Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.235 declaraciones · página 32 de 42
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Por todo ello, hoy vamos a votar a favor de la tramitación de esta ILP, por cultura democrática, porque se lo debemos a la gente que ha reconocido cientos de miles de firmas, porque esta ILP se ha alargado durante muchos años y ha quedado relegada al fondo de un cajón. Es inaceptable dentro de la cultura democrática que esto haya sucedido. Sin embargo, es necesario revertir las desigualdades en la financiación y avanzar hacia un sistema justo y sostenible. No podemos aceptar que el cuidado de nuestra gente sea una carga para las familias y una responsabilidad que se transfiera a quien no puede pagarla. Necesitamos más dinero; y, en cuanto a la competencia, va a tenerse en cuenta a la hora de tramitar este dinero. No quisiera terminar sin reconocer la labor de todas las personas que se dedican a la atención sanitaria y social, porque tienen unos salarios mínimos, están contratados por empresas piratas y trabajan en condiciones malas; así que un reconocimiento para estas personas. La ley está muy bien siempre que se reciba una financiación adecuada y siempre que las personas que se dedican, sobre todo mujeres, al servicio de atención domiciliaria tengan sus necesidades y derechos cubiertos, tanto en las condiciones de trabajo como las pensiones, y que se reconozca esta profesión que sufre un enorme enorme desgaste. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Como decía antes, nos toca, y es justo para los catalanes, sean independentistas o no, porque las necesidades aumentan porque aumenta el envejecimiento de la población y, por eso, necesitamos un funcionamiento mediante el cual la financiación del Estado sea suficiente para que nadie quede atrás, para que nadie llegue tarde a solicitar este servicio. Y mientras no llega esta reforma estructural, el Estado debe mejorar sus aportaciones para igualar la media de la Generalitat de los últimos tres años. Sobre el copago, además de ser una injerencia en las competencias de Cataluña, quiero dejar claro que no estamos de acuerdo con el copago y no vamos a apoyarlo. En muchos casos, el copago es un obstáculo inasumible para las personas en situación de dependencia y para sus familias. Deberían suprimir el copago o, por lo menos, limitarlo a las rentas más altas. Esta es nuestra posición. Además, defendemos que este aspecto se pueda regular, en caso de que exista, desde Cataluña, porque recae en nosotros la competencia. Las familias han tenido que ir asumiendo cada vez más cargas y más dinero para hacer frente a esta necesidad, pero la financiación del Estado ha disminuido. El señor Campuzano, que estuvo en esta Cámara durante muchos años, con mucho rigor en los datos que presenta dice que, mientras que el Estado aportó 3100 millones de euros, los usuarios han tenido que desembolsar prácticamente la misma cantidad, 2994 millones de euros. Esto es inaceptable. Por su parte, la Generalitat ha destinado 12 100 millones de euros, y se estima que la deuda estatal en este ámbito suma 583 millones de euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltíssimes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes. Hoy hablamos de un derecho fundamental, el derecho a la autonomía personal y a una vida digna de aquellas personas que más apoyo necesitan. Pero también hablamos de responsabilidad institucional porque el Estado no puede continuar dejando esta responsabilidad a las comunidades autónomas. Y lo que es aún peor, en el mejor de los casos, a sus familias. En 2006 se hizo una buena ley, era una gran ley. El Estado español aprobó la ley de dependencia generando muchas expectativas, muchas esperanzas porque prometía apoyo a las personas en situación de alta vulnerabilidad. Pero hemos visto como el Estado, cómo ese mismo Estado, no ha cumplido con lo que le faltaba a esa ley, una de las cosas más importantes: faltaba una memoria económica para poder hacer que no se quedara en papel mojado. En Cataluña el desequilibrio es evidente. Es inaceptable que en los últimos diez años la Generalitat haya tenido que destinar casi cuatro veces más recursos que el Estado para suplir las carencias en dependencia. La deuda no reconocida ha llegado a los 3554 millones de euros, una carga que las comunidades han tenido que asumir con los países catalanes afectados. Por lo tanto, solicitamos un sistema de financiación finalista que respete las competencias autonómicas y la sostenibilidad de estos servicios básicos para esta sociedad. Por todo eso, exigimos una financiación distinta -digámoslo así, quizá así se entienda mejor- para que se pueda cumplir con la ley. No es por capricho, no es para robar a nadie y no es para bajar impuestos, sino que los subimos para poder pagarlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Per tot això, avui votarem a favor de la tramitació d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular: per cultura democràtica, perquè els hi devem a la gent que ha recollit més de 700 000 signatures, perquè fa molts anys que aquesta ILP s'està arrossegant i queda en un calaix, i això és una falta de cultura democràtica inacceptable. Ara bé, és hora, sobretot, que l'Estat assumeixi el seu compromís, que es reverteixin les desigualtats en el finançament i que avancem cap a un sistema més just i sostenible. No podem acceptar que la cura dels nostres sigui una càrrega de les famílies ni una responsabilitat transferible a qui no la pot pagar. Més diners i respecte a les competències. Això ho tindrem en compte a l'hora de tramitar-la. I no voldria acabar sense fer un sentit reconeixement a totes les persones que es dediquen al servei de l'atenció domiciliària, perquè això també és important. Aquesta llei, sense aquestes persones, avui amb unes condicions laborals deplorables, amb uns salaris baixos, amb unes subcontractacions amb empreses pirates, no és possible. És a dir, que molt bé la llei sempre i quan hi hagi finançament adequat, i sempre quan les condicions laborals de totes les dones, sobretot, del servei d'atenció domiciliària estiguin cobertes. Des del primer dia, des del seu salari i les condicions laborals, fins també les pensions: que sigui reconegut el dret a les anticipades en una professió que realment té un desgast enorme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«También