impliqui finançament i que tingui afectació pressupostària, exactament què fa? Però aniré més enllà. Diners n'hi ha, però només n'hi ha perquè el Govern vol que n'hi hagi. I això per què li dic? Doncs li ho dic perquè vostè mateix ahir va anunciar que el Consell de Ministres aprovava 60 milions d'euros per ampliar la cobertura bucodental, però en canvi no són capaços de convèncer els seus socis del PSOE que cal ampliar la gratuïtat dels dentistes entre els nois i noies d'entre 14 i 18 anys. Una proposta d'Esquerra Republicana que el PSOE ens ha vetat. La salut bucodental continua sent una de les grans desigualtats més importants del sistema sanitari. Qui té recursos econòmics, accedeix a tractaments preventius, revisions, ortodòncies i qui no els té, simplement hi renuncia. I això genera desigualtat en la infància i és incompatible amb qualsevol idea mínimament digna d'un sistema públic de salut. La salut dental no és només estètica, com a vegades se'ns intenta plantejar, sinó que afecta a l'alimentació, el dolor crònic, l'autoestima, el desenvolupament infantil i fins i tot a la salut mental. I per això creiem que la universalització progressiva de l'atenció bucodental ha de ser una prioritat real i no només un anunci parcial. No podem entendre com és possible que un govern progressista veti una proposta com aquesta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Però tot això em sorprèn que avui el PP vulgui que dediquem a la part del debat que toca d'habitatge cada setmana a una reforma que, sent legítima, és absolutament aliena als problemes reals de la gent. Els problemes reals que hi ha aquí fora són els desnonaments a mans de fons voltor, que ni tan sols donen opció a renovar els contractes de lloguer perquè trossejant els pisos en treuen més benefici. Per cert, això passa gràcies al que Partit Socialista va vetar que la reforma de la Llei d'Habitatge la legislatura passada entressin el lloguer d'habitatge i d'habitacions i avui ens trobem amb aquest bloqueig en un congrés de dretes. Són els fons d'inversió que acumulen habitatges que buiden barris sencers, les operacions especulatives, les vendes massives de blocs de pisos, les subhastes que converteixen habitatges que haurien de ser públics en productes financers, els preus pels núvols de compra i de lloguer que fan que no t'arribi el sou per pagarte ni tan sols una habitació. Aquest és el problema de l'habitatge, no si els veïns poden entrar per videoconferència en una reunió. El problema és el que ha passat amb la Olalla i les seves subhastes de la Sareb. El problema és que el seu model continua premiant l'especulació per sobre del dret a tenir un sostre per construir un futur o una família. I aquí és on hauríem de posar el focus polític, sincerament.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«No estem parlant d'un conflicte aïllat, sinó de defensar, com dèiem la setmana passada, estar en un bloc o en un altre en el tema de l'habitatge. Estar en el bloc dels que volem que l'habitatge sigui per evitarlo o estar en el bloc dels que volen que l'habitatge sigui per fer negoci. I aquí la pregunta és inevitable: quina és avui la principal preocupació relacionada amb l'habitatge? Regular les videoconferències a les comunitats de propietaris o evitar que les persones com la Olalla siguin expulsades pel fons voltor de casa seva? Perquè si seguim per aquest camí, que és el que vol el PP amb l'ajuda de VOX i la connivència de Junts i la falta d'ambició del Partit Socialista, no caldrà fer reunions de propietaris perquè els propietaris dels edificis seran un fons com New Amsterdam, un sol fons, 21 pisos, i no caldrà que es reuneixi amb ningú, ni presencial ni telemàticament, perquè ho decidirà en el despatx del seu director. Però el més greu de tot això és que això no passa només amb fons com New Amsterdam, que és greu. Això també passa i ha passat aquests dies, per exemple, a Madrid, aquí amb subhastes d'habitatges de la Sareb. El Sindicato de Inquilinas, també la setmana passada, mentre vostès redactaven això, va denunciar públicament amb una acció de pressió on va aconseguir aturar una subhasta en concret, que habitatges procedents del rescat de la Sareb, -amb un rescat bancari sufragat amb diners públics de la gent-, continuen entrant als circuits de mercat i d'especulació. Habitatges que podrien servir per ampliar el parc públic d'habitatge, per oferir lloguers assequibles o per donar resposta a emergències residencials, acaben convertits en oportunitats de negoci. I sincerament, és inacceptable i incomprensible.