se acordó una fórmula, de modo que tanto en la exposición de motivos como en el articulado quede resaltado el respeto al marco competencial autonómico de la ley. Por tanto, si no hay respeto competencial, no habrá ley. Las propuestas tarifarias deben respetar también los regímenes tarifarios autonómicos y locales existentes y, en caso de suponer mayor necesidad de financiación, estas deberán transferirlas a las autoridades de transporte del Estado, porque no puede ocurrir más lo que ha ocurrido en estos años de rebajas en los trenes en que el Gobierno invita y la Generalitat paga. Tenemos más acuerdos; no hay tiempo para nombrarlos todos, ¿verdad? ¿Quieren ley? Cumplan los acuerdos. Y hay más prioridades, como establecer objetivos de descarbonización concretos y claros. Proponemos incluir el objetivo de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero en el sector de los transportes: como mínimo, un 35 % de mercancías transportadas por ferrocarril en el año 2040; o priorizar el transporte de tren por encima del avión tanto para personas como para mercancías; vehículos eléctricos: desarrollo ágil y eficiente de los puntos de recarga rápida para vehículos eléctricos. Esquerra Republicana ya consiguió, durante la tramitación de la ley de cambio climático, que se introdujeran medidas más ambiciosas en el ámbito de la instalación de puntos de recarga, que son un elemento básico para la implementación del vehículo eléctrico, pero hace falta más. El presidente de ANFAC dimitió por esta dejadez del Estado. No se venden coches eléctricos en buena medida porque no hay infraestructuras de recarga. Y en políticas de transporte también hay que fomentar la electrificación de flotas de vehículos de reparto, y para eso se necesitan ayudas. Por eso los PERTE deben ir destinados a que estas personas puedan cambiar su vehículo por un vehículo eléctrico. Al final, la financiación del transporte público es desigual, injusta y obsoleta, y necesitamos que eso se arregle. Presentaremos enmiendas parciales y esperamos que nos las acepten también.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Això és el que els deia de les vies: aquestes noves circulacions en aquest sentit han augmentat un 30 % els viatgers de tren respecte l'any 2023. Senyor ministre, quan fem les coses bé, la gent sí que respon. També es va acordar una fórmula on, tant a l'exposició de motius com a l'articulat, quedi ressaltat el respecte al marc competencial autonòmic de la llei. Per tant, si no hi ha respecte competencial, no hi haurà llei. Les propostes tarifàries han de respectar també els règims tarifaris autonòmics i locals existents i, en cas de suposar més necessitat de finançament, aquestes les haurà de transferir l'Estat a les autoritats de transport. No pot passar més el que ha passat en aquests anys de rebaixes als trens, en què el Gobierno convida i la Generalitat paga. Tenim més acords. No hi ha temps per enumerar-los tots; els saben, oi? Volen llei? Compleixen els acords. Hi ha més prioritats: establir objectius de descarbonització concrets i clars. Proposem incloure l'objectiu de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle al sector del transport, almenys un 35 % de mercaderies transportades per ferrocarril l'any 2040; prioritzar el transport del tren per davant de l'avió, tant si és de persones com si és de mercaderies; desenvolupar amb agilitat i eficiència els punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Esquerra Republicana ja va aconseguir, durant la tramitació de la Llei de canvi climàtic, que s'introduïssin mesures més ambicioses en l'àmbit de la instal·lació de punts de recàrrega, un element bàsic per a la implementació del vehicle elèctric; però cal més. El president d'ANFAC va dimitir per aquesta deixadesa de l'Estat. No es venen cotxes elèctrics, en bona mesura, perquè no hi ha infraestructura de recàrrega. I en polítiques de transport també s'ha de fomentar l'electrificació de flotes de vehicles de repartiment, i per això calen ajudes; per això els PERTE han d'anar destinats al fet que aquesta gent pugui canviar el seu vehicle per un vehicle elèctric. El finançament del transport públic és desigual, injust i està obsolet. Necessitem que això s'arregli. Presentarem esmenes parcials i esperem que també ens les acceptin. D'altra banda, es parla molt del finançament que ja tenen, però només quatre àrees metropolitanes reben un finançament extra de manera totalment arbitrària i subjectiva.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. Bon dia, o bon migdia ja, diputats i diputades. El nostre grup creu que la mobilitat sostenible ha de ser un servei universal, modern, garant d'igualtat, amb cohesió social, sobretot cohesió territorial, amb coordinació interadministrativa i centrat a atendre les necessitats de tota la població, independentment d'on resideixi. Creiem que el projecte de llei de mobilitat sostenible pot ser una oportunitat per avançar en alguns aspectes importants. Ha de garantir que la ciutadania disposi d'un sistema multimodal de transport eficient, descarbonitzat, sostenible, respectuós amb la biodiversitat i inclusiu, perquè ha de ser l'eina per assolir la màxima accessibilitat als béns, serveis i contactes, també, amb la resta de les persones. La mobilitat ha de ser una prioritat a les zones amb risc de despoblació, perquè de les bones connexions dependran les polítiques de desenvolupament. De la mateixa manera, en aquesta llei no ens agradava, i per això ho vam negociar; i aquí vull agrair les ganes de negociar del diputat Ignacio López i del César Ramos, perquè, les coses com siguin, hi havia moltes ganes de negociar. Hem negociat la visió centralista d'algunes de les mesures que obvia el prisma de la cohesió territorial, però no ens agrada que no tingui objectius claus de descarbonització, no ens agrada que el projecte de llei inclogui un mecanisme per al tancament de línies de tren perquè són suposadament ineficients. A l'Estat espanyol no sobren vies, sinó que el que hi falten són trens. En el seu lloc, posin més trens, facin que funcionin i veuran com no és que falti gen, sinó que el que falta és regular millor els trens.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Lo que sí que voy a hacer es pedirle que tome nota, porque yo parto de la base de que usted tiene buena fe y cuando lo dice aquí es porque lo desconoce. Gracias a la negociación del grupo de Esquerra se aprobaron ayudas en lo peor de la pandemia que salvaron literalmente vidas a millones de personas. Gracias al voto de Esquerra se aprobó la Ley de Convivencia Universitaria a favor de los estudiantes. Gracias a la negociación y al voto de Esquerra se han mantenido y se han dignificado las pensiones de millones y millones de personas, también de catalanes, por supuesto. Gracias a la negociación y al voto de izquierda se aprobó una ley de muerte digna. Y gracias a la negociación y al voto de Esquerra se han aprobado y reforzado recursos contra la violencia machista. Decir que esto es a cambio de nada es miserable, señor Cruset. Gracias a la negociación y al voto de izquierda se han aprobado recursos para proteger la infancia. También gracias a la negociación de izquierda se han retirado medallas a fascistas, a franquistas, que es lo mismo. Gracias al voto de izquierda se ha prohibido el acoso a mujeres ante clínicas de aborto. Gracias al voto de izquierda se ha aprobado una ley de consentimiento, porque solo sí es sí, algo que ustedes tumbaron con la derecha española, por cierto. Gracias a la negociación y al voto de izquierda se han dignificado los derechos de los riders y también nueve personas duermen en su casa y no en una celda, entre ellos sus jefes. Y gracias a la negociación y al voto de izquierda, sí, se ha conseguido una financiación justa para nuestro país. Vuelvo a pedírselo: respeten a Esquerra Republicana y dejen de comportarse como los dueños de la finca, porque Cataluña no es su finca y nosotros no somos sus obreros. Gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«El que sí que faré és demanar-li que prengui nota, perquè jo parteixo de la base que vostè té bona fe i quan diu aquí que ho fem a canvi de res és perquè desconeix tot això. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana aquí, es van aprovar ajudes en el pitjor moment de la pandèmia, que van salvar literalment la vida a milers de persones. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana aquí, es va aprovar una Llei de Convivència Universitària a favor dels estudiants. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, s'ha mantingut i s'han dignificat les pensions de milers i de milions de persones, també catalans, evidentment, i catalanes. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, es va aprovar una llei de mort digna. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, s'ha aprovat i s'han reforçat recursos contra la violència masclista. Dir que això és a canvi de res és miserable, senyor Cruset. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, es van aprovar recursos per protegir la infància. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, s'han retirat, aquí, medalles a feixistes i a franquistes, que és el mateix. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, s'ha prohibit l'assetjament a dones davant de clíniques abortives. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, es va aprovar una llei de consentiment, perquè només sí és sí, que vostès van tombar amb la dreta espanyola, per cert. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, s'han dignificat les condicions laborals dels 'riders'. Gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, per exemple, nou persones dormen a casa seva i no en una cel·la, entre elles els seus jefes. I gràcies a la negociació i al vot d'Esquerra Republicana, sí, s'ha aconseguit un finançament just pel nostre país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Aún afirma que el ferrocarril vive el mejor momento de su historia?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, s'imagina com està ara qualsevol andana de Rodalies? Ja li dic jo. Plena de ciutadans que arriben tard a la feina, a la universitat, al seu centre de salut o a cuidar algú dependent. S'imagina les cares de preocupació i d'indignació de la gent? Segurament més d'un usuari ens estarà escoltant ara mateix, potser, fins i tot, en un tren ple com una llauna de sardines. Senyor ministre, s'atreveix a dir-los que el transport ferroviari viu el seu millor moment? Gracias, presidenta. Señor ministro, ¿se imagina cómo está ahora cualquier andén de cercanías? Ya se lo digo yo. Lleno de ciudadanos que llegan tarde a trabajar, a la universidad, a su centro de salud o a cuidar una persona dependiente. ¿Se imaginan las caras de preocupación, de indignación de la gente? Seguramente más de un usuario nos estará escuchando ahora mismo. Puede que, incluso, en un tren lleno como una lata de sardinas. Señor ministro, ¿se atreve a decirnos que el transporte ferroviario vive su mejor momento?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Tras años de lucha por parte de las víctimas, sindicatos y grupos parlamentarios, conseguimos la aprobación de la Ley de Creación de un Fondo de Compensación para las Víctimas del Amianto, una ley que contó con el apoyo unánime en esta Cámara. ¿Pero de qué sirve una ley sin su reglamento, sin un reglamento que la haga efectiva? ¿De qué sirven las promesas si luego no se cumplen? Señoras y señores diputados, han transcurrido muchos días desde que la ley concedió un plazo para aprobar su reglamento, algo que ha ignorado el Gobierno; igual que se han ignorado las alegaciones presentadas por víctimas y sindicatos. Es un Gobierno que prefiere mirar hacia otro lado mientras miles de personas siguen sufriendo las consecuencias del amianto. Y no nos equivoquemos, no estamos hablando de un plazo flexible u orientativo, la propia ley aprobada en esta Cámara establecía claramente un plazo de tres meses para su desarrollo reglamentario -ocurre lo mismo que con la auditoría de las pensiones, que se hacen, pero luego no se cumplen-; tres meses que finalizaron en febrero de 2023, hace demasiado tiempo, y cada día que transcurre sin que el Gobierno actúe, más víctimas del amianto ven vulnerados sus derechos, personas que tras sufrir en primera persona la negligencia de las empresas, que antepusieron los beneficios económicos a su salud, ahora se enfrentan a la indiferencia de los poderes públicos, de modo que son doblemente victimizadas: sin justicia, sin reparación y muchas veces, tristemente, sin tiempo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Se m'acaba el temps. Simplement, com ha dit també qui m'ha precedit, espero que aquesta proposta de llei no sigui una de les centenars i centenars que queden en un calaix, perquè això debilita la nostra democràcia, perd el sentit i donem falses expectatives a la gent. El pitjor que es pot fer és això, sobretot amb la gent que pateix. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bienvenidas las asociaciones de luchadores a favor de las víctimas del amianto, sindicatos. Y quisiera nombrar concretamente a Joan García, que cada día me recuerda que la lucha en esta materia continúa. Nos hemos hecho amigos por WhatsApp, porque casi prácticamente cada día me envía las últimas noticias, y da gusto trabajar con personas que dedican su vida a causas como esta. Imagínense por un momento, señoras y señores, la impotencia de respirar sabiendo que cada inhalación puede estarle matando a uno lentamente. Esta es la cruel realidad a la que se enfrentan miles de personas de los distintos pueblos del Estado español, víctimas silenciosas de un material que ya sabían peligroso, el amianto. Y el Estado, que tenía la obligación de velar por la salud de sus ciudadanos, permitió que esto ocurriera. Las comparaciones son odiosas, pero esta viene al caso. En Francia, hace más de veinte años que existe un Fondo de compensación para las víctimas del amianto, que ha repartido más de 6626 millones de euros, y aquí todavía seguimos esperando. Mientras tanto, en el Estado español, el amianto sigue causando 4582 muertos al año, según datos del mismo ministerio. Y lo peor es que hay una cifra que económicamente es brutal o que, como mínimo, es muy significativa: solo un 0,44 % de los muertos por cáncer de pulmón, bronquios o laringe tienen reconocida la enfermedad profesional, solo un 9 % en el caso del mesotelioma -perdón me cuesta pronunciarlo-. Esto no es justicia, sino que es abandono.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Després d'anys de lluita per part de les víctimes, sindicats i grups parlamentaris, vam aconseguir l'aprovació de la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, una llei que va comptar amb el suport unànime d'aquesta Cambra. Però de què serveix una llei sense el seu reglament que la faci efectiva? De què serveixen les promeses si després no es compleixen? Senyores i senyors diputats, han passat molts dies des que la llei ens va donar un termini per aprovar el reglament, un termini que el govern ha ignorat, com ha ignorat les al·legacions presentades per les víctimes i sindicats; un govern que prefereix mirar cap a un altre costat mentre milers de persones encara pateixen les conseqüències de l'amiant. I no ens equivoquem, no estem parlant d'un termini flexible o orientatiu. La mateixa llei, aprovada en aquesta Cambra, establia clarament un termini de tres mesos per al seu desenvolupament reglamentari -passa el mateix que amb l'auditoria de les pensions, que es fan, però després no es compleixen-; tres mesos que van finalitzar des del febrer 2023, ja fa massa temps, i cada dia que passa sense que el govern actuï, més víctimes de l'amiant veuen vulnerats els seus drets. Persones que després de patir en primera persona la negligència de les empreses, que van anteposar els beneficis econòmics a la seva salut, ara s'enfronten a la indiferència dels poders públics, de tal manera que són doblement victimitzats: sense justícia, sense reparació i moltes vegades, tristament, sense temps.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Bona tarda. Gràcies, president. Benvingudes les associacions de lluitadors contra les víctimes de l'amiant, sindicats i, concretament, deixeu-me anomenar a Joan Garcia, que cada dia em recorda que la lluita continua en aquest tema. Ens hem fet amics per WhatsApp, perquè cada dia, pràcticament, m'envia les últimes notícies, i realment dona gust treballar amb persones que dediquen la seva vida a causes com aquesta. Imaginin-se per un moment, senyores i senyors, la impotència de respirar sabent que cada inhalació et pot estar matant lentament. Aquesta és la cruel realitat a la qual s'enfronten milers de persones dels diferents pobles de l'Estat espanyol, víctimes silencioses d'un material que sabien perillós: l'amiant. I l'Estat, que tenia l'obligació de vetllar per la salut dels seus ciutadans, va permetre que això passés. Les comparacions són odioses, però aquesta ve al cas, com ha dit també un company que m'ha precedit. A França, fa més de vint anys que existeix un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, que ha repartit més de 6626 milions d'euros, i aquí encara, en canvi, continuem esperant. Mentrestant, a l'Estat espanyol l'amiant encara causa prop de 4582 morts cada any, segons dades del mateix ministeri. El pitjor és que hi ha una xifra que econòmicament és brutal, o que és molt significativa: només un 0,44 % dels morts per càncer de pulmó, de bronquis o de laringe tenen reconeguda la malaltia professional, només un 9 % en el cas de mesotelioma -costa de pronunciar, perdoneu-. Això no és justícia, és abandonament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Creo que tendrían que estar de acuerdo; y les voy a poner unos ejemplos de contradicciones que pienso que me van a entender perfectamente. Resulta que el sistema públic de pensions, al contrari del que repeteixen constantment, s'ha demostrat que és sostenible. A l'anterior intervenció, crec que ha quedat molt clar per a aquells que han volgut escoltar. Però aquí és on venen algunes contradiccions amb vostès. I hi ha coses molt bones en aquest acord, però hi ha coses que, crec jo, no hi ha cap sindicalista ni cap persona d'un partit que es reclama fidel als interessos de classe treballadora que estigui en contra del que diré. Per exemple, des del 2013 al 2023 el 32,50 % dels accidents laborals han augmentat la sinistralitat laboral, un 32,50 %. També, en deu anys, si no em corregeix, potser augmentat un 30 % la mortalitat en accidents de treball. Amb les mútues, estaven les mútues. I respecte a aquesta realitat crua i injustificable, avui ens venen a proposar que abaratim les obligacions de cotitzacions a aquelles empreses que ho facin bé en matèria de prevenció de riscos. Doncs, què volen que els digui? Em sembla una postura poc coherent amb la gravetat de la situació i poc coherent amb allò que deia abans de no dedicar diners a despeses impròpies. Li diré una cosa que és molt clara i crec que els sindicalistes estaran d'acord amb el que jo digui. O, com a mínim, tinc la legitimitat per poder-ho dir.