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Vamos a votar a favor también porque es de sentido común que las ayudas de emergencia no tengan que tributar. No se puede pedir a una familia que lo ha perdido absolutamente todo que encima pague impuestos por una ayuda destinada simplemente a intentar reconstruir su vida. Es necesario también -y eso queremos añadirlo- poner las mayores facilidades a empresas, a trabajadores autónomos y a entidades sin ánimos de lucro de tal modo que puedan recuperar su actividad perdida. Por tanto, sí, podemos decir que hay medidas positivas en este decreto: la flexibilización parcial para los ayuntamientos afectados, la protección de víctimas de los ayuntamientos ferroviarios, las exenciones fiscales son para nosotros decisiones correctas y necesarias. Pero aprobar este real decreto -vamos a echar agua al vino ahora- no significa que lo consideremos suficiente y hoy hay que decirlo también. El Estado sigue llegando tarde; el Estado continúa reaccionando después de la tragedia en lugar de prepararse antes de que llegue. La dana no es un hecho excepcional; la dana, señorías, no es un hecho aislado, desgraciadamente. Los episodios climáticos extremos, lamentablemente, son cada vez más frecuentes y seguimos gobernándolos con una lógica improvisada, siguiendo una lógica -oh, sorpresa- siempre centralista y basada en decretos de urgencia; una lógica que no ha sido capaz de dar respuesta a todas las necesidades surgidas un año y medio después de la gota fría.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Per tant, sí que podem dir que hi ha mesures positives en aquest decret. Les exempcions fiscals, la flexibilització parcial de les regles fiscals per als ajuntaments afectats o la protecció de víctimes d'accidents ferroviaris són, al nostre entendre, decisions correctes i també necessàries. Però aprovar aquest Reial decret, ara posarem una mica d'aigua al vi, no significa considerarlo suficient i avui també toca dirho. L'Estat continua arribant tard. L'Estat continua reaccionant després de la tragèdia en lloc de prepararse abans que aquesta arribi. Perquè la dana no és un fet excepcional. La dana no és, senyoria, un fet aïllat. Malauradament, els episodis climàtics extrems són cada vegada més freqüents i continuem governantlos amb una lògica improvisada, amb una lògica o sorpresa sempre centralista i basada en decrets d'urgència. Una lògica que no ha estat capaç de donar resposta a totes les necessitats sorgides un any i mig després de la gota freda. Mirin, cada catàstrofe torna a evidenciar les mateixes mancances infraestructures vulnerables, serveis públics extremadament tensionats, manca de prevenció, infrafinançament dels municipis per nosaltres molt greu i una dependència excessiva de decisions preses aquí des de Madrid. Una altra evidència important, els ajuntaments són els primers que responen quan hi ha una emergència. Els ajuntaments, siguin del color que siguin, sempre hi són. Són els que obren els pavellons, els que tenen les famílies, els que reparen els carrers, els que recuperen serveis bàsics. Però després, quan arriba el moment dels recursos, aquests per als ajuntaments arriben condicionats i arriben insuficients. I, evidentment, arriben tard. I això no és autonomia local real, com tampoc ho és obligar les comunitats autònomes per culpa d'un finançament injust a recórrer al FLA, on, per cert, aprofito s'hauria d'haver produït ja la quitança. Una quitança que, senyories, senyor ministre, està pactada. No sé què coi estem esperant.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué plan tiene?
«Gracias. Yo, señor presidente, me refería a otro plan. Yo hoy -lo reconozco- estoy jodido. (Rumores). No sé si ustedes están fastidiados. ¡Ochenta y ocho páginas! Ochenta y ocho. (Muestra un documento). Tráfico de influencias, organización criminal y blanqueo de capitales. Yo reconozco que no soy objetivo porque tengo un enorme respeto y afecto a Zapatero. (Rumores). Nueve de los nuestros están en la calle y duermen en su casa en gran parte por él, pero también tengo ojos en la cara. ¿Que esto no existiría si Zapatero no fuera un enorme activo electoral para la izquierda? Sí, ¡y tanto! (Rumores). ¿Que existe una cacería judicial? Sí, ¡y tanto! (Continúan los rumores). ¿Que Felipe, Aznar y Rajoy se lo merecen mucho más (rumores y protestas), que no se merecen ochenta y ocho, sino ciento ochenta y ocho páginas? Sí, también, pero, señorías, es que la izquierda somos otra cosa. (Rumores). Somos otra cosa. Así que, señor presidente, la pregunta que le hago es: ¿dónde acaba el lobbismo y empieza el tráfico de influencias? ¿Dónde? Si esto es verdad (continúa mostrando el documento), es una mierda; es una mierda. Si esto es mentira, es una mierda aún mayor que hemos visto muchas veces, demasiadas veces. Pero merece una respuesta. Tienen que entender que hay mucha gente de izquierdas en este país, más allá de sus banderas, a la que esto les rompe el corazón. (Varios señores diputados del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso: ¡Oooh!). Algunos están encantados de la vida y roban a manos llenas (señalando a la zona derecha del hemiciclo), pero, repito, la izquierda somos otra cosa. (Rumores). Así que la pregunta es... (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«El que cal és ampliar massivament el parc públic, construir, comprar, rehabilitar i mobilitzar habitatge buit. I ferho amb una ambició que avui no veiem en aquesta PNL, ni tampoc en el pla estatal d'habitatge. Perquè el mateix pla estatal continua movent quantitats absolutament insuficients per la magnitud del problema. Poc més de mil milions d'euros anuals per a tot l'Estat i només una part limitada destinada directament a ampliar el parc públic. Això és del tot insuficient per revertir dècades de desmantellament. I, mentrestant, continuem parlant molt poc d'una realitat incòmoda, que és que avui gran part de la demanda d'habitatge ja no respon a la necessitat de viurehi. El 60 % dels habitatges es compren al comptat. La concentració de la propietat augmenta constantment. I només una tercera part de la demanda que habitualment es presenta com a demanda d'habitatge correspon realment a la primera residència. La resta és inversió, acumulació o especulació. I aquí és on trobem a faltar la valentia política, perquè regular l'habitatge no és només construir més. De fet, neguem la major que només construint més acabarem amb el problema de l'habitatge. És entendre que és un bé essencial i actuar en conseqüència. S'ha de limitar a la compra especulativa, regular els lloguers de temporada i habitacions, actuar sobre les segones residències en zones tensionades i penalitzar fiscalment l'acumulació d'habitatges, mentre facilitem que la gent jove i la classe treballadora puguin accedir a un habitatge digne. I en tot això, els ajuntaments podrien fer molt més, si aquest Estat els deixés actuar. Aquesta és probablement una de les grans absències del debat. Els municipis coneixen perfectament les necessitats del territori, coneixen els barris, les famílies i la realitat local, però després es troben lligats de mans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Bé, gràcies, president. Vull començar dient que aquesta proposició de llei sembla molt més pensada per alimentar el clima actual de campanya permanent entre el PSOE i el PP, que no pas per afrontar de debò l'emergència habitacional que viu aquest Estat. Evidentment, nosaltres estarem sempre a favor de reforçar la transparència i els mecanismes de control en l'adjudicació d'habitatge públic. I també compartim la necessitat d'acabar amb la desqualificació massiva de l'habitatge protegit que s'ha promogut durant dècades i que ha acabat convertint milers de pisos públics en actius privats al cap d'uns anys. Però, sincerament, el problema principal avui no és només qui rep els pisos. El problema és que pràcticament no hi ha pisos públics per adjudicar. I aquesta