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Uno de los argumentos más recurrentes contra la inmigración es que los migrantes roban el trabajo a los autóctonos. Otro mantra. Esta idea es un mito. Voy a pasar a los datos, al informe del Defensor del Pueblo de 2019, y la realidad es que los extranjeros y los ciudadanos del Estado español no tenemos los mismos puestos de trabajo. Hablemos desde el principio de realidad, y es que muchas veces los inmigrantes ocupan los empleos que los españoles no desean o no están preparados para ocupar. Los inmigrantes no roban trabajo, sino que cubren necesidades. Repito, los inmigrantes no roban trabajo, cubren necesidades empresariales. ¿Qué sería del sector de la construcción, del sector de la agricultura, de la hostelería, del turismo, de la pesca o de los cuidados a los mayores sin los inmigrantes? ¿Saben qué pasaría si hubiera un día sin inmigrantes? El país quedaría totalmente parado. ¿Y saben qué pasa cuando estos emigrantes que llegan aquí huyendo dicen que no tienen papeles y estamos hablando de irregularidades administrativas? Que son vulnerables y pueden ser víctimas de explotación sexual, laboral, no pueden conseguir una cuenta bancaria... ¿Esto es humanidad? No es ya una cuestión de falta de humanidad, sino también de pragmatismo. Por eso damos apoyo y desde aquí hacemos un llamamiento a no paralizar la ILP que empezó en 2021 (aplausos), porque estamos en 2024 y hay más de 500 000 personas que trabajan aquí, que viven entre nosotros sin ningún tipo de problema y que forman parte de la economía sumergida. Lo podemos hacer por derechos humanos, pero también lo pueden hacer ustedes por pragmatismo económico. Estamos hablando de centenares de miles de personas que saldrían de la economía sumergida, que pasarían a cotizar, a ampliar la caja de nuestra Seguridad Social. Y si hay problemas, se resuelven. Si hay excepciones, se resuelven, pero nunca se criminaliza a todo un colectivo, porque dentro de un colectivo hay de todo, como aquí, dentro de esta Cámara, o en cualquier sociedad. Tenía un profesor de antropología con el que aprendí mucho, quien decía que este es un mundo desigual, que está muy mal repartido, pero hay algo que sí está muy bien repartido, y es que cada pueblo tiene su porcentaje de imbéciles y cada pueblo tiene su porcentaje de personas malignas. Ni catalanes ni españoles ni franceses ni argelinos ni marroquíes, nadie se libra, pero lo que no se puede hacer, como hacen algunos, es criminalizar a todo un colectivo basándose en esta estupidez.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Muchos no tenemos la mala suerte de tener que mandar a nuestros hijos debajo un camión o con alguna barca para que vayan a ganarse la vida. Las migraciones traen problemas, sí, es cierto, pero se solucionan. Los problemas se solucionan. También tienen problemas nuestros trabajadores, todo el mundo tiene problemas en esta vida; hay que resolverlos, vayamos a hacerlo. Lo que no se puede hacer es criminalizar a todo un colectivo. ¿Que vienen menores acompañados? Puede ser un problema o una oportunidad. Lo que tenemos que hacer es quizás adaptar los planes de estudio, darles una atención, quizás adaptar que haya casos de oficio, para que si no pueden seguir la educación formal tengan otra opción. Hay muchas soluciones, pero no se puede criminalizar a todo un colectivo con etiquetas. Es lo mismo que hacían los nazis con los judíos. Cuando se criminaliza a un colectivo y se anula la individualidad estamos a un paso de la barbarie, porque ya no hay personas, son ya seres deshumanizados. La inmigración no es un problema, bien gestionada es una oportunidad para la sociedad de acogida y un drama para quienes tienen que marcharse. Una oportunidad de crecimiento económico, de enriquecimiento cultural. Es sobre todo una oportunidad de construir una sociedad más justa y solidaria. Seamos coherentes con nuestros valores. Todo el mundo aquí dice que defiende los derechos humanos. Pregúntense lo siguiente: ¿hasta qué punto somos coherentes con esta defensa de los derechos humanos? ¿Lo somos o no somos coherentes? ¿Hasta qué punto tenemos más posibilidades?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Un dels arguments més recurrents contra la immigració és que els migrants roben la feina als ciutadans locals. Un altre mantra. Aquesta idea és un mite. Aniré a dades també, a l'informe del Defensor del Poble de 2019. La realitat és que els estrangers i els ciutadans de l'Estat espanyol no tenim els mateixos llocs de treball. Algun dia sí, però anem a parlar de realitats, del principi de realitat. Els immigrants molt sovint ocupen aquells llocs que els espanyols no desitgen o no estan preparats per ocupar. Els migrants no roben treball, sinó que cobreixen necessitats. Repeteixo, els migrants no roben treball, cobreixen necessitats empresarials. Què seria del sector de la construcció, del sector de l'agricultura, del sector de l'hostaleria, del turisme, de la pesca o de la cura de persones grans sense els migrants? Sabeu què passaria un dia sense migrants? Que el país quedaria absolutament aturat. I sabeu què passa quan aquests migrants que han arribat aquí, fugint de la seva misèria, no tenen papers? Parlem d'irregularitats administratives, que poden ser víctimes d'explotació sexual, d'explotació laboral, de no poder aconseguir un compte al banc. Això és humanitat? Però és que fins i tot ja no és falta d'humanitat. És falta de pragmatisme. I per això donem suport -i des d'aquí fem una crida de veritat- a no paralitzar la ILP que va començar el 2021. Estem al 2024. Més de 500 000 persones que estan treballant aquí, que estan vivint entre nosaltres, sense cap tipus de problemes i formen part de l'economia submergida. Ho poden fer per drets humans, però també ho poden fer per practicitat econòmica. Serien centenars de milers de persones que sortirien de l'economia submergida, que cotitzarien, que ampliarien la nostra caixa de la Seguretat Social. I si hi ha problemes, se solucionen els problemes. I si hi ha excepcions, se solucionen les excepcions. Però mai es criminalitza tot un col·lectiu. Perquè dintre d'un col·lectiu hi ha de tot, com aquí mateix, com a qualsevol societat. Tenia un professor d'antropologia de qui vaig aprendre molt que deia una cosa: 'aquest món és desigual, està molt mal repartit, però hi ha una cosa que està molt ben repartida i és que cada poble té el seu