és la gran qüestió que torna a quedar amagada darrere d'una PNL plena de formulacions genèriques i molt enfocada als escàndols que recentment ha tingut el PP a Alacant i a altres municipis. Sí, és greu que hi hagi adjudicacions sospitoses. És greu que l'habitatge públic pugui acabar en mans de persones que no compleixen els criteris de vulnerabilitat. Però el drama estructural és un altre. I és que després de vuit anys de governs socialistes, l'Estat continua tenint aproximadament un 3 % d'habitatge públic, un 3 %. La mitjana europea és del 8 %, i els països que realment aconsegueixen influir sobre els preus del mercat privat, com Àustria i els Països Baixos, superen el 25 %. Per tant, sí, fem processos impecables, però, si no tenim habitatge públic suficient, el debat acaba semblant gairebé absurd. És com discutir qui pot pujar a un autobús que no passa per la parada.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Eso sí, que votemos a favor no significa que renunciemos a hacer algunas consideraciones que me atrevo a adjetivar de críticas. La primera, señorías, es que esta reforma llega tarde. Formentera tiene Consell Insular propio desde el año 2007. Han tenido que pasar casi dos décadas para que el Estado adapte plenamente sus estructuras a la representación y a esta realidad. Por lo tanto, demasiado a menudo -lo hemos dicho muchas veces- las instituciones del Estado reaccionan a paso de tortuga, con lentitud, ante las realidades que son nacionales, ante las realidades que son territoriales y, en este caso, también insulares. Segunda reflexión -esta es un poco más de fondo-, esta proposición modifica dos artículos de la LOREG. Se modifican dos artículos para adaptarlos a la nueva configuración de las circunscripciones, en este caso, insulares, y está bien que se haga, pero, si me lo permiten, también tenemos que señalar que este hecho pone en evidencia los déficits estructurales del Senado, la Cámara Alta, que continúa sin ejercer como una verdadera Cámara territorial. Creo que eso hay que decirlo, es necesario decirlo, porque el problema no es solo quién está representado ahí, sino para qué sirve en realidad esta representación. Eso es lo que nosotros, al menos desde el Grupo Republicano, nos preguntamos cada vez que pensamos en el Senado. De hecho, hace años que escuchamos discursos sobre la pluralidad territorial del Estado, sobre el respeto a la diversidad y también sobre la necesidad de comparación institucional. Bueno, nosotros eso lo oímos muchas veces, pero luego tenemos un Senado con unas competencias que son las que son -subordinado también al Congreso, déjenmelo decir así-, incapaz de canalizar de forma efectiva las demandas de los territorios, que es para lo que tendría que servir, para canalizar las demandas de los territorios. Y eso pasa aún de forma más flagrante, especialmente cuando se trata de los países catalanes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«En resum, aquest Reial Decret és necessari i és un pas cap a la bona direcció, però no és suficient per si sol. Calen d'altres mesures. Avui el sector del transport continua afrontant quatre problemes fonamentals: la manca de liquiditat immediata, la incertesa sobre les ajudes, els desequilibris estructurals a la cadena de contractació i la incertesa amb el que passarà cada any amb els mòduls. Per això, el nostre posicionament és clar. Donem suport al Reial Decret, però també li exigim, li demanem al Govern que actuï amb la màxima rapidesa en la seva aplicació i en la resolució dels problemes que encara estan oberts i que avui li he exposat aquí. Perquè darrere d'aquest debat no hi ha només xifres. Hi ha milers d'autònoms, de petites empreses, de famílies que depenen d'aquest sector i de les decisions que avui es prenen aquí. I el que ens estan demanant no és res més que certesa, justícia i que les solucions que els donem siguin reals i efectives. Perquè, en definitiva, ells el que volen és treballar i guanyarse la vida i crec que no costa tant d'entendre. Si passes moltes hores a la carretera, tens ganes d'arribar a casa sabent que aquell dia t'has guanyat la vida, no que aquell dia, a sobre, has perdut diners.