percentatge d'imbècils. Cada poble té el seu percentatge de gent maligna'. Amb això no se salva ningú, ni catalans, ni espanyols, ni francesos, ni algerians, ni marroquins. El que no poden fer, com fan alguns, és criminalitzar tot un col·lectiu basat en aquesta estupidesa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Bé, molts de nosaltres no tenim la mala sort d'haver d'enviar la nostra filla o el nostre fill sota un camió o una barca perquè vagin a guanyar-se la vida. Que les migracions tenen problemes és cert. Però els problemes se solucionen, són individuals. També tenen problemes els nostres treballadors. Tothom té problemes en aquesta vida, solucionem-los. El que no es pot fer és criminalitzar tot un col·lectiu. Que venen menors acompanyats, pot ser un problema o una oportunitat. El que hem de fer és donar una atenció. Potser adaptar els plans d'estudi, potser adaptar que hi hagi casos d'ofici, potser adaptar-nos a una realitat que si no poden seguir l'educació formal hi ha moltes solucions. Sobretot el que no hem de fer és criminalitzar col·lectius sencers amb etiquetes, que és el mateix que feien els nazis amb els jueus. Quan es criminalitzen col·lectius i s'anul·la la individualitat, estem a un pas de la barbàrie. Perquè ja no hi ha persones, hi ha éssers deshumanitzats. La immigració no és un problema. Ben gestionada és una oportunitat per la societat d'acollida i un drama pels qui han de marxar. Una oportunitat de creixement econòmic, d'enriquiment cultural i, sobretot, una oportunitat de construir una societat més justa i solidària. Siguem coherents amb els nostres valors. Aquí tots diuen que defensen els drets humans. Feu-vos la pregunta següent: fins quan som coherents amb aquesta defensa dels drets humans? Feu-vos aquesta pregunta. Ho som o no ho som? I fins quin punt tenim més possibilitats?»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Ustedes, como partido de derechas -y eso es objetivo, no quiero ofender a nadie-, solamente quieren más penas, el Código Penal mágico y gratis, porque el Código Penal es gratis. ¿Qué no es gratis? Instaurar una red educativa, instaurar una red asistencial. ¿Por qué estas mafias que captan a estas personas que delinquen de forma reiterada van siempre a los mismos barrios? Porque, por lo que sea, siempre van a los mismos barrios; no van a barrios que, por lo que sea, ustedes conocen muy bien, sino que van a barrios donde hay mucha precariedad. Nosotros, como partido de izquierdas que somos, queremos también incidir en eso. Nada más. Estamos de acuerdo, el diagnóstico es el correcto, hay un problema, nuestra gente en el territorio, la gente del municipalismo -nosotros somos un partido municipalista- necesita más herramientas para poder luchar contra todo eso. Ahora bien, no compartimos la solución. La pregunta, señorías de Junts, es muy clara: ¿qué piensan ustedes de que cada vez los de VOX y el PP les aplaudan más? ¿Qué piensan? ¿Están de acuerdo? Yo ya sé que se están dirigiendo a un sector del independentismo muy concreto que está escuchando ahora mucho a Aliança Catalana, por lo que sea, pero no se puede ser Convergència y Aliança Catalana a la vez. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Señora Madrenas, ha hecho usted una buena intervención, una intervención muy moderada. Ojalá el escrito que han presentado o la PNL que han presentado fuera tan moderada. Usted, al principio, ha hecho unos agradecimientos, pero creo que se ha olvidado de alguno o de algunos. Se ha olvidado del PDeCAT y de Ferran Bel, del señor Ferran Bel, un diputado extraordinario que presentó esta misma iniciativa en la anterior legislatura que pactó con el PSOE; de hecho, sinceramente, no quiero molestar a nadie, señorías de Junts, pero han hecho ustedes un copia y pega de lo del PDeCAT. (La señora Madrenas i Mir y el señor Cruset Domènech hacen gestos negativos). Si, sí tienen razón, con algunas pequeñas pinceladas más. Mezclan algunas cosas y esto suena bastante mal. Dicho esto, nos abstendremos, porque entendemos que hay un problema. También somos claramente conscientes de la trampa; somos plenamente conscientes. Pero entendemos que hay un problema, y es cierto que en el aeropuerto de Barcelona hay gente a la que detienen treinta y cuatro veces, literalmente, por pequeños hurtos, robos. Compartimos el diagnóstico de que hay un problema, pero, claro, nosotros somos de izquierdas y no de derechas, como ustedes, y no compartimos la solución. La solución no puede ser un tipo del Código Penal mágico con el que endureciendo las penas todo se va a solucionar. (El señor Cruset Domènech hace gestos negativos). Siguen diciendo que no con la cabeza, mirándome con el ojito, pero es que hace dos años, literalmente hace dos años, en este mismo hemiciclo, ya se endurecieron las penas. ¿Y de qué ha servido? Estén tranquilos y tranquilas. ¿De qué ha servido endurecer las penas? De nada, absolutamente de nada. Pero estamos absolutamente de acuerdo en que nuestros alcaldes y nuestras alcaldesas necesitan más herramientas, deben personarse en las causas y estamos absolutamente de acuerdo también con el diagnóstico de que los jueces y los juzgados necesitan más herramientas, más información. Hasta aquí, totalmente de acuerdo; pero no compartimos la solución.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Vostès, com a partit de dretes -i és objectiu, vull dir, no vull ofendre ningú-, només volen més punitat, que el Código Penal màgic -i gratis-, perquè clar, el Código Penal és gratis. Què no és gratis? Instaurar una xarxa educacional, instaurar una xarxa assistencial, perquè aquestes màfies que capten aquestes persones que delinqueixen de forma reiterada no vagin sempre als mateixos barris perquè, pel que sigui, sempre van als mateixos barris. No van a barris que, pel que sigui, potser vostès coneixen molt bé, sinó que van a barris amb molta precarietat. I nosaltres com a partit d'esquerres volem també incidir en això. Res més. Estem d'acord. El diagnòstic és correcte. Hi ha un problema, la nostra gent al territori, la gent del municipalisme -nosaltres som un partit municipalista- necessita més eines per lluitar contra tot això. Ara bé, no compartim la solució. I la pregunta, senyories de Junts, és molt clara. Què pensen que cada vegada VOX i PP els aplaudeixin més? Què en pensen? Hi estan d'acord? Jo ja sé que s'estan dirigint a un sector de l'independentisme molt determinat que està escoltant, ara pel que sigui molt, Aliança Catalana. Però no es pot ser Convergència i Aliança Catalana a la vegada.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Senyora Madrenas, ha fet una bona intervenció, una intervenció molt moderada. Tant de bo l'escrit que han presentat o la PNL que han presentat fos tan moderada. Vostè ha fet uns agraïments, al principi, i crec que s'ha oblidat d'algú o d'alguns. S'ha oblidat del PDeCAT, i s'ha oblidat de Ferran Bel, del senyor Ferran bel, un extraordinari diputat que va presentar aquesta mateixa iniciativa l'anterior legislatura, que la va pactar amb el PSOE i que, sincerament -no vull molestar ningú, senyories de Junts-, han fet un copiar pegar del PDeCAT. Sí, tenen raó. Alguns fan que no. Sí, amb unes gotes una mica d'Orriols. Això sí que és cert, barregen una mica Ferran Bel amb Orriols, cosa que sona bastant malament. Dit això, ens abstindrem perquè entenem que hi ha un problema. També som plenament conscients de la trampa, eh? En som plenament conscients, però entenem que hi ha un problema i entenem que sí, que és cert que hi ha gent que, per exemple, a l'Aeroport de Barcelona la detenen trenta vegades, literalment trenta-quatre vegades, per robar, per petits robatoris. Però no compartim... Compartim el diagnòstic, que hi ha un problema, però evidentment som d'esquerres, no som de dretes com vostès i no compartim la solució. La solució no pot ser una mena de Código Penal màgic on endurit les penes tot se soluciona. Continuen dient que no amb el cap i no sé qui fent-me així amb l'ull. M'ho he mirat molt. I és que fa dos anys, literalment, en aquest mateix hemicicle, ja es van endurir les penes. De què ha servit? Estiguin tranquils i tranquil·les. De què ha servit endurir les penes? De res, absolutament de res. Però estem absolutament d'acord que els nostres alcaldes, les nostres alcaldesses, necessiten més eines. Necessiten personar-se en les causes i estem absolutament d'acord també en el diagnòstic que els jutges, els jutjats, necessiten més eines també, més informació. Fins aquí, absolutament d'acord, però no compartim la solució.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Hoy vamos a aceptar enmiendas de los partidos del Gobierno que limitan el alcance de nuestra moción. Lo hacemos un poco a regañadientes, pero hay que avanzar. Si ustedes no son capaces de situar la jubilación a los sesenta y cinco años, vamos a seguir luchando nosotros, las izquierdas soberanistas, porque es necesario hacerlo. Pero, como tenemos que progresar, hemos aceptado estas enmiendas y yo creo que podemos conseguir una mayoría suficiente para que esta moción se apruebe y, si no, pues no sé, seguiremos luchando, no nos vamos a cansar, ya llevamos muchos años, pero tenemos que avanzar. Por eso pedimos que se vote a favor de nuestras propuestas. Son un tanto ambiguas, porque ya veremos cuando llegue la ley qué hacemos, pero no hay que perder el norte. Por todo ello, hagamos que esta moción sea un objetivo irrenunciable para conquistar tiempo de vida y para terminar reduciendo la jornada, mejorando el registro horario y fiscalizando que se cumpla, mejorando la Inspección de Trabajo, luchando para que haya permisos que se puedan retribuir o reduciendo la edad de jubilación para aquellas personas que más lo necesitan, porque los que necesitan más años para la jubilación son las clases más populares, los que tienen menos poder de presión. Estamos hablando de los servicios de atención domiciliaria, de mucha gente que no tiene esos beneficios que otros grupos de presión pueden conseguir. Por eso instamos al Gobierno, a los partidos progresistas y a otros que no quieran rendirse a este intento; pedimos al Gobierno que presente una batería legislativa o a los grupos que puedan hacerlo por su tamaño. Muchas gracias y buena Diada a todos. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Avui acceptarem esmenes. Hem acceptat esmenes dels partits del Govern que limiten en certa manera l'abast de la nostra moció i ho fem una mica a contracor, però cal avançar. Si vostès no són capaços de situar l'horitzó de la jubilació als 65 anys de nou, ho continuarem batallant nosaltres, les esquerres sobiranistes. Perquè pensem que també és possible i que cal fer-ho. Però, com que cal avançar, hem acceptat aquestes esmenes, que crec que amb això podem aconseguir tenir una majoria suficient perquè aquesta moció sigui aprovada. I, si no, no ho sé, seguirem lluitant, no ens cansarem. Portem molts anys. Però cal avançar, com deia, i per això demanem el vot favorable a les nostres propostes, que són un pèl ambigües, i que acabaran de concretar-se quan arribi aquesta llei. Però no hem de perdre el nord, com deia. Per tot això, fem que aquesta moció no s'oblidi mai, que sigui un objectiu irrenunciable i de l'esquerra per conquerir temps de vida i per acabar reduint la jornada, millorant el registre horari, fiscalitzant que això es compleixi, millorant la inspecció de treball perquè això es compleixi, lluitant perquè hi hagi permisos retribuïts o reduir l'edat de jubilació, sobretot en aquelles persones que més ho necessiten per raons objectives. Perquè resulta que avui dia els qui tenen la jubilació més llunyana són precisament les classes més populars, els qui tenen menys poder de pressió. Aquella gent que més ho necessita. Estem parlant del servei d'atenció domiciliària, estem parlant de Las Kellys, estem parlant d'un munt de gent que no tenen els beneficis d'altres grups de pressió que ho poden aconseguir. Per tot plegat instem el Govern, però també els partits progressistes i altres que no vulguin rendir-se a aquest intent; instem el govern que presenti ja una bateria legislativa en aquest sentit o els grups que ho poden fer per la seva mida.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. ¿A dónde hemos llegado? Les recuerdo que están en el Gobierno. Nos encontramos ante un problema que afecta directamente al bolsillo de las clases trabajadoras. La reduflación -cada día aprendemos una palabra nueva aquí, ¿verdad?