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Senyories, el segon element que posem sobre la taula és estructural: la prohibició de treballar per sota de costos. Ja l'any 2022 es va aprovar l'anomenada Llei de la Cadena del Transport, una norma necessària que pretenia protegir l'escaló més feble, que és el transportista efectiu. Però avui sabem que aquesta regulació és incomplerta i que deixa encara contractes fora. No podem permetre que la prohibició de treballar a pèrdues sigui només parcial. Ara mateix hi ha diferències entre costos pagats i costos reals del 60 %. Ha d'aplicarse a tots els contractes, sense excepcions. Perquè si no, doncs les grans plataformes no s'ocupen de que això no passi ni de pujar aquests preus. Estem mantenint un sistema en que molts transportistes continuen assumint costos que després no poden repercutir, i això no és just. Tercer punt, les ajudes. El decret incorpora mesures importants, sí, hi estem d'acord, però el sector continua reclamant una cosa molt clara: ajudes directes, suficients i efectives, perquè la pujada del combustible ha estat immediata i brutal, fins a un 30 % en qüestió de dies. Esclatava el conflicte i l'endemà aquesta pujada ja era efectiva. Tanmateix, les mesures han arribat tard i, en molts casos, tal com li deia, encara no s'han cobrat. I no parlem ara mateix de privilegis, sinó que parlem de supervivència d'un sector.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Ministre. Avui debatem la convalidació del Reial Decret 9/2026, una norma que sabem que neix en un context extraordinari, una pujada de preus del combustible que està posant en risc la viabilitat del transport i, sobretot, de milers de transportistes. I vull començar reconeixent una cosa important: no venim aquí a qüestionar el text, que ens agrada. De fet, recull mesures que en la convalidació del Decret 7/2026 ja vam dir que es quedava curt, però, però continua quedantse curt. I sí que li vull traslladar algunes preocupacions reals, urgents i concretes que avui encara no s'han resolt. Perquè, senyories, entre el que diu la norma i el que passa al carrer hi ha una distància que no podem ignorar. Al volant hi ha majoritàriament conductors autònoms amb molts problemes econòmics no resolts, i li poso exemples. La primera qüestió, que creiem que és clara i greu, és que les ajudes que es van aprovar el Reial Decret 7/2026 encara no estan arribant. Es va anunciar una ajuda de vint cèntims per litre de carburant, però aquesta ajuda encara no es paga. Sabem que cal aprovarho per la Unió Europea, però és imprescindible que es pagui. Com també que es paguin aquelles ajudes directes i sí que ja sabem que han anunciat que, a partir de demà, es podran fer les sol·licituds, però cal ferho. Però encara hi ha una cosa més preocupant. El mateix Reial decret, el 7/2026, mentre s'aprovava l'ajuda d'aquests vint cèntims, es suspenia la devolució del gasoil professional si et podies acollir a aquesta ajuda que fins ara rebien els transportistes. En canvi, aquesta no? Aquesta devolució, o sigui aquesta supressió de la devolució, sí que ja és efectiva. I això què significa a la pràctica? Que, per una banda, no es cobren els vint cèntims per litre i, per l'altra, no se'ls abonen els 4,9 cèntims. Per tant, els transportistes estan perdent diners. I celebrem que es redactin reials decrets amb la intenció d'ajudar el sector, més afectats pel context geopolític actual. Però la realitat immediata és que des del 22 de març molts autònoms i pimes del transport s'han vist augmentats els seus costos sense rebre cap compensació. I aquí creiem que s'ha de ser molt més àgil. També cal regular les quotes de mòduls. Cada any el sector arriba amb un patiment sense saber què passarà. De fet, aquest any es va haver de solucionar amb una norma de pressa i corrents perquè, com sempre, VOX, PP i Junts van votar en contra d'aquesta mesura en un reial decret. No podem entendre aquest sector, sempre patint també. Tot i el drama que viuen ara mateix, el seu problema no és només l'econòmic, que és molt greu, però no és només aquesta, és la incertesa. La incertesa en un sector amb uns marges tan ajustats no es pot ignorar.»