-, traducido para que nos entendamos todos y todas, es una práctica perversa con el objetivo de intentar estafar al incauto consumidor; intentarlo. Esta práctica consiste en reducir los productos, reducir su contenido mientras se mantiene el precio o incluso aumenta: pagas lo mismo por menos. Así, productos básicos como las cajas de cereales, la leche infantil, el detergente, etcétera, que son productos de consumo diario, han disminuido su medida sin que los precios se adapten a la realidad. Por ejemplo, un paquete de macarrones que hace dos días pesaba 500 gramos hoy pesa 440 o 450 gramos, pero sin bajar el precio. No solo es cosa de españoles y catalanes, es de las multinacionales -Cola Cao, pastas Gallo u otras empresas-. Lamentablemente, la picaresca está muy extendida, no es solo de un país, como algunos se creen. Es decir, nos imponen una dieta forzosa con porciones más pequeñas, pero por el mismo precio. Fuera bromas, esta situación no solo es injusta y despreciable, sino que también incrementa en casos extremos la pobreza general de centenares de miles de personas en todo el Estado. La reduflación se ha sistematizado a partir de la subida de los precios de los productos básicos de una manera inaceptable. Los perjudicados, como siempre, son las clases trabajadoras que ven cómo su poder adquisitivo se reduce todavía más. Lamentablemente, la OCU calcula que un 7 % de los productos de la cesta de la compra están afectados por la reduflación. Y es irónico que mientras se habla de prosperidad, de crecimiento económico y del tema de las grandes economías occidentales y de que el PIB sigue creciendo, las grandes multinacionales de productos básicos y distribuidoras siguen con grandes beneficios. La realidad es que los productos se hacen más pequeños y los salarios también. No solo es la reduflación, sino los salarios y otros problemas, pero este es otro más. El problema, ya digo, no es solo la reduflación, que es una injusticia, un sistema en el que las grandes empresas y el gran capital -no hablamos del tendero, hablamos de grandes empresas y del capital- se enriquecen a costa de la clase trabajadora. La inflación no causada por los trabajadores, el aumento del precio de la energía, los recortes de los servicios públicos esenciales como sanidad, educación o vivienda demuestran claramente la necesidad de un cambio de modelo económico que priorice el bienestar de la población y redistribuya la riqueza de manera más justa. Llámenle socialismo si quieren, pero de verdad, díganselo si quieren.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Bé, gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. On hem arribat? Evidentment els recordo que estan al Govern. Ens trobem davant d'un problema que afecta directament la butxaca de les classes treballadores: la reduflació. Cada dia aprenem alguna paraula nova, aquí. Traduït i perquè ens entenguem tots i totes: la reduflació serà pràctica, perversa, amb l'objectiu d'intentar estafar l'incaut consumidor. Intentar. Aquesta pràctica consisteix a encongir els productes, a reduir el seu contingut, mentre el preu es manté o fins i tot augmenta. Pagues el mateix per menys. Així, productes bàsics com les caixes de cereals, la llet infantil, el detergent, etcètera, productes de consum diari, han disminuït la seva mida sense que els preus s'adaptin a la realitat. O un paquet, per exemple -que fa dos dies pesava 500 grams- de macarrons, avui en porta 440 o 450, però sense abaixar el preu. No només és cosa d'espanyols i de catalans, ho fan moltes multinacionals: Cola Cao, pastes Gallo... Ho fan moltes altres companyies. Malauradament, la picaresca està molt ben estesa, no només en un sol país com alguns es pensen. És a dir, ens imposen una dieta forçosa amb porcions més petites, però amb el mateix preu. Fora conyes, aquesta situació no només és injusta i menyspreable, sinó que també incrementa en casos extrems la pobresa general de centenars de milers de persones a tot l'Estat. La reduflació s'ha sistematitzat a partir de la pujada dels preus dels productes bàsics d'una manera inacceptable. Els perjudicats, com sempre, són les classes treballadores, que veuen com el seu poder adquisitiu es redueix encara més. Lamentablement, l'OCU calcula que un 7 % dels productes de la cistella de la compra estan afectats per la reduflació. I és irònic que mentre es parla de prosperitat i de creixement econòmic i de ser una de les economies que va com un tiro i de les grans economies occidentals, i que el PIB continua creixent, les grans multinacionals dels productes bàsics i distribuïdores continuen amb grans beneficis. La realitat és que els productes es fan més petits i els salaris també. No només és la reduflació, sinó també els salaris i altres problemes. Però aquest és un altre. El problema, com deia abans, no és només la reduflació, que és una injustícia, més d'un sistema on les grans empreses i el gran capital -no parlem del botiguer, parlem de les grans empreses i el capital- s'enriqueixen a costa de la classe treballadora. La inflació- no causada pels treballadors-, l'augment del preu de l'energia, les retallades en serveis públics essencials com la sanitat, l'educació, l'habitatge, demostren clarament la necessitat d'un canvi de model econòmic que prioritzi el benestar de la població i redistribueixi la riquesa de manera més justa. Diguin-li, si volen, socialisme. Diguin-li si volen socialisme, però de veritat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el artículo 274 del texto refundido de la Ley General de la...
«Así que yo lo que les digo es que ustedes no son para nada incómodos, no son para nada valientes. Ustedes son matones de colegio. Ustedes no han encontrado ningún colectivo esta tarde más vulnerable que un colectivo que recorre la mitad del mundo, huyendo de la miseria de las guerras, para llegar hasta aquí. Y dicen, literalmente, que llegan aquí a cobrar paguitas. Les recuerdo que su jefe milita, desde los dieciocho años, en el Partido Popular y tiene cuarenta y ocho. Algunos chavales de estos han cotizado más que su jefe. (Aplausos). Pero dicen que vienen aquí a cobrar paguitas y que vienen de vacaciones y están en contra de los migrantes que intentan estafar a la ciudadanía o que roban. Señorías de VOX, hay una persona nacida fuera de este país -se lo hemos dicho un montón de veces- que durante cuarenta años robó a la ciudadanía de este país y hace poco se ha publicado que está intentando, conjuntamente con sus hijas, que su herencia -herencia robada- quede dentro de la familia. Es Juan Carlos de Borbón y Borbón. Nunca se quejan de este tipo de delincuencia. Lo digo porque también, técnicamente, es un migrante, alguien que vino aquí a intentar ganarse la vida. (Aplausos).»